Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Un atac ucrainès deixa almenys 18 morts i 13 ferits en un mercat de Donets.
El bombardeig contra aquesta ciutat anaccionada per Rússia ara fa dos anys
es produeix en un moment d'intensos combats al front oriental d'Ucraïna,
on les tropes de Moscou han aconseguit alguns avenços.
De fet, el Ministeri de Defensa rus assegura avui que ha pres el control de Krogmale,
una població situada en aquest mateix sector a la regió de Kharkiv.
D'altra banda, un incendi ha obligat a aturar la planta que l'empresa Novatec té al Mar Bàltic.
Es tracta del major productor de gas natural liquat de Rússia.
Fons de la companyia apunten que el foc s'ha originat per causes externes,
sense entrar en més detalls.
A la zona s'hi ha detectat la presència de drons ucraïnesos.
Més notícies en Rau Flores.
Els comuns veuen més a prop un govern tripartit a Barcelona amb el PSC i Esquerra
després que els republicans hagin admès que les converses amb els socialistes
s'han intensificat a les últimes setmanes.
Ho ha dit l'exalcaldessa Ada Colau després de reunir-se justament en Jaume Collboni.
L'alcalde Collboni va manifestar que, efectivament, actualment la seva opció prioritària
és un govern progressista tripartit, un govern entre PSC, nosaltres, comuns i Esquerra Republicana.
Avui, diguem-ne, estem una mica més esperançada que la setmana passada.
Sembraria que Junts no és la seva principal opció.
I nosaltres ja hem dit que plena disposició a fer aquestes reunions
per concretar quan abans millor un govern tripartit.
Els advocats del torn d'ofici, més de 6.000 a Catalunya,
porten pràcticament dos mesos de vaga per reclamar que els paguin la feina que fan.
L'administració, després de negociar amb ells els últims vuit mesos,
no els ha ofert cap millora i ho vincula tot a l'aprovació dels pressupostos.
Albert Berdran, portaveu de la plataforma de lletrats i lletrades
de l'administració del torn d'ofici, denuncia a Catalunya Ràdio que no els escolten.
ni la conselleria ni el govern ens té cap tipus d'empatia.
La nostra reivindicació no se'ns escolta.
A la contesta que la conselleria diu que no té diners, no ens ho creiem.
Salvament Marítim ha rescatat aquesta matinada una embarcació molt precària
amb 65 persones a bord, una de les quals ha mort.
Els guardacostes han portat els migrants al port de Restinga, a l'illa Canària del Hierro.
A banda de la persona morta, dues més les han hagut d'ingressar a l'hospital
perquè tenien hipotèrmia severa.
Entre els 65 rescatats hi ha 8 dones i 3 menors.
Investigadors catalans de l'Institut de Ciències del Mar
lideren un estudi que analitza les principals amenaces
que afecten la població mundial de pingüins.
L'informe publicat a la revista Global Change Biology
revela quines zones dels oceans estan amenaçades
per factors com la sobrepesca i la temperatura del mar.
La identificació d'aquestes àrees és important
perquè, a partir d'ara, s'hi podran fer actuacions concretes
per preservar l'ecosistema.
Ho ha explicat des d'Austràlia a Catalunya Ràdio
la investigadora de l'Institut de Ciències del Mar,
Míriam Gimeno.
Permet identificar àrees que estan amenaçades.
Llavors són àrees en les quals cal començar a treballar per gestionar.
No és que s'hagi de buscar més informació,
sinó que ja s'ha de començar a posar mitjans
per a gestionar aquelles àrees.
Esports, Ernest Macià.
Avui és dia de partits de futbol masculí.
Betis, Barça i Girona, Sevilla.
Dos quarts a set, partit al Villamarín.
El Barça no es pot permetre res que no sigui guanyar
per mantenir opcions del títol.
A les 9 del vespre, a Montilivi,
el Girona pot aconseguir la millor puntuació
de primera divisió en tota la seva història.
Amb bàsquet a la Lliga se ve d'aquí a menys de mitja hora.
Granada, Barça, Ibreugan,
Bàsquet, Girona, la Lliga femenina,
també d'aquí a menys de mitja hora.
Barça, Sant Feliueng i Puscoa.
A aquesta hora estem pendents del rugby,
i és que la Sant Boiana busca una victòria
que el classifiqui directament per les semifinals de Copa.
Sant Boi de Llobregat, Montsemir, bon dia.
Bon dia, acaba de començar el partit.
Fa 3 minuts i mig, de moment resultat d'empat a 0.
Un joc una mica de tanteig en aquest començament de partit.
En un partit que és de Lliga,
és partit de la penúltima jornada de la primera volta,
però que a la vegada serveix, com deies,
per decidir qui passa a les semifinals de la Copa.
La Sant Boiana ha de guanyar aquest partit
per poder passar a les semifinals de la Copa.
Un empat o una derrota deixaria l'equip de Sant Boi fora.
Montsemir, Catalunya Ràdio, Estadi, Valdiria Leu.
De l'agenda del dia també destaca un partit de futbol
de primera divisió, el Madrid-Almeria,
del qual n'estaran pendents tant el Girona com el Barça.
En tenis a l'obert d'Austràlia,
aquesta matinada, Novak Djokovic s'ha classificat
pels quarts de final, i recordem d'ahir
la victòria del Barça femení a la Supercopa de futbol
amb golejada de banda, llevant per 7 a 0.
