Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
El bullying guanya pes com una de les principals hipòtesis
del suïcidi de l'adolescent assallent.
Els Mossos d'Esquadra continuen recopilant informació
sobre aquest cas i el Departament d'Educació investiga
per què el centre no hauria activat el protocol d'assetjament.
El centre d'Educació investiga per què el centre no ha activat
el protocol d'assetjament i és que aquest assajament
s'ha convertit en un greu problema social i molt estès.
Així ho explicava la responsable de comunicació
de l'Associació Catalana per la prevenció
de l'assetjament escolar Maritxell Plana
en declaracions avui al Soblement de Catalunya Ràdio.
Això passa a tots al centre d'escoles, a tots, actualment a tots,
és a dir, a contundent, no és difícil de detectar si vius a l'aula.
Si ets pare o mare, costa de detectar.
No ho han de fer, però els companys ho saben.
Els companys sempre saben que n'hi ha un que està pringant.
Tots ho saben, eh?
Plana ha posat també el focus en dos aspectes,
i un d'ells és la prevenció.
Si l'educació entengués que són accidents que es poden preveure,
es posarien les eines on s'han de posar, que són la prevenció.
Quan s'obre un protocol, ja hi ha un nen que està patint.
Més notícies, Sant Raül Flores.
El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent,
creu que el reforçament de Catalunya com a hub en tecnologia
contribuirà a la reindustrialització.
La vigília que arranqui el Mobile World Congress,
on hi participen 300 empreses i startups catalanes,
Torrent n'ha parlat en una entrevista a la Vanguardia.
La nostra voluntat és reindustrialitzar el país.
Avui la indústria no té sentit si no està vinculada a la digitalització,
si no està vinculada a les noves tecnologies,
i el fet que cada vegada més hi ha un hub tecnològic
ajuda també a atraccionar, a fer créixer projectes industrial.
Dues persones han mort a Madrid aquesta matinada
en un incendi al seu habitatge.
Es tracta d'una dona de 83 anys i una dona de 57
que vivia al barri d'entrevies, segons els bombers de Madrid.
Les flames s'haurien començat a les 5 d'aquesta matinada
en una habitació i s'haurien estès per tot l'habitatge.
I ara s'investiguen les causes del foc.
Almenys 34 persones han mort en un naufragi
a prop de la costa de Calabria, al sud d'Itàlia.
Segons informen mitjans italians,
la Guàrdia Costanera ha trobat aquesta matinada
els cossos en una platja de la província de Crotona,
que se sospita que la barca s'en que viatjaven
podria haver naufragat quan intentava arribar a costes italianes.
S'han trobat 34 cadàvers, però a la barca portava a prop
d'un centenar de migrants.
Per ara s'han pogut rescatar una cinquantena de persones.
Aquesta matinada han caigut els primers flocs de neu
a cotes d'entre 600 i 1.000 metres.
Han estat nevades testimonials a punts d'Osona,
el Muianès, la Selva o l'Hanoia.
La situació es pot complicar al vespre i matinada
quan la cota de neu baixarà als 400 metres
i es pot veure nevar a primera línia de platja
segons la previsió meteorològica.
Les precipitacions febles avancen ara cap al sud i cap al tard
ni haurà de noves entre Girona, Barcelona i la Catalunya central.
I, a més a més,
hi haurà de noves entre Girona, Barcelona i la Catalunya central.
El Procicat ha activat l'alerta neu
que ha davant la baixada de temperatures i la cota de neu.
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya,
l'episodi es pot allargar fins dilluns al matí.
En tot cas, la neu no es preveu que agafi fins a la cota 400,
on es podrien acumular gruixos d'entre dos i cinc centímetres.
Esports, Albert Benet.
Avui, a la Lliga de Futbol, l'Atlètic Club de Bilbao-Girona,
a les dues del migdia i pel tot gira de Catalunya Ràdio,
i el Miri a Barça, dos quarts de set, i per la TDT.
Al Barça li pot treure avui deu punts al Madrid,
després de l'empat a un al derbi madrileny.
En aquests moments, la diferència a la Lliga és de set punts
abans del clàssic de copa d'aquest dijous al Barneveu.
L'Atlètic de Madrid es va avançar jugant amb deu,
amb un gol de Jiménez al minut 78,
i el Madrid va empatar el 85,
amb un gol del jove davanté de 18 anys nascut a Palamós
Álvaro Rodríguez.
L'Atlètic de Madrid mostra la seva indignació
per l'expulsió de correa per un cop de colze
a l'alçada del pit a Rüdiger, i diuen a través de Twitter,
res de nou al Barneveu.
Per la seva banda, l'entrenador de l'Atlètic, Diego Simeone,
assegura a Dazón que si s'hagués d'expulsar sempre jugadors
per accions així, no quedarien futbolistes dins del camp,
i també lamenta que s'estiguin normalitzant
els errors arbitrals que repetidament els perjudiquen,
entén el Barneveu.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Passen 5 minuts de les 11 del matí, som a Catalunya Ràdio,
de Ràdio El Suplement, hem sentit aquesta entrevista
amb Monga, Òscar, García, Junyén,
una entrevista que havíem enregistrat aquesta setmana a Sabadell.
Podeu recuperar-la també a cartradio.cat,
barra.elsuplement, i a les xarxes d'elsuplement
també trobareu a Twitter i Instagram
alguns fragments més destacats d'aquesta entrevista en vídeo,
si us ve de gust recuperar-la.
Ara, com dèiem, passen 5 minuts de les 11.
Fins aquí les notícies.
Bon dia, Marina Porres.
Bon dia. Encara no neva.
Encara no neva. Quin malson, això de la neu.
Això de la neu. Però què vol dir, quin malson?
Que és com una sobreexposició informativa de la neu,
i està nevant als llocs on hi ha neva.
Què ens estàs dient? Passats? Una mica, una mica.
Però escolta'm, és que se'm prepara una edat molt grossa, eh?
Que és mentida, Roger, és mentida.
No, no és mentida. És l'enriquegut.
Que pot que aquesta nit nevarà a cota zero.
És a dir, tu te'n vas al mar... i neve.
Jo crec que si féssim una aposta de dir qui creu que avui et nevarà...
Demà et despertes... Aquí a cota zero.
Tu on vius? A Barcelona, Rubi, on vius?
A Barcelona.
Tu demà obriràs la finestra de casa teva, paisatge en blanquina.
I escolta, semblarà que estic al Pirineu, que no m'ho crec, que no m'ho crec.
A veure, és difícil que Barcelona agafi
perquè han dit que aquesta tarda plourà una mica,
i si plou prèviament a la neu...
No, no, això és el que passa.
Les temperatures no baixaran fins a la nit.
Aleshores, les precipitacions segurament al principi seran en forma d'aigua.
Tota excusa, sobretot fes fotos...
Quan caigui el gel...
Però serà de matinada, o sigui, no et fa il·lusió que plogui, tu?
No, entenc que... Que nevi.
No, no, entenc que és necessari que plogui.
