Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Ja són a Gaza els primers 20 camions d'ajuda humanitària
amb fàrmacs i aliments per a la població civil.
Han entrat fa una hora per Rafà,
després que Egipte hagi obert el pas fronterer.
Aquest era el moment.
Aquests 20 vehicles són només una petita part
del convoi d'ajuda internacional format per 175 camions
que continuen a la frontera d'Egipte amb Gaza.
Nacions Unides ja ha celebrat l'obertura del pas fronterer
després de dies d'intenses negociacions.
Tot plegat arriba hores després que Hamas hagi alliberat
dues hostatges nord-americanes que feia 15 dies que estaven retingudes.
Per la professora de la Universitat Ramon Llull,
investigadora de l'IBEI, Lourdes Vidal,
el primer alliberament d'hostatges demostra
que es pot negociar amb Hamas.
Ho ha dit avui el suplement de Catalunya Ràdio.
Que es pot negociar amb Hamas
i que s'hauria de negociar efectivament
per aconseguir l'alliberament de tots els hostatges
que hi ha retinguts a Gaza.
Una posició no tan extrema com la que es podia semblar.
I això dona peu a pensar
que hi hauria una predisposició, potser, per negociar.
No només l'alliberament d'aquests hostatges,
sinó sobretot de les criatures
i les persones grans que estan retingudes.
Mentrestant, al Caire, a Egipte,
una trentena de països estan reunits
aquesta hora en la primera cimera diplomàtica
per intentar aturar l'escalada de violència
entre Israel i Hamas.
I són Egipte, Jordània, la Xina i Rússia,
a més de diversos estats europeus,
com Espanya.
L'absència més destacada
és la dels Estats Units.
Més notícies, en Raül Flores.
La candidata del sector oficialista, Eva Baró,
guanya per la mínima les primàries d'Esquerra a Barcelona
i serà la nova presidenta de la Federació dels Republicans
a la capital catalana.
Les votacions deixen el partit dividit per la meitat.
Baró encapçalava la llista La Barcelona de Totes,
considerada proper Oriol Junqueras.
Ha obtingut 365 vots
i ha superat en només 23 paperetes
la llista crítica Horitzó Barcelona de Patrícia Gomà.
La participació ha superat el 70%.
Encara en crònica política,
els comuns avisen que les negociacions amb el PSOE
per la investidura de Pedro Sánchez
són difícils ara mateix
i acusen el president espanyol en funcions
d'estar abocat només en l'amnistia.
La cap de files d'en Comú Podem al Parlament,
Jessica Albiach,
es mostra decebut amb l'actitud dels socialistes
i els demana que abordin també les demandes
de sumar en matèria social i econòmica.
Són declaracions d'Albiach
en una entrevista al programa
l'hemicicle de Catalunya Informació.
El que estem veient
és que el Partit Socialista
una vegada més està arrossegant els peus
i a més està en una actitud
que és certament decebedora.
Sembla que el Partit Socialista
obliga limitar tot a la carpeta territorial
i en concret a l'amnistia.
I per nosaltres,
Catalunya té molts més problemes
a part del conflicte polític amb l'Estat.
El Tribunal Suprem
confirma la condemna
de 19 anys i mig de presó
per un home
que va emborratxar i drogar
una noia de 14 anys
a qui després va violar.
Els fets van passar el 2020.
A Tarragona,
l'home de 36 anys
i que es dedicava
a la venda de drogues,
va aprofitar
que la noia havia perdut el mòbil
per prometre-li
que l'incompraria un de nou.
La va portar a casa seva
on estava fent alcohol
i va insistir a la noia
perquè es n'hi fes cocaïna.
Segons la sentència,
l'home
va voler mantenir relacions sexuals
amb la jove
i davant la seva negativa
la va violar
mentre ella dormia.
I Barcelona estrena avui,
de fet,
ho fa a aquesta hora,
els primers semàfors
per avianants dedicats
a Mortadelo i Filamó
en homenatge al seu criador,
a Francisco Ibáñez,
que va morir aquest estiu.
Aquests semàfors
amb la silueta
dels dos personatges del còmic
seran a la cruïlla
del carrer Concili de Trento
i al carrer Treball
davant de la premiada biblioteca
Gabriel García Márquez
que acull un fons
dedicat a l'autor.
Tal com va avançar
a Catalunya Ràdio
hi ha tres cruïlles més
que tindran semàfors
de Mortadelo i Filamó.
Un serà a la Gran Via,
també al districte de Sant Martí
on vivia l'humorista gràfic.
També n'hi haurà
al barri de Sant Antoni
on es fa el mercat dominical
de llibres
i a la cèntrica cruïlla
de la Ronda de Sant Pere
i el Passeig de Gràcia.
Esports, Albert Benet.
En marxa aquesta hora
l'Assemblea Ordinària del Barça
que és talemàtica
i que s'allargarà fins a la tarda.
Ha parlat Joan Laporta
en l'habitual informe
del president
que obre totes les assemblees.
L'està seguint Ramon Salmurri.
Bon dia.
Què tal? Bon dia, Albert.
Ara mateix som al segon punt
de l'ordre del dia
el que fa referència
a la liquidació
a l'exercici econòmic
de la temporada 22-23.
De fons sentiu
les paraules
del vicepresident econòmic
Eduard Romeu.
Però el primer punt
ha estat com dius
aquest speech.
L'informa el president
Joan Laporta.
Ha parlat
de la recuperació econòmica
del club.
Diu
hem salvat l'entitat
també de la situació esportiva.
El Barça pot i vol
fer història.
Ha parlat
de l'Espai Barça
com el gran projecte institucional
dels darrers anys
de la història del club.
I quan ha pujat el toc
quan ha estat
més vellament
ha estat sobre el cas
Negreira.
Ha explicat
que el club
ha presentat
629 informes
i 42 vídeos
fets per Negreira.
I ha tornat
a parlar
d'aquest madridisme
sociològic.
I la història
del Barça
no s'embruta.
Aquesta campanya
de desprestigi
institucional
sense precedents
doncs
entenc
que
no ho hem de permetre.
I no ho hem de permetre
entre tots
no ho hem de permetre.
nosaltres
per suposat
que estem
en combat
estem en alerta
permanent
en aquesta qüestió.
I deu
per molt
que
que busquin
que remenin
que especulin
que difamin
doncs
no trobaran
res
perquè
no hem fet
res
del que se'ns acusa.
Un la porta
en combat
que ha dit
repetirem
el millor
Barça
de la història.
L'assemblea del Barça
la podeu seguir en directe
pel canal exclusiu digital
del Web i Lab
de Catalunya Ràdio.
Acabarem recordant
que Peco Banyai
es reforça
el liderat del Mundial
de MotoGP
després de la cursa
del Gran Premi
d'Austràlia
d'aquest matí
en què ha estat
segon
Jorge Martín
cinquè
que el Barça de bàsquet
continua imbatut
a l'Eurolliga
després de guanyar
el Bayern
de 39
98
a 59
i que l'Espanyol
perda el liderat
de la segona divisió
de futbol.
Fins aquí
les notícies.
Balla
Balla
Aquest ritme
Abans
del carril
Vies
Final
Balla
Balla
Amb
Mossos
i músculs
i oxigen
El suplement
Notícies
Entreteniment
i jiji
jaja
Amb Roger
Escapa
Mig quart de dotze
El comunista
El comunista
Fins aquí
Camara de Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, companyia.
Com està, Joel? Bastant bé.
Sobre o trucada misteriosa?
Jo ja saps que jo soc team trucada.
Trucada.
Però si tu algun dia vols fer sobre...
Jo, si m'estàs oferint la possibilitat de triar, eh?
Sí, avui te deixo triar.
Trucada.
Trucada, fem trucada, d'acord.
Trucada a Ramon Salmurri. Bon dia i bona hora, Ramon.
Què tal, com esteu?
Molt bé, i tu?
Veu-me bé.