Fins aquí, les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
12 i 5.
25 anys.
25.
És el temps que dorm una persona al llarg de la seva vida.
25 anys de nits, 25 anys de somnis, d'insomnis o de malsons.
De nits en blanc.
25 anys plens de pensaments, d'idees, de contes, d'esperances, de pors.
Quan es fa fosc, molta gent dorm,
però d'altres treballen, ballen, beuen o maman.
N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons.
i fins i tot n'hi ha que fan la mort.
els diumenges al migdia.
El suplement es fa de nit.
l'eclipsi, amb Roger escapa.
si vols que surti el sol
abans s'haurà de fer
de nit.
L'estudio de Catalunya Ràdio
és fosc.
Quan la llum s'apaga, es desperta un nou món.
Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi
i perquè torni a sortir el sol
abans s'haurà de fer de nit.
Avui a l'eclipsi
un balança que va arribar al món
un diumenge de Lluna Minban,
un home que va néixer el 17 d'octubre
de 1971.
Aleshores, la cançó número 1
que sonava a totes les llistes
era aquesta.
Avui a l'eclipsi
el fotoperidista Ricard Garcia Vilanova.
Bona nit.
Hola, bona nit.
Com estàs?
Molt bé, i tu?
Bé, bé, bé.
Amb ganes de xerrar.
Com has dormit avui, Ricard?
Avui perfecte, com sempre.
Problemes realment de son
mai n'he tingut.
Quina sort.
Sí, és una cosa que és curiós, no?
Perquè realment, quan arriba el moment
sóc capaç de dormir en 5-10 minuts.
A qualsevol lloc?
A qualsevol lloc, sí.
No, m'enteixo.
L'únic lloc on no sóc capaç de dormir
és en un avió.
Si no m'estiro és impossible
a un tren.
Si no consejo estirar-me
no puc dormir.
El Ricard Garcia Vilanova
és fotoperidista
cobert un munt de conflictes armats
i tinc la sensació
que les nits que avui retratarem
són lleugerament diferents
de la de la resta de convidats
que hem tingut fins ara.
Dius que dors bé
pràcticament a tot arreu
menjar en un avió.
Dorms d'una tirada?
Sí, d'una tirada.
Les 8 hores seguides
o les 7 hores seguides
o depèn de la zona que estic.
A vegades són 3 hores
o dues hores,
però sí, d'una tirada.
El lloc més estrany
on has dormit?
El lloc més estrany
on t'he dormit?
Doncs et diria
que al costat d'un mort
a l'ofensiva de Mossul
quan l'estat islàmic
estava...
o tenia, diguem,
la capital de Mossul
com una de les 3 capitals
que controlava
dintre del seu estat,
doncs era una casa
que estava totalment destruïda
i al costat havia un mort
que estava pràcticament
a pocs metres
i no s'havia retirat
i no hi havia cap lloc
o cap opció més a dormir
i la veritat és que potser
aquest ha sigut el lloc més gore
o més estrany
en el qual he dormit.
I vas poder dormir bé allà?
Sí, sí, sí.
A veure, hi ha un tema també
d'olor, òbviament,
perquè el cadàver ja portava
un parell de dies o 3,
potser més, no?
Ja feien certa olor,
però al final sí,
t'acostumes a tot, evidentment.
Dors al terra,
dors en situacions de fred,
de soroll...
És que no hi ha més,
vull dir,
en situacions d'aquest tipus
de context,
òbviament,
totes les comunitats
que tenim aquí a Barcelona
que passen, no?,
per l'electricitat,
la calefacció,
la llum,
tot això desapareix.
La millor nit
de la teva vida?
La millor nit
de la meva vida
a nivell professional
va ser, òbviament,
el moment que vam entrar a Síria.
O sigui,
recordo que va ser el 2011,
el context era
que tota aquella espècie
com la primavera àrab,
no?,
es va també passar
a el que va ser
el país de Síria
i va començar
la revolució,
no?
I no hi havia periodistes,
o sigui,
no vam...
En aquells primers mesos
eren quatre o cinc persones
que vam aconseguir,
o sis periodistes
que vam aconseguir entrar,
no?
I recordo perfectament
el moment
perquè portàvem 15 dies
esperant
a una població
molt a la vora
de Síria,
a la frontera
amb Turquia
i no hi havia manera
perquè, bueno,
el tema de...
que havíem de passar
amb un contramandista
que ens crevava
a la frontera
d'una forma
un poc ortodoxa,
no?
I on he terminat,
ens van avisar
i ens van dir
que sí,
que podíem entrar
i llavors ens vam posar
en una furgoneta
i de sobte
vaig veure el meu telèfon
de Turquicel
que canviava ja
directament
la línia de Síria
i ja vaig pensar
que ja anava en sèrio,
no?
Després,
posteriorment,
també entrava a ser
una odissea,
no?
Perquè primer vam fer
com un trajecte,
un tractor
a plena nit
per evitar
tot els,
diguem,
la policia,
diguem,
turca
que controlaven
les fronteres,
després vam haver
de atravesar
una alambrada,
a la alambrada
vam haver d'agafar
una barca,
creuar un riu
i finalment
ens van deixar
en una casa
que ja estàvem
dintre de Síria
però vam haver de passar
allà a la nit
per seguretat,
no?
