Les 10.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia, moment de repassar el més destacat que passa ara mateix
pels Mossos, que han detingut aquesta matinada
un home de 34 anys acusat de matar la seva parella de 39
a Cornellà de Llobregat.
Els agents han detingut els sospitors al domicili
que compartia amb la víctima al carrer Cornellà Modern,
on també hi havia la filla de la parella de dos anys.
L'home hauria apunyalat la dona, que ha mort després que,
tant els Mossos com el sistema d'emergències mèdiques,
intentessin reanimar-la sense èxit allà mateix, a casa seva.
A hores d'ara, la policia investiga els fets
i l'home podria passar demà a disposició judicial,
i aquest any 2023 ja són cinc,
les dones mortes per violència masclista a tot Catalunya.
A aquesta hora també parlem de l'expresident dels Estats Units,
Donald Trump, que qualifica de ridícula i sense fonament
l'acusació federal contra ell
per haver-se endut documents classificats de la Casa Blanca
a la seva residència de Marlago, a Florida.
L'exmandatari ho ha dit en un acte de campanya a Jòrgen,
el marc de les primàries republicanes,
i és la seva primera aprenent pública
des de la seva imputació divendres.
L'acusació ridícula i infundada
del Departament de Justícia de l'administració Biden contra mi
passarà a la història com un dels abusos de poder més horribles
de la història del nostre país.
Molta gent ho ha dit, fins i tot molts demòcrates ho han dit.
Aquesta persecució farotge és una paròdia de la justícia.
Diumenge, 11 de juny, avui,
se celebra a Montserrat un acte commemoratiu
dels 20 anys del cremallera.
L'11 de juny del 2003 es va posar en servei
el nou tren cremallera que va demanistrolar el monestir.
L'objectiu era descongestionar l'accés a l'abadia per carretera
i reduir la congestió dels aparcaments.
I en 20 anys,
aquesta infraestructura ha transportat 10 milions de passatgers.
Parlem també del sector de la pirotècnica,
que preveu incrementar un 10% les vendes d'aquest Sant Joan
respecte a l'any passat
i arribar als 20 milions d'euros de facturació.
Venadors, fabricants i majoristes de petards
diuen que l'any passat ja van igualar les vendes
d'abans de la pandèmia i que, per tant, ja s'han recuperat del tot.
Per això, ara estan optimistes.
Escoltem el president de l'Associació de Fabricants i Majoristes
de Pirotecnia de Catalunya, Josep Maria Vilardell,
en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies.
L'any passat, 2022, vam tenir una venda similar al 2019,
vam recuperar vendes i aquest any esperem poder superar.
Van ser aproximadament 17, 18 milions d'euros
i aquest any teníem previst,
bueno, previst, que no estàs amb mi,
però, bueno, previst poder arribar als 20 milions d'euros.
L'actualitat esportiva aquesta hora amb l'Albert Benet. Bon dia, Albert.
Bon dia. Pep Guardiola fa història guanyant la primera Champions
del Manchester City.
Es converteix en el primer entrenador
que aconsegueix dos triplets en dos clubs diferents.
A més, el tècnic català
entra en el grup selecte de sis entrenadors
que han guanyat la Champions en dos equips
i només el supera Carlo Ancelotti, que en té quatre, una més.
Un gol de Rodri al minut 68 va acabar amb la resistència
d'un Inter de Milà que va sorprendre el City
amb el seu plantejament i que hauria pogut empatar
i forçar la pròrroga a la final d'Istanbul.
El City tanca la temporada amb la Champions, la Premier i la FA Cup.
La penya perd contra el Madrid
al tercer partit de semifinals de l'ACB de bàsquet
per 73-83 a Badalona
i l'equip madridista se situa amb un 2 a 1 a la sèrie.
El jugador del joventut, Andrés Félix,
titlla l'actuació orbital de vergonya.
Un sector nombrós d'aficionats de la penya
va cridar a sacir, a sacir el jugador del Madrid i a bossel.
La Liga indessa va fer un comunicat
dient que portarà aquests crits al comitè de competició
i a la comissió anti-violència.
Avui, un Icaja a Barça, a dos quarts de 7, a Màlaga,
amb l'eliminatòria empatada a 1.
També avui, a les dues, la cursa de MotoGP
del Gran Premi d'Itàlia, victòria de banyà i a la cursa Sprint.
Àlex Rins va caure, es va trencar la tíbia,
i el peroner, el pilot català, es perdrà a banda de la cursa d'avui
als Grans Premis d'Alemanya i Holanda.
El suplement, amb Roger Escapa.
De planeta Terra només en tenim un, però hi ha tants munts com persones.
El món de la Susana, el de l'Òscar, el de la Maria.
Ecosistèmes valuosos que cal assegurar.
I màgis assegurances.
Protegim el teu món.
Empresa col·laboradora del plat 20-30 de suport a l'esport de base.
A partir de dilluns, la tarda amb l'Elisenda Carod
comença la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Ràpid, va, que no arribarem a tot arreu, si no.
Vinga, pugeu tots dins la caroneta, va, som-hi.
Cada dia serem en una població diferent.
Dilluns 12 de juny, Barcelona, casa orlandària.
Amb en Joel Díaz, tot sobre la final d'Euphòria,
amb l'Aida Fita i companyia.
També tindrem l'Estel Solell i el Duran, amb el seu debat populista.
I en Gonzalo Bernardos, a holda, i continuem, ràpid, ràpid, ràpid.
Dimarts, la tarda des de Tarragona.
Dimecres, des de Lleida.
Dijous, des d'Igualada.
I divendres, des de Girona.
Celebrem junts la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Amb l'apadrinament de Caprabo, la cistella que enamora.
Celebrem plegats els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Havíem suat aquella terra i ens l'estimàvem,
i ens la van arrebatar.
Les irregularitats del Pantà de Rial el descobert.
El Pantà de Rial és un error, una estafa i una traïció.
Té un problema d'inseguretat claríssim.
Rialp, l'últim Pantà.
Sense ficció, a TV3 dimarts a la nit.
Ahir li vaig fer un petó. Però si està casada.
Per què es va casar amb un home així?
No t'esperis res.
La Lila, com més amor i més efecte,
li donen més cruel pot arribar a ser.
No el vull veure més.
Et penses que pots fer el que vulguis amb la vida de la gent?
L'Amiga Genial, a TV3 aquesta nit.
Isolation
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante, con seni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Pero me tienes a loca.
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido en una tierra hostil,
donde ha habido un éxodo empresarial,
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas,
y vienen a comunizar autónomas, como Madrid,
porque aquí un catalán se siente más en libertad que en Cataluña.
Al Palau hi ha molta pinya.
Pinya cada matí.
La setmana tràgica.
Passen 6 minuts de les 10 del matí, som al suplement, som a Catalunya.
A la ràdio som a Palma.
A partir de quarts obrim portes d'aquest teatre principal de Palma,
tot ple per veure en Toni Afon,
Maria del Mar Bonet de Sousa,
Tomeu Penya, Maria Heïn,
les veus més destacades de Catalunya Ràdio a Palma
al llarg dels 40 anys de l'emissora.
I avui amb aquest especial de la celebració a Buffanes-Pelmes.
A Londres, Joan Sindreu, columnista al World Street Journal.
Bon dia, Joan. Bon dia.
I Toni Rodon, doctor europeu en ciències polítiques i investigadors
a London School of Economics, professor de l'UPF.
