Bip.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
Els Mossos han detingut aquesta matinada un home de 34 anys
acusat de matar la seva parella de 39 a Cornellà de Llobregat.
Els agents han detingut els sospitós al domicili
que compartia amb la víctima al carrer Cornellà Modern,
al barri de la Gavarra,
on també hi havia la filla de la parella de dos anys.
L'home hauria apunyalat la dona,
que ha mort després que els Mossos i el sistema d'emergències mèdiques
la intentessin reanimar sense èxit allà mateix, a casa seva.
A hores d'ara, la policia investiga els fets
i l'home podria passar demà a disposició judicial.
A la una d'aquest migdia, l'Ajuntament de Cornellà
ha convocat un minut de silenci per aquest crim masclista.
Aquest 2023 ja són cinc les dones assassinades
per violència masclista a tot Catalunya.
Les dades oficials deixen fora de les estadístiques
l'assassinat d'una dona trans a mans de la seva parella a Barcelona
i la noia de mor a la nova, Rivera Dibra,
que hauria mort assassinada a mans d'un amic.
Més notícies, en Raül Flores.
Una dona de 75 anys va morir ofegada i la tarda la cala a Canyelles,
de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva,
la van poder treure de l'aigua,
però ja estava inconscient quan la van portar a la costa.
Tot i que se la va intentar reanimar,
no es va poder fer res per salvar-li la vida.
Fins al punt de l'accident
s'hi van desbassar una ambulància del CEM
i un helicòpter medicalitzat a més defectius
de la policia, dels Mossos d'Esquadra i de la policia local.
El càncer de próstata és el més comuntre als homes,
amb entre 4.000 i 5.000 casos l'any,
que és el 21% del total de càncers que es diagnostiquen.
Avui és el dia mundial d'aquesta malaltia
i el doctor Quique Gallardo,
que és un còleg expert en càncer de próstata
de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell,
és partidari de sistematitzar la primera visita a l'uròleg
o al metge de capçalera
a partir dels 40 anys en homes sants.
Quan parlem de detecció precoç, sobretot és la determinació del PCA.
I tant això com la valoració de la clínica
la podria fer perfectament un metge de detenció primària.
Això el que permet és seleccionar quins pacients
són subsidiaris de ser remesos a l'uròleg.
Potser no tothom és necessari que vagi a l'uròleg.
Nova maniobra intimidatòria de la Xina a Taiguan.
Taipai ha detectat 24 avions xinesos,
10 dels quals han creuat la línia divisòria de l'estret de Taiguan.
Un límit que la Xina no reconeix.
La maniobra dels xinesos ha inclòs 4 vaixells de guerra
que han fet patrulles conjuntes de combat.
Taiguan ha resposat l'Iran a les seves cases
i desplegant vaixells i sistemes de mísseis terrestres,
segons els responsables militars taïwanesos.
I avui és l'últim dia de la Patum de Berga.
Aquest migdia a les 12 a la plaça de Sant Pere de Berga
es tornarà a omplir per la Patum de Lloviment,
en què totes les comparses tornaran a ballar al ritme de la música.
I al vespre, a partir de dos quarts de nou,
començarà l'última patum completa d'aquest corpus.
Durant unes 6 hores, la plaça saltarà el ritme dels gegants,
les guites, les masses o l'àliga.
Una patum que tindrà el punt àlgid en els dos salts de plens,
amb la plaça plena de foc.
La Patum va començar dimitres al migdia
i durant cinc dies milers de persones
hauran passat per la capital del Bergedà.
Ahir al vespre la pluja intensa va obligar
a fer diverses interrupcions al passacarrers
per evitar que es poguessin danyar
les comparses històriques d'aquesta festa,
que és patrimoni oral immaterial de la humanitat.
Esports, Albert Benet.
Pep Guardiola fa història
guanyant la primera Champions del Manchester City
i es converteix en el primer entrenador
que aconsegueix dos triplets en dos clubs diferents.
El tècnic català, a més a més,
entra en el grup selecte de sis entrenadors
que han guanyat la Champions en dos equips.
I només el supera Carlo Ancelotti,
que en té quatre, una més.
Un gol de Rodri al minut 68
va acabar amb la resistència d'un inter de milà
que hauria pogut empatar i forçar la pròrroga.
I, a més a més,
i forçar la pròrroga a la final d'Istanbul.
El City tanca la temporada
amb la Champions, la Premier i la FA Cup.
La Penya perd contra el Madrid
al tercer partit de semifinals de l'ACB de bàsquet,
73-83 a Badalona,
i l'equip madridista se situa amb un 2 a 1 a la sèrie.
El jugador del joventut, Andrés Félix,
titlla l'actuació arbitral de vergonya.
Un sector nombrós d'aficionats de la Penya
van cridar a sacir, a sacir
el jugador del Madrid, Ia Bussel.
La Liga indessa va fer un comunicat
dient que portarà aquests crits
a la competició i a la comissió antiviolència.
Avui un Icaja a Barça, 2 quarts de 7,
amb l'eliminatòria empatada a 1.
També avui, a les dues, la cursa de MotoGP
del Gran Premi d'Itàlia,
victòria de Banyà i a la cursa Sprint.
Àlex Reins va caure i es va trencar
la tibia i el peroner.
El pilot català es perdrà a banda de la cursa d'avui
als grans premis d'Alemanya i Holanda.
En directe,
des del Teatre Principal de Palma,
40 anys de Catalunya Ràdio.
Endavant, Roger Escapa.
Bon dia, Palma.
Com esteu? Moltes gràcies.
Hola, hola. Què tal?
Moltes gràcies.
Benvinguts.
Gràcies per l'acollida.
Quanta gent. Moltes gràcies.
Som aquí per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio,
que comença una gira,
que arrenquem a Palma,
que continuarà aquesta setmana
amb l'Elisenda Carod a la tarda de Catalunya Ràdio,
per tot Catalunya.
Tenim moltes ganes de celebrar coses,
perquè aquest any, aquest programa que es diu El Suplement,
en compleix 35, també,
i hem fet una gira al llarg de tota la temporada.
Hem fet una gira al llarg de tota la temporada,
en què ens ho ha passat molt bé.
Hem vist moltes actuacions, grans converses,
com, per exemple, jo soc un enamorat dels de Sousa,
i estic una mica enfadat amb vosaltres,
perquè he vist que plegueu,
i no ho entenc.
