logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 18 de juny el 2023.
Sorpresa majúscula, a Barcelona.
Jaume Collboni es desperta avui com a nou alcalde
després que poques hores abans de la Constitució del ple,
els comuns d'Ada Colau anunciessin
que donarien suport a la candidatura socialista
malgrat passar a l'oposició.
Juntament amb el vot favorable del PP,
Collboni va deixar amb un pam de nas
el govern municipal que ja tenien enllestit
Xavier Trias i Ernest Maragall.
Que us bombin a tots, va divar l'exalcalde Trias el discurs.
Tindrem temps al llarg del suplement
de repassar tot el que va donar de si ahir
aquest ple municipal i d'analitzar el gir de guió de les últimes hores.
En un diumenge que sona així.
Només volem per festa i celebrar
que aquesta nit t'anima de pujar...
1 hora i... 29 minuts.
1 hora i mitja, 90 minuts pel trep de sortida
de la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio
per celebrar els nostres 40 anys.
Tot està a punt per recórrer els 6 quilòmetres
que van des dels estudis de Catalunya Ràdio,
la vinguda diagonal 614,
on us saludem ara mateix fins a Sant Joan d'Espiatucar de TV3,
a l'abast de pràcticament tothom, que servirà per bufar espelmes.
Ampli desplegament de tot el que dona i de si la cursa
amb les intervencions en directe de molts participants.
Un recorregut que serà ple de cares conegudes.
Helena García Melero, Raquel Sanz, Xavier Gracetti,
Mape de Monte, Laura Rosel, Quim Morales,
un llarguíssim etcètera de cares i veus
vinculades a TV3 i Catalunya Ràdio,
amb la participació també dels polítics més esportistes,
m'han dit que corren Laura Vilagrà, Salvador Illa,
Josep Rull, Damíak Albert, entre molts d'altres.
Per tant, també, potser en vien caldejat,
després del que va passar ahir al ple municipal,
veurem si també la cursa va d'aquí a arribar abans,
o simplement és una cursa popular.
Tindrem el Pere Escobar i el David Clopés a l'arribada,
la meta de TV3 per anar rebent i entrevistant tots els corredors.
Per cert, informació de servei, i a aquesta hora important,
pels participants i les famílies que us esteu despertant
i que heu de venir cap aquí.
Podeu arribar al punt de sortida entre les línies L3 i L5 del metro,
també amb ferrocarrils de la Generalitat,
també amb el tram, que serà gratuït fins ara mateix,
fins a les 7 del matí i després de la cursa.
També hi haurà busos llançadores
que sortiran cada 5 minuts de la porta de TV3
fins a l'estació de metro més propera,
la de Sentit Lafons, a l'L5,
des de les 6 del matí i fins a dos quarts de vuit,
i des de l'acabament de la cursa fins a dos quarts d'una del migdia.
Per tant, tant si t'entrenes com l'Arcadi a l'Iues,
com si jugues a Patanca,
tant si tens un pòster de Xavier Bonastre
com si prefereixes el cuines,
tant si la faràs caminant la cursa,
com la Marta Montaner, perquè està embarassada,
com si lluites per batre el Clopés i la Marina Romero,
avui volem que ens acompanyis,
ja sigui físicament o des de la distància,
com sempre des de fa 40 anys a Catalunya Ràdio.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Més de 5.000 participants.
Més de 5.000 inscrits en aquesta cursa.
Tot és a punt a l'Avinguda Diagonal.
Anem indirecte a Marta Ferrer.
Han arribat els corredors més matiners. Bon dia.
Bon dia. Doncs sí, ja comencem a veure els primers participants.
Sobretot aquí, als voltants d'aquesta zona,
on començarà oficialment la cursa.
Tots ja amb els seus dorsals,
i amb una indumentària t'he de dir que força professional.
Molts d'ells han arribat.
I també hem pogut veure algun curiós
que està sortint a mirar exactament què està passant
i com estan anant aquests últims preparatius.
S'espera, però, que el gran gruix de participants
comenci a arribar a partir de dos quarts de vuit del matí.
I aquí la veritat és que està ja tot pràcticament a punt
per rebre'ls, per donar aquest tret de sortida
a aquesta cursa dels 40 anys de TV3 i de Catalunya Ràdio.
De fet, ahir ja començàvem a veure els primers preparatius.
Aquests són els primers que han arribat,
els primers que han arribat,
els primers que han arribat,
els primers preparatius,
aquestes primeres tanques per delimitar, sobretot, el recorregut,
i ara ja pràcticament està tot el primer tram
de la diagonal tallat des de Francesc Macià
i fins just davant d'aquí de la ràdio del número 614.
T'he de dir que això fa molt de goig,
hi ha un gran arc de sortida que és de luxe,
acompanyat d'una gran pantalla
on s'hi estan projectant alguns dels millors moments
d'aquests 40 anys d'història,
i ara el que s'està fent és acabar de perfilar
els últims detalls tècnics
perquè la retransmissió de la cursa sigui possible.
Però hi tornem a connectar amb tu d'aquí una estona. Fins ara.
Fins ara.
Titolats, l'arribada de Jaume Collboni a l'alcaldia de Barcelona
i Rita Junts i Esquerra. Neus Bonet, bon dia.
Bon dia. El president de la Generalitat, Pere Aragonès,
denuncia que es negociï l'alcaldia de la capital catalana
des de Madrid.
L'independentisme també qualifica el suport dels comuns
i el PP Collboni d'operació d'estat i pacte de la vergonya.
Ripoll comença l'etapa de Sílvia Oriols a l'alcaldia,
apuntant cap a una futura moció de censura.
I la candidata de Junts, Manoli Vega,
demana a Esquerra, el PSC i la CUP
que treballin a partir de demà per apartar l'extrema dreta
de l'iança catalana de l'alcaldia.
Ahir, els quatre partits no van ser capaços
d'acordar un pacte alternatiu a Oriols.
Avui, cinquè dia de recerca de la dona desapareguda
a la Riera d'Ullastrell.
Sí, després de la tromba d'aigua que hi va haver dimarts.
La Guàrdia Civil es va afegir ahir el dispositiu
per rastrejar la desembocadura del riu Llobregat des del mar,
davant la possibilitat que el cos hagi estat arrossegat fins al mar.
Êxit rotund, de públic el sonar que ha tancat edició aquesta nit.
Sí, Badgiel, Eric Brides o Little Smith
són alguns dels principals artistes que hi han actuat.
L'edició, que ha celebrat el 30è aniversari,
ha tret 120.000 persones.
El Barça d'en Bolsa, acomiada de la Champions,
després de perdre contra el Magdeburg, els penals.
Bon dia, Albert Benet.
Bon dia, el partit es va acabar amb empat a 31
i la pròrroga amb empat a 38.
Els penals del Barça només en va marcar un de penal de 5
i diu adeu a la que hauria estat la tercer de Champions seguida.
I el Barça de futbol s'endú el primer partit de la final de la Lliga.
Després de guanyar el Jaén per tres al·lots,
el Palau blauguran a la final.
És el millor de 5 i el segon partit serà demà també al Palau.
El Barça de bàsquet juga avui contra el Madrid
al segon partit de la final de la Lliga CB.
Amb l'1-0 a la sèrie, després de la victòria de divendres,
el partit és a dos quarts de 7 al Palau
i un resultat d'aquesta nit passada,
l'Alavés torna a la primera divisió de futbol
amb un gol de penal al minut 129 al camp del Llevant.
Bon dia, Eloi Cordomí. Bon dia, Roger.
A quines temperatures hauran de suportar els corredors matiners
que a dos quarts de nou se'n van cap a TV3?
Home, parteixen de bastant amunt.
Ara mateix, per exemple, la ciutat de Barcelona
hi ha entre 24 i 25 graus.
Per tant, tenim vells alts ja a aquesta hora.
Amb una mica de xafó queda humitat.
A Roses hi ha 23 graus, 21 en posta, 19 a Lleida, 18 graus a Vic.
Són bastant altes perquè aquesta nit ha passat una massa de núvols,
per tant la temperatura no ha baixat gaire
i ha deixat precipitacions,
tot redon, 53 litres per metre quadrat.