O sigui, no em posaré ara a dir que no...
I tenim els pants tan secs? Per això, per això.
Que això em sembla bé.
Ara, tota aquesta retòrica de la neu, no.
Tot i que jo molt a favor que nevi, tant de bona vis.
Que no esquies, tu. I tampoc, eh?
No, no. És un...
Sí, sí, a la meva família ara s'han aficionat molt, això,
perquè jo no esquio. Esquiar? Sí?
Sí, sí, sí.
Com has de tenir pressupost per anar a esquiar?
Bé, no tant això, eh?, però sí, com a escapades, així...
Has de tenir caps de setmana. Això sí.
Que és una cosa que tu i jo no...
Això nosaltres dos ens costa una miqueta.
També és veritat que si te'n vas un dia a esquiar un dilluns,
estàs sol, eh? Les estacions obren, els dilluns.
No, no, jo suposo que seria fantàstic.
No, no, jo no sé esquiar, és la veritat, eh?
No en sé. Potser n'hauré d'aprendre algun dia.
És a dir, si trobessis ara una parella que fos molt aficionada,
i tu no en tinguessis de zero, t'hi animaries?
Sí, sí, suposo que sí.
Amb 30 pocs anys ja començarà a ser.
És que em veus incapaç d'aprendre a esquiar.
Jo em veig incapaç. M'ho dius en sèrio?
Si jo em trobés en aquesta situació, em veuria incapaç.
Però, a veure...
Segurament hi hauria ruptura, perquè no...
No, perquè els que som alts tenim el centre gravetat més amunt.
Aleshores, un esport com l'esquí no ens va bé.
Això és una excusa? És una excusa del nivell de la neu.
No, no, jo ho faria, jo ho faria. Estaria disposada a aprendre a esquiar.
Bé, això és l'excusa cada setmana amb la Marina Poros.
Parlem de sèries, de llibres, de bandes sonores,
de música, el cap de ball...
Ho fem a través d'una qüestió que avui són els animals de companyia.
Sí.
És un tema que a mi, fora de context,
em fa sempre bastanta mandrò, els animals.
Els animals de companyia no t'agraden?
Els animals en general.
Ja sé que és una cosa que em queda malament de dir-ho.
Doncs no em par...
Si tindràs el programa especial que farem a la Sagrada Família
el dia 11 de març, allà et compartiràs taula, crec, amb Maica Navarro.
I és... Què implica?
Perquè ella té tot el contrari d'aquesta actitud.
Sí, vull dir que no li treguis el tema als animals de companyia
perquè allà xucareu.
No, no, no és que estigui en contra,
és que simplement és que no m'entusiasmen gaire per no dir gens.
Vaig tenir les típiques mascotes quan era petita,
sempre forçant els meus pares, allò, hàmsters, peixos...
Tu demanaves animals.
Sí, hàmsters, peixos, tortugues, no?
Hàmsters, peixos, tortugues, en vam tenir, també, però, clar...
Algú un conill? No, perquè ningú va accedir al conill.
Però és veritat que ha passat aquesta dèria infantil,
doncs a mi els animals no m'agraden gaire
ni entenc la devoció de la gent amb les seves mascotes.
Em sembla bé, però no la comparteixo.
Aquesta setmana el que m'ha passat és que he llegit un llibre molt bo
amb un animal de protagonista
i que havia de fer una excepció, i havia de parlar d'animals.
Ho farem a través d'un llibre, eh?
Parlem d'un llibre que es diu Flash,
amb U, per això, F, L, U, S, H,
que és una novel·la de Virginia Woolf
que acaba de publicar l'Avens en traducció de Jordi Fernando.
A mi sempre m'havia fet molta mandra aquest llibre, Flash,
perquè tothom m'havia dit que era la biografia d'un gos,
i perquè la mateixa Virginia Woolf, als seus diaris, explica
que havia escrit aquest llibre
com una mena d'entreteniment i de pausa, diguéssim,
per a les novel·les més dures i més denses i més complicades.
Per tant, jo em pensava que era un llibre molt menor de Virginia Woolf
i que era un llibre bàsicament per a mans dels gossets,
i llavors, clar, jo no m'atreia gaire.
Però com que estic en un procés de llegir-me tot Virginia Woolf,
sencer de principi a final, com que l'acaben d'editar,
l'he llegit i m'he trobat amb una meravella de llibre, la veritat.
Flash no és la biografia d'un gos, que és el que tothom m'havia dit,
sinó que és la història d'una senyora i d'un ambient
i d'una època vist, efectivament, a partir dels ulls d'un gos,
que és una cosa molt diferent.
Resulta que Virginia Woolf es va obsessionar
amb la vida i l'obra de la poeta anglesa Elizabeth Barrett Browning,
que va viure en plena època victoriana, de 1806 a 1861,
i havia dit, Virginia Woolf, moltes vegades,
que ella era un personatge menys tingut
i que no li feia en prou cas a Elizabeth Barrett Browning com a escriptora.
Llavors, Woolf el que va fer
és que va llegir coses sobre ella, sobre la seva família,
sobre les seves cartes,
i se'n va adonar que hi havia un personatge molt curiós
en aquestes cartes i en aquesta família, que era Flash,
que és el gos que la poetessa va tenir durant molts anys.
I llavors, en un gest genial d'escriptora,
se li va acudir que podia escriure la vida d'aquesta senyora i el seu món
a partir d'aquest animal que havia estat el seu company Fidel
al llarg dels anys,
i llavors fa servir les cartes i les descripcions de Browning
en el llibre per explicar la seva vida a través d'aquest gos, de Flash.
Llavors, a partir del que veu i olora
i escolta en Flash, aquest gos,
descobrim que el van portar a casa d'aquesta senyora com a regal
perquè l'Elisabeth Barrett Browning
va patir durant un temps una malaltia
que la feia estar tancada a la seva habitació
i el gos li feia molta companyia
i llavors va establir una relació terriblement especial amb ella
perquè estaven junts moltíssimes hores.
Per tant, Flash és un animal que la coneix més bé que ningú
i a partir dels seus ulls ens explica com va canviar la seva vida
quan, per exemple, va conèixer el seu marit, el poeta Robert Browning,
com es van casar i com es van mudar a Itàlia
i com amb Flash va passar d'una estricta carrera anglès
on els gossets sempre van lligats i són molt endreçats i molt educats
als carrers calorosos i salvatges de Florencia
i com es va incorporar també a la família un bebel
que al principi el Flash odiava
i així, a través de les anècdotes que narra, diguéssim, que veu Flash,
va explicar la vida d'ella.
Passa en aquesta novel·la que el gos s'assembla a l'amo?
Sí, és com molt bonic. Físicament, eh?
Sí, però és un coquel spaniel, crec que ho dic bé,
és el gos de la coberta del llibre.
Si busqueu el llibre l'avents ho veureu.
I, de fet, hi ha un moment en què Elisabeth Barrett Browning
dibuixa la seva cara al costat de la cara del Flash
i diu, veus com ens assemblem?