Els de Sousa són l'Àngel Garau, hola, què tal,
i el Xavier Hernández,
d'entrada, també la Nora Bona,
i després de 10 anys,
com és que heu decidit penjar la guitarra una estona?
Bé, som això, molts anys,
i som bons amics,
i simplement mos fa ganes poder aturar un poc,
i descansar,
i tenir espai en blanc.
No és una aturada per sempre, per tant, eh?
Ja ho veurem.
Ja ho veurem.
De moment és una aturada.
Crec que esteu preparant també alguns concerts
per acomiadar
aquests 10 anys de Sousa, aquest estiu,
on us podem veure, si és que encara queden entrades,
fem una mica de reclam també per tot aquest públic
que us ha seguit durant tants anys.
Aquí, a Mallorca,
és pròxim,
és a Samovo Fest,
dia 28 de juliol,
a Porreres.
I també a Barcelona, no? Crec que veniu?
Sí, a Barcelona venim,
ara final de juny,
toquem dia 30,
i qualque concert més tenim.
A Barcelona,
ara toquem dia 30,
i qualque concert més tenim. Ens esteu.
Què ens interpretareu en directe ara mateix?
Ara tocarà amb una cançó meva
que se diu Diarro,
i després tocarà amb Sefel.
Fantàstic, doncs tot vostre.
Un fort aplaudiment per la Sousa, com vulgueu.
Estilluns, cau sa borsa,
estimars, mas ben igual,
estimecres,
quina casa,
estijous,
quarentena oficial,
estivendres,
tot apuntant,
que no saben com,
ho han d'arreglar,
però quin diarro que fa,
quin diarro que fa?
Quin diarro que fa?
Quin diarro que fa?
Tudurudurudu
Es divendres tot apunta
Que no saben com ho han d'arreglar, però
quin dia rocafau?
Quin dia rocafao?
Quin dia rocafao?
Quin dia rocafao?
Quin dia rocafao?
Quin dia rocafao?
Quin dia rocafao?
Un fort aplaudiment per a Desousa!
Moltes, moltes gràcies!
De seguida els t'anirem a sentir aquí al suplement
en aquest especial 40 anys de Catalunya Ràdio.
Ara donem la benvinguda a Maria del Mar Bonet.
Endavant!
Aquí mateix, Maria del Mar.
Com estàs?
Quina emoció tenir-te aquí.
Això funciona fantàsticament.
Amb els micròfons tu...
Bon dia a tots.
Gràcies per estar aquí.
Gràcies per estar aquí.
M'has de presentar a casa teva, Maria del Mar,
perquè jo aquí soc un forani absolut.
Bé, tu ara estàs venint ja.
O sigui, a partir d'ara ja ets nostre, no?
Un poc.
T'imagines viure en algun altre lloc que no sigui Mallorca,
Maria del Mar?
Ara no.
Per mi no.
Ho he ignorat moltes vegades
perquè jo vaig arribar als 18 anys a Barcelona
per estudiar ceràmica
i després vaig anar quedant-te
amb els setze jutges
i després m'hi vaig anar quedant
per gravar discos jo
i després...
Però arriba un moment
que t'enyores absolutament.
A mi m'ha passat, no?
D'enyorar-me de tot,
de tantes coses. Primer, de la família.
Després de la llum,
dels amics,
els paisatges,
de l'amada,
de tantes olors diferents
que les necessites
per continuar vivint, no?
I poc a poc vaig decidir tornar.
I ja fa set o vuit anys
que...
Jo sempre anava tornant, clar.
Jo tornava sempre.
Però una cosa és tornar per viure
i l'altra és per
venir de tant en tant a veure sa gent, no?
Per tu què és Mallorca?
Ho dic perquè
són moltes coses, no? De seguida parlem també
amb el Pau de Bon, que a través d'Antoni Afon
moltes vegades a una Mallorca
d'especulació urbanística.
Per tu Mallorca què és?
És un munt de coses.
Moltes coses.
Moltes coses que s'entrellaçen
i que algunes són molt bones.
És com un paradís.
El paradís recordat
de quan eres menut, no?
Aquell arenal que només hi havia
pins inclinats.
Aquella
Palma Nova i les llilletes
i anar nedant sus amics
i trobar-te sempre
un paradís.
Després això se transforma
amb
aquesta cosa obscura
de
el ciment.
El ciment que embadeix
aquests paradisos
i la bellesa que
tenia aquesta illa.
Idò hi ha llocs
que ja l'has de cercar
amb un forat aquesta bellesa.
O has de cercar en els llibres
o en els pintors que van pintar
aquells pins de Formentor.
Tot això
té sempre...
No pots dir blanc i negre.
Sempre hi ha un cantor
que dius mira, aquí encara
puc venir, encara aquí
puc venir, encara m'agrada, encara...
Hi ha altres llocs que no.
Després trobam que el camp
està molt mal baratat.
Que és una pena
que hi hagi tanta camp abandonat.
Aquest que sentiu de fons és el meu fill.
És que també ha volgut
intervenir aquí.
Idò serà com tu, no?
Ja ho veurem.
Serraire o és una estona.
Esteu farts, per exemple, de gent com nosaltres
que venim aquí tres dies a fer el turista?
No, si
a més de fer el turista
apreneu coses d'aquí.
Aprendreu a dir, per exemple, a fer la nit.
Que ho he dit malament aquest matí.
No pateixis, sí.
Ho he dit malament i m'han picat la cresta.
Em disculpo davant de tots vosaltres.
Quan apreneu coses
i vos duis coses interessants també, no?
I recordeu
la música que hem fet noltros
tantes vegades, no?
Jo me'n recordo d'una ràdio...
Jo vos he de felicitar
perquè ara fa 40 anys, no?
Sé que ets una gran oient del programa i de l'emissora.
Jo soc una gran oient.
M'he de dir que m'estaves escoltant ben d'hora, ben d'hora.
Sí, t'estava escoltant.
Clar que sí. I a mi
m'agradava molt sa ràdio.
M'agrada molt sa ràdio. Me fa molta companyia.
La sent molt. Sobretot és de matins.
Després ja no.
Però sí que l'escolti i t'escolta tu també.
I
sempre m'ha agradat.
El que passa és que ha canviat
molt sa ràdio amb la qüestió
de la música que posau
nostra.
Molt poca música nostra.
Posem poca música?
Molt poca, sí.
Molt poca de tots els cantants, no?
De les que surten ara o que...