Avui encara queden alguns ruixats, ara, aquest matí.
Per exemple, entre el Plaugell, la Noguera, el Pallars Jussà,
l'Alterribagorça, hi ha una franja de ruixats
que anirà afectant sobretot les comarques de Lleida,
la zona de l'Alpirineu i la Vall d'Aran,
però marxarà ràpid i el conjunt al matí serà solellat
i sempre amb algunes capes de núvols prims
que ens aniran creuant en algun moment
poden fer-se una mica més espeses, a diferència d'ahir,
però avui no esperem més precipitacions
més enllà d'aquestes que tenim ara,
i demà mantenim encara la mateixa línia de temps.
Ara és mig quart de vuit.
L'informatiu del suplement.
Jaume Collbonis, el nou alcalde de Barcelona.
El candidat socialista ha obtingut el suport
de Barcelona en Comú i del Partit Popular,
un pacte que, segons ha reconegut el PP,
s'ha forjat a Madrid per evitar una altra vegada
que Barcelona hi governi un alcalde independentista.
Aquest cop han impedit que Xavier Trias
arribés a l'alcaldia de manera molt similar
com fa quatre anys que va passar amb Ernest Maragall.
La situació es va capgirar quan faltava només una hora,
una hora perquè comences el ple d'investidura.
És a dir, alguns vam anar a fer la migdiada
amb Xavier Trias, pràcticament investit com a alcalde,
i quan ens vam despertar ens vam trobar Jaume Collboni amb la vara.
La crònica del Jordi Corbalam. Bon dia, Jordi.
Bon dia. 12 anys després,
els socialistes tornen a governar Barcelona
amb un govern en minoria de només 10 regidors.
Jaume Collboni agraïa a Comuns i Populars
el suport per investir-lo.
Sé que fer un esforç,
sé que fer un exercici de pragmatisme i de realisme
m'han donat la confiança, probablement,
amb alguns motius diferents,
però que convergeixen en un fet
que han cregut que era el millor
que li podia passar a la ciutat de Barcelona avui.
I crec que això, des del punt de vista democràtic,
és legítim i s'ha de respectar.
Xavier Trias, que s'ha quedat sense l'alcaldia,
que ja tocava amb un pacte de govern tancat amb Esquerra,
no ha amagat la seva irritació
amb una operació que considera gens casual.
Jo deia, si no surto alcalde, que us bombin a tots.
Em miren els meus i diuen, no ho diguis més.
No ho dic més, però ho penso, ho penso.
Escolta, allà vostès s'equivoquen.
Fan les coses mal fetes i s'equivoquen absolutament.
S'equivoquen tant que, des que he arribat aquí,
no s'atreveixen gaire a mirar-me la cara.
El republicà Ernest Maragall
feia aquest advertiment a Jaume Collboni.
El seu govern, senyor Collboni, no ho tindrà fàcil.
Però no només o no,
especialment per l'oposició que li puguem fer des dels rups.
La ciutadania no perdonarà aquest espectacle,
i els hi ben assegur.
Ada Colau avisa al nou alcalde
que l'han votat sense entusiasme com a mal menor
i feia aquesta revelació.
Ahir ens van proposar el darrer dia
un pacte que inclòia comptar amb els vots del Partit Popular
i, per tant, ens proposaven
que féssim un pacte de coalició secret.
Perquè nosaltres creiem que no hem de fer pactes secrets,
que no hem d'amagar res,
no creiem que aquesta sigui la bona política,
i per això hem dit que anem directes a l'oposició.
I el popular Daniel Cirera està a Cufoi
perquè ha complert l'objectiu d'haver barrat el pas
a l'independentisme.
No és bo que arribi aquest plenari
amb un acord tancat amb Esquerra Republicana,
complint així el mandat de Pere Aragonès
de construir un front comú independentista
en previsió d'un futur govern d'Espanya
en mans del Partit Popular.
El ple ha transcorregut en un ambient tens
amb altres seriosos i alguns xiulets i crits
quan intervenia Colau.
Avui, a partir de les 10 al suplement,
Daniel Cirera, un dels artífacts que Jaume Collboni
sigui alcalde de Barcelona,
en un matí on d'aquí una estona
també saludarem, com dèiem, Salvador Illa,
Laura Vilagrà i Josep Rull i Damíel Calvet,
que ahir feia cara de Pomes Agres
al ple municipal perquè Damíel Calvet
és regidor de Xavier Trias,
regidor de Trias per Barcelona,
i va passar de formar part d'aquest cartipàs municipal
a quedar-se a l'oposició.
A tot això, aquestes últimes hores,
el Partit Popular s'ha atribuït des de Madrid
l'autoria de la negociació que ha fet Jaume Collboni,
alcalde. Segons els populars,
l'acord es va cuinar aquest dijous quan el coordinador general
del partit, Elias Vendodo, va contactar
amb el secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán,
una informació que els socialistes desmanteixen
tant a Madrid com a Barcelona.
Des de l'independentisme en qualificat
al pacte de Vergonyós denuncien que se negociï
l'alcaldia de la capital catalana des de Madrid,
ho apuntava el president de la Generalitat per Aragonès,
des del Palau.
A l'excepció oficial, el nou ajuntament.
Es projecta sobre aquesta elecció
l'ombra d'un acord a nivell d'estat,
un acord fet des de Madrid,
entre els dos grans partits.
Volem que Catalunya sigui decidida des de Catalunya
i, en conseqüència,
volem també que Barcelona sigui decidida
des de Barcelona.
I dit això, avui mateix ens posem a la feina,
a la feina compartida,
a la corresponsabilitat.
En la mateixa línia, el president dels republicans,
Oriol Junqueras, titllava l'acord de pacte
de la vergonya.
Qui ha fet burla de la voluntat dels seus votants
són els comuns,
són els socialistes,
són el Partit Popular,
que han enganyat en els seus respectius votants,
que han enganyat en els seus respectius electorats
per fer aquesta conxorxa.
A les xarxes socials,
la resta de formacions independentistes
també ho han qualificat d'operació d'estat
i ho han equiparat al suport que el partit de Manuel Valls
va donar a D'Aculau el 2019
per apartar llavors el republicà Ernest Maragall
3 minuts per un quart de 8 del matí.
Jaume Collboni va per feina,
ahir mateix va firmar els primers decrets
per posar en marxa el seu nou govern.
De fet, tindrà 4 tinències d'alcaldia,
una per Laia Bonet,
una altra per Maria Eugènia Gai,
una tercera per Albert Batlle
i una quarta per Jordi Valls.
A veure, Laia Bonet, Neus Bonet, què dirigirà?
Al capdavant de l'àrea d'ecologia, urbanisme,
infraestructures, mobilitat, espai públic i habitatge.
I Maria Eugènia Gai?
La liderarà l'àrea de cicles de vida,
serveis comercials, cultura, esports, educació
i coordinació territorial.
Albert Batlle últimament el teníem vinculat a seguretat, no?
Sí, l'àrea de prevenció, seguretat, convivència
i règim interior.
I Jordi Valls?
L'àrea d'economia i zen de promoció econòmica
també ha designat aquí dirigirà els 10 districts
de la ciutat i ha fixat a Collboni
les presidències dels organismes autònoms
i entitats públiques empresarials.
Collboni té, és a dir, el PSC té 10 regidors dels 41
que hi ha a l'Ajuntament de Barcelona,
per tant necessitarà suports al llarg del marc
del mandat de 4 anys.
Veurem com acaba, veurem què acaba passant
després d'aquestes eleccions del 23 de juliol
i, sobretot,
veurem si aquest pacte ocult,
pacte secret del qual parlava Colau ahir
en ple discurs
es materialitza d'alguna manera
passades les eleccions o queden no res
perquè una de les exigències del Partit Popular
per fer el cal de Collboni
és que els comuns quedessin explosos
d'aquest futur govern municipal.
En qualsevol cas, últimes hores
s'han desmogut a Barcelona i més enllà
veurem com acaba tot plegat.
Avui Collboni ja ha dormit com a alcalde.
També ho ha fet Sílvia Urriols a Ripoll.
Els partits que no van ser capaços
d'apactar una alternativa a l'extrema dreta
de l'Aliança Catalana es proposen ara treballar
per una moció de censura que aparti Sílvia Urriols
de l'alcaldia.
