A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 17 de març del 2024.
Manel Lucas ens ha fet riure durant molts anys amb les seves imitacions al Polònia.
Del Manel també n'hem après molt de la seva faceta d'historiador.
Avui, però, coneixerem la part més personal del Manel Lucas.
Hem quedat amb ell per parlar del dol quan perds la teva parella.
Dissabte, ahir, va fer tot just un any de la mort de la Mària Sánchez,
una periodista enamorada de la seva feina, de Barcelona, i de la seva família.
Una referent de l'ofici que va rebre la medalla d'or de l'Ajuntament al mèrit cívic a títol pòstum
i que ara també donarà nom a la Biblioteca Pública de Nou Barris
que passarà a portar el nom de Mària Sánchez.
Sempre m'ha agradat parlar de la Mària, saps?
Vull dir, quan estava viva també, i explicar les coses que feia.
Ostres, la Mària ha fet això, no?
Ha vingut aquí a Ciutat-Mariana, ha fet una notícia, no sé què i tal.
I, per tant, doncs ara també.
Clar, jo tenia diverses opcions que em podien haver passat quan es va morir ella.
Una era tancar-me a casa, no voler parlar amb ningú, no fer res, enfonsar-me la misèria.
Una altra, tot el contrari, fer una fugida endavant, dedicar-me a veure Ginebra i a fer-me Tinder i no sé què,
fer juergues, clar, cap de les dues no corresponien ni al meu tarannà ni al que crec que a ella li hagués agradat.
Ella, per descomptat, crec que no hagués volgut que jo m'enfonsés.
I, bueno, doncs jo crec que entre com sóc jo i com jo he pensat que voldria ella que fos,
he intentat anar fent la vida normal i la vida normal inclou quedar amb gent i parlar de coses
i quan parles d'una cosa que et recorda amb ella, dius, mira, sí, sí, això, mira, en aquest lloc hi vam anar amb la Mària i tal,
i parles, intento parlar.
Avui al Suplement recordem un any després de la seva mort la Mària Sánchez
amb la seva parella, qui el va acompanyar tota la vida, el Manel Lucas.
Avui la història del Manel i la Mària al Suplement.
Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb l'aturada temporal dels bloquejos a les presons de Quatre Camins, a la Roca del Vallès i de Batres, a Barcelona,
que ahir van afectar més d'un miler de presos.
Avui diumenge, en principi, les presons funcionaran amb normalitat, això ens diuen,
però els sindicats ja avisen també que demà dilluns podrien tornar a bloquejar els centres
perquè continuen reclamant la dimissió dels alts càrrecs del Departament de Justícia.
Així ho ha explicat en declaracions a Catalunya Ràdio la Marta, coordinadora del sindicat de presons a CAI.
Aquí hi ha dones, s'ha aixecat, el centre ja està obert, els interns de sexó oberta que tenen que venir per noctar el centre ja han entrat.
En un principi, aquí hi ha la pressió de dones, demà hi haurà normalitat.
Farem una jornada de reflexió, però les reivindicacions continuaran perquè no ha canviat.
De la crònica política, els partits han engegat la maquinària preelectoral.
Salvador Illa ja és oficialment el cap de llista del PSC a les eleccions del 12 de maig
i s'ha compromès a liderar una nova etapa de normalització i sense divisions a Catalunya.
Jo estic preparat. Catalunya es farà escoltar, no perquè cridi més, sinó perquè serà, tornarà a ser.
Un exemple va a seguir per l'excedència dels seus serveis públics.
Esquerra Republicana, el president de la Generalitat Pere Aragonès, ha carregat contra Salvador Illa, qui acusa de sucursalisme.
El proper 12 de maig també ens diré, mirem, si qui lidera aquest país és un president de Catalunya o un delegat de la Moncloa.
I els socis de l'ANC han rebutjat la llista cívica, és a dir, la candidatura que la direcció de l'entitat proposava presentar a les pròximes eleccions al Parlament.
La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, interpreta que és una negativa temporal.
Tan poca diferència entre el no i el sí és un no per ara.
I en aquest sentit és un clar avís als partits.
Nova trobada de Junts i el PSOE, i en aquest cas per pactar, crear dos nous grups de treball per continuar negociant,
un pel català i un pel traspass de competències d'immigració a la Generalitat, trobada ahir a Suïssa.
Tercer i últim dia d'eleccions presidencials avui a Rússia, amb la convocatòria de protestes de l'oposició aquest migdia.
La fiscalia amenaça en presó pels qui participin.
El Kremlin també acusa Ucraïna de sabotatge per influir en unes eleccions on, amb tota seguretat, Vladimir Putin tornarà a ser escollit president.
També parlem avui de l'èxit rotund de la iniciativa Cap Butaca Buida.
La primera edició de la Diada del Teatre ha aconseguit un rècord d'espectadors.
S'han venut més de 50.000 entrades i s'han exaurit les localitats en més de 70 sales de tot el país.
La presidenta de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, Isabel Vidal, ho ha qualificat de jornada històrica.
La festa que hem decidit organitzar ha traspassat el sector i ja és una festa de ciutadania.
I que tothom està emocionat, que està orgullós d'assistir avui a la Diada Nacional del Teatre per celebrar aquest Dia Mundial del Teatre que tenim a tocar
i que la gent sent que forma part d'aquesta diada, d'aquesta data històrica.
Ha mort als 95 anys l'activista Namesi Solà i Franquesa, molt implicat en la cultura popular i tradicional catalana, el catalanisme i l'escoltisme.
Va ser militant antifranquista, organitzant fugides a través dels Pirineus i participant en la vaga de tranvies de l'any 1951.
Va fundar i ser membre d'entitats com l'Associació de Tradicions i Costums o Òmnium Cultural.
L'any 1967 va segrestar la imatge de la Mare de Déu de Núria per evitar que fos coronada pel franquisme.
També parlem avui de The Page, molt que han confirmat que són una gran banda d'estadis en un Palau Sant Jordi ple de fans.
Grans clàssics com Enjoy the Silence, Black Celebration o Jansquet Guess Enough han fet vibrar un públic veterà que també ha abraçat les cançons de l'últim disc de la banda, Memento Mori i Mar Ruiz.
Dave Gunn i Martin Gore es troben en un estat de forma envejable.
Superada ja a l'absència d'Andrew Fletcher, mort fa dos anys i que encara es notava l'actuació de l'estiu passat al Primaver Sound,
The Page Mode han electritzat el públic que omplia el Palau Sant Jordi.
Tan és que no hagi passat encara un any de la seva darrera visita, no hi cabia ningú més.
Els de Basildon continuen sonant gairebé perfectes, i tot i que la posada en escena era molt simple,
una ema al fons, una pluja de feixos de llum i una passarel·la, no els calia res més per endollar el públic.
Com diu la cançó del disc Construction Time Again, everything counts in large amounts, és a dir, de tot en gran quantitat.
I això és el que hi havia aquesta nit al Palau Sant Jordi.
Gran quantitat d'energia, de dècades dalt de l'escenari, de divisme d'un Dave Gunn brillant,
de lliçons d'electrònica, synth-pop, música industrial i una síntesi que els fa encara els mestres.
En esports, el Girona perd el camp del Getafe 1-0 i queda a 10 punts del Madrid,
que ha guanyat contra l'Ossassuna 2-4 aquest diumenge atlètic de Madrid-Barça, els blaugran ara a 11 punts de líder.
A la CB, victòria del Manresa contra el Gran Canària 78-81 a la Lliga Femenina i Baeta 57-1 i Girona 78.
I en tenis, Carlos Alcaraz ha guanyat Jannick Sinner a les semifinals d'Indian Wells
i jugarà la final aquest diumenge contra Daniel Medvedev, que ha superat el seu rival Tommy Paul.
I el temps, cel poc ennubolat i sol fins al migdia.
Es poden formar boires en punts de la costa.
Per ponent, arribaran capes de núvols prims a partir del migdia.