Sinó de tots. De tota sa música
que se fa aquí.
O sigui, tu trobes a faltar que Catalunya Ràdio
sigui una emissora més musical?
Sí, i en part que quan parlàveu de sa música
parlàveu un poc més d'un segon.
Que no la deixem sonar.
No, això és un estil radifònic que està canviant.
Jo me'n record d'aquell programa que feia
Jordi Garcís Soler, que va morir,
que era un bon amic.
I me'n record que feia uns
programes
que me posava dins d'una
habitació. I feia un programa
de tota sa setmana. Feia tot el disc.
Quan sortia un disc meu
o un disc de qualsevol amic meu
que canta.
En tenim uns quants. El Lluís.
Tens el Quico a l'emissora encara?
Tots ells sortia
en aquella
coneixement de cada cançó.
Sortia durant tota sa setmana.
Això no vol dir que fes un programa
de dues hores seguides, sinó
que anava posant sa nostra música
i anava parlant de cada cançó, de cada poema.
Tot això s'ha perdut molt.
Me dius que sí o que no?
Et dic que sí.
Però també et dic, per exemple, que
els artistes, la Rosalia,
sí que publiquen discos, però publiquen
singles ara. Treuen cançons.
Per això és molt diferent. Jo crec que una cosa
és aquest tipus de música i una altra cosa
som artesans.
Tu ets una artesana.
Jo soc una artesana. Rosalia no és cap
artesana? Jo no l'hi trob.
Vaja. Però això no vol dir que
sigui dolenta ni bona. Aquí no m'hi fico.
Perquè ja és un tema
que no m'hi vull ficar.
Tu escoltes música moderna?
Modernament ben entès de música que s'ha editat
el 2022-2023?
Tot tipus de música. M'agrada molt
tota. Sobretot ara
darrerament torna a sentir
discos de flamenc que m'agradaven molt
i els torno a posar. El Camerona,
Manolo Sanlúcar, Paco de Lucia
i tanta gent, la Niña de los
Peines.
En fi, hi ha moltíssima gent que m'agrada
i m'inspiren molt.
Perquè són grans creadors
i grans artesans.
L'últim disc d'Antoni Afon, què tal?
Molt bé. A mi que tots ells
fan molt bones
cançons i
trobo que és fantàstic
el que fan.
Quina pressió ara pensar que quan faig el suplement
m'està escoltant Maria del Mar Bonet.
Si vols, t'he crid cada
matí.
Estic escoltant.
Sisplau, no.
Tinc amics que t'estimen
molt. Moltes gràcies. Molts escriptors
que m'han dit. I com és que no m'ha cridat
mai a mi.
Jo dic, ja vos cridaran, ja vos cridaran.
No parla gaire de la llengua avui encara.
Hem de parlar de la llengua.
Hem de parlar de la llengua.
Perquè tu més sempre l'has reivindicat, l'has defensat
i de tot plegat
també n'has fet molta pedagogia, Maria del Mar.
Més que pedagogia, he cantat
amb la llengua de l'ànima.
Per mi, és la llengua
important per cantar, per escriure,
per fer poesia, per fer música.
Per mi, és la llengua de l'ànima
i no només en tinc una.
És aquesta, la nostra llengua.
I l'he defensada sempre,
la defensaré i penso que
no és que
diguéssim,
esgrima així una bandera
de reivindicació constant
de la llengua.
Però simplement la faig servir sempre.
Aquesta és la meva única reivindicació.
I jo penso que
si els músics i els cantants
que surten ara, a mi m'agradaria que
també cantessin en la nostra llengua.
Més.
Ja se sap que la llibertat d'expressió,
tothom mira,
si canten en xino,
ventura,
els sentirà moltíssima més gent.
Però
nosaltres hem de defensar el que tenim
per nosaltres i per mi
la meva llengua és això,
és utilitzar
l'ànima.
Has pagat
un cost polític per defensar
tantes coses també
públicament, la llengua,
el que volen aquesta gent.
Ha valgut la pena?
Sí, sí, sí.
Ha valgut la pena, sí.
Abans era com més arriscat.
M'ho detenien,
m'ho ficaven,
m'ho llevaven
el passaport, una temporada,
molts deien coses terribles,
no m'ho deixaven cantar.
Jo he estat vuit anys sense cantar
a Palma o Déu, no ho sé,
i a València.
Però sempre trobes una sortida.
Jo no cantava
en el teatre principal de València,
però cantava a la Universitat de València
cada any.
Hem de trobar la manera
de sortir-nos de tot això i de la por
i de les històries.
No hem de defensar la nostra sempre,
a pesar de tot.
Ara diuen que torna a l'extrema dreta.
És que no havia marxat mai,
però potser torna a les institucions.
Ja haurem de tornar a les barricades,
no?, una altra vegada.
Clar,
tu eres la catorzena del 16J?
La catorzena, eh?
Hi havia el teu germà, no?, també?
Sí, en Joan Ramon
era, me pareix que el 13,
o no, el 12,
l'11 era en Serrat,
l'11, l'12,
després hi havia en Lluís,
en Rafael Sobiracs i jo, sí.
I...
Eren les darreres, els més joves.
Clar, jo tot això ho he llegit, m'ho han explicat,
però no ho vaig viure en primera persona, no?,
tota aquella fornada tan extraordinària.
Sí, clar, això era un altre món.
Els 16J jo crec que
van trobar el camí
de cantant
la nostra llengua.
I això és molt important,
perquè ells omplien teatres moltíssims.
En Guillem Defar,
que és el nostre cantant
magnífic, anava molt amb ells
a cantar, i sempre ho deia,
omplíem els teatres,
la gent venia entusiasmada
a sentir cantant la nostra llengua,
no?
I això ho van lograr ells,
ells a base de molta paciència
i molta entrega perquè eren gent
intel·lectuals i
no eren
professionals de la música,
però en canvi vàrem donar una empenta
a dues discogràfiques,
a gent que cantaven
la nostra llengua, els cercaven,
els empanyien.
I quan van ser 16J
van dir, bueno, ara ja caminau
un poc amb l'op professional
i ho vàrem deixar, però jo els enyor
molt. Aquella manera que tenien
ells tan
preciosa de
interpretar moltes cançons,
molta poesia,
molts van ensenyar moltíssimes coses, jo vaig aprendre
molt d'ells, molt.
Amb el Serrat
fa relativament poc perquè, clar, acaba de plegar
dels escenaris, vau cantar la balanguera plegats, no?
