Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Bacan.
En marxa el Comitè Federal del PSOE a Madrid per tancar files amb Pedro Sánchez,
que avui no assisteix a la reunió del màxim òrgan del partit,
i són pràcticament tots els dirigents socialistes que ja han mostrat el seu suport al líder
a l'arribada a la seu central de la formació.
A les portes de la seu, a més, hi ha una nombrosa concentració de militants i simpatitzants.
Madrid, Pol Marçà, bon dia.
Bon dia, en marxa, aquest Comitè Federal.
Primer discurs de qui és la número 2 dels socialistes.
Maria Jesús Montero, defensa clara de Pedro Sánchez amb missatge directe.
Pedro queda tèst, suport explícit també per la dona del president,
i retrets i atacs a Feijó, diu, per no respectar ni entendre el moment que està travessant el president espanyol.
Falta d'empatia un Comitè Federal amb imatges d'emoció, amb socialistes alguns d'ells,
fins i tot amb els ulls plorosos.
Escoltem, Maria Jesús Montero.
Este Comitè Federal que celebramos esta mañana es distinto a cualquier otro.
Presidente, quédate.
Pedro, quédate.
Estamos contigo.
Una Montero que afegia, és el moment a Catalunya de recollir els fruits fets en favor de la convivència.
Missatge per Salvador Illa, Pol Marçà, Catalunya, Ràdio Madrid.
Les notícies, en Raül Flores.
Hamas analitza una proposta israeliana per aturar els combats a Gaza i alliberar els ostantges.
Sota la mediació d'Egipte i de Qatar, el grup islamista i el govern de Benjamin Netanyahu
estan intercanviant papers per fer possible aquest alto al foc.
A més, i en resposta a una carta de 18 països que exigeix la llibertat del centenar d'israelians
segrestat des del 7 d'octubre passat, Hamas es mostra obert a aturar la guerra
si es compleixen les seves condicions.
Més qüestions alliberades 14 dones víctimes d'explotació sexual al País Valencià i a Múrcia.
Hi ha 9 persones detingudes, 6 de les quals han entrat a presó provisional.
Se'ls acusa de delictes de tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual,
delictes contra la salut pública, afavoriment de la immigració il·legal
i pertinença a organització criminal.
Segons la Policia Nacional, les víctimes eren captades a Colòmbia i a l'Equador
i se les enganyava amb la promesa de treballar cuidant gent gran
a l'estat espanyol.
Aquest matí s'ha trobat al cos d'un home surant al mar
a prop de la platja de Sant Sebastià a Sitges al Garraf.
Segons els Mossos d'Esquadra, el cadàver no presenta indicis de criminalitat
i ara haurà de ser l'autòpsia la que determini les possibles causes de la mort.
Els Mossos s'han fet càrrec de la investigació.
Avui, 27 d'abril, el Museu de Montserrat ofereix l'entrada lliure i gratuïta
per celebrar la Diada de la Mare de Déu.
Els visitants hi poden veure tant l'exposició permanent com les temporals.
Fa poques setmanes es va inaugurar la mostra Laus Deo d'Anton Lamazares
i la mostra Donacions 2012-2022, comissariada per Silvia Muñoz i Santi Bergeu.
A més de la visita gratuïta al museu, aquest migdia també es fa una audició de sardanes
amb la cobla triomfal d'Igualada a la plaça del Monestir.
El cardenal Joan Josep Homella presidirà la missa conventual.
Precisament ahir es van presentar els actes del mil·lenari de Montserrat
que s'inaugurarà el 8 de setembre.
L'esdeveniment comemora els mil anys de la Fundació del Monestir per part de la Bat Oliva.
Seran 15 mesos de diversos actes de celebració,
tal com explicava el seu comissari, el pare Bernat Juliol.
Volem apropar Montserrat a la societat.
Una de les característiques que ha tingut sempre Montserrat
és aquesta obertura a la societat amb la qual ha caminat
durant mil anys, durant deu segles,
i no volem que el mil·lenari sigui diferent.
És la festa de tots.
si som conscients que si celebrem mil anys d'història
és perquè hem caminat durant mil anys conjuntament.
Esports, Albert Benet.
L'equip femení del Barça juga avui la classificació
per a la final de la Champions de futbol al camp del Chelsea a Londres
a partir de dos quarts de set de la tarda
i amb transmissió de Catalunya Ràdio.
Ha de remuntar al 0 a 1 de l'anada encaixat amb un Juic.
El Barça de bascet empata la sèrie de quarts de final de l'Eurolliga
contra l'Olimpiakos després de la victòria
en el segon partit al Palau Blaugrana,
per 77 a 69.
El Barça està obligat a guanyar un dels dos partits de la pista grega
i el cinquè, en cas que hi hagués cinquè partit,
es jugaria al Palau.
El Madrid queda a quatre punts de ser campió de la Lliga de futbol
després de la victòria al camp de la Real Societat,
per 0 a 1 en un equip ple de canvis,
pensant en la Champions.
Avui a la Lliga a les Palmes Girona a les dues
i a segona Elge Espanyol a dos quarts de set.
També avui es disputa la cursa Sprint
i la classificació del Gran Premi d'Espanya de MotoGP
amb Maverick Vinyales i Marc Márquez
entre el grup de favorits.
Circuit de Jerez, Damià Aguilar, bon dia.
Bon dia, bandera de quadres de la repesca.
No sembla que els catalans Dani Pedrosa i Àlex Reins
hagin pogut passar el tall.
Ara mateix ho farien Morbidelli i Brad Binder.
Hem d'esperar perquè encara estan fent l'última volta.
els altres pilots de casa, Marc Márquez, Alex Márquez, Vinyales
i Aleix Espanyol, ja s'havien classificat directament per la Q2
que comença a un quart de dotze.
Damià Aguilar, Catalunya Ràdio, Circuit de Jerez.
Fins aquí, les notícies.
El suplement, notícies, entreteniment i hi-hi-ha-ha.
Amb Roger Escapa.
11 i 6
El comunista
El suplement, notícies, entreteniment i hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi.
Càmera de Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, Roger.
Hola, Joel, com estàs?
No tan bé com tu, tan bé com tu.
Compartim una cosa que és l'amor pel bàsquet.
Sí, i pel Jabari Parker.
Sí, ens encanta tots dos.
Vas anar a dormir tard, bueno, per mi...
L'han renovat, ho saps, no?
Sí, sí, ho han celebrat moltíssim i em vaig anar a dormir
amb la Lloberes i l'Ernest Macià amb la narració digital.
Uf, la Lloberes, no em parlis de la Lloberes.
Ja ho sé, ja ho sé.
No, que a mi he d'enfrontar que...
Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé.
Un caràcter molt fort.
A mi l'Ernest Macià m'encanta com a narrador, eh?
L'Ernest, sí.
La Lloberes...
La Lloberes és el contrapunt.
Sí, sí, sí.
Mira, és que no...
Com ho veus?
És la meva nèmesí.
Com ho veus contra l'Olimpia Cós?
Ho veig fotut.
Jo crec que anem a cinc partits, això seguríssim.
Doncs a la final hi hem d'anar, eh?
El cinquè partit.
I anem o no?
Sí, vull anar-hi, vull anar-hi.
Amb autocar, eh?
On és, per cert, la final?
No, no, o sigui, jo et dic d'anar al cinquè partit al Palau.
Ah, al cinquè partit.
A la final four, no ho sé.
Em posaré la maleta de l'Ernest Macià, a veure si...
No hi cabràs pas, tu, amb el gros que ets, hòstia.
