Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'estúdio de Catalunya Ràdio,
comença el Soblement d'Estiu.
De dissabte, 12 d'agost del 2023.
Albert Montilla.
Molta més gent.
L'esperit estiral del cap de setmana.
Que no fem sols, això, eh? Que no fem sols, això.
Marina de la Cruz, bon dia. Molt bon dia, Albert.
Avui al Soblement d'Estiu ens llevem pendents de la situació a l'Àfrica
El primer motiu és la inestabilitat a Etiòpia,
perquè, tot i que els 10 turistes catalans han pogut ser evacuats
amb èxit, el conflicte ja continua arran de l'alçament de la milícia Fano.
El segon motiu són els conflictes al Sahel,
després del cop d'estat al Níger.
Àfrica es prepara per una guerra imminent
després que els països de l'Àfrica de l'oest,
agrupats a la CDAO,
hagin donat llum verda a una intervenció militar
per derrocar els colpistes.
Per analitzar la situació parlarem en directe
amb la Gemma Peralyada, corresponsal a l'Àfrica,
val la pena analitzar la situació a vista d'ocell
perquè el conflicte té una vasta internacional preocupant.
Per altra banda, connectarem també amb Pere Freixa.
Qui és, Marina?
Doncs, en Pere és bomber voluntari des de l'any 96,
treballador del CEM,
i aquesta setmana ha estat notícia perquè va salvar la vida
a una crioteura que s'estava ennoegant a mata de Pere.
Tot seguit, el suplement d'estiu,
repassarem la premsa d'alcohol i parlarem de...
del cor, sembla que deia la premsa d'alcohol.
I parlarem amb...
A veure, d'un cantant, i més concretament, d'un doble.
D'un doble?
D'un cantant. Exacte.
Conegut? Molt conegut. D'acord.
Amb l'Enric Soler, repassarem una notícia llaminera
que hagi quedat submergida entre línies de diaris,
i també parlarem d'esports.
Pep Molero, bon dia. Molt bon dia.
A veure, avui ja per escollir, eh?
Avui la secció hauria de durar 20, 25,
inclús mitja hora.
Però soc conscient que ho hauré d'escurçar tot,
i parlarem del de sempre.
Clar, tenim començament.
Així ningú s'enfadarà. Inici de la Lliga.
Inici de la Liga, la selecció espanyola arriba
amb unes semifinals amb gran protagonisme
de les jugadors del Barça.
Neymar, que sembla més a prop,
la superpalanca del Jan...
No l'ha tret, aquesta palanca, la porta.
No, seguirem per aquí.
I, bueno, sí, moltíssimes coses,
moltíssima informació, molt mercat,
i bé, són setmanes de passions.
Va començar ahir la Lliga,
demà jugar l'Espanyol i el Barça,
avui jugar el Girona.
Tot i això, nosaltres ens centrarem en una dada curiosa.
Sí, o dades curioses, més ben dit, sí,
perquè l'impacte de Messi als Estats Units
està sent increïble, no només a nivell esportiu.
Ja feia temps que es comparava
amb els grans jugadors
de la història del món de l'esport,
com Michael Jordan,
i la veritat és que si analitzem
i posem el bisturí dins del que és l'economia
i l'impacte social, mediàtic,
del Leo Messi als Estats Units,
és una cosa pràcticament única.
I, a més a més,
si hi ha els Estats Units,
és una cosa pràcticament única.
I nosaltres pendent-s'hi tornarem, no?
Sí, aquell ex que no vols tornar a veure,
però que tu vas passar molt bé en el seu moment,
jo amb Messi potser sí que firmaria, eh?
Sí.
Tu no has passat pàgina, ja ho veig.
David Balague, bon dia. Bon dia, què tal?
Oh! Oh!
Ha sonat un...
Ha sonat un call. Sí, un petit call.
Què tal, bon dia, com esteu? Bé, aquí, passant pàgina.
A mi em costa molt passar pàgina.
Sí? Sí. Ui. I tant.
Ui, cobrim un barro.
Sí, home, i tant. És que jo arrossego disgustos...
Ai...
...potser des de fa una dècada, o 15 anys.
Consecutius? Vull dir, arrossegues disgustos consecutius?
O has tingut moments de tranquil·litat, també, llacunes?
Sempre hi ha moments de tranquil·litat,
però la ferida sempre queda tova.
És cert o no?
És cert. És molt cert.
És molt difícil passar pàgina.
Però quan fa mal temps, fan mal les cicatrius.
Correcte. Les lesions...
Disapte de reflexió, retenció...
Ha quedat molt d'avi, això, dir-ho.
Ha quedat com molt de gent grossa.
Em fa mal el genoll, és perquè he canviat de temps.
Exacte. És que ha de ploure.
Tu un dia et vas lesionar...
no sé, vas caure...
de què? D'un cavall.
Hi ha gent que cau d'un cavall.
Caus d'un cavall, et fas una lesió,
i de sobte, quan ha de ploure, aquella lesió...
t'indica que ha de ploure, a través d'un dolor.
Passa el mateix amb les lesions d'amor,
hi ha lesions cròniques d'amor. I tant, totalment.
M'agrada aquesta reflexió que has fet.
Tot i això, avui, secció Fílies i fòbies,
tindrem fília o fòbia?
Avui toca fòbia.
Després de dues fílies consecutives...
Em vau reclamar fílies, vau tenir fílies,
doncs ara les fòbies, que són les que m'agraden.
El suplement d'estiu, també.
Atenció, avui, amb la sortida que fa el Miquelet.
Miquelet, on ets?
Bon dia, a una comissaria.
Un joc pel Miquelet.
Què hi fas, allà, Miquelet?
Comissaria de quin cos?
Dels Mossos d'Esquadra.
M'he identificat, ella,
i m'han deixat sortir a fer la connexió.
Per tant, vol dir que no hi ha cap problema.
Què hi fas, allà?
Doncs avui, com és l'operació sortida,
perquè el dimarts és la mare de 10 d'agost,
intentarem que ens deixin acompanyar-los
per les carreteres de Catalunya
i a veure com és això de col·locar un radar mòbil,
una multa, que faci una foto,
i a les carreteres jo soc allà...
Miquelet, intentarem acompanyar-los, no?
Perquè tenim tancada l'entrevista, en principi, hauríem de poder.
Si passa que el com,
t'ho podem adjudicar tu, no?
Sí, sí, però de moment, com dic,
la identificació ha seguit el procediment correcte.
He mirat l'ordinador i m'ha tornat el diner.
De moment no seria culpa meva, si això no surt bé.
Quan has arribat, t'han dit...
Home, tant de temps, no?
Ara feia... On has estat, aquests dies?
No, ells no em coneixen.
Encara, encara.
Ben especificat, encara, no em coneixen.
Sí, coneixen-lo.
Jo sí que el conec i estic convençut.
Mira el que diré ara, que no és la primera vegada
que el Miquelet és a una comissaria.
Ho deixarem per més endavant, això.
Operació sortida important, avui, que va començar ahir.
De fet, el Servei Català de Trànsit preveu
que 350.000 vehicles surtin de l'àrea metropolitana de Barcelona.
En fi, tot això que hem dit fins ara serà...
