Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
En marxa les oposicions amb més de 40.000 examinants
que busquen obtenir una plaça de funcionari de la Generalitat.
La gran majoria s'han presentat els exàmens d'estabilització
de la plantilla de docents.
La resta han estat convocats per repetir les proves
que es van fer a finals d'abril
i que es van haver d'invalidar per irregularitats.
Barcelona, Montse Garcia, bon dia.
Bon dia. Des de tres quarts de deu,
tots els opositors estan asseguts a les aules,
han pogut entrar sense incident,
tant els més de 36.000 que es presenten a les proves extraordinàries
com els gairebé 4.000 que han de repetir
els exàmens fallits del mes d'abril.
La majoria es queixen per les molèsties
que els ha suposat la repetició.
I des dels sindicats afegeixen que la compensació de 90 euros
que donarà l'administració els sembla insuficient.
Escoltem l'assumpte Berbens, secretària general d'IAC-CATAC.
La compensació de 90 euros que ha establert l'administració
la considerem totalment insuficient,
nosaltres ja hem fet al·legacions,
però que també és cert que qualsevol compensació seria insuficient
pel dany moral, que és pel que diuen que la bonen.
Montse Garcia, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Més notícies al Raül Flores.
La quarta nit del derrotge a les principals ciutats de França
acaba amb prop d'un miler de detinguts
i gairebé 80 policies fàrits.
Les ciutats on hi ha hagut més incidents són Marsella i Dió.
Tot i l'altra xifra de detencions,
el Ministeri de l'Interior assegura que els incidents
han estat de menys intensitat que la nit anterior.
Les protestes en violència van començar la nit de dimarts a dimecres
després de la mort atrets per la policia
d'un jove de 17 anys que avui enterraran.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja és a Ucraïna,
on aquest matí obre la presidència rotatòria
del Consell de la Unió Europea.
A aquesta hora està previst que Sánchez faci un discurs
davant del Parlament ucraïnès.
Al migdia, Pedro Sánchez reunirà amb el president ucraïnès,
Volodymyr Zelensky,
per mostrar-li la solidaritat europea davant de la invasió russa.
En una entrevista a diversos mitjans de comunicació,
Zelensky ha destacat la bona sintonia amb Sánchez
i ha agraït l'ajuda militar, econòmica i humanitària d'Espanya.
Troba a mort l'home que estava armat
i que s'havia trinxerat a casa seva, burriant a la plana baixa.
La Guàrdia Civil va estar negociant amb ell
des d'ahir a primera hora de la tarda
i quan van poder entrar al domicili ja s'havia suïcidat.
Sembla que tot hauria començat amb una discussió familiar
que va fer fugir la seva dona i les seves filles
quan van veure que anava armat.
La mateixa dona va avisar al Servei d'Emergències
per advertir que el seu marit s'havia trinxerat a casa seva
amb una escopeta.
Bandera vermella a les platges de Badalona.
Avui, el bany estarà prohibit per la contaminació provocada
per les pluges d'aquesta matinada.
L'Ajuntament del municipi preveu que l'episodi de contaminació
sigui curt i la gent pugui tornar a banyar-se demà diumenge,
tot plegat al mateix cap de setmana
que la Guàrdia Urbana ja sancionarà multes d'entre 600 i 1.500 euros.
Els banyistes que posin música portin cadires o taules
i que els banyistes que posin música portin cadires o taules
i que els banyistes que posin música portin cadires o taules
i que facin venda envolant a les platges de Badalona.
L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol,
explica el perquè d'aquesta nova mesura.
Tots plegats hem de gaudir de la platja,
però respectant i tenint present que és un espai públic
i que no és un càmping o una finca privada
on absolutament tothom pot fer el que li vingui en gana.
La nova ordenança municipal també prohibeix acampar i dormir
a la platja o pascar des del pont del Petroli
durant la temporada d'estiu.
Esports, Albert Benet.
Comencem amb una notícia que se s'ha sabut fa pocs minuts.
Jordi Saracanta renuncia a la presidència del Bàscat Manresa.
La comissió executiva serà qui es farà càrrec a partir d'ara
de la gestió del Club del Bages.
També en Bàscat el Barça pagarà la clàusula d'un milió d'euros
de l'alè del joventut de Badalona, Joel Parra.
El club ja ha arribat a un acord amb el jugador,
que firmaria per quatre temporades
i també ha informat la penya de les seves intencions
de pagar aquest milió de clàusula.
El Barça jugarà la pròxima Champions de Futbol
després que l'informe dels investigadors de l'UF
conclou que no hi ha cap motiu per a una sanció.
L'UF, però, encara no arxiva l'expedient
ja que el cas negreira es manté obert a la justícia ordinària.
Samuel Humtiti es desvincula definitivament del Barça
després d'arribar a un acord per la rescissió del contracte.
Des del club mantenen que la sortida del jugador cedit al Lecce
és positiva perquè permet alliberar massa salarial.
Avui comença Bilbao, una nova edició del Tour de França,
amb les primeres etapes pel País Basc,
un tour que es presenta com un duel entre Tadej Pogacar,
que surt d'una lesió, i Jonas Vingegor, el vigent campió.
I la selecció espanyola de Baterpolo,
amb vuit catalans d'entre els 15 convocats,
ha golejat Alemanya per 18 a 9 als quarts de final
de la superfinal de la Copa del Món
que juga a Long Beach, als Estats Units.
La matinada que ve jugarà a les semifinals contra Hongria.
Fins aquí les notícies.
Què hi fan tantes bèsties en l'Arma Diabal?
El drac de Satanàs, l'anyell de Déu,
la sirena luxuriosa o el Lloó corajós.
Ho has pensat algun cop?
Totes són portadores de significats.
Vineu a descobrir fins al 17 de desembre a l'exposició
Bèsties, els animals en l'Arma Diabal del MEB,
a Vic, a la plaça del bisbe Oliva de Vic.
Més informació a la web museuarmadiabal.cat.
A Supercori, percori, supermercat, al Cort Inglès,
sempre tens ofertes increïbles.
Com ara el bonit del nord de Talls,
per només 9,90 euros al quilo.
I ara, a més, tens un 70% en la segona unitat
en moltíssims productes d'alimentació,
drogueria i perfumeria.
A Supercori, percori, i supermercat, al Cort Inglès.
Preus vàlids a la península i les Belgrars.
El peluix del mic et vol abraçar.
I també jugar amb tu.
Amb el joc del mirall.
I el pus la progressiu.
Troba'ls tots a la botiga de TV3 i als Punts habituals.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Estic amb el diari, no? Estic amb perfil baix.
Estic de perfil baix, Roger, per favor.
Ets de Castellafels?Castellafels, esclar.
Hòstia! Clar que ens coneixem, tio.
Hòstia, ets l'Elis, ets l'Elis.
Ja anem per feina, ja.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
11 i 6.
El comunista.
S'ha guanyat el cap de setmana.
És l'estiu que vol viure avall.
Camerada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Carai, tu, quina energia. Estàs content?
Sí, fantàstic.Veig content.
Veig bé. Jo també, estic radiant com el dia.
Sí, escolta'm.
Primer de tot, t'entregue una carta, que no la llegiré a l'antena.
Llerguíssima d'un oient, ja te la miraràs, el Josep,
que, bàsicament, critica l'espai i et critica tu.
Ah, molt bé.
Els oients ja ho sabeu. Vull dir, carta per correu postal, aquesta.
Ah, la tens.
