Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'Escúdio de Catalunya Ràdio,
comença el suplement d'estiu.
Aquest diumenge, 16 de juliol de 2023.
Albert Montilla.
Però senzillament em podeu dir Monti Segureta.
Operit estival del cap de setmana.
Ahir, malauradament, ens deixava els 87 anys Francisco Ibáñez,
un actiu omnipresent de la nostra cultura.
Recordo quan de petit em perdia llegint vinyetes de Mortadelo i Filamó
o Trecer ruede el Percebe.
Tantes i tantes hores que al final, ja de matinada,
tenia els ulls tan cansats que m'hi veia tan poc com romper teixos.
Francisco Ibáñez és un tresor de la infància
que mai ha acabat de marxar,
perquè quan, per casualitat, ens trobàvem amb una vinyeta seva,
esclatàvem a riure com si fos el primer cop que la llegíem.
Avui a la matinada, l'Inter de Miami presentarà Leo Messi també,
i es confirmarà que ja mai més tornarà a vestida blaugrana.
Em pregunto si la nostàlgia que em provoquen aquestes dues notícies
és perquè en realitat trobo a faltar el nen que era.
El que tinc més clar és que avui dia queda més lluny que ahir.
Comencem el dia amb un tuit.
Diumenge sorollat a la majoria del país
i sense gaire congestions de trànsit.
On Catalunya Ràdio fa saber que...
Marina de la Cruz, bon dia. Bon dia, Albert.
Avui, al suplement d'estiu, parlarem de la mort de Francisco Ibáñez.
Ho farem amb Manuel Dacóz,
que va ser editor d'Ibáñez durant gran part de la seva carrera,
d'aquí a un quart d'hora.
Abans, però, sacsejarem l'actualitat a la recerca de temes
que hagin passat desapercebuts a les portades.
Com, per exemple...
També seran nosaltres, Bemolero, bon dia.
Bon dia, com estàs?
Avui sabrem els detalls de la magnitud del contracte de Leo Messi
i el Francesc Gàriga.
També seran nosaltres, en David Belagué, bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com esteu? Què farem avui?
Avui parlarem de les expectatives. Uf, uf.
Déu-n'hi-do.
Altes o baixes, com les hem de tenir? Baixes, sempre.
Baixes, com jo? Baixes, sempre. Una mica més.
Més en ca... Una mica més baixes.
Déu-n'hi-do.
I també tindrem el redactor que cada dia viatja a un poble
o a una ciutat de Catalunya amb l'objectiu d'enderrocar
un símbol català.
Miquelet, on ets?
Garreset.
Bancs, bancs, compulsivament. Molts bancs.
Bancs? Quina mena de bancs, a veure?
Bancs, bancs, bancs...
Bancs, els únics que hi ha.
Suïgèneris. Els altres no hi puc anar gaire.
D'acord. N'hi ha uns en els que no en volen.
D'acord.
I cada cop n'hi ha menys, eh?, de sucursals.
De bancs. Tens raó.
Però pel que fan...
Miquelet, parlem després. Sí, millor.
Per acabar de 10 a 11 inaugurarem
la secció Entrevistes al vapor,
amb un cicle d'entrevistes infernals
dins una sauna que començarà
amb l'humorista i guionista Oye Sherman.
Parlarem també dels 40 anys de Catalunya Ràdio
i les connexions que es feien...
I, atenció, i d'11 a 12,
la secció Es bodella músics
entrarem dins l'estudi dels tiats
perquè ens expliquin instrument a instrument
com es va compondre coti per coti.
Som al suplement d'estiu i tenim esperit estival
de cap de setmana.
Ho dèiem fa una estona.
Ens ha deixat el dibuixant Francisco Ibáñez,
el pare de Mortadelo y Filamó,
el creador de personatges com Rompetechos
o el Botonesa Carino,
ha mort a Barcelona als 87 anys.
Vosaltres, per cert, llegeu Mortadelo i Filamó.
I tant. Sí, no?
I tant. I és molt bo perquè jo soc
bastant més gran que tu.
20 anys més.
I tu deies que també ets més gran que tu.
I tu deies que també ets més gran que tu.
I tu deies que també ets més gran que tu.
I tu deies que de petit llegies...
Doncs a mi em passava el mateix.
Llavors vol dir que és una cosa que ha abarcat
moltes generacions.
Sí, clar, en el meu cas va ser...
els pares, suposo, que fan aquest trasllat.
Tu, Marina, de fet, també em comentaves
que llegies una cosa que jo també me'n recordo,
que és la Guia para la vida del joven d'avui en dia.
Home, era un llibre fantàstic.
I tots els nens l'haurien de llegir.
Vull dir, crec que és una bona recomanació literària.
Ara qui som?
Recordo que responia preguntes com lligar
sense tenir ni idea. Exacte.
Com viure dels pares fins a poder viure dels fills.
Una cosa que crec que hem aplicat...
hem aplicat força bé, crec,
els millennials i centenials.
Com estar en forma sense moure ni un som múscul.
Pep, tu d'això en saps, també, crec.
Bé, si veus el meu cos,
jo crec que no,
però sí.
Jo també llegia
Morte del Filemo, una gran pèrdua,
i com deia el David, són còmics generacionals per tothom, no?
són còmics generacionals per tothom, no?
Un llegat transversal.
Un llegat transversal.
A mi m'agradava, d'aquests còmics...
Tu veies la vinyeta, però sempre hi havia...
a cada vinyeta hi havia detallets
que podien passar desapercebuts.
Era la gràcia, per mi.
La gràcia principal, sí, estava bé, també,
però la gràcia secundària,
la que no es percebia del tot
quan ho miraves tu d'entrada,
el primer cop d'ull,
aquesta era la que a mi m'agradava.
Sempre hi havia algun animaló, un cuc,
cosetes, cosetes que apareixien allà a la vinyeta,
i això és molt difícil de fer.
Al final, això del metaverse fa temps que està inventat.
De seguida parlarem amb Manuel de Cos,
que va dictar durant molts anys a Ibáñez.
Abans, però, parlarem de la vaga d'actors.
Perquè, com veu, a Hollywood hi ha una crisi ara mateix
que sembla no tenir solució.
També sabeu, el tema porta cua des de fa dies
perquè la vaga de guionistes
s'hi ha sumat al sindicat d'actors de cinema.
Els quals han començat a mobilitzar-se arreu dels Estats Units
i, fins i tot, cancel·lant la seva assistència
a estrenes importants com la d'Oppenheimer,
a Londres, on els actors protagonistes
van rebutjar pareixa.
Enmig d'aquesta delicada situació
han sorgit informes sobre la posició de la MPTP,
que és l'aliança de productors de cinema i televisió,
que sembla que no cediran.
Es veu que un executiu de Hollywood,
que no ha revelat el nom,
ja quina era el seu pla per fer front a l'aturada,
i situ, literalment diu,
esperar que els membres del sindicat
comenci a perdre els apartaments i cases.
Això què ha passat?
Que ha generat una resposta per part dels actors de Hollywood,
però n'hi ha un ron per l'am.
L'actor de Hellboy ha perdut els streps
i en un vídeo ja esborrat,
però recuperat en altres llocs d'internet,
ha assenyalat directament aquest executiu.
Ui, no tenim en Hellboy.
No tenim el senyor Hellboy.
Ens hem d'imaginar aquest home, en Ron Pelman,
no sé si el podem ubicar,
sabeu qui és més o menys, és un home que té la cara molt gran,
el seu cos també ho és.
Fa molta por. És tot robuste, eh?
Fa por, diu bon dia i fa por.
Un armari, un autèntic armari.
Sentim el comentari que feia aquesta persona?
No sé si podeu entendre el contingut d'aquest anglès.
I m'agrada el contrast dels ocellets.
