Són les 9.
L'ANC és anys llum d'aquella organització
que va cohesionar i marcar el rumb de l'independentisme
ja fa més d'una dècada.
És un miratge d'aquell agrupament
que va marcar l'agenda de polítics i governs
i va convertir en sobiranistes molts catalans
que fins aleshores eren defensors del Peix Alcova.
Lluny queden els crits de President posi les urnes
de Carme Forcadell
o les immenses històriques manifestacions
que organitzaven conjuntament amb Òmnium Cultural.
L'Assemblea agonitza en una crisi interna
per decidir la llista cívica
que s'ha de presentar a les eleccions
amb 13 dimissions del secretariat nacional
i també la del vicepresident Jordi Pesar Rodona.
Fa la sensació que el que ha passat aquest cap de setmana
amb l'ANC és un retrat més de com de mancat de rumb
és el mes de febrer del 2023 l'independentisme.
No hauríeu Oriols, companya del diari Ara, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Oriol Marc, cap de política en la ciutat digital, com esteu?
Què tal? Molt bé, molt bon dia.
Marc Molins, advocat penalista, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
I l'Anna Pardo de Vera, directora corporatia de Público.
Bon dia, Anna.
Bon dia, buenos días.
Con catarro pero bien.
Tu també, tu també.
Sí, está todo el mundo igual.
Molts ànims.
Gràcies.
Cap dels quatre disfressats, eh?
No.
No, no, no.
Sou com... sou dels meus.
Que la gent que es disfressa adulta, parlem, eh?
Ja comencem amb els prejudicis de l'Oriol.
No, si no estàs còmode amb el teu aspecte,
ho tens un dia per disfressar-te, està molt bé.
Però el teu fill, per exemple, sí que ja ha tocat disfressa, ja.
Aquesta setmana hi ha hagut dilluns corbata,
dimarts una sabata de cada color,
dimarts una sabata de cada color,
dimarts una sabata de cada color,
dimarts una sabata de cada color,
dimarts una sabata de cada color,
dimarts una sabata de cada color,
dimarts una sabata de cada color,
dimecres hi va haver pijama,
dijous hi va haver disfressa que triaven els pares,
en aquest cas anava vestit del Barça,
perquè per alguna cosa s'ha de començar a dutprinar.
Quin gran moment, quin gran moment.
Emocionant, llàgrimes als ulls.
El millor moment de la setmana, Oriol.
I potser et diria que el millor moment de l'any
i divendres la disfressa que tria l'escola,
que en aquest cas era d'astronauta i va ser molt bonic, la veritat.
Anar-lo a buscar i veure que anava vestit d'astronauta,
a mi són d'aquelles coses que em pots entendre.
El dia que tingui 30 anys i vulgui anar vestit d'astronauta
voldrà dir que potser alguna cosa no he fet bé com a pare.
O molt bé, o molt bé.
O molt bé, si mai se sap.
A mi m'agraden aquells pares que van disfressats iguals que els fills.
A mi això em sap molt greu.
És com la gent que va en parella al casament
i la parella femenina porta un vestit de color salmó
i la parella masculina porta la corbata de color salmó.
A mi això em posa molt nerviós.
També aprofito aquest espai que em dona Roger per denunciar-ho.
Marc, s'han disfressat a casa o no?
Igual, sí, sí. També hem tingut una setmana variada.
També hi ha hagut pijama, hi ha hagut el tema dels mitjons per fora,
hi ha hagut, hi ha hagut, hi ha hagut.
I és fantàstic per això, veure-ho des de la seva perspectiva,
com la seva manera de trencar les dinàmiques.
Sí, sí, totalment, totalment.
Una setmana molt intensa també pels pares.
Molt intensa pels pares.
Trencant les pautes habituals per poder satisfer
aquesta necessitat de disfressar-se.
Anna, t'ha tocat?
En mi caso se disfrazó solo un día, el viernes.
Iban todos disfrazados de Peter Pan, en el caso de los niños,
y de Wendy o de Campanilla, en el caso de las niñas.
Y desfilaron por el pueblo,
porque ya sabéis que yo no vivo en Madrid Capital,
vivo en un pueblo de los afueras,
y hacen un desfile por el pueblo, los del colegio de mi hijo.
Entonces yo, por supuesto, no me disfracé ni de Campanilla,
ni de Wendy, ni de nada.
Si hay mucho adulto disfrazado de Peter Pan.
Lo vi desfilar y había adultos disfrazados,
y sin disfrazar, pero que lo parecen.
Igualmente, como decís.
Así que sí, sí.
No m'he disfraçat, però sou molt avorrits.
Sí, tens raó.
No passa res per ser adult i anar de carnes toltes.
És a dir, als pobles fem una cosa xula,
jo ja no ho faig, però ho he fet,
que a les edats de cada colla que ha nascut a una edat,
ens ajuntem tots i traiem una disfressa cada any.
I això és bonic.
Està molt bé, Núria.
M'apuntaré el dia d'avui, que és 19 de febrer,
perquè tu ens has dit avorrits a la resta.
Estàs molt bé, fantàstic, molt content.
Escolteu-me, de seguida saludo la presidenta de l'Assemblea
que ens està sentint.
Què ha passat aquest cap de setmana amb l'Assemblea?
Per què tant de soroll i tantes dimissions?
Oriol, Núria, vosaltres que seguiu de prop la política catalana,
què està passant?
Per favor, Núria, comença a agafar tu durant un temps a seguir l'ANC,
coneixement de causa.
De fet, fa temps que aquesta crisi interna dura
perquè hi ha una part del secretariat
que no li agraden les formes que duen a terme durant l'esfaliu.
I crec que per on ha cristalitzat aquest malestar
ha sigut tota la qüestió de la llista cívica.
L'ANC mai ha sigut una entitat
que participés directament en política.
Sempre s'ha dedicat a presionar des de fora.
I això canvia a l'etapa de pel·lusió quan aposten per les primàries.
I ara, en teoria, havia de canviar del tot
amb l'aposta de la llista cívica.
Hem de veure com s'acaba concretant això,
sobretot perquè no sé si hi ha espai per un quart actor independentista
i també perquè les eleccions catalanes,
després de l'aprovació dels pressupostos,
fa l'efecte que també s'han allargat en el calendari.
És a dir, no hi haurà unes eleccions catalanes inminents
i no sé fins a quin punt l'ANC pot sostenir
aquesta tensió interna durant tant de temps
amb aquest debat que no ha resolt ara per ara,
perquè les dimissions no han resolt aquest debat.
És a dir, no se sap tan poc ben bé
fins a quin punt l'ANC acabarà apostant
per presentar-se a través d'una llista cívica a les eleccions
i què generarà això a la resta d'actors polítics,
perquè fins ara totes les pressions que ha fet l'ANC
no han funcionat.
I el fet de fer un pas endavant en aquest sentit
remouria o no el tauler de joc?
Clar, abans és veritat que l'ANC pressionava,
recordaves tu el president posant les urnes, pressionava des del carrer
i els partits li feien un cert cas, perquè el 9N
s'hi va arribar pel que s'hi va arribar, en el seu dia Jordi Sànchez
com a president de l'ANC formava part de l'estat major
i per tant tenia, com es diu en castellà, manda en plaça
amb algunes de les decisions, com per exemple tota l'arquitectura
L'ANC era una plataforma amb un pes molt rellevant
a nivell social i aquest pes ha anat decaient
a la mida que ha anat, en certa manera, radicalitzant,
és a dir, anant a l'arrel del discurs independentista,
no només en el fons, sinó també en les formes.