El Joel ara al bolletí de notícies t'estava sentint
i estava fent de cunyat comentant la teva crònica
d'aquesta assemblea general ordinària del...
No, no.
Estàvem fent cunyadisme.
La crònica m'ha semblat perfecte, eh?
Estàvem fent cunyadisme, Joel.
Jo tinc una pregunta pel Salmurri.
Endavant.
Salmurri, això no era una assemblea online, telemàtica?
Sí.
I com és que hi ha tot de senyors, diguéssim...
Són els senadors.
Ah, que són aquests els més vells, no? Bàsicament.
Sí, els cent socis, mil socis més antics de l'entitat.
Sí, sí.
Jo vaig ser compromissari fa temps i vaig flipar
perquè no només els senadors són vells, la resta de compromissaris.
Inclòs tu?
També ho són molt...
No, no, de tant en tant et trobes algun jove.
M'estàs dient que hi havia bombolles d'oxigen a l'assemblea de compromissaris.
Us juro que hi havia bombolles d'oxigen i una mena de boxes plens de cadires de rodes
per si algú les havia de necessitar.
Jo t'haig d'explicar que una vegada en una assemblea vaig veure al Palau Blaugrana
com un membre de la Creu Roja ajudava un compromissari a mantenir la mà alçada
per votar a favor d'un exercici econòmic.
Però aquest compromissari tu creus que volia votar a favor o era ja pur caciquisme?
No vaig parlar amb ell, jo l'estic convençut que volia votar a favor.
A mi em fa molta gràcia imaginar-me els compromissaris que són, ja et dic,
gent bastant granadeta ja, a casa seva, manegant-se-les amb l'online, tot això, no?
Mira, t'haig de dir que un dels arguments, que en realitat no és el principal,
però és un dels arguments que es dibuixa des del club per fer-ho de manera telemàtica,
és que hi hagi més participació.
A les 10 del matí eren 417 socis connectats.
De quants convocats?
4.400 i escaig.
Un 10%.
Un 10% és una xifra molt baixa.
Perquè estaven escoltant el suplement, la resta, home.
Exactament.
Doncs ja està, ja està dit.
Molt bé.
Ja està dit.
Joel, alguna cosa més sobre la intervenció de Laporta?
L'he vist a...
No, home, això...
L'altre dia el vaig sentir aquí al matí amb el Ricard i...
Això del madridisme sociològic i tot això.
Sí, sí, el concepte relat, eh, veig.
Això del negre i de Laporta, jo al contrari del que es podria pensar,
crec que li ha anat molt bé, perquè és una manera, diguéssim,
de parlar de coses que sí que interessen al soci,
que és el Madrid i tot aquestes coses.
De fet, tenim algun altre document, Salmurrida, d'aquest moment?
Sí, sí.
Perquè així estaria bé sentir-lo.
Mira, sobre aquest cas Negreira, que, com dieu, Laporta ha defensat la innocència del club,
ha explicat que han presentat 629 informes i 42 vídeos fets per Negreira,
i ho ha tornat a vincular a aquest madridisme sociològic,
que tant els hi molesta, i Laporta ha dit, tranquils, que ho tornarem a fer.
Un moment judicial, el guanyarem.
El Barça, més d'hora que tard, sortirà absolut, perquè ja els hi dic, doncs, que no hem fet res del que ens acusa i estem provant, doncs, aquests serveis.
I això acabarà, insisteixo, i això acabarà, insisteixo, més d'hora que tard, amb una sentència que absurdà el Futbol Club Barcelona.
I referent als temors del madridisme sociològic, tinc males notícies per a ells, perquè repetirem el millor Barça de l'Histònia, que ho tinguin clar.
Ho tornarem a fer.
Mira, t'haig de dir que si hagués estat presencial, i avui Laporta diu això, surt ovacionant.
Home, surt a ombros.
L'entrevista l'altre dia al matí la vas sentir o no?
Sí, home, i tant.
Jo hi va haver un moment, al final, quan el Ricard li va preguntar per tota la qüestió política...
Que va fer...
No tan així, però vaig patir, vaig dir, ostres, què ha passat?
Però no saps si és que està emocionat o si és que se li ha...
S'emociona bastant.
L'hi ha travessat un jo a Laporta.
Un moment, un moment, un moment, un moment.
Va, va, per favor, li estem faltant el respecte a una institució.
Escolta'm, Salmurri, qualsevol novetat demana pas, eh? Per favor.
Perfecte, així ho fem.
Gràcies, fins ara.
Adéu-vos, Salmurri.
11 i 12.
Anem a les consultes abans de la trucada misteriosa.
100% real, ens ha arribat fa uns dies per correu electrònic.
Benvolgut, camarada Joel, em dic Pere Bolet.
Aquest és el meu nom real.
Encara és més divertit si juguem a traduir-lo.
Pedro Seta, Pierre Champignon, Peter Mushroom.
Intento un algra.
Uau, que simpàtica.
Soc a l'Argentina.
Aquí seria Pedro Ongó.
I demà hi ha eleccions presidencials.
Uau.
Dels cinc candidats n'hi ha un, la Miriam Bregman, del Front d'Esquerra i de Treballadors,
que representa una esquerra i un socialisme reals i combatents.
En els debats televisius, amb audiències massives, és la que ha sabut articular un discurs més clar, coherent i honest.
Fins i tot es guanya els elogis dels tertulians, més de dretes, per la seva manera de comunicar.
Carai.
Malgrat tot, les enquestes li donen un tristíssim 2% d'intenció de vot.
I, en canvi, l'extrema dreta té moltes opcions de guanyar.
Les consultes són, per què el discurs de les esquerres no guanya en la societat?
Com s'ha de comunicar el comunisme?
Què s'ha de fer per convèncer la classe treballadora que cal votar comunisme o un socialisme autèntic en comptes d'extrema dreta?
I, per últim, més important, per què no et presentes tu, Joel, com a candidat de president de la Generalitat pel Partit Comunista,
signat Peter Mushroom.
Peter, no, Bolet, no es diu?
Es diu Pere Bolet.
Benvolgut, camarada Bolet.
Si tingués resposta a la teva primera pregunta, la de què s'ha de fer des de l'extrema esquerra per seduir la classe treballadora,
segurament la teva segona pregunta, la de per què no em presento com a candidat a president de la Generalitat,
no tindria sentit perquè ja m'hauria presentat, perquè tindria la clau de l'èxit, no?
Costa molt intentar explicar per què fracassa l'extrema esquerra i puja l'extrema dreta entre la gent de classe treballadora
i el problema és que des de l'esquerra tothom té la seva pròpia teoria per treure's el problema de sobre.
És bastant divertit.
Hi ha els més carques que diuen que l'extrema esquerra s'ha perdut en discursos i lluites transversals,
com l'ecologisme, l'LGTBIQ+, el feminisme, i s'ha oblidat de la lluita de classes.
Llavors també hi ha els que diuen que a l'esquerra li falta calle,
que els líders d'esquerra són rates de biblioteca o burgesos que parlen com burgesos
i vesteixen com burgesos i apel·len a problemes burgesos i no connecten amb la classe treballadora.
I també hi ha els pragmàtics que diuen que l'esquerra l'està cagant
no afrontant seriosament temes com la immigració massiva, per exemple,
sense reconèixer que és un problema real i enfocar-ho tot des del bonisme i des de la superioritat moral.
I també hi ha qui diu, ojo, que és culpa de la pròpia classe treballadora,
cada vegada més alienada i menys solidària i amb menys ganes de pensar
que vota en contra dels seus propis interessos bàsicament per ignorància.
Jo crec que hi ha una mica de tots aquests factors en el fracàs de l'extrema esquerra,
però em centraria sobretot en la batalla perduda en el camp de la informació i la comunicació.