Amb la duresa.
Amb la duresa del paio, no?
El contrast dels ocellets.
És 73 anys, però segueix estant més fort que el vinagre.
I uns dits com botifarrons.
Compte si aquest tio t'esclata la cara.
Què és el que ha fet en aquesta nota d'àudio?
Pots ajudar, Pep, tu que tens el millor anglès d'aquesta taula.
Bé, hi ha unes 40 paraules.
Tres d'elles som el paret barra fill de puta.
A veure, tu no m'has sentit com ho diu.
Listen to me, motherfucker.
Motherfucker. Motherfucker.
Com un tanca. Motherfucker.
A mi el que em preocupa és que farem la meva parella
a partir d'aquesta Netflix i no tenim Netflix.
Sí, t'has quedat sense pla i sense parella, potser.
Potser el David ens pot ajudar.
Tu, quan eres jove, no hi havia Netflix?
No hi havia pel·lícules, tampoc?
Sí, però tampoc hi havia tantes parelles.
No, sí que n'hi havia, però n'hi havia més que ara, de fet.
Tu saps què podríem fer?
Com un pla, un pla alternatiu.
En aquella època hi havia els Jocs de Taula.
Oh. Hi havia els Jocs de Taula.
Mira, has donat la mateixa resposta que al xat GPT,
perquè li hem preguntat a veure si ens donava plans,
i diu, feu una sessió de massatge.
Home. Qui a qui? Home.
Feu un passeig nocturn?
No, el passeig nocturn ara no.
Amb aquesta calor...
I tornes a casa encara més crispat. No, fora.
Cursos o tallers conjunts?
Apunteu-vos un curs o taller que us interessi.
Podria ser quina, art, dansa...
Estem parlant de plans. Hem posat plans per fer a la nit.
Me n'has deixat un, que és fer ceràmica,
que ara està com molt de moda.
Sí, encara molt els tallers de ceràmica.
Jugar Jocs de Taula, qui el tens? Aquest, aquest.
Ah, mira.
Desempulseu els Jocs de Taula que tingueu
i passeu una nit divertida competint en partides de Jocs.
Trouble, monopoli, cartes.
I aquí se li acaba la creativitat al xat.
I també una cosa que no es fa ara gaire amb la parella,
i no es feia tampoc a la meva època,
de fet no s'ha fet mai, que és comunicar-se una mica.
M'agrada.
Com t'ha anat el dia, amor? Bé, tal.
I el teu, no? Parlar.
Parlar, que no costa tant, no és tan difícil.
Potser és que estem tan connectats
i ho expliques tant tot al moment per WhatsApp,
després, quan et veus en persona, ja no saps de què parlar,
perquè ja ho has parlat tot, ho anava a dir amb la meva parella,
ens ha passat que ara estava fora durant tres mesos,
i cada dia, evidentment, ens ho explicava en ton per WhatsApp,
quan ens trucaven, quan va arribar aquí, no hi havia...
Bon dia, recollida a l'aeroport, dos petonets...
I silenci. Però ja ho sé tot.
Silenci és apolcral, tot el retorn a casa en silenci.
Què, carinyo, com veus Barcelona, no?
Com pot ser una vaga muntada per guionistes?
O sigui, estem parlant d'11.500 guionistes, eh?
Fa molta por.
El que passa és que, atenció,
perquè aquestes feines són tan vocacionals,
la feina d'actor, la feina de guionista,
són coses vocacionals,
sempre hi pot haver algú que se n'aprofiti, d'això.
Sé per on vas. Els esquirols.
Sé per on vas.
La seva principal reclamació, de fet,
està relacionada amb una cosa que...
Sé el nom en castellà, crec que és regalia.
Els royalties. Els royalties.
The royalties.
Benvolero, amb aquest B2 exquisit.
És el que seria, doncs, cada vegada que s'emet un capítol,
tens una petita comissió que t'endues a casa,
que suposo que deu ser molt minsa.
Tu que ets home de tele, Balaguer, tens comissions d'aquestes?
No. No? Tampoc? Mai.
Mai, mai.
Tant de bo, eh?
Aquestes comissions anirien bé,
perquè resulta que aquestes comissions probablement...
Tu dius que és una quantitat minsa,
però pel tema dels guionistes americans,
no sé què sigui tan minsa.
Segurament per nosaltres aquesta comissió,
que cobren aquests, seria molt elevada.
Crec que va ser... Segur, de fet.
No sé si era en Joel Joan.
No recordo qui era.
Que no, que deia que potser per cada capítol
s'enduia, que matien a la televisió,
un set cèntims, una barbaritat molt petita.
Vull parlar també...
Vull que anem un moment a Madrid per parlar d'un altre tema,
que el suplement en aquesta pròrroga de l'informatiu
i de l'informatiu.
No sé si sabeu que en Harry Styles,
el cantant britànic que està de gira,
a Marina de la Cruz es veu ballar.
Tu vas anar al concert, no, de Barcelona?
Va ser aquest dimecres.
Sí, tant, un concert molt complet per part del Harry Styles.
I va anar bé? Va anar molt bé.
Quina mala sort, tu.
Han trasentit els detalls de com va anar l'esdeveniment el divendres.
I, atenció, perquè n'hi ha per llogari cadires.
Es veu que es van produir cues quilomètriques
i moltes persones es van desmaiar a causa de la calor.
Els titulars parlen que els assistents
van haver de travessar un abocador,
que és una cosa que no he entès gaire.
Què vol dir...
Què vol dir, travessar un abocador per anar a un concert?
A veure, es veu que hi va haver un problema,
perquè això es feia el que era antigament el matcull.
I què va passar?
Es va formar allà una...
com un abocador d'escombraries al carrer,
i que la gent havia de fer com... saltar els obstacles.
Piràmides de merda.
Era com piràmides de merda,
i havies d'anar saltant per arribar als llocs.
Era com una gincama, però que no havia de ser una gincama.
Però que era Libertat o Comunismo?
El que tu vulguis. Vols Libertat? Libertat.
Libertat.
I llavors, doncs això, anaven saltant i aquestes coses,
i llavors, bueno, explica què va passar més.
No, no, és que això no va ser el pitjor.
Va començar a córrer sol i desbocat pel recinte.
En fi, un veritable caos,
una bona metàfora també del que està passant a Madrid, eh?
Bueno, ja tot l'estat, bàsicament.
Sou d'anar a concerts, vosaltres?
Sincerament, no. No? No?
No, perquè tinc problemes amb les massificacions.
No t'acaben d'agradar, eh, David?
T'he de dir que... I si és de butaca, el concert?
Si és de butaca... Sí, no, aquest sí, sí.
I a més, m'agraden molt les coses tranquil·les.
No m'agrada, perquè normalment,
en un concert, aquests concerts que està tothom allà comprimit,
hi ha gent que es dedica a passar 300 vegades per davant.
Hi ha molt moviment d'aquest,
i jo penso, però per què la gent no es queda quieteta,
gaudint del concert, el seu lloc, la seva localitat,
el lloc que tu has agafat?
Però no, hi ha gent que vol caminar, vol avançar, vol...
Hi ha gent que li troba el gust, a aquesta pràctica.
T'ho dic de debò.
I a mi això em posa molt nerviós.
De fet, però t'he de dir que a l'època de...
i això és real, a l'època del confinament,
que estàvem tots tancats a casa i tal,
vaig tenir una afició,
vaig adquirir una afició que m'agradava molt,
que era mirar concerts.
Per internet.
Concerts per internet, però per veure el públic comprimit.
Perquè llavors sí que...
Quina mena de... De guilty pleasure és aquest, David.
Sí, sí, sí, sí, perquè pensava...
Veus, ara sí que m'agradaria ser allà.
Notar una mica allò que dèiem ahir, notar la suor dels altres...