Vaig un petitíssim extracte del que diu la carta, tal, tal, tal.
No, no, no, fes mal, fes mal.
Vegem què diu.
Bla, bla, bla.
Des del maig del 68 ja fa 55 anys.
Des d'aleshores, què, Joel, què heu fet els comunistes
per canviar-ho tot o per canviar alguna coseta?
Heu ocupat edificis de fons voltors?
Heu liderat manifestacions de protest al carrer
per la falta d'habitatge dels joves?
Heu assaltat alguna immobiliària?
Heu col·lectivitzat alguna empresa
que no sigui un hort urbà de 20 metres quadrats
a l'interior d'una illa de l'Eixample?
Heu destruït els embolcalls de plàstic dels supermercats
per frenar la crisi climàtica?
Heu derrocat la monarquia imposada pel dictador?
Podria fer-te moltes més preguntes, Joel,
i la resposta sempre seria la mateixa.
No, no i no.
La presa del Palau d'Hiver no és a la llista dels vostres objectius,
simplement perquè a l'hora de la veritat
no en teniu cap d'objectiu.
Què es fa dir, aquest noi?
Aquest noi és un ignorant profund
que l'únic que ha de fer és obrir un llibre d'història del segle XX.
Hi ha dues opcions en el cas d'aquesta,
a l'hora de justificar aquesta ignorància.
Una, que és la que jo veig més provable,
és que sigui una persona menor d'edat
o que rondi això a 18-19 anys,
quan et penses que saps coses i no saps res.
L'altra és que sigui un troll,
una persona que vol tocar els collons.
Totes aquestes respostes durant el segle XX
tenen una sensació,
i en el segle XX tenen una resposta afirmativa.
És absolutament absurd el que diu aquest tio.
Absolutament absurd.
Gràcies, Jòsif.
Com vas de karaoke?
Fets un boca xancla, Jòsif.
Com vas de karaoke? Feu el karaoke de l'última hora?
Sí, l'última hora, el dimarts...
Dimarts 4 de juliol, el meu aniversari.
Doncs vine a celebrar-ho.
No vindré a celebrar-ho fent el karaoke.
Si t'ho passarà superbé, home.
Sala Luz de Gas, sala B de Luz de Gas.
Tires d'autotuner o no?
Jo soc la figura del millor o pitjor cantant del món.
Llavors, la gràcia és que les lletres són boníssimes,
superenginyoses, però jo canto com l'Ogete.
Aquest desequilibri, aquest...
no sé, aquest conflicte entre lo bé que composo
i lo malament que canto,
és el que acaba generant l'èxit.
Com ho hem de fer per reservar entrades a Luz de Gas?
Enviant un mail a l'última hora a robacatradio.cat.
Fantàstic.
Consultes, un senyor que es diu senyor Sala,
des del Raval, el Marco Sala.
Home!
Hola, Joel, soc un treballador.
Em dedico al manteniment d'una fàbrica que fa ensenadors.
Guanyo un sol normal tirant cap a baix
d'aquells que amb prou feina serveixen per mantenir-te en vida
per tal que puguis anar malgastant a la feina.
Ni tan sols puc robar ensenadors de la fàbrica perquè no fumo.
Clar.
Fa tres anys que vaig tirant,
arribo justet a final de mes,
miro el cèntim cada despes acabat
sense permetre'm cap capritxet.
En definitiva, visc per treballar.
Se m'han inflat les pilotes, Joel. Hòstia!
Aquest estiu, com que em dic Marco Sala,
que me'n vaig de vacances a una illa grega
i m'oblidaré de les penúries durant 15 dies.
Com les pagaré, si estic pelat com una rata?
Us deu preguntar.
Doncs les pagaré amb els diners del préstec
que he sol·licitat al banc. Què hi fas?
Ja ho sé, no està ben vist demanar calés al banc
per anar de vacances.
Amics meus m'estan dient que soc un tros d'asec,
que si soc idiota, que els préstecs no són per això.
Però a veure, si la gent es gasta els calés
en posar-se a pits, blanquejar-se a l'anus
i posar-se cabells a la darrera botiga
d'un kebab d'Istanbul, per què no puc demanar
un crèdit per gaudir d'unes vacances?
Es pregunta el senyor Sala. Tu com ho veus, amic Joel?
Uau!
Marco Sala, estimat camarada,
evidentment tu fes el que vulguis
amb les teves vacances i els teus no diners, evidentment,
però ja que em preguntes, deixa'm dir-te
de la manera més amable possible una cosa,
i aquesta cosa és que ets gilipolles, va bé?
No t'ofenguis, perquè potser et convenço
d'aquests gilipolles. Per què ets gilipolles?
Doncs en primer lloc perquè si tal i com tu dius,
ara ja vius arribant justet a final de mes,
mirant el cèntim cada despesa que fas
sense permetre't cap capritxet,
imagina't com viuràs quan tornis de les vacances
i hagis de viure encara més justet
i mirant encara més el cèntim
perquè hauràs de tornar el crèdit amb interessos
sumant una despesa mensual fixa més a la teva
ja de per si ofegada i lamentable vida.
I ara és quan tu, segurament, Marco Sala,
t'estàs preguntant per què ets gilipolles.
I ara és quan tu, segurament, Marco Sala,
t'estàs preguntant i estàs pensant,
és que jo estic disposat a passar encara més gana a l'hivern
que bé per tal de poder gaudir d'unes vacances
aquest estiu a les Illes Gregues.
Segur, segur, t'ho dic, Marco Sala,
perquè jo tinc un amic que es diu Miquel Bonet,
escriptor i pensador, gens comunista,
que té una frase boníssima, diu així,
diu, només és una illa si la mires des del mar.
És seva, aquesta França? Segur que és seva?
Crec que sí. Potser no és seva.
No ho sé. Jo la sé d'ell.
Què vull dir amb això?
Vull dir que des d'una platja de la metlla de mar de l'Empolla,
o del Parelló, o de l'Hospitalet de l'Infant,
per citar alguna de les zones de platja més boniques de Catalunya,
veuràs exactament el mateix, o encara més bonic i tot,
que des d'una platja d'una puta illa grega,
i t'hauràs gastat per arribar-hi una desena part del que et gastaràs
per anar a menjar tacos de cogombra,
amiconos a Santorini,
o a quina sigui l'illa que has vist a Instagram en un influencer
i t'ha fet agafar enveja.
No et deixis enganyar per l'Instagram, Marcosala.
Cancel el préstec, si encara hi ets a temps,
i busca un apartamentet senzillet, o un bungalow,
per aquests llocs que t'he dit,
sobretot a la costa brava, que fa anys que ja és impracticable,
a tots els nivells,
i ja veuràs com si li fots una mica d'imaginació,
et sentiràs igual d'afortunat que si estessis a les illes gregues,
i a sobre et fotràs uns arrossos,
amb els quals ni la millor mussaca pot arribar ni assumir en competir.
On vas tu de vacances, Joel? A una illa grega.
T'ho juro.
T'ho juro, t'ho juro, sí, sí, sí.
Una illa que és molt hippie, no te la penso dir.
No te la penso dir perquè me la gentrificareu.
És una illa incòmode, hippie...
Com es diu? Po...
No, no te la penso dir.
Que no te la diré, perquè s'omplirà de gilipolles.
Vinga, va, consultes.
Però hi vaig nedant, eh? Hi vaig nedant.
Hi vas amb un crèdit del banc o no?
No, de moment no.
Mira, més consultes.