La feina que ha fet el capitalisme, sobretot els últims 50 anys,
a l'hora de demonitzar el socialisme, sumada a la feina que ha fet el propi socialisme,
a l'hora de desprestigiar-se a ell mateix,
la subnormalització generalitzada del discurs polític,
amb missatges cada vegada més curts i menys profuns,
la matraca constant dels mitjans de comunicació
fins que han aconseguit que la gent pobra pensi que els seus principals problemes
són la immigració, la inseguretat o el terrorisme.
Jo què sé, si a Argentina fracassa el frente d'esquierdes
i triomfa un neoliberal psicòpata com el Milley,
estimat camarada Bolet, és per un tema de màrqueting.
I tu ja saps que el màrqueting és la ciència d'enganyar la gent.
No m'has desencaminat, eh?
Què vols dir que no m'has trencat?
No, que prou bé.
Ah, vull dir que valides la meva opinió.
Bueno, i que trobo que hi ha consistència.
Bueno, tios, que jo m'ho treballo.
Estem progressant, estem progressant.
Gràcies.
Més consultes, des de Vic.
Ens envia algú que signa com Esperança Gomis.
Esperança Gomis.
Hola, Joel Díaz, he conegut aquesta secció a través del meu fill
i t'he de dir que estic molt contenta
perquè és la primera cosa que li agrada a ell
i que jo només sóc capaç d'entendre,
sinó que, a més, també m'agrada.
La resta del programa, que no el coneixia, també m'agrada.
Veus? Estàs guanyant.
Ho celebro, ho celebro, Esperança.
Gràcies, senyora Gomis.
La meva consulta és la següent.
Amb el meu fill últimament parlem molt de política
i l'altre dia em va dir una cosa que em va deixar glaçada.
Em va dir, literalment, que té la sensació que no hi ha futur,
que el món és un lloc horrible per culpa del capitalisme
i que ell, tal i com m'ho va dir, Joel,
ja només té ganes de cremar-ho tot.
I és clar, Joel, jo, per una banda, estic orgullosa
de tenir un fill de 17 anys tan sensible,
amb tanta consciència social,
però, per l'altra, com a mare, estic preocupada.
Per experiència, sé que la gent que es dedica a cremar-ho tot
acostuma a acabar també cremada,
a vegades fins i tot, literalment.
Hòstia, sí, senyora.
Ho pregunto a tu perquè veig que tens m'esquerra amb els joves.
Què puc fer perquè el meu nano no se'n passi de radical?
M'agradaria que aconseguís derivar aquesta ràbia que té
cap a alguna cosa més constructiva que simplement cremar-ho tot.
Gràcies, sembla que tocarà fer de bombe, Joel.
Clar.
Gràcies, Esperança Gomis.
Gràcies, Esperança...
Esperança, que m'agrada...
Vas malament, vas malament si esperes de mi
que desmobilitzi el teu fill,
perquè la veritat és que a mi m'encanta
veure gent jove anticapitalista cremant coses.
És una cosa que em posa...
Fins i tot ho pregunta el seu, ja.
Si tens gaires ganes de cremar-ho tot.
Sí o no?
El seu...
Bueno, avui ho hem comentat a...
Veig que a primera hora estaves dormint.
Bueno, és que no ho sé.
El seu...
Tens ganes de cremar-ho tot,
inclòsos les institucions?
Sí.
Hi ha un percentatge que dius sí.
Sí, sí, però a més el foc té aquesta cosa purificadora, no?
I no ho sé.
El simple fet d'organitzar-se,
sortir al carrer i expressar la seva ràbia
de manera més o menys coordinada i dirigida,
a mi em sembla una victòria,
perquè significa que els joves, com el teu fill,
han desenvolupat una certa consciència social
i això, esperança, jo considero gairebé un miracle
en els temps que corren.
Dit això, dit això, jo no tinc fills,
però crec que t'entenc, eh?
O sigui, entenc que dins teu lluiten molt fort
la mare protectora i la mare amiga,
que no vol semblar una carca castradora.
Doncs jo, d'entrada, ja t'ho avanço.
Segurament, arribat al punt, i si és necessari,
la mare amiga no té absolutament res a fer
contra la mare protectora.
I la mare protectora sempre guanya tard o d'hora.
I ara anem al problema, si em permets, una mica, esperança.
O el que tu veus com un problema,
que és que el teu fill passi del dia al fer
i que un dia d'aquests et posi a cremar contenidors,
o encara pitjor, que es faci un punt quinilista
i es dediqui a cremar-se les seves pròpies venes.
Aviam, jo l'únic que et puc dir
és que ajudis el teu fill a entendre la seva ràbia.
M'assembla interessant.
No sé què estudies, si és que estudia,
i si el que estudia li pot servir
per aprofundir en aquesta ràbia tan sana que té,
però segur que tu el pots ajudar a donar-li context
a totes les coses que l'enrebien
i animar-lo a estirar de la veta
fins a saber el més exactament possible
què és i qui és el que ell ja veu
que l'està condemnant tota la vida a ser un desgraciat.
Llavors, prova de fer això, esperança,
i ja veuràs com el teu fill
cada vegada es mobilitza més i millor.
Perquè si cremar coses ja mola,
de per si, cremar-les sabent perfectament
per què les cremes ja és l'hòstia de satisfactori.
M'han dit.
L'última consulta és d'un tal senyor Tabarra.
Senyor Tabarra.
I de cognom monumental.
No t'enriguis de mi.
No, estic veient que es diu Nati.
Nati.
Joder.
Però és que em desmotives, tio.
Em desmobilitzes.
Bona nit, Joel.
T'escric des de Tarragona,
completament fascinada,
després de tota una tarda observant
la colònia de formigues
que m'he trobat a sota del banc del parc
on m'assec cada dia
mentre el meu gos juga el pipi-pica.
Ahà.
Ahà.
No m'hi havia fixat mai en les formigues, Joel.
He al·lucinat veient que ben organitzades que estan
i que bé que funcionen totes juntes
en benefici del bé comú.
Creus que les formigues són comunistes?
Ah, coita, la pregunta.
Són un bon exemple a petita escala
de com hauria de funcionar un règim comunista?
Espero que no us penseu que estic boja.
La pregunta és 100% seriosa.
Moltes, moltes gràcies.
Tenim un problema?
És que, o sigui, ara és l'última consulta.
I el convidat misteriós no està agafant el telèfon.
S'està rajant, tu creus?
No ho sé.
O sigui, no està responent.
Aleshores, si el seu representant
o qui sigui del seu entorn...
Ah, què representant? Això és una pista.
Sí, el seu entorn
sap que avui té una cita aquesta hora
amb el comunista
que l'invii...
Bé, el telèfon entenc que no respon
però que li faci senyals de fum o...
Té terrassar, que potser va sortir ahir.
Tu creus que és una persona susceptible
d'haver sortit ahir?
És una persona susceptible.
Bé, doncs per aquí poden anar els tiros.
Susceptible, susceptible de moltes coses.
O que no estigui encara de festa,
borratxo perdut o borratxa.
No ho sé.
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
No, no.
Bueno, contesto la...
Sí, endavant, vinga.
El tema de les formigues.
Camarada Nati, jo de formigues
no en tinc ni puta idea.
De fet, em fan un fàstic tremendo
i em considero, ara i aquí públicament,
Roger, surto de l'armari
com un genocida de formigues.
Jo em mato formigues per plaer.
Però per tu, jo, Nati, he agafat
i m'he informat
i tot per poder dir-te que no, Nati.
Les formigues no són comunistes
o no ho són del tot, millor dit.
T'explico.
Sí que és veritat, com tu deus haver observat,
que les formigues neixen ja
amb una mena de sentit col·lectivista
que sembla que prevalgui
sobre qualsevol intenció individual
que puguin tenir les formiguetes.
Estan programades
per posar la seva microintel·ligencieta
al servei de la gran intel·ligència col·lectiva
i sembla que al món de les formigues
no hi ha egoismes, ni codícies,
ni molt menys propietat privada
dels mitjans de producció.
De fet, pel que he pogut llegir,
això és molt interessant, Roger,
les formigues funcionen
practicant el que es coneix
com a estómac social.