Adéu, Miquelet.
Adéu, adéu. Perdona.
Jo estava tirant milles i el pobre me'l deixava enrere.
Tot això serà de 9 a 10,
però recordem que tenim dues hores més de programa, Marina.
Exacte, de 10 a 11. Classe magistral.
Parlarem amb una experta etòloga i educadora canina
sobre com podem millorar la relació amb els nostres peluts.
Entrevistarem Joel Díaz dins una sauna
i obrirem la capsa dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
I doncs, a tots, atenció a la conversa que mantindrem
amb Ramon Gras, un talent català internacional
que és expert en urbanisme
i ens explicarà per què tenim un problema de planificació
urbanística a Catalunya
i com ens està afectant.
Anem a la secció de temps de lleure.
Anirem amb el Jeb a Vallirana
fins a una casa de colònies al Pantà de Sau,
on descobrirem com treballen l'autonomia
a través dels serveis com, per exemple, escombrar,
netejar l'entorn o parar la taula.
Som al suplement d'estiu
i tenim esperit estival de cap de setmana.
Tot això serà d'aquí uns minuts.
Deixeu-me que saludi primer l'editora
dels serveis informatius de Catalunya Ràdio,
del Catalunya Matí i Catalunya Mitzdia cap de setmana.
Neus Bonet, bon dia. Bon dia.
Repassem els titulars més destacats d'avui.
De què hem d'estar pendents aquest dissabte?
Doncs de l'alerta pel risc d'incendi
que afecta més de la meitat del país.
El Pla Alpha preveu que avui 20 comarques
estiguin en risc alt o molt alt
i 14 més tinguin un risc moderat o alt.
D'una altra manera, només 9 comarques de l'extrem nord-oest,
l'interior de la demarcació de Girona
no tenen cap avís.
Tot això coincidint amb una vaga neus
dels treballadors dels 112 de Reus, al Baix Camp.
Sí, fan vaga indefinida.
Volen millorar salarials laborals, també,
que s'internalitzi el servei.
La plantilla s'atura els caps de setmana
amb uns serveis mínims, però del 85%.
Fa tan sols uns minuts hem sentit
com el Catalunya Matí entrevistava
un dels membres del comitè d'empresa.
Exacte, hem parlat amb German Kupfer,
que també és coordinador dels 112 de Reus
i ha reconegut que la vaga podria tenir repercussions
Sí, és possible que es noti en cas de fer una trucada
i que hi hagi més temps d'espera de l'habitual
per desgraciar-se.
Al final, qui deixi és la responsabilitat
que aquesta vaga arribi a tirar un final
i es desconvolti des de l'empresa,
però ja serveix a les seves de negociar
i a la Generalitat de compromeses intermedits al servei.
Què més hi ha d'arrestacat als titulars?
Doncs que ha pujat el nombre de víctimes mortals
pels enxantis de Hawaii, ja n'hi ha 67,
tot i això encara no s'ha inspeccionat
l'interior de molts edificis que estan cremats,
motiu pel qual el governador de Hawaii,
Josh Green, creu que el nombre de víctimes
serà superior.
Mare meva, és una situació terribla.
I tant, perquè pujarà i força.
I també en clau internacional
i en línia de la situació al Niger,
que comentàveu al Sumari,
milers de partidaris del nou règim militar
han sortit als carrers de Niamey, que és la capital,
per mostrar el seu suport als colpistes
i ho han fet amb crits contra França
i també contra els països de la comunitat econòmica
dels estats de l'Àfrica del West.
I també entre alguns dels seus dirigents
han donat llum verda a l'ús de la força
per establir el poder al president legítim, Mohamed Basum.
En fi, què més hem de saber
abans de passar la porta de casa?
Que Fliix retira les últimes planxes
de ser del pantà del municipi.
Recordem que durant 15 anys
han protegit el pantà dels fangs tòxics
d'un dels desastres ecològics i químics més importants
que hi ha hagut mai a Catalunya,
que va ser de l'empresa Arcross.
Exacte.
I per acabar el repàs de titulars, Neus, què puja?
No m'endevinau la inflació
que arrossegada pels preus dels aliments
s'ha incrementat quatre dècimes respecte al juny.
Ara s'ha situat en el 2,3% a Catalunya.
L'oli d'oliva i el sucre
són els productes que més s'han encarit.
T'enllaça una altra, Neus. Què baixa?
Les llàgrimes de Sant Llorenç.
Aquesta nit és de la més intensitat
de la pluja d'estels dels Perseids.
Neus, tu entres molt d'hora a treballar
per poder editar l'informatiu.
Has vist algun estel, algun Perseid?
No.
Avui no he vist cap ni un.
De fet, a l'hora que vinc no miro gaire cap en l'aire.
Tinc la mirada una mica perduda.
Gràcies, Neus.
Ens recobrem a les 10 amb el bullet informatiu.
Una abraçada. Igualment.
Ho comentàvem fa una estona i tot just rebíem la notícia
que els turistes catalans a Etiòpia
havien pogut ser evacuats amb èxit de la zona
i, en principi, arribaran a casa dilluns.
Estaven de vacances a Etiòpia, a la regió de Mare,
on es va viure un alçament de la milícia Fano
que els va deixar atrapats.
Celebrem que aquest grup de catalans ja respiri tranquil,
però a Etiòpia el conflicte continua.
I, malauradament, no és l'únic conflicte que hi ha a l'Àfrica.
Durant aquests últims dies
s'han agafat protagonisme els conflictes existents al Sahel,
on un cop d'estat al Niger
s'ha centrat l'atenció de la comunitat internacional.
Per parlar de tot això, tenim amb nosaltres
la Gemma Parellada, corresponsal a l'Àfrica de fa molts anys,
i que actualment és a Mali.
Bon dia.
Bon... Bon dia, Gemma.
Podem sentir una mica de fons,
però sembla que no podem connectar amb ella.
Intentarem reconnectar una mica més tard.
Avui...
Zero... Zero d'un.
Zero d'un. No passa res.
Seguirem fent... Primera connexió...
Fallides. Primera connexió.
No passa res. No passa res.
Puc jugar encara més i puc intentar...
Júgatela. Jo ho faria.
Puc intentar buscar el Miquelet també,
a veure si el trobem amb nosaltres.
Perquè, com també comentàvem fins avui al migdia,
ja ha desplegat un dispositiu especial de trànsit
i nosaltres, amb un exercici de...
diguéssim, de...
de veritable periodisme,
hem volgut enviar el Miquelet a poder parlar
amb els Mossos d'Esquadra,
a acompanyar amb unitat d'aquestes unitats
radars, mòbils, que a més són... Tampoc.
Aquestes unitats que són els radaristes
que tenen aquest mal nom...
No sé quantes moltes acumuleu vosaltres
en els últims dies.
Mira, jo tinc la sort que vaig decidir
des de ben jove que no em trauria el carnet de conduir.
Jo no tinc el carnet de conduir, Marina.
Ja ho sé, David, no passa res.
M'has mirat d'una manera... No, però perquè sé que...
Que sorpresa. No, perquè va sempre en transport públic.
Sempre, sempre. És així.
I si no, doncs et porta.