Bueno, i perquè l'Ernest Macià...
Ja.
La maleta de l'Ernest Macià, dic, eh?
No, ell és enorme.
Periodísticament és un gegant, és un tità.
No, i físicament també és enorme.
Físicament, no tant.
No tant, no tant.
I la Lloberes, què?
És que, clar, la Lloberes i el Macià potser només paguen un bitllet d'avió.
A veure, suplement arroba carradio.cat, consultes el comunista des de ja.
Consultes com la que hem rebut d'un oient aquesta setmana,
amb un correu tot seguit una mica estrany.
Just here to read one arroba protonmail.com
Aquests són aquests mails que et pots fer ara, així anònims, així, saps, d'ossar i tirar.
S'identifica com un català àrab del Raval.
Molt bé, molt bé.
Aquest odiant diu, camarada Joel i Roger,
per començar us donaré una satisfacció a cadascun dels dos.
Ah, molt bé.
Joel, a mi també m'agrada molt més la part de la llauna política amb les preguntes.
De fet, a vegades penso que poca tabarra ens dónes.
Molt bé.
Roger, sisplau, torna a fer allò del sobre. M'encantava.
Oh, mira, has trobat un tio que li agradava allò del sobre.
És l'únic oient del comunista de tota la temporada que vol fer el sobre.
Ai, Déu bé.
La gent ja no se'n recorda, però a principi de temporada vam fer una innovació que...
Va anar molt bé, molt bé.
Que va durar els programes.
La pregunta pel Joel.
L'IDESCAT diu que a Catalunya hi ha aproximadament 1.400.000 habitants estrangers.
Perdó, eh?
Sense tenir en compte els pijos neoliberals autonomenats expats...
Bueno, no ho sabem si són neoliberals.
Els membres del col·lectiu són gent treballadora, de classe baixa, que es trenca el cap per guanyar-se els cèntims.
Però, malgrat tot el potencial que podria tenir mobilitzar políticament aquesta població, que moltes vegades té una mancança important de drets de ciutadans, costa molt parlar de política en general i d'idees revolucionaris en particular.
Sí que costa, sí que costa.
Quin consell em donaries?

Home, doncs em fa una mica de vergonya dir-t'ho perquè jo no soc ningú per donar-te consell, perquè no visc el Raval, gràcies a Déu també t'ho dic, perquè la meva creixent agorafòbia no ho suportaria, ni tampoc soc àrab, ni crec que compartim massa ambients, sincerament.
Però suposo que l'únic que pots fer és el de sempre. Pedagogia, pedagogia i predicar amb l'exemple. Quin rotllo, eh? Doncs sí.
I ja que hi som, si pot ser amb resultats millor. Això és molt important, el tema dels resultats. Sembla una collonada, però per convèncer la gent de fer una cosa, va molt bé demostrar-li si pot ser abans i si no, quan abans millor, que la cosa funciona.
Acostuma a ser un argument bastant de pes, perquè la gent en general no és idiota i el que li molesta justament més és que el tractin com a tal.
Com pots ensenyar a tu, camarada àrab del Raval, els bons resultats de l'associar-se, del sindicar-se i del polititzar-se, els teus veïns i companys,
si l'exemple que tenen a la política parlamentària és el d'uns partits d'esquerres que es venen sistemàticament a canvi de poltrones, de reformes cosmètiques i d'engrunes en general?
Com ho pots fer? Doncs una cosa que pot fer, camarada català àrab del Raval, és portar-los a aturar, per exemple, un desallotjament, com una petita experiència iniciàtica, no?
Amb una mica de sort, si te'n toca un que aconseguiu aturar amb èxit, ells veuran ràpidament els resultats a curt termini dels beneficis de mobilitzar-se,
ni que sigui a nivell micro, i potser si s'animen a fer-ho més sovint.
Que no surt bé, també serà útil, també serà útil, perquè tu ja saps, Roger, que dels errors sempre se n'aprèn i dels fracassos encara més.
Tu ja has anat mai aturar un desnonament?
Sí, una vegada. Va ser aturat. Ja em vaig assegurar que fos una cosa amb certes possibilitats d'èxit.
No hi has tornat per si mai no... Com és que no has repetit?
Perquè... Estem parlant de mi, ara. Per què no he repetit?
Doncs mira, en general, perquè sóc mandrosi, em costa sortir poc de...
Ai, ara em sento fatal, tio. És que no tinc cap autoritat moral per fer aquesta secció.
Me'n vaig, adéu.
Se't pot desautoritzar.
No, marxo, marxo.
No, home, no, torna.
Vale.
Home, sisplau, no em deixis.
Deia que amb una mica de sort, si te'n toca a un que aconsegueixes aturar m'èxit,
doncs veuran els resultats a curt termini de l'associar-se i del mobilitzar-se.
Que no surt bé. També serà útil perquè veuran de primera mà i molt clarament coses molt interessants,
com, per exemple, per qui treballa la policia, en un moment donat.
O de qui és culpa que el preu mitjà del lloguer d'un pis a Barcelona ja superi el serari mínim interprofessional.
I, per exemple, si dius que viviu al Raval, si els molesten els narcopisos,
que molt probablement els hi molestin, si viuen al Raval,
també els pot suggerir que es plantegin qui són els propietaris dels pisos buits
que s'acaben convertint en narcopisos, no?
Que li vagin donant voltes i que es preguntin també per què estan buits aquests pisos.
I llavors, poc a poc, potser van veient la llum...
No ho sé, no ho sé.
No els hi donis peixos.
Ensenya'ls a pescar.
Va, tonteries que digues.
No els donis peixos, camarada.
Ensenya'ls a pescar.
Un català àrab del Raval.
Una abraçada.
Tens la metàfora o no?
Si jo et dono un peix, tu menges un dia.
Que si jo t'acabi a pescar...
Sí, sí, no, fins aquí he arribat.
Que no veig que vinc d'entrevistar el Buixaderes,
que ha pujat una mica el nivell.
M'ha semblat intel·ligentíssim, tu, el Buixaderes.
Quan li he preguntat pels matisos de la intel·ligència artificial
i m'ha fet aquella resposta de l'elipsi...
Hi havia pensat molt, eh?
Hi havia pensat molt, eh?
Sí, sí.
Són aquestes entrevistes que comences una mica fred, però...
També és veritat que jugar a favor seu el tema de la veu aquesta
que et fa vibrar l'anus, són com microvibracions.
Sí, a mi m'ha notat.
Vull dir, he estat aquesta mitja hora, sí, sí.
Uau, uau.
Aquesta reverberació, eh?
Uf.
Hola.
Mira, ja ho noto.
Hola.
Que em cago a sobre, eh?
Hola, Joel.
Ui.
És que tu també deu-n'hi do la veueta que tens, eh?
Hola.
Sóc el...
Vinga.
Què anaves a dir?
Sóc el Buixaderes, anava a dir.
A veure, fes-ho, fes-ho.
En blanc, en blanc, en blanc, en blanc.
Imita, imita.
Hola, Joel.
Sóc el Buixaderes.
No, fatal.
Ara et faré vibrar l'anus.
Brrr.
Brrr.
Ara hi ha tota gent a casa seva amb l'anus fent...
En fi.
Suplement arroba catradi.cat.
Ras i curta, com t'agrada...
Com a tu t'agrada, diu.
Néstor Salat.
Concentra't per llegir les consultes, sisplau.
Sí, el Néstor Salat.
Com si fos el Buixaderes, igual.
Joel, potser et sembla una consulta molt simple,
potser fins i tot absurda,
però hi ha una cosa que no m'entra al cap
i potser tu em pots donar una explicació,
encara que sigui inventada.