I ha perdut una capacitat d'influència també en la mesura que el govern actual
és un govern que està molt allunyat de les tesis que defensa l'ANC
sense anar més lluny. El president de la Generalitat, Pere Aragonès,
aquest 11 de setembre ho va votar per no anar a la manifestació a l'Ariadè
i, per tant, que dins d'esquerra ja ho malestar claríssim
amb les formes de l'ANC. Com amb tot el que ha anat passant
en els dies àlgids del procés, si posem la vista una mica enrere,
fa 6 anys l'ANC estava en un pic de popularitat,
com també ho havia estat amb Carme Forcadell quan era la presidenta,
i tot s'ha anat corcant molt. I tota aquesta divisió
que hi ha hagut a l'independentisme també es reflecteix
en com està ara mateix l'ANC. Per tant, Dolors Feliu té aquí un
tindrà feina a l'hora de recusar els sectors,
tenint en compte que hi ha hagut 13 dimissions,
que és una cosa que normalment no només és notícia,
sinó que tendeix a trencar una entitat per la meitat.
Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, bon dia.
Hola, bon dia. Com està?
Bé, és bé. Té la intència de dimitir?
No, no. Com s'explica que el seu vicepresident
hagi plegat així com 13 membres del secretariat nacional?
Bé, doncs ja portem temps amb atenció,
com acabeu de dir, també, aquí a la tertúria.
I per tant,
s'està treballant molt per reconduir el tema,
s'està fent reunions, s'estan fent propostes.
De fet, ahir al plenari es van fer propostes aprovades
per àmplies majories,
per reflexionar sobre la situació i tirar endavant
petits canvis que puguin ajudar,
consensuats, aquestes coses.
I es va parlar molt de tot,
es van aprovar moltes resolucions molt rellevants
i moltes àmplies majories,
però no ha estat suficient,
no ha estat suficient,
perquè segurament també hi ha aquest tema
que també apuntava, o no, de fots ideològics,
a més de que, clar, pensem que l'assemblea
és veritablement una assemblea,
i de vegades costa acceptar,
tothom perd votacions i costa acceptar-les,
és fàcil dir, doncs, això no és democràtic,
com pers o...
I vaja, de totes maneres
es va fer una gran reflexió,
però no, ja dic, amb molt de consens,
però no es va poder evitar
aquestes dimissions que ja venien una mica
preacordades del plebisc.
Tothom està d'acord, o si més no,
aquest sector més crític està d'acord en presentar-se les eleccions
amb una llista cívica?
No, no, no, no, no,
hi ha bona part que hi ha aquest tema
i aquest tema és un tema de fons,
hi ha gent que no ho veu clar,
dintre de l'assemblea també,
la llista cívica té els seus pros i els seus contres,
i hi ha qui veu més els contres que els pros,
i això és així, i això també passa a la societat, a veure,
i per tant és un debat obert,
el que és el repte és, doncs,
parlar-ho bé, com s'ha dit aquí també,
doncs ara tenim més temps, perquè ja
els pressupostos han estat acordats
amb els socialistes i amb com ho podem,
amb el blog més espanyolista,
i ara hi ha un temps llarg, segurament,
sense eleccions,
i per tant això dona temps de fer molt debat,
i això una mica també va ser el que ahir es va veure
i el que ahir també es va plantejar,
i una mica la forma de fer-ho,
i es va tirar endavant, i per tant
el que passa és que, com dic, ahir hi havia
una idea d'uns d'aquests secretaris, malauradament,
que ja, doncs, tenien la decisió
una mica presa, i així, no?
Si Laura Borràs, que es troba immersa en el
Judici del Tribunal Suprem de la Justícia de Catalunya,
ha d'acabar deixant la presidència de Junts
en aquest supòsit, la contemplen per sumar-se
al projecte de la llista cívica?
O sigui, estem encara
en aquest escenari?
Com debatem que debatem,
no estem en aquest escenari
de pensar en persones, en qui se'n va, en qui no,
en principi sí que és veritat que no estem pensant
en persones de partit, però clar, com dèiem,
queda temps i per tant no sabem res encara del que serà,
però sí que hi ha...
la llista cívica és un punt que està
des de l'anterior mandat,
des del final de l'anterior secretariat,
d'una manera molt clara, això és el que es va posar debat
les darreres vegades,
i per tant és un mandat aprovat per un 98%
dels associats,
per tant és un mandat molt ferm que hi ha dintre de l'Assemblea,
i per tant ho tirarem endavant
i ja veurem quan arribem
i com fem, a veure realment
com s'acaba articulant,
i el que passa és que també és veritat que hi ha l'opció
de... bueno, no hi ha l'opció, hi ha l'obligació
que aquesta llista cívica sigui avalada
per tots els associats, per tant,
aquí això al final ho veurem com s'acaba articulant,
però ja era una última paraula dels associats,
per veure com s'acaba muntant i com què.
Elisenda Palusia continua manant a l'ombra?
Elisenda Palusia és l'anterior presidenta de l'Assemblea
Elisenda Palusia és l'anterior presidenta de l'Assemblea
i ella ara és secretària general de l'UMPO,
col·laborant en un lloc rellevant, evidentment
a l'Assemblea podríem dir que no mana ningú,
no mana ni... ningú. Ni vostè.
Jo la que menys, jo la que menys,
i pobra de mi que ho intentés massa,
perquè a la mínima ja...
O sigui que no.
El que passa és que sí que és una persona que ajuda,
que sempre hi és, ahir mateix, sense anar més lluny,
hi havia punts d'informació concrets on la persona,
i no vaig ser jo, que va recabar informació,
va agrair expressament que l'Elisenda Palusia
l'hi havia proporcionat, l'havia ajudat,
o sigui que sí que està ajudant,
està portant, com dic, la vicepresidència de l'UMPO,
que és l'Organització Internacional
de Representant Nations and People's Organizations,
de pobles i nacions sense representació,
on hi ha l'Assemblea,
i l'Elisenda Palusia en nom de l'Assemblea
representant Catalunya, i que...
i que tindrà, per exemple, el proper congrés,
es farà aquí a Barcelona pel bosc de Sant Jordi,
pel proper Sant Jordi, i per tant,
i s'està fent una feina internacional,
ella està afectada pel tema de pedaços, per exemple, també,
i està fent tota una feina internacional
molt rellevant i ajuda,
ajuda, sí que és veritat que, almenys,
s'acosta a tal, però sempre amb un...
la veritat és que manté sempre ajuda,
respectuós, suport,
no s'invisculeix en res,
la veritat és que li estem molt agraïts,
totes i tots.
Última pregunta. Vostè ha dit al personal,
li demano, per què creu que 10 anys després
l'ANC ha deixat de ser una eina de cohesió dins de l'independentisme?
És que jo no crec que l'ANC
hagi deixat de ser una eina de cohesió dins de l'independentisme.
És més, crec que això que ens passa
és el reflex de la societat
independentista i no independentista.
O sigui, tot aquest debat de sí, no, com ho fem,
però hem de fer-ho així, però hem de fer-ho xasc o no,
tot això és el que hi ha
a la societat. I de vegades
és amb més, no sé com dir-ho,
amb més virulència o menys virulència.