Això sí que és molt comunista.
Es veu que quan les formigues
surten a buscar menjar
i omplen una mena de pap
que tenen a l'abdomen,
no ho fan per alimentar-se només elles,
sinó que la gran majoria
del que acumulen
després ho regurgiten
perquè ho aprofitin
els individus
que estan treballant el formiguer
i no poden sortir a buscar menjar.
Molt comunista, sí, efectivament,
si no fos,
perquè resulta que tenen una reina.
Això ja fot tot el comunisme en l'aire.
I aquesta reina només pot ser una
i no pot ser discutida
ni molt menys escollida
i les formigues obreres
no poden ni somiar
en millorar la seva condició d'obreres
i ni encara molt menys
és plantejable, per exemple,
la idea que un grup de formigues descontentes
poguessin fer cap mena de revolució al formiguer.
Les formigues, diguéssim, comuns, obreres,
neixen predestinades
a tenir la mateixa vida
que van tenir els seus avantpassats
i no fan el que fan perquè ho volen,
no tenen cap mena de consciència social,
sinó que ho fan per imperatiu genètic
i per encàrrec implícit de la reina.
I això no és gens comunista nati.
Per tant, les formigues no són comunistes.
al final, al final sí?
11 i 22, no, no, estem improvisant.
Visca la ràdio.
Visca la ràdio.
Bueno, vols que vagi com endivinant ja cosetes?
Me les vas...
És que estem canviant de convidat.
Ah, estem canviant de convidat sobre la marxa.
Havíem quedat amb una persona.
Aquesta persona?
Si aquesta persona no despenja el telèfon,
diré qui és i ja està.
No passa res, tenim un compromís que no ha comprat.
Però quanta estona esperarem aquesta persona?
Digues un...
El que duri la sintonia, a veure.
Quant dura la sintonia?
7 minuts dura la sintonia.
7 minuts?
7 minuts estarem aquí fent temps?
No, ja.
Espera't un moment.
Aviam...
No.
Fem hipòtesi sobre...
No, bueno, haurem de fer sobre, haurem de fer sobre, si no.
No, però jo...
Hurem de fer sobre.
Hurem de fer sobre.
Cap dels 3 noms, eh, pot?
Ah, hòstia.
Si no, no, és que estem ja, estem ja...
Escolta'm, Roger, abans la gent es matava per sortir a aquesta secció.
Sí, no, no, és un tema de que...
Què, què?
Què, eh?
Quins misteris, tio.
Que ho estem gestionant.
Deixa'm que ho estic, que tenim allà la centraleta traient fum.
M'ha sorprès, eh, que...
I si li ha passat alguna cosa al personatge misteriós?
Alguna cosa greu?
Vull dir, ja estem aquí fotent...
Jo crec que li han segrestat el telèfon.
Li han segrestat el telèfon.
Ah, no, és que no ho sé, m'estranya.
O li han, potser li han...
Li han punxat, rotllo pegassos.
Oh, no ho sé, no ho sé.
Bé, tinc dues opcions.
Faig sobre?
Fem el que vulguis.
Faig sobre?
No ho sé, jo estic aquí per servir-te.
A canvi de diners.
Efectivament.
Fem sobre.
Però i si fem sobre i després el tio va i pam, apareix?
Ara, el que sí que et demano és que si aquest tio no agafa el telèfon em diguis qui és.
Sí, sí, no, ho diré, ho diré.
No, i tot Catalunya ha de saber que hi ha una persona que s'havia compromès, s'havia compromès, i no està fent efectiu el compromís.
Bé, doncs et poso una cançó del personatge que buscàvem.
Ahà.
I així revelem qui és, i si ara m'agafa el telèfon, doncs ja l'entrevistem sense tot el soc previ.
Vinga, va, posem la cançó.
La cançó sona així.
Manolo era todo un macho.
¡Hombre!
Pero estaba algo cansado, estaba harto de su sexo, así que se ha feito y se depiló.
Y ahora Manolo es toda una mujer desde que era por el lado de la vida más alba que sí, Manoli.
Puc dir una cosa, Roger?
Què?
Que el vaig anar a veure l'altre dia.
I què?
Em va encantar, va fer un volasso espectacular a l'Apolo.
Jo no sabia que estàvem parlant de l'Albert Pla.
Tot el que he dit ho retiro.
Aquest home té dret a deixar-te plantat a tu, a mi i a qui faci falta, perquè és un geni.
I el geni és funcionant diferent.
És un geni, l'Albert Pla.
L'estimo profundament.
Què et va semblar, l'Apolo?
Molt bo, molt bo.
Era un homenatge a un disco que em sembla que es diu no solo de Rumba vive l'hombre,
que es va publicar fa uns 25 anys,
i bàsicament la majoria de cançons eren les cançons d'aquell disc
i interpretades en una mena de format que jo no l'havia vist mai amb l'Albert Pla,
que és amb el guitarrista, merda que no me'n recordaré ara, com es diu, Diego Cortés.
Em sembla que es diu el guitarrista, que porta amb ell, doncs això, 25 anys.
Llavors hi havia la dona de l'Albert Pla, que ara mateix no recordo com es diu,
que estava allà com tocant el clarinet i percussió i rotllo o diga i tal.
I llavors hi havia tres curistes i una ballarina que ho feien de puta mare
i va ser un grandíssim concert.
I després, has vist La Messias, aquesta sèrie de Movistar Plus?
No, no, no.
L'Albert Pla fa d'actor ara també.
Ah, també surt.
És que l'Albert Pla...
I fa un paper que té tèric.
Ah, de por.
Fa com...
Molta por.
Hòstia, és que ja ho té ell això, eh?
Ja ho té això el Pla, eh?
Fa com una mica de coseta a vegades.
Però és que és tan bo.
A veure, tira'm una altra cançó, va, tira'm una altra cançó.
Le colocaron con las manos en la masa
Cuando venía del campo de coger higos
Estuvo a día, no lo han visto por su casa
És boníssim.
T'estic gestionant un convidat alternatiu.
Ah, sí?
Iai, iai, iai, iai
¿Dónde están?
Iai, iai, iai, iai, iai
Jo penso que l'Albert Pla...
Mis amigos
Sí que és col·laborador del Bondó.
Aleshores, potser s'han posat gelosos
i a última hora no l'han deixat.
Bueno, si passa això, ara tal com surti, passo per allà.
Traveço la diagonal i munto un pollastre.
Ara, l'Ala, els trevitllos molt bons, eh?
Si ve ara.
Cara d'Anxel, la modelo
Herrera de la Mancha
Es dos al Calameco
Puerto de Santa Maria
Sí que t'ha agafat fora, això de l'Albert Plato.
Fa, fa, fa, fa, fa
literalment tota la vida que sóc jo
un fanàtic d'aquest senyor.
Va, Albert, hòstia!
Eh, només dir-li que l'estimo.
Sort que tenim un convidat musical
i que podem convertir el suplement en un espai musical.
Sí, anem escoltant cançonetes.
En vols una altra, en vols una altra, en vols una altra.
Sí, sisplau, sisplau.
Me voy
Yo siento mucho
Yo ya estoy muerto
Ya me voy
Aquí os quedáis
Yo ya estoy muerto
Ya me voy
Yo siento mucho
Dos minuts per arribar a dos costadots al migdia.
¿Qué, qué, qué, qué, qué?
Mira, escolta'm
Estic a punt d'infartar, ja.
Hem fet un atracament.
Sí.
Tenim un convidat...
Ah, no és l'Albert Pla.
No, tenim un convidat misteri, sorpresa,
que m'ha dit que a tres quarts de dotze
té una altra cosa.
Té una altra cosa.
Aleshores...
Arracu.
Crec que no.
Vale.
Aleshores, anem a jugar.
Vale.
Tens tres minuts per endevinar el personatge
i cinc minuts de conversa
i li agraïm infinitament
el favor que ens està fent.
Som-hi.