L'hi vaig demanar a José
que la cantés. Què et sembla que hagi plegat?
Mira, jo
no voldria que plegés ningú,
això sempre ho dic, el que passa
que les forces personals
són importants i
si ell té ganes de fer una altra cosa
i de no fer aquestes
gires, perquè Serrat
jo crec que és de les persones que ha girat més
pel món que jo
conec, no? Ha de ser molt cansat, també.
Ha de ser molt cansat, jo crec que és molt cansat,
sobretot perquè tens una edat
i ja arriba un moment
que tot això dels viatges
s'ha complicat molt
i du molts músics
i tot això és una feinada
no només de sortir a
l'escenari, sinó
és moltes altres coses darrere
i en Serrat és un camp professional
extraordinari i ha fet unes cançons
molt
meravelloses, per a mi
meravelloses. Per exemple, la tieta
Ona
és una altra tieta, no n'hi ha cap més que aquesta
no? Ara que tinc 20
anys, tantíssimes
cançons, jo
li canto l'amor petit, que m'agrada molt,
la rosa de la Déu,
m'encanta
a mi el Joan Manel com a persona
i com a poeta
i com a persona
que canta de tota la vida d'aquesta
manera que ha sabut ell cantar
i si no vol cantar més
jo crec que si ell
seguirà cantant, el que passa que
un petit comitè potser. Ell diu que
això dels viatges i tot això
ho deixa de banda, sí.
I tu exhibeixes un estat de forma extraordinari
perquè
tens una veu
que no sé com te la cuides.
Me l'he cuidada molt.
L'he cuidada molt.
He anat a classe moltes vegades
amb diferents
professores,
dues de cant líric,
una d'energia
per al cos
i això m'ha ajudat moltíssim,
moltíssim, perquè jo crec que l'instrument
s'ha de cuidar.
És com un que toca
la trompet o un piano,
la veu s'ha de cuidar molt
i he
tingut la sort de no tenir massa
vicis, de
fumar o de
beure.
Als 16 jutges es devia fumar.
Es devia fumar i altres coses.
Es fumava molt.
Jutges que fumen.
Encara en queden d'aquests.
No tots fumaven.
I
ja has pensat en plegar
o no?
No vull que et prenguis la pregunta com que...
Jo no vull que pleguis.
Si jo no vull que pleguin els altres,
com he de voler jo plegar?
No, de moment,
si la veu aguanta, jo sempre dic
que la veu és la principal d'un cantant.
Si a mi
de vegades sentir algunes veus
que conec, me fan un pot de mal
perquè les veus que són veus
ja cansades, no?
Les veus que tenien de joves
és diferent, no?
Però encara que sigui així,
hi ha una emoció
dins la veu que ja pot
tenir 90 anys aquella persona
que si et posa emoció
al que està dient, al poema que està
dient, a la cançó que està cantant,
és una absoluta meravella.
Una absoluta meravella
sentir una persona gran
cantant una cançó de feina
o una cançó,
un romanç o una cançó per dormir
un infant, aquella tremola que té,
aquella veu i aquella intenció
i aquella cosa
ancestral que hi posa, a mi
m'agraden les veus de gent gran també, molt,
moltíssim, no?
Què sents a l'escenari?
Quan surts a un escenari com aquest i et toca
fer un recital, un concert,
que allà dins, durant aquell concert,
què et passa per dins? Estàs concentrada?
Estàs nerviosa? Què és que...
Sí, hi ha un punt
d'estida a l'escenari
que fa que
hi hagi molt de...
un punt de nervis,
un punt de... de tremolor
de por, de ben que passarà.
Encara això? Encara? Encara passa això?
Jo crec que
a més hi ha una dita
que és important
que passi. Si no passa, malament.
Jo crec que sí
que és important i que...
Però després
si el públic, com col·labora amb tu,
si veus que el públic està respirant
igual que tu, està sentint
el que estàs dient, està
vibrant amb aquells... amb aquells
poemes, te dona
confiança i hi ha un diàleg
amb el públic fantàstic
i aleshores jo crec
que allà hi pot ser tot,
aleshores treus tot lo bo teu,
tot lo bo.
Hi ha una cosa que dieu els artistes que jo no em
crec mai, que és al concert,
heu estat el millor públic que he tingut
mai.
A veure, això l'altre dia
la Bea Ionseu va dir a Barcelona, per cert.
És veritat.
No, no és veritat perquè no pot ser veritat, això.
No, sí, perquè hi ha una cançó
del Caetano Veloso,
em recorda això,
que diu que les cançons neixen i moren
en aquell moment a Satsanari.
Ell diu i és que en tant s'endú
les mans brutes de sang
de les cançons, no les mata allà,
les mata o les...
o no, però
vull dir-te que aquesta metàfora,
aquesta cosa de dir
neixen i moren a Satsanari és veritat.
Tu no cantes mai
una cançó igual, per això
és el maco de Satsanari,
del públic, perquè el públic
te dona unes coses sempre diferents
i tu les cantes d'una manera
diferent, mai cantes una cançó
igual. Per això, tot
el que diuen ara de ser intel·ligents i
fer-ho tot allò...
és una cosa tan sense ànima,
tan recta, tan sense respirar
que aleshores
no té res a veure
amb el que és l'espectacle en directe.
Jo trobo que és el millor que hi ha,
un espectacle en directe
molt millor que un disc i tot.
I el públic de Palma què tal?
Fantàstic.
Ho veieu?
Fantàstic.
Dentre...
Per cert, amb el Serrat us van...
us van rebre amb l'Honoris Causa
fa molt poc, precisament.
Crec que va ser a la Universitat de Barcelona per la defensa de les llibertats durant el franquisme, no?
Sí. Heu coincidit?
Vam coincidir i a mi
em va agradar molt
compartir un premi com aquest
amb en Joan Manel.
Molt, perquè ja m'havien donat una Lleida,
una altra Mallorca d'aquests
i sempre en solitari.
I rebre-lo
al costat d'en Joan Manel
i divertir-nos com us vàrem divertir
va ser fantàstic.
La teva carrera professional
sempre ha passat per davant d'allò personal?
Maria Almar?
Sempre ha estat al centre
el més important de tot o no?
O hi ha coses més importants
com la família, com...
Aquestes persones que hau tingut
una exposició pública tan bèstia durant tants anys,
allò professional
sempre ha estat el més important?