La suor dels altres, abraçar-nos...
M'heu tret de la boca, eh, la suor.
Diferents alents barrejats allà, perquè, clar,
en aquella època estàvem tancats i això no ho tenies.
I la tos. La tos, un dia en parlarem.
A les filles i a les fòbies, i evidentment serà una...
De les filles.
No, serà una fòbia. No.
Com veig que t'agrada, tens plaers...
Una mica perturbaràs... No, no, no.
Potser estàs allà, al concert...
De fet, per això vas a butaques, no?
Te seus i esperes que algú t'ussi i ja saps què fas.
Sí, sí, sí. Pitjor concert que ha anat mai?
Jo te'n podria dir un.
El primer que em ve al cap
va ser una música i va de Vic,
per qui no ho sapigues,
com al Festival de Música per Excel·lència de la Comarca d'Osona,
i va venir la Pegatina.
I vosaltres direu, a la Pegatina, si és festa,
si és un concert així, molt potent, no?
No sé què va passar, que el públic no estava gaire entregat,
i allò va anar avall, avall, avall, avall, avall...
El pobre Adrià Salas va començar
a fer uns moviments, com un ball,
perquè la gent començés a activar-se, no?
I va ser una mica fail, però no passa res.
Va remuntar, han tornat a venir a Vic,
i una fantasia, vull dir que.
Però aquell concert va ser una mica xof.
La Pegatina, la meva adolescència,
que ja no la recordo,
va haver-hi un moment que era a totes les festes de barri,
que hi anaves,
de totes les ciutats de Catalunya i pobles.
Era una cosa increïble.
Sí, sí.
Bueno, com Zo també va passar...
El meu millor concert, jo no tinc pitjor concert,
perquè no soc de gaire concerts, però el millor,
a tots els de Zo,
i a experimentar amb això dels pogos.
Pogos. Pogos. Preciosa paraula, per cert.
Pogos.
Jo anava als de Sant Traït, tu.
Recordeu un grup que es deia Sant Traït?
Tu, Albert, no el recordes, aquest? No.
Ah, tu, Albert, no el recordes, aquest?
Doncs jo... Sí, hi anava.
I...
Hòstia, realment un directe puteòsic, eh?
Puteòsic. Sí, sí, m'agradava.
Per tancar aquest tema del concert de Harry Styles a Madrid,
sentirem, i estrenarem,
un col·laborador, que és l'escriptor i periodista Israel Merino.
Ell ha fet un comentari d'opinió,
ens ha portat una visió des d'allà, des de Madrid,
per explicar una mica el que està passant.
Este viernes Harry Style la leo a Amazon Madrid.
Sin embargo, no la lió com l'esperava.
El britànic, que tocó en el Festival Mazcúl
frente a más de 60.000 personas,
lo hizo también en un recinto colapsado por la basura,
a pocos metros de una carretera petada e inaccesible
que impedía que sus fans volvieran a casa,
e incluso frente a un caballo asuelto de la policía nacional
que provocó el pánico entre algunos asistentes
por miedo a que se desbocara.
El caso es que, más allá de su concierto,
que deberán juzgar y criticar
los esudos cronistas musicales de siempre,
Harry cantó en un Madrid devorado por la campaña electoral,
una capital en mitad el medio de la península
en la que ahora, con los partidos políticos
quemando óxido nitroso a justo una semana de las elecciones,
parece que el caos se impone por encima de todo,
que si el voto por correo,
que si los colegios electorales a 40 grados,
que si los presidentes de las mesas inventándose excusas
para poder quedarse en la playa.
Harry Styles, desde luego, ha sabido captar
muy bien la esencia de nuestra política.
Magnífic comentari de l'Israel Berín.
Jo tinc el llistó més alt del país pel que fa a concerts.
Ui! Miquel? Miquelet?
Què fas? Què fas per aquí, tu?
La veu del Massaià, eh?
Home, no, és que esteu parlant de concerts.
Jo volia explicar a Catalunya que soc la persona del país
que té el llistó més alt de concerts,
perquè he anat tres vegades a fondo flamenco,
he anat a Paco Ibáñez, no al que va trucar el Josep Cuní,
sinó al que canta, i...
Bona anècdota, eh, per això.
No, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Bona anècdota, eh, per cert.
Aquella va ser divertida.
I a la despedida del Serrat. I a la polla rècords.
Vull dir, no hi ha català que mantingui un llistó
tan lineal en l'excel·lència,
com jo, a l'hora d'anar a concerts.
Vull dir, no, volia fer-la a punt. Vull dir que Catalunya ho sabés.
S'escolten ocellets com el vídeo de Ron Pellman.
No, s'escolten ocellets.
Tinc un gos que m'està perturbant, que em mira de lluny.
Ara passarà un cotxe.
Vull dir, això de la vida de la poble, jo no estic acostumat, eh.
Saluda, Miquel, saluda, que sempre se'l tornen al...
Al del cotxe, vale.
Ai, no em va dir la matrícula, no la puc dir.
Adeu, vagi bé. Adeus.
Bon diumenge. Adeu meu.
Són les 9 i 18 minuts.
Marina de la Cruz, avui obrint les pàgines de Col·lo Salmó.
Les obrim i atenció a tothom, eh,
perquè ahir vam anar a dormir amb la notícia que, Marta Ortega,
ara explico, eh,
la filla de Mancio Ortega i presidenta d'Inditex
està embarassada del seu tercer fill.
Un aplaudiment per la Marta Ortega.
Un aplaudiment.
Enhorabona, home.
Enhorabona, Marta Ortega, i Carlos Torreta, que és el seu home.
Jo vull destacar una cosa,
perquè el que em fa més gràcia de tot plegat
és que les revistes s'han entestat a buscar-li a Marta Ortega
tots els estils Premamà pels 9 mesos d'embaràs.
Estils Premamà.
O sigui, com si ella decidís alguna cosa
a nivell de disseny de l'empresa
que presideix, vull dir, crec que no.
Si ella vol, té com a 100 persones al seu voltant
que li dissenyen els mitjons, si vol, vull dir.
No sé, què en penseu, vosaltres, de tot això?
Home, és difícil, no?,
si presideixes aquesta gran corporació escollida
que t'has de posar.
Vull dir, quin armari.
Potser necessites gent. Quin armari.
Saps quin armari m'imagino? No.
Hi havia la sèrie Hannah Montana,
són unes referències una miqueta contemporànies.
Miley Cyrus. Miley Cyrus.
Hannah Montana, que tenia el millor dels dos mons,
tenia un armari que girava, donava moltes voltes.
Ho dius?
Hi ha molta gent de Hollywood, perquè...
La referència ve perquè jo crec que aquesta dona
deu tenir un armari que fa 500 voltes.
Hi ha de triar molta roba i això.
És com si juguessis a muntar les polipòquets, no?
Anar muntant vestidets,
ja la treu, ja la monta, o un Kent de la Barbie,
el que vosaltres vulgueu.
Però és un fenomen un pèl estrany, si em permeteu.
Ostres, jo no parlaré del meu armari.
Mira, jo soc d'aquestes persones
que tenen dos parells de sabates o de bambes
i...
cotereix una micona. Jo soc així, també.
Perquè les puc dur durant tot un any i dos anys, també.
Jo soc així, però ha passat una cosa
molt interessant, que us explico.
Sisplau.
Vaig anar a comprar-me vuit samarretes.
David!
Feia anys que això no passava.
A la Roca Viles.
No, vaig anar entre dues botigues.
Una tarda, primer vaig anar a una botiga,
allà me'n vaig comprar tres,
i a la botiga me'n vaig comprar cinc.
Tinc vuit samarretes, ara, de màniga curta,
més les dues o tres que encara tenia de la temporada anterior.