A mi els meus pares em van regalar quan vaig fer 18 anys
un val per treure's el carnet de conduir
i aquest val continua dins d'aquell sobre
en un calaix de casa dels meus pares.
No s'ha fet mai servir, aquest val.
Per això no es pot tornar. No he trepitjat mai
ni una autoscola per demanar ni informació ni res.
No m'ha interessat, aquest tema. I tinc 46 anys, imagina't.
Per tant, no acumulo.
No acumulo multes de cap tipus.
Amb aquest assumpte, amb aquest assumpte.
Aquest val no el vas canviar per una altra cosa?
No, no, no. Allà es reposa en un calaix de casa dels meus pares.
És fort, això. És fort tot.
Podries reclamar, no?, el vas canvi, com bé dius.
Mira, ho faré.
Ho faré. Ho faré.
Sí, sí, sí. Perquè necessito certes coses.
Deixa'm fer un nou intent, a veure si d'aquests 0.2
reconseguim passar... No, no és un 0.2,
perquè no has arribat a donar pas.
No hem donat pas al Miquelet, exacte.
Per tant, continua sent... A veure si després hi és,
perquè d'aquí 5 minuts també connectarem a mail, per això.
Gemma Peralyada, bon dia.
Atenció. Hola, bon dia.
Hola, Gemma. La tenim.
Com anem. Comandàvem fa una estona que volíem analitzar
aquestes situacions, per una banda a Itiòbia
i per l'altra al Níger, tot i que ens agradaria
acompanyar la Gemma Peralyada i la Gemma Peralyada al Níger.
Celebrem, primer,
que el grup de turistes catalans ja respiri tranquil,
tot i que a Itiòbia el conflicte continua, oi?
Sí, sí, a Itiòbia continua el conflicte,
evidentment, ja han pogut sortir, doncs,
els catalans que estaven atrapats,
però aquest conflicte és bastant profund,
és en una de les zones
que havien sigut aliades
amb el president de la guerra contra el Tigray,
i ara se senten menys preats,
i aquesta petita rebel·lió que ha sortit,
que fa més d'una setmana que dura.
Gemma, centrem per això l'atenció al Segel.
Per què un cop d'estat al Níger
ha centrat les mirades de la comunitat internacional?
Doncs, primer de tot,
això em sembla una mica políticament incorrecte,
i dir que si no fos a gos,
no sé si estaríem sentint parlar tant de Níger
i d'aquest cop d'estat,
però crec que, efectivament, el que està passant en aquest país
té unes implicacions enormes
per la regió i per la comunitat internacional.
I per què? Doncs perquè Níger és l'aliat clau
per occident a tota la zona del Segel,
i perquè si es perden aquests vincles,
unes relacions excel·lents fins ara en l'àmbit militar,
els occidentals,
sobretot en Estats Units i França, que estan al capdavant,
es queden sense accés i sense control
sobre la benestable zona del Segel.
Penseu que en els últims dos anys
hi ha hagut una sèrie d'esdeveniments polítics,
bàsicament cops d'estats a la regió,
sobretot a la zona de l'Àfrica francòfona,
la zona que ha sigut tradicionalment...
que pertanyia a la colònia francesa,
i això ha fet que França anés perdent aquest control.
Primer va ser Mali, on jo soc ara,
que les autoritats, els colpistes,
van expulsar tant les forces
com els mitjans de comunicació francesos.
Després va seguir Burkina Faso.
I ara, Níger, durant tots aquests esdeveniments,
totes les tropes militars,
estic parlant sobretot de França,
es van anar concentrant cap a Níger,
que ha quedat com el gran centre de control
i s'han replegat les forces franceses,
això d'una banda, i per a Estats Units,
sempre Níger ha sigut la base clau,
allà hi té dues bases militars,
i han sigut els seus aliats clau,
sobretot amb la lluita antiterrorista,
però hi ha molta col·laboració militar.
Què passa? No sé si visualitzeu el Sahel,
per sota del Sàhara, just al mig del continent.
Militars no poden operar,
si es trenquen aquests vincles, com deia,
això suposa que té unes implicacions terribles,
no només a nivell regional,
sinó a nivell internacional.
No està canviant totes les dinàmiques de la geopolítica
d'aquesta regió de l'Àfrica de l'Oest.
Gemma, al poble, a qui fa costat?
Hem vist manifestacions davant de l'ambaixada de França,
que es cremaven de franceses i també de la Unió Europea.
Sí, el poble està dividit, com sempre, en aquestes ocasions,
però sí que és cert,
com ja va passar també a Burkina i a Mali,
que els colpistes tenen molt suport popular.
Hem vist diverses manifestacions,
la darrera, de fet, va ser ahir a la tarda,
perquè bàsicament els colpistes acusen
les autoritats que no estan fent bé la feina,
hi ha un desencant enorme a la regió i al Níger,
envers de la classe política,
que diuen que estan en una elítica,
no compleixen les seves promeses,
i sobretot, els hi retreuen molt,
no està fent front, com diu, a l'amenaça terrorista,
que és enorme, és enorme.
Hi ha molts grups armats operant a tota la regió,
la situació de seguretat és terrible,
i la població està molt cansada
de veure com hi ha tant moviment,
tantes tropes, també tropes de fora,
incloses Nacions Unides,
i que per ells la vida segueix igual,
i aquesta amenaça, amb atacs terribles,
els pobles, on massacren la població,
i per això, els colpistes que han arribat al poder,
dient, mireu, nosaltres tenim com a prioritat
tornar a la pau al país,
i assegurar-vos més tranquil·litat,
doncs això genera un fort suport popular als carrers.
Una de les últimes notícies que hem rebut al voltant d'aquests fets
és que la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental
ha activat les seves ordres de reserva
per restaurar l'ordre constitucional al Níger.
Què vol dir això i què pot implicar?
També volia preguntar-te si creus que podríem arribar a veure
una intervenció directa de militars europeus o nord-americans.
Doncs a veure, la implicació d'aquesta famosa intervenció
que s'està parlant o s'està amenaçant des de fa dies
podria tenir unes conseqüències horroroses,
perquè pot fer despertar un munt de conflictes comunitaris,
regionals, que això són els països veïns
els que s'estan plantejant intervenir.
Seria la primera reacció.
Això d'una banda seria una opció molt perillosa,
almenys això se sent des d'aquí,
però de l'altra ningú té gaire clar
que això no sigui simplement una amenaça
o una manera d'intentar dissuadir
perquè la capacitat de la CDAO és relativament limitada.
S'ha pres aquesta decisió a nivell de conjunt
d'activar aquesta força de reserva,
però no s'ha donat l'ordre d'esplegar, tampoc,
i no tots els països de l'organització hi estan d'acord,
no tots ho veuen clar.
A molts dels països veïns, per exemple, venen a Nigèria,
que són dos dels països que ja han dit que portarien tropes,
fan frontera directa, la gent té les famílies a una banda i a l'altra,
i a nivell des de la població,
però també des de la plana política, no es veu clar.