En aquesta ocasió no ens ha pogut enviar una nota de veu
per problemes tècnics, una foto abraçada al Blai.
Segur que recupera aviat.
Intentaré estar l'alçada... No em posaré la veu del Blai.
Grava-ho com ell va. Hola, Joel.
Mira, estic arribant del dermatòleg de la Seguretat Social
perquè al José Carlos l'altre dia per la revetlla dels amics
li vam tatuar un penis a la cara.
I se'l vol treure.
Va agafar una turca grossa, va caure estarracat, i pam!
I va agafar un guatge in the face.
Ha sigut complicada, la consulta amb el metge,
perquè només arribar al José Carlos li ha dit...
Doctor, quiero que me quite la verga de la cara.
Bueno, normal, normal.
Li ha donat hora pel mes de setembre,
de manera que passarà l'estiu amb el penis a la cara.
El pobre va amb mascareta per dissimular,
però només li tapa la part...
Clar, la part dels testicles.
I tot el que seria el... El tronc, el tronc...
Que li puja pel costat del nas i li apunta...
Que li deu arribar fins al front, no?
El propòsit deu tenir l'alçada del front.
En fi, anècdotes d'amics, a part del Clay.
Això m'ha fet pensar que el tema dels tatuatges, Joel,
ara a l'estiu se'n veuen molts.
Sí, clar. Tu em portes? No.
Això els comunistes ens agrada o trobem que és una moda de pijos
d'aquillos i de divorciats que tornen al mercat?
Gràcies. Blind album des de Taradell.
Jo crec que a nivell ideològic
no hi ha en principi cap contraindicació
amb els tatuatges i el socialisme,
però a mi em pregunta si a mi m'agraden, si em portaria...
Bé, jo no porto tatuatges,
primer per religió, perquè el meu cos és un temple,
i després per por, bàsicament.
Per por de les agulles, per por del dolor,
i sobretot per por al compromís,
perquè ni de conya estic poc compromès, jo, amb cap idea,
persona, animal o cosa,
com per estar segur que no n'acabaré renegant d'ara fins que em mori.
Ni una fals ni un martell.
Imagina't.
No, no, no.
A més, jo crec que hi ha dos tipus de tatuatges.
Hi ha els que són prou abstractes o genèrics
com per no comprometre't gaire.
Aquí entrarien, per exemple, aquella floreta al turmell,
aquella senafeta, aquell dofinet a la nuca,
aquelles collonades absurdes que no volen dir res...
Aquelles lletres xineses que tampoc saps què vol dir.
I si una cosa que no et comprometi,
llavors per què collons vols el tatuatge? Borro.
I després...
Ni l'escut del Barça, posaries?
Això és l'última cosa que em tatuaria,
però, vull dir, absolutament davant de tothom i sense cap mena de filtre.
Després hi ha un altre tipus de tatuatges, que són els específics.
Tot el contrari dels davants són tan específics
que et fan semblar idiota.
Per què? Doncs com, per exemple,
aquesta gent que es tatua el nom dels seus fills
o la cara de la seva mare,
normalment són portats d'aquests tatuatges
per persones que s'han maltractat tant a la vida
que tenen por d'oblidar com es diuen els seus fills
o la cara que fa la seva mare.
En cap dels dos casos val la pena profanar
que a les parets del meu temple penso jo,
però si realment m'obliguessin allò a punta de pistola
a tatuar-me alguna cosa,
jo crec que hores d'ara em tatuaria el logo
de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Perquè és la cosa que ara mateix jo em sento més meva,
més... Més... M'identifico molt.
Dos minuts per arribar a un quart de dotze del migdia.
Som a Catalunya Ràdio, això és el comunista.
No descartaria, tampoc.
De seguida anem a la tercera consulta.
Abans, el personatge misteriós. Què no descartaries?
No t'agradaria dir la cara d'algú, però no.
Vinga.
Anem al misteri, anem al misteri.
No! Sí, te la faré després de la consulta.
No vull que s'esperis, sí que te la faré.
Però ho he de calcular bé, els temps.
Cada vegada m'està retallant més el temps del personalisme.
No, no, guarda-la, guarda-la, guarda-la.
La guardo, la guardo.
Arroba el suplement a Twitter. Ja pot ser simpàtic, eh?
Arroba el suplement a Twitter.
Hi ha una pista que tinc ganes de donar-te, però m'esperaré una mica.
Arroba el suplement a Twitter.
La persona més ràpida, l'oïent més ràpid,
que endevini la identitat del personatge,
va amb es múnic del seu número.
La persona que ens està sentint pot respondre a la pregunta
amb un sí o un no,
i si no li ve de gust respondre a alguna de les preguntes,
disposa d'un comodí que és el...
Volta'l.
Un sol comodí. Un sol comodí.
Per tant, sisplau que seleccioni bé la pregunta
que no li ve de gust respondre.
Aquesta persona t'està sentint des de fa una estona.
Endavant, Joel. Hola, entens el català?
Sí.
Parles català?
Sí. Ets català?
Sí.
Ets nascut a Catalunya? Sí.
T'agradaria que Catalunya
fos un nou estat independent d'Europa?
Mmm...
Hi ha un volta'l, eh? Hi ha un volta'l.
Si no vols respondre, hi ha un volta'l.
Si vols te la reformulo, eh?
No, no, un moment.
Volta'l, volta'l. Volta'l, ha fet el volta'l.
Això és perfecte, perquè amb aquesta obligua
que gastin el volta'l i després hi han de ser sincers
amb tota la resta de coses.
O no, poden mentir, eh?
Aviam, ets un home menor de 50 anys?
No.
Ets un home menor de 60 anys?
No.
Ets un home menor de... 70 anys?
Sí.
Estàs jubilat?
No. Tens ganes de jubilar-te?
Sí.
Jo espero que no jubili mai. Ets feliç?
Sí.
Ets ric?
Sí. És sincer.
És sincer. És sincer.
A veure com ha fet diners, aquesta persona.
Ets empresari?
No.
Treballes per compte pròpia?
No.
Mmm...
Ets un assalariat d'una empresa privada?
Eh...
No.
Ets assalariat d'una empresa pública?
No.
Mmm...
És una barreja de tot.
És una barreja de tot.
Ets una persona famosa, nivell...
És que sempre et poso el mateix exemple,
perquè a mi em va molt bé, eh?
Fas jo què sé.
La Rambla Catalunya de Barcelona, de dalt a baix,
allò, puges i baixes,
si algú et reconeixerà i probablement algú et digui alguna cosa...
Sí.
Vale, ets un tio famosíssim.
Sí, famosíssim. Famosíssim.
Vols donar una dada, que no sé si t'ajudarà o et desmentirà?
Digue'm.
Va, rosa.
Jo he estat a casa d'aquesta persona.
Sí.
I en un dia que no oblidaré mai a la vida...
Vale.
Perquè...
al cap d'un parell d'hores d'abandonar aquesta instal·lació...
Encara anaves borratxo.
No, no, no.
La meva dona es va posar de part.
D'acord, Roger.
Això ja són batalletes teves que, com tu, convenceràs...
Sí, però si coneguessis la meva història,
si realment fossis amic meu, que no és el cas...
No, perquè no m'has donat l'oportunitat, Roger,
perquè ets una persona molt hermètica.
Aquesta història... Vius en una bombolla.
Perquè això ho he explicat. Vius en una gàbia d'or, Roger.
Sí, gàbia d'or. No hi deixes entrar ningú.