Per tant, en tinc onze, unes onze.
I és divertidíssim, ara.
Veus la vida de color, per fi.
Ho veig molt diferent, ara.
I... hòstia, puc entendre aquest tipus de coses.
David, però...
No saber triar, no saber què vols, és meravellós.
Una cosa, et puc preguntar si la roba que et vas comprar
era del grup del qual estem parlant?
No cal especificar, eh?
Com que té 50 milions de marques...
Sí. Era del grup, eh?
És que el repte és aconseguir
no comprar cap d'aquestes tendes d'aquest grup.
Pots anar a gràcia...
Pots anar a gràcia que hi ha botigues d'aquestes
de proximitat, que vull dir que és molt...
amb roba de cotó, 100%, això,
però potser et gastes 50 euros amb una samarreta.
Llavors, tu has de mirar a veure amb què vols gastar dels diners.
Prioritàriament llit, ara, camises de llit.
Camises de llit.
Però també vull recalcar d'aquesta bona noia
que serà la tercera criatura de l'Areva de l'imperi de roba
més gran del món.
Succession, eh? Succession.
Succession, això és tres. Família nombrosa.
I, a més, afegiu-li els cavalls,
perquè ella també es dedica a ser ginet
i s'han d'acomptar al còmput de despeses familiars.
Perquè, clar, vull dir, tres fills, després cavalls...
Vull dir, no ho sé...
Vosaltres, jo, per exemple, jugo a relacionar coses
amb sèries o pel·lícules.
I a mi, una família nombrosa em porta a relacionar-ho
amb la fantàstica sèrie de TV3, que és majoria absoluta,
que, vull dir, potser no és una referència
per relacionar-ho amb el matrimoni ortega,
però tampoc he vingut a relacionar-ho amb coses amb sentit.
Si vosaltres voleu aportar alguna cosa sense sentit
que es relacionava amb una sèrie, fantàstic.
Hòstia, que bo.
No sé per què em ve el cap sol en casa.
Potser hi ha algun nicho familiar meu, perquè al mig...
Penso en família i relació.
Com tu vulguis, Albert,
vull dir, al final, cadascú fa el que pot
i el que vol amb el que té, no?
Correcte. És així.
A veure, tu, David, pots relacionar-ho amb una sèrie?
Sí.
Correcte. És així.
A veure, tu, David, pots relacionar alguna...
Ho estic pensant.
Alguna família amb alguna sèrie o amb alguna pel·lícula?
Home, clar.
A veure.
Mira, a mi, per exemple,
això és difícil, ara, pensar-hi, en aquests moments,
però a mi sempre em ve al cap la família de Bonanza,
que vosaltres no ho veieu, que era una...
No, no, ni idea. La veieu, Bonanza?
I hi ha moltes famílies del meu entorn
que em recorden a les de Bonanza.
O Miss Saga de Poder. Miss Saga de Poder.
Miss Saga de Poder.
Memòria dels Cargols. Ara mateix acabo d'obrir...
L'aixeta de totes les sèries de TV3 antigues.
Ja ho tinc.
I, evidentment, la família...
Guitart Riera, de la Riera. Home!
Aquesta família. Mítica.
Aquesta família. No.
No, la Riera, separat, ben neutral...
Estic instruït. Guitart Riera.
Vaig passar les oposicions.
Escolta, una cosa.
I ara que ja podem tancar la carpeteta dels embarassos,
ja, es prometo que no us en porto més, eh?
Anem al nostre consultori de l'amor ensucrat de confiança.
Anem al final de la canya, va.
Això m'agrada, això m'agrada.
A més, ahir vam demanar ja notes de veu i ens han arribat.
Exacte, avui vam llançar aquesta pregunta del millor de...
Voleu una estada romàntica aquest estiu amb la vostra parella
en un lloc d'ensomni envoltat de natura?
Sí, vull.
Gràcies a Sí Volem, i com no podia ser d'altra manera,
ens han arribat unes quantes notes de veu
i en tenim de molt interessants.
Com, per exemple, la de la Susana, que hi ha una història peculiar.
El 24 d'octubre de 2013 ens vam conèixer i em vaig casar.
Així que, bueno, la meva història d'amor es diu Manu,
i des d'aleshores estic amb ell.
Ell tenia un nen de 5 anys, que estimo com un fill,
i la meva nena tenia 7 anys, aleshores ja era 18,
i som una família molt ben avinguda,
i ells dos s'estimen com germans.
I realment, el primer home que vaig trobar al mític,
doncs, doncs, m'hi vaig casar.
Aquells 80 euros ben invertits, no?
Aquesta és la meva història d'amor.
Us heu fixat que ha dit 80 euros ben invertits?
Per què ha dit això, la Susana?
Perquè va pagar una subscripció
en una aplicació per conèixer l'home de la seva vida.
El mític mític.
El mític mític.
Va ser la primera aplicació.
La primera aplicació, jo crec...
No era aplicació, era web.
Era un web, sí. Era un xat, no?
Era un xat, no el de terra, perquè era molt perillós,
però sí, sí, aquella web era increïble, i va fer feina.
Doncs mira, també li va servir amb ella,
i recordem que avui anunciarem qui és el guanyador
d'aquest sorteig de la setmana de l'Està de la cabana
d'Ollet del Mas.
D'aquí a una estoneta ho direm. Perfecte.
I aquí és on anem.
A la secció de la vida,
ara hi anirem a l'Estat, a la sala d'espera.
Avui anirem a la sala de l'espera.
A la sala d'espera,
ara anem a la sala d'espera,
amb la nostra col·laboradora de Roser Cabrè Bardell,
escriptora, autorada i aua, i tot un especialista en relats.
Avui volem descobrir què és un moment per ella
i què fa en una sala d'espera.
Ei, escolta'm, soc a la sala d'espera
i m'acaben de dir que en faran passar aviat.
Però he pensat que aviat és un temps que ningú sap,
però que aquest poc no és fàcil de calcular.
Llavors, els he demanat quanta estona és exactament aviat.
I m'han mirat i m'han dit que no fos impacient
i que m'esperés un moment, sisplau.
Però aquell moment ja ha passat i n'ha vingut un altre.
I jo continuo aquí, en plena una cadira.
Perquè un moment no és com un aviat, un moment sí que es pot saber.
És una unitat de temps, el momentum medieval,
que aquí valen 90 segons.
Això vol dir que el present és un minut i mig clavat.
Saps què passa? Però passa que la gent té en aquest present.
Perquè és molt més fàcil evocar l'abans d'ahir
o evocar-se el demà passat.
Però escolta'm, el que et diré.
El passat són tots els presents d'estats i el futur es desfà.
Només el present es pot tocar.
Hi ha 40 presents en una hora, 940 en un dia.
Això ho sé perquè els he comptat, i aquest ara mateix és el present 340.
Això vol dir que avui jo ja he viscut 339 moments presents ja passats.
Sobrepassats tots per un present que mai no és futur.
Perquè el present només desenvolupa en un altre present,
moment a moment.
I aquest d'ara, que ara ja s'acaba i acabo, és diferent,
perquè és el primer que passem junts.
I ara et dic, queda't un altre moment amb mi
que t'explicaré totes les coses que poden passar en un moment.
Sisplau.
Bon dia, Enric Soler.
Bon dia, Albert.
Has passat pel quiosc aquest matí?
Hola, bon dia.
Sí, he passat pel quiosc i he comprat l'avantguàrdia.
I també parlarem de còmic.
Vale, tenim algun escireret o què?
Doncs sí, Albert.
Avui volem destacar l'article del Sergi Pàmies,
titulat Patates Calentes, Belles i Joves.