Hola, què tal?
Ets un home?
Sí.
Et sents còmode
amb aquesta condició de segon don,
de segon plat,
de substitut d'un altre convidat?
Sí.
Vale.
Ets comunista?
Ets comunista?
Sí.
És comunista?
Ets català?
Sí.
Hòstia, són poquíssims.
Vull dir, ja l'hauria de conèixer.
Ens coneixem personalment?
No.
No.
Ah, no?
No, no, no.
No, no, no.
Jo tampoc és que em prodigui gaire
en els ambients aquests de...
de rojos.
Home.
No, no, en sèrio, de veritat que no.
A veure, milites algun partit polític?
Sí.
Et dediques professionalment a la política?
No.
És un ex.
Ets un ex polític, eh?
Sí.
Has estat representant del poble
en alguna cambra,
un congrés, algun parlament?
Sí.
Per un partit polític català,
d'àmbit català?
Sí.
De la CUP?
Sí.
Joel.
Què?
Saps qui és, ja?
No, no sé qui és.
No sé qui és.
Bueno, hi ha molta gent a la CUP.
Hi ha molta gent a la CUP.
No, no em miris així, tio.
A veure, em poso molt nerviós
i se'm fa com un embut al cap.
A veure, el més famós,
entre cometes,
entre cometes,
jo diria que ja l'he fet.
No l'he fet.
Bueno, provo.
Provo.
Provo.
Ets una persona que acostuma
a enrotllar-se bastant.
Sí.
Sí.
No, ets el...
I t'agraden molt la cita cèlebres.
Eh?
Sí.
Ets el David Fernández, llavors.
Sí.
Hola, David.
Poltia, Joel, camarada.
Què tal, què tal, què tal?
Camarada, David Fernández,
d'entrada,
moltes gràcies
perquè ens ha salvat el cul.
Sisplau.
Perquè teníem l'Albert Pla pactat,
ens ha deixat penjats,
hem fet un atracament al David Fernández
i ens ha dit, vinga, va.
Però això vol dir
que ens estimes d'alguna manera,
David Fernández, no?
Ho s'estimo moltíssim,
el Roger ja sap
que cada dissabte
m'enxerco igual,
des de fa molts anys.
I res, celebro molt
que l'Albert Pla
sigui un desuviatient,
que és el que es toca
en aquest món dels nostres dies
i ja està.
I patia molt
perquè estava a la RU
arribant a Blanes
que tenim una xerrada
d'antifeixista
amb el Miquel Gramos
i, clar, vull dir,
me'n vaig a directe,
ara me'n vaig anar pitant
i diria avui també
a la mani de Palestina,
per suposat.
El David Fernández,
que per cert,
l'any passat
quan eres una estrella televisiva
que et vam haver de substituir
setmanalment
i convidava amb gent
de diversos àmbits,
va venir a defensar
el comunista,
el David Fernández.
De tots els convidats
va ser el que millor
ho va fer amb diferència.
Home, per favor.
Escolta, David,
dius que te'n vas a...
On has dit
que fas aquesta xerrada?
La fa Òmnium Cultural
i presentem el llibre
Antifeixistes
del Miquel Ramos,
periodista estimadíssim
del País Valencià.
Sí, sí, sí.
I anem a parlar
d'aquesta una de ultra barrejada
amb un temporal neoliberal.
Anem a dir-ho així.
Sí.
Com se la combata
l'extrema dreta
David Fernández?
Sent una mica realistes.
Doncs mira,
sent una mica realistes,
recuperant el descampat
que han deixat les esquerres.
S'ha de ser autocrítica
en aquesta vida.
Sempre s'aprem més
de la crítica.
No sé, David,
si estaves escoltant la secció,
suposo que no,
perquè devies estar
amb el tema del tren.
Estava a l'R1,
que a l'R1
no hi ha ni cobertura ni puntual.
Justament m'han preguntat,
justament m'han preguntat,
mira que t'ho vaig a dir, eh?
No,
el cas aquest argentí, no?
Diu,
el tio aquest que viu a Argentina,
diu,
per què el discurs de les esquerres
no qualla en la societat?
Com s'ha de comunicar
el socialisme?
Què s'ha de fer
per convèncer la classe treballadora
que cal votar socialisme
en comptes d'extrema dreta?
Hòstia,
me n'he tornat boig
intentant respondre això
perquè és com la pregunta
del millón, no?,
de la gent del mundillo
d'Esquerranors.
Mira,
la síntesi del llibre
del Miquel,
que està molt bé,
que és una història
de com ha sigut
l'antifeixisme
en les darreres tres dècades.
La síntesi, eh?
És fer comunitat
i tornar a recuperar
els vincles socials
i fer comunitats
als barris
perquè allà on ha desaparegut
un moviment veïnal,
un moviment sindical,
un moviment organitzat,
unes formes d'entendre
la vida compartides
des de la solidaritat,
el suport mútu,
la reciprocitat,
en aquell descampat individualista
és on entra el barí, no?
Jo que diria que eniglista,
demà tots patim per l'Argentina,
però en fi,
també mirem a Europa, no?
Itàlia,
l'Etena, França,
pocs a l'estat espanyol
i als països catalans,
al País Valencià
i a les Illes,
i no, no,
és la pregunta,
això,
però pica en pedra,
pica en ferro
i pica en gel.
A mi tot això, David,
em sembla
que en alguns llocs
s'haurà de començar
pràcticament de zero,
i això per una banda,
i per l'altra,
que és com molt a llarg termini,
no?
És a dir...
Jo doblo l'aposta
i no diria que a zero,
sinó que diria que a menys 10,
segurament,
i a menys 20,
perquè hem perdut
el més essencial
que som socials tots
i vivim en comú,
però, en fi,
tenim un país
amb una llarguíssima tradició
de compromís
contra el fesgisme
en noms enormes,
no?
Neus Català,
per dir un sol nom,
Amat Piniella,
que va escriure
sobre la Internacional del Dolor,
tots els nostres herois,
de veritat,
perquè si el país
va reneixer a algun lloc,
doncs va ser
de les cendres de Mauthausen
ara fa molts anys,
i jo crec que sí,
que això,
que el mai més enlloc
contra ningú
és un jurament universal
i permanent
a qualsevol racó
del món,
però feina molta
i la feina és aquesta,
que la feina és cada dia
i jo crec que sí,
que és a tot arreu
i amb tots els instruments possibles,
però crec que el resum,
per això et deia,
que el resum del Miquel
de generar comunitat,
de generar un altre cop,
doncs això,
barri, barri,
comarca, comarca
i porta, porta,
ni un pam
per cap mena de feixisme.
David,
que bé que parles, tio.
De veritat,
estic emocionat,
és que aquesta secció
l'hauria de fer el David Fernández,
ja s'acompanya.
Mira,
l'altre dia et diré
que vaig veure
que fa nou anys,
nou anys
de l'abraçada
d'Ed Fernández
i de Marta Urmas.
Hòstia.
Sí.
Sí o no?
Sí, l'any que ve farà 10.
Imagina't, imagina't,
nou anys ja,
d'aquell moment.
I el cap de setmana
parlant de moltes coses.
La gent va sobrereaccionar
moltíssim
a aquella abraçada
i jo vaig pensar
bé, la gent s'abraça.
No té res.
Bueno, sobretot
era un dia
perquè jo em vaig abraçar
a part d'en Fanals també
perquè aquell dia
era un dia
d'una victòria
de la raó democràtica
però crec que va ser un dia
d'abraçada.
El nou-en, el nou-en.
El nou-en,
des de primera hora del matí
tothom que hi va participar
s'abraçava amb tothom, no?
Era un dia
d'afirmació
i resistència democràtica.
David Fernández,
gràcies per l'atracament
Una cita dedicada al Joel
per acabar, David, va.
Sí, per favor,
regala'ns una cita celebre, va.
Gràcies, gràcies.
Una que et vingui al cap.
Va, jo ara que utilitzo molt...