Junts, Esquerra, el PSC i la CUP no van aconseguir ahir
un acord que sumés la majoria absoluta a Ripoll
i, per tant, Urriols va ser proclamada alcaldessa
per liderar la llista més votada.
Poces hores després, la cap de files de junts,
Manoli Vega ja ha demanat a la resta de grups
que treballin a partir de demà mateix
en una moció de censura que aparti Aliança Catalana
de l'alcaldia.
Des de la CUP, el regidor Dani Vilaseca
li ha retret a Vega que no s'hagi sumat a la candidatura
alternativa formada per republicans socialistes
i anticapitalistes.
A partir de dilluns, em proposo,
i com a segona llista més votada,
a liderar una moció de censura
per tornar i frenar els discursos excluents
i d'odi.
La responsabilitat no és dilluns, senyora Manoli Vega.
És avui.
Vostè, votant-se a si mateixa, donarà l'alcaldia
a l'extrema dreta.
És lícit. És lícit.
Però això en marcarà un abans i un després per Ripoll.
Recordem que només una entesa entre aquests quatre partits
podria desallotjar l'extrema dreta de l'alcaldia de Ripoll.
I a Mallorca, el popular Jaime Martínez
ha pres possessió de l'alcaldia de Palma.
Després d'avui, tants de governs progressistes
al BP tornen a l'alcaldia amb bons regidors
que siguin més que en la legislatura passada.
Tot i això, els populars governaran sols en minoria
després que no han arribat a cap acord amb Vox,
que ha passat de tenir quatre regidors a tenir-ne sis.
En un breu discurs, el nou alcalde,
Jaime Martínez, ha fet una crida al consens.
Estenc sa meva mà
en els grups de suposició per tal que cap tema menor
em decentri de sa nostra autèntica missió.
Ajudau-me en aquesta missió
i així estarem ajudant tots en el ciutadà de Palma.
Sempre estaré obert a cercar-me.
Per tant,
sempre estaré obert a cercar consensos
en tots els partits polítics.
El PP també governarà l'Ajuntament de València.
Allà, la popular Maria José Català
és la nova alcaldessa gràcies als 13 vots dels seus regidors.
El govern municipal, doncs,
no hi haurà els quatre regidors de Vox,
però sí que els populars hi podrien fer acords puntuals.
On sí que el PP i Vox
han arribat a un acord d'investidura és a Ells.
Allà, l'alcaldia serà per Pablo Ruth del PP
i els tres regidors de l'extrema dreta
tindran tres regidories,
la de família i gent gran,
la de promoció econòmica
i la d'apadenies i vertebració territorial.
El PP s'ha convertit en la principal força municipal
a tot l'estat espanyol amb el suport de Vox.
Els populars, sense complexos per pactar amb l'extrema dreta,
governen des d'aquest dissabte
en 30 capitals de província
i a les dues ciutats autònomes de Ceuta i de Malilla.
Els socialistes només governen una decena de capitals de província.
És el mapa que queda
després d'aquestes eleccions del 28 de maig passat.
Madrid, Roser, Pereira, Moragues, bon dia.
Bon dia.
El president del PP,
Alberto Núñez Feijó,
des del poble de Celadas a Tirol,
en suport a l'Espanya despoblada,
ja ha començat a fer campanya per les generals del 23 de juliol.
Quiero ser el presidente de la España rural.
Y por eso mi plan para España
tiene una serie de compromisos explícitos.
Establecer sistemas
para atender a los niños y a los mayores,
ya sean casas del niño, casas del mayor,
guarderías o residencias de tercera edad,
y que esas casas no sean casas del niño,
casas del mayor,
y que esas guarderías sean gratuitas.
Des de Canarias,
la portaveu del govern espanyol,
Isabel Rodríguez,
l'ha acusat de vendre les polítiques
a favor de les dones a l'extrema dreta,
i ha fet una crida.
Es necesario que las mujeres de todos los colores políticos
también hagan un llamamiento a las mujeres moderadas
y de derechas, hagamos un llamamiento en contra
de esos pactos de la vergüenza
que eliminan concejalías de la mujer,
que nos hacen retroceder en los avances
y que incluso cuestionan algo tan grave
y a todos como es la violencia de género.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Diaz Ayuso,
assegura que són els socialistes
els que desprotegeixen a la dona,
i ha defensat que el seu executiu
ha estat quatre anys pactant amb Vox
i que no ha passat res dolent.
A l'Ajuntament de Madrid, José Luis Martínez Almeida,
ha aconseguit sense sorpreses el bastó d'alcalde,
gràcies a la majoria absoluta
que li permet governar sense lligams.
Almeida ha assegurat que Madrid
continuarà sent el millor símbol
de la llei altat i unitat d'Espanya.
Passant tres minuts d'un quart de vuit del matí,
som al suplement, som a Catalunya Ràdio,
una hora i 12 minuts pel tret de sortida
a la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio, 40 anys.
Tot a punt.
Van arribant corredors, van arribant samarretes grogues,
totes teneix de color groc.
De seguida sortirem al carrer per comprovar-ho
amb alguns dels corredors
que també ens venen a visitar aquí
a través de la peixera de Catalunya Ràdio.
Més enllà de la constitució d'aquests ajuntaments
que van viure ahir intensament a l'antena de Catalunya Ràdio,
tenim més notícies.
Ahir dissabte, la Guàrdia Costanera Italiana
va rescatar davant de les costes de Calàbria
96 immigrants que anaven a bord d'un baler
que es trobava en una situació delicada
a causa de les males condicions de la mar.
De la seva banda, l'ONG Open Arms
ha rescatat 117 immigrants que havien salpat a Líbia.
En canvi, quatre dies després
del nau fràgic d'un pesquet a Grècia,
amb centenars de migrants a bord,
les esperances de trobar supervivents a hores d'ara
són pràcticament nules.
Tot i això, quatre vaixells i un helicòpter encara
es troben en aigües d'Alp Paluponès.
Es creu que el pesquet duia entre 500 i 700 persones,
però fins ara, recordem-ho,
només s'han rescatat 104 persones en vida
i 78 cadàvers.
Avui es reprendrà la recerca de la dona desapareguda
Ullastrell al Vallès Occidental
després de la tromba d'aigua de dimarts passat.
La Guàrdia Civil del Mar es va sumar ahir dissabte a l'operatiu
amb el rastreig de la zona de la desembocadura
del riu Llobregat
i de la costa pròxima
davant la possibilitat que el corrent
hagi arrossegat el cos fins al mar.
Els bombers de la Generalitat via xarxes socials
diuen que avui destinaran més mitjans
al desplegament de la recerca.
Un home està ingerçat a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona
per haver ingerit tora blava,
una planta considerada la més tòxica d'Europa.
Sí, els bombers el van rescatar divendres
del pic de l'Àliga, a cara alps, al Ripollès,
després que els alertessin que l'excursionista
tenia vòmits, dificultats per maures,
poc pols i un color blabós de la pell
de braços i cames.
Lluís Martí Boada ha explicat a Catalunya Ràdio
què és aquesta planta
i per què pot provocar intoxicacions.
La tora blava, que és la Conitumnapelus,
és una de les plantes més tòxiques del planeta,
i la tenim abundantment
en alguns punts de Catalunya,
sobretot al Pirineu i a Andorra.
Hi ha gent que és l'originari del Pirineu,
menjava una planta fontinal
que és l'anciam de font.
Pot confondre la base de la tora blava
amb un anciam de font.
Per això, Boada recomana ser molt prudent
i no tocar plantes que no coneixem.
A casa sabem quines són les amenaces.
Qualsevol persona que sap que no ha de posar
els nits en el hondoll,
ni s'ha de fer un cubata de salt fumant.
Així ho sabem, no?
Quan sortim al camp, el grau de coneixement és molt baix.
Llavors, va, hem de ser enormes...
Sense por, hem de ser enormement cautelosos.
Déu-n'hi-do.
7 i 21 minuts, s'ha acabat el sonar.