En la primera part de l'article parla del debat a televisió espanyola,
on destaca que un dels més importants
és que l'article del Sergi Pàmies
sigui el més important de l'article de l'article de l'article de l'article
de l'article de l'article de l'article de l'article de l'article
on destaca que una de les grans mentides de la campanya
és que les eleccions són presidencials.
Després, parla de la intervenció d'Aitor Esteban, del PNV,
que parla de la patata catalana i l'Euskapatata.
Fent referència a les singularitats basques i catalanes.
Correcte.
Pàmies destaca que a les xarxes socials es va parlar del marmitaco,
l'estofat de toñina i patata.
Mmm.
I bé, ara hem de tocar un tema una mica delicat, Albert.
Per què?
No, és broma, sé per què, he llegit l'article.
Sé que parla també Sergi Pàmies.
Disimulis, disimulis. Això es fa molt, eh?
Es fa molt a ràdio, a veure, sí, vinga, quedem avui.
No siguis tonto, va. No, no, digue-m'ho, digue-m'ho, digue-m'ho.
El teatret.
El Sergi Pàmies parla de tu, de l'article.
Sí.
Sí, sí, sí.
Bé, destaca que tens 28 anys i que a la teva editorial d'ahir,
destaco literal,
vas fer una vigorosa proclama a favor d'una aliança generacional
i també que vas demanar confiança per als joves.
Ara bé, també t'he de dir que després et pega un petitet clatellot
quan diu que és molt fàcil fer proclames
per mantenir un bon ritme en antena.
Sí, m'ha posat a lloc. Sergi Pàmies m'ha posat a lloc.
Però és Sergi Pàmies.
Els mestres els ha d'escoltar sempre.
De fet, una mica el paper de coach que també fa
amb en Ricard Ostrell el col·laps, o sigui que...
Agradeixi'm, home.
Sí, sí, un plaer que t'hagués citat.
Bé, seguim parlant de mestres de la literatura,
ja que ahir ens va deixar el dibuixant Francisco Ibáñez,
a l'edat de 87 anys, l'autor de Mortal Leaf i Le Monde,
entre d'altres i que també ens ha acompanyat
durant la infància de molts de nosaltres, com heu contat abans.
El llegit, l'article del Pàmies, on parla del marmitaco,
m'ha vingut al cap el còmic d'Esterix i Jovelix,
ja que la idea d'aquest estofat de tonyina
és que es cuina en una marmita.
Com potser recordareu, l'Ovelix cau a la marmita
de la poció màgica quan és petit.
Al final de cada àlbum, els gals celebren un banquet
sota la llum de la lluna,
on el cantant del poble gal, l'asseguratòrics,
que sempre desafina,
sol acabar mordaçat pel ferrer del poble, l'estautomàtics.
Sé per on vas.
Després de llegir el clatellot que t'ha pegat el Sergi Pàmies,
m'he imaginat, que estic aquí davant de la porta
fent força per ser de gas, ficant una cadira,
m'he imaginat que entrava per la porta de l'estudi
i t'amordaçava amb els cables dels auriculars.
Gràcies per aquesta imatge.
Per la desafinada que vas tenir criticant els gomes.
Però bé, la preocupació més gran que tenen els irreductibles gals
és que el cel els caigui sobre el cap.
Així que intentarem estar a l'altura i escoltar els mestres
hiper-totatis.
9 i 30 minuts.
Deixa't enamorar per un estiu ple d'emocions.
Amb Catalunya Ràdio i TV3, obre el cor a l'estiu més espacial.
Les golfes són l'indret on s'amaguen els records d'una vida.
Les golfes del Gorina són sessions de cinema i cançons
que ningú pot incloure als horaris comercials.
Dissabte i diumenge a les 10 de la nit a Catalunya Ràdio,
amb Àlex Gorina.
061, salut, respon.
Oh, si veig calor.
Amb la pujada de les temperatures,
és molt important protegir-se per evitar que el virus
amb la pujada de les temperatures és molt important protegir-se
per evitar la deshidratació o un cop de calor,
sobretot en el cas dels col·lectius més vulnerables.
A casa cal controlar la temperatura.
Amb aparells de climatització,
obre tancar les persianes de les habitacions on toqui el sol
i obrir les finestres a la nit.
A l'exterior eviteu sortir durant les hores de màxima calor.
Busqueu sempre les zones d'ombra.
Protegiu-vos amb una gorra o barret i crema de protecció solar.
I sobretot beveu aigua freqüentment encara que no tingueu set.
061, salut, respon. Generalitat de Catalunya.
La Villarroel presenta Instruccions per fer-se feixista.
Una sàtira política molt actual.
Mercè Arànega protagonitza l'adaptació teatral
de l'assaj de l'escriptor i activista Miquel Amurtxa,
dirigida per Miquel Gorrís.
Instruccions per fer-se feixista.
A partir del 12 de juliol.
Entrades a la Villarroel.cat i a promentrada.com.
Del 13 al 22 de juliol torna a Manresa
el cicle de músiques amb ànimes sons del camí.
Joan Dauzà, Judith Neddermann, Manu Guix, Ana Urpina,
Henry O, i Berta Sala,
ompliran de música els espais empatjada i nasiana de Manresa.
Aconsegueix les entrades a sonsdelcamí.cat
i deixa't inspirar pels sons de Manresa, el cor de Catalunya.
En Catalunya Ràdio, TV3 i Bitxi Catalans Sabores
obre el cor a l'estiu més especial.
Ets una altra espècie, però...
Jo t'estimo igual
que siguis la venu sobremiada dalt.
Jo t'estimo igual
d'aquí o d'allà, tant me fa, eh.
Potser he nascut molt lluny d'aquesta platja,
però aquí va ser on el meu pare em va ensenyar a nedar,
on ajudava la meva àvia a tallar la síndria
i el meu àvia a clavar el parasol,
on vaig aprendre a agafar crancs amb el meu germà,
a seguir les petjades de la meva mare a la sorra.
I sí, en aquesta platja és on vull tornar cada estiu
amb els meus fills.
I està a la vent de la loteria de Nadal
i és on en aquest lloc de vacances el qual també pertanys.
I si acabo aquí, al gordo de Nadal.
Loteria Nacional.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Els candidats catalans en el debat definitiu,
dimarts al vespre,
el debat de les generals en directe per TV3
i Catalunya Ràdio.
Més i vés a prop.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
Com ja hem comentat diverses vegades durant aquest inici de programa,
ahir malauradament vam haver d'alamentar la pèrdua de Francisco Ibañez.
Història de les vinyetes i ara amb nosaltres tenim Manuel D'Ecos,
editor d'Ibañez durant gran part de la seva carrera.
Bon dia, Manuel.
Manuel, bon dia.
Ens pots sentir?
Ui, sembla que tenim un petit problema per connectar
amb Manuel Ibañez. Un clàssic, eh?
Un clàssic. És un dels clàssics.
Jo dic, quan passarà això?
En el suplement d'estiu?
Ha passat.
Havia de passar tard o d'hora.
Els problemes amb les connexions.
I també seria com un gag d'un còmic de...
Mortadelo i Filamor, també.
Molt ben lligat.
Saps allò que passava en aquells còmics?
Coses que no acaben de funcionar.
Era la gràcia, també.
Que les coses no vagin mai al 100% bé.
Són herois antiherois, no?
Li intentaven fer com això, anar sobrevivint i anar fent les coses.
Has protagonitzat un gag de Mortadelo i Filamor
ara mateix aquí al suplement.
A veure, ho pots intentar un altre cop?
No. No puc intentar.
No puc intentar perquè mentre estaves parlant
estava preguntant i m'han fet que no me'l cap.
Però puc provar-ho, si vols. Manuel Díaz, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Bon dia, Manuel, què tal?
Bé, normal.
Encantat, encantat.
Hi ha coses que passen.
Coses que passen.
Res, en primer lloc, et volia preguntar com estàs.