Per què tants pobres voten partits liberals?
Per què tanta gent que a priori hauria de defensar
amb dents i ungles l'estat del benestar,
els drets laborals, socials i en general
totes les conquestes aconseguides pel moviment obrer
durant el segle XX,
per què tanta d'aquesta gent vota partits
que van, almenys en l'aspecte econòmic,
directament contra els seus interessos de classe?
Ah, amigo, la pregunta d'un milió.
Signat, gràcies, Néstor Salat.
Néstor Salat.
Una cosa, et puc preguntar una cosa, Roger?
Sí.
El guió posava defensar amb ungles i dents,
i tu has dit amb dents i ungles.
Per què ho fas, això?
O sigui, és la teva manera de portar, diguéssim,
la teva pinzellaneta personal?
És que no ho entenc.
O sigui, l'expressió és amb ungles i dents.
Respecte el guió, hòstia.
Camarada Salat,
Camarada Salat,
fixa't que al final de la teva consulta
tu mateix parles dels interessos de classe.
Fixa't-hi.
I aquí tenim el primer problema,
i és que per votar a favor dels teus interessos de classe,
endivina què?
Primer cal tenir consciència de classe,
si no és impossible treballar per aquests interessos.
I és bastant evident que avui en dia
la consciència de classe entre els pobres
no viu el seu millor moment
perquè està sepultada
sota tonelades de collonades patriòtiques,
religioses, balicistes i morals en general.
També hi ha una altra cosa que no acabes de dir bé,
permet-me que et corregeixi,
però la pregunta és molt interessant,
que és quan em preguntes literalment
per què tants pobres voten partits liberals.
Ojo aquí.
Aviam, aquí caldria matisar
que els partits a que tu et refereixes
només són liberals a mitges,
o sigui, són uns liberals bastant sui generis,
bastant selectius,
perquè ho són molt, per exemple,
amb el tema fiscal,
però en canvi no ho són gens de liberals
quan es tracta de ser-ho amb l'avortament
o amb la llígora de circulació de persones
o amb l'educació o la religió
o quan s'ha de rescatar un banc amb diners públics,
per exemple.
Aleshores, la idea aquesta d'aprimar l'estat desapareix.
Jo crec, camarada Néstor,
que la resposta a la teva gent simple,
per cert, pregunta,
l'hem de buscar més en la psicologia
i concretament en la psicologia social
que no en la ciència política.
Per què?
Doncs perquè jo diria que aquí el factor clau
per explicar això que tu planteges
és la por,
la psicologia de la por
i la gestió política de la por,
que jo diria que és una cosa tan vella
com la política en si mateixa
i el mecanisme jo diria
que és bastant fàcil d'entendre, crec.
Tu pots fer política
venent utopies sobre un món millor, no?
Jo us prometo que si guanyo jo
tot serà millor.
o pots fer política
venent, al contrari,
venent distopies,
venent la por
a amenaces,
reals o no,
que suposadament farien del món
un lloc pitjor
a la vegada que tu et vens
com l'única opció
capaç d'aturar aquestes amenaces.
Jo diria que l'èxit
dels partits conservadors
en lo moral,
puritans,
fins i tot podríem dir,
però ultraliberals
en lo econòmic
es basa en això,
en aconseguir que els pobres
vagin a votar
com més histèrics millor
i com més acollonits millor.
Per què?
Doncs perquè la por
ens converteix en persones,
jo diria,
molt menys intel·ligents.
Tu quan tens por
et tornes tonto,
ets molt menys informat,
molt menys pacient,
molt menys reflexiu
i sobretot
quan tens por
et tornes molt menys solidari.
La por ens torna,
i perdona'm l'expressió,
subnormals,
en definitiva,
i això és exactament
el que necessita la dreta
per fer que els pobres
els votin.
Un pobre intel·ligent,
reflexiu,
informat i solidari
no votarà mai
un partit
que va en contra
dels seus propis interessos
i els de la seva classe.
En canvi,
un pobre acollonit,
desinformat i histèric
votarà qui li doni seguretat.
I qui li donarà seguretat,
Roger?
Doncs, efectivament,
el mateix que li ha introduït
la por prèviament.
Per què?
I ara faig una pregunta
així retòrica, eh?
Per què un pobre català
se sent més a prop
d'un ric català
amb qui no comparteix
pràcticament cap problema social
que no d'un pobre marroquí
amb qui viu al mateix barri
fent la mateixa feina
compartint gairebé
tots els problemes socials?
Doncs perquè algú
li ha ficat al cap
en aquest pobre català
que l'amenaça,
el que el fa mantenir-se pobre,
el que el condemna
és el pobre marroquí
i no qui l'explota,
qui viu de rendes
lluant-li un pis de merda
a un pis a un preu demencial
o qui li vol retallar
la sanitat i l'educació pública.
És bastant bon plan
si tu pares a pensar
per part de la dreta
i jo diria
que només es pot combatre
una altra vegada
amb informació i pedagogia.
Cosa difícil, també,
tenint en compte
que els principals partits d'Esquerra
són els primers
que s'han oblidat
d'això de la consciència de classe.
No has estat malament
amb aquest últim, eh?
Aquí jo crec que he estat
tirant a bé.
No has estat malament.
Tirant a bé.
Contundent.
Mentre parlaves
del liberalisme
en aquest país
hem presenciat
una escena preciosa
que era la d'un nen petit
als braços dels seus pares
ensenyant a Diagonal
com eren
les instal·lacions
de Catalunya Ràdio.
Un nen i uns pares
que feien molt poca pinta
també té de dir
de ser target
d'aquesta secció.
En general,
la gent que viu a aquest barri
miraran,
estan passant...
No és veritat, això, eh?
Molta gent aquí
mentre ens està escoltant
passa saludant
amb els auriculars, eh?
Sí, home,
però perquè no saben
el que estic dient.
No, no, no, no.
Si no, em detendrien.
No t'ho pensis.
És un barri de rics, això.
I d'espanyols.
Passen 19 minuts
de les 11 del matí.
A l'altra banda del telèfon
un personatge conegut,
reputat...
És veritat, eh?
Aquí en aquest barri
viuen...
Arroba Catalunya Ràdio.
Descendents de militars,
de Guàrdia Civil.
Arroba Catalunya Ràdio
a Twitter
amb l'etiqueta
suplement Cat Ràdio.
Qui s'amaga darrere del telèfon?
Enjoc un esbambes múnic
del número de l'oient
més ràpid
que endevinin la identitat.
Aquesta persona
ja ens està sentint.
Només pot respondre
amb un sí
o un no
si no vol respondre
a la pregunta
que se li formula
disposa d'un
Volta'l.
Volta'l.
Som-hi.
Som-hi.
Pregunta-li si és militar.
Ets militar?
No.
Has fet la mili?
Sí.
Ep!
Tenim un veterano.
Tenim un veterano.
Mira, jo per la veu
és molt reconeixible.
Et va agradar
fer la mili?
No.
Molt bé.
Aviam, aviam.
ets català?
Sí.
Vius a Catalunya?
Sí.
T'agradaria
en un moment donat
que Catalunya
fos un nou estat
independent d'Europa?
Sí.
Aniries a la guerra
perquè així fos?
Volta'l.
Ep!
Ja l'hem gastat, eh?
Dir un volta'l aquí
és dir que sí.
Perquè si no,
dius que no
i quedes com un senyor pacifista.
Molt bé, molt bé.
tenim un soldat català
que tens més de 50 anys?