I ho ha fet amb batguia l'Eric Prides o Little Smiths
com alguns dels artistes
que han tancat l'última nit del sonar
com els reclams principals,
l'edició que ha celebrat ja el 30è aniversari
de Festival de Música i Tecnologia.
Ha tret 120.000 persones, Marruïd.
Little Sims, una de les artistes més interessants
de tot el cartell del sonar,
ha sortit tota sola a l'escenari,
les 3 de la matinada,
acompanyada només d'unes siluetes
projectades al fons de l'escenari.
I no li calia més.
Rapera compromesa,
I could never sell my soul for a salary,
canta Little Sims a X,
Why need your love,
diu també en aquesta meravella d'inspiració gospel,
perquè és intel·ligent, és sensible,
amb una narrativa profunda, literària
i un frasseig fluït natural
que ho fa tot fàcil.
La cantant britànica elabora temes llargs,
de vegades pensats com a suïts,
amb dos o tres moviments amb arrels del gospel,
la música clàssica i la cultura musical
generada per la diàspora africana.
La cantava com no podia ser d'una altra manera
en el mateix escenari al mitjà del sonar nits
que ha omplert a fans
que han vibrat amb el domini del twerk te la cantant marasmenca
i que han cantat i ballat temes com pussis,
incarner, juca o xulo,
que han anat enllaçant sense descans.
L'acompanyava amb un petit cos de ball
i projeccions que recorden les de Serrón
que va actuar al sonar el 2017,
el mateix any que Batllal va debutar al sonar de dia.
7 i 22, a tot això també última jornada
de la Placa Internacional de Vilac,
a Austrià durant tres dies més de 600,
catalans i fins a 25 entitats de la cultura popular
han convertit aquesta ciutat
en una plaça catalana més.
Enviat especial, Quin Rudllán, bon dia.
Bon dia.
Aquest dissabte a la nit una cremada de diables,
un ball folc i l'espectacle multidisciplinari
a la Festa Major a Catalunya
han posat el punt final de la segona jornada
de la plec de Vilac.
La rebuda per part de la ciutat és entusiasta
i no deixa de sorprendre els habitants austríacs.
Ho explicava d'aquesta manera la delegada
de la central, la Cristina X. Reyda.
La cultura popular no només és una finestra
d'explicar una mica una part
de qui és Catalunya
i tot el que podem oferir cap a fora,
la música, el bail, les tradicions i els valors,
sinó també això,
que té un impacte positiu per a la comunitat.
Aquest diumenge seguirem les activitats
amb un programa aquí a Clou Cerdanes,
concert de banda, de corals, mostra de danses
i sobretot l'acte de col·lenda d'aquest 35è plec
que organitza un any més
l'Associació per la Difusió del Folclore.
L'informatiu del suplement.
Amics de les participacions de Nadal.
Aquest any Loteries de Catalunya
presenta una gran novetat.
Enguany les participacions catalanes
es fan amb la grossa i amb la doble.
Amb un sol bitllet participeu en dos sortejos.
Amb la grossa de cap d'any guanyeu 40.000 euros
per cada dos euros jugats,
i amb la doble fins a un milió d'euros
per repartir entre totes les persones
d'una entitat que tingueu el número guanyador.
Demaneu les vostres participacions
a l'Associació per la Difusió del Folclore.
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar,
i només si ets major d'edat.
40 anys.
40 anys d'emoció.
De tota la història.
40 anys de companyia mútua.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment
amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets. Hola, soc la Cristina.
I quin record especial tens
relacionat amb Catalunya Ràdio?
Anem a fer el programa per inaugurar...
Et volem sentir. Molt nou!
Deixa'ns el teu missatge
al 677-250-900.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Gràcies. Gràcies, i per molts dies més.
Gràcies.
Amb la col·laboració de Maria Catasús,
Cava Brut Nature Reserva.
L'informatiu del suplement.
5 minuts per arribar a dos quarts de 8 del matí.
D'aquí tot just una hora,
t'he dit de sortir de la cursa dels 40 anys
de TV3 i Catalunya Ràdio.
De seguida tornem a connectar en directe aquí a l'Avinguda Diagonal,
i som nosaltres, encara des de l'estudi de Catalunya Ràdio,
o les 8 sortirem al carrer per saludar tots aquests corredors
i aquí tenim la Marta Ferrer, de seguida anirem amb ella,
perquè mica en mica els corredors comencen a arribar,
bàsicament perquè han d'escalfar una mica.
A veure, és una cursa popular de 6 quilòmetres,
tampoc n'hi ha per tant,
però aquí se la pren seriosament com el club és,
i n'hi ha que la faran caminant com un servidor,
si en cas que la correr és que no és el cas,
o el Pere Escobar, si és que ja és a l'arribada de TV3,
que m'han dit que d'aquí una estona també arriba.
Albert Benet, bon dia i bona hora.
Bon dia, jo també la faria caminant, però no és el cas.
No és el cas. A veure,
la crònica de la cursa, hi ha una part esportiva,
perquè hi ha corredors que realment,
com l'Artur Bossi,
que crec que és un dels aspirants a guanyar,
potser aquest migdia sí que formen part de la crònica dels esports.
Ara mateix, però els esports passen pel Lambol,
i és que el Barça d'Ambol diu adeu a la Champions
després de perdre els penals contra el Magdeburg
en les semifinals de la Final 4 de Colònia.
El Magdeburg s'ha convertit en la bèstia negra del Barça,
és l'únic equip que l'ha guanyat aquesta temporada,
ho ha fet dos cops ahir i a la final de la Superglob.
Amb Antonio Carlos Ortega com a tècnic,
el Barça només ha perdut 6 partits
i la meitat, 3, han estat contra el mateix equip, el Magdeburg.
El partit es va acabar amb empat a 31,
la pròrroga amb empat a 38,
els penals del Barça només en va marcar un de 5,
mentre que l'equip alemany en va marcar dos de 4.
D'aquesta manera, el Barça es queda sense la que hauria estat
la tercera Champions consecutiva.
Sentim el porter i capità laurana Gonzalo Pérez de Vargas
al totgira de Catalunya Ràdio.
Decepcionat, trist, però alhora també orgullós del meu equip,
orgullós de ser capità de tots aquests jugadors i staff.
Hem lluitat amb tot el que teníem avui i no ha estat possible.
L'entrenador del Barça, Antonio Carlos Ortega,
espera que les retallades del club no afectin la secció.
Yo quiero pensar esperar que no nos atañe,
el equipo hoy ha demostrado que son campeones
que quieren siempre ganar
y espero que tengamos el deslicio de la temporada que viene,
el equipo que empezamos en eso.
El Barça jugarà contra el PSG el partit per al tercer i quart llocs
serà aquesta tarda un quart de quatre
després de la sisla final Magdeburg-Kielce.
El Barça de futbol sala posa el 1-0 a la final de la Lliga
després de guanyar el Jaen per 3-2 al Palau Lourana
amb gols de Ferrau, Pito i Mateus.
El porter directe l'Anna creu que l'equip va saber patir.
Per guanyar s'ha de patir moltíssim, s'han de fer moltes coses bé
i sobretot hi ha moments en el partit on el rival apreta
i toca baixar el cul i apretar les dents i competir i saber patir,
que és una cosa que aquest equip està acostumat a conviure amb això
i a gestionar-ho bé a nivell mental.
El segon partit serà demà a les vuit del vespre
al Palau, la final és el millor de cinc.
I una altra secció del Barça, la de bàsquet,
juga avui contra el Madrid al segon partit de la final de l'ACB,
un altre cop al Palau Lourana
i amb l'1-0 favorable després de la victòria de divendres.
Sentim l'alè sèrvi Nicola Kalinic.
Haver guanyat ahir ens dona tranquil·litat
i ens permet, en determinats moments del partit,
posar-los contra el precipici, el límit de l'eliminació.
Però ells es mouen bé en escenaris de remuntades
i no podem abaixar la Guàrdia.
Al Barça-Madrid, a dos quarts de set,
el podreu seguir amb la transmissió
del Totgira de Catalunya Ràdio.
L'Aleves torna a la primera divisió de futbol,
amb un gol de penal al temps afegit de la pròrroga
al minut 129 de partit al camp del Llevant.
L'Aleves acompanyarà el Granada i les Palmes
a la màxima categoria del futbol espanyol.