Tira. Doncs...
Aquesta persona sí que m'interessa i no la teva vida, Roger.
Aviam...
Però això t'ajudaria. Vols callar un moment, sisplau?
Et dediques al món del periodisme?
Sí.
De la comunicació?
Sí. Molt bé.
Ets una persona que, diguéssim, actua davant de les càmeres?
Sí, home, sí.
Actua, no. Bueno, que actua.
Que fas la teva feina, diguéssim, davant de les càmeres i no darrere.
I no darrere.
Tens algun espai televisiu en el que tu puguis executar,
aquest talent que segur que tens?
Aviat. Aviat.
Aviat, aviat. Aviat.
Bé, si ho està fent perfectament.
I tu t'hauries de començar a espavilar perquè portem molta estona.
T'has dedicat al món de l'humor?
No. No.
Intenta... A veure, t'ha dit que era rica.
T'ha dit que era una persona rica.
Intenta esbrinar si aquesta riquesa l'ha fet a Barcelona o a Madrid.
Aquesta riquesa l'has fet a Madrid?
No, no ho és.
No especialment, no especialment.
Jo, per la veu, no el coneixes, per la veu.
Sí, em sona, però el noi caic, és que sempre em passa el mateix.
Sí, no, sí que caus, sí que caus.
El telèfon distorsiona molt. Sí que caus, sí que caus.
El telèfon distorsiona molt.
Aviam, aviam un moment. Has treballat a TV3?
Sí.
I treballes encara? No.
T'has dedicat principalment al que vindria a ser l'entreteniment?
Sí.
Crec que ja em comença a sonar, la veu,
i crec que ja podria saber jo per on...
Sí, vius a Barcelona?
No.
Vius a Madrid? Sí.
I un moment, una altra pista.
Vius a Madrid? No ben bé.
I després, passes temporades llargues a Miami?
Sí.
A qui m'ha despistat? Jo li anava a preguntar...
Jo li anava a preguntar.
T'hauria agradat en algun moment de la teva vida viure a Austràlia?
Sí.
Pot ser que hagis anat repetint a l'opinió pública
moltes vegades que jo, escolta,
jo un dia d'aquests plego i me'n vaig a Austràlia,
i això encara no hagi passat?
No. Ah.
Potser m'estic confonent o potser no?
Crec que no m'estic confonent.
Ets el Jordi González.
Però què vol dir repetint moltes vegades a l'opinió pública?
Què vol dir repetir moltes vegades? Ho vaig dir dues vegades.
Bueno, dues, clar.
Fa 25 anys, no he tornat a tenir mai més.
Avui el suplement, el comunista Jordi González.
Bon dia, bona hora, Jordi. Com estàs?
Molt bé, moltes gràcies per atendre'ns.
Una abraçada ben forta, també, des dels estudis d'aquesta cadira,
que ahir vas passar moltes tardes.
L'altre dia et sentia amb la carota,
els 40 anys de Catalunya Ràdio,
rememorant també tot el que va significar per tu aquesta casa.
Molt, moltíssim.
D'entrada, primer de tot, com estàs, Jordi?
Perquè et veiem bastant actiu últimament.
Bastant què?
Actiu, actiu, actiu.
Ah, bueno, mira, jo he estat un any totalment inactiu,
en el sentit que vaig esconnectar de tot
i no vaig fer cap entrevista ni res,
vaig estar un any totalment bici,
perquè no s'acceptava un any sabàtic, no?
Sí.
Un any sabàtic que he dedicat fonamentalment a fer res.
Perquè potser aprofitarà per aprendre,
per aprendre a veure anglès,
per aprendre a cuinar, per aprendre...
Bé, no he fet res.
Vaig estar bé.
He viatjat molt, he estat...
He estat supera gust i molt bé,
i vaig descobrir els pocs dies,
potser setmanes,
d'estar d'any sabàtic que m'agrada molt més
no treballar que treballar, però molt més.
Ja, normal, normal.
Però, clar, quan no et pensis jo,
te n'has dit això fa 10 anys o fa 20.
Jo tampoc t'ho diria ara.
No, bueno, perquè diguéssim que...
Perdoneu, eh, però...
És una cosa que és innegable,
i jo crec que quan algú es dedica a parlar per un micro
o a sortir per la tele,
és evident que aquí darrere hi ha unes ganes
que la gent et miri, t'estimi.
De vanitat, també, per tots nosaltres.
I això és una cosa que, en principi, és una mica una droga.
Sí o no?
És cert, és cert, però també ha passat que quan he deixat de treballar,
doncs he detectat que no he trobat a faltar la feina,
ni un minut, ja que estava la mar de bé.
Escolta, no m'ha donat temps a preguntar-te si ets comunista,
que és una cosa que li pregunto a tothom
que passa per aquesta secció.
D'entrada, m'imagino que no.
Per què t'imagines que no?
No ho soc, no t'ho sabria dir.
No t'ho sabria dir.
Perquè... t'ho dic sincerament?
Sí, per favor.
Doncs perquè...
Doncs perquè em fa la sensació
que pel tipus de productes audiovisuals que jo t'he vist fer,
en cap moment hi he vist massa rastre de res
que s'assembli a la lluita de classes, perquè tu m'entenguis.
És que al final el comunisme és això,
estem parlant aquí en termes estrictes.
El comunisme és això o és altres coses, no?
Jo no estic tant d'acord amb tu, però, escolta,
un no pot mai, diguem-ne, capficar-se
amb matisar o intentar corregir l'opinió
que una altra persona té d'algú que està sortint a la tele
o que està parlant parlant.
És a dir, si la teva percepció és aquesta, jo la respecto.
No! Jo la respecto.
Però, vaja, ja et dic jo que he fet debats
sobre això que tu ara planteges.
Potser més que ningú.
O sigui que... Potser més que ningú, eh?
Les preguntes que et faig són bàsicament per ubicar-te, Jordi,
perquè a mi m'agrada...
A tu t'agrada posar etiquetes, ets un plestar.
No, però ara quan tu deies que no tens la percepció...
No, no, jo no soc comunista.
No soc comunista ni gades.
Escolta'm, com la gran majoria de la gent, tampoc és res especial.
Sobretot quan s'ha vist què vol dir ser comunista
o què vol dir posar en marxa la maquinària.
Què vol dir?
Què vol dir?
Vol dir putejar bàsicament els que tenen menys pasta
i enriquir els més... els menys capacitats.
Hòstia, jo diria que això és la definició literal del capitalisme,
Jordi González.
No, no, no, no, no, no.
No, no, t'escolto, t'escolto.
Espera, ara...
Anem a veure.
La Cuba que tu has vist és la Cuba que he vist jo, sí.
La Xina que tu has vist és la que he vist jo, sí.
Suposo que sí.
La Venezuela que tu estàs seguint a través dels mitjans
és la mateixa que segueixo jo.
Bravo, Jordi.
Digue'm, en aquest sistema, qui s'està forrant
i qui no s'està passant més putes.
Ara te l'ha fotut, Joel.
Sí, home, però això ho hauríem de posar en el...
en aquests països.
Que l'aplicació del comunisme, diguéssim, en aquests països,
tingui en cada un d'ells aspectes
que la fan bastant imperfecta, aquesta aplicació.
No em negaràs que en tots aquests països
hi ha una cosa que és la desigualtat social.
I la desigualtat social en tots aquests països és molt menor
que, per exemple, no ho sé, els Estats Units, perquè m'entenguis...