I si els Estats Units i França podrien veure les tropes,
la resposta és que podria ser que sí,
tampoc seria una opció gaire adequada,
sobretot tenint en compte...
que podria donar suport a la CDAO i a una intervenció,
si aquesta hi fos,
però tenint en compte aquest sentiment antifrancès
que està una mica en el cor de tots aquests moviments militars
i que està molt dins de la població,
doncs podria ser una decisió encara més perillosa,
podria tirar encara més el foc.
Perquè quines conseqüències tindria si es clatés l'intervenció?
Si es clatés que...
Vaja, com dic, des d'aquí no s'acaba de veure gaire clar,
perquè tots els països ja estan d'acord,
però podria suposar un conflicte, clar,
suposaria un conflicte obert, interregional,
això voldria dir que es desperten totes aquestes tensions frontereres,
i ja es generaria una divisió profunda entre països
que ara mateix i tant com està més a més la situació de seguretat,
han d'estar molt units,
han d'estar molt units per fer front a una amenaça terrorista,
que tots els grups armats estan baixant cada vegada més,
estan concentrats al nord de Màlia, a l'origen,
s'estan extendent al nord d'Urquina, a Níger,
i estan baixant fins i tot cap allà els països que fan costa,
i l'últim que necessita la regió
és un conflicte intern entre els seus propis exèrcits,
exèrcits que molts d'ells ja tenen una...
ja no tenen una força molt enorme, no?,
llavors el que convé aquí és unir forces i no dividir-se encara més.
I Rússia i Occident són bàndols oposats aquí,
ho dic perquè ara mateix Europa té una guerra a la frontera est,
i en aquest flanc sud la inestabilitat dels AEL
no sé si es podria considerar un segon front d'aquest conflicte.
Sí, ho són, no a nivell armat encara,
perquè no s'enfronten directament,
però, evidentment, la influència regional compta moltíssim.
Penseu que Wagner, de fet, s'ha creat, ha crescut,
i s'ha financiat aquí, eh?
Vull dir que es coneix poc, però hi ha tota la part de República Centroafricana,
i sobretot Mali, que, com dèiem, aquí a Mali,
és un dels grans països on Wagner s'ha pogut extendre,
i on treballa conjuntament amb les autoritats.
I, de fet, ahir Rússia ja deia que també es col·locava una altra vegada,
en el bàndol oposat d'Occident i dels europeus,
i deia que una intervenció armada, que seria molt perillosa per la regió,
que podria suposar una confrontació oberta,
és a dir, que aquí, Rússia i Europa,
també juguen roles oposats,
el que passa és que no s'estan enfrontant directament
amb les seves tropes, diguem-ne.
Ja.
Fa un any el govern francès anunciava la sortida de les seves tropes de Mali,
i tant el Niger com el Mali van ser colònies franceses.
Clar, això fa pensar que, d'alguna manera,
a França pot haver-hi una certa pèrdua d'influència a favor de Rússia.
Totalment, i aquest és una mica el gran canvi.
El que està passant aquí, en el fons, és històric,
això no havia passat mai.
A França, des d'acabar d'escol·lulitzar,
sempre s'ha quedat molt present a tota la regió,
tant a nivell militar com a nivell econòmic.
Aquí, a l'Àfrica francòfona, doncs la seva influència és enorme.
Les companyes telefòniques, tal.
Mira, parlant de Niger, per cert,
que no han comentat tot el tema de l'orani,
les mines d'orani són fonamentals per França.
França és una de les nacions més nuclearitzades del món.
El 70% de la seva energia ve de la nuclear.
I Niger té un dels grans exportadors... dels grans exportadors mundials.
I l'empresa que treballa en aquestes mines, que les explota,
és una parastatal francesa, l'Exareva, que ara es diu Orano.
I tota aquesta regió d'aquí és fonamental,
quan a recursos França l'està explotant
després de descol·lulitzar, fins a dia d'avui.
I a tota la regió hi ha hagut sempre aquest qüestionament
sobre el rol que França ha tingut, però realment no havia canviat mai.
I ara tenim, des de fa dos anys, aquesta sèrie de colpistes,
perquè som juntes militars,
però que estan prenent mesures molt fortes
contra aquest control de França.
Ahir va ser, abans d'aquesta setmana,
que Mali va reaccionar amb tota la qüestió de Niger,
el tancament d'altres païs aeris i tot,
França va tancar els visats als manians.
Doncs, per exemple, en una decisió amb pocs precedents,
Mali va dir que tampoc donaria visats als francesos.
És a dir, per primera vegada s'està fent front
a aquestes polítiques tan postcolonials, diguem-ne,
a part, com deia,
d'haver expulsat directament les tropes franceses,
perquè, com que els deia, els exigien,
amb qui podien alliar-se i amb qui no,
hi ha un moment que aquests colpistes diuen prou,
i prenen decisions que no s'havien pres mai,
les prenen contra França,
i França està perdent el control a una zona del món
que realment la necessita, que França necessita aquesta zona,
i tota aquesta regió, evidentment, el control ho està aprofitant,
ho està aprofitant Rússia, i tant, que s'està posicionant,
com comentava Wagner,
està aquí, també s'està desplegant molt a la regió,
i està aprofitant el que havia fet França fins ara,
s'està col·locant a les zones on hi ha els recursos minerals,
pensem que aquí hi ha molt de recursos,
parlem de l'orani, hi ha or,
és a dir, l'exploitació, i moltes vegades el que està fent Wagner,
és intercanviar aquest suport militar per recursos minerats.
Toni, l'anàlisi,
la intervenció d'aquesta empresa privada al final del grup Wagner,
i la influència que pot exercir,
i com, malauradament, hem de parlar més d'interessos internacionals,
no pas dels habitants de la pròpia regió,
i, de fet, en línia d'aquesta anàlisi,
aquesta visió de bosc que estàvem fent,
volia fer-te una última pregunta.
La posició dels Estats Units i França sobre aquesta situació al Niger
està en sintonia o tenen interessos diferents?
Estats Units i Europa, França al capdavant,
estan totalment alineats,
el que passa és que sí que estan una mica desconectats
de la realitat local,
perquè el que s'està exigint és que torni l'ordre constitucional,
però sobretot que torni el president Mohamed Basu,
que és el president d'Arrucat,
que està retingut des de fa dues setmanes,
des del cop d'estat,
i, de fet,
hi sortia que hi ha una gran preocupació
pel seu estat de salut,
i exigeixen que torni Basu.
Aquesta és una miqueta la premisa que repeteixen.
I en lloc de...
bé, estan intentant obrir unes negociacions
que estan sent molt complicades,
perquè els colpistes no estan per la vora,
no volen negociar,
però en lloc de ser una miqueta més oberts
amb la situació local i escoltar el per què ha passat això
i què està demanant la població,
és una reacció a coses que estan passant de manera local.
Estan apostant totes les cartes a que Basu torni al poder.
I això sembla molt poc realista,
vist des d'aquí, vist des d'aquí baix.
No sabem...
Evidentment, ha estat tot molt...
Hi ha molts interrogants ara mateix,
però, en tot cas,
no hi ha cap indici ni de voler negociar,
ni de fer un pas enrere,
i menys, si hi hagués algun pas enrere,
de tornar el president Basu,
que és la persona a qui han acusat
de no estar fent la seva feina.
Llavors, sí que estan alineats.