L'Espanyol espera tant que entre avui i demà
la sortida de José Lu al Madrid.
Els dos clubs estan plantejant una sessió amb opció de compra.
Avui podrien entrar jugadors del planté madridista.
Golejada del Brasil contra Guinea per 4-1
en un partit jugat a Cornell al Prat al camp de l'Espanyol.
Hi ha 10.000 persones a les graderies.
La selecció brasilera va vestida negra
en la primera part per primera vegada la seva història
per condemnar el racisme al futbol.
Avui es disputa la cursa llarga del Gran Premi d'Alemanya
de MotoGP després de la victòria ahir de Jorge Martín
en la cursa sprint al davant de Peko Banyaye i de Jacques Miller.
Fantàstic. T'han sobrat 10 segons per...
Ah, no sabia si hi havies de parlar, tu, abans dels senyals horaris.
Tu no corres, Benet? No, que no em veus. Home, no.
Algú ha de fer la Katy, no? Sí, exacte.
Estem treballant. És l'excusa, tu, és l'excusa.
Són dos quarts d'avui del matí.
Sí, sí.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio.
D'aquí exactament una hora fem el trip de sortida
a la cursa dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
A aquesta hora, quatre participants degudament vestits
amb calça curta, Dai Clopés, bona tarda.
Què tal, com estem? Bona tarda i bon dia.
Quan et saludo, sempre dic bona tarda,
perquè és la una del migdia.
Maria Fernández Vidal, com estàs? Bé, bé, bon dia.
Ben equipada. Sí, em falta la samarreta.
Estic esperant un company que me la porti,
que ahir no vaig poder anar a buscar el dorsal i me la porten ara.
Vosaltres dos us ho preneu en sèrio, no?
Què vol dir, en sèrio? Bé.
Que no és la nostra primera cursa.
Que potser el sector sota la taula no va en tant...
És a dir, que no terminarem.
El Clopés corre habitualment. Tu, Maria, també?
Jo corro habitualment, no cada setmana,
però si ara he fet alguna cursa...
El que passa és que jo soc més de muntanya.
Jo soc de curses de muntanya.
Llavors, l'asfalt em fa una mica de mandreta,
però avui ho donarem tot.
Però 6 quilòmetres és com un escalfament, no?
Depèn del ritme que el facis.
És a dir, una cursa de 6 quilòmetres pot ser molt dura
si vas allò a fons,
però és una distància molt per tothom, sí.
Tu que t'has marcat segurament un temps, amb què, Clopés?
Mira, jo estaria content acostar-me als 25 minuts.
Sí. Tu, Maria?
Ui, jo no m'he creat tantes expectatives.
Jo acabaré amb dignitat i ja està, però sí, sí.
Però espero poder fer un temps digne.
Molt bé. Això, el sector diagonal.
El sector muntanya...
Xavier Graset, bon dia. Bon dia, Roger.
Marta Montaner, bon dia. Bon dia.
Com esteu? Bé.
Jo pensant en la migdiada de després, la veritat.
A veure, a mi m'espera un arròs.
Carai, el premi de...
Bueno, no quan arribis.
A mi m'esperen el totgira.
Tu ets esportista, Graset?
Bueno, faig...
Diríem, si dins de l'esport entres a fer pilates
i anar dos dies al gimnàs...
Sí. Sí, no?
Sí, soc esportista. I tu, Marta?
No, jo ho era. Ara molt menys. Ara sí que camino.
Camino cada dia per venir a la ràdio i per tornar a casa.
Però clar, ara molt menys.
Jo faig automobilisme, també. Faig molts quilòmetres.
No sé si comptes.
Per la P7, no?
Perden no sé quants quilos després de fer una cursa.
A veure, un moment, deixem anar cap a l'exterior,
perquè una de les corredores que suprèn seriosament
és la Marina Romero. Marina, bon dia.
Ens ho prenem molt en sèrio.
Però quan dic molt en sèrio
és que avui amb Carles Verdes tenim l'objectiu
que Carles Verdes pugui arribar a fer podi.
Alerta, alerta, alerta, perquè hi ha diferents categories.
A veure, Marina, sento molt xivarri. On sou, exactament?
Mira, Escapa, bon dia a tothom.
Estem en directe pel suplement de Catalunya Ràdio.
Ens està escoltant Roger Escapa i tota la gent que té l'estudi.
Podem aplaudir molt fort perquè ens sentis Roger Escapa.
Doncs això ara mateix és el tram baix.
Estem a direcció Barcelona, a punt d'arribar-hi.
I en aquest vego del tram tothom està preparat?
Sí, eh? 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
Algú que vingui a fer marca o que vingui a passejar?
Qui ve a passejar? Mans aixecades?
Qui ve a fer marca?
Doncs mira, la majoria de corredors et puc assegurar
que es prenen aquesta cursa en sèrio.
Per tant, Escapa, sisplau, deixa de dir que això és una cursa popular
que aquí venim a córrer de veritat.
Clar, tu, Marina, és a dir, córrer d'alguna manera és el teu hobby, no?
Sí, és el meu hobby.
És on jo de veritat soc feliç, corrent.
Llavors, és una passada que per fi TV3 i Catalunya Ràdio
hagin pogut organitzar una cursa,
perquè realment tots els ullens, tots els espectadors,
es moren de ganes, avui, de convertir en aquesta cursa.
5.000 persones un dia com avui, Roger,
és una fita que, de veritat, o sigui, era impensable.
Quan vaig saber aquesta data vaig dir, però què fa, l'organització?
Si precisament el mes de juny és un mes
i ja deixem de fer curses perquè la calorada és insuportable.
Per tant, aquest mèrit d'haver aconseguit 5.000 persones
corrent aquesta cursa, ostres,
és un objectiu assolit, molt i molt gran.
Fantàstic. La Marina Romero camí en ple tram
amb tota aquesta expedició vestida de groc,
que és la samarreta commemoratòria
dels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio
que es dirigeix cap a l'Avinguda Diagonal 614,
que és el punt de sortida d'aquesta cursa.
Marina, fins ara, una abraçada.
Fins ara, cap a una abraçada.
A l'interior hi tenim la Marta Ferrer.
Què tal, bon dia.
Van arribant els corredors, també, aquí, eh?
Sí, sí, aquí ja està pràcticament tot a punt.
S'estan acabant de preparar els últimíssims detalls
i ja comencen a arribar una part important dels participants.
A poc a poc es va tanyint aquí la Diagonal de Groc,
amb aquestes samarretes que ara deia la Marina, que també duia.
Molts d'ells han aprofitat per fer escalfaments inicials
en aquestes zones que estan especialment preparades
i delimitades per fer-ho,
sobretot a partir de la plaça de Francesc Macià,
on diguéssim que, per on normalment circula el carril bici,
i a Respira té de dir il·lusió en l'ambient.
És un ambient familiar.
Molta gent ha vingut amb la família, hi ha pares, mares, nens,
fins i tot algun avi, hem vist.
Però també hi ha molta gent veterana,
que és experta en curses, que no és la primera vegada que en corren una.
La majoria, de moment, cares anònimes,
no com les que us acompanyen ara a l'estudi 1,
que han volgut venir a participar
en aquesta gran celebració històrica
i que, sobretot, s'han assegurat de fer-se moltes fotos
i moltes selfies per immortalitzar aquest moment.
Hem pogut parlar amb alguns d'ells
i veiem que avui, sobretot, el repte que preveuen
serà aquesta pujada que fa al recorregut
i, sobretot, sobretot, la calor que s'espera,
però que venen amb moltíssimes ganes i amb moltíssima il·lusió,
perquè són oients i espectadors fidels.
Fantàstic, Marta. Fins ara.Fins ara.
Juana Dolores, corre o no?Segur, segur.
No, però jo correré amb el Comtarnau.
Corro de nit, corro de dia, no em veu ningú, diu el Comtarnau.
Per tant, correrem de nit.
Per cert, m'he deixat en el capítol esportiu
que també faig pilates amb el meu fill Bernat,
per si no em matarà, perquè cada vegada que algú em pregunta
si veig exercici m'ho deixo,
perquè com que ho fem en dissabte o diumenge,
i últimament, amb la pausa dels dies,
no hi ha manera de jugar a pàde.