No farà gaire calor litoral, però sí a l'interior.
En Guàrdia, amb Enric Calpena.
Luci Corneli Sula va ser un dels homes més cabdals del final de la República Romana.
Un general brillant i al mateix temps un polític cruel i dictatorial.
En parlarem en el proper episodi de l'En Guàrdia, també disponible a la plataforma 3CAT.
En Guàrdia, amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana, dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
Origen, sabor i qualitat certificada.
Oli d'herbequina verja extra amb denominació d'origen protegida a les Garrigues.
No tots els olis són iguals.
Trobaràs el nostre oli d'herbequina verja extra amb certificació de qualitat a les cooperatives
i molins amb D.O.P. les Garrigues.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.
Europa inverteix a les zones rurals.
Troba la felicitat a cada rebot amb la Fiat Happiness Fórmula.
Ampliem el termini fins al 31 de març.
Gaudeix de tota la gamma Fiat des de 9.350 euros.
Amb lliurement immediat i finançant amb Estelantis Financial Services.
Corre!
La felicitat no té data de caducitat, però les ofertes exclusives de Fiat sí.
Consulta les condicions a Fiat Pones.
El Suplement
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio.
Vent d'hora, vent d'hora.
Cada diumenge al Suplement, Elisaep Pedrosa, l'ofici d'educar.
Som-hi!
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
Hola, sóc el Jan i tinc 12 anys.
Jo, normalment, no porto el mòbil per al món ni a l'institut.
I hi ha companys meus que són molt, però molt dependents del mòbil
perquè necessiten veure l'hora, necessiten mirar si els hi ha respost algun missatge.
Però, en canvi, jo no necessito tant el mòbil
perquè tinc un rellotge i puc veure l'hora, tot el temps que hi falta i tot això.
El meu institut està prohibidíssim, el mòbil.
I si et duuen amb el mòbil, et fiquen una incidència i et treuen el mòbil.
Hi ha casos que m'han explicat que han tret el mòbil fins al dia següent.
Tinc alguns companys que es passen totes les nits parlant amb altra gent
o fent qualsevol altra activitat amb el mòbil i no arriben a dormir gaire.
A mi m'agradaria que m'ajudéssiu a regular la meva ràbia
quan em treuen el mòbil i el temps que passo amb el mòbil.
Gràcies!
Benvingudes a l'ofici d'Educar.
Hem sentit la petició del Jan.
A quina edat els hem de donar el primer mòbil i que siguin, sobretot, capaços de gestionar-lo?
Quan sabem ara hi ha moltes de les conseqüències negatives de l'ús excessiu dels mòbils.
Regulats els mòbils als centres educatius, ara ens toca a les famílies.
En parlem amb...
José Ramón Ovieto, psicòleg clínic i autor de Mòbils i pantalles i les infàncies i adolescències,
addictes o amants.
Marina Fernández, neuropsicòloga, professora de la Universitat Abad Oliva a Seu
i portaveu del moviment Adolescència Lliure de Mòbils.
I Francisco Villar, doctor en psicologia, psicòleg infantil i juvenil,
de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.
I autor de Com les pantalles devoren els nostres fills.
I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Santellas.
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa.
Els menors passen el dia quatre hores davant de les pantalles.
És una epidèmia, un risc real, greu i creixent.
Pedro Sánchez.
El maig del 2023 el doctor Francisco Villar ens va avisar que els mòbils fan malbé als nostres fills.
Pornografia, ciberassetjament, manipulació, abús i proposava organitzar-nos com a famílies per limitar l'ús del mòbil.
I efectivament hi ha hagut una autèntica revolta de les famílies a tot el territori.
Adolescència lliure de mòbils, amb el clam de protegir els nostres fills dels mòbils.
I la pressió de les famílies ha motivat una regulació per part del Departament d'Educació.
Prohibits a primària i a secundària només es poden fer servir per indicació d'un docent.
Regulat als centres educatius, diu Francisco Villar, ara ens toca a les famílies.
I ho explica el llibre com les pantalles devoren els nostres fills amb una metàfora.
L'aigua del Riarol està contaminada i ho sabem.
Sabem els nefastos efectes de la digitalització en el desenvolupament dels menors.
I tot i així en bevem i la donem a veure als nostres fills.
El que és pitjor, que els agrada perquè té algun component molt addictiu.
I d'això hi ha empreses que en treuen rèdit econòmic i les autoritats miren cap a una altra banda.
Tot això és el que podeu trobar i moltes més coses en aquest llibre com les pantalles devoren els nostres fills.
Doctor Francisco Villar, què diuen les evidències sobre l'impacte negatiu de les pantalles en els nostres fills?
Aquest seria el punt de partida amb un informe que sembla que comença a donar respostes.
Sí, sí, efectivament. Això ja són declaracions de fa un any i tot va una miqueta en la mateixa línia.
I a mi em passaven, bueno, ahir o abans d'ahir, a l'informe aquest de Cyberguardians que acaben de publicar aquest any.
I ja, bueno, ens fa una miqueta una imatge del que ha passat, no?
I ja sí que es parla de la causalitat aquesta que de vegades com s'ha exigit i s'ha demanat.
Però, clar, és que al final les dades són com molt gràfiques, no?
I ja, si em permets, una cosa que és que em fa molta gràcia perquè fa també una, no sé, una espècie com de guinyo
perquè et diuen que, fixa't que els traumatòlegs tenen menys feina.
Llavors, s'ha canviat la feina dels traumatòlegs per la dels psicòlegs, no?
Llavors, la meva proposta seria, escolta, fem mestre, fem treballar els traumatòlegs més que els psicòlegs
perquè això vol dir que us relacionen directament amb el nivell d'hores que està un nen al carrer, no?
O sigui, es fan menys mal físicament.
O sigui, tenen menys fractures, menys esguins perquè és que no estan al carrer.
Llavors, això el que acaba passant és que obesitat i tot altre tipus de problemàtiques,
fins i tot la de la psicologia, és...
Llavors, em va fer molta gràcia.
Evidències.
De fet, vostè diu que no hi ha una causa de moltes coses
però que l'ús de la tecnologia en edats precoces contribueix a molts problemes.
Què serien?
Sí, perquè bàsicament el que està fent és que està interferint amb els...
Perquè sempre parlem, quan parlem de salut mental, sobretot amb els factors protectors, no?
Llavors això competeix amb aquests factors protectors.
Ens deixen els nanos desprotegits, sense eines per enfrontar la vida d'una forma més...
Amb més capacitats, no?
Per dir-ho d'alguna forma, de vegades ens posem ajuda en un moment que no necessiten aquesta ajuda,
que el que necessiten és desenvolupar aquestes eines pròpies, no?
Tot el temps que estic en una pantalla un nen no està imaginant, no està gestionant l'avorriment,
no està xerrant, no està buscant atenció amb els seus pares,
no està participant amb els seus iguals, que tot això són els fonaments de l'empatia.
Llavors, un cop que desarmem el nano de les coses, que els ajuda, no?
D'aquests elements, doncs això, l'esport diari, no?
Per dormir, dormir, per tenir rendiment acadèmic, perquè al final tot està com relacionat, no?
Quan els treiem això i a sobre li posem tot aquest extra, no?, de patiment
que té a veure amb noves formes d'assetjament que no existien,
que nosaltres no les patíem al ciberassetjament,
tot aquest tipus de la comparativa tremenda, no?, de xerxes socials,
doncs tot això, clar, ens genera un caldo de cultiu
que sí que una comunica causa acaba fent un efecte multiorgànic.
Diu el doctor Villar, una mesura com la prohibició o la regulació dels mòbils
abans dels 16 suposaria un estalvi immediat i directe a les famílies i a l'administració,
i també el nombre de problemes de salut mental decreix amb l'edat d'accés al primer dispositiu.
La pregunta del milió, per què no abans dels 16, a quina edat es pot gestionar un mòbil?