Perquè en aquell moment
evidentment
la Muhabarat
que era
el servei secret
del que era Assad,
estava buscant
qualsevol entrada
de periodista
precisament per evitar
que tota aquella
notícia
es difongués,
no?
I llavors,
a partir d'aquí,
el fet de passar
aquella nit
primer o primera
en aquella casa
per mi ja va ser
o la recordo
com la millor nit
en aquest sentit,
no?
És fort
que sigui aquesta,
no?
En el sentit de...
Bé,
a tu Síria
et van acabar
segrestant.
Sí,
però jo sempre
ho he dit,
Roger,
que la Síria
va ser com
un tema
com un accent
laboral,
o sigui,
al final si tu ets bomber
i vas a un foc
o tens una professió
de cert risc,
tu assumeixes
el que et pot arribar a passar,
per tant,
jo crec que forma part
de...
o de l'excaptació,
de la feina
que tu fas,
o sigui,
el que no pots fer
és dedicar-te
segons quin tipus
de feines
i no ser conscient
del que aquestes feines
en un determinat
impliquen,
llavors,
en aquest sentit
torno a dir-te,
per nosaltres
va ser en aquest sentit
un triomf,
perquè després de 15 dies
que no havia entrat ningú,
o sigui,
aconseguia entrar a un lloc,
a diferència precisament
de Gaza,
que justament...
No s'hi pot entrar.
No s'hi pot entrar,
és la primera vegada
que jo m'he trobat
que no he aconseguit
entrar a un lloc
i mira que he aconseguit
entrar a llocs
estranys.
Ho has intentat
entrar a Gaza?
Molt.
Sí,
per activa i per passiva
ho he intentat moltíssim.
El problema de Gaza
és que...
Però,
és a dir,
t'hi has arribat a desplaçar?
Perquè jo crec que últimament
has estat cobrint
el conflicte a Ucraïna,
no?
Sí.
No, no,
a Gaza no feia falta
desplaçar-se
perquè la part logística
la podies fer des d'aquí,
o sigui,
el problema és senzill,
o sigui,
tu per arribar a Gaza
no ens tens dues formes
d'entrar.
Una és Israel,
que òbviament és impossible,
a menys que entris amb ells
a nivell d'un embed
que estan fent com,
no?,
com viatges d'aquests
d'empotrals
que t'ensenyen
dues, tres hores o quatre
i et treuen,
no?
Per això a mi no m'interessa,
jo volia cobrir la part,
òbviament,
del genocidi
que està succeint,
no?,
han mort més de 25.000 persones,
10.000 nens,
o sigui,
mai s'ha vist en una guerra,
una cosa semblant.
I l'altra opció
és entrar per Rafà,
no?,
que és l'entrada per Egipte,
però Egipte al final
qui està controlant
les entrades
és Estats Units i Israel
i no estan donant
accés a periodistes,
o sigui,
tu no pots creuar el Sinaí
i pots arribar a Rafà
si a Egipte no tenen permís.
Per tant,
el que estan és bloquejant
tota l'entrada
de periodistes internacionals
i això és la primera vegada
que passa
i tampoc no pots fer
com a Síria
perquè a Síria
tenies una frontera
que era Turquia
o el Líban
que podies intentar arribar
i podies creuar.
Aquí no,
perquè aquí tu has de creuar
un desert,
no?,
que és el Sinaí
i a partir d'aquí
si tu no arribes
a creuar aquest desert
tu no pots aconseguir
aquesta entrada.
Llavors,
extraordinàriament
és la primera vegada
que succeeix,
que no hi hagi
cap periodista occidental
que hagi aconseguit
fer aquesta cobertura.
Bueno,
m'enteixo,
sí,
va entrar la Clarissa Ward
de la CNN
que va entrar
amb una ONG qatarí
però va entrar
una hora i mitja
i va tornar a sortir
i de fet
vaig parlar l'altre dia
amb ella
i em va dir
que estava intentant
tornar a entrar
però que la cosa
era realment complicada
perquè al final
realment l'autorització
final la donà als Estats Units
i Israel
llavors si tu no tens
aquesta autorització
s'ha convertit
en un conflicte
oblidat
i de fet
el que està succeint
és que tot el discurs
i tot el discurs
mai a tec
l'estan fent
directament
a través d'això
d'aconseguir
controlar aquest discurs
perquè no hi ha
aquests mitjans internacionals
fent aquesta cobertura.
Dels 365 dies
que té l'any
quants em passes
dormint fora de casa?
Doncs depèn
ara menys
però hi ha hagut
anys
potser
a Síria
al principi
era
pràcticament
em passava
com 10 mesos
fora de casa
o així.
I el dia que tornes a casa
no et sents un estrany?
No,
el dia que torno a casa
realment disfrutes més
de casa
perquè
tornes d'unes condicions
de vida
amb les quals
tens una sèrie
de carencies
com deia abans
i llavors
clar,
dones compte
que la bombolla
que tens aquí
és absolutament irreal.
O sigui,
de fet,
la gent no viu
com viu a Europa
o com viu a Estats Units
o com viu a un país
de primer ordre.