Mira, dos.
Amb les nostres contradiccions,
amb les nostres esperances
i una altra,
que ja que feies la pregunta
és, com diria l'estimat Jorge Rechman,
la clau de tot
és que mai haguem de dir
per nosaltres no va ser
perquè sempre ho vam intentar.
Oh!
Bravo!
Bravo, líder!
Líder!
T'has d'aprofitar, que estàs!
David Fernández.
Un petonàs a tots dos.
Gràcies, gràcies, David.
Vosaltres, preciosos.
Camarada Joel Díaz,
ens n'hem sortit.
La màgia de la ràdio, eh?
La màgia de la ràdio.
Hem passat mil coses.
Les hem solucionat totes.
Gràcies, Joel, descansa.
Gràcies, gràcies.
A qui imites, ara?
El basté.
Ah, bueno, però...
Fem una pausa i de seguida tornem.
Gràcies, Joel.
A tu.
Ara connectem amb Washington i la Lídia Heredia.
De seguida tornem al suplement.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
El 24 d'octubre celebrem el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic.
A Aigües de Barcelona continuem treballant per tenir cura del nostre entorn i preservar l'aigua per al present i el futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua.
És a dir, donant una nova vida a un recurs essencial per al progrés del planeta i les persones.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
Veniu a descobrir el festival Passatge Insòlit.
Hi trobareu xerlatans, petits espectacles en carpes, atraccions mecàniques, jocs per tota la família i tota mena de fenòmens.
Tot plegat en un sol espai a l'entorn de la plaça Pau Casals i dels jardins de la Torre Valldovina de Santa Coloma de Gramenet.
Passatge Insòlit, el gran festival de les petites coses, els dies 21 i 22 d'octubre.
Informa-te'n a PassatgeInsòlit.com
Renol
Parlem de cotxes, parlem de tecnologia, parlem del plaer de conduir, parlem de Renault.
Descobreix tota la gamma Renault i aprofita els nostres dies únics del 18 al 24 d'octubre per portar-te el teu nou Renault amb les millors condicions.
Més informació a Renault.es
Descobreix-lo a la xarxa Renault de Catalunya.
Només fins al diumenge 22 d'octubre, totes les joguines d'Hipercor tenen un 40% de regal.
Nines, peluixos, cotxes, jocs de taula...
Tots amb un 40% de regal.
Que podràs utilitzar en una pròxima compra en qualsevol departament d'Hipercor.
Aprofita-ho, només fins diumenge.
A hipercor i a hipercor.es, consulten les condicions.
Paraules sonores.
Paraules sonores.
Revolucionàries.
Orgulloses.
Orgulloses.
Rigoroses.
Radicals.
Compromeses.
Hi ha un lloc.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Totes les paraules.
Allà on sempre podràs tornar.
Nova temporada de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem.
I amb tu...
I amb tu...
Comencem.
Som 3CAT.
I ara entrem al búnquer.
Uns crits provenents de la cel·la de la Josefine Rosenthal trenquen l'ambient espiritual de l'abadia.
De veritat, per favor, heu fet fer un gargot amb Martí Gironell, que estava escrivint un llibre.
Estava tancat, ha vingut a tancar-se per escriure un altre llibre d'abadies, que poca para aquest tio.
No, para. Va d'un monestir a l'altre anar escrivint.
Al búnquer.
Amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
El que hauria d'escriure un dia és el que ha vist allà dins els monestirs.
Això hauria d'escriure un menys ficció.
Ara, i més realitat.
I més realitat.
Que ets periodista.
Mercè Ibars, Luis Carroll, Saffo, Aurora Bertrana, Joan Brossa, Ties Elliot, biblioteques, escoles, llibreries, contes, novel·les, poemes, cançons...
Tots tenen en comú una adreça.
A tots els trobareu el mateix codi postal, universal i transferible i 100% literari.
Ciutat Maragda.
Cada dissabte a les 11 de la nit, la literatura a Ciutat Maragda, amb David Guzmán.
I també a l'àvia al web de Catalunya Ràdio.
El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
5 minuts per arribar a 3 quarts de 12 del migdia.
Washington, Lidia Heredia. Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com estàs, Lídia?
Bé.
Déu-n'hi-do, quina setmana que heu tingut als Estats Units, també, amb Joe Biden ocupant portades de diaris de tot el món després d'aquest viatge allà en Peca a Israel.
Una visita que ha servit per donar suport a un país amic, fins aquí cap sorpresa, perquè els Estats Units i Israel sabem el vincle que tenen, però que no ha sortit tan bé com esperava el president dels Estats Units, perquè aquest hospital bombardejat a Gaza ho va capgirar una mica tot.
Biden va decidir finalment fer aquest viatge. El que passa és que va haver de cancel·lar moltes de les visites que tenia programades amb cap dels països àrabs aquí. Digues, digues.
No, no, li van cancel·lar.
Li van cancel·lar, sí, sí.
Efectivament, i tot va ser després del bombardeig de l'hospital, efectivament, un bombardeig del qual, més enllà de les trinxeres diverses, informativament i periodísticament, no sé si n'heu parlat, segur que sí, aquests dies, no?
Però són d'aquelles notícies molt difícils d'explicar, perquè es fa molt difícil, amb dades de veritat, explicar què ha passat, no?
Per més que puguem tenir sospites, especulacions, viaixos, tot el que vulguis, però si ens centrem en les dades, en fi...
Del president Biden també ens ha sorprès, a aquestes últimes hores, les paraules on compara Hamas i Putin.
Lídia, com descriuries la setmana de Biden i una mica aquesta política exterior dels Estats Units,
fins a quin punt aquesta relació amb Israel, d'alguna manera, també pot passar factura als Estats Units, o això és una cosa incabrentable?
Mira, són moltes coses. Si comencem per aquest discurs, que és el que ha reblat una mica la setmana de Biden,
ell aquí ha volgut quadrar un cercle, no?
És obvi que als Estats Units hi ha fatiga de l'ajuda donada a Ucraïna a aquests 20 mesos de guerra,
i totes les enquestes ho diuen, i a més a més el Congrés està dividit sobre aquest tema,
però la reobertura d'aquesta guerra llarga entre Israel i Palestina li ha servit per dir
aquí sí que és un tema en el que hi ha molt més consens, si no un consens absolut als Estats Units,
i ell ha aprofitat per barrejar d'alguna manera els dos conflictes, assenyalar Hamas i Putin com els objectius a abatre,
i aprofitar per demanar unitat i diners, i, entén-me, colar l'ajuda ucraïna,
que és una ajuda que sí que estava molt entredita al país, en el mateix paquet de l'ajuda israel,
sobre la qual no hi haurà cap fissura, i dir, ara és el moment, perquè a més a més,
si renunciem al nostre paper de leaders barra amos del món,
això també depèn del viatge que tinguis, et posaràs a un cantó o a un altre,
això al final ens pot jugar a la contra, no?
És a dir, nosaltres som els avalits de la democràcia,
però és que a més a més, si no contenim aquests conflictes,
i si deixem que es converteixin en conflictes més enllà de les fronteres
on ara s'estan succeint, això ens perjudicarà,
i l'exemple més clar de perjudici podria ser haver de tornar a enviar tropes sobre el terreny, no?
Els boots on the ground, que en diuen aquí, i això és el que es vol evitar de totes-totes,
perquè a més a més, Biden va arribar a la Casa Blanca dient que volia acabar amb les guerres llargues,
i de fet, la seva retirada a l'Afganistan va en aquesta línia,
per més polèmica i per més desastrosa que pogués ser,
i justament ara el que li ha resclatat és la mare de tots els conflictes, no?
I la guerra eterna per excel·lència.
I aquí el que diuen alguns, això que em deies de la seva política exterior,
és que s'havia donat per amortitzar un conflicte i per adormir que no ho estava,
i tothom sabia que no ho estava.