Sí.
Més de 60?
No.
Ets ric?
No.
Tens més d'una residència?
No.
Estàs pagant hipoteca?
Sí.
vius a Barcelona, eh?
M'has dit?
No.
Ah, no, no, no.
No li has preguntat.
No li has preguntat.
Vius a la província de Barcelona?
Sí.
Vius en un pis?
No.
Vius en una...
una petita caseta?
Sí.
Tens piscina?
No.
Bé, bé, bé, bé, m'agraden.
Tens família?
Sí.
Digues, perdona,
tens descendència?
Sí.
Molt bé.
Vas anar a l'escola pública?
No.
Ets d'Esquerres?
Sí.
Milites en algun partit polític?
No.
Molt bé, molt bé.
T'interessa la política?
Sí.
Forma part de la teva vida professional?
No.
No, però...
Té veu de periodista?
Reconta-li, sisplau.
Ets periodista?
No.
Hòstia.
Vale.
Llavors, aquí ja s'obre tot aquest món, no?
Tot aquest món de la cosa de la...
Ets un emprenedor?
Sí.
Ets un emprenedor?
Ets un emprenedor?
Entre moltes altres coses.
Ets empresari?
Sí.
Molt bé.
Molt bé.
Quina mena de producte o servei ofereix la teva empresa, no?
Exacte.
Quin producte ofereix la seva empresa?
Quin producte ofereix?
La teva empresa ofereix un producte material, físic?
No.
Ofereix serveis?
Sí.
Molt bé.
Aquests serveis s'inclouen dins del sector cultural?
No.
Busquem un català entre 50 i 60 anys, amb descendència...
Independentista, lleugerament disposat a anar a la guerra pel seu país, amb descendència, sense piscina, d'esquerres, empresari, proveeix serveis.
Proveeix serveis.
Proveeix serveis.
A veure...
Potser una petita pista, Roger, no m'aniria malament, ara mateix.
No, no, sense agafar el telèfon.
Sense agafar el telèfon.
Vale, vale, vale, perdona.
Jo t'ho dono pistes.
Era per veure si la meva mare m'ha dit alguna cosa.
A veure, et dono una pista, vinga.
Va.
No puc anar fent preguntes, jo.
Saps nedar?
Saps nedar?
Sí.
Ah, que és el teu hobby nedar?
Sí.
És el teu hobby nedar?
És el teu hobby nedar.
I navegar?
Sí.
T'agrada el mar?
Sí.
I el que fas a la vida professionalment té alguna cosa a veure amb el mar?
Sí.
Saps qui és o no?
Ah, no serà el...
que la teva empresa, diguéssim, fa, diguéssim, es dedica a anar pel Mediterrani fent coses?
Sí.
I també tens una empresa de socorrisme?
Sí.
Ah, collons, ets l'Òscar Camps.
Sí.
Ah, hòstia.
Avui el comunista Òscar Camps.
Bon dia i bona hora.
Caratsos.
Caratsos.
Bon dia.
Hola, Òscar, com estàs?
Molt bé.
Eh, jo també, jo també, encantat de conèixer-te.
Hosti, no sabria mai que aniria per aquí la cosa.
Has vist diferent, eh, avui, el convidat?
Sí, sí, sí.
Del que et podies esperar.
Ara estic repassant.
El coneixes, de l'Òscar, no?
No, no ens coneixem, oi, Òscar?
No, no ens coneixem.
Jo diria que no, jo diria que no.
On ets ara, Òscar?
Tot just acabo d'aterrar de...
de... de... de Washington a Barcelona.
Acabo d'aterrar ara mateix.
de Washington, eh?
Sí, venim dels funerals dels companys que van assassinar a Gaza.
Hòstia.
Mentre desembarcàvem menjar.
Perquè tu estaves col·laborant amb el World Central Kitchen,
que és la... l'ONG, en aquest cas, del José Andrés, no?
I tenia una missió conjunta, no?, d'alguna manera.
Bé, perquè una de les seves últimes propostes era portar aquesta ajuda humanitària a Gaza amb un dels teus vaixells, Òscar.
Sí, vam entrar, vam fer dos viatges i vam entrar dues vegades a Gaza amb desembarcar 300 estones i aquesta última...
amb aquesta última missió va ser quan anem a bombardejar.
Difficilíssim, no?, l'entrada, suposo?
Sí, molt, molt.
Hòstia.
Quin panorama us vau trobar?
Doncs imagina't, tot... tot destruït, tot de runa, algun cadàver a la platja,
tancs voltant per allà, bombes que no paraven de caure,
és com en una guerra però sense enemics, saps?
Ja.
Tu hi eres en aquell moment allà, eh?
Vull dir, quan parles en primera de runa és perquè hi és...
Sí, sí.
Vale, vale, no, no, ho dic per saber-ho, que potser, doncs, no ho sé.
Hòstia, és que ara no sé què dir, tio.
No sé què dir.
Sí, no, no.
Escolta, amb el José Andrés, quant temps fa que col·laboreu, Òscar?
Vam començar a col·laborar a Ucrània, els primers mesos de la guerra.
Vam entrar amb el Open Arms també, pel Mars Negre, pel Danubi, fins a Ucrània,
tones i tones i tones de menjar els primers mesos de la guerra.
Era també molt difícil, aquesta missió, però allà ja ens vam conèixer,
ja vam col·laborar i va sortir molt bé, doncs...
El novembre va sortir l'oportunitat de fer alguna cosa a Gaza,
a veure si podíem entrar.
Quan estàvem bloquejades totes les entrades al sud,
estàven els camions bloquejats a Rafà,
doncs havia la possibilitat d'intentar entrar per mar i vam aconseguir-ho.
Òscar, creus que el José Andrés ha canviat la seva opinió
respecte a fa uns mesos,
quan es va desmarcar molt enèrgicament
d'unes declaracions de la Ione Belarra
en la que acusava Israel de cometre crims de guerra?
O sigui, el fet que li afecti de primera mà
pot haver influït en que canviï una mica d'opinió?
Jo crec que va canviar durant la període,
durant els primers mesos ja va canviar.
El que passa és que també cal pensar que és un empresari
que té els seus negocis als Estats Units.
I doncs tenia que mirar molt prima amb el seu discurs,
perquè ja saps com funcionen aquestes coses, no?
Basta que opinis o que parlis més del compte
perquè se't giri tot en contra.
No et pensis que sé massa com funcionen aquestes coses.
Ens refereixes que als Estats Units el lobby, diguéssim,
prou sionista és prou potent
com perquè et posin problemes la teva activitat empresarial?
Vol dir això?
Tu diràs si posen problemes l'economia del país
no de posar en problemes la seva activitat empresarial,
m'imagino que sí.
Carai, carai, carai.
Hi ha més jueus a Nova York que a la capital d'Israel, eh?
Sí, sí, no crec que...
Però no sé si tots els jueus estan en contra,
ai, estan a favor o legítimen aquest genocidi.
No, no, però...
Per això em referia al lobby explícitament sionista,
perquè el jueu...
No ho conec tant, però m'imagino que tenen la seva força,
si no, no estaria passant el que està passant,
no tindrem el genocidi que tenim.
Ahir vaig veure unes imatges de l'Ada Colau
envoltada d'altres líders polítics electes
parlant d'una flotilla que havia de sortir,
si no ho vaig entendre malament, de Turquia i arribar a Gaza,
però al final per un tema de permisos no hi va arribar.
Tu tens alguna cosa a veure amb això?
No, no, no.