Totes les recomanacions van abans dels 16.
Hi ha una cosa que és molt clara, no?, de que un nano de 12 anys no és igual que un dels 16.
Un dels 16 ja pot decidir, per exemple, treballar amb autorització dels pares, no?,
tothom reconeixem, no?, pot decidir no continuar estudiant, no?,
o sigui, fins aquí arriba la nostra.
Hi ha una clara diferència entre els, posa això, els 12, els 14 o els 16.
Sobretot, jo també, quan parlo del meu àmbit, des de la prevenció del suïcidi,
jo sé que la conducta suïcida incrementa i té una pujada en 14, 15 pic màxim
i després comença a baixar.
Són edats molt sensibles, els 14 i els 15 anys.
Llavors, aquí la protecció es fa imperant.
Però, bueno, insisteixo, és la recomanació d'Europa,
és la recomanació d'aquest mateix informe i la recomanació de sempre, no?,
fins als 16, de cap tipus.
Però des dels 16 als 18, amb molt control parental,
que es faci efectiu.
Una de les coses que explica el doctor Villar en el seu llibre
és que la pandèmia, d'alguna manera,
va contribuir a fer com una mena de pandèmia digital, no?
Podem parlar d'una mena de pandèmia digital, no?
De fet, jo parlo d'aliança de pandèmies,
perquè ens vam enredar amb això dels dos mesos aquells a casa,
que per tanta gent...
És veritat que va haver molt de patiments, i això no es pot negar,
però hi ha molta gent, hi ha hagut diferents vivències,
hi ha hagut gent que ha pogut participar en el surfís i que han estat,
però el que sí que va fer clar és que les tecnològiques
ens ho van dir, hem aprofitat la pandèmia
per fer un impuls a tot el que sabríem que vindria, no?,
per mirar a veure quins són els beneficis.
El que ens vam trobar és això, amb els beneficis,
però també les conseqüències, i això és el que estem patint,
perquè el canvi ha estat molt gran.
Però això, totes les gràfiques ja ens apunten que venia prèvia a la pandèmia.
L'acceleració aquesta va fer aquests pics de gràfic de malestar,
però ja ho veníem manegant.
Explica el doctor Villar que quan es restringeix l'accés al mòbil
en un ingrés de salut mental i l'adolescent s'enfada al primer moment,
després se li passa i reconeix la tranquil·litat i l'alliberament,
i la vida torna a brullar, no?
Per tant, els efectes del mòbil són reversibles?
Els efectes del mòbil són reversibles des del minut 1.
O sigui, immediatament que tu treus la pantalla,
comença a donar-se tots aquests factors protectors.
Llavors, tota la manca que hi ha,
com que nosaltres sabem que la plasticitat cerebral
es conserva per tota la vida,
és veritat que hi ha uns períodes que són més sensibles
o que són més adients per desenvolupar coses,
però es recupera.
Però en el moment que jo trec la interferència,
brota.
Jo ho parlava des dels àmbits de salut mental,
perquè encara no tenien les experiències.
Ara ja tenim totes.
Ara ja sabem el que han passat als patis,
dels nostres patis.
O sigui, han començat a jugar
des del primer dia que li van treure el mòbil.
Perquè què han de fer?
Quedar-se allà asseguts, sense mirar enlloc.
O sigui, li treus la interferència i la vida brota.
I el que sí que s'ha vist és que
algunes experiències del País Basc,
del professor aquest que va fer el contracte,
deia que alguns nanos notaven una espècie
com d'ansietat els dos o tres primers dies.
Si això és cert,
si un nano que li treus una cosa té ansietat tres dies,
aquesta ansietat és el motiu per treure-li.
Perquè, clar, no ens hem fet mai la pregunta de
per què li hem donat?
Per què li hem donat?
Avui hi ha l'ofici educar.
Regulat el mòbil als centres,
ara ens toca a les famílies.
El Joan té mòbil?
Jo per què no?
Hi ha gent a Silicon Valley
que, amb el que ingressen
quan els nostres fills usen dispositius,
matriculen els seus fills
en un elitista col·legi lliure de mòbils.
Francisco Villar.
L'entrega del primer mòbil als 12 anys
es fa o per pressió social,
perquè tothom en té
i no vols que el teu fill sigui el pringat de la classe,
o per necessitat,
perquè estàs treballant
i vols controlar on és el teu fill.
Això ho va dir l'Elisabet García Permanyer,
la mare que va crear el grup
que va fer esclatar a Catalunya
el moviment Adolescència Lliure de Mòbils,
que compta ja amb més de 10.000 membres
i que s'ha fet alçar a l'Espanya
i ha impulsat la regulació del mòbil als centres.
La neuropsicòloga Marina Fernández
és portaveu d'Adolescències Lliures de Mòbils.
Què heu aconseguit fins ara?
Quantes famílies heu agrupat?
Això és un fenomen,
és a dir,
vosaltres heu marcat l'agenda
de l'administració d'alguna manera, no?
Sou conscients d'això?
Bé, efectivament,
aquest moviment va néixer d'unes quantes famílies
que en diferents barris
anàvem parlant
en diferents àmbits de la comunitat, no?
Els trescolars, el parc, etcètera.
Llavors, bé, ens vam començar a posar d'acord
i vam veure que necessitàvem empoderar-nos
i que ens necessitem uns als altres
per justament gestionar aquesta pressió, no?
Aleshores, no només hem aconseguit empoderar
i posar-nos d'acord,
sinó que hem aconseguit posar-ho
en primer ordre de l'agenda política i social, no?
I, per tant, amb això creiem
que hem fet un avanç molt gran.
Per altra banda,
penso que hem aconseguit visibilitzar
una preocupació que tenien moltes famílies
que és difícil de gestionar
i conscienciar dels riscos
perquè penso que fins ara
ens hem plantejat molt poc els riscos, no?
Els beneficis els tenim tots clar
i jo crec que en adults està claríssim, no?
Els beneficis de la tecnologia
com a eina de treball.
però quan parlem d'infantor juvenil
d'aquesta població
hem de saber molt bé
quan ho donem, per què ho donem
i, sobretot, a qui beneficia.
És a dir, tot això perquè està enginiat,
perquè els nostres nens
doncs, efectivament,
cada vegada vulguin més, no?
i, per tant, jo crec que això és un èxit.
Ràpidament s'es va estendre per tota Catalunya
i després al territori espanyol
comptant més o menys amb unes 30.000 persones
i ara ja està al Regne Unit.
Per tant, el que hem fet és organitzar-nos
i començar a treballar en aquesta línia.
Què proposeu a Grans Trets?
Bé, sobretot el que proposem
és anar a fer molt de treball des de les escoles,
això és clau,
des de les diferents comissions a les AFAS
i als diferents centres,
fer comissions interterritorials
i anar treballant en diferents aspectes,
sobretot quins.
Bé, aquest pacte social
l'estem portant a les diferents escoles
perquè ens ajudem uns als altres, no?
També la regulació és clau.
Amb què us trobeu?
És a dir, per part de les famílies,
de les escoles,
de tota la gent a la que vosaltres porteu aquest projecte,
la resposta és bona, és vinga, som-hi?
A veure, ens trobem de tot,
però en general jo he vist
que la gent cada cop es va sumant més.
És a dir, al principi hi havia un cert escepticisme
i conforme van llegint, es van informant,
diferents professionals van venint a les escoles,
la gent diu, ostres, tot això jo no ho sabia
i li estic donant això al meu fill,
per què? Realment els perills són grans.
Llavors, sobretot el que diem és
volem promoure aquest pacte social
i després entrar en tot el que és la regulació d'internet
que entren amb els smartphones, no?
Especialment perquè, clar,
l'autonomia de l'esmartphone
és el que porta que el nen estigui sol
i tu no saps amb qui està ni què fa
i, en fi, puc accedir a diferents pàgines.
Sentiu ja que hi ha hagut un canvi d'opinió?