De fet, els Estats Units i França estan donant suport a la CDAO,
que, com deia, per això té una força dubtosa,
i s'estan alineant darrere d'aquesta amenaça
que no té gaire sentit vist des d'aquí baix.
D'acord.
Gemma Peralada, corresponsal a l'Àfrica actualment a Mali.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns el suplement d'estiu.
Una abraçada.
Moltes gràcies. Una abraçada. Adeu.
Parlem ara d'una notícia una mica més optimista.
Tot i això, he de fer abans una correcció, perquè abans...
He rebut un missatge. He rebut un missatge.
He rebut un missatge. He rebut un missatge.
Tres bandes diferents.
Un il·lustre habitant de Matadepere, que és en Feramàs.
M'ha recordat una de les correccions,
malgrat que ho tenia apuntat al guió, amb l'accent tancat, sobretot.
Matadep... ho hem de fer d'això.
Sí. Matadepere.
Perquè jo també he dit Matadepere.
Hem rebut aquest missatge.
La E oberta no és E tancada. Matadepere.
D'un il·lustre. Una abraçada des d'aquí, en Feramàs.
Doncs bé, com comentàvem, al sumari,
un bomber voluntari de Matadepere va salvar una criatura de 6 mesos
que s'estava ofegant amb els seus propis mocs,
aplicant-hi la maniobra de Hemlich pediàtrica.
El bomber és en Pere Freixa,
voluntari des de l'any 96 i treballador del CEM.
Quan van passar els fets estava de guàrdia.
La policia local va portar el nen
al parc de bombers voluntaris de Matadepere,
juntament amb els seus pares, una parella barcelonina,
que fa pocs mesos que s'ha instal·lat
a la localitat del Vallès Occidental.
I ara podem connectar amb en Pere Freixa
per poder parlar sobre aquest cas. Bon dia, Pere.
Hola, bon dia.
A veure, aquesta notícia llegida així...
crida molt l'atenció,
i m'agradaria una mica recuperar amb tu què va passar.
Què va passar el dilluns mentre eres al parc de bombers voluntaris?
Bueno, nosaltres, al parc de bombers voluntaris,
durant l'època estival,
des de l'1 de juny fins al 30 de setembre,
fem campanya forestal,
i tenim unes guàrdies assignades
de 11 del matí a 9 del vespre.
I aquell dilluns, l'any passat, ens tocava guàrdia.
I normalment, quan fem guàrdia,
anem a la policia local dient,
escolta, estem aquí al parc,
perquè si no estem al parc,
doncs ells ja truquen si hi ha algun incidència,
truquen directament al 112,
i després de nosaltres ens activen via missatge telegram,
i anem a fer l'actuació ràpid.
Però dilluns estaven de guàrdia.
I bueno, i eren tres quarts de set, més o menys,
estàvem allà dintre el menjador,
estàvem amb la companya, amb en Joan,
i estàvem allà xerrant,
i de sobte veiem que entra el policia corrents,
i portava una cosa a les mans, però ben bé no sabíem què era.
I va començar a creure que s'ofega, que s'ofega,
i després s'hi quedava clar que era un nen,
i automàticament li vaig dir que m'adonés,
vaig mirar-li la cara,
deia que tenia els llavis una mica morats,
i deia que no respirava,
i automàticament, per instint,
li vaig fer la maniobra de Hemlich,
que amb un nen de zero al meny
es fa diferent que amb un adult.
S'agafa el nen, es posa la bogueta rosa,
l'agafa,
i entre les dues escàpules, les dues omoplats,
piques amb l'altra mà,
una mica fortet,
i perquè faci un puls,
l'objecte, el que tingui,
que li tapona la tràqueta,
doncs surti, i efectivament,
el segon o tercer cop,
va sortir una gleba de moc,
i li vaig posar el dit a la boca per si em quedava algun nen,
i va començar a plorar,
i vaig dir que si plora res que respira.
Així.
Ostres, viatjava la família també en aquest cotxe de policia?
Jo només vaig veure al principi el pare, molt nerviós,
plorant moltíssim, que no sé què li passa al meu fill,
que no plora, que no respira,
que sisplau, sisplau, sisplau.
El meu company, el Joan,
que va anar a buscar el botiquí ràpid,
després va calmar-me el pare,
i mentre jo no el nen,
li vaig mirar a totes les constants i tot,
quan prèviament ja havíem activat una ambulància
des de control de l'OPS.
Vas poder parlar després amb...
suposo que sí, amb el familiar, suposo que quan...
Sí, després els hi vaig explicar,
després ells em van dir que...
que havia menjat la llet,
i que l'havia vomitat tota,
i després vaig relacionar.
Ah, la tràquea...
La tràquea d'un nen petit no és com la tràquea d'un adult,
a la més mínima que vomites de vigilar,
perquè, si no, se te'n va cap a l'altre cantor.
I una mica perquè s'ho imagina la gent com és,
és quan a vegades veus aigua ràpid,
i estossega,
la persona amb el líquid estossega i treu l'aigua,
i no s'ofega.
Però clar, aquí, el nen,
tenia, a més a més de la llet,
tenia mocs.
I aquest moc li va tapar la tràquea,
que va cap al forat,
que va cap als bomons,
i per això el nen va deixar de respirar.
Pere, i estem parlant de la maniobra de Heimlich,
quins són els errors més habituals
que fa la gent quan aplica aquesta maniobra?
Bueno, errors, errors,
clar,
és com una persona del carrer,
i jo aquesta maniobra no la vaig sabre,
fins que fa 15 anys que treballo,
bé, des del 96, com bé heu dit,
estic a Bombers,
però fa 15 anys que treballo
amb una empresa subcontractada,
el CEM,
i, clar,
amb aquesta maniobra,
molta gent posa el dit a la boca.
Ai, és...
El dit a la boca no arribes al final de la tràquea.
Jo només li vaig netejar
l'orifici vocal,
on hi ha, diguéssim, les janiles
i tot per si li quedava alguna cosa.
Si li hagués quedat alguna cosa a mig avall,
li hagués tornat a fer la maniobra.
Però, clar, la gent del carrer que no sap el que és,
jo diria que es posaria molt nerviosa,
i realment no saben lo que fer.
Per això jo, en l'article del diari Ara,
els explico que seria important
que a nens de 14 fins a 16 anys
se'ls fes una assignatura
dels primers auxilis
en maniobra de hemlich,
com posar un describirador,
perquè ara n'hi ha de tot arreu,
i, clar, vulguis o no,
sapiguem uns nins que pot salvar vides.
Pere, aquest és el que estava pensant
tota l'estona mentre parlaves.
Jo crec que aquest és el tema.
I crec que en altres comunitats,
crec que varia en funció,
però sí que em consta que algunes comunitats
sí que reben una petita classe
que pot durar mitja hora, pot durar una hora,
però que potser en aquell moment tu prens a broma
i veus el ninot i fa gràcia,
però després pot acabar salvant una vida,
perquè el temps de resposta...
Vull dir, quant de temps hi ha,
quant de temps pot aguantar una persona?
De vegades...
Aquí el poema és que el no respirar
no acciones, diguéssim, el cor.
No dones força al cor
perquè bombegi la sang
i vagi per tot el cos
i sobretot arribi el cervell.