En un inici ens van trucar, ens van demanar consell,
vam explicar què havíem fet i com ho havíem fet,
però a partir d'aquí és una iniciativa política solidària
que sempre ajuda, no?, a l'ajut humanitària,
que tinguis la pressió solidària dels polítics,
però vaja, no tenim res a veure amb...
Per què ajuda?
Que és que funcionen com una mena d'escuts humans?
T'ho pregunto perquè no ho sé, eh?
És a dir, per què ajuda el fet que...
Per explicar la història que passa allà, no?,
perquè s'hi va una persona rellevant.
Això és una cosa que també forma part,
si no m'equivoco, eh, Òscar,
de l'estratègia d'Open Arms,
que és incloure en els vostres viatges
o en la vostra tasca a persones famoses.
Recordo el Marc Gasol, també, no?
El Marc Gasol, per exemple.
I jo entenc que això, diguéssim,
forma part, entén-me, del màrqueting, no?
És a dir...
No, mira, en el nostre cas,
la tasca de rescat al Mediterrani
està molt criminalitzada
per sectors polítics ja reconeguts, no?,
tant d'Itàlia com d'Espanya.
Per tant, nosaltres portem sempre periodistes
a bord de totes les missions.
Portem 102 missions fetes al Mediterrani,
110,
i en totes elles han hagut dos periodistes
sempre independents perquè donin fe del que passa,
i també, doncs, perquè es vegi
que no estem fent res il·legal, no?
Quan algun que altre esportista reconegut,
com el Jordi Viacampa o Marc Gasol,
s'ha acostat a nosaltres per dir que volia participar
en una de les missions, també l'hem convidat, no?
També ha vingut el Richard Gert.
Oh, és veritat, és veritat.
Això ho podem fer com una més a més, no?
Dóna més ressò.
Entenc, entenc.
A la denúncia que estem fent.
O sigui, que sí, que és màrqueting.
El que passa, no?
Més que màrqueting, és denúncia, no?
És que...
Bueno, màrqueting de la denúncia, si tu vols.
El que vull dir és que,
a nivell pragmàtic, logístic,
pròpiament de força de treball,
Richard Gert no aporta res, no?
És a dir, el que aporta és imatge.
Entre altres coses, sí,
he col·laborat amb nosaltres econòmicament,
i també amb la imatge.
Per tant, forma part una mica de la família d'Openar-nos, no?
Per dir-ho d'alguna manera.
Igual que el Mar Gasol, igual que els que han vingut, no?
A diferència de la Flotilla,
la Flotilla és que el com que s'organitza és de fa anys, no?
I sempre n'estan reivindicant, doncs,
el bloqueig de Gaza,
el bloqueig marítim de Gaza,
tota la problemàtica que estem veient ara, no?
Que ara ja és pública,
ja s'ha trasbret a gent directa,
ja es veu des de xarxes socials,
però aquesta gent ho ha estat treballant durant molts anys, no?
Fins i tot han tingut morts, també.
En el 2010 penso que van ser atacats pels israelis,
o sigui que per l'armada d'Israel,
igual que nosaltres en aquesta última missió, no?
Hem tingut set morts, o sigui que
no es pot dir que no sigui un fet important,
sí que ho és, no?
Perquè, doncs, cada any,
doncs, posa una altra vegada
sobre els mitjans de comunicació
la situació de Gaza i la denúncia, no?
Però és més aviat un acte solidari
cap a Gaza
i quan incorpores polítics, doncs,
és això, és un acte polític solidari
per donar més raó si cal, no?
I per animar altres, no?
A donar la cara, no?
Perquè sembla que aquest genocidi
sembla que costi molt, no?
De reconèixer, hi ha molta gent
que és molt tímida a l'hora de reconèixer
el que està passant a Gaza
i això és una mica
el que hem d'intentar combatre, no?
No sé si vas veure la pel·lícula Mediterrània, tu, Joel.
No, no l'he vista.
Que l'Eduard Fernández feia d'Òscar Camps
d'una manera magistral.
No, no.
No sé si va quedar content
l'Òscar del retrat que li feien
o no va quedar content.
Bueno, a mi el que em preocupava
era el tractament que es donués
a tot el context, no?
I què va semblar?
A les persones refugiades.
Home, van complir tot el que vam acordar, no?
A mi em sembla bé.
Et posen el tema cinematogràfic,
doncs, bueno, hi posen de més i de menys, no?
Això ja és la cosa del cinema.
Però sí que és cert
que tots els participants a la pel·lícula,
tots els que feien de refugiats
eren refugiats a la bo
dels camps de refugiats de Grècia,
contractats per fer d'ells mateixos.
I això està genial per a mi, no?
I ja ho val.
Ja ho val que...
Òscar.
Sí.
La feina que fa la teva ONG,
com la que fan la majoria d'ONGs,
diguéssim, que no acostuma a solucionar,
diguéssim, el problema arrel,
els problemes de base,
sinó que intenta...
Només faltaria.
Exacte.
Doncs apaivagar o...
Fer una feina que no fa ningú, no?
Exacte.
Fer una feina que no fa ningú,
però que no soluciona els problemes de base,
en aquest cas, per exemple,
els problemes amb la política migratòria
que hi ha a Europa, no?
Jo el que et preguntaria és a tu,
perquè tu no fas polítiques,
és a dir, tu estàs fent una altra cosa,
tu quina...
Per acompanyar, diguéssim,
aquesta tasca, diguéssim,
més caritativa que tu fas,
si tu vols,
quina opció política...
En quina opció política creus
a l'hora de resoldre aquests problemes,
però de base?
És a dir,
perquè darrere d'aquest problema,
diguéssim,
que vivim al Mediterrani,
hi ha un problema,
que és el de la immigració,
que sobretot a l'esquerra
li costa afrontar.
Quina és la teva posició política
respecte a això?
Home,
nosaltres el que fem
és denúncia, no?
Denunciem amb els fets, no?
Fent el que fem,
denunciem la inacció deliberada
de les administracions
envers el que passa al mar.
La qüestió migratòria
queda en un segon pla.
Les vides en perill,
abandonades al mig del mar,
no es poden deixar, no?
Ja tenim uns quants convenis internacionals
als que estem subscrits
que hem de respondre
davant d'aquesta situació d'emergència,
perquè una cosa,
al mig del mar
no és diferència
la nacionalitat
ni la religió
ni el color de la pell
si no són vides,
i així ho diu
el conveni de Sant Agèn i Sucó,
el conveni Sart, no?
de Sergent Rescue
i entre d'altres, no?
I fins i tot
la Convenció de Ginebra
t'obliga a rescatar
els teus enemics
un cop hagi s'enfonsat
els seus vaixells
de rescatar els supervivents.
Per tant,
no s'entén
que es deixin pateres
abandonades a la deriva.
Després, un cop a terra,
ja es veurà
en quina situació administrativa
es troben aquestes persones.
Aquest és un altre tema.
Però el nostre tema
és la protecció de la vida en el mar.
Sí, sí,
jo preguntava...
Exacte,
tu em preguntes
pel tema del terreno migratori,
no?
Sí.
La qüestió del problema migratori
no és del mar.
O sigui,
el problema migratori
no existeix com a problema.
El que passa
és que hi ha sectors polítics
que utilitzen un discurs
per generar un problema
on no hi ha un problema.
La migració no és un problema.
La migració,
si es tracta i es regula,
no és un problema.
Ara bé,
la política migratòria
de la Unió Europea
i dels països
que la conformen,
doncs,
no existeix.