És a dir, que a hores d'ara ja s'està qüestionant
si realment als 12 s'ha d'entregar el mòbil o no?
S'ha generat ja allò que...?
Totalment.
És a dir, jo crec que hi havia una normalització.
O sigui, era del pas de sisè a primer de l'ESO
tothom li donava el seu fill, no?
I jo crec que cada cop
la gent s'ho està plantejant molt més.
De fet, diria que a les escoles
que ho hem anat passant als diferents barris
hi ha escoles que el 100% de les famílies
han dit no li donarem aquest smartphone.
Això era impensable fa un temps, no?
I també és molt rellevant l'enquesta que hem fet.
Hem fet una enquesta amb més de 22.000 famílies.
25.000 a l'estat espanyol, 22.000 a Catalunya, no?
I, clar, les dades estan aquí.
Més del 86% li agradaria donar-li el 16,
perquè ja entren, no?,
amb quins són els riscos i a més,
però estem veient que un percentatge molt gran
l'està donant del pas a sisè a primer.
Llavors, bueno, hem de seguir treballant en aquesta línia, no?
Com veieu la denúncia de Nova York
a aquestes cinc grans xarxes socials, no?
I que, a més a més, l'Ajuntament de Barcelona
ha dit que oferiria assessorament legal
per les associacions i entitats
que vulguin denunciar les xarxes.
Això creieu que té sentit?
Serveix d'alguna cosa?
Home, jo crec que tot serveix, no?
Tot va posant un granet de sorra en aquest tema, no?
Aleshores, nosaltres ho valorem molt positivament.
És a dir, nosaltres esperàvem que l'Ajuntament de Barcelona
pogués declarar en primer lloc
que l'ús, no l'abús, no?,
que s'ha dit a l'abús,
que l'ús de les xarxes socials
és un problema de salut pública,
perquè és que tenim totes les dades, no?
I al final es va quedar amb abús,
cosa que discrepem en aquest punt,
però, per altra banda,
el següent pas és la denúncia,
perquè és que ja s'ha demostrat
que tota aquesta part de xarxes socials,
tots els metanàlisis, tots els estudis que revises,
és el que està bastant consensuat, no?
Estan generats perquè el nen vagi sent addicte.
Per tant, ojalà, no?,
Barcelona faci aquest canvi
i puguem anar a aquestes xarxes socials.
Quin és el missatge que faries arribar
als pares i mares que ens puguin estar sentint
i que tinguin certes dificultats en la gestió
de si el dono, no el dono,
quan el dono, com ho negocio?
És a dir, quin seria el missatge des de la vostra entitat?
Bé, jo crec que el primer és no culpabilitzar-nos.
Vull dir, hem arribat aquí,
tot això no se sabia fa uns anys
i els pares ho hem manegat com hem pogut.
Després, la pandèmia, penso que va ser aquí un focus
on va entrar moltíssim tot el tema de la digitalització.
En segon lloc, que siguin models.
És a dir, hem de ser models
si volem anar explicant això als nostres fills.
Això és molt important, no?
Després, anar-nos agrupant
o que es vagin implicant en els centres,
en totes aquestes comissions que es van fent,
en aquests grups de treball.
Què més?
I bastant important que a casa hi hagi una educació en aquest sentit, no?
És a dir, que igual que parlem de l'alimentació,
igual que parlem d'altres aspectes,
doncs que quan arribes a casa, el mòbil el deixem aparcat, no?
Els nostres fills ens han de veure el mínim possible.
Fins dels vuit anys, zero mòbils?
Fins als vuit, nou anys, diem que pantalles, zero.
Però això és una cosa, diguéssim que...
Bueno, zero mòbils i zero pantalles, sí, sí.
Sí.
Bueno, això és una cosa que va més enllà de l'EM, diguéssim.
Això ho dic jo com a neu psicòloga, eh?
Per què?
Bueno, perquè fins als vuit o nou anys
no tenim un mínim control atencional.
Hi ha molt baix control d'impulsos
i pràcticament poquetes funcions executives.
Llavors, clar, si el que s'han vist en els estudis
és que justament aquestes pantalles
va anar, d'alguna manera, impactant la nostra atenció
i els distreu moltíssim.
A més, a vegades, quan traiem, tenen ansietat,
pocs temes d'autoregulació,
clar, això vol dir que no està preparat per ells.
Llavors, bueno, sobretot és plantejar-nos com a pares.
Si jo haig de tenir un dispositiu,
li haig de donar un dispositiu al meu full,
que necessita control parental,
que necessito gestionar-ho tant,
que necessito que parli tantes coses.
És necessari? És recomanable?
I, per tant, aquí també hem de sostenir.
Si jo sé que és dolent, no?
Avui, a l'ofici educant,
temps de suplement a Catalunya Ràdio,
regulat els mòbils dels centres,
ara ens toca a les famílies?
Per què no puc mirar pantalles mentre dino?
Les xarxes socials estan dissenyades
per a la connexió permanent,
que facilita una relació que es percep com addictiva.
José Ramón Obieto
Llegim el llibre mòbils i pantalles
i les infàncies i adolescències.
Addictes o amants?
Qualificar-los d'addictes,
els nens i adolescents,
no és una decisió inòcua.
Té conseqüències en la seva subjectivitat,
itineraris escolars i socials,
i en el seu futur laboral,
perquè aquestes etiquetes queden com una marca
difícil d'esborrar.
José Ramón Obieto,
conseqüències de qualificar-los d'addictes?
Bé, mira, crec que no és una qüestió nominal només,
no és una qüestió de paraules,
és una qüestió, com tu ara recordaves,
que té conseqüències, no?
Hi ha moltes raons per les quals
no haurien d'utilitzar aquesta paraula.
Si anem a la RAE,
hi ha dues obsessions, no?
D'addictes.
Addicció és una dependència patològica,
el que considerem clínicament com una malaltia,
però també diu una afició extrema.
Segur que aquí tots tenim
alguna mena d'addicció d'aquest tipus, no?
A la xocolata,
a l'ofici d'educar,
a la muntanya,
el que sigui, no?
Quan nosaltres hem fet recerques,
el 2019 vam publicar
del padre l'iPad,
Famílies i redes en l'era digital,
i cada vegada que parlem amb els mestres,
amb els pares o amb els nanos,
els hi preguntem, no?
Tu ets un addicte?
Tothom diu que sí.
Però jo crec que ho diuen
més en el sentit de l'afició extrema,
d'una passió,
pel gadget i per la comunicació
i per tot el que això suposa,
però nosaltres com a professionals
hem de ser curosos,
perquè primer,
les dades que tenim a dia d'avui,
en estudis internacionals
i en les unitats d'addicció,
es diuen que addicció com a tal
és un 3,3,5%.
Si en termes absoluts
és important,
són 50.000 adolescents a Espanya,
no és poca broma,
però no són el 95% d'adolescents
que tenen mòbil.
Després hi ha altres aspectes
com és la sobreutilització,
que vol dir que estàs més temps
del que hauries d'estar,
o l'ús problemàtic,
que cada vegada que entres
la lies, diguem-ne, no?
Però addicció,
estrictament addicció
com a dependència patològica,
és una part,
que ja dic que és important,
però relativament...
Però, abans deia
un altre aspecte
molt important també, no?
Addicció vol dir
sense paraules, no?
Ah, addicció vol dir
sense paraules.
Per què utilitzen els nanos
i sobretot els adolescents?
Per parlar amb l'altre,
per vincular-se.
Tu quan vas al parc,
moltes vegades,
hi ha gent que diu
que estan perdent-se la vida,
estan mirant el mòbil,
jo els hi explico
a vegades a les famílies.
Mira, fan exactament
el que fem a la perruqueria
quan estem allà
quatre o cinc persones
assegudes,
mirem un lectura,
celola,
l'altre el pronto
i anem comentant, no?
El trajo que porta aquest
o l'altre, no?