I és realment un gest molt bonic.
La gràcia d'aquesta novel·la, evidentment,
no és tant el que explica, sinó com ho explica,
i com Wolf sap captar realment la sensibilitat
de tots els personatges i dels ambients tot des del punt de vista d'aquest gos
i llavors el retrat queda molt fi explicat des d'aquesta perspectiva.
És un llibre realment molt original i molt sorprenent.
Jo us el recomano molt.
Tossaleds and scrambled eggs
And maybe I seem a bit confused
Yeah, maybe, but I got you faked
But I don't know what to do with those tossaleds and scrambled eggs
They're calling again
Avui amb la Marina Porres, animals d'acompanyi a través dels llibres,
les sèries, les bandes sonores i les pel·lícules.
Això és Fraser.
Sí, si algú reconeix o recorda aquesta sintonia,
té molt bon gust i molt bona memòria.
Això, efectivament, és la cançó que obre aquesta sèrie,
que és Fraser, que és una sitcom fantàstica de l'any 1993,
que té un remake, ara, del 2022, que no he vist,
però que segur que és fatal.
I el que he vist aquesta setmana, després d'entregar el guió,
és que la tornen a posar a plataformes.
Ara no sé quina, però Fraser tornarà a estar disponible
perquè és d'aquestes que era tan antiga que no es trobava enlloc.
La història d'aquesta sèrie és la següent.
És el psiquiatre, doctor Fraser,
que torna a la seva ciutat natal, a Seattle, a Washington,
després d'haver-se divorciat d'una senyora terrible i divertidíssima
amb la que vivia a Boston.
Llavors, ell vol fer vida de solter d'or,
quan, diguéssim, recomança la seva vida,
però es troba que, a més de compartir ciutat amb el Niles,
que és el seu germà i coprotagonista de la sèrie,
que és no boig i fantàstic,
també el doctor Fraser ha d'acollir a casa seva el seu pare,
que és el Martin, que és un policia retirat,
que es coix després d'un accident a la feina
i que no pot viure sol.
Llavors, el Martin, el seu pare,
té un gosset de companyia, que és l'Eddie,
que és un dels gossos, de veritat,
més fantàstics de la història de la televisió,
que és protagonista de grans escenes,
i per això avui porto aquesta sèrie per recomanar-la.
Perquè aquesta sèrie es basa en la feina,
la nova feina del doctor Fraser,
que fa un programa de ràdio sobre psiquiatria,
però la trama es combina amb la seva vida a casa,
amb el pare i el germà i aquest gos tan simpàtic.
És una sitcom molt, molt divertida,
perquè els dos germans són uns padans insuportables,
i en canvi, el pare és un senyor a qui només li agradava
mirar esports a la televisió i que el deixin en pau,
i enfotre-se'n sobretot de les pretensions
i les idees dels seus fills.
La sèrie va ser tot un hit a Estats Units,
va ser la sèrie més vista del seu moment de fet,
i ara que la tornen a penjar, jo us recomano veure-la, sense dubte.
I love you.
Do you?
Maybe my God will always come through.
Cat Stevens, I love my dog.
De fet, la cançó diu...
Estimo el meu gos tant com t'estimo tu,
però tu potser marxes i ell sempre hi serà.
És que avui que parlàvem de gossets simpàtics,
hem de portar aquesta cançó entranyable,
que ell mateix em fot que sigui un senyor que es diu Cat Stevens,
i que fa una cançó que es diu I love my dog.
I, efectivament, com deia Roger, diu...
Aquesta cançó estimo el meu gos tant com t'estimo tu,
però tu potser marxes i ell sempre hi serà.
I diu... tot el que demana de mi és que li doni menjar per estar fort,
i tot el que mai necessita és amor, i això sap que ho tindrà,
i tot el que necessito és que em miri amb els seus ulls brillants.
És a dir, que es veu que de vegades l'amor d'un gos
és superior al de molts humans.
No t'ho sé rintintint, en les teves expressions, avui.
Realment és que és això.
És un tema que no sento, de veritat, estaria mentint.
Quan dius que a vegades l'amor d'un gos és superior al de molts humans,
te n'estàs enfotant.
No, no me n'estic enfotant,
perquè jo no ho he viscut mai així,
però és veritat que hi ha vegades que només has de sortir al carrer per veure,
o que hi ha gent que s'estima més el seu gos
i això és així.
Què en penses de la gent que vesteix el gos per sortir a passejar?
A mi em fa moltíssima gràcia.
Hi ha gossos amb faxaleco?
Sobretot quan jo surto d'aquest estudi tirant cap amunt per anar cap amunt.
Quan tu agafes diagonal amunt, trobes gossos amb faxaleco?
Sí, hi ha molts gossets molt macos.
Però a més m'agrada perquè això reforça la idea...
no el faxaleco,
però en general l'abastiment dels gossets reforça la idea
que els gossos s'assemblen als seus ambos.
I això de simbiosi entre ells i els animals em sembla bonic, això.
Avui, amb la Marina Porres, estem parlant d'animals de companyia
a través dels llibres, les sèries, les bandes sonores, les cançons...
i ara continuem amb un llibre de Malcio Comas, El día de la Valena.
Sí, de fet, tornem als llibres perquè vull que veiem
que els escriptors catalans estan també bastant obsessionats amb els animals
perquè acaben d'arribar alguns llibres a les llibreries
on, de fons o en primer pla, els animals hi juguen un paper.
Va, llavors, us en diré alguns avui.
Per exemple, com ara comentaves,
El día de la Valena, la nova novel·la de Malcio Comas,
el llibre va sobre la història de dos amics adolescents,
un estiu a Mallorca,
és, diguéssim, aquell estiu cliché
en què passes de ser un nen petit a créixer
i els problemes que trobes quan fas aquest canvi.
És a dir, aquest llibre és una història sobre l'amistat,
sobre embòlics familiars,
sobre Mallorca, com sempre, amb Malcio Comas,
i sobre la història com ens relacionem amb la nostra memòria.
Però resulta que la història comença el dia que una Valena
queda embarrancada a la platja mallorquina
on viuen aquests dos nois.
Això no és un fet que passi cada dia,
i, per tant, els dos amics, i tot de veïns i periodistes,
van a veure què ha passat amb aquest animal,
que la novel·la és la metàfora d'una cosa pitjor
i que està basada en fets reals,
perquè va explicar a Malcio que ell se'n recorda molt
del dia de la Valena, que és un dia real per ell.
També d'altra banda, hi ha una novel·la...
Molts autors, últimament, han escrit sobre animals,
o amb novel·les amb el rire fons d'un animal.
Recordo que vaig entrevistar també el Sebastià Alsamora l'any passat.
Exacte, o sigui, mira, el tenia apuntat per aquí.
Sebastià Alsamora, a la novel·la Ràbia,
la història la protagonitzen un gos i el seu amo,
que s'enfronten a la decadència de la seva vida
mentre viuen en paral·lel la decadència d'allò on viuen
i de l'illa de Mallorca.