Ah, jo, doncs, molt tocat, que m'ho diguin.
Vaig entrar ahir de primera mà per la família d'Ibáñez.
Malgrat que el senyor Ibáñez ja tenia una edat,
va ser tot inesperat la qüestió de la seva detenció.
Sí, sí, tremendo, molt trist, però la vida és així.
Durant quants anys havies treballat amb ell?
Doncs mira, a veure, portant-lo personalment, com he dit tot,
des del 1996, quan som 27 anys.
Però, a més, també el coneixia des del final dels anys 80,
ja molts, molts anys.
Tenen parlant de 30 i molts anys.
I amb aquest coneixement,
quina diries que és la rellevància d'Ibáñez
a la història del còmic espanyol?
Absoluta, absoluta i total.
De fet, Ibáñez va començar de ben jove, com ja sabeu,
i abans d'entrar en bruguera, ja molt jovenet,
ja amb 17, 18 anys, ja havia treballat en petites editorials,
com la revista Chico,
en l'editorial La risa, en fi, en diverses coses,
fins que, en 21 anys, en 1957,
va tenir l'oportunitat d'entrar a treballar a l'editorial bruguera,
en el qual, a més, molt aviat, al final del 57,
que ja sabeu que la primera aventura de Mortadelo
d'una pàgina, de Mortadelo i Filemona,
es va editar el 20 de gener, el 1958,
i gairebé des del principi va començar a tenir el favor dels lectors,
i fins i tot podríem dir que va crear grans històries,
com ja sabeu, durant els anys 60, com tothom sap,
d'entrar-se al Rompetechos, a la 13R, el Perfebe,
al Bota del Sacarino o al Espeteboteraiotilio,
que va tenir un gran èxit, un gran èxit popular.
I fins que, potser, ja el Nova Maig va ser al 1970,
quan ens va començar a editar la revista Mortadelo,
d'aquelles revistes que eren de 32 planes,
72 fulles a Engrava,
que va sortir unes rentes absolutament increïbles avui en dia.
A tant és així que molta gent, quan li dic, no s'ho crec,
Mortadelo i Filemona, en aquella època dels anys 70,
va arribar a fer una tirada a la brúixola.
Aquesta revista d'aproximadament 250.000
exemplars setmanals, és a dir, millor al mes,
que, evidentment, era increïble.
Això és tal. Per què?
Perquè mira, jo el que tinc és que...
Clar, jo ja tinc una idea.
Jo vaig ser, en aquella època, era un nen,
al final dels 80, al principi dels 70.
Jo era lector de Mortadelo i Filemona.
I què passava? Que els nens d'aquella època
només tenien una tele en blanc i negra molt limitada
i les revistes i TVO, no?
Príncipalment, el teatre de Guguera i el TVO.
Llavors va ser espectacular i ha quedat càter
absolutament amb el seu meravellós humor,
el seu dibuix, la seva facilitat per al gag,
però amb una agressió increïble.
I sí, la importància del senyor Iuanyo,
del mestre Iuanyo és capital en la història espanyola,
perquè, evidentment, ja sabeu que Mortadelo i Filemona
van triomfar en gairebé tota Europa.
I, Manuel, com era treballar amb ell?
Traballar amb ell era un plaer,
perquè era una excel·lent persona.
Jo amb ell tenia un tractament molt bo.
A més, era curiós, perquè una persona,
com li passa, precisament, a tota la gent,
amb un geni real, que és que ell era, personalment,
no era gens vanitós, ni engreït, ni res d'això.
Ell volia sempre, i sempre ho deia, en primer lloc,
els seus personatges, i per tant, els seus personatges,
no d'ells mateixos.
Així era, Ivanyes.
Doncs, Manuel de Cos, moltíssimes gràcies
per estar amb nosaltres avui al Suplement d'Estiu,
per recordar Francisco Ivanyes, una abraçada molt gran.
Només faltaria una abraçada a tots i als vostres seguidors.
Moltes gràcies. Gràcies, adeu.
David, què volies?
Sobre això que comentava de la humilitat d'Ivanyes,
i jo tinc una anècdota de fa molts anys,
quan estem parlant d'una institució,
Ivanyes podria ser una persona que fos molt pretensiosa,
i no ho era.
I ara us explicaré una anècdota que demostra que no ho era,
i imagineu-vos un altre personatge fent això.
Jo treballava, en aquell moment, potser tenia 25 o 26 anys,
treballava a RAC1, i fèiem un programa que es deia Diagonal.
I eren les vacances d'estiu,
i jo havia tancat una sèrie de convidats per aquell estiu
i me n'anava de vacances.
Un dels convidats que vaig tancar va ser l'Ivanyes,
però amb aquelles coses que vaig oblidar comunicar
que havia tancat l'Ivanyes a la gent del programa total,
que me'n vaig de vacances,
i el dia X, Ivanyes es presenta allà a RAC1,
perquè jo havia tancat l'entrevista,
i aquells tios es diuen que ningú no ens ho havia dit,
i ell va dir que no hi havia cap problema,
que me'n torna una cap a casa.
Això amb un altre, no ho sé,
és que podríem dir molts noms de gent que coneixem,
que no li arriba ni a la sola de la sabata l'Ivanyes,
haurien armat allà un sidral,
i en canvi ell va marxar i se'n va anar cap a casa seva un altre cop.
No passa res, no passa res.
Això demostra molt com era aquesta persona.
Ai, les bones persones que ve treballant amb elles.
Una pausa per publicitat.
Torn al Grec, el Festival d'Arts Escèniques de Barcelona.
Gràcies per venir.
És el títol del nou disc i del concert
amb el qual la Ludwig van debutar al Teatre Grec
amb la seva barreja habitual de folk, pop i rock.
El 18 de juliol, al Teatre Grec.
Més informació a barcelonapuntcat.cat barra grec.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Ivanyes és un lloc on hi ha molts llocs de barcelona,
i hi ha molts llocs on hi ha molts llocs de barcelona.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Del 21 al 30 de juliol, viu al Dansàneu,
l'experiència del Pirineu
mesclada amb la dansa, la música i el patrimoni.
Més de 30 propostes en espais únics de les valls d'Àneu,
amb Caral Laot, Toti Soler, Enric Casasses,
Maria Coma, Magí Serra, Aina Alegre i molt més.
Més informació a dansàneu.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Atenció, uient.
Per fi ja arriba.
Torna a la fina del cotxe d'ocasió a Occasión Plus.
L'única fina on tots els cotxes tenen descompte de fins a 6.000 euros.
Només fins al 23 de juliol.
Accelera, que les millors ofertes volen.
Occasión Plus, 12 centres a Barcelona,
2 de 9 a Igualada i l'Hospitalet de Llobregat,
obert dissabte matí i tarda.
Treballem en la línia de la millora
perquè puguis moure't a través d'una xarxa de transport públic
còmode, segura, fiable i sostenible.
I per seguir treballant en aquesta línia,
t'informem que durant aquest estiu
part de la línia L4 de metro i la línia T4 del tramvia
romandran tallades.
Disculpa les molèsties,
però per seguir en la línia de la millora,
ara cal tallar-ne dues.
Troba tota la informació i les alternatives de transport
al web atm.cat.
ATM, Àrea de Barcelona.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Catalunya Ràdio, casa teva.
Bé, el mapa indica que és la segona sortida.
Clar que no.
Si sortim per aquí anem cap a l'est i es parla a l'altra banda.
Fixa-t'hi bé.
Que sí?
Ara en sabràs més tu que el mapa i la tecnologia.
A veure, ensenya'm el mòbil.
Coneixent-te, segur que vas escriure malament la destinació.
El volant apartar la vista de la carretera
pot provocar un accident.
No te la fotis.
Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya.