Doncs estan allà
i estan jugant
al Brunestar,
al Fortnite,
mirant l'Instagram
i estan comentant
allò que estan veient
a la pantalla.
És a dir,
ells gaudeixen
amb el mòbil,
no tant del mòbil.
Sí, de fet,
en el teu llibre
tu parles d'afartaments,
de vídeos,
d'imatges,
de...
Sí, clar,
perquè hi ha una...
Per omplir un buit de soledat.
Exacte.
I si vas al metro,
què fem tothom
quan estem al metro?
Estem mirant allò, no?
És a dir,
ja la mirada
és un element
fonamental
a les nostres vides.
Quantes ecografies
es fan
d'un nen
avui
abans de l'Esset?
Fins i tot
hi ha l'ecografia
aquesta turística
que dic jo,
que és una ecografia
sense cap valor mèdic,
però que es fa
perquè vingui la família
a veure'l, no?
És a dir,
la passió de la mirada
és fonamental.
El problema,
en tot cas,
seria el preu
que es paga.
Clar.
Tu ens fas un llistat
de dependència,
alienació,
toxicitat...
Exactament.
I casos,
casos,
recordo ara
que parles,
per exemple,
d'un adolescent
de 16 anys
que es va suïcidar
a Malàssia
després de publicar
a Insta
una enquesta
en què preguntava
als seus seguidors
si havia de morir o no
i un 69%
van dir que sí.
Clar,
però fixa't
que hem de parlar
dels riscos,
ja ho han dit
tant Francisco
com Marina,
són molt importants,
els coneixem
i estem tots d'acord,
però també hem d'entendre
per què estan allà,
perquè si no,
el que deia Francisco
al final,
per què no hem arribat
aquí abans,
no?
És per desconeixement?
Bé,
d'una banda
és desconeixement,
tota tecnologia
té el que es diu
la corba de sobreexpectació,
és a dir,
quan surt
tu quedes deslumbrat,
no?
enjuernat,
de cop tot és màgic,
és màgia la tecnologia,
perquè piques un botó
i surt qualsevol cosa,
no?
Llavors,
hem hagut de passar un temps
per adonar-nos
de la cara oscura,
com diria l'horrit,
de la part fosca
que té aquesta tecnologia,
no?
Que ni és neutra,
ni és positiva,
tal com l'han venut.
Però,
en el camí,
hem descobert
que hi ha
algunes coses
importants
que troben allà,
que hi ha alternatives,
evidentment,
però que les troben allà,
la identitat,
la pertinença,
la informació,
la diversió,
totes aquestes qüestions,
el tractament del cos,
totes les tendències
virals a TikTok,
són tendències
que tenen a veure
amb com tractar el cos,
del que el famós,
al de l'Ulu
i a qualsevol d'altres.
Que, evidentment,
hem de tenir cura
de tot això
i fer una desconexió
i mirar de buscar,
de cercar alternatives
presencials,
és evident,
però no hem de desconèixer
què troben allà,
perquè, si no,
ells pensarà,
i per això he de dir
que no els hem de dir addictes,
els hem de dir amants,
perquè tenen una passió
i la mort té un component tòxic.
O sigui,
dir-li-los amants
no vol dir
que no siguin tòxics,
vol dir que és
un component tòxic
en el vincle amb l'altre,
però, si no,
no entendrem
per què estan allà.
No quatre hores,
com tu deies,
sinó com...
Bueno, jo no ho deia,
ho va dir el president.
Sí, bueno, el Pedro Sánchez.
Sí.
Molt bé,
quatre hores i mitja
és el que estem nosaltres,
els adults,
com a mitjà.
Els joves estan més
d'aquestes hores, no?
Llavors,
hi ha una passió allà...
Vuit hores,
ens diu el doctor Villar.
Hem d'entendre
que aquesta passió
es retroalimenta,
d'una banda,
per tota aquesta
enginyeria
de l'escroll infinit,
de la recompensa aleatòria,
sí,
per tot un seguit
de trucs,
però també
per la passió aquesta
de la mirada,
que és fonamental.
Avui,
a l'ofici d'Educar,
regulat el mòbil als centres,
ara ens toca a les famílies.
Deixa el mòbil,
papa,
que sempre estàs treballant.
Amb el mòbil
es tracta de trobar
l'edat més idònia,
perquè els beneficis
superin els perjudicis.
Tamara Fernández.
Atenció a la dada.
4 de cada 10 infants,
42% no tenen cap límit
a casa seva
sobre quanta estona
poden fer servir el mòbil
i molts d'ells
reconeixen
que quan comencen
els costa parar.
35%
segons una enquesta
de l'Institut Infants
i Adolescència.
Per això,
els infants
demanen ajuda
a les persones adultes
i creuen que és necessari
tenir límits
sobre el temps
que hi passen
i en quins horaris
poden utilitzar
les pantalles.
A veure,
què ens passa
amb la supervisió parental
que ens costa tant
d'exercir-la?
Que ens costa tant...
És a dir,
els usos d'ells
ens posen...
ens miren a nosaltres
i ens interpel·len
a nosaltres,
els adults.
Què ens passa?
Doctor?
Bé,
als adults ens passa
que estem una miqueta
confosos
i estem enganyats,
perquè ens estan demanant
una cosa
que directament
no podem fer.
Llavors,
que és innecessari.
Llavors,
retomant una miqueta
les paraules,
jo estic absolutament d'acord
en què no s'hauria de dir
a un nano addict,
perquè és superraro
dir-li a un nano addict
una cosa
que li estàs
subministrant
al seu pare,
al seu adult.
O sigui,
en tot cas,
seria com que nosaltres
els hem fet addictes.
Llavors,
clar,
seria una cosa molt lletja,
fins i tot com a pare.
Jo li estic donant,
empreses,
que ho dissenyen
perquè sigui addictiu,
no els nanos,
òbviament.
Llavors,
defensar-los d'això.
Però d'això a dir-los
que són uns amants,
clar,
això ja seria com brutal,
no?,
perquè és com que
ets amant a la tecnologia,
però,
la tecnologia
el que li està prenent
és oportunitats
d'aquesta vinculació,
perquè quan un nano
està en un parc,
amb el seu company,
i està com a la perruqueria,
ell no té que fer
encara la feina,
nosaltres ja l'hem fet
prèviament,
però ell té que fer
tota la feina
de llegir,
la reacció de l'altre,
de vincular-se a l'altre,
amb tot,
perquè la mirada
és fonamental,
però la mirada
de l'altre,
trobar-se mirades,
trobar-se acarícies,
i tot això
és el que està interrompent
el mòbil.
Ells no han decidit,
o sigui,
nosaltres l'hem posat en la mà,
i a partir d'aquí
tot el disseny tecnològic
ho fa massa atractiu.
Llavors,
controls parentals,
el millor control parental,
ho deien l'altre dia
els que vam fer
també en el manifest,
el d'aixeca el cap,
que m'agrada moltíssim,
i el control parental
és el no necessari.
O sigui,
aquest és el millor control parental.
Si això és una cosa
que t'està interferint
amb la interacció
del teu fill
amb el món
i de tu amb el teu fill,
escolta,
deixa't de buscar
enginyeria,
fem discoteques segures
per nanos de 8 anys,
no una discoteca
és un lloc d'adults
i no hi ha forma
de fer-lo segur
per un nano de 8 anys.
Un nano de 8 anys
té totes les altres coses,
el món li dona suficient.
Coses a nivell positiu
i carències a nivell negatiu
que generen el seu desig
i el seu impuls
per enfrontar-se a la vida
perquè això de col·lapsar-los
als nens d'estímuls
és la base de tot,
és fonamental.
Els estem prenent
el desig,
o sigui,
perquè si no hi ha negativitat
no hi ha desig.