Però també, d'altra banda, hi ha una novel·la...
que acaba de publicar el Raül Garriga Said, que és Profesia,
on els animals són clarament protagonistes.
És una novel·la sobre la relació de l'home amb la natura
i sobre la nostra relació amb la transcendència,
diguéssim, i amb el sentit del món.
Tot això Garriga Said ho explica a partir del fet
que hi ha una plaga de sanglars a Barcelona,
i de fet la novel·la comença quan un sanglar està passejant
pel costat de la font de Canaletes
i ha baixat, diguéssim, tota la ciutat des de Collxerol.
Ha arribat a baix, sí.
Aquesta història s'explica a partir d'una noia que estudia
semítiques i que estudia les profecies bíbliques,
i el seu pare, que és un científic que està especialitzat
en espècies invasores, sanglars,
i com es lliguen les seves dues històries.
Ja en parlarem un dia amb calma,
però l'he portat perquè avui els sanglars són protagonistes.
De fet, el Raül Garriga Said ens acompanyarà també
en la figura de Gaudí.
Exacte, sí.
I en parlarem amb el Garriga Said sobre Gaudí,
també amb altres convidats que anirem desgranant aquests propers dies.
Què hi posem, la pantalla, Marina?
Doncs una sèrie que fa estimar els animalons una mica.
Això són els Durrell.
Es va posar molt de moda l'estiu passat,
crec que l'estiu passat realment s'ho mereixia.
És la història basada en uns llibres
que són la trilogia de Corfu, de Gerard Durrell,
i és la història d'aquesta família
on la mare decideix mudar-se d'Anglaterra
cap a la illa grega de Corfu
per començar una nova vida amb els seus quatre fills.
Allà el que passa és que un dels fills, el petit,
i per això ho porto avui, aquesta recomanació,
queda meravellat per la flora i la fauna de l'illa,
i acabarà construint un zoo a la mateixa casa
perquè ell el que vol és ser biòleg de gran
i té una grandíssima afició amb els animalons,
i llavors és una sèrie on tota l'estona surten els animals.
És una sèrie molt divertida i molt bonica.
I també una altra sèrie relacionada amb tot plegat, que sona així.
Ara m'has deixat desencaixat, eh?
A veure, puja.
Tocaré amb qualsevol excusa...
No sé què és, això, Marina.
M'ho dius en sèrio? No sé què és.
Espero que estiguis mentint, eh?
No t'ho dic de bo. Bueno, no ho sé.
Ho he de saber? Sí, ho hauria de saber.
Bueno... No ho sé, no sé què és.
O sigui, és que, a veure,
espero que hi hagi molta gent que ho reconegui a casa.
És l'opening, l'obertura de Sailor Moon.
Sailor Moon ho situes o no?
Puxar estels a club a l'unicompte...
No, no, és que...
A veure, jo de petit no em deixaven mirar...
Tens germanes? Sí, però no em deixaven mirar
segons quins dibuixos animats.
Vull dir que potser ve d'aquí.
Però aquests no ho porten, sí, censurats.
O sigui, no ho deixaven mirar.
Potser llavors Sailor Moon entrava en el pack, també.
No tinc germanes.
Igualment no t'hauria agradat a tu per una cosa
amb molts estereotips de gènere,
però és veritat que això, aquesta sèrie,
jo tenia moltes més amigues que ho miraven que amics que ho miraven.
Sailor Moon és un anime.
Aquesta és la cançó en versió catalana.
És una sèrie que a mi
i a molta gent ens va marcar una mica la infantesa i l'adolescència,
com, de fet, tota la programació del 3XL.
I la porto avui perquè la Sailor Moon, la marinera llunar...
O sigui, t'ho explico perquè quan veig que no saps...
Explica, explica.
La sèrie va d'un seguit de noies que tenen poders i missions
per salvar el món de maneres terribles,
com totes les sèries que tenim van així.
Però el cas és que Sailor Moon
era un gatet molt mono,
que, pel que recordo,
era bastant protagonista de la sèrie.
Per això la porto avui, per aquest gat.
Mentre em vaig posar a buscar això,
em vaig adonar que, en realitat, com no pot ser d'una altra manera,
totes les sèries de nens o d'adolescents
estan plegades d'animals màgics.
O sigui, realment és difícil de trobar una que no n'hi hagi.
El cas més evident és Doraemon,
però, clar, m'ha semblat massa òbvi.
I, a més, és trampa perquè Doraemon no és un gat normal.
És un gat còsmic.
Exacte, i el de la Sailor Moon era un gat normal.
Molt bé, Sailor Moon me l'apunto, eh?,
perquè ara em sap greu haver quedat tan malament.
Sí, sisplau.
Jo és que, en realitat, volia portar una sèrie,
que jo sí que la veia al Super3, que era Sabrina,
que és una sèrie sobre la famosa bruixa,
i eren dibuixos animats i hi havia un gat
que era el millor amic de la nena bruixa i tal,
però dec ser molt vella perquè no la trobo en català per YouTube.
Llavors, la Sailor Moon em va anar molt bé.
Acabarem amb un clàssic, va.
Live by the sea
Sing it with us and frolic in the autumn mist
In a land called Honalee
A little louder puff
A magic dragon
Live by the sea
And frolic in the autumn mist
In a land called Honalee
Em posa molt trist, aquesta cançó.
A mi no em pot posar més trista.
Aquesta sí que la reconeix tothom.
La veritat és que l'he portada en anglès
primer perquè no recordava que existia
i després perquè em fa menys pena que en català,
perquè hi ha més distància.
Això són Peter, Paul i Mary cantant l'any 1965 en directe,
si voleu buscar a YouTube.
Puff de Magic Dragon, és a dir, Puff era un drac màgic,
que és una cançó que no cal posar-li context,
perquè tots sabem de què estem parlant,
i clar, l'he portat perquè realment
el protagonista d'aquesta cançó és un animal.
I fins avui que no l'he dut aquí
perquè m'he emparat mai a pensar prou en sèrio
que, clar, també és una cançó sobre un animal,
perquè per mi és una cançó, sobretot, a una altra cosa.
Però tot el drama d'aquesta cançó, bé, precisament...
Sobre quina altra cosa? Sobre la...
Bueno, és que els dracs viuen per sempre
i els nens es fan grans.
No hi ha res més trist que això.
Ara ens ha despatllat el diumenge.
Bé, avui hem parlat d'animals de companyia amb Puff,
era un drac màgic, amb Cat Stevens,
la música, amb els llibres del Sebastià Alsamora,
una ràbia profecida de Raül Garrigasait
al dia de l'aurelena de Malcio Comas
i Flash, de Virginia Woolf,
i hem també sentit fragments de Fryser i de Sailor Moon,
que tenim pendent.
Que estàs mirant quan arribis a casa és el primer que estic fent.
Gràcies, Marina, moltes gràcies.
Petit de pausa, dos minuts per arribar a dos quarts de dotze,
i de seguida el suplement, més música,
amb el Roger Mas i el David Carabé.