La gent viu
normalment
amb carencies
que poden ser energètiques
o dintre d'un conflicte
o dintre d'una zona
que no tenen
per menjar
i llavors
tot aquest tipus de coses
que nosaltres
assimilem
que no són normals
sí que ho són
a la gran majoria del món
i llavors
evidentment
la forma de vida
que tu tens
et fa veure
potser en aquest sentit
o ser més sensible
en aquest tipus de coses
i valorar-les més.
Una guerra té horaris?
No,
una guerra no té horaris
i de fet
una de les coses curioses
de la guerra
és que la gent pensa
que normalment
quan tu vas a una guerra
les 24 hores
hi ha una situació
constant de combats
o de bombardejos
o el que sigui
i no és així
o sigui
moltes vegades
una guerra
estàs esperant
i esperant
i no passa absolutament res
i després sí que és cert
que desobte hi ha
un bombardeig
que dura 3 o 4 hores
o un combat
que dura 15 hores
però moltes vegades
és simplement
esperar que succeeixi
alguna cosa
llavors
bàsicament
el que fas
és parlar amb la gent
i es para
T'he preguntat
per la millor nit
de la teva vida
i m'has explicat
que va ser la nit
que vas aconseguir
entrar a Síria
per tant
una nit de feina
les pitjors nits
de la teva vida
també tenen a veure
amb la feina?
Sí
les pitjors nits
de la meva vida
evidentment
també van ser a Síria
va ser a Alep
precisament
a la ciutat d'Alep
quan una nit
van començar
a bombardejar
3 fleques
del pa
que havia la gent
esperant
perquè en aquell moment
no havia menjar
i van matar 50 persones
i van ferir 200
llavors ja estàvem
en un hospital
vivint
en un hospital
que era
la rexifa d'Alep
i de sobte
les plantes de dalt
ja no existien
perquè
les havíem bombardejat
nosaltres vivíem
al sòtan
amb un amic meu
que era metge
que és metge
que es diu
Yacer
i el tema
és que de sobte
vam començar a veure
arribar sobretot
civils
nens
i nens
i nens
i realment
en aquest sentit
potser va ser un punt
d'inflexió
amb un altre compte
com
haver-hi un canvi
perquè sí que és cert
que
al principi
hi havia
atacs directament
a civils
però no d'aquesta magnitud
i ara
em preguntes
i en Gaza
evidentment
jo crec que s'han trencat
tots els esquemes
perquè
si no
tinc malament
les dades
han assassinat
a més de 2.000 nens
en menys de 2 mesos de guerra
25.000 morts
i 10.000 nens
són
d'aquests 25.000 morts
o sigui que és una cosa
amb aquests 2 mesos
o 2 mesos
hi ha
el que portem de conflicte
mai s'ha vist
tens malsons?
no
realment no
realment no tinc
malsons
i
tot això que veus
on ho poses?
a quina motxilla
t'ho portes?
no
és a dir
el peatge de la feina
que fas
que és un peatge molt gran
sí
on el poses
aquest peatge?
no
a veure
jo evidentment
abans que periodistes
som persones
i evidentment
hi ha una sensibilitat
hi ha una afectació
però també entenc
que l'única raó
per la qual
estem fent aquesta feina
els meus companys
i jo
que treballem
en zones de conflicte
és justament
per intentar difondre
el que succeeix
en aquesta zona de conflicte
llavors
ningú t'obliga
a anar
llavors
jo no soc
en aquest sentit
molt partidari
de parlar
de la víctima
del periodista
d'explicar
doncs mira
m'ha passat això
en aquest sentit
és respectable
altres companys
si ho volen fer
però jo no ho faig
perquè no
entre altres coses
perquè considero
que al final
és el que et deia
decideixes anar
llavors ningú t'obliga a anar
tot i això
que m'expliques
que ho puc arribar a entendre
no hi ha moments
en què penses
jo què hi foto aquí
no
realment no
si arriba aquest moment
llavors canviaré de feina
encara que no sé
què faria ja
amb aquesta edat
i amb aquest context
que tinc
perquè no sabria
a què dedicar-me
però no
el dia que pensi això
llavors
ens ho deixaria
és algo vocacional
o sigui
no està pagat
aquesta feina
o sigui
ningú
o sigui
et compares
amb el que pot arribar
a guanyar
un esportista d'elit
per exemple
i realment
no està pagat
perquè aquí sí que estàs
amb una altra
escala
o sigui
t'estàs jugant la vida
bueno
si parlem per exemple
de deportistes
perdona
els deportistes
si no conductors
de Fórmula 1
llavors també s'estan jugant la vida
però vull dir
que no és una cosa
de nivell econòmic
jo crec que totes les persones
que fan això
ho fan per una convicció moral
les nits dels dies
que vas estar
segrestat
no me les has explicat
com una de les pitjors nits
de la teva vida
no
realment
és que no
no
no
no vaig així
perquè
o sigui
al final va ser
com
com una experiència
no
personal
de veure
el que era
el funcionament
en aquell moment
de Sate Islàmic
des de dintre
i des d'aquesta perspectiva
a nivell periodístic
clar
l'única cosa
és que no tinc cap foto
d'aquell
d'aquell moment
però jo anava
això és el que passa
bé greu de debò
bueno
això no
el que passa greu de debò
òbviament va ser
el patiment dels meus pares
això sí
però al marge d'això
el que em va ser
que era greu de debò
va ser no tenir la càmera
per poder fer les imatges
per descomptat que sí
perquè
extreure a tenir real
en aquest sentit
que hi havia
coses que
no mai més
o ningú
ha tingut accés
a veure
o molt poques persones
han tingut accés
a veure
i s'ho va a viure
per aquestes coses
llavors
què veies
que ningú
ha tingut accés
a veure
i que no vas poder retratar
com el funcionament
d'estat islàmic
dintre del que és
per exemple
tot el tema
de presoners
com els tractaven
què feien
tot el tema
del que succeïa
dintre
d'aquells dies
que vaig estar
perquè de fet jo vaig estar
dues vegades
segrestat
la primera
precisament
va ser el meu amic
el llàcer
el que
en un moment determinat
em va aconseguir treure
a la presó
perquè en aquell moment
estava l'EP
i tenien
el que era
el frixir en armi
tenien molt de poder
encara
i bàsicament
es va presentar allà
i els va dir
que
o en deixaven anar
o
o entraven
i els martaven a tots
òbviament
em haguessin matat a mi
també
però al final
en aquell sentit
la cosa va funcionar
la segona vegada
ja no
perquè ja era
un altre context diferent
era d'Arelzor
i llavors allà
hi havia una situació
d'equilibri
entre el que era
el Fisir en armi
el que era
Jabhat al Nurra
que era el Qaeda
i el que era
l'estat islàmica
llavors
estava la ciutat
fragmentada
en tres zones
i allà sí que
en aquest sentit
ell ho va intentar
una altra vegada
però ja no
el poder que tenia
ja no era el mateix
quants dies van ser?