El nano es vincula
amb els seus amics
en dos moments,
amb el moment
que comparteix experiències,
vivències amb ell
i amb el moment
en què no està amb ell
i s'està avorrint
i està desitjant
i està valorant dient
ostres,
ojalà que estigués jo
amb els meus amics
ara que m'ho estaria passant teta,
o sigui,
de vincular-te a ell
i de dir-li
això d'estar tot al rato
dient al teu amic
tot el que tu
et passa per cap,
tothom sabem
que Romeo i Julieta
es matarien
si els fiquem en un hotel
dues setmanes tancats,
o sigui,
el secret del seu amor
va ser aquesta
com a impossibilitat també,
que té en compte
el desig,
que si el principal enemic
és l'associació del desig,
o sigui, llavors,
a casa,
control parental,
és que no ho necessitem,
o sigui,
els nostres nanos
no necessiten això
per res,
traiem-ho i ja està.
Una de les coses
que preocupa
a la vostra entitat,
Adolescència Lliure de Mòbils,
és la marxa enrere,
no?
Si jo ja els he donat,
perquè jo he vist
en el vostre grup
que vull
a tota hora,
pares preocupats,
no?
És que jo ja els hi havia donat,
no?
Aquest marxa enrere,
això com ho plantegeu?
Bueno,
certament és més difícil
que a un nen
que encara no li has donat,
això és així,
però insisteixo,
és a dir,
com a pares també
ens hem de plantejar
si el que jo li estic donant
està preparat,
perquè és que des del punt
de vista cerebral
nosaltres diem
fins al 16
com a mínim,
no,
sinó fins al 18,
però per què?
Perquè realment el cervell
no està preparat,
no tenim les funcions cognitives
plenament desenvolupades
i també coincideix
amb la Societat Catalana
de Pediatria
que també va dir
retrassem al màxim
perquè així el nen
tindrà més capacitat
d'autocontrol,
d'inhibició,
capacitat de regular,
d'entendre
què està passant
i per tant tot això
ho hem d'anar retrasant,
no?
Llavors, clar,
quan ja li hem donat,
bueno,
a veure,
si tu pots
intenta
treure-li aquest tòxic
perquè realment
no li afavoriran res.
Si realment
estàs allà
els 15, 16 anys
i de més
i et costa molt gestionar-ho,
doncs intenta controlar
moltíssim tot
i per tant
treu-li l'autonomia
sempre que puguis,
o sigui,
sempre que li donis
està tu al costat,
anar vigilant,
mai el deixis
que es un porti a l'habitació,
no?
Patir desapagades
de desconexió,
és a dir,
doncs ara fem
aquesta cosa,
no?
Intentar
estar present
perquè es donin
les preguntes,
perquè es donin
les respostes
i poder fer activitats
que el vinculin.
Tot això el protegirà.
José Ramón Ovieto,
què ens passa
als pares i mares
que es desborden,
es desgasten
i no aconsegueixen
posar unes pautes,
tinguin,
doncs,
encara que tinguessin
ja 16, eh?
Per què costa tant
fer aquest exercici
de límits,
d'autoritat
amb els nostres fills?
Bé,
jo diria
que hi ha diverses raons.
La primera
és que és una tecnologia
en la que molts pares
no s'han socialitzat.
Això no havia passat mai
a l'història, no?
Normalment,
el teu pare ja sabia
què faries tu
perquè ja ho havia fet ell,
no?
Se'n havia emborratxat,
havia tingut
el seu liu sentimental,
no?
I ara
hi ha generacions
que han tingut
una associació digital,
però potser
molt poca,
molt menor
que la que tenen
els seus fills.
Per tant,
hi ha una situació
de desconeixement
també
d'aquesta situació,
no?
Aquesta és una raó.
L'altra raó
és perquè als pares
els s'agraden
les pantalles,
ells també
quan hem fet
la recerca
i els hem preguntat
als pares,
alguns ens han dit
és que és difícil
dir-li al meu fill
perquè jo sóc el primer
dient-me, no?
Pares i mares de la taula
us agraden
les pantalles?
A tothom
li agraden
les pantalles.
Molt bé.
Sí, sí,
clar.
Proseguim.
Jo explico
una anècdota
que és molt divertida,
no?
Els francesos
van fer
una segona llei
perquè havien fet
una llei
de prohibició
dels mòbils
a l'escola
el 2010
que no havia fet
cas gairebé
ningú.
Llavors van fer
el 2018 una
i Eduard Filipe
que era el seu
primer ministre
va anar a un liceu
la mateixa setmana
que havia signat
aquesta llei,
no?
Els pares
van trucar
als nanos
els van enviar
un missatge
dient-li
fes-ho una foto
amb el primer ministre
que era una cosa
històrica, no?
Tothom se la va fer
el primer ministre
encantat de la vida.
Els mestres també
es van fer
fins i tot
una foto
de claustre
una selfie
amb el...
Vol dir
que aquesta
aquesta passió
ens toca tot, no?
I per tant
els pares
estan dividits
d'una banda
entre la consciència
que van agafant
gràcies a moviments
que estan sent conscients
i els professionals
també fem el que podem
en aquest respecte
però també estan dividits
perquè ells també
tenen allà un gaudi, no?
Jo no estic d'acord
Francisco
en que
tota l'experiència
dels joves
almenys no és la meva
experiència
ni a les recerques
ni a la meva clínica
que tot el que trobin
allí
sigui negatiu
no?
Hi ha vincles positius
pels joves
a les pantalles
el problema
és
primer
a quina edat
s'han de fer
aquests vincles
quin preu
paguen
per aquests vincles
abans
parlaven del carrer
jo m'he passat
la vida al carrer
jo era un addict
del carrer
vivia en un poble
del Pirineu
Aragonès
i a mi
m'havien de venir
a buscar
per dinar
perquè no em trobava
no?
Però
quantes hores
estan al carrer
els nanos
sobra
és possible
en una ciutat
deixar el nano
com em passava a mi?