Ara tornem.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Les biblioteques municipals també som més que un club.
Amb més de dos milions d'usuaris som el club amb més carnets.
A la xarxa de biblioteques municipals
de la província de Barcelona
compartim lectures, cultura i coneixements.
Només hi faltes tu.
Visita bibliotecavirtual.diva.cat.
Fes-te el carnet i gaudeix de tots els seus avantatges.
Diputació de Barcelona.
Gvox, reparació i manteniment de caixes de canvi.
Busquem incorporar personal pel nostre centre de granullers.
Si ets mecànic d'automoció
o estàs especialitzat en la reparació de caixes de canvi,
envia el teu currículum a empleo arroba gvox.es.
T'estem esperant.
Gvox, passió pels canvis.
Per mi, la seva gana és no utilitzar res de res de procedència animal.
Us hauria de plantejar per què estem buscant
que s'assembli a la carn i que tingui gust de carn.
Té els seus motius lèdics i morals.
I tampoc descarto que en algun moment acabi fent jo el pas
que han fet una gran part dels nostres amics.
Cada vegada més vegans.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et davant passeu.
Casa teva.
Per tu, que sempre escoltes la ràdio mentre condueixes el taxi.
Apuja el volum, perquè per fi sentiràs un anunci
que no tindràs res.
Si ets taxista, registra-te avui com a conductor a Uber.com
i condueix sense comissió fins al 31 de maig.
Accedeix a més clients i guanya més diners amb el teu taxi.
Uber, súbete. Si apliquen condicions.
La música sempre és benvinguda i necessària.
I a Catalunya Ràdio els caps de setmana també tenim música.
Encara fa relativament poc.
Icat Express.
El recull del més destacat de la setmana dedicat.
Geografia humana.
Demà hi té s'adornir.
Qui copia de la serra sempre ens captiva amb T'agrada el blues?
I la música folqui de rel a Icatmans.
Amb Quim Rutllà.
Descobreix tots els espais musicals que t'oferim a Catalunya Ràdio.
Segueix-nos a catràdio.cat.
És all right, call me on my...
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts de dotze.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Dos quarts de dotze.
Roger Mas, bon dia i bona hora.
Ah, Maria, bon dia.
David Carabent, tens problemes amb els auriculars?
Sí, perquè tinc el guió aquí amb la tauleta.
I no tinc matina.
Com esteu, companys?
Molt bé. Tot bé?
Us agrada treballar els caps de setmana, vosaltres?
Doncs jo m'hi acostumat i la veritat és que sí que m'agrada.
Perquè porteu tota una vida treballant el cap de setmana, no?
Sí. I a més a més, llavors, quan tu estàs descansant,
tothom treballa per tu. Això és meravellós.
Però com cantava el Pé de la Serra,
és millor la Pé del Burgès, maggegeure i no fer res.
I no fer res.
El que passa és que vosaltres...
Ah, però si tu sors a cantar una hora i mitja ja està, David.
Però he d'anar fins al lloc, també.
I concentrar-te, assajar i carregar les guitars...
Exacte, exacte. Sí, sí.
Vull dir, no, no... Sembla que només...
En realitat, sí que vius per aquella hora i mitja.
Ho fas tot, per aquell moment, però...
Ostres, tu s'ha de preparar de maneres molt emprenyades.
Com els futbolistes, que us concentreu?
Ah, bueno, quan es pot fer això...
Mira, els Mishima em van fer un delay
quan se'n van anar a gravar el disc on vam anar a Normandia.
No, una mica al costat.
Al costat, molt a prop de Normandia.
Però dic abans d'un concert.
Abans d'un concert.
És que jo ja soc una mica tancat cap a dins.
A dins d'un concert, el meu esforç és anar obrint.
Anar obrint la ceba.
O sigui, he de fer una mica al revés.
Però sí, amb els músics, per això.
Aquesta cosa s'ha de fer en conjunció.
Necessàriament, des dels altres.
Avui, amb el Roger Mas i el David Carabent posarem banda sonora.
Això és un de M'Aldeixo dedicat als festius laborables.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabent.
Home, Roger, això...
Jo crec que el tema és una idea teva.
Tot d'on ho vas treure?
A l'Acelin, a la meva cunyada,
em va posar una cançó d'un tal Stromae.
Boníssim.
Que deu ser... Menys de Brussel·les,
però es diu Paul Van...
Paul Fannhaver... Com es pronuncia això?
Paul Fannhaver.
Fannhaver, sí, sí.
Jo el vaig veure al Primavera fa no sé quants anys,
però és una meravella, és un talentàs d'aquests...
que no s'acaba, vaja.
Doncs té una cançó molt bonica,
que d'alguna manera recorda també...
La ceixaria, a veure, Petit Pai,
sembla que hi hagi com un sampler de Petit Pai,
que es diu Santé i que està dedicada a tota la gent
que treballa quan la gent ens ho passem bé.
Hi ha vegades la falta de respecte que té la gent
amb la gent que està d'atenció al públic.
Santé de Stromae.
A aquells que no el tenen.
La Rosa és Rosa.
Quan nosaltres fem el bé, tu neteges.
I tu, Albert,
quan ton trenc tu ramasses les veres.
Quan brindem, Albert, tu neteges les copes,
i tothom treballa mentre nosaltres ens ho passem bé.
Arlet, arret,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina,
tu a la feina...
Santé no és un squares
més propagat outros,
com la Taula i la Taula,
en què ja laHI
i que vela tot.
radiant i motiuersga-h.,
i al darrere no hi ha prou sensació.
Un cert contratemps.
És una mica el que aporta també la Rosalia a la música,
uns patrons rítmics que s'allunyen una mica del pop global
amb què ens han veït les orelles des de fa tants anys.
Aquests ritmes una mica més complexos, una mica més inesperats,
són el que ho fa interessant.
Hi ha un buit...
L'heu costat, jo perquè no sé ballar, però l'heu costat.
Home, ell balla de fàbula, el Stromae, sí, sí.
Home, doncs a mi quan vas proposar aquesta idea dels festius laborables
vaig pensar en aquesta gent que es pren el diumenge
o que es pren els seus temps d'oci
amb el mateix sentit de competitivitat
que les jornades laborables.
I entre ells hi ha la gent que fa fúting o la gent que fa esport
d'aquella manera com molt militant, perfectament equipats.
Li van servir d'inspiració al Miosec,
que saps que és un cantautor precisament de Brest,
de la Normandia francesa, que m'agrada molt,
i té aquesta cançó meravellosa que es diu Le Jogueur du Dimanche.
Què pensen els corredors del diumenge?
Que amb petites colles avancen?
En la setmana passada o en la que es presenta?
En la pròxima pujada, mentre abaixen el pendent?
En què pensen els corredors del diumenge?
Que calculen els minuts i els segons?
I què pensen els corredors del diumenge?
I què pensen els corredors del diumenge?
I què pensen els corredors del diumenge?
Què pensen els minuts i els segons?
Que els aproximen a la fi del món?