doncs no ho sé
res
em sembla que 7 mesos
una cosa així
el primer van ser 15 o 20 dies
o poc
i el segon van ser
crec 7 mesos
o 6 mesos i pico
vas arribar a empatitzar
en algun moment
amb els teus segrestadors?
no, no
no tinc el síndrome
d'Estocolm
no
jo tinc molt clar
que
que evidentment
una cosa és
que tu intentis
guanyar-te'ls
per aconseguir coses
i una altra cosa és
que al final
tu estàs allà en compte
de la teva voluntat
òbviament
no t'hauràs absolutament
que veure
t'incomode parlar-ne?
no, no, no
m'incomode parlar-me
simplement és que
el tema el veig
com una cosa
totalment paral·lela
amb el que és la meva feina
i en aquest sentit
en certa forma
és com una falta de respecte
també per tota la quantitat
de víctimes
que hi ha hagut
amb aquest conflicte
llavors
torno a insistir
jo no soc la història
o sigui
la història són els civils
que han mort
o que han assassinat allà
i per tant
per mi parlar d'això
és com
intentar donar-me un protagonisme
que al final
nosaltres
com a periodistes
crec que no el mereixem
nosaltres simplement
som els transmissors d'històries
que anem allà
i expliquem el que succeeix
expliquem el patiment
fem un canal de comunicació
entre la història
i l'espectador
que la rep aquí
i a partir d'aquí
l'espectador
és el que té el potencial
en un determinat
per votar un govern determinat
que canviï les polítiques
d'intervenció internacional
respecte a el que succeeix
al món
llavors
és per això
no és que m'incomodi
si vols un dia
jo t'ho explico tot
a micro tancat
ara per qui treballes
ara estem a Ucrània
bàsicament
des de fa dos anys
i portem allà treballant
bueno
hem anat
no sé si
22 o 24 vegades
ja hi ha prou del compte
i és un diari elemant
que es diu
The World
ara tornes a Ucràina
sí
torno a Ucrània
el que passa és que vaig sent
viatges també
paral·lels
alternatius
però aquest diari
bueno
doncs òbviament
com és un diari elemant
està molt interessat
amb el tema d'Ucrània
per tot el tema
de recursos energètics
i estan donant
molta cobertura
i estan invertint
molts recursos
en fer aquest tipus
de seguiment
tinc la sensació
i no és una sensació
és un fet
que com més parlem de gasa
menys parlem d'Ucràina
i
i que hem
d'alguna manera
deixat d'ocupar
els informatius
no?
Què està passant
a Ucràina?
No
Ucrània
jo crec que s'ha enquistat
i
i el pitjor
que ha podria
de passat
per sort no ha passat
que per mi
va haver-hi un moment
que jo vaig pensar
que això podia
acabar
amb un conflicte
a nivell mundial
no?
jo crec que si Putin
s'hagués molt acorralat
la situació del context
actual d'Ucrània
no seria el que tenim
però per mi el futur
o el que jo entenc
que succeirà
serà un conflicte enquistat
o sigui
tornarem al punt
de sortida
del 2014
no?
que teníem
més o menys
i serà
com un Afganistan
o com un Irak
fins que en un determinat
s'arriba
una resolució
negociada
de selecció
de territori
o no
el que sigui
no ho sé
com acabarà
en aquest sentit
però evidentment
no li passi alguna cosa
a Putin
no?
sí
el que passa
que a Putin
al final
tothom parlava
que en un determinat
hi hauria
com un cop d'estat
però és que
és incombustible
o sigui
Putin segueix
allà
des de fa dos anys
i faci el que faci
aconseguit
mantenir el poder
una cançó
5 minuts
per arribar
a dos quarts d'una
avui a l'eclipsi
el fotoperadista
Ricard García
Vilanova
quan et vas començar
a aficionar
a fer fotos
tu Ricard?