No és una política migratòria,
sinó és una política
de protecció
de fronteres,
de fer més alts els murs
i de finançar
a tercers països
perquè facin
la feina de retenció
d'aquestes persones
que moltes d'elles,
la majoria,
tenen el dret
de sol·licitar
asilo o refugi.
I Europa no permet,
no facilita
l'accés a aquest dret.
No hi ha vies legals
i segures.
Aquestes persones
no poden agafar un avió
o un vaixell
per venir aquí
a sol·licitar a Europa
el dret
de asilo o refugi
perquè no se'ls hi donen avisat.
Sí.
Per tant, casual.
Estan condemnats
a venir
de qualsevol manera
perquè si no arriben a Europa
no poden accedir
a aquest dret.
No ho poden fer
des de l'origen.
Sí, sí, sí.
Òscar,
crec que t'he entès.
Aquest és el tema,
no?
I mentre això
no s'afronti,
tampoc és tan gran
el número de persones
que arriben per mar
ni a Espanya
ni a Itàlia.
No és...
Ah, no, eh?
No és la xifra
més important
de la immigració regular
que arriba a Espanya.
Però se'n fa molt més ressò.
No és tan gran,
però ha generat
un negoci, Òscar,
les anomenades
aquestes màfies
que s'encarreguen
de, diguéssim,
de muntar
aquests viatges
de la gent
que vol creuar
el Mediterrani
i jo,
a mi,
a mi,
jo vull recordar,
Òscar,
que en alguns debats...
És un discurs, eh?
Això t'anava a dir.
Això t'anava a dir.
És a dir,
jo he llegit
diverses vegades
que Open Arms
i organitzacions
com les teves
de manera involuntària,
evidentment,
diguéssim,
fan el joc
aquesta mena
de màfies
i com que ho he sentit
per això t'ho plantejo.
Mira,
jo,
si tenim temps,
en pocs minuts
t'explico...
Tenim dos minuts,
si pot ser, Òscar.
Qui és realment
la màfia?
Tu imagina't
que, per exemple,
l'Òrsula Bondeleyen
viatja
a Tunísia,
Tunísia
fa dos anys
va tenir
un procés electoral
fraudulent,
tenim un president
que ha arribat
a la presidència
de forma fraudulenta,
ha perseguit
una part
dels seus oponents,
de Tunísia
aquests últims anys
han sortit
desenes de milers
de persones,
14.000
en una setmana
que sortien
del port
d'Esfacs,
per exemple,
tu creus
que es poden amagar
14.000 persones
al port
de Barcelona?
No.
Saps quantes autocars
calen
per moure
14.000 persones?
Quantes pateres
calen
per moure
14.000 persones?
Moltíssimes.
I què va passar?
Doncs que
van arribar
a l'Empedusa
i això va generar
un problema
a Itàlia,
Bondeleyen
es desplaça
a Tunísia
amb la senyora Meloni
l'omplen
de milions
amb aquest senyor,
el reconeixen
políticament
i paren
de sortir
les pateres
des de Tunísia,
no?
Qui trafica?
Qui és el que rebut
els diners?
Qui és el pescador
que ven
la seva barca
perquè ja no
fa negoci
o perquè el seu fill
no vol continuar
amb el negoci
i la utilitzen
quan se vol
per fugir?
O
Erdogan
que per exemple
va cobrar
6.000 milions
per frenar
la migració
d'assidians
el 2015
o la pròpia
Bondeleyen
segons el que tu mateix
has dit
o Mohamed VI
que rep
no sé quants diners
per frenar
la migració
i què passa
quan volen
renegociar
aquests acords
que obre la tanca
doncs
qui és el que
s'enriqueix
realment
dels moviments
migratoris
qui utilitza
aquestes persones
vulnerables
i les llença
al mar
sense cap tipus
de protecció
i què hem de fer
nosaltres
deixar-les
abandonades
a la deriva
o desobeir
els convenis
internacionals
o rescatar-les
i deixar-les
en mans
de l'administració
perquè ja es veurà
en quina situació
es troben
i què s'ha de fer
amb aquestes persones
l'únic que es pot fer
és el que fas tu
Òscar
avui el comunista
Òscar Camps
ha acabat de tornar
de Washington
com ens explicava
amb el Joel Díaz
Òscar
moltes gràcies
una abraçada
cuida't molt
a vosaltres
cinc minuts
per arribar
a tres quarts
de dotze
del migdia
gràcies Joel
a vosaltres
farem una pausa
i passarem per Madrid
allà hi tenim
el Pol Marçà
pendent del que passa
a la seu del PSOE
Fins ara
El suplement
amb Roger Escapa
A Barcelona
com a casa
som ben diferents
però sabem fer equip
mantenim net el carrer
i reciclem
cuidem l'espai
que compartim
perquè Barcelona
hola
també és casa nostra
més de 9.000 professionals
i tu
fem equip
per Barcelona
Pla Andressa
Ajuntament de Barcelona
Connecta't a la cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer
i molt més
perquè tot el que complis
en articles de running
al Corte Inglés
de Vinguda Diagonal
i de Plaça Catalunya
té un 30%
de bonificació
per canviar
en properes compres
en esports
Només fins al 4 de maig
consulta les condicions
de la promoció
recorda-ho
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
al Corte Inglés
3 minuts per 3 quarts de 12
tornem aquesta hora
cap a la seu del sol
que ha referat de Madrid
on ja ha començat
el comitè federal del partit
sense el seu màxim responsable
Pedro Sánchez
una situació inèdita
en la història
de la formació
ara qui parla
la sentim de fons
és Teresa Rivera
candidata a les eleccions europees
seguint tothom plegat
des de primera hora
el Pol Marçà
Pol, bon dia
bon dia
un resum de...
digues, digues
ah no, no
anava a dir
que candidata a les europees
i que serà l'única decisió política
que ens sortirà avui
d'aquest comitè federal
ella no havia de ser la protagonista
serà designada
però la seva llista no
perquè això ha quedat aplaçat
com a mínim
fins dimarts vinent
què em anaves a dir?