La desigualtat social...
És a dir, la mitjana de diferències
que hi ha entre els més pobres i els més rics.
No, home, no, què va. Tu creus que no?
Però si, a veure, tu ara qualsevol militar tronat
està forrat pel narco i està...
n'era en l'agundància.
Sí, home, sí, però...
Filosians i georòlegs i catedràtics de Filosia
s'estan menjant els nocs i no tenen llet al supermercat.
Ni paper de vàter.
Sí. Bueno, no ho sé, no sé si és exactament així, però...
Jo crec que sí.
No, no, no. Bueno, si no és així...
Si no és així...
Ens estan enganyant fa molt de temps, no?
És que crec que per aquí va la cosa.
En tot cas, jo el que sempre demano quan algú...
Perdona que et toqui tant els collons, Jordi,
que segurament preferiries una entrevista més amable.
El Jordi està acostumat i les torna totes.
Un segon. Després jo vull fer un parell de preguntes. Tira.
Jo el que li demano quan algú em vol criticar el comunisme,
més enllà dels tòpics aquests,
és que em diguin alguna cosa criticable
d'aquests països on s'ha aplicat el comunisme...
Joel.
Que no passi en societats capitalistes.
És a dir, la corrupció...
No pots ser tan intolerant.
Si no pots, jo crec, jo crec...
Mira que no ens coneixem personalment.
Però tinc ganes.
No cal que intentis desacreditar el teu contrari en el pensament,
dient que es mou només en tòpics o que es mou només en clitxers,
perquè sota tot clitxer hi ha una petita etmetlla de veritat.
No?
Absolutament.
Sí, oi?
Absolutament.
Que passa que a vegades aquesta etmetlla
pot estar més o menys amplificada, no?
Sí.
Pel pensament únic, diguéssim.
Pel pensament únic.
El pensament únic és el que t'obliguen els països comunistes.
A tenir un pensament únic perquè, si no, et fotran la garjola.
Sí.
Puc entrar, Joel?
Sí, és una discussió, ara, que crec que és llarga.
És llarga i més profunda del que requereix la cosa.
Sí.
Escolta'm, vull preguntar al Jordi González
el seu retorn a la televisió,
que crec que d'aquí quatre dies torna a la televisió espanyola, no, Jordi?
D'aquí deu, no?
Deu dies.
A fer què?
La palmera, no?
No, no vinc a la palmera,
però torno allà on vaig començar, que és a la televisió espanyola.
La palmera crec que va ser el primer programa
que va ser a la televisió espanyola,
i ara deus tornar amb lazos de sangre, no?
Sí, sí, jo vaig començar a la tele amb la palmera, sí.
Va ser un programa que havia de durar tres mesos,
que va durar sis anys,
i que va fer que jo, que m'havia dedicat a la ràdio,
al final, he fet molta ràdio, moltíssima,
i potser ara en tornaré a fer.
Què dius, ara?
És que tens una veu preciosa, eh?
Sí?
Sí, sí, sí.
Bueno, ara sí que la tens una mica ronca.
No, però té una...
Però tens una veu preciosa de ràdio, sí, sí.
Gràcies.
De res.
I on tornaràs a fer ràdio, Jordi?
Doncs no et sabria dir el dia.
Ah.
No.
A veure, hi ha una proposta que m'embraska molt,
que, en fi, em fa trempar molt,
però que no està tancada.
I no sé si jo tingui la mania aquesta...
de molta gent del teatre i del cine,
que no parlo dels projectes fins que no estigui tancat,
perquè no s'agafin.
No, directament trobo una mica...
trobo precipitat, dir-te quan o on,
sobretot perquè portem dues reunions, dues.
La primera va ser dimarts, la segona va ser ahir,
parlant d'una possible i segurament provable, per part meva,
hi ha ganes de tornar a fer-me responsable
d'un programa de ràdio.
Doncs serà una grandíssima notícia, segur.
Home, i si pogués ser aquí a Catalunya i en català,
ja seria l'hòstia.
Jo crec que ets un actiu important.
A Catalunya, ningú m'ha ofert...
Com que no? Com que no?
No, a Catalunya i en català, ningú m'ha ofert...
Hòstia, això hauríem de solucionar.
Passa, ara sí que és veritat que a TV3...
No cal, no cal.
Ara a TV3, els dissabtes, hi ha el col·lapse,
que jo recordo que tu hi vas anar com una mica a Benair...
Va ser el primer convidat, sí.
El primer convidat.
I jo t'he de dir que a l'Ostrell li veig coses de Jordi González.
Li veig cosetes.
Sempre l'ha reivindicat molt, el Ricard.
Home, jo vaig anar, m'ha encantat,
al programa com a padrí, diguem-ne,
per començar, per donar-nos sort i tal,
i us puc avançar,
que seré també l'últim convidat de la temporada.
Fantàstic.
Però el col·lapse continua a partir del setembre.
Sí.
Tances aquesta temporada, Jordi.
Sí, sí, la temporada acaba, no sé quan acaba.
El primer programa vaig anar-hi de padrí,
vaig anar-hi de convidat,
i al final, a l'últim de la temporada,
va ser el Ricard qui vindrà a casa,
quan vas venir tu a fer el programa.
Des de casa teva?
Sí.
Fantàstic. Home, és una casa preciosa.
El sofà es veu còmode, eh?
Jordi, no, t'anava a dir...
Estàs engegant això a la ràdio,
paral·lelament al col·lapse de l'últim programa,
i a punt d'estrenar aquest retorn...
Però realment el que estic engegant...
És televisió espanyola, no?
Sí, és el programa La fos de sangre,
que començarem el dia 11.
La fos de sangre sona...
una cosa intensa, emocional,
gent plorant, no?
Gent plorant?
Sí, d'aquest programa d'emocions,
que passen coses i, no sé, retrobaments de persones.
Però per què tens tants...
Jordi, que ja no ho dèiem, gent de mala intenció.
La fos de sangre pot ser una nissaga familiar, no?
Ah, va bé, va bé, va bé.
Que la iaia, la mama i la nena porten la mateixa sang, no?
Va bé.
Doncs podria ser una nissaga, podria ser...
No m'explicarà res, eh, bandidú?
No, però és que se la sap molt bé, el Jordi.
És un programa que ja s'ha fet.
Ah, ja s'ha fet.
Sí, ja s'ha fet.
Ah, és el que feia el Boris Itaquirre, una mica?
També és...
Va bé, va bé, va bé.
És la biografia...
La televisió espanyola té un arxiu increïble, no?
I aleshores hi ha tantes persones
que fa tants anys que dediquen el que dediquen,
que no es pot fer perfectament
una biografia visual de la seva vida.
I és per això, eh, el títol.
I després de...
Home, si les persones de les que es parla són vives,
no els resoarem el plató amb mi.
Si no són vives... Hòstia.
Doncs vindrà la vidua del Cameron.
Molt bé, molt bé. Vindrà la vidua, saps?
Vindrà la vidua del Cameron?
Jordi, deixa'm donar-li les gràcies.
L'última vegada que vaig veure cara a cara Jordi González...
Com és que vas anar tu a casa de Jordi González?
No, vaig anar-lo a entrevistar. Ah, vas anar-lo a entrevistar.
I ara ho tenim cas o plom, que flipes, no?
Sí, això que t'ho expliqui ell.
Però sí, sí, em va portar sort, perquè al cap de poques hores era pare.
Vull dir que, mira, sí, sí, es va avançar la cosa, eh, Jordi?