Però Biden s'havia dedicat més aviat a mirar de normalitzar les relacions d'Israel
amb el màxim de països àrabs possible,
i això s'ha demostrat que no era tan fàcil,
i sobretot quan aquest conflicte ha resclatat,
aquests països àrabs han dit un moment, un moment, no?
I no ens veurem amb tu,
i una cosa és mirar de tenir relacions diplomàtiques amb Israel,
i l'altra, veure'ns còmplices,
ves a saber, no?,
si d'una neteja ètnica,
si al final les intencions d'Israel són efectivament ocupar la franja de Gaza,
per tant, tot això ha quedat molt en entredit.
També t'haig de dir que si Biden,
en una de les tasques de govern,
jo crec que està ferm i està fort,
i a més a més té molta experiència,
és en el de la política exterior,
i té crèdit també internament.
Les enquestes continuen valorant-lo de manera molt baixa,
però són en els temes més domèstics,
on se'l qüestiona, no?,
en les qüestions econòmiques,
en la gestió de la frontera amb Mèxic,
però en política exterior,
jo crec que ell manté el crèdit,
perquè té un historial i té un currículum al darrere,
com a president, com a senador.
Realment ha estat una setmana que hi ha coses que s'il·luminen, no?
Per exemple, totes aquestes referències que hi ha a l'11 de setembre,
els atacs a les Torres Bessones,
tant els analistes com ell mateix ha vingut a dir
nosaltres vam cometre molts errors després de l'11 de setembre,
estàvem cegats per la ràbia.
Per tant, l'equilibri que fa de donar un suport a Israel sense fissures,
rearmar a Israel, continuar armant a Israel,
perquè Israel ja és el receptor d'ajuda exterior nord-americana
rècord per excel·lència des de la Segona Guerra Mundial, no?
Segurament els últims anys, en Ucraïna, això ha canviat una mica,
però en el balanç total no hi ha dubte.
Però alhora, advertir-lo,
advertir-lo que no sembli una ordre,
però advertir-lo d'alguna manera dient
controla també la teva reacció,
perquè això pot incendiar la regió
i a més a més ens pot perjudicar a nosaltres.
Per tant, són dies de molts equilibris
i de moltes contradiccions.
En aquest discurs, Biden ha dit
que continuem creient en la solució dels dos estats,
ha fet un discurs
de dir
gasa també
el tema de l'ajuda humanitària,
però fa dos dies
va ser l'únic vot en contra
el Consell de Seguretat de l'ONU
sobre una resolució
que demanava un alto al foc.
L'únic vot en contra.
Per tant,
moltes contradiccions,
algunes hipocresies
i molts equilibris.
Lídia, explica'ns una mica
per què és tan incondicional
aquest lligam dels Estats Units i Israel,
perquè aquí,
és a dir,
és evident que Israel
té molts suports també a Catalunya,
però
tot l'univers palestí
també té una comunitat
de suports molt important, no?
Aleshores,
quan parlem de política americana,
aquesta divisió no hi és.
Uf,
a veure,
bé,
ve de molt lluny
i no sóc la persona més experta
per explicar-t'ho,
però vaja,
d'entrada el que et deia,
Israel,
el receptor més gran
d'ajuda exterior
dels Estats Units,
i òbviament els Estats Units
va donar suport
a la creació de l'estat d'Israel
en el seu moment.
Aquests dies,
llegint molt,
he trobat unes declaracions
d'un secretari d'Estat
del president Reagan
d'aquell moment
que va signar una definició
sobre el seu aliat al Pròxim Orient,
òbviament hi ha un tema geogràfic,
de posició geopolítica,
que va definir Israel
i deia alguna cosa així com
Israel és el portavions
més gran que té els Estats Units,
no es pot enfonsar,
no porta soldats nord-americans
a sobre
i està ubicat en una regió crítica
per la seguretat nacional
dels Estats Units.
Hi ha molta gent aquí
que creu
que la implicació
d'Estats Units
és per un tema
de la posició estratègica
a la regió,
una regió
que és productora
de petroli,
per tant,
assegurar una mica
l'accés
al petroli,
controlar el terrorisme
i ajudar Israel
a defensar-se.
És obvi que,
a més a més,
aquí hi ha una comunitat
israeliana
i jueva
molt important
i, a més a més,
molt poderosa,
és a dir,
situada en llocs de poder.
També t'haig de dir
que les manifestacions,
no sé si
pro-Palestines
o pro-Pau
o les dues coses,
o pro-solucionar-ho
d'alguna manera,
a mi m'han sorprès
també
aquí als Estats Units
que s'han produït
i que han estat nombroses.
Aquí a Washington
una manifestació
de 100 persones
és un èxit,
per posar-te un exemple,
és a dir,
no acostumen a haver-hi
grans manifestacions
a no ser que siguin
grans temes
i, en canvi,
Déu-n'hi-do
als milers de persones
que han sortit al carrer
aquests dies aquí
i la quantitat
de gent que es veu
amb símbols palestins
passejant-se pels carrers.
I, en aquest sentit,
també s'ha d'entendre
que el missatge
del president Biden
és
tots sou americans
i no toleraré
episodis
d'antisemitisme
ni d'islamofòbia
i en el discurs
que ha fet...
I ha volgut donar
un to solemne,
no?,
amb aquest discurs
televisat...
i ha dit el nom
i el cognom
del nen
de sis anys
apunyalat
a Chicago
aquesta setmana
per la persona
que els llogava
la casa
només pel fet
de ser palestins
i de ser musulmans.
Per tant,
és obvi que és un tema
molt delicat aquí
i molt sensible
i les discussions
són molt acalorades,
a les universitats
hi ha un embolic
tremendo
i una guerra
de comunicats
no?,
comunicats
massa
pro-palestins
que han hagut
de ser rectificats
i situacions
una mica
de fi
de que qualsevol
que aspira
pot incendiar
la qüestió.
Som al suplement,
som a Catalunya Ràdio
amb la Lídia Heredia,
sempre li demanem
una cara bé
de la seva
estada a Washington,
de la seva corresponsalia.
Ai, ai.
L'actualitat
està com està
i és evident
que els Estats Units
juguen un paper
geopolític
importantíssim
en aquesta guerra.
Trobes moments
per desconnectar,
Lídia,
per això o no?
Home,
procuro,
procuro
i si no em desconnecten.
Pensa que jo aquí
he aconseguit
tenir l'amiga dominicana
que m'arrenca del sofà.
Què dius ara?
La Cíntia,
sí.
Mira,
com que he perdut
els veïns que tenia
quan vivia
al centre de Washington
i ara,
mentre li han hagut
d'anar una mica més junt,
he guanyat una mica
l'equivalent
i la Cíntia
és la que m'arrenca del sofà.
I és una veïna teva?
Veïna relativament.
La vaig conèixer
mentre buscava
lloc per viure
i em va ajudar bastant.
I és d'aquella gent
que es dedica
a fer feliç els altres
i això
trobo que és una mena
de persona
que està molt bé
tenir a prop.
I fas oci amb ella?
Sí.
Vols que t'expliqui l'última?
Sí, clar,
ho vull saber.
A veure,
ja la sé
però avui
que me la diguis tu.
És que va ser forta, eh?
Em va arrencar
del sofà
per anar
a un concert
de
seu, eh?
Seu.
Pitbull,
Enrique Iglesias
i Ricky Martin.
No m'ho puc creure,
no m'ho puc creure.
El que sé,
el que sé.
Jo tampoc ho creia.
Tots tres junts.
Tots tres junts.
Tots tres junts.
És que és una gira
que fan tots tres junts
i que es va estar aquí
a Washington.
Jo t'haig de dir
que els meus fills
són els que em van posar
el dia quan els vaig dir
escolta'm,
la Cíntia em diu
que si vull anar a aquest concert.
T'haig de dir
que la meva filla
va dir no, no, perdona,
aquest concert hi vaig jo.
Però clar,
no vaig trobar la manera
de fer el cambiasso
que ja potser l'hagués fet.