Hola, Toni, què tal? Bon dia, bona hora, què tal?
Com estàs, Joan? Nit llarga a Londres o no?
Sí, sí, sí. A més, fa molta calor aquí, eh?
Però el que tinc aquesta setmana són notícies pel Rodon.
A veure. A veure, a veure.
Perquè se m'ha, diguem, coercionat, eh?,
a fer una cosa que vaig dir que no faria mai.
Què és? Que al Rodon li agrada.
Que és fer esport. No!
Ho has immortalitzat, Joan, tenint foto d'això?
No, se'm va posar un ultimàtum
que alguna cosa havia de passar, eh?,
si jo expiro arribar als 40 anys,
i se'm va dir que ho havia de fer.
Llavors, al dimecres a les 9 de la nit,
que és l'únic moment que tinc,
em vaig apuntar i vaig anar a una piscina d'aquestes a fer esport.
A nedar.
A nedar, a nedar.
I és bastant fascinant, eh?,
perquè hi ha allò que se'n diu, com quatre canals on pots nedar.
Sí, el que és una piscina olímpica, o de 25 o 50 metres.
Exacte, sí, sí.
I afortunadament hi ha el d'allò pels lents, eh?,
hi ha la via pels lents, i em vaig posant allà...
Es pot dir Gràs, a Catalunya Ràdio o a Ràdio Nacional de Catalunya?
Es pot dir o no? Suposo que sí.
Doncs em vaig posar allà i em vaig sentir bé,
perquè estava jo amb tots els Grassos,
l'altra gent rebaçuda, diguem-ne.
I una cosa, Ion, vau fer allò, dividir el carril en dos,
o fèieu circular?
No, no, és a dir, anaves per un costat i tornaves per l'altre,
llavors hi havia el carril dels lents, eh?,
i érem allà tots els que estàvem amb un intent de no morir
en els propers dos anys.
Llavors hi havia el mitjà,
i llavors en el carril número 4 ja hi havia tota la gent allò,
formosa, eh?, que anava a gran velocitat.
Aleshores, Ion, també és veritat que,
de tots els esports que podies triar, n'has triat un, que és...
Amb un cost d'entrada elevat, eh?
Sí, no, no... Que ja està bé.
No, i ostres, que...
T'ha d'agradar molt, perquè...
A mi, per exemple, nedar no m'agrada gens.
Tinc alguna mena de trauma de petit amb aquells cursos,
perquè per mi l'aigua sempre està freda,
sempre agafava foncs i conjuntivitis,
i després el tema del salvador's lip,
crec que és una cosa que si no tens un cos escultural,
que no és el cas, és bastant antiestètic.
Però no cal, això?
Què vas, amb un pantaló boxer de platja? Per nedar?
Però no has rapat?
No, clar, perquè...
Però això no ets un nedador,
llavors ets un banyista de platja que vas a la piscina.
Però tu què et penses que és la gent del carril o aquesta?
Et penses que són Michael Phelps o què?
Vas amb un banyador d'aquests de flors de Hawaiià?
No, jo no tinc flors.
Jo tinc els del Decathlon, que són d'un sort color.
Aquests són els ideals.
L'habitament és important, eh?
I quin estil fas? Croll o esquerra?
El que ve de gust, no? Cada moment.
Has tret tu el tema i on?
No, no, però a veure, quina alternativa hi ha, si no?
El Toni Corra?
Però córrer, no hi ha res pitjor al món que córrer.
No tens ni l'al·licient de remollar-te, i a més a més...
Tu per on corres, Toni? Si això és una ciutat de ciment.
Home, no, però si tens molts parcs on anar.
Allà on vius, tens un parc fantàstic.
Si alguna cosa hi ha a Londres, són parcs.
Quin parc? Bé, parcs.
Quin parc, Toni, quin parc?
A més a més, està bé, home, aquests dies fa calor, et toca l'aire...
En tot cas, Jon, a mi jo estic content que hagis iniciat
aquesta aventura, sisplau, un dia fes una foto i comparteix el grup.
Sí, és això, hi ha un cert patatisme en arribar
i t'adones que tothom està en la teva situació
d'absoluta desgana i descens cap al detritus, però...
Està bé, perquè l'Escapa volia parlar del city,
i en Jon ha sortit...
Jo t'he preguntat si era una nit llarga a Londres pel city,
però no sé realment si a Londres hi ha aficionats al city,
o si és un rival.
És una part meva, eh?, el partit, tot i que va ser una castanya, però...
Vols conèixer la meva història patètica a Escapa,
del city, molt ràpid?
Vaig anar al pub, hi havia molts hooligans, diguéssim,
em vaig posar al costat del que semblava que eren uns italians,
pensant que ella posava allà al costat,
que segur que no animen i, per tant,
no m'identifiquen com a potencial equip rival,
i en alguna falta es van aixecar protestant com uns anargúmens,
em van tirar la cervesa per sobre,
i res, la mitja part ja estava a casa.
Ja vas renunciar, eh?
Sí, sí, home, allò en ple de cervesa durant no sé quants minuts,
ja tenim una edat, eh?
També es podia veure per YouTube, a Catalunya, o no?
El feien en obert per televisió espanyola.
El feien en obert, val. Aquí el feien per YouTube.
En obert. En obert per YouTube.
Molt bé.
3 minuts per arribar a 15.15 del matí,
som el suplement Som a Catalunya Ràdio,
això és la setmana tràgica,
en una setmana futbolísticament i econòmicament marcada
pel fitxatge de Messi per l'Inter de Miami.
Els tràgics comentarem com fa diners l'Inter de Miami,
perquè això bàsicament és un club de futbol
que s'ha creat no per fer gaudir els seus socis,
sinó per guanyar diners, no, Eion?
Bé, ja... em podem parlar de tot això.
Diguem que s'ha creat amb la intenció
que algun dia potser guanyarà diners.
Aleshores, explica'ns per què...
És a dir, perquè estem parlant del cinquè o el sisè esport
als Estats Units...
Sí, mira, tinc xifres d'això, efectivament,
és el cinquè esport, cosa que si sabeu una mica
com funciona el tema dels Estats Units,
no us sorprendrà, oi?
Tu em saps dir quin esquadra hi ha per davant?
Sí, sí, t'ho pregunto.
A veure, suposo que el futbol americà segur,
el bàsquet segur...
Efectivament. Per tant, tenim la NBA, no?
I tenim la NFL, National Football League, per tant, ja són dues.
Després, el tema del gel...
National Hockey League. També, no?
Per tant, NHL. Però te'n falta una.
Me'n falta un.
El pare, que no va veure el fill!
El baseball, no? El baseball.
Per tant, falta el Major League Baseball.
Per tant, si penseu així, no és tan sorprenent, no?,
que el futbol sigui el cinquè.
Vull dir que no està tan malament.
Si mirem els ingressos que fa la Major League Soccer,
parlem de 1.000 milions de dòlars l'any,
que sembla molt, però no és gens, eh?
És el 10% del que serien els ingressos, doncs,
de la Major League Baseball.
O sigui, del baseball.
I no té pinta que això, culturalment, es pugui tancar.
Però, doncs, sí que la idea, no?,
especialment a partir d'ara,
perquè això hem d'explicar que el fitxatge de Messi
s'emmarca en una situació en què Apple,
l'empresa tecnològica,
que, com sabeu, té aquest cerebi de streaming que es diu Apple TV,
va signar recentment un contracte,
un nou contracte de drets televisius,
en què, durant els propers 10 anys,
doncs, pagaran en un total de 2.500 milions de dòlars.