Com que m'acaba l'entrevista...
Et vaig enviar un missatge que vaig dir que soc a urgències.
Et va trucar, no sé si va ser la teva dona o tu a ella,
i em deies... És que això és imminent, això és imminent.
I que acaba a ser l'endemà, no?
Sí, bé, després d'això, no sé què passarà, Jordi,
després d'aquesta conversa d'avui,
i després d'aquesta, vull dir que no ho sé.
Bé, jo soc molt fèrtil, eh?
No en tinc cap dubte, no en tinc cap dubte.
Jordi, una cosa, però al final quant en vas a Austràlia?
Ah, quant en vas a Austràlia, a veure, quant en vas a Austràlia?
Al final ja he anat dues vegades.
La segona va ser fa vint anys, em sembla.
Ha canviat molt, eh?
No, continuo conduint per l'esquerra, no?
Tot igual, tot igual.
Jordi Gotthard, una abraçada, tant de bo et puguem escoltar
i t'ha ajudat molt, una abraçada.
Igualment. Adéu, Jordi.
11 i 37 minuts, petitíssima pausa al suplement.
Sí, la consulta l'hem de guardar, perquè tinc la santa salut aquí.
Tu t'estàs follant aquesta secció sense consentiment.
37 minuts, 37 minuts.
Sembla una pausa i de seguida el suplement.
D'aquests 37 minuts has estat tu parlant 20 minuts amb Jordi González.
Protesto, vull el llibre de reclamacions.
El suplement, amb Roger Escapa.
Si resideixes temporalment a l'estranger,
pots votar a les eleccions generals del 23 de juliol.
Has de figurar en el registre de matrícula consular com a no-resident.
Recull la sol·licitud a la teva oficina consular
o descarrega-la a www.exteriores.gob.es.
Lliure-la amb el teu DNI o passaport a la mateixa oficina consular.
Tens temps fins al 24 de juny.
Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger
i podràs enviar el teu vot per correu certificat
fins al 19 de juliol.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
El bal escolar de 100 euros val per començar millor el nou curs.
El rebreu a casa a les famílies amb alumnes
que el curs vinent facin entre primer i sisè de primària
en centres públics o concertats.
El podreu escambiar als comerços adherits per elements d'escriptura,
papereria, llibres de text, literatura infantil i juvenil,
diccionaris, calculadores, motxilles, estots,
jocs educatius i llicències de continguts educatius digitals.
Més informació a balescolar.cat.
Un impuls per al nou curs.
Generalitat de Catalunya.
Minaya.
Koryo, el talent show de ball k-pop.
Quatre bandes lluiten per la victòria. Qui guanyarà?
Segueix el ritme del k-pop.
Cada setmana a Koryo. T'hi esperem.
Disponible al Super3.
Alexa, Catalunya Ràdio.
Hola, es comptes Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
És el teu matí. Escolta i ca.
Moltes cançons...
Tots els directes de les emissores de Catalunya Ràdio a Alexa.
Catalunya Informació.
M'ha arrencat aquest nou bloc de notícies.
Catalunya Música.
I ara també els podcasts de Catalunya Ràdio disponibles a Alexa.
Només que el que diguis, Alexa, Catalunya Ràdio Podcast.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio Audio.
You strike the wheel like...
El cas va començar amb la troballa d'una escala...
...una transició energètica...
...l'era digital cap a on va...
...des dits solaris...
...un tast vertical...
Us parlo des del búnquer.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Catalunya...
Catalunya Audio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Em...
Em...
Em...
Em...
Em...
Em...
Em...
Em...
Em...
Quatre minuts per arribar a tres quarts de dotze.
Gonna get down loose
He perdut la llum perquè no estàs tu
He trobat pels nous en un desabou
It's true, salto sobre l'autoestima
Gràcies al rap brú
Em tinc jo aquí, aquí sobre ets tu
Vaig, vaig, vaig cap amunt
Canto, oblo, black books
Cremo els àlbums i fum
This is my room
Ara el suplement, santa salut. Bon dia, Bonora.
Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, molt contenta.
Teníem el Joel Díaz, que sortia per la porta,
però he vist que us heu abraçat tan efusivament
que he dit, Joel, queda't aquí.
No, jo aquí estic, és que soc faníssim d'aquesta dona.
I em vols veure patir a mi parlant de rap, no?
És que tu parlar de rap és la cosa més graciosa
que he fet aquest cap de setmana a Catalunya.
A tu què t'agrada? Què t'agrada a tu, les apanetes?
Compartim bastantes coses amb la Santa Salut.
Ah, sí? Saps com es diu, en realitat?
Bueno, sou de la mateixa zona. Som de Sabadell, sí.
Salut Sabrià. Ah!
No sabia que tenies Salut.
Salut és la patrona de Sabadell. Exacte.
I suposo que per això els teus pares et van batejar així.
Vens de família religiosa o no?
O simplement els agradava el nom de Salut?
No, la meva mare sí que ve de...
La seva família sí que era més religiosa i tal,
però és que és arqueòloga, va treballar a l'Armita de la Salut...
Llavors, per això...
I li explicava que...
Bé, ho podem compartir, no?
Salut, aquesta anècdota que et deia a la publicitat.
I és que la meva mare, que està jubilada,
però va ser durant molts, molts anys professora de popular...
Una abraçada de la meva mare des d'aquí.
Va ser mestra teva i ara m'explicaves que te'n recordaves.
Sí, sí, sí.
I no t'ha xivat si era bon alumne, mal alumne...
No, m'ha dit que sí, que...
Però era una nena petita, tampoc...
Però que devies tenir 4 o 5 anys si era popular i això.
Però ets bona nena, tu, de petita.
Home, però això va en detriment de la teva aura gangsta, tio.
Ha! Pot ser gangsta, però pot ser...
Pot portar-te bé, eh?
Ara tens 25 anys, no? Sí.
I vas començar a cantar pràcticament amb fa 10, ja.
Sí, sí, sí, amb 16.
Amb 16 anys. Sí, sí, joder.
Ha passat temps. Una dècada.
Com és que vas començar a rapejar?
Doncs perquè sempre...
M'ha agradat la música, sempre m'ha agradat el rap,
i escriure, i...
i no sé...
i al final les cabres tiren al món, no?
Però per què vas escollir aquest gènere?
Perquè vas notar que...
Perquè és el que em fa sentir coses.
Posem una cançó i m'expliques de què va això.
Vale.
I wanna see
That we could be
Something new
A veure, aquesta cançó no és del grup de música real,
sinó que és d'una joguina, que són les Brats, no?
Que són aquelles princeses.
No, no són princeses, són gangsters.
Són com? Són les gangsters.
Perdó.
Ai, Roger, quin ridícul. Te'n recordes de les Brats o no?
No.
Explica'm la relació que hi ha entre les Brats i la teva cançó.
No, però Roger està buscant gangsta al mòbil
a veure si li surt algun resultat.
Doncs les Brats són unes nines que hi havia
que han marcat bastant la meva generació
i una mica d'allí i a baix,
i són una mica la competència de la Barbie,
que és com...
Aquesta gent que és com Superprincesa,
lo normativo i tal,
i les Brats, si preguntes a noies de la meva edat,
doncs hi ha nois,
doncs ens sentim molt identificades,
perquè crec que són transgressores,
o sigui, sento que són unes nines
que eren transgressores,
la forma de vestir,
anaven amb el malic fora,
aquesta és d'una col·lecció que van fer com de rock,
són nines rockeres,
nines rockeres,
tens no sé, diverses col·leccions i tal,
i al final posa això,
a mi em van marcar molt
i tens, doncs, si t'hi fixes,
tens Brats que...
de diverses ètnies,
i si...
a mi em sembla música molt bona,
o sigui, de veritat,
sonarà superfriqui, però...