En la presentació del llibre, vull dir.
Però sí, també.
Però la Juana Dolores, segur, que corre.
Bueno, però ja vas veure que el meteorit
s'ha reconvertit en que els bombin.
Ho he vist, ho he vist.
Al final, el meteorit ha sigut tot.
Avui parlarem també de política municipal,
perquè la cosa està calenteta,
i aquí m'han dit que hi ha Salvador Illa, Laura Vilagrà,
Damíac Albet, que per cert és regidor també de Trias per Barcelona,
i Josep Prull, vull dir que els intentarem saludar.
Salvador Illa, maratona.
Salvador Illa corre pels boscos de la Roca, que és veí.
Exacte. I amb bones marques.
Sí, sí, s'entrena molt, eh.
O sigui, quedarà per davant teu, eh, clubers?
Va, tu ho vas quedar per davant meu.
Sí, sí, molt, sí, que em duia les bambes,
m'enviaven d'especial a no sé on,
les bambes amb mi cada matí, i corre per això, ja.
Després l'esquena. Ai...
El recorregut... al final hi ha una pujadeta, no?
Sí, mira, jo costumo a entrenar aquí a la diagonal,
quan faig l'asfalt, perquè soc una mica com la Maria.
També m'agrada molt combinar muntanya i asfalt,
i molt sovint, quan visc a prop, passo per aquí a la diagonal.
I és plana, no?, però hi ha un moment que repunta.
Pràcticament, quan arribes al Palau Royal,
comença aquella pujadeta...
No m'ho diguis, això. No és res.
I de midó com pica, al final,
perquè fins que no arribes ben bé a l'alçada del Parc de Cervantes,
ostres, puja una miqueta.
Però és un tram molt curt, després ve baixada,
i cap a Sant Joan d'Espí.
Marta, per prescripció mèdica t'han recomanat caminar, tu?
Digue-m'ho, si algú no està...
És com un misteri.
Estàs bastant embarassada.
Estic bastant embarassada, ja, tercer trimestre,
de gairebé 7 mesos. Ho recomanen, caminant, no?
Jo vaig fer pilates fins al final, també.
Fins al final, oi? Corre potser ja no és tan recomanable.
No, corre no tant perquè...
Per l'impacte al sol pèlvic, que, de fet, és...
No és que sigui contraproduent, córrer sempre,
però en el tema de les dones, sobretot al sol pèlvic,
s'ha de cuidar molt quan corres i fas exercicis d'impacte,
i especialment embarassada, perquè està tota la musculatura
donada de si.
Es nota que tinc tres fills, no?
Sí, però s'agraeixen els consells.
Ahir m'ha fet una mica de gràcia marxar i venir cap aquí,
amb la meva parella del Sònar.
Ha estat un moment, també, força romàntic.
Això és un clàssic de les curses.
Acaba d'arribar el Salvador Illa, veig.
El Salvador Illa acaba d'arribar,
no porta la samarreta, suposo que l'hi donarem,
però ha arribat aquí amb una delegació,
el veig en forma.
O sigui, els podria confondre perfectament amb l'Odara Turbosi.
Salvador Illa, per l'equipatge, vull dir que fa cara de content.
Quan va entrenar, va amb ell, va algú de seguretat,
i amb la seva companya, i sempre van dos.
Cal aguantar el seu ritme, clar.
Sí, ha de ser algú que estigui bé.
Ha de tenir algun guardaespatlles,
allò que, a banda de catxes, també tingui fons físics.
De seguida els hi anirà a saludar, també, Salvador Illa.
Els de seguretat es detecten fàcilment.
Sí, perquè, clar, tot això...
Avui, Xavier Trias havia d'esperar-se com a alcalde de Barcelona,
i ho ha fet Jaume Collboni.
Aleshores, també hi ha aquest al·licient,
una mica de rivalitat política.
I és molt moguda, gràcies al que ha donat de si.
Totes ho són, però, vaja...
No tant com la d'ahir, perquè...
Sembla el Barça, eh?, ara mateix.
Una hora abans els comuns van anunciar
que votaven a favor de Collboni.
Sí, una sorpresa.
Salvador Illa va fer una piulada que deia...
Torna a Barcelona, com l'eslògan de Collboni a la campanya.
Va ser sorprenent,
i diuen que, en certa manera, la sorpresa va venir de Madrid,
que hi havia un acord a la capital de l'Estat
que va configurant l'Ajuntament de Barcelona,
i que, en certa manera,
els han obligat, diríem, a fer aquest pacte,
que ja s'havia mostrat la predisposició del PP a fer-ho,
però la condició del PP
és que no hi hagués ara col·lau al govern.
Però es queda col·lau.
Ahir, durant el discurs, va anunciar que Collboni
li havia ofert un pacte secret.
Sí, sí, sí.
Tenim moltes preguntes.
Se les deu, també, Daniel Sirera, avui, al suplement.
Gràcies.
Ho aparcarem per d'aquí una estona.
Som aquí per celebrar els 40 anys de TV3 i de Catalunya Ràdio.
Expliqueu-me una mica el vincle amb la casa vostra particular.
Maria, tu quants ens portes aquí?
Puc preguntar qui de qui havia nascut
quan va néixer Catalunya Ràdio i TV3?
És fàcil, eh?
Graseti Clupés?
Servidora.
Tu i jo no, Marta.
Jo tampoc.
Jo ja tenia 20 anys.
A veure, Maria, tu quant vas entrar aquí?
Un estiu del 2008,
per fer una substitució al 324.
Esports, ja?
Sí, esports.
I llavors, mira, ja vaig anar encadenant suplències
i vaig estar,
crec que van ser tres anys al 324
i ja vaig fer-se el TN migdia primer
un parell de temporades i ara el TN vespre,
que porto jo crec que gairebé deu anys, ja.
Benvingut. I tu, Clupés?
Jo vaig entrar l'any 2000,
juliol de l'any 2000, és a dir, ara farà 23 anys,
i vaig entrar directament a Esports
també,
allò, com gairebé tothom, allò fent substitucions.
Informatius, o sigui,
informatius, esports o...
Sí, sí, esports, esports. Bé, ja...
Fem molta Catalunya Informació, molta Cati,
i bé, i aquell estiu vaig tenir la fortuna
doncs que es va crear en aquell mateix moment
una catalana
i molta gent d'aquesta casa,
doncs alguns d'ells van canviar de casa
i van marxar cap a una catalana i jo vaig generar
doncs uns espais que em van permetre a mi
aprofitar l'oportunitat i poder-me quedar.
I des de les hores, des del 2000.
I quants anys fa que fas el Tot Gira?
Doncs aquesta és la vuitena temporada,
o sigui, l'any que ve comencem la novena.
De fet, mira, el Tot Gira el va començar el Gracet.
A veure, explica-m'ho això, Gracet.
El primer Tot Gira el va fer ell.
El Gracet està de tot arreu, eh.
De fet, la portada del Tot Gira,
el primer que sempre sona és el Gracet,
el primer que va dir el Tot Gira...
2004 devia ser, no?
Sí, 2004.
A l'agost del 2004.
Com va inventar el Gracet, el Tot Gira?
El nom del Tot Gira,
el copyright del nom... És teu.
Jo, per batejar, que no falti.
Era un Tot Gira molt diferent.
Vaig batejar l'oracle, vaig batejar el Montse Cava...
És que tinc aquí...
De naming rights, vas...
No, no, el copyright no és meu, és de la casa.
Però la idea, la pluja d'idees és meva.
Jo vaig entrar a Catalunya Ràdio.
El meu cas curiós és que vaig fer unes proves.
Em van trucar, dient que les...
Però em van trucar un 15 d'agost,
jo treballava a la costa,
en una recepció d'apartaments,
i en aquell moment, saps?,
em van dir si volia ser corresponsal a Tarragona
i vaig dir que no.
Saps allò que hi ha les coses que fas quan ets Borreguillo?
I vaig dir que no.
Després també vaig fer unes proves de TV3
que vaig superar i era el servei militar
i tampoc no vaig entrar.