És per abandonar la llar
o per la joia de tornar-hi?
Tots els diumenges, tots els diumenges.
Darrere a què correm nosaltres dos?
És la qüestió que em preocupa.
Tots els diumenges, tots els diumenges.
Penso en tu i penso en ells, en ells.
Penso en tu i penso en ells, en ells.
Darrere de què correm tots els diumenges?
Això és Les Joguères du dimanche, del Myosè,
que va fer el 2009, es diu Finisterre.
Finisterre tenim aquí a Galícia i n'hi ha, evidentment, a la Normandia.
I aquest disc ja ho veus en aquests pianos
que sonen tan elegantets i tan matemàtics, diguéssim,
està produït per Yant Tiersen,
que és un altre músic de la Normandia.
És el Pascal Comola de Francesc.Exacte, exacte.
L'anvi de tuer
O és just l'anvi de ser pujat?
Pot-il s'al·leger de l'emport?
És una cançó de Rosers, des de Turí fins a Venècia, pràcticament,
que es diu Senyor Patró de les velles braques blanques.
Senyor Patró de les velles braques blanques,
que són dels pantalons blancs bonics,
perquè tu no treballes, punyeter-ho,
nosaltres som aquí a Les Mondines,
on deien les noies que es llogaven per collir l'arròs.
I quan s'acostava hi ha el final de la collita
i era l'hora de fer-ho,
perquè tu no treballes, punyeter-ho,
perquè tu no treballes, punyeter-ho,
i quan s'acostava hi ha el final de la collita
i era l'hora de començar a cobrar,
doncs li deien Senyor Patró de les velles braques blanques,
comença a treure els duros.
És que no és italià,
són les llengües garlo-italiques,
els dialectes aquests del nord, que de Turí a Venècia,
són una unitat però amb molt dialectalitzades.
Em sembla que és com es va escriure Marco Polo,
és probable.
I tot el gran autor que inaugura gairebé tota Itàlia.
M'has fet pensar només en un punt només,
perquè quan he sentit aquesta cançó,
aquesta veu timbrada que pique,
doncs recordo quan vam anar a Sa Pobla, a Mallorca,
a aprendre cant tradicional,
quan es llogaven els camps, quan es treballaven els camps,
hi havia una persona que tenia la veu més potent,
el megàfon, diguéssim,
que aquesta persona es podia estalviar a treballar a canvi de cantar.
Perquè canten aquest registre com els bebès quan ploren, no?
Exacte, que és un registre que si estàs al camp obert,
no en un escenari tancat, sinó al camp obert,
t'has de tenir una projecció de veu que...
Mitjos aguts, una mica, no?
I allò és que podies treballar amb els altres.
Això estàs en aquesta zona que has dit molt probablement
és el de Riso Amaro o de Silvana Mangano, no?
Sí, Riso Amaro.
Aquella tanta ensenya...
Que guapa que era la Silvana Mangano.
Per favor.
La meva iaia es va enfadar molt, el meu avi,
perquè va portar el meu pare de petita a veure la Silvana Mangano al cineu.
I la meva iaia li va dir això.
Què és això?
Perquè la Silvana Mangano anava arremangada, diguéssim,
amb les faldes i mig humida pels arrossars, no?, per l'aigua...
Tu compta que la meva iaia em deia que els xicots estiràvem per terra
per poder veure els turmells de les mosses quan pujaven les escales.
Llavors, amb poca cosa en teníem prou.
Doncs escolta, doncs...
Jo t'he portat també una cosa, diguéssim,
a la memòria de la meva família,
perquè t'he portat un cantant romàntic holandès,
dels vuitanta, que a casa no el vam escoltar a penes,
però sí que amics meus holandesos l'escoltaven, l'escoltaven molt.
I és l'André Hazes.
L'André Hazes era un cantant d'aquests que havia tingut mil vides
abans de convertir-se en artista i havia fet de tot.
Precisament de cambrer, de venedor, els mercats, ambulants...
Havia fet de tot.
Un d'aquests cantautors que finalment coneix la vida
des d'haver encarnat tots els personatges gairebé de la ciutat.
Hi ha aquesta cançó que es diu Sonda, que vol dir diumenge.
Comença bé, això.
I és la cançó d'un divorciat que es passa el dia en un parc,
els diumenges, quan el diumenge era el dia en què estava en família.
Un divorciat de les hores.
Un divorciat de les hores que ha sigut expulsat de casa seva
i s'espera que arribin les 10 per tornar a visitar els seus fills.
Sí.
És molt buit aterud, aquesta producció.
Però és un festival laborable
en el sentit que era el dia en què es relaxava a casa tranquil·lament,
i ara, en canvi, no, ara està pendent...
del moment en què pot tornar a casa.
De tral·lant i sonarem
varicol en Déu bandent
i esporem en mar
que se'n virà vell al car.
M'ho deixem, eh?
Ara pensava que la gent que treballa quan els altres s'ho passem bé,
potser els que cobren més, a part dels músics,
però nosaltres cobrem molts diners, ho sap tothom,
doncs potser són els futbolistes, no?
Home, potser, potser, tradicionalment.
No ho sé, no ho sé. Tu ho vols dir?
No ho sé.
De futbolistes n'hi ha moltíssims,
n'hi ha els que cobren molt i alguns que gairebé paguen,
els que paguem per jugar, no?
Perquè has de llogar el camp.
Doncs bé, l'avi dels setze jutges, perquè va néixer l'any 25,
era el Dagà, dels setze jutges del Fia Vella,
collat de Miquel Rocajonyent, gran psiquiatre,
doncs va tenir una carrera curta però amb grans lletres,
i té una cançó d'un minut i mig
que us demano que l'escolteu de cap a cap,
perquè balleta no té pèrdua, que és el diumenge cap al futbol.
El dilluns, cara a la feina, calibrem els resultats,
després llegim, sense treure, comentaris agrapats,
discutim bé la jugada del primer o de l'últim gol,
i tots a fi de setmana pensem com un home sol,
cap a futbol, cada diumenge cap a futbol.
Com sardines a la llauna,
disfrutem que prou se'ns nota veient 22 ganàpies
disputant-se una pilota, cridem per animals de casa,
amb fort i unànim o dol,
ha de guanyar l'equip propi tant si es vol com si no es vol,
cap a futbol, un dia i altre cap a futbol.
Quan guanya el conjunt dels nostres tot és joia i gran delit,
si perd ja podeu comentar-hi és que el destí ens ha traït,
haurà estat qüestió de pega o algun jugador esquirol,
o el trenet mullat a l'àrbitre sempre ens queda algun consol,
cap a futbol, ho remenem a mi, cap a futbol.
El senyor vestit de negre que corre pel mig del camp
és blanc de tots els victaris, atreu sempre un aerat clam,
cor de vista mala bèstia, animal talós mussol,
guanyant ximple borratxo que ens has anul·lat un gol,
cap a futbol, que és un joc d'homes cap a futbol.