I a dintre de l'Assemblea no en surt
tot el que hi ha de passional també
en tot aquest tema. Ho hem de fer així, ho hem de fer xasc,
no així, no, no. I, per tant,
jo crec que no és que és.
I, per tant, el que veiem és una mica
el que també veiem al carrer,
aquests debats. I, per tant, no, no.
Jo crec que és precisament perquè és transversal
que de vegades no hi ha això, hi ha aquestes intensitats.
La presidenta de l'ANC,
Dolors Feliu, moltes, moltes gràcies per atendre'ns avui aquest matí
l'endemà d'aquestes 13 dimissions del secretariat nacional
dit el vicepresident Jordi Pesarrodona. Moltes gràcies,
molta sort, bon dia. Gràcies, bon dia, gràcies a vosaltres.
Ha passat un minut d'un quart del matí, hem arrencat
amb la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, amb el Marc Molins, la Núria Oriols,
l'Oriol Marc i l'Anna Pardo de Vera, de seguida obro taula,
però abans un balance de vosaltres dos, Oriol, Núria,
perquè crec que estava bastant d'acord amb el retret
que havíeu fet prèviament i no sé si us han convençut
algunes de les seves respostes. Sobretot ha deixat clar que no dimitirà.
Que no dimitirà, crec que aquest seria el títol informatiu
de l'entrevista, però el títol que ens emportarem tots és que l'ANC
no mana ningú. I la repregunta molt bona, Roger,
que tampoc mana ella, diríem. Un dels problemes
de les assemblees és precisament aquest, que funciona com a assemblea
i a l'hora de prendre segons quines decisions,
quan no hi ha unitat estratègica, tot es complica molt.
Això ho hem vist moltes vegades en el si de l'independentisme,
en el primer moment hi va haver unitat a l'entorn del 9N,
després hi va haver unitat a l'entorn del referèndum, ara no hi ha un objectiu.
Quan no hi ha un objectiu compartit,
les estratègies són separades i en aquest sentit,
ja fa, aquest octubre farà 6 anys que no hi ha unitat estratègica,
des de la mateixa nit de l'1 d'octubre, que va compareixer
el president Puigdemont acompanyat de tot el govern,
des de la mateixa nit de l'1 d'octubre fins a venir a dir
que declararia la independència ni venia a dir que convocaria eleccions,
des d'aquell dia el germen de la desunió està alarvat
i ha anat creixent, creixent, creixent fins al punt que
no hi ha hagut manera que Junts i Esquerra com a actors principals
s'entenguessin, la CUP per descomptat es va desmarcant,
perquè tot allò que fa olor a responsabilitat governamental
els allunya molt de participar en la política institucional del país
i per descomptat les entitats tampoc estan unides,
i per descomptat les entitats tampoc estan unides,
per descomptat les entitats tampoc estan unides,
per descomptat les entitats tampoc estan unides,
per descomptat les entitats tampoc estan unides,
per descomptat les entitats tampoc estan unides,
per descomptat les entitats tampoc estan unides,
per descomptat les entitats tampoc estan unides,
per descomptat les entitats tampoc estan unides,
per descomptat les entitats tampoc estan unides,
i això és un escenari que està molt marcat també
per un govern a Madrid que no és amable amb l'independentisme,
però que és molt més amable del que seria un govern de PP i Vox.
Aquí la unitat es recuperarà el dia que hi hagi feijol a Montcloa
amb Santiago Pascal de vicepresident i llavors com que hi haurà
un rival a qui insultar, tothom tindrà ganes de mambo
contra el PP i contra Vox, però mentre tant i no,
si guanya Pedro Sánchez l'independentisme continuarà dividit,
aquest és el meu pronòstic, segur equivocat, però és el meu pronòstic.
Aquest escenari de PP i Vox és veritat que pot cohesionar
més l'independentisme, però jo crec que el problema de l'independentisme
no és tant qui hi ha al govern de l'Estat, sinó que ningú sap
com fer la independència. Correcte.
I després, a partir d'aquí, tots els actors debaten
com fer una estratègia, cap està d'acord amb qui n'ha fet,
com fer una estratègia, cap està d'acord amb qui n'ha fet,
però el problema que hi ha és que ja han provat
l'acordada de demanar un referèndum acordat
i també han provat la unilateral i tampoc ha funcionat.
I a partir d'aquí, això és l'escenari que ja des de l'octubre del 17,
que cap actor sap cap a on tirar
per aconseguir l'objectiu que persegueix.
A l'ANC sempre hi ha hagut divisions internes,
és a dir, fins i tot en l'època de Forcadell
hi havia molta atenció. Sempre estan molt convuls
perquè a vegades s'escollia un president o el més...
La vegada, sovint. Sovint.
La persona més votada no acaba de ser president,
que això d'entrada en una assemblea ja xoca.
Sí, és aquest sistema que...
Recordo el cas de Lís Castro i Jordi Sánchez, per exemple.
Els dos cops que Jordi Sánchez va ser president
va ser escollit després a través del secretariat,
també ha sigut així en el cas de Dolors Feliu.
Els socis de l'assemblea trien el secretariat,
que és un òrgan molt ampli, i el secretariat després
no coincideix amb qui és el més votat en aquestes eleccions.
Llavors, en aquest secretariat sempre hi ha sectors
que fan el pols el president.
Això també en l'època de Jordi Sánchez passava,
a l'època d'Elisenda Palusí potser no tant,
però ara torna a succeir.
Això és habitual en aquesta organització.
El que no és tan habitual és que aquesta organització
no tingui un objectiu compartit i comú on arribar.
En el cas de l'assemblea de Forcadell era el 9N,
en el cas de Jordi Sánchez l'UO,
en el cas de Palusí estava l'independentisme
molt marcat per la repressió i, per tant,
era la mobilització, i ara, clar, la llista cívica
no acaba de cohesionar com a objectiu a l'assemblea
perquè tampoc s'ha sabut ben bé què es vol aconseguir
a través de la llista cívica.
És diferent plantejar-se un referèndum
i posar una llista electoral a les eleccions.
I això, crec que per molta gent de l'assemblea
pot desvirtuar l'objectiu fundacional de l'entitat,
que era presionar els partits des de fora
i no convertir-se en un actor en si mateix de la política.
I això és l'arrel, crec,
de la discussió interna que hi ha ara.
I després també hi ha una altra diferència
que per mi és clau, que és que l'ANC
com a actor polític de presió ja ha pogut marcar
la política catalana quan ha tingut un govern
que ha sigut receptor d'aquestes crítiques
i ha volgut abraçar aquesta agenda política.
És a dir, quan Artur Mas era president
va abraçar la agenda política que tenia l'ANC,
en el cas de Carles Puigdemont també,
i ara mateix, en el cas del president Aragonès,
té una altra agenda, i si al carrer
no té unes institucions que van d'acord amb el que diu,
doncs el carrer Sol tampoc fa res,
perquè, com hem vist, no ha aconseguit marcar
la agenda fins ara.
Ana i Marc.
Sí, jo, bueno, sin entrar en el tema
más particular de l'ANC, que lo habéis explicado
maravillosamente, sobre todo para quienes
no lo conocemos en profundidad,
que la Asamblea i tots els espais independentistes
siguin civils o siguin partits polítics,
s'estan reconfigurant després del golpe
que va ser el procés, el 1 d'octubre,
i la contundença o repressió judicial
que encara segueix, perquè aquí el que manda
és Marchena, no el president del govern,
sembla que el que fa política és Marchena
i no el president del govern.