O sigui,
i vas anar tu sola
amb la Cíntia.
Ah, efectivament.
Amb la filla de la Cíntia
i el seu nòvio
que ens van rebre
amb purpurina,
em vaig haver de posar
purpurina a les galtes
i una mena de cullerets.
No, no,
és que escolta'm,
d'anar als concerts
també em fan tot un esdeveniment,
eh?
Tu m'has d'imaginar,
t'has d'imaginar
amb purpurina a les galtes
i una mica fent veure
que m'interessava tot això.
Que t'haig de dir
que m'ho vaig passar bé, eh?
Que canten els clàssics,
entenc, no?
Aquest, sí.
Aquest i un passito pelante,
Maria, va sonar.
Va sonar.
Jo vaig flipar bastant
amb Enrique Iglesias,
perquè jo l'última vegada
que vaig saber alguna cosa
de Enrique Iglesias
devia ser un nen de bressol
a la revista Hola
a la perruqueria.
Però clar,
té una carrera musical brutal.
Perdona.
No, no.
És a dir,
et diria que dels tres
és el que més va triomfar.
Deu ser el més jove dels tres,
també, eh?
Perquè l'Enrique Martín
ja deu ser més veterà.
Enrique Martín en té 52,
que em vaig sentir com identificada
perquè és la meva mateixa edat.
Es conserva estupendament
i, escolta'm,
té un moviment de cadera.
La maica,
la próxima vegada,
digue-li,
perquè jo vaig pensar...
La maica Navarro.
La maica Navarro m'entendrà
en aquest concert.
T'hagués acompanyat sense problemes.
Home,
no ho dubto,
però Enrique Iglesias
ho va petar,
la gent ja sabia
totes les cançons
i després jo vaig repensant,
repensant,
el seu pare alguna vegada
ha dit
que ell sempre diu
que el seu fill
ha triomfat més que ell mateix.
I potser és veritat, eh?
perquè la gent
estava entregadíssima.
I després,
pitbull el tinc menys controlat.
I'm a fireball.
Clar,
això és fireball,
que és una de les seves.
Aquesta va sonar,
l'hidia o no?
Sí, sí,
van sonar totes.
Jo els anava enviant vídeos
als meus fills
i em anava dient
vale, vale.
Clar,
aquest home fa...
Aquest home té una història tremenda,
és cubar,
va arribar,
de família molt humill,
delinqüent
o semidelinqüent
i la música una mica
l'ha recuperat per la vida
i pel negoci
perquè també
és un home que triomfa
i fa aquestes col·laboracions
amb molts artistes
i això li permet
tenir un repertori
també molt variat.
No, no, escolta'm,
llum i color,
llum i color
i públic molt variat
perquè, esclar,
a aquests tres artistes...
T'has de fer TikTok, Lídia,
t'has de fer TikTok
i penjar aquests vídeos ràpids
i tot això.
No sé si m'hi veig, eh?
No sé si m'hi veig.
En Purpurina
no sé si m'hagués filmat
a mi mateixa,
també t'ho dic.
Des de Washington
la Lídia Heredia.
Una abraçada ben forta.
Cuida't,
moltes gràcies, Lídia.
A vosaltres.
Ara tornem al suplement.
El suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
I'm a fireball.
Amb Roger Escapa.
Catalunya Ràdio.
Em dic Neus.
Soc periodista
i estic passant
per una depressió.
A la feina no ho saben.
Em fa puc explicar-ho.
El 90% de les persones
que han passat
per un problema
de salut mental
no s'han sentit capaces
de parlar-ne
obertament a la feina.
A IguanyemTots.org
us donarem solucions
per millorar
el vostre entorn laboral.
Parlem-ne,
treballem-ho
i guanyem tots.
Fa 45 anys
arribava al quiosc
la primera edició
del Periòdico
i ara
et convida a celebrar-ho
amb la millor tarifa
de la nostra història.
Aprofita l'oferta històrica
del 45è aniversari
del Periòdico.
Dos anys de subscripció digital
per només 45 euros.
Menys de dos euros
al mes.
El Periòdico.
Entendre el present
per mirar el futur.
Sabies que deixar el televisor
de fons
pot augmentar
la teva factura
fins a un 30%
cada mes?
Així que,
si no l'has de mirar,
potser serà millor
seguir escoltant la ràdio.
Aquests i molts altres consells
els trobaràs
a les xarxes socials
de Naturgi.
Amb continguts
per ajudar-te a estalviar
sigui quina sigui
la teva energètica.
Naturgi.
Una cosa única?
Els dies únics d'Àcia.
Ofertes especials úniques
amb condicions úniques
només del 18 al 24 d'octubre
perquè estrenis ara
el teu d'Àcia.
Reserva la teva cita
a d'Àcia.
Descobreix-lo
a la xarxa d'Àcia
de Catalunya.
Som paraules.
Paraules.
Som mirades.
Mirades.
Som històries.
Som històries.
Som part
de la teva vida.
Som TV3.
Som Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Ens movem.
Canviem.
I amb tu
comencem.
Nova temporada
de TV3
i Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
LinkCat.
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
amb motiu del seu centenari
l'esbar d'Ensaire de Rubí
presenta el nou espectacle
Nemini Parco.
La dansa tradicional catalana
explica el mite d'Orfeu i Eurídisa
amb música original d'Arnau Vilà,
dramatúrgia de Joan Maria Segura,
vestuari, escenografia i atretzo
de Pau Fernández,
il·luminació de Xavi Costas
i coreografia de Jordi Rubio.
Més informació a
esbardarubí.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
LinkCat.
Arriba al Mercat de les Flors Proto,
el nou treball de Genent Novàs
que explora la força del col·lectiu.
Protagonista de la pel·lícula guanyadora
de la conxa d'or de Sant Sebastià
o Corno,
Novàs, com a coreògrafa,
té un llenguatge personal i encisador
que podrem veure el 26 i 27 d'octubre
al Mercat de les Flors.
Més informació a mercatflors.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
LinkCat.
LinkCat.
A Catalunya Ràdio.
Els dissabtes a la mitjanit,
Ampar Moliner ens convida a fer un tast vertical.
El tast vertical és el programa de vi
de Catalunya Ràdio
i pretén donar veu a pagesos, pageses,
somillers, somilleres,
elaboradors, elaboradores,
és a dir, en definitiva, a paisatgistes.
Els dissabtes a la mitjanit,
tast vertical,
amb Ampar Moliner,
també a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Nena, anem a fer un vi.
Hi ha un espai sonor
on tots els sons imaginables
hi tenen cabuda.
Ràdio Galàctica.
Del caos a l'atzar,
aproximadament.
Sí, soc jo.
Hola, Pep.
Ai, què hi ha de nou?
Vejamos todos unidos
a luita contra el mismo inimigo.
Quan un pueblo tiene una passión,
la moral baja.
Jaume Sisa sintonitza
Ràdio Galàctica.
Allarguem les antenes al màxim,
però tot i això,
sempre hi ha un racó inaccessible.
Ràdio Galàctica,
amb Jaume Sisa.
Cada dissabte en podcast
i a l'antena de Catalunya Ràdio
la matinada de dissabte a diumenge.
Jair Neus, em rebeu?
Soc en Peyu.
Algum rep?
30 d'agost de 2020.
Tres joves de mirada pura i brillant
comencen l'aventura
de fer un programa de ràdio.
Aquí fora no hi ha ningú.
18 d'octubre de 2023.
Un jurat de mirada pura i brillant
decideix atorgar un premi Ondes
així de gros
al programa El Búnquer de Catalunya Ràdio.
I això demostra
que per més grossa que la diguis,
el més important sempre
és mantenir a ratlla la tuberculosi.
El Búnquer de Catalunya Ràdio
guanya un bonic premi Ondes.
Neus, Peyu, vosaltres dos, molt bé.
I tu, Jair, també.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El Suplement.
Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem
i amb tu comencem.
Som 3CAT.
Un lloc on viuen totes les paraules.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.