És el primer cop que hi ha una sola plataforma de streaming
que té, doncs, els drets a una lliga d'esports major,
una d'aquestes grans,
i això fa que la MLS,
que estava actualment cobrant uns 90 milions de dòlars l'any,
em passarà a cobrar 250.
Perquè abans teníem contractes d'això amb Univision,
amb ESPN, amb la Fox,
que, doncs, ja han caducat.
I, doncs, és veritat, també, mira, si mirem les enquestes,
això que li agrada al Rodó,
quan se li pregunten als americans
que és el seu esport preferit,
el cas de...
De fet, això no sé si ho sabeu,
però amb molta diferència és el futbol americà.
O sigui, el bàsquet i el bàsquet estan sobre el 10%.
El futbol americà està sobre el 40%.
I és veritat que el nostre futbol, doncs,
ha tingut un cert repunt.
Estava sempre al voltant de l'ull el 2%
i ara està al voltant del 7%.
I això i la idea que el 2026 faran el Mundial,
doncs sembla que ha generat aquesta idea
que potser amb el futbol hi faran diners.
Toni.
Sí, és curiós, això, Jon, perquè, com bé saps,
passa amb una estructura en la qual,
quan algú va als Estats Units i viu un temps,
se n'adona que molta gent juga al futbol,
tal com l'enterem nosaltres, sobretot a les categories inferiors,
a l'escola, i és un futbol, és un esport molt femení.
És per nens i per noies, no? Exacte.
I, a més a més, sembla que creix una mica en els últims anys,
sobretot arran de la immigració
que ve de Centremèrica i d'Amèrica del Sud.
En tot cas, Jon, una pregunta per tu,
la estructura de com funciona la Lliga Americana de futbol.
Jo tenia entès que fa uns anys hi havia alguns clubs
que de fet tenien el mateix propietari
i que sovint jugaven contra ells,
equips que bàsicament eren de la mateixa persona,
hi havia la mateixa persona al darrere.
Sí, això és curiós.
En el seu dia, sí que hi havia una lliga americana de futbol
que seria reconeixible per a nosaltres,
una lliga normal, perquè ens entenguem,
que hi ha una sèrie d'equips que s'associen creant una lliga,
que es deia la North American Soccer League.
I aquí, si us recordareu, hi havia un club molt famós,
que es deia el New York Cosmos,
que era propietat de Warner, dels Warner Bros.,
i hi van jugar P.L.A. i Beckenbauer.
Segurament recordareu en el seu dia
que, per exemple, va jugar a uns equips
que tenien uns noms molt curiosos,
que es deien Washington Diplomats i Los Angeles Aztecs.
Però tot això va anar declinant.
Hi va haver un moment que, quan vam arribar al 1984,
només teníem nou equips a la lliga,
i volien fer-la una temporada més
i resulta que només dos hi volien participar.
Per tant, el futbol de Lid va morir una mica,
però vam acabar-la recuperant l'any 94
amb això que anomenem la Major League Soccer.
El futbol redon és un sistema molt estrany,
perquè no és realment que hi hagi una sèrie d'equips
que s'hagin associat.
De fet, si penseu en les lligues americanes,
com deia ara la NFL,
són una mena de cartel.
Els membres que controlen aquests equips s'agrupen.
De fet, fins a poc, la NFL era una ONG,
no era per ànim de lucre,
i cada club rep una franquícia
i ells tenen el dret d'exploitació en un territori.
Aquests equips aquí cobren de tot, fan les despeses,
i després l'únic que es canalitza per la NFL en si
són els drets televisius.
El futbol, el soccer, no va així.
El que tenim és una sola entitat, que és aquesta MLS,
que seria com una empresa,
i hi ha un model molt estrany
que s'anomena els inversors operadors,
que vol dir que tu inverteixes,
és a dir, ets accionista d'aquesta MLS,
que és una sola entitat, com dic,
els contractes dels jugadors són tots empleats d'aquesta MLS,
no són empleats els clubs,
però després algú ha de gestionar els clubs en si.
Llavors, tu, com a accionista,
doncs també ets operador
i se't dona un club que tu pots controlar.
Què passa, que inicialment, això fa uns anys,
no hi havia prou inversors en això del futbol als Estats Units,
com per a que cada propietari tingués un club.
Llavors, el que teníem, per exemple, és que AEG...
Sí.
Això de les cuines, no?
Doncs tenien 6 clubs.
En Phil Anschutz, d'ANESE, tenia 6 clubs.
I, per exemple, Hunt Sports,
d'un senyor ric que es diu Lamar Hunt, en tenia 3.
Llavors, clar, es trobava que els clubs d'un mateix milionari
competien contra l'altemilionari o de la mateixa empresa.
És veritat que ara, gràcies al creixement de la Lliga,
s'ha passat un model reconeixible.
Ara mateix tenim 28 clubs, 3 són canadans, no són americans,
i un futur, que també s'hi unirà,
i aquesta gent, que en el seu dia tenien tants clubs,
exemple, AEG, ara mateix només té el Los Angeles Galaxy,
i Lamar Hunt, ara mateix només té el FC Dallas.
Per tant, hem arribat a un punt en què sí que s'assembla més
al que ens imaginaríem,
però, quan mirem una mica, l'estructura és diferent,
perquè com dir que el que hi ha és una estructura centralitzada
que ho controla tot.
Em diuen que d'aquí uns instants, i això segur que us interessarà,
podré saludar Ferran Soriano, el director executiu del Citi.
Fa una estona he enxergut amb Manel Estiarte,
que deia que no havia passat pel llit encara després de la celebració,
i ara serà el torn de Ferran Soriano,
una exclusiva al suplement d'aquí poca estona.
Interessantíssim poder-lo sentir,
perquè, a més, és una persona que sentim poc.
I, al final...
Perdó el que em desviï una mica, però esteu parlant de futbol,
però crec que fa una estona el...
ha dit una cosa que ara,
llegit a través del Twitter i de les xarxes,
encara agafa més rellevància, quan ho veus impresa, a vegades,
que l'Estiarte diu...
ens ha deixat anar a dir que Guardiola
no continués més de quatre anys al Barça, no va ser culpa seva.
Que és una veritat que tots sabem,
però l'Estiarte ha parlat molt clar, no?
Perquè llegint avui els diaris,
seguint tota la col·larada de la final d'ahir,
tens la sensació que aquella final la jugava al Barça,
d'alguna manera.
O l'hauria d'haver jugat al Barça, perquè és que mires el site i dius...
Guardiola, Estiarte, Ferran Soriano,
Chiqui Bigueristain...
Aquests dies escapa, no sé si heu tingut la mateixa sensació,
però a mi el cap no em para de venir aquella idea de...
I si? I si s'haguessin quedat?
Què hauria passat tots aquests anys?
No hauríem probablement passat, o no,
per aquest desert insuportable que hem anat experimentant.
I, de fet, jo, potser és que estic una mica malalt,
però aquests dies de nostàlgia no he parat d'entrar al YouTube
a mirar vídeos de les èpoques glorioses.
I una mica reforça aquella idea que el Barça no sap deixar
anar els seus trofeus, no?
Els seus grans jugadors i grans entradors.