no, un resum
del que ha passat aquest matí
doncs mira
bàsicament que
la Teresa Rivera
ha agafat el relleu
al primer secretari
del PSC
Salvador Illa
missatge a Pedro Sánchez
molt clar
volen que es quedi
que segueixi al capdavant
del partit
que estigui al capdavant
del govern espanyol
que està en risc
la democràcia
i el respecte
per l'adversari
i està en risc
diuen
per la lluita
pel poder
a qualsevol preu
i per tots els mitjans
de la dreta
i de l'extrema dreta
per això els socialistes
que han pres la paraula
fins ara demanen
plantar-hi cara
i fer
una reflexió col·lectiva
sobre com s'està fent
política
la primera
en intervenir
amb condició polític
la número dos del PSOE
la mà dreta de Sánchez
Maria Jesús Montero
que Sánchez no plegui
suport explícit
per la seva dona
hi ha tags i retrets
a Feijó
diuen
per la falta d'empatia
en el moment que passa
ara mateix
el president espanyol
l'escoltem
este comité federal
que celebramos
esta mañana
es distinto
a cualquier otro
presidente
quédate
Pedro
quédate
estamos contigo
i per acabar
explicar-vos
que fora evidentment
continuen arribant
ciutadans
aquesta manifestació
que us dèiem
des de primera hora
que ha començat
a arribar gent
comitè federal inèdit
és el primer cop
que es pot seguir
en directe
no hi ha dades oficials
de la delegació
del govern a Madrid
de quanta gent
hi pot haver
segons el partit
a aquesta hora
més de 10.000 persones
a l'espera
de xifres oficials
fantàstic
gràcies
polmarsà
fins ara
fins ara
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
3 quarts de 12
3 quarts de 12
els colers
sempre recordarà
en Tito Vilanova
com l'entrenador
de la lliga
dels 100 punts
el primer a alinear
11 jugadors
formats a la Masia
el relleu de Pep Guardiola
a la banqueta
blaugrana
en un dels moments
més dolços
si no el que més
de la història del club
i en definitiva
un dels entrenadors
que més ha estimat el Barça
però aquesta història
d'amor es va torçar
el 25 d'abril del 2014
després de gairebé
3 anys convivint
amb un càncer
en Tito
ens va deixar
va deixar
el primer equip del Barça
i també va deixar
la seva dona
la Montse
i els seus dos fills
la Carlota i l'Adrià
i d'això
ja ha passat
una dècada sencera
10 anys
l'Adrià Vilanova
s'assembla molt
al seu pare
com ell estima el futbol
jugada de defensa
a l'Andorra
del Gerard Piqué
també s'hi assembla físicament
i avui ens acompanya
al suplement
per recordar
10 anys després
el nostre Tito
i també
doncs saber
com li va la vida
a l'Adrià
Adrià bon dia
bon dia
què tal
com estàs
bé bé bé bé
estic aquí
ara a Andorra
a casa
que hem baixat
les temperatures
però bé bé
estic bé
com va la vida
per a Andorra Adrià
en quin sentit
home
d'entrada
amb el sentit
professional
sentit professional
bueno
des que vaig arribar
aquí
la veritat
és que el club
ha tingut
un ascens meteòric
hem anat
pràcticament
ascens per any
aquest any
és el nostre
segon any
a la segona divisió
i si és veritat
que estem en un moment
complicat
perquè queden set partits
estem en posicions
de descens
no tenim un calendari
fàcil
però bé
intentarem
aconseguir
l'objectiu
de la salvació
de la permanència
i a nivell personal
com estàs?
a nivell personal?
bé bé bé
estic bé
estic tranquil
estic
estic disposat
a tot
el que l'equip
necessiti de mi
i a nivell personal
la veritat
és que estic bastant feliç
deus estar fart
que et diguin
que t'assembles físicament
al teu pare
no?
bueno
fart tampoc
no?
al final
és una cosa normal
que t'assemblis
el teu pare
i és una cosa bonica
que et recordi la gent
com has portat aquest desaniversari
aquests dies
bueno
al final
sí que
un número rodó
com el 10
doncs sí que té
a vegades
un significat
més especial
però al final
cada any
cada dia
que arriba
el 25
doncs
d'abril
és
és un dia
que sempre
és especial
per la meva família
i per mi
però al final
és un dia
on es junten
molts sentiments
i molts records
que tenim
cap a ell
tu ara tens 27 anys
això vol dir que en tenies 17
quan vas perdre el teu pare
17 anys és una època
mai és una bona època
per perdre el pare
però 17 anys és una època
molt aviat
i en un moment
en què
t'estàs formant com a persona
ets un adolescent
tens moltes inquietuds
sí
la veritat és que
va ser una època complicada
ja només
quan ens va deixar
sinó
temps abans
perquè
la meva mare
i ell se'n van anar a viure
a Nova York
una època
i ens van deixar
a la meva germana
i a mi
sols
amb poc arat
vivint a Barcelona
i al final
doncs
és complicat
al final
una figura paterna
marxit a Andorra
sobretot
en un noi
de 17 anys
que al final
penses que tens
encara moltes coses
per viure amb ell
i són moments
molt complicats
me'n recordo molt
i em sembla
mentida
que hagin passat
ja 10 anys
d'aquell moment
i recordo molt
també
quan se'n van a Nova York
a intentar curar-se
intentar un tractament
i de fet
també recordo
que durant una època
dirigia el Barça
des d'allà
sí
hi ha
el famós vídeo
aquell
de quan el Barça
va guanyar
que es veu
quan vam passar
contra el Milan
que el vídeo aquell
felicitant-lo
que és
bastant recordat
però sí
la veritat és que
va ser complicat
perquè al final
tenir els teus pares
tan lluny
a tantes hores
de distància
i ser tan jove
són moments
complicats
la passió pel futbol
suposo que l'has heredat
del teu pare
o també teníeu arrels
abans que us venien
de més enllà?
no, òbviament
l'ha heredat
del meu pare
al final
és un esport
que des de ben petit
ell també havia sigut
futbolista
després va ser
director esportiu
va ser entrenador
i al final
doncs tot això
et va inculcar una mica
des de ben petit
i al final
a mi és un esport
que sempre m'ha encantat
des de ben jove
també el tenis
heig de reconèixer
al principi
jugava a tenis
i a futbol
i al final
vaig deixar el tenis
tu de fet et vas formar
en aquella època
devia jugar al Barça
a les categories inferiors
jo estava el juvenil
juvenil bé del Barça
va ser quan va passar
tot aquest procés
i suposo que també
el Barça en aquell moment
us devia donar un cop de mà
amb l'edat que teníeu
bueno sí
el Barça al final
sempre ens ha ajudat
en tot moment
al final
van ser situacions
bastant complicades
però bueno
també la nostra família
va estar
va estar molt a prop
encara que els nostres pares
estiguessin lluny
els nostres tiets
els nostres avis
els nostres cosins
tots els amics
han estat molt a prop
de nosaltres
i sempre ens han cuidat
molt bé
com creus que
ara que ens ho podem agafar
ja amb una mica
de perspectiva
amb aquests 10 anys
com creus que has recordat
el teu pare
per la lliga
dels 100 punts
perquè durant molt temps
va ser l'ajudant del Pep
per alinear 11 jugadors
de la Masia
bueno
segurament
per totes aquestes coses
que has nombrat
al final
també per ser
un entrenador
que creia molt
en la gent
de la Masia
que creia
que era la clau
perquè
perquè el primer equip
triomfés
perquè són gent
que ha mamat
des de ben petit
la filosofia del club
la forma de jugar
i al final
té molt de mèrit
també alinear
11 jugadors
de la casa
perquè és
una cosa realment
complicat
que es doni
que 11 jugadors
de la casa
tinguin
el nivell
per jugar
tot un primer equip
del Barça
però sobretot
també la lliga
dels 100 punts
que serà
una cosa
que costarà
repetir-se
La història
del Tito
sens dubte
també ens demostra
que la vida
a vegades
és molt injusta
perquè precisament
en el moment
de màxim
esplendor
professional
quan per fi
arriba el primer equip
del Barça
com a entrenador
doncs és quan
té aquest diagnòstic
que finalment
l'obliga
a deixar a la banqueta
Sí
per això
com ell deia
al final
has de valorar
molt les coses
al final
perquè has de viure
el dia a dia
perquè com menys
t'esperes
et pot arribar
qualsevol
l'enfermetat
d'aquestes
que al final
és una putada
i just en el moment
que ell
estava disfrutant
al final
el centre
o
el primer equip
del Barça
és una de les millors coses
que et pot passar
a la vida
sobretot
si ets culet
i llavors
va arribar
aquesta
l'enfermetat
que et fa
com ell deia
has de disfrutar
cada dia
valorar-ho tot
i
al màxim
Déu-n'hi-do
el Barça
com ha canviat
en una dècada
tant de bo
poguéssim tornar
a veure
també
aquell futbol
10 anys després
Adrià
sí
a més
ara
també són
anys
difícils
pels barcelonistes
perquè
l'etern rival
ha aconseguit
moltes
moltes
xàmpions
ells ho van patir
en aquella època
i sembla que les coses
ara
han canviat
ara el Barça
com va dir
el seu entrenador
té un equip
en construcció
i
esperem que
en els darrers anys
aquesta construcció
serveixi per forjar
un equip
que lluiti
per tots els títols
Escolta'm
i a tu com t'ha anat
la vida de futbolista
perquè
no has arribat
al primer equip
del Barça
però és evident
que és la teva professió
t'hi guanyes la vida
ara a l'Andorra
però
entre aquest pas
entre jugador
de la masia del Barça
i l'Andorra
crec que
també durant uns anys
has anat voltant
no?