A Nespresso sabem que cada moment del teu estiu
és per gaudir-lo i el volem viure amb tu.
Perquè siguis on siguis, no renuncis al teu cafè preferit.
Per això, en la teva propera comanda, rebràs un detall
que omplirà el teu estiu del sabor inconfusible de Nespresso.
Apropa-te a la teva botiga Nespresso
i gaudeix-te a your special days fins al 16 de juliol.
Consulta en les condicions a nespresso.com.
Nespresso, what else?
012, la millor resposta.
On vas amb aquesta carpeta?
A classe de francès.
M'he matriculat a l'escola oficial d'idiomes.
Les escoles oficials d'idiomes et permeten aprendre
una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic,
oficial i de qualitat.
Si tens més de 14 anys i vols conèixer altres cultures
i obrir-te a noves oportunitats professionals,
apunta-t'hi a un dels centres distribuïts pel territori
i podràs escollir entre 15 idiomes diferents.
Trobaràs tota la informació i les dates d'inscripció
a triaeducativa.gencat.cat.
Saps què? Crec que jo també m'hi apuntaré.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Anys 30, Berlín.
Una ciutat plena d'accésos i conflictes.
Amb un policia obstinat.
Ja saps el que busco.
Espies i crim organitzat.
Fa perillar tota l'operació.
Ja ho arreglaré.
La nova sèrie dels Dilluns,
una superproducció de la televisió alemanya.
Babylon Berlín.
A TV3, dilluns a la nit, estrena.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
Miquelet, on ets?
Hola, informació de servei.
Acaba de passar una dona per aquí que m'ha saludat.
M'ha dit que entre Reset i Servia de Ter,
hi ha avui una fira de cotxes antics.
Al costat del cementiri, que hi ha un monestir,
no sé si hi van lligats,
hi ha allà la fira de cotxes antics.
Per qui vulgui anar, Catalunya Ràdio i Servei Públic.
Informació de servei.
Hi ha allà la fira de cotxes antics.
Per qui vulgui anar, Catalunya Ràdio i Servei Públic.
Entra a Reset i Servia de Ter.
M'ha dit a 800 metres d'on jo estic,
però no sé com dir-vos on estic jo.
Això com ha sigut.
T'ha vist amb el micròfon de Catalunya Ràdio
i ha dit, escolta, digues això, que si la gent hi pot anar.
Oh, m'ha dit que hi ha notícia.
Deu haver assassinat el meu poble.
Tranquil·la, senyora.
Un clàssic, quan la gent veu micròfons...
S'ha espantat i tothom viu al poble, que jo sàpiga.
No, home, m'ha fotut una mala cara,
però quan li dic, no, estic aquí passejant, busco bancs, tal,
s'ha allunyat, s'ha allunyat,
i m'ha dit, ves a la fira de cotxes, marxa d'aquí, i ja està.
Que ho sapiguessiu, per si algú hi vol anar.
No tu no tens carnet, no, de cotxe?
O sí?
Per això vaig a veure cotxes aparcats,
perquè no els puc moure.
Per això em porten a veure cotxes aparcats,
però tinc el teòric, Albert.
Sí, perdó, perdó, no et volíeu ofendre.
Tinc mig carnet.
Miquel, tu avui buscaves bancs, no?
Per Reset?
Efectivament, sí, perquè avui, de l'any 1661,
arribava el paper moneda d'Europa,
que és a dir, el bitllet, pels que no ho hagueu entès.
Llavors he vingut a celebrar-ho buscant bancs,
però els bons, els de seure, els primers,
els que necessitem, els que ens agraden, els que no desnonen...
Surt del bucle, surt del bucle.
Els bancs bons, cony.
Sí, surto, perdó.
Doncs com m'agrada, he vingut fins a Reset a seure en un,
i l'he trobat, he trobat un banc.
I per què tan lluny? De fet, estic de peu.
Miquel, que a Barcelona estan plenament de bancs.
Perquè... perquè us he d'avisar d'una cosa.
He vingut aquí a fer una humilia,
he fet moisestra ja pel desert.
Avisar-vos que heu de venir tots aquí,
perquè aquí hi ha una casa, un museu,
en la qual hi ha una col·lecció d'art modern.
No sé l'art que hi ha dintre,
perquè el que m'interessa no és l'art que guarda aquesta gent,
sinó que el que a mi m'interessa és que aquí van passar l'última nit,
dos de les mostres de creu a la frontera,
Antonio Machado i Carles Riba,
dues de les figures més importants de la cultura del nostre país,
Carles Riba, reneixent-se, Antonio Machado, Campos de Castilla,
Cantares amb Joan Baré el Serrat, per favor.
Van passar l'última nit aquí, i Catalunya no en té ni idea.
Catalunya no en té ni idea, llavors.
Estic de peu al banc convidant-vos a venir, veniu amb mi.
De moment no hi ha ningú, hi ha el gos que segueix perturbant-me.
Però per la resta no hi ha ningú, sisplau.
Acosteu-vos a aquesta casa, que és un museu que obre diumenges
i de quin museu obre només diumenges a 11, a 7 de la tarda.
Això vol dir que està molt poc explotat, sisplau.
Us convido a venir.
Veig que avui la secció va d'informació de servei, no, Miquelet?
Perfecte.
Sí, és que has fet una editorial molt nostàlgica, m'hi he posat també,
i ja que era per aquí, doncs memòria històrica,
revolució, Machado, república, aquestes coses.
Perfecte. Miquelet, em connectarem amb tu després a dos quarts d'onze.
No sé si pots avançar-nos alguna cosa.
A dos quarts d'onze, sí, que no em preguntis on soc,
perquè no és igual, a aquella hora.
A aquella hora no serà rellevant on soc jo.
Perfecte. Molt bé.
Miquelet, connectem de seguida. Una vessada.
Hola de nou, Pep Molero. Què tenim avui a la secció del Mercató?
Doncs tenim la presentació del fitxatge
del millor futbolista de la història,
al país americà amb menys tradició futbolística possible.
Complicat. Molt.
Fa xuc, inclús diria jo, per tots els colers,
però et diria també pels amants del futbol en general.
Excepte pels seus compatiotes,
que ja li han fet aquesta nova versió de la cançó del campeones.
Un camino que afilé
No te lo puedo explicar
Porque no vas a entender
La emoción que hoy tenemos
Porque ya se viene el 10
Pero eso se terminó
Es que Leo ya está aquí
Què és aquesta veu?
Moltes gràcies.
Compte.
Muchachos
En sueños ya se hizo realidad
Aquesta gent ja ha parlat més català,
potser que el Messi,
tan vint anys a Barcelona.
És un gest que ha dit...
Moltes gràcies, Barcelona.
Merci, que també comptaria, no?
Messi, però també ens compta, nosaltres.
Aquí ho fem servir cada dia.
A les properes hores,
Messi serà presentat a la terra on el futbol es juga amb les mans
i el jugador que utilitza els peus per colpejar la pilota
en forma de cap d'estiu i de pare de família
és la persona més solitària i apartada de l'equip.
Estem parlant lògicament de la terra del soccer i de les llibertats,
sempre i quan no siguis negre.
Si recordeu, ahir parlàvem dels mètodes de l'Aràbia Saudita
per blanquejar la seva imatge a través de l'esport.
Sportswashing.
De fet, va ser un dels grans somnis humits
del príncep Areu Saudita.
La gent va decidir Leo Messi i Cristiano Ronaldo a la lliga del seu país.
Es va arribar a parlar de xifres de salari
completament astronòmiques per aconseguir-ho,
però, finalment, l'Argentí va decidir posar fi a la seva carrera
i anar a Miami.
I, si us sembla, connectem ja amb els Estats Units,
amb el nostre corresponsal Francesc Garriga.