No sé què us referiu, perquè jo, en el seu dia, recordo,
quan vaig obrir el Mundo Deportivo,
el Santi Nolla explicava que el Sandro Rossell
es portava molt millor amb Guardiola que a la porta.
Per tant, no sé què us referiu.
Ai...
No, hem de fer una mica de temps, perquè amb el Ferran Soria
havíem quedat ara, i serà ara, d'aquí uns instants.
Si vols, escapa.
No, jo us vull preguntar.
Vosaltres volíeu que us va sorprendre
que aquest fos el destí final de Messi?
Suposo que no us va sorprendre.
Home, jo pensava que no el podríem pagar.
No, clar, però...
Que no el podríem pagar a Miami o al Barça.
No, no, no, a Miami o a Barça també, però que aniria això...
A l'Aràbia Saudita.
Clar, és que aquí, i mira, és l'últim que expliquem d'això,
en principi, cada equip d'aquests de la Major League Soccer
té un límit salarial.
És veritat que, a nivell de l'empresa,
se'ls deixa que hi hagi 3 jugadors que accedeixin aquest límit,
perquè, com dic, és centralitzat
i a tothom li interessa que hi hagi bons jugadors.
Això és una cosa que...
El bècam sempre canvia normatives.
Allò de la llei bècam, allà hi va haver la regla bècam,
que va ser qui ho va introduint el seu dia.
I el que passa és que hi ha hagut acords paral·lels, no?
Tenim acords amb Apple o Medidas, etcètera, no?
Sí, Apple sembla que pagarà Dides també,
i es veu que se'n li donarà accions...
Per tant, sí, sí, aquí hi ha hagut enginyeria, eh?
I, com dic, la idea és que això, al final,
portant gent com Messi,
acabarà fent diners, de moment no en fa, eh?
Aquí no es parla gaire d'això,
però la majoria d'aquests clubs perden calés.
De fet, mirem les valuacions d'aquests clubs
i no tenen cap sentit, eh?,
perquè, per exemple, al Los Angeles FC,
l'avaluació que se li posen als senyors comptables
diuen que val mil milions de dòlars.
Quan mirem quant generen a l'any en benefici operatiu,
són vuit.
Per tant, a mi m'explicaran exactament
com es pensa fer diners,
perquè de moment no ha funcionat.
Tu i jo en volies que tornés, Messi, al Barça?
És a dir, ràtionament,
és a dir, jo crec que hauria estat bo que tornés
si, financerament, no s'hagués sacrificat
la construcció de l'equip,
que això era difícil, no?, perquè requeria la regla...
Bé, requeria la regla 1 a 1 de la Lliga,
requeria que Messi acceptés un salari relativament baix,
és a dir, impossible, no crec que fos,
perquè quan tu mires l'equip,
hi ha molts jugadors que no han funcionat, no?,
de les apostes que s'han fet,
per exemple, no ho sé, Ferran Torres, per posar un exemple.
Jo crec que no és impossible, amb un equip com el Barça,
que es desfés de Ferran Torres, de Kassier,
de jugadors que no són molt necessaris,
per introduir-hi Messi
i intentar fitxar algú, additionalment,
que també et fes créixer l'equip.
Jo crec que això no era impossible, però sí que era molt difícil.
Toni.
A veure, jo, com a bon culer i català,
i, per tant, gran amant de l'optimisme es madridisme,
si hagués vingut, hauria criticat,
i ara que no ha vingut, també.
El nivell de satisfacció és relatiu.
Aquí em dóna la sensació que s'ha volgut retirar, no?,
i aquí hi ha uns imponderables que suposo que coneixem menys,
i que aniran sortint.
Ja sabem que Messi té algunes propietats als Estats Units,
és també més a prop d'Argentina,
hi ha una comunitat allà...
Bé, s'ha volgut retirar,
i segurament ja té la sensació que ho ha guanyat tot,
i tampoc li feia molta il·lusió,
perquè és un projecte que li venien des de la capital catalana.
A mi, sincerament, em sembla una mica patètic, eh?,
amb, perdó, allà, Miami...
que, diguéssim, un festival.
4 minuts per arribar, dos quarts d'11 del matí.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio.
Ferran Soriano, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. I l'enhorabona.
Moltes gràcies. Estem molt contents.
No m'estranya.
Aquesta hora el Suplement, el director executiu del Manchester City.
Em parlava que saludava el Manel Estiarte
i em deia que no havia passat pel llit, encara.
Has pogut dormir una estona, Ferran?
Potser un parell d'horetes.
La nit ha estat llarga, eh?
Sí, molt llarga.
Pel canvi d'horari, també.
En realitat, la festa, jo crec que vaig marxar a les 7 del matí,
i encara continuava.
Escolta'm, Ferran,
l'Estiarte em recordava que el Guardiola porta 7 anys a Manchester.
Tu quants en portes?
Jo en portaré 11 aquest estiu.
11. 11, déu-n'hi-do.
11 anys per aconseguir una Champions a Falkland,
amb molta paciència,
i mantenint un projecte esportiu
amb Pep Guardiola al capdavant,
malgrat que ha guanyat moltíssims títols,
però que ha triat 7 anys a guanyar una Champions.
Sí, però és que,
com saben tots els aficionats del futbol,
no pots jutjar la feina per guanyar la Champions, o no?
La feina de cada dia es jutja guanyant les digues,
i les copes dels països, sobretot la Lliga.
I el Manchester City, en l'última dècada, n'ha guanyat 6.
I això vol dir que hem anat consolidant un projecte fort,
i jo sempre dic al meu equip,
si anem jugant bé,
arribarem a la Champions,
i un cop arribarem a la semifinal,
i un cop a la final,
un dia la perdrem i un dia la guanyarem.
I és justament el que ha passat.
I jo crec que és el que passa a tots els equips.
Vas patir molt el partit d'ahir?
Sí, una mica,
perquè va ser un partit molt igualat i molt dur,
com l'esperàvem.
I, de fet, com sempre passa,
si mires les últimes finals de Champions,
totes s'han guanyat 1-0,
o després de pròrroga i penals.
Però la veritat és que tenia confiança.
He vist l'equip molt sòlid,
he vist l'equip volar en els últims mesos,
que hem tingut uns mesos duríssims,
que potser ja us ho he explicat al Manel,
jugant dos partits cada setmana,
jugant-nos la Lliga, jugant-nos la Copa,
jugant-nos la Champions.
I arriba un moment que l'equip té ritme,
l'equip s'ho creu i s'ho creu i s'ho creu,
i jo estava convençut que guanyaríem.
La pregunta que ens fem molts avui,
segurament molts aficionats al Barça,
mirant el City, mirant Pep Guardiola,
mirant el Chiqui, mirant-te tu,
mirant-te l'Stiarte,
és que tot això no ho podrien haver fet al Barça?
Doncs sí, de fet ja ho vam fer, no?
Sí, però només quatre anys, no?
Només quatre anys, no?
Sí, al final, jo crec que la vida et porta...
pels camins que et porta, no?
Jo crec que hi ha molt bons professionals del futbol,
i del negoci del futbol, i de la indústria del futbol,
arreu a Catalunya, també, no?
I al final jo crec que hem d'estar contents
que alguns ens han fet carrera aquí i carrera allà,
i d'alguna forma portem la bandereta,
portem la nostra catalanitat arreu del món.
Tens la sensació que Guardiola es pot convertir
en una mena de Ferguson o d'Arsen Begner al City,
on hi ha més tradició en alguns equips anglesos
de mantenir un mànager, un entrenador,
durant una pila d'anys?