No és possible
per tant
hem de mirar
d'analitzar
la vida
dels adolescents
amb les claus
i les condicions
que tenen ara
que no van ser
les nostres
i aquest també
és un problema
pels pares
hem de fer aquest exercici
de mirar
allò que fan
els seus fills
no en comparativa
jo crec que
l'indicador
d'addicció
dels nanos
no seria
tant les hores
que és un indicador
a tenir en compte
és més aviat
de què t'estàs privant
de què t'està privant
la tecnologia
t'està privant
de llegir
t'està privant
de trobar-te
amb els amics
t'està privant
de l'esport
t'està privant
de la son
que això és molt important
de què t'està privant
aquest és un bon indicador
millor que fer
una comparativa
amb gent
que vam socialitzar-nos
als 70
al 80
que era una realitat
molt diferent
perquè si no
els adolescents
tenen la impressió
que no els entenem
i si no som
interrogats valides
tenim un problema
amb la generació
doctor
bueno jo
clar
poso òbviament
en total desacord
totes aquestes amenaces
són totes aquestes
precisament
els motius
perquè
les coses positives
mai són superiors
no oblidem
que la tecnologia
ha vingut a dir
això és millor carrer
llavors jo no puc
parlar amb la meva àvia
a 7.000 quilòmetres
llavors
et poso això
a aquesta pantalla
i és millor carrer
una cosa en 2D
tot això
que comenta el doctor
també
ho tenen
o sigui
no és superior
a l'altre
llavors ells estan
ara el plantejament
és molt dur
per dos vies
primer
que estem pagant ells
les conseqüències
de la nova situació
ho parlem com si
és que ara plou
no està plovent
això ho estem fent
llavors
si tu omples
les cases de pantalles
buides els carrers
de nens
llavors ens estalviem
un problema
si el problema
de la ciutat de Barcelona
que no és pas aquest problema
perquè nosaltres tenim
espais
pagats per l'Ajuntament
que estan infra
utilitzats
per als nostres joves
perquè insisteixo
si tu omples
les cases de pantalles
buides els carrers de nens
si tu no tens pantalles
a les cases
què penses
que faràs amb el teu nan
el teu nano
t'arrossegarà
a tu al carrer
perquè que has de fer
amb un nano
de 10 anys
a casa
o sigui
és que
o surts al carrer
o el tires per la finestra
o sigui
pots fer esport
pots fer teatre
pots fer moltes coses
i t'arrossegarà
amb això
llavors no pot ser
que ells estiguin pagant
el problema
de problemes socials
com la doble presència
bueno clar
és que ara
els pares treballen massa
bueno
però si treballen massa
tenen que treballar menys
perquè les conseqüències
les estan pagant ells
és que ara
els carrers de Barcelona
no són segurs
són més segurs que mai
recordo que
nosaltres a 70
que estàvem al carrer
els carrers eren
molt més perillosos
que ara
llavors com s'ha ficat
aquesta sensació
que els carrers
ara són menys perillosos
perquè a més
com que tenim més temps
per estar més a acompanyar-los
podrien baixar amb els pares
i estar en un grup de pares allà
mentre que ells estan per allà
fent les seves coses
els nanos
els hem d'escoltar
i hem d'entendre
però
no podem deixar-li a ells
que prenguin les seves decisions
sobre les coses
perquè a l'altre costat
hi ha gent
que ho està fet
això
molt atractiu
sabeu a qui li agrada
sabeu que és molt bo
també que li agrada
molt a les adults
el tabac
sobretot el tabac
que la persona fumadora
i aquesta gaudeix molt
del tabac
perquè a vegades es diu
home, que les drogues
no són el mateix
sí, sí, les drogues són
perquè les drogues
tenen coses bones
perquè els drogadites
no són ni imbècils
els drogadites són gent
que aquest gaudir
que li dona la droga
no ho valora bé
amb les conseqüències
i jo crec que en aquest punt
estem nosaltres
estem valorant bé
el gaudir aquest
amb l'altre
que ens dona
i s'ha d'assumir
tot aquest desgavell de riscos
perquè el que sí que hem fet molt
ha estat això
la nostra resposta social
és incrementar
els diners
que s'hem gastat
en ingressos
en salut mental
en els darrers anys
no els 70
després dels 70
en 500%
això ens està costant
molts diners
de posar les conseqüències
de tapar les conseqüències
per què?
perquè estem atemptant
contra alguna cosa fonamental
que són
els elements protectors
els factors protectors
els estem prenent
els factors protectors
i això és fonamental
regulat el mòbil
els centres
ara ens toca
a les famílies
quan em dius
que pari
de jugar
amb la tablet
m'enfado tant
el psicòleg
francisco villar
posa l'accent
en la responsabilitat
també del lobby tecnològic
perquè diu
coneixen
la maleabilitat
i vulnerabilitat
i la ingenuïtat
de l'ésser humà
quan són petits
i els considera
una oportunitat
de negoci
diu villar
nosaltres no hem de prohibir
l'accés als nanos
a aquest món
sinó que s'ha de privar
l'accés i interès
de les empreses
pels nostres nanos
hem de demanar
una responsabilitat
ètica
a les empreses
al principi
ho dèiem
per què no es fa res?
les empreses
està clar
perquè són 11.000 milions
es va atassar
el que van guanyar
l'any passat
només en publicitat
adreçada
amb nanos
per sort dels 17 anys
llavors
suposo que 11.000 milions
de dòlars
per ells
és un incentiu suficient
de vegades
potser es nàxap
és el 40%
dels seus ingressos
llavors
entenem els seus motius
que això ho facin
de forma addictiva
és que ells
es defensen dient
bueno però és que si jo
com Instagram
com meta
no faig
tot això
s'emporta tot el mercat
TikTok
i com TikTok
tampoc fa
s'estan competint
per el més preuat
per ells
que és el temps
dels nostres adolescents
per què?
perquè com ja heu dit
molt bé
el temps de l'adult
ja el tenen sencer
anem al bany
amb el mòbil
llavors ja estem connectats
els hi queda només
recuperar els nanos
no oblidem d'on venim
venim
que la normalitat
era els 16 anys
ara ja són els 12
als Estats Units
són els 9
a Centroamèrica
i a alguns llocs
de Latinoamèrica
són els 6 anys
tenen el primer dispositiu
no baixen
ni en número
ni a precocitat d'ús
ni en número d'hores
llavors
els incentius per ells
són totalment
econòmics
i això
s'ha fet
per guanyar diners
no per millorar
la vida dels nostres nanos
llavors
si aquesta és la seva
la seva línia de treball
estem en una cosa
molt estranya
perquè la línia de treball
de l'administració
quina és?
perquè és molt estrany
ells només dediquen esforços
a fer-ho atractiu
i a desempolvar
allò que ells diuen
la fricció
eliminar tota fricció
que vol dir
allò quelcom que sigui
un impediment
perquè una persona
es connecti
només s'encarreguen d'això
i demanen
que la protecció
la fem
l'administració
és l'empresa
amb més beneficis
que ningú
perquè tothom
se l'exigeix
que tot això
que posi
en mercat
tingui uns criteris
de seguretat
un Chromebook
amb una escola
que un nano de 13 anys
es pot ficar
es pot fer un perfil
de TikTok
es pot ficar
a pàgines tecnològiques
s'hauria de tancar
i s'hauria de retornar
tota la remesa
a l'administrador
aquesta remesa
perquè això està defectuós
per què?
perquè un nano de 13 anys
pot accedir a coses
que són perilloses
per ell
no és un element segur
doncs amb això estem
José Ramon Ovieto
apel·la a la responsabilitat
de governs
i institucions
socioeducatives
què els diries?
bé
aquest és un problema
col·lectiu
és a dir
que hi ha diferents actors
recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
amb la tertúlia
de joves
però
us deixem
amb Roger Pedros
Mirall
sigueu lúdics
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar les criatures
petons
de la Marta Sánchez
la Núria Ventura
i la Rosa Sillué
i fins la setmana vinent
fins aquí
l'ofici d'educar
amb l'Elisabet Pedrosa
el suplement
fem una pausa
i de seguida tornem
li fa ràbia reconèixer
que no sap
de què parlar-se
ara
s'ha trencat
tantes vegades
que s'esgoten
les paraules
torna a sentir-se
cobert
i comparar-se
a l'espanta
ara
que es sacada
sol
i l'anim
no sale
a cava
el suplement
amb Roger Escapa
nos estamos muriendo de hambre
afuera de comida
afuera de proteína
es solo carne
es gente que queremos
Arturo
y como se corta un cuerpo
menjar-nos els uns als altres
m'hi veien explicat
que tallaven trossets
de la can
i se l'empassaven
sense mastegar
i en canvi
en la pel·lícula del Ballona
fan com uns filatets
i sí que masteguen
el canibalisme
al cinema
el cinema el que fa
és projectar en una pantalla
les nostres fantasies
i els nostres malsons
un dels nostres malsons
és el fet
que algú
o algú
ens pugui menjar
un restaurant
que aniva la Berlín
aquest diumenge
a partir de la una del migdia
amb Paula Molés
també en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio
Dalt del cotxe
hi ha una nina
que repica
els cascadells
30, 40
la mèria
Si veus alcohol
o prens drogues
i condueixes
poses en joc
la teva vida
i la de la resta
de conductors
L'alcohol i les drogues
causen una
de cada tres morts
en accident de trànsit
Dalt del cotxe
0-0
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Ai, és que al final
d'aquesta pel·li
és tan bonic
quan ella és el cotxe
i el veu
i està a punt
de fer la porta
però no ho fa
És que a la vida
l'important
és saber aprofitar
les oportunitats
Ara el teu Citroën
C3 origen
des de 13.200 euros
i amb entrega immediata
Només aquesta vegada
i només aquest mes
Citroën
Finançant-lo
amb Estelant
i finança
els servicis
condicions
a Citroën
Punès
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
També de matinada
Amb Roger Escapa
Som al Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Camí de les 7 del matí
Aquesta hora
els dissabtes i diumenge
repassem
alguns dels millors
moments de la setmana
Els continguts
ben escoltats
al nostre web
que a Radio
funcat
barra al Suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Marina Laminos
Bon dia
Bon dia Roger
Diumenge passat
vam entrevistar
l'Enric González
el periodista barceloní
que està corresponsal
a Londres
Nova York
també a Buenos Aires
i amb qui van fer balanç
de la seva vida
i també de les seves
experiències professionals
com per exemple
quan era a Ruanda
buscant internet
per enviar una crònica
i li va passar això
I jo estava una mica
desesperat
i llavors
li vaig dir
que havia d'enviar
una cosa
molt urgentment
i vaig dir
Barcelona
encara
en realitat
la tenia que enviar a Madrid
perquè era Barcelona
i em canvia una cosa
a Barcelona
el tio es va quedar
una mica parat
i llavors
va aixecar el puny
i va dir
visc a Catalunya
lliure i socialista
em va deixar de pedra
i em va fer passar
em va fer passar
fins al telèfon
i vaig poder dictar
la crònica
i no em va cobrar res
resultava que
aviat de petit
havia anat a una escola
del pare Magriñá
i un capellà
català
li havia ensenyat
això
i l'havia fet
del Barça
i com cada setmana
vam fer tertúlia política
al matí
vam parlar
de la Marató
de Barcelona
que va ser diumenge passat
i precisament
sobre això
l'Anna Pardó de Vera
ens va confessar
que ella surt
sovint a córrer
també a fer marxa
i atenció
amb qui la va comparar
l'Oriol Marc
Anna
tu fas esport?