Això encara segueix i això
ha vingut a haver-hi canvis de posició,
com en Esquerra Republicana, que és el més clar,
en l'aprovació dels pressupostos amb el PSC,
jo crec que també forma part
d'aquesta reconfiguració de l'espai independentista
i, efectivament, no existeix un objectiu clar
a curt termini que motivi
aquest independentisme.
De fet, jo veig no només els partits
i les associacions, sinó que veig
la població també, tal i com surten
en unes enquestes, en unes altres,
tant dels mitjans de comunicació com d'entitats catalanes,
veig que es desinfla,
l'independentisme es desinfla, sinó que té
un permanent azuc per part
del que sigui, un govern de dretes,
la repressió judicial,
l'aparat del Estado... Això és així.
Ara mateix, jo crec que fins que es comença a negociar
amb el PSOE, si tornen a guanyar les eleccions,
si tornen a governar, aquesta serà una altra,
des de Madrid,
la possibilitat de celebrar un referèndum,
però que podria tornar a azuzar
aquest independentisme perquè hi hauria un objectiu
que no seria un referèndum, però per això hi ha d'haver un suport
que jo situo com a mínim en un 60%,
que se viera. Mientras tanto,
crec que van a seguir les reconfiguracions de posicions
en totes les parts i van a afectar no sol
a les decisions polítiques, sinó a la vida,
a la vida de l'independentisme en si.
Marc.
Sí, per mi hi ha tres qüestions molt conjunturals
molt escèniques i han acabat un factor determinant.
Les qüestions més conjunturals les hem comentat.
Aquesta naturalesa assembleària que per definició
dificulta la presa de decisions úniques,
el distanciament dels partits, en els últims anys
ha sigut el meu entendre evident per part de l'ANC
i aquesta vocació legítima de transversalitat
en un moviment que està essencialment dividit seria el tercer
ingredient que dificulta i que
d'una mesura explica la situació actual.
Però el punt desencadenant, per mi, el punt essencial
que porta aquest escenari d'absoluta divisió
i trencament de l'ANC és una decisió concreta,
que és la de deixar-se de comportar com una plataforma
cívica i passar-se a comportar com un partit polític.
Des del moment en què plantegen una llista cívica
que implica definir uns candidats i, per tant,
uns aspirants a una condició diferent
a la de la resta de membres de la plataforma,
en termes de sou, en termes de projecció personal,
política, des d'aquest moment la naturalesa muta
i aquesta mutació de naturalesa explica
aquestes tensions internes i explica les pulsions
que en aquest moment acaben amb un trencament.
És evident que els partits polítics sempre han intentat controlar l'ANC
i aquestes pugnes venen moltes vegades teledirigides
pels partits. Creieu que se n'han sortit alguna vegada
No t'ho sabria dir.
Hi ha moltes ànimes, no també dins de l'Assembleó.
Fins ara hi havia moltes ànimes.
I també hi ha una constatació que és que Carme Forcadell,
que va ser presidenta, va acabar a Esquerra,
Jordi Sánchez va acabar sent secretari general de Junts.
Crec que això és indissociable del que ha passat
d'aquest any. La primera assemblea que celebra l'ANC,
diria, que és la seva fundacional, el mas del 2013,
i va anar Josep Rull, que havia estat escollit
feia uns mesos secretari d'organització de Convergència
Democràtica en aquell moment, i vaig tenir una conversa
amb ell i vaig tenir la sensació que era com una cosa nova,
això de l'ANC, que no s'atrevien, per descomptat,
a explicitar qualsevol tipus de control, però sí que tenien molt interès
en veure què estava passant, perquè moltes vegades els partits
han tingut la sensació que el procés es capava una mica
de les seves mans i que estaria bé fer servir tots els ressorts
per canalitzar-lo o perquè no es descontrolés.
El que passa és que sempre s'havia acabat trobant
allò límit just de quantitat d'aigua que passava pel riu
perquè no es descontrolés. Com explicàvem abans, la Núria també,
és veritat que Artur Mas es fa seu, el full de ruta
independentista de l'ANC i la pressió que fan per arribar al 9N,
les eleccions plebiscitàries, una candidatura conjunta que al final
mas censur i convenç Oriol Junqueras, i recordem que
els números 1, 2 i 3 són Raül Romeva, Carme Forcadell
i Muriel Casals. Per tant, aquesta imbricació entre
l'independentisme institucional i el civil fa temps que dura
i Carles Puigdemont assumeix el referèndum unilateral,
que és una tèrgia que li posa sobre la taula Jordi Sánchez.
Per tant, sí, sempre ho han intentat controlar sense que es notés del tot.
Clar, jo crec que els interessos de l'ANC
s'alinien en l'època de Forcadell
amb Esquerra, quan presionen perquè hi hagui la consulta
que sigui un referèndum i no fos
un procés participatiu, també quan reclamen eleccions
després del 9N, i quan és l'etapa de Jordi Sánchez,
s'alinien en les pretensions de convertència
de fer tota la llista unitària i presionen en aquest sentit.
Hi ha hagut dues etapes molt diferenciades.
La diferència ara és que no hi ha un referent institucional
que controli l'ANC cap a un sentit o cap a un altre.
Més aviat potser les tesis de l'ANC
semblen a les de Junts, però diria que no és qui controla l'ANC,
sinó que, més aviat, qui marca la tesi
és tot el moviment de primàries.
Elisenda Palús ja va estar molt implicada aquí,
i més en el sentit de buscar un actor fora
del sistema actual de partits que no pas un
dels que estigui ara representats al Parlament.
Dos minuts per arribar a dos quarts de deu.
Això no us ho esperàveu, eh?
Ara no sabeu cap on vaig.
Jo tenia entès que l'Oriol va cap allà.
Aquest què està fent?
A veure, atenció.
Des d'aquest divendres tenim una rave organitzada a Serral,
a la Conca de Barberà.
És una notícia que de tant en tant anem explicant.
Diferents punts de Catalunya.
A la Conca de Barberà hi ha una festa il·legal
que se celebra a prop d'un armita des d'aquest divendres.
Els organitzadors hi pretenien reunir 7.000 persones.
7.000 persones a la Conca de Barberà amb aquesta rave.
Puge, puge.
Aquesta hora Serral va sonant això.
De seguida saludo l'alcaldessa,
però abans un veí que ho està patint des d'aquest divendres.
Damià Morós, bon dia.
Ho estàs disfrutant?
No, des del núcleo de Serral,
jo ara estic a la terrassa de casa i bec la muntanya,
un festival celebrant.
Ara mateix hi ha 100 més tractors que passen, camions,
la gent que comença a encendre les calefaccions
o algú que prepara una costellada, més que el soroll de la rave.
O sigui, esteu encantats de la vida amb la rave?
No, encantats.
No, no, no.
El soroll, moviment de camions per camins rurals,
que això és pràcticament perillós,
però jo sé de gent que es va enterar per la tele.
O sigui que no ha estat allò una cosa sorollosa insuportable?
No, no.
A més, sí que és veritat que el camí d'accés més fàcil
seria el de l'Armita, però es troben a uns 6 quilòmetres
a la zona que és del bosc del Cano.
El camí d'accés més fàcil és el de l'Armita,
que és de l'Armita.
Per arribar allà a la cimència de peu,
jo estaria dues o tres hores bones.
El problema és que hi arriben amb aquestes autocaravanes
i que això és un perill.