O aneu partit a partit, com es diu en el món del futbol?
No, jo crec que aquest model és un model que ja no funciona,
i és un model que en realitat és erroni, no?
Que a Anglaterra hi havia la idea
que el que seue a la banqueta
és el que mana en tot el futbol,
i que s'hi pot estar 20 anys, no?,
com va fer el Ferguson, per exemple.
I així no funcionen bé, els equips.
Els equips funcionen bé, els clubs funcionen bé,
com ha funcionat el Barça o com funciona el City,
quan hi ha una persona que se seua a la banqueta
que té un àmbit de gestió de curt termini,
que és el partit d'avui, la lliga d'aquest any,
la temporada d'aquest any,
i algú que és el director de futbol, que en el nostre cas és el Txeki,
que té un horitzó més llarg,
que mira la plantilla pels propers 5 anys,
pels propers 10 anys.
Aquest és el model que funciona bé.
A Anglaterra estaven acostumats a un altre,
que ho has fet servir tu, li diuen manager.
El que se seua a la banqueta no li diuen coach, entrenador,
sinó que li diuen manager.
I això ja denota una figura diferent com que ha de fer més coses,
i no funciona,
perquè al final l'entrenador té tanta feina,
si tu veiessis quan treballa el Pep i el seu equip
per preparar els partits,
que no pot estar pensant també
en què farem l'any que ve d'aquí dos anys, d'aquí tres anys.
Això ho fa el Txeki.
El model que a Anglaterra es creia molt,
ara ja han vist que no funciona.
I, per tant, no espero que ningú,
tampoc crec que estigui 20 anys assegut a la banqueta,
que és molt dur.
Interessantíssim el que explica el Ferran Soriano.
Tinc la sensació que el Barça ara mateix
és anys llum d'aquest model,
o que, si més no, aquí a la Lliga espanyola
es mira molt al curt termini.
No, jo crec que no.
Els equips, molts equips de la Lliga espanyola...
Jo puc parlar bé del Girona, perquè també és nostre.
Hi ha un director esportiu que es diu Quique Cárcel,
que fa molts anys que hi és,
i que té... Ell és el que gestiona la part esportiva del club,
mirant al mig i al llarg termini, i ho fa molt bé.
I els entrenadors han canviat, però l'estil de joc,
la filosofia, l'approach, com juguem a futbol, no.
I això funciona,
i hi ha altres equips de la Lliga espanyola que ho fan,
i el Barça també.
El Barça té tradició, els últims anys,
de tenir un director esportiu sempre.
Ara, doncs, canvia o no canvia,
però tenir aquesta figura que mira al llarg termini.
Després, tots mirem al curt termini perquè volem guanyar demà.
Però, al final, la clau de la bona gestió dels clubs de futbol
és prendre aquesta distància
i ser capaç de decidir amb fred
i de no entrar en pànic
o no preocupar-se massa pel que passa en un partit.
Nosaltres tenim una petita broma que fem al nostre grup,
al City Football Group,
que tenim 13 equips de futbol,
o sigui, ens passen moltes coses cada cap de setmana.
I diem que no prenem decisions els dilluns.
És una cosa una mica simbòlica, no?
Però és per dir que no prenguis cap decisió en calent
després d'haver guanyat o perdut.
Estem aprenent moltes coses de sentir el Ferran Soriano,
que el sentim molt poc.
Ara heu guanyat el triplet.
Espireu el sextet que ja va guanyar Guardiola amb el Barça,
al llarg de la temporada que ve?
Ara, avui, el que fem és celebrar-ho i celebrar-ho molt.
Cada vegada que algú em pregunta ara què fem,
dic celebrar.
La setmana que ve en parlarem.
I tu tens intenció de tornar algun dia al Barça?
No, jo crec que aquesta etapa ja l'he fet.
Ja l'he fet.
No, jo crec que aquesta etapa ja l'he fet,
i ara els hi toca a d'altres, a gent molt bona,
molt treballadora i amb molt de talent que hi ha a Catalunya.
I creus que el Pep ho farà algun dia, de tornar al Barça?
No ho sé. Això li hauria de preguntar a ell.
Tant de bo ho poguéssim fer.
I ara l'última pregunta.
A tu t'hauria agradat que Messi hagués tornat al Barça?
Ostres, aquesta és molt complicada,
perquè si abans t'he intentat argumentar
que les decisions esportives s'han d'aprendre
amb visió de llarg termini
i no basades en decisions o en emocions ràpides,
jo crec que aquesta és una pregunta
per qui estigui pensant en el llarg termini del Barça.
Jo crec que tothom té emoció lògica amb això,
però el raonable és, i la veritat és que jo no ho sé,
perquè no he parat amb ningú,
qui ho ha pensat, qui va decidir que sí o que no,
en base a els propers 5 anys del Barça.
Ferran Soriano, director executiu del Manchester City,
avui el suplement en directe.
Moltes gràcies per atendre'ns, la Nora Bona una altra vegada,
i espero un dia repetir aquesta conversa cara a cara.
Moltes gràcies a vosaltres.
Un abraçada ben fort. Bon diumenge.
Bon diumenge.
Passen 4 minuts de dos quarts d'onze del matí
al suplement, les reaccions d'aquesta victòria,
del City, que ja és el nou campió d'Europa,
amb tota la petjada catalana que comporta un equip com el City.
Hem sentit Ferran Soriano, hem sentit també Manel Estiarte,
que és interessant sentir-los a tots dos,
especialment també al Soriano, amb aquesta mirada global,
i això que diu del Tillons no s'han de prendre decisions.
Sembla de calaix, però el problema és que al futbol,
moltes vegades les coses es decideixen amb calent.
Dion, Toni.
Si diu això d'una etapa que ja he passat, no me l'acabo de creure.
És una mica...
Com quan diu en Ui, tinc tota la confiança en aquest entrenador.
Saps que...
Doncs jo...
Tu t'imagines Guardiola tornant al Barça o Soriano tornant al Barça?
Jo no ho tinc clar que acabi passant.
Potser no com a entrenadors o amb roles diferents.
La vida dona moltes voltes.
Potser sí, potser sí.
Bé, avui una setmana tràgica una mica diferent.
Gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat.
I que tingueu també bona setmana, jo i en Toni.
Molt bé, per tota l'ensenyada, eh?
Ja saps? Sí, sí.
Hem acabat confirmant que no s'ha de pagar l'ensenyada a l'avió.
Hi ha hagut bastant merder amb aquesta història i finalment no.
Ja ho han retirat. Gràcies a tots dos. Cuideu-vos. Una abraçada.
Que vagi bé. Vinga, vagi bé.
6 minuts passen de dos quarts.
Doncs pausa i ara sí que ens volguem de ple
amb aquest especial 40 anys des de Palma.
Ara tornem.
Un suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 8.
Catalunya Ràdio.
Hola, soc l'Antoni Bassas
i em fa molta il·lusió tornar el 20 de juny a Catalunya Ràdio
i celebrar-ne el 40è aniversari amb un bon dia, són les 8.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Prepara casa teva per a l'estiu.
Transforma el teu exterior amb les exclusives cobertes de piscina
i pèrgoles bioclimàtiques d'Abrissut.
Aprofita l'oferta excepcional a Abrissut
per les jornades de portes obertes del 16 i 17 de juny.