Del professional, sí.
M'estàs responent a mitges?
No.
Clarament, quan un fa
una carrera professional llarga
i impliques tantes coses
allà dins és molt important.
Però a mesura que passes temps
i passen coses personals
molt importants,
també els hi dónes molta importància i,
a més, aquestes coses personals
ajuden molt a fer cançons.
Tant siguin desastres personals...
Els millors discos arriben
després d'una ruptura amorosa.
És molt possible.
Hi ha coses que ajuden
i sobretot els amors
són coses que t'ajuden
a existir.
L'amor és molt important,
en tots els sentits.
És la cosa més preciosa
que hi ha i perillosa, també.
N'has tingut gaires de desamors, tu?
Sí, alguns.
Has trencat més cors o te l'han trencat més vegades?
Això va per iguals.
No és veritat.
És que, clar, portem molts anys.
No, però es veurà.
Es veurà, així.
Mira, entre un dels últims amors
que has tingut és Manel,
que ara han anunciat també que...
Això és un bon amor.
És un gran amor.
I suposo que també ha estat la manera d'arribar
a un públic més jove, potser,
que ha conegut l'al·lena d'una altra manera.
I sí.
Això sempre té aquesta cosa
que si te canten
les cançons, gent molt jove
i les fa a la seva manera,
o inclús van embosar
una part de mi
a dins d'un disc seu.
I això...
A més, són gent molt amorosa,
són persones que
te demanen
si t'agradaria fer una cosa,
que de vegades tu te trobes
amb una versió del que volen aquesta gent
que dius ai, ai, ai.
La cançó de Manel
és el Per la bona gent,
que en realitat és un fragment de l'al·lena
de la Maria del Mar Onet que diu...
Tres portes tinc a ca meva?
Un, a veure...
Obertes a tots els vents, la primera
per l'amor, l'altra per la bona gent,
i la tercera per la mort,
que la tancarà el meu temps.
Un aplaudiment, sisplau, per Maria del Mar Onet.
On l'has trobat, aquesta...
la bona gent, on l'has trobat?
A molts llocs, a molts llocs.
Però aquesta cançó,
a l'anar, és una cançó que jo vaig escriure
quan anàvem
i segueixen...
El que vaig més és el País Valencià,
cantar. Molt, hi vaig molt.
I els primers anys
hi trobava tantes coses
que m'agradaven del País Valencià,
tant d'amor, tants amics,
tantes coses.
I vaig començar a escriure unes
estrofes curtes sobre
el que jo sentia d'una ciutat,
quan dic ma gran oberta,
tot això és... Per mi,
aquesta ma gran, que és la ciutat de València,
amb tota la gent a dins,
amb aquestes torres de quart,
que són com la corona de les ma granes,
tot això.
Tots aquests poemes
són amb una València
subterrània. Jo no dic mai
el nom,
però sí que està
dedicada a tota ella.
I això de les tres portes,
de tenir una casa que hi ha tres portes,
és que és així.
I, no ho sé,
tot el que jo...
les tallers,
conèixer les tallers,
conèixer molts amics
de València, el que vaig cantar amb ells,
el tall,
vaig fer un disc amb ells, també.
Continues escrivint, ara?
Sí, sí, sí, molt.
Quina sort.
Bueno, però moltes coses estan allà,
no sortiran mai.
No sempre escrius coses
que t'agraden.
La qüestió d'escriure, com el pintar,
com fer música,
és cada dia un poc.
Practicar una mica. Pintar també ho fas cada dia?
No, no, m'agradaria molt,
però sempre
dic que quan pinta és que sóc molt feliç.
I feliç no s'és cada dia?
No s'és cada dia.
Només pintes quan ets feliç?
No, això és un dia, però és un poble, sí.
La Maria del Mar Onet
tenim la sort que aquest estiu
la podrem veure al Primavera musical
de Vistavella, 17 de juny, 24 de juny
al Muro Mallorca, 9 de juliol
València, 12 de juliol Tàrrega,
13 de juliol Constantí,
15 de juliol Montros del Camp.
Per tant, Déu n'hi do, crec que també hi ha
a Tàrrega. Vull dir que...
Un estiu intens, Maria del Mar Betge.
Sí, sí, amb músics que m'agraden molt,
com el Dani Espasa, com el Borja Penalba.
Sí, veu fer el disc plegats.
Després a València preparo un recital
que a mi em fa molta il·lusió,
que és al mig de la plaça
davant de l'Ajuntament,
fer un recital
que vendran amics meus,
com el Botifarra, com el Miquel Gil,
i fer cançons de treball amb ells.
O després ve un mes d'agost
que a mi em fa molta il·lusió
parlar-te'n,
que és un grup de música barroca
que es diu L'Arpeggiata,
que compartim escenari
amb ells
i fer recital
cantant el Pi de Formentó
amb l'Arpeggiata ja,
a València, a Segunt,
a Torroella de Montgri.
Faim tres recitals amb aquest grup
que és un grup extraordinari.
Jo els recomano a tots.
És una gent que fan música barroca,
sí, però no fan una música barroca
allò que dius tant,
allò que estan molt seguts
i molt calmats.
Aquesta gent balla i canta en públic
i els agrada molt tota la música,
el que és
la Cristina Polar,
que és la seva directora
i després hi toca
el Dani Espas amb ells,
que ja fa temps que estan junts
fent coses.
Fent molta música és un gran músic.
Vindrem a veure.
Moltes gràcies
per participar d'aquest
40è aniversari de Catalunya Ràdio
des de Palma amb aquest suplement especial.
Un fort aplaudiment per Maria del Mar Bonet.
Moltes gràcies.
Una pausa quan passen 6 minuts de 2 quarts de 12
i ara tornem en directe des del Teatre Principal.
Gràcies.
Som l'1a de l'Educació de Qualitat
segons el rànquing TAC Impact 2023.
Som UDL
i tu què vols ser?
Universitat de Lleida, som a Lleida i a Igualada.
Com sonen 15 Estadis del Girona
plens a vessar?
Exacte, 200.000 persones
o el que és el mateix?
Tots els clients que ja confien en parlem.
Si encara no has fet el pas suma a tiara
i aconsegueix fibra 300Mb, mòbil 10GB
i figs amb trucades limitades
per només 37 euros.
A l'estiu, passa a parlar amb Telecom.
Ahir li vaig fer un petó.
Però si està casada.