doncs ben petit
el meu em va regalar
una cosa
retina
i recordo
que al principi
per mi
era com un màgic
o sigui
m'agrada molt
la pintura
no tinc talent
per pintar
llavors
potser
el punt immediat
era la fotografia
que és una cosa
que pots
també
tindre
un punt
de creació
però que
òbviament
no es trobeix
com el fet
del que és la pintura
que és una cosa
més reflexió
i més pausat
però al mateix temps
em permetia tindre
o cobrir
aquesta necessitat
potser
artística
que tenia
de petit
el que passa
és que precisament
la fotografia
que és un gènere
també molt artístic
tu has triat
un gènere
dins del
fotoperidisme
que no és el gènere
més artístic
de tots
sí
el que passa
que
les meves fotos
ja has vist
que són totes
molt desenfocades
llavors he aconseguit
també
en aquest sentit
fer el tipus d'imatge
que realment vull fer
i que a més a més
me'l comprin
que això és l'execraordinari
o sigui
mira hi ha un exemple
molt clar
que jo sempre l'explico
quan dono classes
a vegades
de forma puntual
jo recordo
que vaig fotre unes fotos
al New York Times
fa 4 o 5 anys
d'una galeria
d'uns presoners
que tenien
un joc determinat
és igual
no importa
llavors aquestes fotos
van sortir publicades
i al cap d'un mes
jo havia avançat
el contracte
d'exclusivitat
amb els New York Times
i ho vaig enviar
a un mitjà
precisament alemany
llavors aquest mitjà alemany
em va comentar
que aquelles fotos
eren publicables
perquè estaven totes desenfocades
i mogudes
llavors també clar
el tema és la sensibilitat
dels propis editors
i també que jo crec
que moltes vegades
es menysprea
la capacitat interpretativa
o suggestiva
que té un lector
per fer aquest tipus d'imatges
estem al segle XXI
o sigui el llenguatge visual
òbviament ha evolucionat
i tu com a fotoperidista
el teu punt
és aconseguir
que aquell missatge
quedi reflexat
o quedi recordat
amb aquest espectador
i per mi això
evidentment passa
per un punt d'informació
per un punt d'emoció
i també passa
per un punt de composició
llavors la composició en si
juntament amb la informació
i l'emoció
que també és
molt important
però una de les tres coses
no servia sense l'altra
és el que fa
que tu com a espectador
recordis aquella imatge
Hi ha una hora del dia
més bona que una altra
per fer una foto?
Sí, sens dubte
l'hora brava
o quan tens el sol
diguem
sortint pel matí
o quan entra aquell punt
de raig de llum
per mi és fantàstic
el que passa
que rarament coincideix
alguna fotografia
en aquell moment del dia
en què està passant
alguna cosa
que necessiti retratar
Sí
Tens Instagram tu?
Sí, tinc Instagram
el que passa
que no el cuido molt
perquè el vaig obrir
fa uns mesos
i realment jo crec
que l'última vegada
que he publicat alguna cosa
són
no sé
potser farà tres mesos
o quatre
igual que el Twitter
també tinc Twitter
però no soc molt de xarxes
ho hauria de fer més
però no tinc
la constància necessària
com per anar pujant coses
cada dos o tres dies
que és el que s'hauria de fer
sí
i la intel·ligència artificial
tens la sensació
que amenaça
d'alguna manera
la vostra feina?
Absolutament
amb el sentit
que ha arribat
a un punt
amb el qual
clar
el tema és
on marques la frontera
o sigui
els mitjans
jo crec que
el que tindrien
que fer ara
sobretot
els més prestigiosos
és intentar recuperar
la foto
o el fotògraf
o el de referència
com la referència
de la veracitat
de la notícia
perquè el que amenaça
justament la intel·ligència artificial
és que al final
arribarem a un punt
o podem arribar a un punt
amb el qual
la notícia
anirà acompanyada
d'una imatge
que serà il·lustrativa
però no serà
una imatge real
del que s'ha succeï
podríem ensenyar
el que està passant
dins de casa
sense entrar a casa
gràcies a la intel·ligència artificial
totalment
això és un debat
que tenim
que els mitjans seriosos
encara no ho han fet
no han il·lustrat
una notícia sobre casa
amb una imatge
de fet
amb intel·ligència artificial
però podria passar
podria passar
però esperant que no m'hi passi
perquè realment
llavors no serien mitjans seriosos
seria una altra cosa
o sigui
el tema
del que canvia
per mi
el nivell informatiu
d'una imatge
és el peu de foto
o sigui tu pots
pots muntar una foto
o sigui
pots fer un retrat
però l'has de dir
que allò és un retrat
o pots posar
o pots moure
alguna cosa
d'un element
d'una fotografia
però llavors ja no és fotoperidisme
és una altra cosa
però ho has d'especificar
has de dir
això és un retrat
o és una composició
feta per
el fotògraf
d'acord?
però si parlem de fotoperidisme
del que representa
l'essència del fotoperidisme
tu no pots alterar la imatge
no pots alterar Photoshop
no pots fer
cap alteració
de la realitat
en cap sentit
perquè si no
ja no tens
l'essència
del que és
el fotoperidisme
o sigui
és com si inventes una notícia
ja no és periodisme
és novel·la
és ensaig
és el que vulguis
però ja deixa de tindre
aquella qualitat informativa
o aquell context informatiu
de realitat
Ricard García Vilanova
quins plans tens?