Si el nostre equip perd la lliga, gran pessimisme vocal,
si la selecció no guanya tothom trist que ve suval,
els diris busquen les causes entre grans respons de dol,
a la picota els culpables traïdors l'afició no vol,
cap a futbol, que hi va la vida, cap a futbol.
La massa és galvanitzada d'un noble de l'esportiu,
què seria de nosaltres si el futbol no fos ben viu?
Vindria la decadència, se'ns apagaria el sol,
vindrien neguits inútils i misèries en estol, cap a futbol.
Quina lletra!
És que és una...Misèries en estol.
És de l'any 65.
Ja té aquest punt masclista que és un joc d'homes,
però sentit ara sembla gairebé ironia.
Collonat, però de veritat m'agrada molt
que la Tornada el canta amb un cert despassionament.
És que era un psiliatre.
Era l'avi dels fons de jutges.
Per acabar la secció t'he portat una cançó que t'havia punxat,
però aplicada aquí crec que té molt sentit.
És de la Nina Simone, o Nina Simone, com li vulguem dir,
i se sap que la Nina Simone era una dona molt apassionada,
que li agradava que complissin.
Ja m'entens, no?
A mi m'ha fet pensar en això del cap de setmana,
que les persones que s'ho prenen molt seriosament
fins i tot planifiquen el moment en què podrà mantenir relacions íntimes.
I aquí, en aquesta cançó, la Nina Simone va tenir la gràcia
i la personalitat de convertir en una cançó
el moment aquest de l'exigència d'escoltar que ara m'has de fer
el que toca fer, ella ho ha dit,
és a dir, jo ho he traduït com...
Estigues per la feina.
Estigues per la feina.
Diu, no parli, només agafa'm més fort.
Deixa'm seure a la teva falda i va, festa càrrec de l'assunta.
Diu, Déu meu, no em facis esperar,
mantingues-te tan ferm com puguis.
I va, festa càrrec de l'assunta per mi, per mi, per mi.
Bueno, podria ser que la traduïm,
però millor que l'escoltem perquè la introducció és meravellosa,
i la manera que té, ella, la personalitat,
una intèrpret gegantesca.
Que bona.
Classa.
Go ahead and take care of business for me, for me, for me.
Oh, Lord, don't keep me waiting.
Be as firm as can be.
Go ahead and take care of business for me, for me, for me.
In all my life, no one has touched me so close.
No, it made me feel so sweet.
I say to you, you're all going to get tall, womanhood.
Take it from me, take it from me.
Això m'agrada molt, aquest final que diu.
En tota la meva vida...
Mira, diu...
En tota la meva vida ningú m'ha tocat tan íntimament,
ni m'ha fet sentir tan dolçament.
Aquest és un regal per totes les dones.
Pren-lo de mi, pren-lo de mi.
Carai, tu.
Roger, maci, David, carai.
Amb els diumens ja serveix per alguna cosa, no?
Sí, sí, sí. Pots anar als dissabtes, però...
Però el diumenge, a vegades, també surt el somni.
Clar.
Roger i David, moltes gràcies.
Fem una pausa i ara tornem.
El suplement. Amb Roger escapa.
Les biblioteques municipals també som més que un club.
Amb més de dos milions d'usuaris som el club amb més carnets.
A la xarxa de biblioteques municipals de la província de Barcelona
compartim lectures, cultura i coneixements.
Només hi faltes tu.
Visita bibliotecavirtual.diva.cat.
Fes-te el carnet i gaudeix de tots els seus avantatges.
Diputació de Barcelona.
El periòdico a favor de la participació ciutadana.
Vols donar l'opinió sobre els principals reptes
i iniciatives de la ciutat de Barcelona?
No et quedis parat.
Visita bibliotecavirtual.diva.cat i participa-hi.
El periòdico. Entendre-hi més.
No tens ganes de cridar?
Per què passen de tu a casa teva?
Soc maractor!
Portes dues setmanes sense pagar-me les 2.000 pèrdues.
La mare es va enfadar amb mi i no em paga la setmanada.
I més que s'enfadarà si li dic que t'agraden els culs paruts.
Per què t'agrada tant matxacar els altres?
Al món hi ha més gent dolenta que bona.
Vosaltres dos durareu molt.
Quan ens vam saltar les normes perquè poguessis entrar tu,
saps qui es va venir queixar? Indignat.
Hi ha coses que no vols veure, mare,
que les tens al davant i no te n'enteres.
Avui el tot gira...
Atenció!
Des de tres quarts de dues del migdia, Atlètic Club Girona.
Els gironins visiten Sant Mamés
encara amb la ressaca dels 6 a 2 de la setmana passada.
A la tarda us acompanyarem fins a la TDT de l'Almeria Barça.
I després tancarem el cap de setmana
amb un especial dels minuts escombraria
amb la seva particular anàlisi de la jornada.
Tot gira!
Avui, des de tres quarts de dues del migdia, amb David Clopés.
Fenomen.
Linca. Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia. A Catalunya Ràbia.
Els Encantats, de David Plana i dirigida per Lucía del Greco,
és la nova producció de la sala Beckett
dins el cicle que el teatre dedica a la família.
Un pare i els seus fills
viatgen a un lloc màgic del passat
per tancar belles esquerdes familiars.
Del 9 de març al 9 d'abril a la sala Beckett.
Més informació a salabeckett.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca. Linca.
El 4 de març, a l'Atlàntida de Beig,
Nicolàs Alstead interpretarà el concert per a violoncel
en Dó major de Haydn,
acompanyat per l'orquestra sinfònica
de Barcelona i Nacional de Catalunya
sota la direcció de Marta Gardolinska.
Més informació a l'atlàntidabeig.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca. Linca.
A Catalunya Ràdio.
És passió. És color.
És vida. És humor.
És amor. És dolç.
És salat. És inimitable.
És ella. És avui. És demà.
És ara. És ja.
És propera. És amable.
És canyera. És social.
És simple. És plural.
És veritat. És realitat.
És ficció. És fresca.
És directe. És la tarda.
I la tarda és única. Exacte.
De dilluns a divendres, de 3 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Carod.
Si està bé, la tarda de Catalunya Ràdio, eh?
Don't watch your lessons in love.
I wanna tear it all up.
Tres, quarts i mig.
Tres, quarts i mig de 12 del migdia.
Som a Catalunya Ràdio.
Dissabte a 11 de març serem a la Sagrada Família
amb un programa d'allò més especial,
un programa inèdit des de dins del Temple de Gaudí,
un programa exclusiu per 40 uients privilegiats
del suplement de Catalunya Ràdio
a qui volem convidar
i ens ve molt de gust també celebrar els 35 anys del programa
amb aquesta gira,
que arribarà al punt àlgid amb aquesta parada
que farem dins del temple dins de la Sagrada Família.
Us estem demanant des de fa uns quants dies
notes de veu curtes al WhatsApp del programa,
que és el 667 07 16 11.
667 07 16 11.
Notes de veu, entre les més originals,
seleccionem aquests 40 uients
que ens acompanyaran a la Sagrada Família,
entre les notes que hem rebut aquesta setmana.