Per què es va casar amb un home així?
No t'esperis res.
La Lila, com més amor i més efecte li donen,
pot arribar a ser.
No el vull veure més.
Et penses que pots fer el que vulguis
amb la vida de la gent?
Celebrem els primers 40 al teu costat.
Tenim històries apassionants.
Optimistes i vitals.
Un podcast del doblatge en català.
Com el color vermell.
Tenim relats innovadors.
Benvinguts al llindar.
Femenins. Actuals.
Com el color lila.
I també en tenim de verds.
De proximitat.
De prestigi.
De vanguarda.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació
i al nostre web.
Continuem celebrant
els primers mil episodis de La Vanguardia
que ens ha costat més de 20 anys arribar fins aquí.
Aquest diumenge us oferim
una visió de la Baixa de Mitjana
i de la família Vascomtal dels Cabrera
des del castell de Montsoriu
que domina la comarca de la selva
amb els medievalistes Jordi Tura
i Antoni Virgili, ben acompanyats
d'una bona colla d'amics que van pujar fins al castell.
La història explicada
com ens agrada La Vanguardia.
Us hi esperem aquest diumenge a les 3.
El cap de setmana Mundial de motociclisme
connectem amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió
a l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, la cursa de sprint
i els diumenges, la cursa tradicional.
Els caps de setmana Mundial de motociclisme
Univers MotoGP
amb Daniel Aguilar.
Aquest cap de setmana el Gran Premi d'Itàlia
Univers MotoGP
El Mundial és nostre
a l'àvia web de Catalunya Ràdio.
40 anys
de la Ràdio Nacional de Catalunya.
Especial del suplement
des del Teatre Principal de Palma.
Amb Roger Escapa.
4 minuts per arribar a 3 quarts de 12 del migdia
en directe des del Teatre Principal de Palma.
Som a Mallorca.
Donem la benvinguda al Pau Devon.
Com estàs?
Molt bé. Molt d'anys, per cert.
Moltes gràcies.
Mira, parlant d'anys, fa 10 anys
en aquest Teatre Principal de Palma vosaltres vau dir adeu-siau.
Correcte.
Una dècada, eh?
10 anyets, sí.
Va ser molt emotiu.
Va ser molt especial.
Em pensava que...
Va ser una retirada
bastant sobtada, bastant ràpida.
I nosaltres
ens havíem fet molt bé si deia
que realment allò s'acabava.
Sí, van ser
tres concerts molt emotius,
molt xulos.
L'última cançó que vau cantar va ser
El Viure Sense Tu.
Sempre.
I jo amb 10 anys no m'hi vaig acostumar.
Però mira, és una de les coses que...
Tu t'hi vas acostumar?
Jo sí, jo sí.
Sí.
Em va costar, eh?
Perquè realment
l'activitat que duíem amb Antonio Font
en aquell moment era molt bèstia
i
condicionàvem tota la nostra vida
en el grup, no?
I clar, va costar
tornar-se
d'una altra vida, no?
Però bé,
la veritat és que vam començar a tenir infants
i a base de cotrallades diàries,
tot, tot.
Però els crius els vau tenir després
de deixar-ho o cap al final
ja de la trajectòria?
No.
El meu primer havia nascut,
però era molt petit.
Aleshores us vau posar a tenir fills
i de pares.
En el teu cas vas muntar un restaurant, no?
Sí, el meu germà i jo vàrem llençar un restaurant
i un museu de juguetes
per amestar dos anys.
Era un projecte molt xulo, la llaparra.
Nosaltres anàvem amb la idea
de fer berenar menús i deixar un potge
al sistema de vespre
i de cap de setmana.
I al final ens va dur a fer
vespre, cap de setmana a tope,
espectacles allà i
al cap de dos anys vàrem dir
que volíem treballar una mica menys
i hem vist que la restauració
és una feina molt esclava.
Jo tinc el Xavier Moret de col·laborador
que em parla sempre de viatges
i és un enamorat de Mallorca.
I m'explica que aquí és molt típic
el trampó, la porsella rostida,
les sopes mallorquines, no?
No sé si és la proposta que fèieu gastronòmica
o anàveu per un altre costat vosaltres.
Fèiem un pot de tot. Això era el meu germà.
El meu germà sempre li agrada molt la cuina
i va ser ell.
Crec que són capaços de fer un menú senzill,
sense pretensions, però
ell tenia quatre
idees. I és veritat,
fusionàvem bastant la cuina
mallorquina, mediterrània,
en quatre coses.
Estava bé. Mira, fa 10
anys actuàveu aquí al Teatre Principal
per dir adeu-siau i avui fa un any,
em diuen, tocava el Primavera Segon
per dir alegria. Avui fa un
any m'han dit. Mira tu.
Mira tu.
I no heu parat perquè
no amb aquest ritme trepidant que portàveu fa una dècada
d'enrere, però heu anat fent concerts
multitudinaris.
Sensacions del de l'escenari
10 anys després.
Són les mateixes? Són diferents?
I veure que el públic continua allà?
Perquè a més, 10 concerts
amb moltes persones ara, Pau.
Sí, això t'anava a dir. La diferència és que
és veritat que abans venia
molta gent, però perquè fèiem un altre
tipus d'espectacle, fèiem auditoris,
fèiem...
era un altre tipus de cosa.
Enguany vam optar per grans
escenaris, per... per fer-ne
pots. Per fer-ne pots i
cobrar-los una mica millor, segurament, no?
Bé, clar, per no tot ja
de setmana, perquè
no personalment i que
els altres de grup no estàvem
per muntar s'engranatge
que teníem en aquell moment.
I vam dir, mira,
ens imaginàvem que vendrà gent, per tant,
fèrem pocs concerts i de gran format.
I clar,
ens imaginàvem que vendríem gent, però va venir
molta més gent que ens imaginàvem.
I s'hi ha sumat generacions
que no hi pensàvem i...
i tot això és el que a altres
ens està sorprenent i és molt
gratificant. És una sensació
molt guapa, veure que
tornes al xat de deu anys, que
la gent
no s'ha oblidat d'un
grup i que s'hi ha sumat
moltíssima gent jove,
que se sap cançó per cançó, lletra per lletra.
I això per a nosaltres
és brutal, és una sensació
molt especial. I tu,
dalt de l'escenari què sents? Així com li preguntava la Maria del Mar
i allà que sentia dalt de l'escenari?