No, no, no, no.
Si en degues una mica,
s'ho van currar i van fer un disc,
que a mi em sembla molt bona,
i si sents les lletres, són superfeministes,
són superer, jo amb les meves amigues, jo, jo puc,
puc aconseguir els meus somnis,
supertal, o sigui, un 10,
i, bueno, se me'n penen, les van retirar.
Per la puta barri.
Això m'agrada més, a mi.
Això m'agrada més, a mi.
Això m'agrada més, a mi.
Això m'agrada més, a mi.
Això m'agrada més, a mi.
Això m'agrada més, a mi.
Això m'agrada més, a mi.
A mi m'agrada molt de la Santa Salut, a mi,
que té un profund respecte pel...
pel... per l'Ole School i pel rap clàssic.
És una tia que rapeja agressiva,
rapeja amb mala folla,
té ràbia, té discurs de classe,
té... té un missatge,
i fa rap, rap de veritat,
rapejat bé, amb bona...
O sigui, és tècnicament bona...
Sentible, sentible.
És que és molt bona, la Santa Salut.
Són ple de collonades fluixes i la Santa Salut matxaca la gent.
Ara faré una pregunta.
Com es fa una cançó de rap?
Vale, una cançó de rap...
Crec que es fa igual que una cançó
de qualsevol altre tipus de gènere
que es conforma per als compassos,
o un, dos, tres, quatre, o un, dos, tres, quatre...
Al final, crec que és un gènere que és molt flexible
i no fa falta que segueixis uns esquemes,
com el que t'he dit,
d'un, dos, tres, quatre a un, dos, tres, quatre,
però et serveix una amiga per marcar les rimes...
Pots anar rimant, però bueno...
És que és una pregunta una mica enviu.
No, però jo tinc la sensació, per exemple,
que tu agafes una cançó de Coldplay
que és molt superficial, no?
I curta, i curta.
Tu agafes el text d'una cançó de Coldplay
i t'ocupa una cara.
I aleshores el que busquen és segurament una melodia enganxosa
i l'OO que sempre se n'ha fotut el Joel, no?
I amb el que tu fas,
aquí la lletra té molta més importància, no?
Sí, sí.
No sé si la lletra té més importància en detriment de la música.
Jo estic en un punt on intento que estiguin els dos en harmonia
perquè he anat aprenent i perquè amb 16 anys,
potser no em veia capaç ni tenia els coneixements
per, per exemple, aquesta cançó que vas posar,
és al final un reflex de tot el que he anat aprenent durant els anys,
de mix, de rap, lletra i melodia,
que al final m'agrada posar una mica de melodia.
Últimament m'agraden posar-hi aquestes cosetes
per posar-hi complexitat, per posar-hi...
No sé, perquè a mi al final m'agrada...
m'agrada escoltar cançons que...
que sigui una mica una muntanya russa, no?
Que no sigui tot el ratolíneal, tot el...
M'agrada molt el rap, que és tot el ratolíneal,
però també m'agrada posar-hi mix i...
Quina era la pregunta?
Si la lletra té més importància que la música.
És que la pregunta aquesta...
Doncs va, Joel, vés-la. Estan en harmonia.
Però sí, la lletra és molt important.
Si vols preguntes que li pots fer, que a mi m'interessaria.
Per exemple, li pots preguntar quins són els seus referents.
És molt original. No, però és interessant.
D'acord, doncs, el Joel et vol preguntar quins són els teus referents.
Quins són els teus referents?
És verat. No, no, ojo, eh, també.
I això que deia el Joel de l'School, una mica?
Sí, l'School. A Trip Collet Quest,
Lauryn Hill, Wu-Tang Clan, Biggie...
Eh... doncs...
Ah, sí, Tupac!
El porto jo a la samarreta.
És que és la típica pregunta que et quedes en blanc.
Linky, Queen Latifah...
Només conec el Tupac, tu.
Però soc un ignorant de tot aquest.
Ja buscaràs. Ja buscaré, buscaré.
I més preguntes, Joel?
Sí, sí. Pròxim volo.
Pròxim volo al Cruïlla, aquest dimecres.
Hòstia! Ah, doncs vindré.
M'han convidat una coneguda marca de coses.
Però he vist que fas gires internacionals,
que et passes molt temps actuant a fora, també, no?
Sí, sí, sí. Ara fa dos o tres setmanes estava...
Vaig tocar a Praga i a Berlín i...
I a Praga i a Berlín, quan cantes en català, com reaccionen?
Pues... t'haig de dir que me la intenta encantar, la veritat.
Ah, sí? Hola! Hello!
No sé què dic.
Però això sí, me la canten, me la canten,
però al final és com quan ve aquí Coldplay,
que canta en anglès,
i estàs allà vivint-ho i no entens res.
El bo és una cosa que en principi no fa el seu idioma per cantar-la.
Exacte.
Sí, i al final ells realment, com que no ho entenen,
al seu cap probablement senten aquest bo,
però com la música és un llenguatge universal,
i no és només la lletra, al final,
el que escolta és com la vibe i la melodia, doncs...
T'he sentit defensar la llengua més d'una vegada, no?
Tu entenc que cantes sobretot en català,
perquè així ho has decidit,
però a l'hora de mirar les peles,
per exemple, et sortiria més a compte cantar en castellà?
No, és indiferent.
Estic en un punt on és indiferent.
O sigui, ara últimament estic traient coses
que és en la seva majoria en català,
però fins fa re, també estava traient majoria en castellà,
o també vaig posant coses en anglès, alguna frase en francès,
i estic en un punt on...
És el que tu dius, o sigui, estic ganant tocar per tot el món,
i estic fent un català en castellà, en anglès, o sigui, no...
No m'hi fixo.
Sí, així que va obrir un punt on vaig dir...
Escolta, crec que hauria de fer més coses en català,
perquè em ve de gust, saps?, perquè...
És el teu idioma matern, no? Sí.
Sí.
Tu, Santa, salut, has tingut referents de rap en català?
Sí. Quins?
Sanyoka, Acros, Laelani...
I?
I poc més.
Creus que és una escena...
O sigui, creus que és una escena potent,
la del rap en català?
Creus que es va de baixada o de pujada?
Ara va de pujada. Sí?
Sí, i potser no ho posaria...
No ho posaria en el sac de només rap,
sinó d'urban general,
perquè tens la Julieta, tens la Muska...
I van fortíssimes, les paves...
La Julieta, perdoneu la ignorància...
La Muska no fa rap.
La Muska sí.
Fa rap, allà...
Va, sentim una mica més Santa Salut.
Perquè és tan difícil que no hi arribi com un bici
sense explicar-te el que em fa estar en crisi.
Taram ve a nostre mastic,
tu saps que jo soc fràgil,
no s'arregla tot fàcil,
que no quedi en un casí.
Los dos queremos mantener el chasis,
tu i jo som un clàssic,
les hores van passant ràpid.
Esto es ferro, no está plástico,
esa sincero es la praxis,
y yo estoy por ti.
Y estoy por ti.
No quiero sentirte lejos cuando estás aquí.
Salut, com són aquestes gires internacionals?
És a dir, tu viatges com una estrella?