Aquí és veritat que ahir estàvem fent una calçotada
i un dels entreteniments va ser veure vehicles
que no estaven preparats per passar per un camí rural
i que no es podien fer.
Els hi han estat a prop?
Sí, els hi hem estat a prop.
I el que ens va sorprendre era que ahir a la tarda
hi arribava gent, i amb les matrícules franceses, italianes,
belgues, alguna persona d'aquí, però internacional.
Quin ambient hi havia dins?
La gent es veia que estava a l'espectacle de festa.
No tenia ganes de parar.
La gent es veia que estava a l'espectacle de festa.
I va al seu rotllo.
Has estat mai tres dies seguits de festa sense dormir?
Per sort, no.
No sé com s'ho fan per aguantar.
Jo ja no hi entraré.
Tots ens ho podem imaginar.
Has pogut parlar amb algú d'ells?
Sí, vam parlar amb gent que buscava el camí,
i els vam preguntar com ho sabíeu,
què hi havia a la festa.
Era una convocatòria per xarxes socials.
Començàvem divendres, que potser no sabíem quan acabarien.
I fins i tot ens van dir que hi havia un servei de bar,
un servei de...
No sé si era ben bé foodtracks, però sí que tenien aigua gratuïda.
Però els serveis els van preguntar i ens van dir que volia dos euros.
I d'una organització han anat preparats.
Doncs escolta'm molts ànims, Damian.
Saludaré l'alcaldessa a veure si té més detalls.
Molt bé, moltes gràcies.
Ara em sap greu trepitjar.
Alcaldessa de Sarral, Victòria Canllis, bon dia.
Hola, bon dia.
Com està la situació ara mateix?
Ara he vingut a primera hora
a parlar amb els Mossos amb aquest primer excés
en què ells tenen un punt de vigilància i està tranquil·la.
Com també deia el Daniel una miqueta,
els que han tingut més soroll o ho han sentit més a prop
és la gent del poble de Montbrio de la Marca,
que és un poble petitó que pertany al municipi de Sarral,
perquè ells des d'allà sí que senten la música, etcètera.
Nosaltres, des del poble, la veritat és que està bastant tranquil.
Aquí ja comença a baixar algun vehicle,
no gaire, però sí que comença a baixar algun vehicle,
de la festa, però està tot bastant tranquil.
Durant la nit diu que no hi ha hagut massa moviment
i que la veritat és que està fent una festa allà dalt,
molt animada, però aquí bastant tranquil·la.
El que passa és que és evident que és una festa il·legal, no?
Aleshores, què poden fer els Mossos?
El que poden fer els Mossos és que no es desallotjaran.
No, no, no, ho teníem clar que era pitjor,
sobretot perquè allà dalt és molt difícil,
com deia ara el Damià, d'accedir-hi.
Són camins realment rurals, de difícil accés.
Ells han anat controlant tan és com els engens rurals
que hi no hi hagués cap problema,
però realment el que ens expliquen és que estan molt ben preparats.
Nosaltres preguntàvem, i com hi va,
si hi ha dificultat, com aquests camions i aquestes furgonetes
han arribat allà dalt i diuen que van molt preparats.
Ells mateixos ja porten enganxes perquè si algú
es queda malament dins el camí poder-lo estirar,
porten rampes perquè els camions hi puguin accedir
i realment la infraestructura que porten és molt gran, molt gran.
Com es va convocar la festa?
Perquè si dius que estan tan organitzats ho devien tenir molt clar, això.
Sí, el que passa és que es veu que la informació a la gent
perquè vinguin no arriba fins a darrera hora.
És a dir, que si que es fa una convocatòria sobretot
per algun tipus de xarxes, de grups o sobretot xarxes socials,
s'explica que més o menys a tal lloc
es farà aquest arreu
perquè arribi això, com ha arribat a tota Europa,
però després gairebé fins a darrera minut o fins a darrera hora
no se'ls diu el lloc concret.
Llavors quan es diu el lloc concret és que els primers
aquests vehicles organitzadors ja són allà.
En el primer moment ja potser hi havia
no ho sé, un cinquantena de vehicles.
Ara quantes persones hi queda, alcaldessa, ara?
No se sap, és que ells tampoc no ens ho diuen.
Pot ser un miler pel nombre de vehicles que s'han vist allà dalt.
Diu que allà dalt, almenys ahir a la nit, dia i tarda,
els agents rurals diuen que hi havia un centenar gairebé
i després, per diferents indrets i camins,
que ara explicava el Damian, van arribar durant tot el dia i a la nit.
Us hi havíeu trobat mai als voltants de Sarrala una situació com aquesta?
No, com aquesta no.
Aquí a la conca sí que hi ha hagut altres tipus de reis o així,
a Forés, a Conesa,
però de les dimensions que estaven esperant aquesta no,
perquè realment es veu que la convocatòria ja només a la primera nit,
que durant la tarda hi ha d'haver algun veí que amb el moviment
d'aquestes furgonetes i vehicles i camions va ser sospitós,
que no s'havien d'alertar.
Ells ara em deien que ells van fer desplegament aquí al voltant del poble
per veure si sabia què passava,
però realment, com deia els primers vehicles, ja hi eren allà dalt.
Quan jo els vaig donar l'alerta que d'alguns dels veïns,
que era al quart de deu de la nit, aproximadament dient
ui, ui, que aquí hi ha alguna cosa, que aquests camions això no és normal,
durant la nit, fins que ells van arribar, que va ser bastant ràpid,
entraven moltíssims...
Després van parar el divendres a la nit gairebé 200 vehicles,
perquè no accedissin a aquest punt.
Vull dir que la convocatòria era molt i molt gran.
Teniu alguna idea de quan es pot acabar la festa avui i demà?
No, ara jo estic aquí i hi ha algun,
hi ha algun petit, bueno, algun vehicle
que sí que ja comença a baixar, però molt pocs,
i després ells compten que durant el dia d'avui
que ha de passar, que a part d'aquesta primera convocatòria,
la gent que hi va accedir, després hi ha molta gent que va pujar a peu,
i llavors la gent que arribava ahir era hi ha gent d'aquí,
d'aquí, vull dir, de la comarca, de Catalunya,
d'acord, de llocs més propers, i aquests van arribar ahir a la tarda.
Llavors hi ha molta d'aquesta gent que avui ja començarà a baixar
i després se suposa que fins dilluns hi haurà moviment
o que durant la tarda, vespre d'avui o demà al matí,
tots els vehicles que estan allà dalt comencin a baixar.
Que els hi baixi el globus abans d'agafar el cotxe, si pot ser.
Alcaldessa, molts ànims, molta sort.
Molt bé, moltes gràcies, fins aviat.
A veure, Marc Molins, posa'ns per al·lusions,
posa'ns una mica d'ordre.
A veure, què pot fer la justícia davant d'una situació com aquesta?
És que és tremenda.
Entenc que és contraproduent desallotjar-los, no?
La intervenció tècnica en un supòsit com aquest és
a banda d'una complexitat còsmica,
perquè, clar, tens mil persones amb un estat
com a mínim atílic, sensible,
mobilitzar-los, ordenar-los.
A mi, personalment, jo suposo que és un tema de l'edat,
jo cada vegada porto pitjor determinades formes d'incertesa.
Ostres, al final, almenys la meva vida cada vegada
tendeix a ser més ordenada, i amb això vull dir...
Ja ho era, ja ho ha sigut bastant, no?