Tu quan estàs fent el concert també tens aquests nervis
o no? Hi ha...
D'amunt del escenari no. Abans, abans sí.
De vegades menys, evidentment.
Però jo he pensat que
cada gira és diferent i cada
gira prepara coses noves i
aquest nervis de dir
sortirà bé,
creurà
què passarà, no?
Cada concert és diferent. Evidentment,
estic molt d'acord
amb la Maria del Mar que
això no se pot perdre. És a dir, què perdis?
El nervis, sort de posar-lo al escenari,
ho ha de deixar fer, fallar
o no?
Vau tornar a Fa Cosa
de Noia amb aquest disc que sentim de fons
com a novetat
i ara no sé quin és el futur
de la banda. L'heu pensat
vosaltres?
El futur...
Perquè, clar, si tornes i veus que encara tens més públic
que fa deu anys quan ho vas deixar,
la demanda hi és, no?
Sí, però no és una qüestió
de públic en el final, no?
És una qüestió de possibilitats
i d'honestedat.
Antonio Fonto va deixar per honestedat
perquè en aquell moment
venia moltíssima gent
i venia molt de discos
i ens anava molt bé, però
honestament, si estàs davant d'un escenari
has d'estar en el 100%, no?
No val estar en el 50% davant d'un escenari, no?
I fer un disc
va, no tenim llanes però tampoc,
ja ho veurem, farem un disc...
No, no pots fer un disc per fer, si el fas l'has de fer de veres, no?
I per això Antonio Fonto va deixar en aquell moment
i ara
hem tornat per aquestes llanes
i aquesta energia
i llanes
de ser
i d'oferir això
eren.
Què passarà al final? No ho sé, jo...
No, tu... No, no, no...
Jo me'n diria si t'hi deies que no...
que no ho he pensat personalment i que no...
i que ara mateix me faria llanes seguir,
evidentment, ara per uns tres setembres de reconsert,
després de tot això.
Però hi ha d'haver un engranatge
que s'ha de tornar a pensar bé,
s'ha de tornar a mirar com ho fem...
I per no caure suposen les dinàmiques
que us van fer cansar fa deu anys, no?
Correcte. Eh, sí, és molt complicat,
però no hi ha d'haver unes dinàmiques,
per molt bé que t'ho pensis, però...
Però bé... Bueno, perquè el promotor
deu voler que toqueu, que toqueu,
que toqueu, no? Sí, clar.
No sé fins a quin punt
quan ja formes part de la indústria
amb la magnitud que teniu vosaltres
podeu dir doncs, escolta'm, sí, tornem,
però ho farem eslou nedament.
Bé, són condicions que posam.
I per això
no tots sempre ens ho hem pensat molt,
en això. Evidentment podríem
tot allà d'allà de setmana, sí, clar,
ofertes en tenim, però...
per les conseqüències que duria tot allà de setmana,
crec que seríem perjudicats
pel grup i pel
futur i per la gent
i al final per tothom, no?
Tens dos crius, no? Ara?
Són allà. Ah, són allà. Hola, què tal?
Clar, ells fa deu
anys no sabien què era o no ho havien viscut
en primera persona que era. No, què va.
I ara suposo que a algun concert
han vingut. Sí. I què diuen? Pràcticament tots.
Mira el papa que amagat que ho tenia.
Doncs
m'agrada molt...
és primavera, és primer. Clar,
va ser el primer. És bien-vind
vídeos, evidentment, vídeos i això,
però clar, no. Jo crec que no s'imaginaven
la magnitud. Com balla el papa, mira.
No s'imaginaven noltros, imagina't ells, no?
I...
molt bé, jo crec que
que puguin viure aquesta experiència
és... és bestial, no?
Jo sé que ho hem pogut fer
de tal manera que ells puguin viure
i puguin llaudir
d'aquesta manera que ho estan llaudint.
És molt xulo, per això.
Què escolten ells de música?
Doncs mira,
està bastant variat. El gran
és un gran fan
de rock'n'roll.
Tot això de guitarra lèctrica i
cdc i tot aquest merder.
Sí.
M'hi has introduït tu, aquí, o no?
Sí, un poc.
Ho he de dir.
I l'altre, escolta, escolta, un poc
més modern, més actual.
Si t'animes allà anar a l'exèrcit,
me'l va posant el que li demanen
i l'altre, petit, és més
modern, és més actual.
Tu quan vas veure que servies per cantar?
Com?
Quant te'n vas adonar? Quant?
Uh, no ho sé, això no...
Jo sempre he cantat perquè no hi havia ningú més que cantar.
Per això, que no tenies una formació musical.
No, no, no, no.
Mem, jo sempre he cantat, eh?
Això és vera, sempre...
Jo no sé estar...
A mi em sembla molt pesat perquè no sé estar
dins d'un cotxe amb música pobrada
sense cantar-la, si la sé.
M'ho han dit moltes vegades.
Tia, calla un poc, jo vull escoltar el disc.
Home, jo no m'atreviria a dir-li això al Pau
Déu, eh?
Ja m'està bé que me la canti ell, no?
I...
per ser en un grup, en un grup d'institut
que varen... que varen...
que vaig començar, jo t'aixava la guitarra
i... que el coví de jantar, jo vaig dir
bé, per mira, jo el provaré de jantar, i va anar així.
I en aquest grup, en Joan Millal
va sentir una cinta,
una cinta que varen gravar un concert.
M'anàvem a estudiar...
crec que jo m'anava a estudiar
la selectivitat
amb el meu germà i en Joan Millal
i van escoltar la cinta als cassets.
I li va dir a en Pere
això ja m'ha jantat, sí. Ostres, doncs...
hauria de venir a jantar en altres.
Un Joan Millal no volia jantar en aquell moment,
com ningú, no? Com tothom en aquell moment.
I això de ser el frontman,
la cara visible d'un grup,
però...
però a la vegada no compondre les lletres sin
les cançons, com ho portes? Com ho heu portat?
Ha estat un punt de conflicte, això, no?
No, no, no, què va, què va.
Ostres, Joan Millal...
jo no m'ho hauré de dir mai,
però en Joan Millal té una...
és tan exigent
i tan detallista
en tot el que fa
que això des del primer moment
ell va tenir clar
que si ho havia de jantar jo ja m'hauria de sentir còmode.