Preu de fàbrica, sense iva i amb muntatge i instal·lació gratuïts.
Troba'ns a Cornellà, sortida 15 ronda de dalt.
Abrissut, dóna vida al teu exterior.
Com pots comprovar que tot estigui llest
per votar a les eleccions generals del 23 de juliol?
Has de figurar les llistes del cens electoral.
Pots consultar-ho del 5 al 12 de juny al teu ajuntament,
Consolat o INE.ES.
Demana que ho rectifiquin si hi ha hagut algun error.
Especialment si votes per primera vegada,
si has canviat de domicili,
si no has rebut la teva targeta sensal
o si la targeta conté algun error.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Havíem suat aquella terra i ens l'estimàvem
i ens la van arrebatar.
Les irregularitats del Pantà de Rialp el descobert.
El Pantà de Rialp és un error, una estafa i una traïció.
Té un problema d'inseguretat claríssim.
Rialp, l'últim Pantà, sense ficció, a TV3 dimarts a la nit.
La millor atenció domiciliària.
Amb horaris que s'adapten a les teves necessitats.
Des de dues hores al dia.
Visita Quida.es i truca'ns sense compromís.
A Quida, cuidar-se s'escriu amb cu.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre...
Cada cop més intuïtiva, més fàcil, més útil, més personal.
I per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions
segons els teus temes d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcast,
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio. Festa la teva!
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
6 minuts per arribar, 3 quarts d'ons del matí.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio,
i hem obert portes d'aquest teatre principal de Palma,
on ara mateix nosaltres ho saludem des de dins d'un camerino.
A poc a poc es va omplint tot aquest teatre d'aquests uients
que avui ens venen a veure
i a celebrar amb nosaltres els 40 anys de Catalunya Ràdio.
40 anys de Catalunya Ràdio en què, evidentment, Palma, Mallorca,
i també totes les illes en conjunt,
moltes, moltes vegades han estat notícia per qüestions ben diferents,
ja sigui la política,
ja sigui tota mena de punts que avui també volem recollir
en aquest espai amb algunes de les veus que ens ho han explicat,
que ho han fet possible aquests últims anys,
aquests últims mesos, evidentment,
amb la corresponsal de Catalunya Ràdio, TV3,
i TV3 a les Balears, que és la Catarina Carman.
Catarina, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger. Primer de tot, m'he de disculpar.
Disculpes per no poder ser allà.
És per una qüestió de salut.
T'he de fer una mica de repòs.
Me sap un greu de l'ànima perquè, Roger,
tu saps que jo t'estimo molt, que soc molt fan del suplement.
M'agradaria molt estar en sol públic.
Però crec que tampoc m'heu de merester gaire
perquè teniu una llista de convidats que crec que són un lotse.
Es patarrà.
M'apareix que també tens ara dos bergans de vora
que també els estimo molt i que són un lotse, també.
Presenta'ls tu, presenta'ls tu, Catarina.
Sí?
Són en Matías Salom i en Nandos Aneguera.
Efectivament, des d'avui també el suplement.
Hola, companys, com esteu?
Bon dia, Catarina. No sabia que estaves com a la senta.
Desitja-lo millor i que te recuperis aviat.
Gràcies, gràcies. Bon dia, Catarina. Bon dia, Roger.
Que sapigueu que em pres s'estudiú de Catalunya Ràdio.
Jo som en el lloc d'en Roger. Roger, ets pell?
Vigila, vigila que en aquesta cadira hi ha punxes.
Són molt grans, aquestes cadires, eh?
Són molt còmodes, jo no sé si són molt còmodes.
I, a més a més, això m'ha dit que he enviat representació familiar.
Tenc la meva germana, Ana Joana, i el meu cunyat, Sebastià,
que també som molt fans del programa
i que tenen un present per a vosaltres, també, Roger.
Després, quan entreu, ja del vostre ho veureu.
Per tant, en família.
La comunitat d'oïents que tenim aquí és espectacular.
Ho hem comprovat amb un punt, vam obrir les entrades al teatre.
Ho hem comprovat, també, aquestes setmanes,
amb companys d'IV3, també, diferents mitjans locals de les Illes,
i, doncs, realment, és espectacular,
també, la comunitat de Catalunya Ràdio, aquí.
Escolta'm, el primer que...
Jo crec que és important destacar de la feina
que heu fet al llarg de tots aquests anys,
és que allò de les Illes és una cosa que molesta moltíssim,
i amb tota la raó del món,
perquè són quatre illes molt diferents entre si.
I a vegades, des de Catalunya, les englobem en totes elles,
i cada una d'elles, Menorca, Mallorca, Formentera,
té les seves particularitats, les seves històries, no?
I Palma és una realitat molt diferent de la resta, Catarina.
Sí, Palma i Vissa no tenen... són diferents.
Jo crec que això ho dona la insularitat,
i la història que han tingut, també, diversa, per exemple,
entre Mallorca i Menorca, que és clara.
Has fet de les Illes,
jo crec que, no sé si en Matías i en Nando estaran d'acord,
crec que en altres, i en això crec que haurien de fer una mica d'esforç,
tots, no tenim sentiment de comunitat.
És a dir, tu demanes a qualcú d'on és,
i un mallorquí tindrà de Mallorca,
un mallorquí tindrà de Menorca,
un formenterí de formentera i un ibisem d'ibisem.
No t'hi diran s'ombelear.
No tenim aquest sentiment de comunitat.
Que no sé com s'ha de fer, perquè jo crec que això ho dona...
Vosaltres d'on sou? Tu, Catarina, d'on ets?
Jo? Són de Mallorca, però és que, a més, t'he de dir,
no són llonguetes, són de Sant Joan.
Jo soc de Sant Joan, de sa part forana.
Què vol dir?
Els llonguets són de Palma, no?
Són els de ciutat.
Aquí passa també com vos passeu a Barcelona, en comarques.
És a dir, a Mallorca, per Cecilia Gran,
els altres, mos tenen una mica de tírria.
Per dir-ho, això sempre m'han acollit superbé
i tenc amics per tots.
No hi ha problema, però és aquesta rivalitat.
I anar de sa part forana, amb ciutat,
perquè en altres Palma li deien ciutat.
Tenim aquesta tírria en sots llonguets,
que és un pa típic de Ciutat,
que és un pa típic de Barcelona,
que és un pa típic de Barcelona,
que és un pa típic de Ciutat,
i les deien llonguets, i nosaltres som de sa part forana.
I tu n'andus de Noguera o d'on ets?
Jo soc de Palma, jo soc llonguet o panet, també.
O panet, panet.
Paracillo.
El que passa és que jo visc al centre del món de Palma,
a la meva família, que és Cala Gamba.
Exacte. I el Matías?
Jo soc ciutadà, també.
Jo soc nascut a Palma,
soc mallorquí.
Has dit abans,
has fet referència a Palma,
però si fos Mallorca, aquesta és una altra
de les confusions
que són bastant típiques.
Diuen, som d'on ets?
Però d'on ets de Palma?
Dic, no, no, som de Palma.
Referència a l'illa, referència a Mallorca.
De Mallorca a Mallorca.
Exacte, de Mallorca a Mallorca.
Clar, Feijo diu la Palma, sí, sí.
A l'estat n'hi ha un altre de Palma.
Escolta'm, i a tot això...
I no volen Palma de Mallorca, volen Palma.
Sí, ho sé, ho sé.