Però ara cada vegada més... I el que a mi, personalment,
em desesperaria són aquestes preguntes, Roger, que feies de...
Sabeu quan s'acaba això? No, no sabem com...
No sabem quan s'acaba. Sabeu com quedarà
la zona, una vegada s'hagi acabat? Tampoc ho sabem.
Sabeu com de compatible és la conducció d'aquesta gent
per les carreteres amb la seguretat dels habitants,
en fi, de les persones del municipi?
No, tampoc ho sabem. Aquestes incerteses,
a mi em sembla que són punyents, sobretot,
la fonamental, que és quan s'acaba.
Perquè tenir la festa al municipi, a priori sembla que és
inclús un motiu, et col·loca durant un cert temps,
et col·loca en el mapa, vull dir.
Però la incertesa, no?
La incertesa de no tenir ni idea de quan, com s'acaba,
com quedarà la zona... Ostres, em sembla difícil
de gestionar i, eventualment, podria arribar a legitimar,
per més que complexa, una intervenció de Mossos d'Esquadra,
si en un moment donat s'ha d'acabar la situació.
Ana, us heu trobat amb situacions com aquesta?
Aquí ho dic perquè aquesta és una notícia que és recurrent,
recordo aquell cap d'any sonat amb aquella dona que es va fer famosa...
En Granada. Recordo que l'Albert Om la va arribar a entrevistar.
6 dies. A Granada us ha passat això?
Sí, fue... A més, fue conocido
porque al final la gente del pueblo se implicó
y les llevaban bocadillos y les llevaban cosas
y realmente no les molestaba.
Estaban en un terreno, es verdad, que era un terreno agrícola
y los agricultores protestaron un poco, pero tampoco mucho,
porque al final la gente de la REI salía y iba al pueblo
y consumía, o sea, aunque tuvieran tiendas,
porque montaron tiendas y todo, o sea, comercios allí,
de bebidas, de comidas,
incluso de recuerdos de la REI,
pero eso iba para dos días y duró seis.
Y nadie... En ese caso era la Guardia Civil
y no podían hacer nada, por lo mismo,
por una cuestión de seguridad, porque con la gente, pues eso,
bebiendo como mínimo, pues no puedes...
Es una situación, como decía Marc, muy sensible,
pero es que no es la primera ni la última.
Lo que pasa es que las que ha habido otras veces,
como fiestas en fechas determinadas, fin de año, etcétera,
son de dimensiones más pequeñas,
entonces no nos enteramos, no son noticias.
Esta fue noticia porque era muchísima gente,
efectivamente muy organizado, porque yo...
Hay canales, tienen sus propios canales,
a los que les gusta este tipo de diversión,
en los que eligen el terreno, está súper bien organizado,
eso sí, a mí lo de que una cosa sea ilegal
y otra más, con toda la pachorra de las instituciones,
me parece fascinante, porque en otros sitios
o en otras cuestiones te saltas la legalidad
y la que se lia es chica.
Mira, estic veient les imatges del 324.
Realment, la quantitat d'autocaravanes que arriben
i com d'equipades van...
Veus que hi ha un desplegament policial considerable,
però l'únic que fa és evitar que hi entri gent.
Tu tampoc et veig marxant de vacances amb autocaravana, eh, Marc?
No, no gaire. Jo sí, eh.
La Núria, però per això tenim una tertúlia plorant.
Però aquesta idea, per mi, clau, de quan s'acaba això.
És a dir, quan ens passa a nivell domèstic, que tens un veí
que fa una festa, que ha muntat un sopar, si fossin capaços de dir-nos
mira, això s'acaba a la 1.58 de la matinada,
doncs ja està, et relaxes i entens que és
una de les servituds pròpies del veïnatge i tal,
el tema és no saber quan s'acaba el que deia l'Anna.
700 persones, diu, que queden.
Els Mossos han dit que queden 700 persones.
És una festa... Són els que tenen més tolerants.
Durant 6 dies. És que això pot arribar a ser molt important.
Són fans del suplement, també.
3 minuts per arribar, 3 quarts de 10 del matí.
He de fer una pausa. Puc fer una pausa?
Han fet control de drogues i fan algunes ITVs, es veu.
Passen la ITV a sobre després de...
Encara hi haurà el compringat que passarà el test de drogues
i no la ITV.
Tira'm la publicitat, sisplau.
¡Viva la fiesta! ¡Viva la fiesta!
¡Viva la fiesta! ¡Viva la fiesta!
¡Adelante!
Segons la CNMC, som els més econòmics del mercat
amb el pla FEMU Fàcil, amb l'estimació d'un consum
de 4.000 kWh i una potència contractada de 4 kW.
Informa-te a bompreuesclat.cat barra Energia
i Festa de l'Energia de Catalunya.
La Mili? La Mili què? No vas demanar pròrroga d'estudi?
T'esperen d'aquí 3 dies al quartal de Monzón
per fer-hi el servei militar.
Vamos a empezar con el sorteo de Quinto.
Esto ya está a los cojones de caer mal a la juventud.
No sé què us passa a la gente al teatro,
me veia que sois raros.
És passió. És color. És vida.
És humor. És amor.
És dolça. És salat. És inimitable.
És ella. És avui. És demà. És ara. És ja.
És propera. És amable. És canyera.
És social. És incomparable. És singular. És plural.
És veritat. És realitat. És ficció.
És fresca. És directa. És la tarda.
I la tarda és única. Exacte.
De dilluns a divendres de 3 a 7, la Tarda de Catalunya Ràdio.
Amb Elisenda Carod. Si està bé, la Tarda de Catalunya Ràdio.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Un minut per arribar a tres quarts de deu del matí.
Som al suplement. Som a Catalunya Ràdio.
Amb l'Anna Pardoever, el Marc Molins, la Núria Urriols i l'Oriol Marc.
Avui pendents de TV3, on hi passaran coses com aquesta.
L'atac de Rússia a Ucrània el febrer de l'any passat
ha enfonsat el país en una guerra persistent i sagnant.
Així comença, Ukraine viatja als altres fronts.
El reportatge que podrem veure aquesta nit al 30 minuts de TV3,
un retrat de les diverses cares d'Ucrània,
un país que està en guerra des de fa pràcticament un any.
Un reportatge que han fet el David Bou i el Lluís Caelles.
Aquesta setmana, que es compleix divendres,
un any de l'esclat del conflicte, un any de la invasió russa a Ucrània.
Ampli desplegament de TV3 de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio serà dijous i divendres en directe
amb la Laura Rocielfen al matí, amb diversos enviats especials
que hi tenim aquests dies, com el Sergi Roca, que de seguida saludo.
Però aquest que sentim de fons és el Lluís Caelles,
que fa tot just un any l'ha enganxat precisament l'esclat de la guerra
a la capital, aquí. Lluís Caelles, bon dia.
Hola, bon dia.
I un any després ens topem amb Ukraine viatge als altres fronts,
que avui veurem a la tele, crec que ja s'ha estrenat
a través online també, Lluís, l'enhorabona per la feinada.
On som un any després, Lluís?
Bé, doncs som...
en un lloc on ens pensàvem que no hi havíem de ser.
Fins i tot ara fa un any, unes hores abans
de l'atac massiu de Rússia contra Ukraine,
doncs pensàvem que no passaria,
que era una cosa que estava fora dels paràmetres
de l'evolució a la qual havien arribat a Europa.