Però al final he treballat tant en un lloc com en l'altre,
perquè vaig entrar cinc anys després
de que s'inaugurés Catalunya Ràdio,
i en 1988, com a redactor d'informatius,
vaig estar un any aquí
i ja al desembre
em van oferir la presidència d'anar-me'n a Madrid,
on vaig ser des del 89 fins al 95,
7 anys, a Madrid.
Vaig tornar, vaig ser el subdirector del Bassas,
dos anys, el mateix que a Catalunya Ràdio.
Després vaig començar a fer el Monsacaba,
l'any 97,
el 2004 era el Tot Gira,
el de 4 a 7, el 2005,
i l'oracle del 2006, el 2015.
I l'oracle del 2006, el 2015.
I també el Líquids,
entre mitges, i el xa-xa-xà.
Deu-n'hi-do.
No hi ha espai el link, que he dit per tanta cosa.
I tu, Marta?
Jo, 2019, aquesta va ser la meva arribada aquí,
i de fet va ser aïcat, primer.
I llavors amb en Roger Carandet
i la Juliana Canet,
i després ja el 2020 vam fer el salat a Catalunya Ràdio
i sempre amb un respecte i amb una impressió
i d'anar veient tantes cares conegudes
que jo recordo que tenia uns nervis,
que trepitgem la ràdio de nit,
i no ens hem de creuar tanta gent perquè fa molt respecte.
Clar, és que els que hem crescut veient TV3
escoltant Catalunya Ràdio, impressiona molt.
Jo recordo anar a treballar
i al principi dir, això què diu ella, no?
Ostres, és que ara m'he de seure al costat d'Imapi de Monte,
de l'Imakasares, Jordi Grau, Xavi Valls,
i clar, són gent que has anat veient sempre a la tele...
La panca i mitges, eh?
No, al contrari.
I el moment de trobar-te'ls al lavabo ja és.
Jo quan era petit tenia una ràdio despertador,
i el meu despertador sonava la ràdio
i ho tenia posat sempre en Catalunya Informació,
concretament amb el bloc esportiu, és a dir, avui 25 i 55,
i em despertava amb el bloc esportiu,
i escoltava sempre...
Jo diria que qui més escoltava, perquè aquí feia la Cati al matí,
era el Carles Vila,
companya ara de l'Alegació de Tarragona,
i clar, per mi em va impactar molt
quan vaig arribar a Esports a Catalunya Ràdio,
tu m'has despertat durant molts i molts anys.
Que més despresent, i tu dius...
No li posava cara, no li posava cara,
i me'l trobo de sobte cara a cara, no?
Són moments que impacten.
3, 4... Digues, digues.
Anava a dir que la Maria sempre...
Tu sempre dius que em vas entrevistar com a estudiant?
No, el que em va passar és que quan jo treballava
a la televisió de Granollers
vam anar a cobrir uns premis que es van fer allà,
i tu vas venir a presentar aquests premis
i els meus companys van dir,
i tu vas fer una felicitació d'aniversari teva
que tu no sabies ni qui era jo.
Va, va, va.
Us he de deixar que aneu escalfant una mica o què?
Una mica, sí, tampoc ens passarem, eh?
No? Una mica, 20 minuts, màxim.
Què s'ha de fer, a veure? Unes coses.
Quanta flexió, eh, Maria?
Estiraments, sí. A mi m'agrada estirar una mica, sí.
Bé, fer arribar la sang a les cames.
Activar.
Quan arribis a TV3, després continuaràs tirant-te una estona més.
No, no, home, no.
Escolta... Per què l'escalfament per ell és això?
Quan arribi a la línia d'arribada, jo estic compromès amb tu.
Sí, és veritat.
Jo m'estaràs prenent l'escovat.
Bàsicament perquè avui no tenim escaleta, el programa.
A mi m'han dit que agafi el micròfon i que...
Tira, tu tira.
Quan arribi el grasset, si és que no arriba abans que jo...
Que sàpigues que et vindré a buscar...
Jo vull que passis la narració en directe
de la cara del grasset a la meta.
Jo ho provaré, però la meva intenció és anar fent xinoca.
Jo crec que el grasset no podrà arribar
de les selfies que li demanaran avui.
Segurament. És una feina complicada,
perquè quan vas a buscar la declaració
i la gent està ofegada,
has de deixar que respiris una mica.
Moltes gràcies a tots que tingueu bona cursa
amb la Maria Fernández Vidal, la Marta Montanel,
Xavier Grasset i el Dei Clupés.
Però què dius, que els que ho faran en mitja hora?
Sí, el Clupés, 27 minuts.
Jo no m'he compromès, a mi no em lieu.
Ara posarem el cronòmetre.
Grasset, has d'arribar abans d'una hora.
Sí, no. Ai, ara.
El pas humà són 5 km per hora.
Aleshores, només que trotis una mica,
ja faràs això.
Una hora caminant no és una hora.
Fem una pausa i de seguida tornem al Suplement.
A dos quarts de nou, tret de sortida en directe.
A les 8, sortim a passejar
i a saludar algunes d'aquestes cares conegudes aquí fora.
Ara, una mica de resum informatiu,
perquè també és hora informativa. Ara tornem.
El Suplement.
Amb Roger Escapa.
Catalunya Ràdio.
Una nova edició del versió original a Catalunya Ràdio.
Soc el Toni Clapés i em fa molta il·lusió dir-vos que...
apunteu, el 20 de juny,
ens retrobem a Catalunya Ràdio.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Estoy cogiendo una estereza,
estoy cogiendo una estereza,
estoy cogiendo una estereza,
estoy cogiendo unas cerezas,
unas lentejas,
unos cogollos...
La Nicoleta és cuinera
i cada tarda recull el menjar a punt de ser llançat
en un supermercat.
Nosotros hacemos refrescos y zumos caseros.
La pulpa que nos queda la congelamos
y la próxima vez que queremos hacer el pastel
de brownie de cacao lo hacemos con esta pulpa.
El dia següent, el cuina al seu restaurant,
un projecte que vol conscienciar
sobre el malbaratament alimentari.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passen 4 minuts de 3 quarts de 8 del matí.
Nilya, bon dia. Bon dia.
Barcelona es lleva amb nou alcalde
després d'un ple d'investidura d'infar,
un ple que té 4 protagonistes.
El primer de tots, el nou alcalde, el socialista Joma Collboni,
que ha arribat al càrrec amb els vots del seu partit,
els comuns i el PP Collboni feia aquest agraïment.
I vull agrair també als regidors i regidores
que avui sé que fer un esforç,
sé que fer un exercici de pragmatisme i de realisme
m'han donat la confiança
probablement amb alguns motius diferents
però que convergeixen en un fet.
El segon protagonista del ple és Xavi Trias.
Que fins poca estona abans que comencés la sessió
ho tenia tot de cara per tornar a l'alcaldia.
Trias va pujar el to en una intervenció
que passarà a la història.
Jo deia, si no surt l'alcalde, que us bombin a tots.
Em miren els meus i diu, no ho diguis més.
No ho dic més, però ho penso, ho penso.
Escolta, allà vostès s'equivoquen.
Fan les coses mal fetes i s'equivoquen.
I això és el que hem de fer.
I això és el que hem de fer.
I això és el que hem de fer.
I això és el que hem de fer.
Des de Madrid, la direcció estatal del Partit Popular
es penja la medalla d'haver liderat la negociació
que ha portat Collboni a l'alcaldia de Barcelona.
Un acord que s'hauria tancat i cuinat dijous
entre les altres esferes del PP i el PSOE.
Ara bé, els socialistes ho desmanteixen.
I ja comencem a saber com serà el govern de Collboni.
Tindrà 4 tenències d'alcaldia per Laia Bonet,
Maria Eugènia Gai, Albert Valla i Jordi Valls.
Recordem que el PSC de Collboni
té 10 regidors, d'un total de 41
que hi ha a l'Ajuntament de Barcelona.
Per tant, difícil tirar propostes endavant
no sé que, a partir d'aquí uns dies,
arribi algun acord de govern o algun altre grup municipal.
Però, clar, aquí hi ha tot això.
El PP, una de les condicions que ha posat
per donar el suport a Collboni,
és que no entrin els comuns en l'equació del govern.