Amb tots els privilegis que això comporta?
No. No vas en primera?
No.
Jo veig les fotos al teu Instagram.
És una passada, el públic que tens.
Hi ha molta gent. Sí.
Però aleshores...
Ja entenc que no és que el play, no?
Pregunta-li directament, t'estàs forrant?
No, ho estic invertint tot.
T'estàs reinvertint en la música?
Sí, tot.
Anar fora,
anar a estudis amb músics de fora,
anar amb banda,
que és clar, s'ha de mantenir això,
els has de tenir ben cuidats,
i costa peles, això.
I potser quan anem a Sudamèrica o quan tal,
al final estem invertint,
i de guanyar diners,
de guanyar-ne pocs cops, la veritat,
perquè potser anem a Berlín i a Praga,
i tampoc és que estigués patadíssim,
però hi havia penya.
Però després anem a Grècia,
i sí que vam anar a Trenes i vam fotre 1.200 persones,
ja sé que vaig treure passes.
Si haguessis de dividir per percentatge dels teus ingressos,
diries que quin percentatge seria pels directes
i quin percentatge per la música de consum digital i...
Guanyes la vida amb els directes, segurament.
Sí, amb els directes...
És bàsicament tot directes, no?
Treballes per marques? Sí, amb Snipes.
Uh!
Però no t'he posat a treballar per marques, no està malament.
No, heavy, heavy, m'han salvat bastant la vida, aquesta gent.
Perquè em donen... em cuiden superbé,
em puc triar roba cada mes,
tinc un sou al mes,
i això em serveix per reinvertir,
i Snipes, no sé si us heu fixat, però no és només rosa,
i també hi ha competicions de ball,
estan allà, en festivals de música estan allà,
s'inverteixen en la cultura,
i almenys estan invertint en mi, que jo ja no soc,
hi ha Peña aquí, que està molt més patada i té molts més números,
que al final són relatius els números,
perquè jo potser no estic tenint un millor...
d'ullents mensuals a la Spotify,
però m'estic acabant de tocar per tot el món,
i tinc públic a tot el món i el tinc, de veritat,
i que se'ls veu a la gent, que els fa il·lusió,
que per mi és superraro estar a Praga,
i que hi hagi...
Què és això, saps?
Així, per exemple, com els esportistes,
que triomfen també joves i comencen a guanyar peles,
i els ensenyen a gestionar aquests diners,
tot això que dius de reinvertir, de gestionar aquests diners,
és una cosa teva de cullita pròpia,
o també tens un entorn que et diu
que anem a construir la carrera a poc a poc?
Home, no, sí, tinc el meu mànager,
i ell ha influït bastant en aquest tema de...
anem a invertir, anem a tal, però jo, de per si sola,
jo sola ja estic en un punt on ja he crescut,
ja veig una mica cap on vull anar,
que és el que necessito per aconseguir el que vull,
i, doncs, i també...
doncs tota aquesta mescla de coses arriba al punt on...
doncs jo soleta dic, vinga, me'n vaig a Londres, me'n vaig aquí,
me'n vaig allà, me'n vaig a currar, vaig a tal,
vaig viatjar tot el lloc, doncs aprofito per algun artista
que hi hagi per allà, que m'agradi,
que sé que potser tinc feedback tal, i llavors...
Estàs en alguna discogràfica grossa? Perdona, que això no ho sé.
Però estic ja acabant el contracte amb Yuki,
que el que vaig fer va ser...
Vale, vull fer un disc, necessito invertir per tenir aquest disc,
i per fer un disc, per exemple,
necessites bastanta quantitat de diners de primeres, de cops...
Necessites que algú t'avancés la pasta.
Exacte. Llavors, el que vam fer va ser anar amb Yuki,
que és una bartenda Universal,
i ells el que van fer va ser invertir en aquest bloc de disc,
i, bueno, una miqueta més.
I tu pots treballar amb total llibertat
sota el paraigua d'Universal?
Sí. Total llibertat?
Sí. Vale. Doncs estupendo.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Empieza la base, rompemos el silencio y el rap.
Esta gata es muy activa.
Aquesta és molt antiga, posa-la en una altra marca.
No li posis, això. Una altra, una altra, una altra.
Tira, tira, tira, tira, tira.
Canta, canta, tota la de saber, Joel. Tu també rapeges.
No, a mi em fa vergonya, això. A més, jo no tinc autotoneada, aquí.
Igual.
Però tu rapeges, Joel.
Jo què collons he de rapejar, jo, Roger?
Ni en la intimitat... Ni en la intimitat adolescent?
No, no, en la intimitat, rapejo, vamos, que flipes.
Però ni m'atreviria ni voig, jo, rapejant.
La Santa Salut, el festival Cruïlla.
Una bèstia. Plena de concerts durant tot l'estiu.
Cruïlla, després Acampada Jove,
el 7 de juliol, Famora, 3 de... de gos...
El 4 de gos a Comaruga, 5 de gos a Tacaldes de Malavella,
el 16 de setembre a València.
Concerts per aquí i també per més enllà.
El teu web, suposo que ho trobaran tot plegat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat, també,
aquest matí de dissabte, aquí al Suplement.
Molta sort amb tot el que vingui.
La Salut, Sabrià, Santa Salut, avui al Suplement.
Molta sort, que vagi molt bé. Gràcies, Joel.
A vosaltres. Ara tornem.
L'aigua no cau del cel.
El canvi climàtic fa que plogui menys
i allarga els períodes de sequer al nostre país.
L'aigua avui no podem deixar-la córrer.
El govern de Catalunya
invertirà més de 2.400 milions
en el pla de gestió de l'aigua
per construir dues desalinitzadores noves,
modernitzar els regatius
o la producció de nou plantes de regeneració o més.
L'aigua no cau del cel.
Estalviar-ne és cosa de tothom.
Generalitat de Catalunya.
Eren nascuts a Calella,
Eren nascuts al Palafrugell.
Des de Calella, mar, música i cremat.
Cantada de veneres a Calella de Palafrugell.
A TV3, aquesta nit.
Amb Catalunya Ràdio obre el cor a l'estiu més especial.
Tens una altra espècie, però...
Jo t'estimo igual.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Aquest estiu gaudiu del millor jazz
en un escenari únic a la Costa Brava
amb el jazz festival L'Astartit.
Del 20 al 23 de juliol,
vuit concerts amb noms destacats del gènere com Abishai Cohen,
Kurt Elling o Richard Bona, entre d'altres.
Més informació a jazzastartit.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
La vuitena temporada de música antiga
de l'orquestra barroca catalana
ens proposa un concert d'estiu
titulat La mort i la donzella.
L'orquestra amb els solistes
i el quartet bataller Núria Pujol-Ras i Guillermo Turina
interpretarà el quartet número 1 en sol major de Mozart
i el quartet La mort i la donzella de Schubert.
El 6 de juliol,
a l'església de Sant Felip Mèrit de Barcelona.
Més informació a orquestrabarrocacatalana.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Diu Engel.
A la set de la tarda.
Serà bastant gros el que passarà a Catalunya Ràdio.
Sí, perquè connectarem en directe amb el concert d'Euphoria
des del Palau Sant Jordi de Barcelona.
Ganes de fer la retransmissió
i comentar tot el que es veurà de l'escenari.
Les graderies, el backstage...
Diu Engel, l'equip de l'Xena,
conduirà la transmissió del concert d'Euphoria.
A partir de la set de la tarda, a Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.