I ara seguim igual, seguim amb una guerra
de trinxeres, d'artilleria, de mort, de sang,
lluny de aquella guerra cibernètica que alguns
havíem pronosticat.
Aquesta guerra serà una disrupció absoluta del país,
el país es paralitzarà, hi haurà una rendició incondicional
com la que hi va haver al Japó després de les bombes atòmiques,
però degut amb una disrupció cibernètica.
No ha estat així, el país està, són més amb un càstig brutal
per part de Rússia. Hi ha una guerra desfermada, també Ukraine lluita.
Aquí hi ha crims de guerra, hi ha barbaritats, és a dir,
estem en un escenari trist, trist.
I el que semblava que havia de dur a poc s'està eternitzant
amb Ukraine, que no es rendeix i que ha plantat cara,
i evidentment amb el suport armamentístic
d'Europa. Aleshores,
veure un horitzó perquè això s'acabi es fa molt difícil,
molt complicat i fa la sensació que va per llarguíssim.
Jo la sensació que tinc, i jo no soc un observador
internacional ni un esperm geopolític,
però la sensació que tinc és que la guerra ha agafat una dinàmica
una mica pròpia a cada banda, és a dir,
Putin, jo crec que va cometre un enorme error
estratègic entrant en una guerra que havia de guanyar amb 7 dies
i com et deia sense sang, gairebé un passeig militar
dels tanks fins al centre de Kiev, es va equivocar
i ara es veu obligat a presentar algun tipus de victòria a la seva gent.
Ukraine, jo penso que es van sorprendre ells mateixos
de la debilitat i la disfunció dels russos,
han anat tenint victòries durant aquesta guerra,
algunes molt importants. Això ha fet que Occident,
molt tímid amb el suport, s'hi hagi anat implicant
i hagi anat tallant línies vermelles. Fa el començament de la guerra
parlàvem de quin tipus de material es podia enviar,
els alemanys enviaven només material defensiu, cascs i armilles,
i ara estem parlant ja d'enviar avions de combat.
És a dir, s'han anat passant línies vermelles. Occident també s'ha posat
en una situació, en una pròpia guerra de la qual difícilment la desescalarà
i jo penso que ara no hi ha ningú que d'una manera ràpida i efectiva,
crec que no hi ha canals de comunicació ocults tampoc,
que d'una manera ràpida i efectiva pugui aturar aquesta guerra
i la guerra s'està movent una mica sola i això fa una mica de basarda.
Què hi veurem aquesta nit al TV3, Lluís?
Doncs aquesta nit hi veurem històries de gent.
Quan ens vam plantejar de fer aquest reportatge d'un any de guerra
ens vam trobar amb la tesitura que d'aquesta guerra,
jo no diré que s'ha explicat tot perquè mai s'ha explicat tot,
però s'ha explicat moltíssim, moltíssim el que hi passa des de moltes vessants.
Hi ha milers de periodistes de tot el món rascant, gratant,
explicant i fent el dia a dia.
I al final a mi em va passar una mica que, per exemple,
amics meus, gent de la meva família, la meva cunyada que és mestra,
em deia, escolta, i les escoles, com funcionen?
Una altra amiga em deia, i les pensions?
I al final vaig pensar que hi havia moltes d'aquestes preguntes petites
que potser els periodistes que hi passem amb puntetes
o es passem per al qual estem allà, que s'havien de contestar.
I vam agafar el cotxe i ens vam posar a viatjar
com a unes entrevistes pactades, però sobretot molt oberts
al que ens podia passar, i a escoltar la gent.
A veure com la guerra, que és aquest magme que es posa
per tots els poros de la vida de la gent, com hi entrava
i com la gent sobrevivia i se'n sortia.
I aquí és on ens hem trobat, a poc a poc parlant amb la gent,
amb aquestes històries de resistència, amb les quals jo no hi contava.
Hi ha hagut algunes jornades, i s'ha parlat de la resistència pacífica
que hi ha hagut a Ucrània, però ens vam anar trobant amb històries
que en aquesta posició, des del carrer, des de la seva intimitat,
havien lluitat amb molta convicció i molta força contra la invasió.
I aleshores això ens ha fet mirar una mica el reportatge.
I al final del reportatge ho diem als altres fronts, perquè
cadascú té el seu petit front, algun és un front de lluita,
de resistència, com el metge que fa certificats falsos
de malaltia per allunyar soldats russos del front
a les zones ocupades, fins al que té el front del dolor,
perquè ha perdut un ser estimat assassinat,
o perquè té un fill segrestat no se sap on.
És a dir, aquests petits fronts que potser
a vegades els passem per alt, perquè la geopolítica ens pesa molt més, oi?
Sobre el terreny, a la ciutat de Harcif, i tenim els enviats
espacials de Catalunya Ràdio, el Sergi Roca i el Josep Places,
que fa possible aquesta connexió. Sergi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, molt bé. Harcif, que ha canviat de dalt a baix,
i que ha passat de 200.000 habitants a 200, pràcticament.
Ens ho explicaves aquest matí.
Un barri concret, el de Sàltifka, perquè Harcif és molt més gran,
tenia un milió i mig d'habitants abans de començar la guerra,
però aquest barri concret del nord de Sàltifka,
concretament, tenia 200.000 habitants,
i ara n'hi viuen 200.000.
És molt poca gent,
amb històries, o amb explicacions que et donen
de per què viuen allà,
que no acabem d'entendre des de la nostra òptica,
perquè realment són cases esventrades,
on han caigut abusos, on han caigut, en algun cas,
bombes de dispersió, fins i tot en aquesta zona,
segons Human Rights Watch, però ells continuen allà.
Et parlen d'alguna manera divagant,
fins i tot en alguna ocasió, passen fred,
parlen amb molt poca gent,
per tant quan et veuen et venen a parlar,
però és una situació molt precària,
i a la vegada estan ajudats per voluntaris
que tenen la seva pròpia història,
gent que ajuda, d'això segur que en Lluís,
aprofito per saludar-lo a la Lluís,
se n'ha trobat molts, les vegades que ha estat aquí,
però que tenen la seva pròpia història,
desplaçats que ajuden a desplaçats,
ahir parlàvem, per exemple, amb la Leftina,
i ella mateixa ho ha perdut gairebé tot,
perquè la seva pròpia història
s'ha anat en orris,
i el que fa és per viure, per no tornar-se boja,
el que fa és ajudar a altra gent,
i això és el que fan aquí, ajudar-se els uns als altres.
Sergi, quina intenció teniu aquests dies?
Amb quin objectiu he enviat a Harkif aquests dies?
Mira, ara mateix, primer vam arribar a Keef,
ara som a Harkif, just al lloc
segurament més icònic de Harkif, malauradament,
més enllà d'aquest barri de Saltifca, que és la plaça de la llibertat,
amb l'edifici, aquell on va caure un mísil,
l'edifici governamental de la regió,
una de les imatges que ens van coçar més
a l'inici de la guerra,
i la intenció és moure'ns cap a d'entrada a alguna zona alliberada,
entrar a alguna zona alliberada, però, clar,
i veure fins a quin punt zones alliberades
ara estan amenaçades de nou
per les tropes russes, que avancen pam a pam,
molt lentament, molt menys ràpidament
del que pretendria Putin, sense cap mena de dubte,
però, clar, hi ha gent que continua vivint allà.
Molta gent ha marxat, però intentarem veure
quines històries ens expliquen.