Amb una aturada cardiorrespiratòria,
que és un infart,
els estudis diuen que si estàs més de 4 minuts
ja comences a tindre lesions cerebrals.
Clar.
Doncs el poema és això.
El pare va anar molt ràpid,
el pare va anar molt ràpid amb el cotxe
i llavors vam sentir un vàquet tan ràpid
que va passar per davant del parc
i la gran sort,
la gran sort que va tenir aquest pare és que
primer que estem bombers
i policia al mateix carrer,
a Mata de Pere, al carrer Joan Paloma,
i que estem a 10 metres.
I el policia, l'instint,
deia, ostres, que hi ha els bombers oberts.
I és això.
Aquestes coses passen més sovint
del que ens pensem.
El tema d'ennoagar-se amb els mucs els nens i nenes petites,
això passa sovint.
Molt sovint, de fet, estava llegint
que el 2021 prop de 3.000 persones
va morir a l'Estat
per ennoagament.
És a dir, no per ofegar-se,
sinó per ennoagar-se.
I que està bé que es facin entrevistes d'aquest tipus,
perquè generalment sempre es parlen de...
O sigui, cada dia llegeixes notícies
de gent que s'ha ofegat, per exemple.
I poques enllegeixes d'aquest tipus
perquè quan passen tampoc es comenten.
I passen a casa.
Passen al menjador de casa.
Com hem comentat, potser tens quatre minuts per reaccionar
i no dona temps que arribi una ambulància.
Per tant, la primera atenció serà sempre d'un familiar
o d'una persona que creu hi per allà.
I d'aquí suposo aquesta reivindicació
que compartíem amb en Pere
de petits cursos que es poden fer.
Jo, en el meu cas, recordo que el vaig fer
en el curs de monitor.
No sé si vosaltres l'heu fet.
A mi m'ho han fet a l'ESO, a l'institut.
Jo ho he fet, també.
Ara m'enuego jo, ara, i no en tenim ningú.
No, si ara t'enuegues...
Te les ha fet tu sol.
Però és el que dient, se n'han de fer més.
Sí, sí, evidentment.
I més auxilis hauria de ser bàsic.
A més, crec que... Pere, no sé si ho sabràs.
És habitual que les criatures petites
s'enueguin amb els seus previs mòbils?
Bueno, ja és el primer cop que m'hi trobo, no?
D'acord.
Però també he de pensar que són uns pares
que era el primer menjador que tenia.
Que era el primer menjador que tenia.
Els pares sempre diuen molt
amb els seus fills i tot.
Però molts cops...
Ai, què he de fer ara? I molts cops passa això.
Però jo, per sort,
és el primer cop que m'hi trobo.
I espero no trobar-me més.
I, a més a més, si m'hi trobo,
faré el que sé fer i el que vaig fer aquest dilluns.
Però la gent ha de ser conscient
que quan havia donat alguna cosa
en un nen petit, sobretot en el tema de les joines,
i en el menjar,
que sempre siguin coses,
sobretot en el menjar,
coses que es facin ràpid a la boca
i que no li doni,
què sé, un croissant,
que fa bola.
No sé, coses que siguin
més...
que siguin més líquides.
Jo havia, recordo, no sé per què ho sé aquesta data,
però no sé d'on ve,
no sé l'origen, però havia sentit
que els petits han de jugar amb coses
o amb objectes que no passin per el tub
o pel paper de vàter.
Ah!
Sí, sí. És bona, aquesta.
És una cosa que m'ha quedat molt gràfic.
Aquestes que se't queden per tota la vida dins del cap.
Una data que també vaig llegir,
i això no només pels nens,
això és pels adults,
vaig llegir una vegada i em vaig quedar estupefacte
perquè no hi havia pensat i després dius
és que té tota la lògica del món
que el dia de cap d'any,
el dia de menjar el raïm, els 12 grans de raïm,
aquell dia molta gent mor en una vegada.
Però, clar, té certa lògica.
Té certa lògica perquè aquell desfici
amb el qual comences a ingerir
grans de raïm,
s'ha de vigilar amb aquest tipus de coses.
Sí, sí.
Pere, no t'he preguntat la reacció
de la família? Has parlat amb ella?
Suposo que va haver-hi un agraïment.
Sí.
Abans d'ahir vaig trucar al pare
per preguntar-me com estava el nen.
Vaig dir que havien estat
en observació a l'hospital
i els vaig dir que m'agradava moltíssim
i que algun dia,
quan sigui més gran el nen,
que passi per part d'un vespre,
que li ensenyarem tots els camions i tot.
Això sé que els agrada.
I ens van portar un detall
que els vam agrair,
que no calgui que portessin res,
que la nostra feina era aquesta.
Hem de poder salvar a un nadó
i a tothom que necessiti
les nostres mans,
els nostres serveis,
per això estem.
I per afreixar una última pregunta,
has comentat com fer la maniobra
de hemlits en un nadó.
Ens pots recordar com fer-la en un nadúl?
Sí, en un nadúl és...
l'has d'agafar, diguéssim, per darrere
i amb el dit polza
i claves el dit polza
just quan s'acaba l'esternó.
Hi ha com un forat
i on s'acaben les últimes costelles.
I per darrere
i fas un impuls cap amunt,
cap amunt,
és a dir, cap a la gola,
cap al coll.
És difícil d'explicar així per ràdio,
però realment...
Perdona que et deia,
però tots ho estem fent ara.
Molta gent ho estarà fent també,
estic segur.
És per darrere,
aixeques una mica el pacient
i per darrere tires amunt.
Jo també l'estic fent ara mateix.
Petita.
Tires amunt i fa...
l'impuls que fa t'ajuda a treure.
També, amb els naduls,
primer, que se'm oblidava,
primer els cops aquests a darrere,
les escapules,
però aquí en el nadúl hi pots donar molt més fort.
Sí, però...
Si no reacciona amb aquest cop,
després és quan fas la maniobra de Hengrich
per l'esternó
i tirant amunt i...
i ja està.
Ai, Pere.
I celebrem que hagi acabat bé
i, tot i que recuperar,
reconstruir la història,
a mi em venia en calfrets.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Sí, deies alguna cosa?
No, deia que els meus amics
i molta gent que m'ha trucat
i agraït mental,
és d'aquí els hi donava les gràcies,
igual que vosaltres, igual que tothom,
però em deien...
Ostres, no et vas posar gens nerviós
per això?
No ho sé, el millor que em faci llegir un llibre
davant de mil persones em poso molt nerviós.
Però, en aquest cas,
jo ja sabia el que passava
i el que havia de fer.
I em va sortir...
Em pensa que des que em donen augment fins que respira,
com que m'ho passen deu segons.
Déu-n'hi-do.
Pere, freixa, estarem a aquest agraïment, evidentment,
i per doble banda,
perquè també ens has atès avui al suplement.
Gràcies per atendre'ns, una abraçada
i que no torni a passar de vaja.
Però si passa, que hi siguis a prop.
Perfecte, doncs moltes gràcies a vosaltres
i fins una altra.
Adeu, Pere, una abraçada, que vagi molt bé.
Bon dia.
El millor escala el lloguem.