sí
bastante
quin esport fas tu?
bueno
salgo mucho
a correr
pero sobre todo
hago más marcha
que correr
porque ya tengo
la rodilla fastidiada
y salgo
por el campo
por los alrededores
de mi casa
aquí en Madrid
y eso es lo que más disfruto
pero luego también
hago de todo
en el gimnasio
Anna
perdona
si em permés
Roger
que m'agradaria
molt fer-te una pregunta
tenint en compte
que ets gallega
i que has dit que fas marxa
t'hem d'imaginar
caminant com Mariano Rajoy?
pues puedes imaginarlo
sí
pero yo tengo
creo que tengo más estilo
y tanto
no es difícil
claro que no es difícil
claro
efectivamente
i a la setmana trágica
vam analitzar
la reaparició
a xarxes
de Kate Middleton
però també vam acabar
parlant de la Marató
i vam comentar
la bona marca
que va fer Salvador Illa
guanyaries en l'illa?
o no?
amb un patinet elèctric
potser sí
què?
3 hores 40
és que no sé què és
jo no sé
això és molt
és poc
és que no m'interessa
és una gran marca
és una gran marca
sí eh?
sí i tant
no està en el nostre abast
ni de broma
vull dir que
poca broma
sí sí
Salvador Illa
li fot eh?
Salvador Màquina
jo soc més dels que
jo soc d'anar lent eh?
jo perquè vaig
lluny
com era jo
com era jo
no sé ni qui ho deia
però
adeu Jon
crec que era la CUP
vinga
una abraçada
ara tornem
no no no
retiro eh?
podeu recuperar tots els continguts del programa a través de 3CAT
també a la web catradio.cat barra el suplement
estrenes
Marta Ferrer bon dia
bon dia
a Disney Plus hi arriba la música de Taylor Swift
si pot veure el seu concert
Gieras Tour
welcome to the Gieras Tour
this has been the most extraordinary experience of my entire life
la cantant que està revolucionant el panorama musical
van registrar alguns dels seus concerts en directe d'aquesta última gira
i en va fer una pel·lícula que es podia veure fins fa poc a la gran pantalla
ara tots aquells que no van poder anar al cinema o al concert
tenen l'oportunitat de veure'l a la plataforma
40 anys llevo en el puerto
i han canviat moltes coses
almenys una
las ratas
aquí hay reglas
por eso en tu caso no hay perdón
bienvenida al puerto
Netflix estrena una nova sèrie ambientada al port de Barcelona
Mano de Llerro
protagonitzada per Eduard Fernández, Sergi López, Enrique Oquei i Xino Darín
la sèrie ens endinsa del món corrupte del narcotràfic al port
tot a través de la història de la família
que durant més de 30 anys n'ha regentat la terminal A
i el teatre al Romea posa sobre l'escenari Voltaire Rousseau la disputa
l'obra adaptada i dirigida per Josep Maria Flotats
representa un combat de gran importància
entre dos dels filòsofs més importants del segle XVIII
arran d'un pamflet que acusa un d'ells d'abandonar el seu fill
avui a funció a dos quarts de sis de la tarda
Bon dia Sònia de Lofeu
Molt bon dia Marina
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes d'allavat
fem tres propostes avui per Barcelona
La primera podem visitar l'exposició Núria Feliu al Palau Robert
La mostra comissariada per Òscar Dalmau
presenta en cinc àmbits un recorregut per la vida i obra de la cantant
va ser un artista singular
una intèrpret tot terreny molt popular i estimada
que va fer col·laboracions de prestigi
i que ens ha deixat un repertori en català eclèctic i divers
va tocar tots els gèneres populars però també el jazz
va actuar arreu del país i part de l'estranger fins i tot a Hollywood
i a més va crear la seva productora musical
molt lligada al barri de Sants
però sempre que sempre va reivindicar
on va viure tota la vida
per exemple hi trobem una fotografia d'ella
a la parada familiar del mercat
aquesta exposició homenatge es pot visitar cada dia
fins al final de maig
de les 9 del matí a les 8 del vespre
avui dimenge però fins les 2 del migdia
i podem dinar o sopar al restaurant
Bodega Passage 1986
situat a la Gran Via de les Corts Catalanes
número 162
al barri de la Bordeta
un local mig amagat
dins unes galeries comercials molt vuitanteres
a tocar de l'edifici de la Campana
i davant de la plaça de la Font Florida
fa un parell d'anys
en Xavi Alba
exsoci del cuiner Albert Adrià
va agafar un antic restaurant gallec
del qual ha volgut conservar-ne el nom
i el va transformar en un bar de tapes i platets
que val la pena conèixer
i serveixen les tapes populars
però cuinades amb un nivell d'estrella
i podem tastar l'ençaladilla russa
amb patata espatlla
el bunyol de gamba
l'escaixada de bacallà
els calamars farcits o el fricandó
el preu mitjà per persona és d'uns 40 euros
obert de dimarts a diumenge
migdies i nits
una proposta que sona així
no sé si encara em queden forces
per l'últim ball
o només és la poc que m'entra
quan no estic davant
perquè podem acabar el dia
el concert de Mabel Flores
a les 8 del vespre a la sala
a la nau del barri de Sant Martí
la Mabel és una cantant catalana
i educadora social procedent de Terrassa
que en els darrers anys
s'està convertint en un dels grans noms
del panorama de la música mestisa
l'any 2021 va publicar el seu àlbum de debut
titulat Maraki
i actualment està immersa
en un procés creatiu d'un nou disc
avui a Barcelona
arrenca la gira Estic Prou B
que pren el nom d'un dels seus últims singles
un nou espectacle
que promet ser una gran experiència
carregada d'energia, complicitat i força
l'autora, acompanyada de tota la banda
presentarà noves cançons
un nou directe, nova faceta
i una sonoritat més personal
desenfadada, electrònica i honesta
un viatge de sentits
i un repàs del seu repertori
que ens farà vibrar
si voleu anar
encara queden entrades
es poden comprar per 12 euros
a la plataforma Entradiu
doncs arribarem a les 7 del matí
amb la cançó Estic Prou B
de l'Amabel Flores
que avui actua a la nau de Barcelona
tornem de seguida al suplement
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa
de l'Amabel Flores
de l'Amabel Flores
de l'Amabel Flores
de l'Amabel Flores