Doncs la meva carrera
no ha sigut gens fàcil
la veritat
sí que és veritat
que vaig arribar al Barça bé
però llavors allà
l'entrenador
el que vaig tenir
no em va donar
cap oportunitat
per demostrar
i llavors
un cop en el futbol
no jugues partits
no tens memòria
o si no té memòria
el futbol
i és complicat
trobar equip
si has estat
tot un any sencer
sense jugar
i llavors
bueno
vaig
vaig anar a l'Hèrcules
on tampoc
vaig tenir una etapa fàcil
vaig anar al futbol
basal al Mallorque
em va arribar
el projecte
de l'Andorra
vaig veure
amb bons ulls
potser
la gent es va estranyar
al principi
perquè estava
primera catalana
però jo
amb la meva família
vam entendre
com
que a vegades
s'havia de donar
un pas enrere
com per donar
dos endavant
i la veritat
és que
amb aquest projecte
doncs
molt content
però al final
en quatre anys
passar de primera catalana
al futbol professional
doncs
és una cosa
que no es veu
a gaire els clubs
tu també portes
un entrenador
a dins
Adrià
doncs
he de reconèixer
que m'he tret
el primer
i el segon
curs d'entrenador
i m'agradaria
quan tingui temps
trobem el tercer
sí
seria
una cosa
que m'agradaria
dedicar-me
a una cosa
relacionada
amb el futbol
quan acabi
la meva carrera
és al·lucinant
la quantitat
de jugadors
que van sortint
de la masia
i segurament
molts dels problemes
que té el Barça
actualment
la solució
la troba a casa
perquè
conversi
la mínima
quan veus jugar
aquesta gent
què penses
tu Adrià
la veritat
és que és sorprenent
que jugadors
tan tan joves
la mínima
T16
conversi
T17
em sembla
que tan joves
sembla com si
portessin 10 anys
a l'elit del futbol
però bueno
això parla bé
de la gent
que treballa
al futbol base
que prepara
els jugadors
i
quants més
puguin pujar
per ajudar
el primer equip
també al final
menys gastaràs
en fitxatges
un dels episodis
també més recordats
en el cas
del Tito Vilanova
és aquella
ficada d'ull
de Mourinho
tu recordes
aquell moment?
sí
sí que el recordo
òbviament
la veritat
és que va ser un gest
que va tenir
bastanta polèmica
bastant recordat
no va ser
alguna cosa
fàcil
a nivell familiar
perquè al final
no sé
que un entrenador
li fiqui el dit
d'un i un altre
és una cosa totalment
fora de lloc
però bueno
això ja és cosa
del passat
ja està oblidat
i no passa res
com ho va viure
el Tito aleshores
però?
bueno
tranquil
al final
ell
tampoc
va fer res
de l'altre món
al final
són coses
que passen
al futbol
coses
quan estàs
a moltes pulsacions
en calent
en aquell moment
Barça-Madrid
hi havia molta més rivalitat
que potser
l'aquella ara
però bueno
ell tranquil
la consciència tranquil
i tampoc
va fer res malament
tu tens un pla B
o la teva aposta
sempre ha estat
el futbol?
la veritat
és que estic estudiant
també
la carrera
de l'altre
al final
al futbol
mai se sap
el que pot passar
potser
acaba l'any
i
no trobo equip
o
tinc que deixar el futbol
per equis raons
o tinc una lesió greu
i em he de ficar a treballar
i al final
estic estudiant
una carrera
perquè
en el dia de demà
poder tenir uns estudis
i poder dedicar-me
a una altra cosa
deus coincidir bastant
amb Gerard Piqué
Quindorra
és veritat que
durant aquest temps
amb la Kingsley
i negocis que ha tingut
potser no ha pujat
tot el que voldria
però sí que ha estat
bastant implicat
la setmana que
que van destituir
l'entrenador
va estar amb nosaltres
en tot moment
va estar ajudant-nos
al partit
i al final
és una figura
que quan ve
òbviament es nota
avui al suplement
la història
de l'Adrià Vilanova
10 anys després
també de
l'amor del Tito
un jugador
de l'Andorra
ara
però que avui
hem volgut també
recuperar-lo
i saber com li va
la vida
a l'Adrià
després d'un temps
Adrià
moltes gràcies
i una abraçada
ben forta
a vosaltres
que vagi bé
per fi hem trobat
una persona professional
i atenta
que atén la mare
unes hores a la setmana
això ens ha donat
molta tranquil·litat
a tota la família
el servei d'atenció
a domicili de Soare
és un servei presencial
realitzat per persones
professionals expertes
en l'atenció
a la gent gran
i dependent
perquè tinguis
la tranquil·litat
que reben
l'acompanyament
que necessita
truque'ns al
937-076-376
937-076-376
i t'ajudarem
Arriba en els dies
de bellesa
del cor d'inglès
amb el 20% de regal
per una segona compra
d'alta perfumeria
cosmètica
i para farmàcia
recorda
només fins al 10 de maig
gaudeix d'un 20%
de regal
en els dies
de bellesa
del cor d'inglès
consulta en les condicions
a les nostres botigues
web i app
un concurs
dues escoles
i molt de fan
qui domini més
el català
guanya
a la paraula
col·lecció
quantes eleccions
3, 2, 1
fa
el concurs
per enfangar-se
amb el català
ja disponible
a la plataforma
3CAT
descarrega-te-la
12 de maig
eleccions
al Parlament
de Catalunya
espais gratuïts
de propaganda electoral
és hora
d'aixecar
les fronteres
de Catalunya
per garantir
un futur digne
pròsperi segur
els nostres fills
per restituir
un estat català
que preservi
la nostra cultura
blindi els valors occidentals
i aturi
la immigració
massiva
invasiva
que ens ha omplert
de violència
i barbària
als carrers
salvem Catalunya
amb aliança catalana
els nostres barris
s'estan degradant
s'estan convertint
en estercolleros
multiculturales
en els que no se poden
ni salir a la calle
sin que te robin
també han començat
ja les imposicions religioses
sobretot
per a les mulleres
els nostres comerços
s'estan cerrant
gràcies al govern
que imponen
cargas impositives
la islamización
d'Espanya
avanza
y es necesario
frenarla
este 12 de mayo
defiende Cataluña
defiende España
vota frente obrero
per a alguns
el futur de Cataluña
és un joc
mentrestant
hi ha una Cataluña
que no pot esperar més
un país
que cuida els seus rius
i on l'aigua
no és un negoci
on no has d'esperar
per veure el metge
i que protegeix
el català
i la seva cultura
mirant el switch
et dic
que pots confiar en mi
per fer possible
la Cataluña que ve
la Cataluña
que estem esperant
vota comuns
la siguiente voz
de Pedro Sánchez
está creada
con inteligencia artificial
Carles
no te preocupes
la amnistia está hecha
y ya buscaremos
la forma de hacer
el referéndum
para que no se convierta
en realidad
el próximo 12 de mayo
detenlos
vota Ciutadans