Podem trucar al Lloguer Segur,
que ens garanteixen el cobrament de la renda sempre.
Lloguer Segur.
Més de 21.000 propietaris satisfets ahir, avui i sempre.
Lloguer Segur.
Aquest estiu,
totes les espècies conviuen a Catalunya Ràdio i TV3.
Ets una altra espècie, però...
Jo t'estic molt guai...
Viu experiències noves.
Informa't.
Descobreix els millors podcast de la temporada.
Acompanya't els que faran que l'univers
es vegi petit al teu costat
i et seguiran vagis on vagis.
Deixa't enamorar per un estiu ple d'emocions.
Amb Catalunya Ràdio,
TV3 i Bitxi Català,
obre el cor a l'estiu més especial.
Potser he nascut molt lluny d'aquesta platja,
però aquí va ser on el meu pare em va ensenyar a nedar,
on ajudava la meva àvia a tallar la síndria
i el meu àvia a clavar el parasol,
on vaig aprendre a agafar crancs amb el meu germà,
a seguir les petjades de la meva mare a la sorra,
a seguir les petjades de la meva mare a la sorra.
I sí, en aquesta platja
és on vull tornar cada estiu amb els meus fills.
Ja està a l'avent de la loteria de Nadal
en aquest lloc de vacances al qual també pertanys.
I sí, cau aquí el gordo de Nadal.
Loteria Nacional.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Aquest estiu, no passis calor.
Equipat amb la samarreta del Miki i els seus amics,
la gorra d'estiu
i l'ampolla tèrmica del Miki.
A l'avent de la botiga de TV3,
premis Cerverí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Una de les vuit candidates és...
Les coses que no m'agraden de tu.
De Soc un bohemio.
Trobaràs les vuit cançons finalistes
i les lletres a catradiopuncat.
Pots votar la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerverí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Una de les vuit candidates és...
Les coses que no m'agraden de tu.
De Soc un bohemio.
Trobaràs les vuit cançons finalistes
Premi Cerverí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència i Bertranes,
Catalunya Ràdio i ICAT, amb la col·laboració d'Under Rock.
Diuen que a tothom li agrada viatjar, però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni només calen dues coses.
Un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio t'ensenyarem el teu país.
La Vall Fosca, la Serra de Marina, els Estany del Carlit, l'Ebre...
et portarem d'excursió al costat de casa perquè, ja ho diuen,
per gaudir d'un bon paisatge, no cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa, cada dissabte a dos quarts de tres de la tarda.
I recorda, a muntanya, la gent se saluda.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
L'esperit estival del cap de setmana.
9 i 47 minuts.
Miquelet, on ets?
Hola! Som aquí amb els agents de trànsit dels Mossos d'Esquadra.
I, precisament, som amb el cap de torn de l'àrea metropolitana nord,
que ara està una mica al càrrec tota la situació,
i volíem preguntar... Un moment, un moment!
Miquelet, deixa'm posar una mica de context, que ha passat una estona.
Recordem que avui, dispositiu especial de trànsit,
en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra,
amb motiu d'aquest pont, de la festivitat del 15 d'agost,
entre ahir a la tarda i aquest migdia,
sortiran 350.000 vehicles a l'àrea metropolitana de Barcelona.
I ara sí. Miquelet, amb qui ets?
Albert, però si això ho podia explicar ell,
perquè estic amb un agent de trànsit del Mossos d'Esquadra,
que és cap de torn de l'àrea metropolitana nord.
Si t'ho estic dient, no calia dir-li si és tu.
Perdó, perdó, perdó.
Som aquí amb ell i espereu molt moviment, avui.
Hola, bon dia.
Mira, sí, tot i que no és un d'aquells mesos complicats de juliol,
que hi ha més mobilitat,
el dia de ser l'operació del 15 d'agost,
que cada any és el canvi de quinzena,
aquest any coincideix amb el pont,
que el dia 15 cau en dimarts,
i sí, en principi la previsió,
el que és l'operació sortida,
entre ahir a les 3 de la tarda i avui a les 3,
en aquestes 12 hores,
està previst que surtin de la ciutat de Barcelona
uns 350.000 vehicles,
que déu-n'hi-do.
I heu tingut alguna incidència remarcada,
de moment, des d'ahir a la tarda?
Mira, del que és la nostra demarcació,
la previsió sortia bastant tranquil·la,
no hi ha hagut cap accident greu,
ni cap incident rellevant.
Ni cues, ni res,
la gent s'ha posat d'acord per sortir quan toca.
Correcte, jo crec que també hi ha molt de desplaçament
d'anar a la platja, a veure el matí com anirà,
perquè tot i que a l'AP7
tenim desplaçament de pas
de ciutadans estrangers que tornen
o van a les seves vacances,
sí que és un cap de setmana de molt moviment local,
això, de la platja, l'apartament, el càmping,
i aleshores suposo que en breu
començarà a allogar-se més el trànsit.
I vosaltres heu muntat algun dispositiu especial
per a aquesta jornada?
Sí, no saps com cada cap de setmana
que es preveu més mobilitat
es munta un dispositiu de divisió de trànsit
i llavors es preveu una sèrie de controls preventius,
així com unes mesures,
tant el que és la sortida com sobretot la tornada
amb carrils addicionals,
amb conejats en carrils en sentit contrari a l'habitual.
Però l'operació tornada quan és?
Perquè Dilluns no és festa,
aquí hi ha molta gent que s'ha agafat pont,
no pensen a treballar a Dilluns,
o quant calculeu que és la màxima tornada de vehicles?
Correcte, no és un cap de setmana normal,
com bé has dit,
i en principi nosaltres tenim previst l'operació de retorn
des de les 12 del migdia de Dilluns,
perdó, de dimarts,
fins a les 12 de la nit del mateix dimarts,
seria dimarts a la tarda,
és quan tenim previst la tornada de vehicles
cap a la ciutat de Barcelona.
Alguna recomanació per a aquestes persones
que han de conduir ara amb aquest sol que fa
que estem suant tu i jo aquí?
Alguna recomanació perquè no es posin en perill el volant
ni a ell ni als qui duen a sobre?
Com sempre, les recomanacions
de conduir amb prudència
i evitar situacions de risc,
com poden ser les distraccions,
consum d'alcohol,
o de substàncies estupefant
per a persones que han de conduir,
la velocitat,
i, com sempre, respectar les normes,
fer els escanços
i revisar que els vehicles
estan en bones condicions
i no generar situacions de risc.
Ell ho ha dit tècnicament,
pels cazurros que no ho entenen,
no us drogueu i no correu.
Ell ho ha dit molt políticament correcte,
però tots no ho enteneu.
Ja faig jo la traducció per a aquesta gent
més del meu perfil.
Heu muntat un dispositiu de radar?
No, encara no,
encara no.
Ara sortireu, muntaran aquest dispositiu radar,
connectarem de nou amb vosaltres
i ens podeu dir...
No, ells radar no muntaran avui.
Avui confien que la gent no correrà.
Avui tenen esperances.
Almenys els mòbils.
Els altres funcionen i els altres d'àrees de trànsit,
els Mossos d'Esquadra,
faran el que ells creguin pertinent.