te'n tornes ara a Ucraïna?
sí
torna una altra vegada a Ucrània
i després?
després?
el d'on vas
perquè a Ucraïna
és a dir
aquí
hi ha certa normalitat
sí
sí
a Ucrània
te'n vas a Kiev
o te'n vas a
a Leòpolis
per exemple
i són ciutats
totalment normals
com Barcelona
que hi ha restaurants
hi ha botigues
i hi ha una vida
cotidiana normal
sí que és cert
que de quan en quan
bombardeixen
però realment
això és
és una cosa
purament anecdòtic
perquè la guerra
de veritat
està en altres ciutats
no està
diguem
en aquestes ciutats principals
i la idea
sí és tornar a Ucrània
però seguir fent
la cobertura
d'estat islàmic
perquè és un projecte
jo vaig publicar
dos llibres
un d'ells
és d'estat islàmic
que va acabar el 2019
però ara estic fent
l'ampliació
d'aquest llibre
i vaig far
sobretot
el tema d'Àfrica
intentant seguir
tot el tema
d'Àfrica
que ara és un estat islàmic
de principals
actius
dintre de molts països
i està agafant
molta força
avui a l'eclipsi
del suplement
el Ricard García
Vilanova
fotoperiodista
que avui
ens ha acompanyat
també
se'ns ha fet de dia
Ricard
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
moltes són
amb aquests nous viatges
i sempre que estiguis
a Catalunya
et convidem al suplement
ja ho saps
perquè és un plaer sentir-te
igualment
moltes gràcies Roger
fem una pausa
i ara tornem

damos apoyo a personas
refugiadas
yo voy más allá
del deporte
con la Fundación Barça
avui diumenge
el Corte Inglés
últim dia
per estalviar-te l'IVA
en tot
electrònica
electrodomèstics
i en molt més
televisors
mòbils
ordinadors
frigorífics
playstation 5
electrònica esportiva
mobles de cuina
amb enviaments
fins i tot en dues hores
recorda
avui diumenge
últim dia
per estalviar-te l'IVA
el Corte Inglés
i fins a les dotze
de la nit
a la web i app
del Corte Inglés
es deia que
com que era gai
s'ho mereixia
per portar
un estil de vida
promiscuo
en Freddy
mort de sida
en Freddy
se n'anava al llit
amb qualsevol
així que té
el que es mereix
l'estrella
darrere la sida
nits sense ficció
Freddy Mercury
l'espectacle final
a TV3
dimarts a la nit
un restaurant
caníbal
a Berlín
el millor pastisser
del món
i col·laborar per cert
d'aquest cas
del caní
un restaurant
a caníbal
ai ja ho diré bé
sí ho estic dient bé
el restaurant
caníbal
el restaurant caníbal
a Berlín
exacte
un restaurant
caníbal
a Berlín
diumenges
d'una a dues
del migdia
amb Paula Molés
també en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio
en Guàrdia
amb Enric Calpena
la idea del bandoler
com aquella
saltant de camins
que ataca el ric
i li ho dona
al poble
és molt diferent
a la realitat
sovint
els bandolers
eren uns personatges
sanguinaris
i descarnats
molt allunyats
de la idea
de justicies
del poble
que van actuar
des del segle XI
fins al segle XX
i estaven presents
a gairebé
tot el país
en parlarem
en el proper episodi
de l'enguàrdia
també disponible
a la plataforma
3K
en Guàrdia
amb Enric Calpena
cada cap de setmana
dos programes
el diumenge
a les 3 de la tarda
i cada dissabte
un altre exclusivament
en podcast
al Madrid
al Barça
i al Girona
aquesta tarda
el tot gira
a partir de les 4 de la tarda
Madrid
al Maria
amb Pere Escobar
i us acompanyaran
fins a la TDT
del Betis Barça
i a partir de les 9
la transmissió
del Girona
des de Montolivi
Girona a Sevilla
després de la copa
ara toca seguir remant
cap a Europa
tarda de lliga
al tot gira
avui a partir
de les 4 de la tarda
amb David Klopés
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
How can you leave
Me on my own
Amb Roger escapa
Passen 5 minuts
de dos quarts d'una
Marta Ferrer
bon dia de nou
bon dia
què tal
això són els arguments universals
que avui sonen així
bon dia
bon dia
bon dia
avui
anem a tope
la seta per tu
això per mi
i un braç aquí
bon dia
ja pots obrir la mà
som-hi
això que sentim
són històries
de la primària
la nova docu-sèrie
de 3CAT
que s'estrenatja
a la plataforma
i que retrat
la realitat
dels caps catalans
des de dins
és una sèrie que ha dirigit el Pol Izquierdo
amb qui la Marta Ferrer
ha pogut parlar aquesta setmana
una sèrie que es va estrenar aquest dijous a TV3
i que a mica en mica també anem trobant amb capítols a la plataforma
Marta
exacte
sí serà un capítol a la setmana
i ja sabeu que si no ho podeu veure en el moment
doncs la podeu recuperar a 3CAT
jo de fet la vaig recuperar a 3CAT
de moment només hi ha un capítol
però pel que hem pogut veure
promet bastant
i sobretot és una sèrie que al darrere
hi ha una feinada absolutament extraordinària
jo crec que molt complicada de fer
perquè ja d'entrada no és fàcil
entrar en un cap
és un lloc difícil
difícilment accessible
a nivell de mitjans
sobretot per retratar la realitat que hi ha dins
i tampoc és fàcil
que en un lloc tan privat
perquè al final no deixa de ser
una zona molt privada
on hi ha confidencialitat absoluta
entre pacient i metge
doncs que hi puguis posar una càmera
i que t'hi trobis personatges que s'obren absolutament
i que et deixen veure tal com són realment
aleshores
clar, una de les coses que vam comentar amb el Pol Izquierdo
era això
i ell em deia
que era una de les preocupacions principals
que tenia a l'hora d'afrontar aquest projecte
era una sèrie que a televisió
era molt complicada, Marta
perquè estem parlant d'un espai escenogràfic
de filmació de 6 o 7 metres quadrats
on un equip de televisió és molt invasiu
i aleshores el gran objectiu és
anem a veure què és el que passa
a dins
i el que passa a dins
ens va sorprendre
ens va sorprendre molt la naturalitat
en què la gent acceptava la nostra presència
això és el que més ens va flipar
i fins i tot hi havia moments
en què nosaltres paràvem
perquè hem viscut situacions
d'una intimitat molt alta
d'una persona que ho vull de tot
que es desfà
i que a vegades havíem de dir
bueno, parem, voleu que marxem
i la gent ens deia
no, no, no
si això m'ho demana la meva matgesa
si m'ho demano la meva
si m'ho demana la meva infermera
jo confio en ella
i per tant endavant, no?