Per exemple, la Quiruna, una nena d'11 anys.
Em dic Quiruna i tinc 11 anys.
Soc una nena admiradora del programa.
L'escolto cada cap de setmana amb la meva mare.
A mi m'encantaria en aquest programa
perquè, com ja us he dit abans,
soc una gran admiradora del programa
i m'agrada molt escoltar-lo atentament
mentre faig alguna altra cosa.
Un altre motiu és perquè jo de gran
vull ser periodista de la ràdio, com vosaltres,
i perquè el 13 de març és el meu aniversari
i en aquest programa
seria un grandíssim regal d'aniversari.
Quiruna, bon dia.
Bon dia.
Com estàs? Molt bé.
Ens acompanyaràs a la Sagrada Família? Et ve de gust?
Molt. A nosaltres també.
Vindràs amb la teva mare, suposo, eh?
Sí. Deu ser una de les audients més joves
que tenim, nosaltres. Com ens vas conèixer?
A través de la teva mare o com va anar això?
Sí, perquè a la meva mare,
bé, a ella també,
li agrada molt escoltar el programa
i a través d'una...
A mi m'agrada molt el periodisme
a través d'una proposta de l'any passat
i aleshores vaig començar a escoltar-ho
amb la meva mare
i us vaig conèixer i doncs em va agradar molt.
Fantàstic. Doncs t'esperem el dia 11 de març.
A la Sagrada Família ens veurem les cares
i ens expliques la teva història
juntament amb l'Ariadna, que és la teva mare.
Una abraçada, Quiruna. Adéu.
Més notes d'audients que vindran al Sagrada Família.
Em dic Geno i mireu,
jo necessito compartir amb la meva filla adolescent
una cosa per a mi molt especial
i mostrar-li que hi ha un món més enllà
del TikTok i de l'Instagram.
Els meus pares escoltaven Catalunya Ràdio
i jo escolto Catalunya Ràdio
i la meva filla adolescent no escolta Catalunya Ràdio.
Seria per mi un plaer poder estar amb vosaltres
en un lloc tan especial,
amb una persona pràcticament molt especial,
que és la meva filla. Geno, bon dia.
Hola, bon dia. Et veig que vols adoctrinar
la teva filla, perquè dels pares els fills
i ara els... no?
És una qüestió molt difícil, crec, però...
Quants anys té la teva filla?
Va cap a... T'he dit que de cap a 18.
Mira, com que la Quiruna en té 11 i ens escolta,
vull dir que la teva filla...
Doncs mira, a mi em faria molta il·lusió,
però no és el cas.
Fa molts anys que ens escoltes, pel que dius, eh?
Sí, sí, sí. Des de l'època del solar, suposo.
Bueno, és allò, aixecat a casa, t'aixeques del llit,
pum, Catalunya Ràdio, el cotxe, pum, Catalunya Ràdio,
a la feina, no, perquè no ho puc fer,
però, vaja, surto de la feina, al cotxe,
torno Catalunya Ràdio, sempre, la veritat, sempre.
Sempre m'ha agradat.
Ens reiem a la Serada Família, Gen, una abraçada.
Gràcies, moltíssimes gràcies. Salut.
La història del Josep, també.
Crec que tinc que ser una persona de les afortunades,
perquè soc nascut i visc a Manresa,
i aquí és la capital de Catalunya,
i mereix tenir la màxima de participació
en un dia tan especial de ràdio
a la gran Serada Família de la petita Barcelona.
Posdata, si en tota vindré en Rodalies,
que també és tota una aventura.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Home, si vens amb Rodalies, alerta que no arribis tard, eh?
No, no, vindré, vindré, és que més vindré,
i me llevé ben d'hora, eh?,
perquè serà difícil arribar... arribar a clavar...
allà a la Sagrada Família.
Des de Manresa, a capital, dius, eh?
Sí, home, sí, sí, a la capital de Catalunya,
som al cor de Catalunya.
Al cor de Catalunya.
Escolta'm, una abraçada ben forta cap al Baixes,
t'esperem també a la Serada Família,
tenim moltes ganes de conèixer't.
Moltes gràcies, gràcies, adeu.
I l'última història d'avui, l'última entrada doble
que regalem per la Serada Família,
és la història, hem començat amb l'Orient més jove,
ara una de les més veteranes, l'Assumpció.
L'assumpció batalla.
Em confesso, una anemalada de la ràdio.
No hem tingut llum a casa nostra i tampoc ràdio.
El 28 ja mai vaig poder permetre comprar el meu transistor,
que em va costar el sol de tot un mes.
Des de llavors, la ràdio ha estat el talismà
que m'ha acompanyat a tot arreu en els meus trajectes.
Ara ja estic xubilada
i la ràdio sempre està en marxa a casa meva.
En tinc 7 repartides en totes les meves estants,
en totes les estances de la casa.
Per això crec que soc una candidata positiva
per acudir a la vostra celebració.
Assumpció, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Des de Trem, 86 anys,
des de Trem fins a la Serada Família, el 11 de març.
Sí, sí, perfecte, m'ha anirà molt bé.
Ens farà molta il·lusió.
A qui t'acompanyarà? A la meva filla.
Molt bé, que condueixi, eh?
És que viu a Barcelona
i justament és el cumpleaños de la Moeneta, també.
Doncs ho celebrarem tots plegats allà.
Exacte. Et vindran a buscar o com ho farem, això, pel trajecte?
Ah, és que vols dir des de Trem? Sí.
No, des de Trem agafar l'autobús
i cap a casa la meva filla o el meu fill,
que viuen a Barcelona. Fantàstic, fantàstic.
I llavors, el demà a tí, a l'hora que ens digueu,
farem cap a la Serada Família o el que sigui.
Ben d'hora, ben d'hora.
No pateixis que ho programarem tot,
ho programarem tot perquè arribi puntual,
i així ens veurem les cares.
Una abraçada ben forta, Assumpció, cap a Trem.
Moltes gràcies per haver-me llegit. Molt bé, estic molt contenta.
Fantàstic.
Per arribar a les 12 del migdia.
De seguida ens actualitzem les notícies de la Neus Bonet,
però aquest era un petit avançament meteorològic.
Tomàs... no, Francesc Maldonado.
Jo soc la Francesc, ja saps que vinc aquí.
Déu-n'hi-do, perquè no para de nevar.
Està nevant nevades a Barcelona, increïbles.
Veiem imatges de la platja de la Barceloneta nevada.
Tota blanca, aquí a l'estudi, al carrer Beethoven,
ja està venint el Lleveneus, perquè no es pot circular.
No és veritat.
Tota nevat, plangrinós.
No em fem un gra massa.
Tota està ple de neu.
I està nevant a tot arreu, també.
Confirmen que a plaça Catalunya està tota nevada.
A mi m'han dit que ha aparegut un mammut, també,
per plaça Catalunya.
Sí, sí, és possible que al Sant Glassa
tenen també la tita congelada.
De seguida al Dominical.
Què dius?