El Sergi Roca i el Lluís Caelles, dues veus
que ens han explicat la guerra aquest últim any, i que, a més a més,
precisament tots dos fem una cobertura
a Ucraïna, suposo, amb el Maidan, Lluís.
Sí, sí, sí, amb el Sergi.
Ens coneixíem allà a través de les hores,
jo sabia qui era ell, suposo que ell sabia qui era jo,
però ens vam trobar al Maidan el 2014
en una situació, no semblant a la que hi havia ara,
però sí de revolta, i una situació
en què vam haver d'explicar,
una cosa una mica inèdita, que es veu com un país de la nit al dia
es queda sense govern perquè la revolta, una revolució,
tomba el govern. Allò va ser fascinant.
Jo sempre explico el moment ràpidament en què a l'hotel Ucraïna,
que està al capdamunt de la plaça Maidan d'Equif,
vam arribar-hi carregats amb els equips
que era territori dels Berkut, de la policia de Yanukovych,
qui estava governant en aquell moment, i com l'endemà al matí
va passar a ser territori dels que estaven protestant
i allà va començar la matança d'aquell dia
amb unes 100 persones que van morir.
Per tant, tot canviava molt ràpidament
i no ha deixat de canviar en tots aquests anys, realment.
El Sergio, que és de Harkif, i el Lluís Caelles,
que avui també mirarem amb molta atenció
amb aquest 30 minuts de TV3. Un abraçada a tots dos, cuideu-vos.
Molt bé, gràcies.
6 minuts per arribar a les 10 del matí amb el Marc Molins
i l'Anna Pardo de Vera amb l'Oriol Marc i la Núria Urriols.
És que, Núria, no vull passar per alt
l'exclusiva que ha tret la Núria aquesta setmana.
Em van parlar una mica, però vull que ens ho acabis d'explicar
perquè la història s'ho val.
A l'ara publicava una nova investigació
sobre les retribucions al Parlament,
en aquest cas les indemnitzacions que rebien els antics càrrecs
de la mesa del Parlament quan abandonaven la Cambra.
Hi va haver una informació d'Ernest Banach al capdavant de la Cambra
entre el 2003 i el 2010 i que va permetre que el mateix Ernest Banach
cobrés 128.000 euros quan va deixar el càrrec.
Altres altres càrrecs de la mesa, com Higini Clotes dels socialistes,
es van portar 170.000 euros.
El remunt camp de Convergència se'n van portar 144.000.
Com t'ho has fet per aconseguir totes aquestes dades, Núria?
Per què no és fàcil? Ja ho sabem d'etapes anteriors.
Sí, és a través de diverses peticions de transparència.
Un cop vam destapar les llicències per edat que es van crear el 2008,
vam voler tenir dades sobre els subsidis de jubilació
que afecten també als funcionaris després d'aquestes llicències per edat
i, per altra banda, les indemnitzacions, com explicaves,
dels diputats i, en concret,
la mesa que va permetre crear les llicències per edat
i també els subsidis de jubilació,
que són figures inèdites respecte a la resta de la funció pública,
sí, també, havia rebut algunes dades
d'indemnització al marxar.
Llavors, quan vam obtenir les dades de transparència
i vam tenir els números i, a banda, també vam demanar
tota la regulació que va acompanyar això,
vam veure que la mateixa mesa va canviar la norma
per tal que quan s'haguessin indemnitzats
la seva estada de la mesa
contest a l'hora de fer el càlcul d'aquesta indemnització.
I per això s'explica que les xifres que vam cobrar
Vanac, Clotes i Camp
siguin tan altes en comparació a la resta de diputats.
De fet, són les xifres més altes de la història del Parlament
o des que el Parlament té dades
d'aquest tipus d'indemnitzacions
i no és només per als anys que van portar,
sinó sobretot perquè a partir d'aquesta reforma que fan el 2005
la seva presència a la mesa passa a comptar
a l'hora de calcular la indemnització.
I això es va canviar el 2012 amb totes les retallades.
Va passar a ser incompatible cobrar aquesta indemnització
i la pensió d'expresident, per exemple,
que va acumular 128.000 euros més als 4 anys de pensió.
I a partir del 2015 aquesta indemnització
que es cobrava de cop,
l'any demà de ser diputats,
doncs el Parlament feia un ingrés als exparlamentaris
amb aquestes quantitats, va passar a ser mensual
que funcionés com una mena d'atur
perquè ara mateix els diputats no tenen natur
i si un diputat deixa ara l'escor i no té feina
pot sol·licitar aquest tipus de prestació
i cada mes pot cobrar un sou que no és superior
al que estava cobrant quan era parlamentari.
Però aquesta reforma es va fer el 2015,
llavors la reforma que ells van fer
quan van marxar es van veure beneficiats
per la seva regulació. Hem parlat amb ells
per fer aquesta informació, i el que ens han explicat
és que ells no ho van fer pensant en ells mateixos,
sinó que va ser una manera de traduir
el sou més alt que té a la mesa del Parlament
a la indemnització. El que passa és que ells mateixos
se'n van beneficiar. Exacte, llavors a les dades
el que es constata és que ells mateixos
se'ns van emportar una quantitat bastant important
del Parlament quan van plegar.
La paraula és atraco en un final, no crec que calgui dir res més.
És que queda retratat.
El que em molesta d'una manera brutal és que
llavors es fan entrevistes en directe a tots els programes,
als actuals caps de tots els grups parlamentaris
i ningú sabia res. Hi havia tot de coses que passaven al Parlament
i ningú sabia res. Home noi, mira't els papers, no?
Hi ha un tema dels premis de jubilació
que es fan en cobrar un any sencer quan marxes del Parlament
pel part de tots els funcionaris, sigui quin sigui el sou
i aquí estem parlant de sous que poden arribar
als 200.000 euros en algun cas dels funcionaris,
doncs aquest premi de jubilació, la mesa del Parlament actual
el vol mantenir tal qual o això és el que ens ha dit aquesta setmana,
la setmana que ve hi ha una reunió, a veure si
hi ha grups que volen reformar-lo.
Un ens públic no ha de fer premis ni molt menys a la jubilació
com tampoc n'ha de fer a les noces o un ens públic
gestionar cap dels públics, primera reflexió i segona reflexió
d'essos membres vienen estos cestos, és a dir,
començava amb l'inici amb l'NC i amb la divisió que
provoca la llista cívica, clar, és que l'accés al Parlament
implica aquestes prevendes i això provoca una mutació
de naturalesa que justifica discussions i divisions.
30 segons Anna, sisplau, molt ràpid.
Sí, para mí esto es roza, si no lo es, la corrupción
y es responsable del desprestigio absoluto
de la política y de los partidos políticos.
I tant, sí, sí, tal cual.
Doncs l'enhorabona, Núria, una vegada més.
Han de sortir més capítols d'aquest, s'ho dic perquè clar és que
ui que sí, ui que sí.
Nosaltres anem fent peticions de transparència.
I la Núria quan rasca troba. Vull dir que això vol dir que sí, no?
Estàs rascant. Estem fent peticions de transparència.
Fantàstic, calsem-nos.
I altres institucions també.
Hi ha altres institucions també, no només al Parlament sinó que també
en altres institucions.
De seguida les notícies. Gràcies a tots quatre, cuideu-vos.
Gràcies.
Les notícies de les 10 la setmana tràgica i Olga Tubau.
Avui el suplement, Marc.
Superinteressant, superinteressant, gran personatge, molt a dir, molt a explicar.
Moltes gràcies.