Intentarem dir-ho i fer-ho bé.
I, per exemple,
a l'Andu avui el sento parlar
amb un accent una mica diferent del que normalment
el sento a Catalunya Ràdio.
A la Caterina normalment no.
Aleshores, heu canviat,
heu amagat l'accent alguna vegada a la vostra vida o no?
Sí.
Segurament més inconscientment que conscientment, però.
Jo crec.
Sí, perquè s'aferra, és per inèrcia.
S'acaba enganxant.
De tota manera, hi ha un factor que és clau.
I ara potser ens d'una altra manera
perquè estem en un registre col·loquial.
Quan feim entena
i hem de fer notícies,
aquest registre
ha de ser un registre formal
i està completament establert
des de fa anys i panys
que el registre formal a Mallorca
ha de fer articles literaris.
No hem de salar com feim ara
quan estem en un registre.
Què passa, que jo,
quan t'improvis,
no és cap, és inevitable, perquè ara ja som aquí.
T'he de dir també, Roger,
que jo, quan era a Barcelona,
se m'aferrava molt el vostre accent,
és inevitable,
però llavors, a Madrid,
com que t'ha sort lo que dur dins la panxa,
la llengua materna tal com t'ha sort,
a Madrid vaig començar
fent-te anar
amb més accent mallorquí,
amb el meu accent.
No és perquè no volgués allà,
és perquè senzillament és per una cosa de proximitat.
La veritat és que
ja te dic que se m'escapa de salar
i quan t'improvis
m'acosta a vegades fer l'article.
Hi ha una cosa que diuen, Matías, que al final,
si tu escoltes mitjans catalans o parlants de balears,
també canvien aquest registre.
És a dir, no...
Tot i que hi va haver algun intent que recordar
quan hi havia embausada,
volen salar també els informatius.
I això encara se controla més.
El que és més difícil és el millor un accent,
una neutra que no la fas tan neutra
o no en algun moment on se te fa el nou.
Això sí que segons l'entorn és molt difícil
no ser permeable en aquest tipus de canvis.
I també és perquè ara xerrem
tres mallorquins junts.
Exacte.
Tots tres sou mallorquins,
però tots tres, en algun moment o altre de la vostra vida,
heu marxat de Mallorca, no?
Per què?
Ui, comença.
No, bàsicament per estudiar,
bàsicament per anar a fer periodisme,
no tenia...
Jo, en el meu cas,
no tenia més possibilitats
i després, la veritat és que em vaig enamorar de Catalunya
i vaig voler quedar,
provar sort, diguéssim.
I la me sent també meva.
I després per feina
i coses, he estat set anys a Madrid,
i ara
la terra m'estira.
Jo he de dir que la terra,
la meva terra m'adol
i m'estira a parts iguals
i la llengua m'adol quan som aquí.
Clar. I Nando, vosaltres dos...
Nando és el que ha viatjat més de tots, crec.
Sí.
L'han tingut repartit per tota Europa, sí, sí.
Sí, sí. I més enllà?
Una mica, és el mateix perfil que anar a Catarina,
jo vaig venir aquí a estudiar a Barcelona,
després vaig tornar, vaig estar fent feina
un temps a uns mitjans d'allà
i després vaig començar com a corresponsal de Catalunya Ràdio,
precisament a Mallorca.
D'allà vaig estar tres anys, després vaig venir a Barcelona
i d'allà vaig començar a voltar,
he hagut aquesta oportunitat, aquesta sort,
i pot estar més llocs a Madrid també, com a Catarina,
després a Brussel·les i Paquín.
Una curiositat és que en Nando me va donar
el testimoni a mi el 99,
perquè ell havia fet proves
per entrar a la redacció de Catalunya Ràdio,
va venir aquí a Barcelona,
i jo vaig estar aquí
fent de corresponsal
de Catalunya Ràdio a les Balears
del 99 al 2004.
Després del 2004,
fins ara, fins a Catarina,
hem passat amb Felip Palou,
en Jaume Catany,
Nasara Riera, que va ser la persona
que va estar més tens,
i Nalali Ferrer, que ha estat al darrere,
sempre compartint
espai, compartint
delegació
en televisió de Catalunya, en TV3.
De fet, Roger, només una cosa,
la primera delegació,
la primera vegada que Catalunya Ràdio va tenir
va compartir delegació en TV3,
que sàpigues que va ser molt a prop d'on ets tu ara,
que estaven a l'escarga de la Riera,
just davant del teatre principal,
i després ja van anar canviant de llocs,
van estar per allà, per Porto Pi,
i ara crec que no sé ben bé on sou, Catarina.
Ara les Andres Rosselló, següent.
10 i 49.
Amb 40 anys de Catalunya Ràdio,
les Balears han estat notícia per moltes coses.
Fa gairebé cinc anys,
un dels dies més recordats també
del vincle de la corresponsalia
i de Catalunya Ràdio
va ser l'octubre del 2018,
que dintre de l'actualitat no va ser Palma
ni tampoc va ser res que tingués a veure
amb el turisme o amb la llengua.
El 9 d'octubre del 2018 Mallorca va patir
un dels pitjors aiguats que es recorda en l'illa,
va deixar 11 morts, un dels quals un nen.
La pitjor part se la van portar a municipis com Artà,
Sant Llorenç d'Escardassà,
al nord-est de Mallorca.
Maribel Sancho, bon dia.
Hola, bon dia.
La Maribel és veïna d'Artà
i el 9 d'octubre va viure una experiència
que no oblidarà mai, que és que l'aigua es va emportar
allà dins.
Maribel, què en recordes d'aquell dia?
Sí, sí, sí.
És un mal record.
És un mal record, sí.
Se me'n va dur l'aigua al cotxe
i vaig haver de sortir de dins del cotxe
perquè pensava que si no sortia del cotxe,
el torrent...
Bueno, el meu cotxe anava dins del torrent a tota la ciutat.
Per tant, la meva única opció
per sobreviure era sortir del cotxe
i ho vaig aconseguir.
Tinc molt mal record però molt bon record també
perquè em vaig aconseguir sortir,
no me'n vaig rendir.
M'ha donat una altra oportunitat
i l'estic celebrant, clar que sí.
Aquella cobertura a Catalunya Ràdio
la va fer la companya d'informatius Montse Poblet.
Montse, bon dia. Hola, bon dia.
Vas aterrar a Mallorca poques hores després
de la gran torrentada
i realment el paisatge que vas veure
era desolador, no, Montse?
Era horrible, horrible.
Jo vaig arribar l'endemà al matí,
suposo que vam agafar el primer volt
d'aquesta situació, no anava sola,
anava molt ben acompanyada pel José Antonio Muñoz,
que és un tècnic d'exteriors, uns professionals
que sovint són invisibles
però que són molt importants sobretot en aquest tipus
de situacions en què no funciona res
i ells són capaços
de muntar-te un estudi de ràdio a qualsevol lloc
i fer que la nostra feina
sigui viable i fins i tot fàcil.
Llavors vàrem llogar un cotxe
i vàrem arribar al més aviat,
al més a prop que es podia arribar
en vehicle, després vàrem haver de caminar
un parell de quilòmetres
i jo recordo la primera imatge
d'aquell poble destrossat
de Sant Llorenç d'Escardassà,
ple de fang, amb un gruix
molt, molt espès, com d'un parell
de pams en alguns llocs
i la terra
era com molt enganxós
i la gent estava encara en estat de xoc,
entrant a les cases on l'aigua
ho havia destruït absolutament tot
i tenien aquella sensació de
ostres, no sé per on començar,
no sé si puc salvar alguna cosa,
per què m'ha tocat a mi?