Com encaixa tot això? Un misteri.
Avui en parlarem a partir de les 10 del matí
amb el president del grup municipal
del Partit Popular, Daniel Sirera.
També sentirem Xavier Trias a quarts d'onze,
que compareixerà davant dels mitjans
després d'una nit, si més no, moguda.
Més enllà de tot això,
més enllà de Barcelona,
la resta de capitals de demarcació
també es desperten amb nou alcalde.
El copaire Lluc Salell és a Girona
i el socialista Rubén Vinyuales i Fèlix Larrosa
a Tarragona i Lleida, respectivament.
I a tot això, també punt d'interès a Ripoll,
on l'extrema dreta, finalment,
i mig, per sorpresa, riu a l'alcaldia.
Sílvia Urriols és la nova alcaldessa de la ciutat,
després que l'oposició hagi estat incapaç d'arribar a un acord
per crear un cordó sanitari i barrar-li el pas.
O bé, això sí, la possibilitat de presentar
una moció de censura en els pròxims dies
i fins mesos, tot plegat a mig de retrets
entre Junts i la CUP.
A partir de dilluns, em proposo,
i com a segona llista més votada,
liderar una moció de censura
per tornar i frenar
els discursos excluents i d'odi.
La responsabilitat no és dilluns,
senyora Manoli Vega, és avui.
Vostè, votant-se a si mateixa,
donarà l'alcaldia a l'extrema dreta.
És lícit, és lícit,
però això en marcarà un abans i un després per Ripoll.
I la dreta torna a governar a Palma i a València.
Maria José Català és la nova alcaldessa de València
i Jaime Martínez, el de Palma.
Tots dos del PP.
De fet, el PP és la principal força municipal a tot l'Estat.
Sobretot amb el suport de Vox,
governen conjuntament en 30 capitals de província
i també a Ceuta i a Melilla.
I més enllà dels ajuntaments,
avui continuem amb un ull posat al Mediterrani.
On diversos vaixells helicòpters continuen buscant
els cossos dels centenars de migrants
que van morint al naufragi d'un pesquet
mentre intentaven arribar a les costes gregues,
una ofragi, per cert, pel qual ningú no assumeix responsabilitats.
El president nord-americà, Joe Biden, diu que no permetran
que els ocrainesos formin part d'aquesta aliança militar.
Si hi entressin, estarien acceptant
que els altres països de l'OTAN
han de declarar la guerra a Rússia.
De tornada a Catalunya, avui es replen la recerca
de la dona desapareguda ullestrella al Vallès Occidental.
Se la van portar a la tromba d'aigua
que hi va caure dimarts, ara,
on la unitat marítima de la Guàrdia Civil
s'ha sumat a les feines de recerca.
Ingressat un home per bengerit, Tor hablava al Ripollès.
Es considera la planta més tòxica d'Europa.
Ara està ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron.
I el son ara ha posat punt final
en una edició per la qual han passat 120.000 persones.
És la trentena edició d'aquest festival de música electrònica.
Els caps de cartell de l'última nit
han estat aquesta que sentim Baguiel i Eric Prides.
Els esports.
El Barça d'en Vol no jugarà a la final de la Champions.
Després de perdre els penals contra el Magdeburg Alemanya,
aquesta tarda jugaran el partit pel tercer lloc contra el PSG.
Avui el Barça de bàsquet juga al segon partit
de la final de la Lliga CB contra el Madrid.
El primer el van guanyar divendres.
Podreu seguir el partit a partir del 2.45 del tot gira de Catalunya Ràdio.
Bon dia, Gerard Jovany. Bon dia.
Avui les portades dels diaris,
la protagonista pel nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
Tots els diaris dediquen grans obertures
a l'elecció del nou alcalde de la capital de Catalunya,
el diari ara titula Collboni,
alcalde amb els vots de comuns i PP.
Collau accepta no entrar al govern de Barcelona
per facilitar el si dels populars
i desbancar tries que esclata, que us bombin a tots.
El punt avui obre amb un titular
que evoca un dels eslògans que va fer fortuna durant el procés.
Ho tornen a fer.
Collboni aconsegueix l'alcaldia de Barcelona
amb els vots de PP i comuns,
el pacte cuinat a Madrid pels populars
i el PSOE descavalca tries que els envia a pastar.
El periódico titula Collboni,
el socialista desbanca el pacte de tries i esquerra
amb els vots de Collau i Cirera,
en aquest cas s'han estalviat incloure les sigles del PP.
La vanguardia, el PP lliura l'alcaldia de Barcelona,
el PSC tria es avança que es retira
amb un que els bombin
i Maragall denuncia un espectacle indigne.
Collau decideix passar a l'oposició
però continua advocant per un pacte de forces progressistes.
A totes les portades hi veiem la imatge de Collboni
en el moment de rebre la vara de comandament d'alcalde,
excepte de l'Ara,
on hi veiem Collboni amb la vara
i el costat Xavier Trias fent adeu amb la mà.
Pel que fa a les portades dels diaris de Madrid,
el Mundo també dedica tota la portada
a l'elecció de Collboni,
després que hi reclamés el seu editorial
que passés el que ha acabat passant.
Titula el Mundo, el PP aconsegueix apartar Collau
i fa alcalde el socialista Collboni.
Els populars, liderats per Daniel Cirera,
impedeixen que Trias obtingui el consistori
i eviten un govern amb els comuns.
El País dedica aquest tema a la part baixa de la portada.
El socialista Collboni obté l'alcaldia de Barcelona
a última hora.
L'obertura principal és per l'entrevista
que els ha concedit el president Pedro Sánchez,
que també assumeixi les seves polítiques.
I també diu que, en sumar,
la coalició seria més fàcil,
amb Díaz treballem de manera lleial.
Finalment, l'ABC, qui entrevista és Alberto Núñez Fijó,
a qui veiem a la portada del diari
el seu despatx del carrer Gènova,
amb una pilota de bàsquet a les mans.
Titular, si els espanyols volen
que torni a governar un govern Frankenstein,
Sánchez ja no els haurà enganyat.
És un titular estrany.
També dediquen un espai al nomenament
del nou alcalde de Barcelona.
I el socialista Collboni
per evitar un alcalde independentista a Barcelona.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
Encara no hi ha crisi climàtica.
Preservar la biodiversitat.
Semana de les dones. Som dones.
A Catalunya Ràdio.
Genial. M'encanta.
A Catalunya Ràdio
celebrem els nostres primers 40 anys
i seguim avançant,
perquè el millor encara ha d'arribar.
Promesos amb la solidaritat.
Amb la diversitat.
Amb el medi ambient.
Amb les causes socials.
Moments de ràdio amb valor.
El valor dels que ho han fet possible.
Capravo, 40 anys formant part
de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra al periòdico.com
i subscriu-te per només 3 euros al mes.
Temps limitat. El periòdico. Entendre-hi més.
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes
durant 20 anys i 300.000 euros al comptat
va ser...
57.228.
5, 7, 2, 2, 8.
De la sèrie 8.
0, 0, 8.
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun
un sueldazo de 2.000 euros al mes
durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegos11.es.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'11.
Ben jugat.
El suplement.
Un esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos minuts per arribar a les 8 del matí,
cada dia ho fem amb la cançó que ens proposa el nostre tènic,
el Dani Rodríguez. Bon dia. Bon dia, Roger.
Amb què arribem avui a les 8, Dani?
Amb la cançó estiuenca d'en Miki Núñez,
un relat dels amors d'estiu,
combinat amb un ritme ben fresc.
Suplement gelat.
Salut i ràdio, Dani. Salut i ràdio.
Com ho veuran?
El teu costat.
L'estiu que torna.
Com més importa?
M'he trobat amb els genis
i m'ha dit que has arribat,
que ara ja fa dies que voltes per aquí.
Que no vols saber res de mi?
Tu i jo davant el bar.
L'estiu que torna.
L'estiu que torna.
Com ho veuran?
L'estiu que torna.
L'estiu que torna.
Tu i jo davant el bar.
És de costat.
L'estiu que torna.
L'estiu que torna.
Com ho veuran?
El teu costat.
L'estiu que torna.
Com més importa?
Amb Roger Escapa.