I...
a nivell musical
i a nivell
de lletres també, és a dir,
les lletres d'Antònia Font jo crec que qualsevol
mallorquí que viu aquí
i...
i respira un poc
i ha viscut un poc mallorca
jo crec que ha de ser fàcil
intentar-les per tots els mallorquins.
Bé, de fet, tothom
les canta en el concert, per tant...
tothom se les sap
i els de canta un beníssim, per tant...
sí, les lletres en Joan Millal tenen això.
Els de Sousa t'agraden?
Molt.
Et sap greu que també pensin la guitarra?
Sí, clar, jo sap greu.
És que, vist des de fora, sap greu, això.
Però ho entenc.
Ho entenc més que l'altre, de millor, no?
Sí...
això és la llei de vida, ja t'he de anar a dir.
Jo, no?
Déu-n'hi-do per això, hòstia, és que, clar, hem vingut aquí
i... el ventall artístic
és brutal, eh?
Sí, sí, a més ara ja... I a més veurem totes les generacions
perquè és ben del Tomeu Penya, també.
Gran Tomeu Penya.
Clar, i de tot... jo tinc la sensació
que tu segur que em vas veure del Tomeu Penya i la Maria del Mar,
els de Sousa segur que
han envegut de tu i dels Antoni Afon.
Evidentment, evidentment.
La Maria Hein segur que en veu dels de Sousa.
Tenim totes les generacions, no us ho caveu, això?
No, no, perquè a Mallorca,
sempre ho hem dit, sempre hi ha hagut
molta cultura musical
i molt bona, de molta qualitat.
Llavors sí que hi ha temporades
que n'hi ha més i que, per la que sigui,
som més coneixerdors que d'altres
que altres temporades, però
a Mallorca sempre hi ha bon músic, bon músic.
Què li he de preguntar al Tomeu Penya?
Uf, al Tomeu Penya...
No l'he entrevistat mai tu? No.
És molt fàcil, Tomeu, ja ho veuràs.
És un tio molt... Antoni Afon
no és fàcil d'entrevistar. Avui m'ha posat molt fàcil,
però a vegades... No, jo sí.
En Joan Miquel no, però jo sí. Joan Miquel a vegades...
O sigui, el pitjor que et pot fer un convidat
és contestar-te amb monosíl·laps.
I el Joan Miquel jo m'he trobat algun dia
i dic, bueno, escolta'm...
No tenia xerrera, sí. No tenia xerrera.
No tenia xerrera i dic, bueno, escolta'm,
Jo ja he destinat vint minuts a tu, ara això com ho omplo.
No, al Tomeu Penya ja ho veuràs.
A més, és un tio molt divertit, molt divertit.
Riuureu, riuureu, segur que ja el coneixeu.
Deus haver seguit una pila de temps també.
Vull dir que això que n'heu begut d'ell segur que és veritat.
Sí, totalment.
Jo me'n recordo, ho vaig contar l'altre dia
a un programa de...
de Lletonia Ràdio.
Jo me'n record. Abans
a les platges de Mallorca s'hi podia campar tranquil·lament.
I...
Ma mare és de Sant Llorenç i allà hi ha la coma.
És una platja gran.
Abans era preciosa.
I anàvem,
ja fàvem espandita
i ja de cap de setmana
me n'anàvem allà en l'estiu.
Tent d'aquestes canadenses.
I passàvem el cap de setmana allà.
I jo me'n record, el viatge de nada
eren els primers discos de la meva punya.
Carrets i roses i tot això.
Aquell viatge de cotxe
eren brutals.
Pau de Bon, moltes gràcies
per haver-nos acompanyat.
Avui també en aquest suplement especial.
No sé si he de colar la falca d'algun concert que teniu.
Però, a veure, veig aquí...
Teniu... Aquest estiu toqueu, no?
Tots amb
més o menys un concert cada mes.
Un al mes, hòstia.
I no hi haurà cap moment que no anem tranquils.
Bé, bé, bé.
Vull dir, no hi haurà una...
Així tot, encara hi ha qualsevol moment
que estem familiar...
que has de surfejar.
És difícil.
Moltes gràcies, molta sort.
No plegueu mai i prepareu un altre disc, sisplau.
Ja veurem com va esteu.
Gràcies.
Gràcies, Pau de Bon.
Ens quedarem amb de Souza
per arribar a les notícies de les 12.
Souza.
De Souza. Tampoc plegueu mai, sisplau.
Què tocareu ara?
Ara tocarem Safel.
Safel, directe al suplement des del Teatre Principal de Palma,
amb de Souza.
Moltes gràcies també per haver-nos acompanyat.
Aquest estiu també amb aquest comiat,
amb aquests concerts que preparareu tant a Barcelona
com a Mallorca.
Quan vulgueu.
1, 2...
1, 2...
Que quasi m'he mort en somnis
que quasi t'escric des de l'altre costat just
un ratxo blicu baixa del cel
ha arribat s'hora
de treure Safel
quina setmana
i encara és dimarts
plou a desgana
i res no fa olor a aquest nas d'espart
he saludat
i m'han dit adeu pot ser ja cansats
de que sempre expliqui merdes
de que sempre estigui de l'altre costat just
un ratxo blicu baixa del cel
ha arribat s'hora
de treure Safel
just
un ratxo blicu baixa del cel
ha arribat s'hora
de treure Safel
de Sousa, en directe al Teatre Principal de Palma.
Moltes gràcies, molta sort.
Petitíssima pausa.
Notícies de les 12 i tornem aquí al suplement.
I serem fins a la una,
celebrant els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Fins ara.
El suplement amb Roger Escapa.
Han passat 7 anys.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
Fullar-se amb desconegut.
Que no és la primera vegada que quido un tio de Tinder més gran que jo?
Sóc romàntic.
Perdona?
Doncs això, que no m'enamoro.
Que no m'enamoro.
Però què dius?
Tornar-te a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona.
Dilluns a la nit, estrena en exclusiva dels dos primers capítols a TV3.
Has follat o no has follat?
40 anys.
40 anys d'emoció.
Tota la història aquí.
Pilar de vuit.
Pilar de vuit.
40 anys de companyia mutual.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Hola, soc la Cristina.
Des d'on ens escoltes?
Reblanes.
I quin record especial tens relacionat amb Catalunya Ràdio?
He venit l'Antoni Bassas amb Catalunya Ràdio a fer el programa per inaugurar...
Et volem sentir.
Molt bé.
Deixa'ns el teu missatge al 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Gràcies.
Gràcies i per molts dies més.
Gràcies.