Què tal, Francesc? Bon dia.
Ah, bon dia.
Explica'ns una mica quin ambient es respira a la ciutat.
No sé si hi ha gaire publicitat pels carrers
i si has vist molta samarreta amb el nom de Messi a l'esquena.
No, clar, publicitat pels carrers no n'hi ha,
perquè el fitxatge es va fer oficial ahir,
es va fer oficial el dissabte,
i, per tant, en un dia no hi ha hagut temps de veure
els carrers empestifats d'anuncis
o oficialment per l'anja de Messi.
Sí que hi ha molts murals que s'han anat pintant les últimes setmanes
perquè sabíem que Messi vindria a Miami,
que ja ho havia manifestat,
però oficialment no és realitat des d'ahir, només des d'ahir.
Per tant, no hi ha cartelleria, no hi ha anuncis,
no hi ha pràcticament res.
Ho han hagut de fer tot a correcuita.
El que sí que hi ha és molta gent amb samarretes de Messi,
amb gorres de Messi, amb motius de la selecció argentina.
Hi ha una població argentina molt important aquí al sud de Florida,
però especialment el número 10,
la samarreta del Barça de Messi o la samarreta de l'Argentina de Messi,
són ara mateix peces de roba
que són de bastanta comú trobar-se-les pel carrer.
Bé, i les que ja siguin de l'Intermayami són samarretes
de les quals Messi ja està traient un rendiment econòmic,
perquè, com vàrem saber, no del tot?
No sé si les que surten ara ja en treu algú,
perquè en principi el contracte de Messi
no entra en vigor fins ahir o fins avui.
Per tant, tot el que hagin venut abans d'hora,
no sé si li reportaran a ell res,
però sí, a partir d'avui, tota samarreta que es vengui
de l'Intermayami amb el dorsal 10 de Messi,
doncs una petita part d'aquesta samarreta
ha anat directament al Lionel Messi.
Un contracte únic, Francesc, perquè, a més a més,
s'endurà un tant per cent important dels drets televisius
que té Apple TV als Estats Units, de la MLS,
i, a més a més, per primer cop a la història,
el salari d'un futbolista o d'un jugador o d'un esportista d'elit
el pagaran entre tots els equips d'una lliga.
Bé, això últim...
És clar, depèn de com es miri.
Jo no ho explicaria així ben bé.
El que sí que és veritat és que s'emportarà part
dels beneficis de la lliga,
que això podria ser, si s'emporta part del pastís
de tots els equips, sí, però vaja, a la lliga
li interessava molt tenir Lionel Messi, per tant,
han decidit compartir amb ell una part dels beneficis,
s'endurà una part del que tregui Apple TV,
s'endurà una part del que entregui Adidas,
i, sobretot, s'endurà una part del club.
És a dir, quan acabi el seu contracte, que de moment
es pot allargar fins al 26, quan s'acabi el contracte,
Lionel Messi rebrà un paquet d'accions del club Inter Miami,
que això també seran molts calés.
Penseu que Beckham hi va invertir 25 milions
per tenir una part important de la propietat del club
ara fa ni 10 anys, i aquests 25 milions
ara li valen 300, 400, 600, 800 milions.
Per tant, diguem-ne que això també és una molt bona inversió
i és un tipus de contracte que no havien vist mai
i que pràcticament cap esportista havia firmat fins a aquest lloc.
El que segur que tindrà Francesc són diners per pagar multes,
perquè crec que córrer un vídeo de Messi per Miami
saltant-se a semàfors vermells pot ser.
Sí, el que passa és que és un vídeo una mica estrany
perquè just darrere s'hi va un cotxe de la policia.
Per tant, no sé fins a quin punt Messi se salta un semàforc
amb la policia al darrere o, diguem-ne,
que ja anaven una mica per feina amb la policia,
però hi ha molts vídeos i porta d'aquí tres dies.
Però hi ha bogeria, l'estan perseguint per tot arreu,
les fotos i vídeos al supermercat s'han fet absolutament virals,
tothom ha vist Messi comprant cereals i un plin al carro
i hi ha molt d'interès, hi ha molt d'interès.
I, de fet, la presentació serà una festa, una bogeria, també.
Crec que hi havia Shakira, que hi havia una sèrie de cantants,
espectaculars.
Bé, el ròster, diguem-ne, l'aliniació de cantants, finalment,
no inclou Shakira, com a mínim no oficialment.
Tenim Camilo i Osuna, que són dels dos artistes
potser més importants.
Penseu que som al sud de Florida,
Miami, per tant, això és la població llatinoamericana,
i Camilo i Osuna aquí són autèntiques,
desperten autèntiques passions.
I després artistes que jo no tenia tant controlats
com Thiago Pesekà i Paulo Londra,
que són argentins i que també són molt importants,
s'omplirà l'estadi, ja no queden entrades,
no es poden trobar ni a la rebenda.
M'imagino que avui potser alguna cosa es podria trobar,
però estarà tot a rebentar.
I el que no està encara confirmat és que hi hagi també Sergio Busquets,
perquè Messi va ser oficial ahir,
i esperem a veure si avui mateix, hores abans de la presentació,
també fan oficial el fitxatge de Sergio Busquets,
que és el que fa de doble, bàsicament per Messi,
però un català també circularia.
Francesc, una última pregunta, només ens queden 30 segons.
Sabem ja el dia que probablement debuti?
Divendres que ve, 21 de juliol.
Amb el Tata Martino, no?
Sí, ahir va debutar el Tata, va perdre 3-0 l'equip.
Esperem que ara amb Messi, Busquets i potser Jordi Abba,
la cosa canviï una mica.
Si no hi hagi el fitxatge de Messi,
quan el trobarem a faltar?
Ja està, ara és oficial, no es pot tornar enrere.
Fa el pupita, com diria aquell.
Una abraçada, Francesc.
Nosaltres tornem de seguida,
després del bulletí dels serveis informatius d'aquesta bona casa,
i ara farem entrevistes al vapor, veurem de què tracta.
23 de juliol,
eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat,
espais gratuïts de propaganda electoral.
Perquè el no a tot no serveix de res,
perquè m'estimo la meva llengua i m'estimo la meva escola.
Perquè ara cal protegir tot allò que som
i tot el que volem ser.
Votar a la presó o defensaràs Catalunya.
Defensa Catalunya, vota Esquerra Republicana.
Vots són un problema per a la democràcia
i per als drets aconsellidors.
Su discurso supura odio.
El independentismo no se lo borra,
ni con porras, ni con multas, amnistía y autodeterminación.
A ningú se'l va obligar mai a parlar en castanyol.
Señor Butrano, me veo obligada.
Vox necessita un canvi de rumbo
que nos permita proteger el que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir l'alternativa.
Vox va a terminar amb totes les lleis que dividen i destruïen.
Va a devolver la voz al poble espanyol
per recuperar les rentes del seu destí.
Este 23 de juliol, vota el que importa. Vota Vox.
Ja n'hi ha prou que des de Madrid ens menteixin a tots.
Ja n'hi ha prou de demanar-los permís.
Ja n'hi ha prou de despolifiscal.
Anem a Madrid a ser decisius per Catalunya.
Tens l'oportunitat de canviar-ho tot.
Pels drets, pels recursos, per la dignitat. Vota junts.
Espanya necessita un canvi de rumbo
que nos permita proteger el que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir l'alternativa.
Vox va a terminar amb totes les lleis que dividen i destruïen.
Va a devolver la voz al poble espanyol
per recuperar les rentes del seu destí.
Este 23 de juliol, vota el que importa. Vota Vox.
Avui som una Catalunya i una Espanya
que té cura, que protegeix.
Una Catalunya i una Espanya que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
vine el nostre acte central de campanya al Palau de Combrissos de Montjuïc
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.