Però nosaltres no muntarem cap radar,
almenys la patrulla amb la que jo vaig.
D'acord, d'aquí una estona connectarem amb tu
i ens explicaràs ben bé en què consisteix aquest dispositiu.
Fem de 10 a 11 amb tu, ok?
Val, fins després.
M'ha sortit un ok molt...
Albert, una pregunta.
Albert, estàs bé, Albert?
Per què? No, perquè...
És que s'havia de comentar.
Gràcies, David.
És que l'Albert ha portat unes galetes
i el tio tenia una galeta a la mà,
que estava sencera,
i l'està desmuntant,
i té tot el guió ple d'engrunes.
Per què ho fas, això?
És xocolata. Sí, sí.
Jo, quan tinc herba de prop, començo a agafar-la.
Herba de gespa, vull dir.
Especifiquen.
Ara arregla-ho.
Un moment, què està passant? Prou.
Totes les engrunes escampades per sobre del guió.
La culpa és meva, no?
Dos minuts i mig. No, dos minuts i mig incorrecte.
No penso fer la secció amb dos minuts i mig.
Bé.
La fòbia ja la faré un altre dia.
No passa res.
No arribem, igual.
És millor dos minuts i mig.
Sabeu el pitjor? S'han de fer les entrevistes.
Exacte.
Quants minuts de publicitat queden?
3 minuts per arribar a les 10.
Sí, 3 minuts per poder parlar, si vols.
Tenimes a continuar una estona després amb nosaltres,
a partir de les 10?
O tens compromisos, avui?
Si em dónes una galeta d'aquestes, potser puc pensar-me quedar...
Una sencera.
Que la màquina de vending, eh?
David i Marina i Enric.
Hi ha molta gent dins l'estudi.
Estaven molt bé, les entrevistes.
S'havien d'allargar una mica més del que comptàvem.
Us sembla bé quedar-vos una estona més?
Sí.
Què direu, no?
Albert estava fent com... Et vols casar amb mi?
Era una mica així.
I en públic que no pots dir que no.
Això passa moltes vegades.
Aquells que els regalen un anell davant de tota gent
i no saben dir que no.
Em va passar una sabateria just ahir.
Què dius? Què et va passar?
Mira, vaig entrar per comprar-me unes espardenyes,
una sabata, i de cop i volta,
la meva mare em va dir,
has demanat el preu? I vaig dir, no, em diu el preu,
i jo volia pagar-ne, com a molt, 25,
i me'n demanaven 44,
i per pena...
I vas treure pit, no?
Vaig pagar 44 euros.
No t'atreveixes, sí.
I no t'atreveixes.
En va fer com pena, la situació.
Ens ha passat a molts.
Ara ha passat això. Us podeu quedar passades les 10?
Que us està demanant públicament?
A Catalunya, Pep, no podem dir que no.
Com al col·legi, quan et deien,
és obligatori els euros? No, però que no els facis,
ja sabeu el que toca.
Feu un petit avançament d'allò, per fer un cliffhanger,
ara que estan tan de moda.
Ja sabem de què ens parlaràs.
El que no sabem encara és quina filia i fòbia tindrem avui.
Avui us parlaré d'un so...
D'un so.
Un so que amorroritza.
Un so que amorroritza.
Ai, mira, amb la sintonia i tot.
Un so que amorroritza.
Que quan no s'emporta tot el protagonisme,
quan comparteix protagonisme amb altres sons,
ni t'hi fixes.
Però quan és l'únic protagonista,
t'ho juro que em treu de polleguera.
Algú podria saber de quin so parlo?
És el so de quan estàs assegut i...
El mosquit.
També podria ser el mosquit.
És que n'hi ha molts.
Els sons en general són molt nerviosos.
Mira, aquest m'agrada.
El de quan rosegues al menjar
i se sent perquè a mi aquest em fa una mica d'angúnia.
Aquest?
No, el de...
El de galeta.
El de l'Albert desmuntant una galeta
i escampant les engrunes.
És menjar d'ocell, això, ara.
Us el dic? Sí, sisplau.
No ho diràs. No ho diguis.
És un so que realment no m'havia plantejat mai.
De la sopa?
No pot ser?
Però no és el de la sopa.
La gent ens marxarà.
És un so molt estival.
És un so més estival que hivernal, per exemple.
De com a una pista. Els petards?
No ho sé, d'alguna eina.
Els petards no. No?
L'aigua? No.
El so d'una persona caminant amb xancletes.
Ah!
És el so del Miquelet a la redacció.
Ah! Veus?
I és horroritza?
No, però en realitat és divertit
perquè saps què és ell que arriba.
Com permeteu que el Miquelet vingui a treballar amb xancletes?
No veiem xancles, però veiem una goma
amb una espècie de sabates noves que s'ha comprat,
que no sé on les ha comprat realment i no sé on les venen,
però tenen molta goma i sonen com...
Sí.
D'acord, parlarem d'aquest so.
Gràcies per quedar-vos una estona més.
Nosaltres ara fem una aturada per publicitat,
després bulletí informatiu amb Neus Bonet
i després Simarina de la Cruz,
Enric Soler, Pep Molero, David Balaguer.
Una abraçada i fins ara.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Mentre escoltes aquest anunci,
a la Guàrdia Urbana anem per feina.
Hem augmentat el control i les sancions
per garantir la convivència.
3.500 agents al servei de la ciutat.
Pla Andressa.
Ajuntament de Barcelona.
Benvingut.
Adonat. Passeu, passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Benvinguda. Benvingut.
Passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir...
com a casa.
Tot costa.
Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Oh, si no és calor.
Amb la pujada de les temperatures
és molt important protegir-se
per evitar la deshidratació o un cop de calor,
sobretot en el cas dels col·lectius més vulnerables.
A casa cal controlar la temperatura.
Amb aparells de climatització
no haver tancat les persianes de les habitacions
on toqui el sol i obrint les finestres a la nit.
A l'exterior eviteu sortir durant les hores de màxima calor.
Busqueu sempre les zones d'ombra.
Protegiu-vos amb una gorra o barret
i crema de protecció solar.
I sobretot beveu aigua freqüentment encara que no tingueu set.
061 Salut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Aquest estiu menja, somriu, compra i gaudeix
a Castelldaro, Platja d'Aro i Segaró.
Però com que amb un dia no en faràs prou,
queda't a dormir i repeteix.
Menja, somriu, compra, gaudeix,
queda't a dormir i repeteix a Castelldaro, Platja d'Aro i Segaró.
Somies un estiu tranquil?
Doncs em sap greu.
Tindrem un estiu mogut.
Cinem a l'acció.
Un guarda espatlles amb un client molt especial.
Una sacia sou.
No duraràs gaire sense mi.
I després, una espia a man dels fets, no de les paraules.
Què t'ho hi fa? Hòstia!
Cinema d'acció.
L'escorta del sicarri a TV3 aquesta nit.
I, a continuació, Anna.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país.
Trafitzar el territori. Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aglicismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBI Puyines.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Follow Garriga. Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català. Tenim paraula.
T'agrada el buf?
Ara que tens més temps i català ministres com vols, escolta podcast.
Aquest estiu emporta't als podcast de Catalunya Ràdio.
Bip. Bip.