El primer dia hi havia com un silenci
i la gent això, no?
Fent-se la idea de què havia passat,
preguntant-se per què, no?
En el cas de la Montse
que ho va cobrir
i en el de la Maribel.
Maribel, escolta'm, tu com te'n vas acabar sortint?
Com vas poder sortir d'aquell cotxe?
Et va ajudar algú o com ho vas fer?
No, no, no, no, no.
Jo vaig anar a la part de darrere del meu cotxe
amb les vidres i no s'obrien les portes,
estaven bloquejades
i llavors, amb la força de les dues cames
a tope, vaig aconseguir obrir
la porta de darrere i me'n vaig sortir.
Vaig estar tres hores i mig
generant per dins del torrent,
vaig quedar damunt d'un taronger
bastanta estona, després
la força de l'aigua m'endueix per endins
i me vaig quedar enterrada
fins al coll
dins el fang d'un canyà
i d'allà no em podia sortir.
Llavors, esclar,
només me cercava la meva família
perquè tot estava derbordat,
no contestaven per un desastre.
I el meu germà va anar a la Guàrdia Civil
i li va dir
que la meva germana seguríssima
haig d'anar dins del torrent.
A la Guàrdia Civil li van dir que no podíem fer res,
que estaven derbordadíssims i ell va dir
que jo me'n tiraria dins del torrent.
I una parella de Guàrdia Civil,
en Carlos i en Antonio li van dir
no, no, no, tu no te'n pots tirar dins del torrent,
i vam venir
i el meu germà se pensava que veies llums del meu cotxe,
que no ho eren,
però se pensava que sí que ho eren
i en Carlos i en Antonio
se van tirar dins del torrent directament,
en cordes,
i se'n van anar cap al cotxe
i al cotxe no hi havia ningú dins del cotxe
perquè no era el meu cotxe,
però d'allà van sentir el meu crit
i se'n van anar cap a dins del canyà,
no sé com arribar-hi encara
i me'n van trobar enterrada,
només me'n sortia es cap
i amb molta força
i bastant de coratge
me'n van arribar a treure, sí, sí.
Terrible.
El test de Maribel de la Maribel Sancho,
cinc anys després amb un mal somn que no s'oblida.
Gràcies, Maribel, una abraçada.
Moltíssimes gràcies.
Enhorabona pel programa i dutena ensimades
que som molt bones, Roger.
Una abraçada, gràcies, Maribel, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres, una abraçada.
Catarina, Nando, Matías, vosaltres tres,
i recordeu de tots els anys que heu estat vinculats també
a aquesta terra.
Bueno, el meu cas, Tunel de Solla,
bàsicament, va ser
la primera vegada, crec, recordar que un president
d'Autonòmics es cella un banc dels acusats.
No sé si ara, no recordo si antigament
Norma Eche de Cantabria havia arribat
a passar per un judici, però jo quan vaig començar
de corresponsal en aquell moment,
el Partit Popular que governava
tenia tres casos de corrupció oberts,
dels quals només un va arribar a judici,
acabava de caure
en Gabriel Cañellas, que era un tot poderós
president, primer, president
d'Autonòmics de les Balears, tot poderós,
i...
i Narznar, que va ja veure com ja estava a punt
d'arribar a la Montcloal, va fer caure políticament,
ja va començar una crisi política tremenda.
I va acabar cobrint-te
el judici quinze dies
al Tribunal Superior de Justícia de Balears, també,
a la teatre principal, és com un...
com un núcleg que va entornant-hi sempre.
I va ser molt, molt...
en aquell moment va ser molt,
molt important, informativament,
també...
s'havia acabat una manera de fer coses,
perquè era allò que a Mallorca se sabia que passaven coses,
però, bueno, tothom...
tothom ho fa i...
i en aquella manera ja se demostrava
per primera vegada que els poderosos podien caure,
però...
només una frase, que sé que vols que acabi,
però només una frase final.
Quan pensaven que ja això no tornaria a passar,
després va venir Jaume Matas i després va venir Caras Casnos.
Home, doncs podríem tenir tot el programa per parlar-ne,
però, doncs, escolta'm, va, Matias i Catarina, sisplau.
Bé,
en el meu cas...
en el meu cas va marcar molt
aquesta legislatura que vaig estar aquí,
que va ser el primer pacte de progrés,
el pacte de progrés que va presidir Francesc Antic,
i precisament vaig debutar el mes de juliol,
que és quan varen...
quan varen fer totes...
totes les negociacions d'espectre.
Després vaig seguir aquesta legislatura,
que va ser una mica de canvi,
i hi va haver un col·labrot
al llarg de tota aquesta legislatura
que va ser sacotaxa.
Com se va gestar,
se va negociar i se va aprovar
el primer impost ecoturístic
que després...
ha tingut un recorregut irregular,
però que al final ho hem assumit tots
i anem on anem, pràcticament.
Catarina.
Jo he de pensar que som aquí des del 16 de gener.
Per tant, encara no m'han sortit
aquestes grans històries,
però sí que del més posant peu aquí
va caure la gran nevada,
que quasi se m'endú volant, per cert.
Aquest gir electoral del 28...
Comentant.
Avui en parlarem també al llarg d'aquest especial.
Aquest gir electoral, i després sí que he tingut
l'ocasió de poder fer un tur per les Illes
i sobretot que m'ha trencat el cor
el tema de l'habitatge,
del territori,
de la massificació turística, del català,
que són temes que preocupen
i...
que no sé com acabarà, perquè...
estan...
estan fotuts, Roger.
Ara en parlarem amb la Catarina Carbanha,
l'Andoza Noguera, el Matías Salom
i també moltes, moltes gràcies a la Montse Poblet,
gràcies a tots quatre pervers que us han acompanyat.
L'enhorabona per la part que us toca d'aquests 40 anys,
que es caigui molta, també.
Visca Catalunya Ràdio,
però també deixa-ho-me dir,
visca i vetres i força i vetres.
Una abraçada, una abraçada pels companys.
Salut, i també una última cosa,
tinc la Maria del Mar que m'està esperant, eh?
També corresponsals.
Molt bé, fantàstic.
Fem una petita pausa, ens actualitzem amb la Núria Bonet
i les notícies de les 11,
i de seguida, Maria del Mar, Moret, Tomeu Penya, Pau de Bon...
En fi, un munt d'actuacions, també,
i de converses interessantíssimes.
Ara al Suplement, fins ara.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra a elperiódico.com
i subscriu-te per només 3 euros al mes. Forever.
Promoció per temps limitat.
Elperiódico. Entendre-hi més.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
I què, follar-se amb desconegut?
Que no és la primera vegada
que quido un tio de Tinder més grans que jo.
Soc romàntic, perdona.
Doncs això, que no m'enamoro.
Torna't a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó?
Cites Barcelona.
Dilluns a la nit estrenen exclusiva
dels dos primers capítols a TV3.
Has follat o no has follat?
Hm?
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio Audio.
El cas va començar
amb la trobada d'un esquelet.
Una transició energètica.
Era digital. Cap a on va?
Un tast vertical.
Ja m'entenc.
Aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius
només en podcast.
Catalunya Audio.
Bip.
Bip.
Bip.