històries de la primària
on apareixen personatges i sorpreses
pacients, metges
sobretot aquesta relació també
tan familiar que tenen
i de fet en el primer capítol
Marta
hi ha una de les grans protagonistes
que és la Teresa
que és una infermera de 96 anys
que està retirada
Sí, que és d'aquells personatges
que quan la veus
aparèixer per primera vegada
dius
aquí
i aquí han trobat or
realment
i el que també comentàvem
amb el Pol
és que
és d'aquelles que dius
ha nascut definitivament
una estrella
Teresa
què pot passar?
No em surti el bastó, eh?
No
Don
Si no l'utilitza
dóna'm-el
M'amagaré el bastó
Què?
Avui tinc un mal dia, noia
Per què?
La mà
Ha fet alguna cosa diferent
M'ha marxat del peu
i ara el tinc a la mà
A veure, Teresa
que té 96 anys
Oh, bueno
però, escolta
Estàs estupenda
A mi no m'ho sembla
I no va arprendre res?
No, perquè
no et vull acostumar
Però que no s'acostumarà
que és molt poca dosis
Jo prefereixo
que ens ho digui
i que mirem què fer
que no prendre dos d'aquesta
Com vols que t'ho digui
si doneu l'hora
per cada quatre mesos?
I com dius
que si tinc una cosa
t'he vist
i si esteu carregades de feina?
Però això és important
Però sí que és important
perquè tu
penses com a metge
Però no veus
tota la clientela
que tens?
Sí que la veig
Però no passa res
un darrere l'altre
Et mataran?
No, mataran
Sensacional
Aquesta és una de les primeres
aparicions que fa
i és exactament sensacional
De fet, amb el Pol
vam comentar
em va dir que Instagram
s'ha convertit
en tota una celebritat
i que serà un personatge
bastant recorrent
al llarg dels capítols
o sigui que
estigueu
atenció
poseu especial atenció
quan aparegui la Teresa
Sobretot per això
per aquesta relació tan maca
que ara sentíem
que té amb la seva
matgessa
de família
Clar, es veuen relacions
íntimes
això gairebé familiars
que sense les quals
segons ens deia
el Pol Izquierdo
no s'entén
aquesta sèrie
El millor real
és que ens diguis
jo m'he sentit reflectit
en aquesta situació
perquè també l'he viscut
com a pacient
o com a usuària
Penseu que és una cosa
que jo dic
és a dir
al final la primària
s'ha convertit
en la dipositària
del malestar emocional
de tots els catalans
que no es poden pagar
un psicòleg
o un psiquiatre de la privada
i acaben fent
molt de psicòlegs
i per això
se salten els 10 minuts
és a dir
en situacions
que necessiten
molt més temps
per moltíssima gent
la primària
el seu metge de família
és l'únic contacte
que tenen amb el món
i això es veu molt
amb la gent gran
fins i tot tenen
més confiança
que amb la seva pròpia família
o amb el seu psicòleg
o el seu psiquiatre
de la mutua
Són històries
reals
històries dures
històries del dia a dia
de gent que
doncs
que té alguna malaltia
i que segurament
ho està passant malament
i que al cap d'alt
també emocionen
Sí, de fet a mi
gairebé em cauen
les llàgrimes
en aquest moment
que comparteixen
una pacient
que és l'Amèlia
i la seva metgessa
Però vaig a pilates
i vaig a menjar
per tots
ja sé que soc gran
però vaig a menjar
que els he demanat
Quanta gent sou a casa
a cada dia?
A cada dia
són 4, 5, 4
4, 4, no sé
Els hi fas el dinar?
I gràcies a això
si no us la vides
Ja ho saps
que vaig tindre
molta fe
que no ha marit
ja ho saps
Sí
Va ser
L'únic del poble
que s'ha mort de Covid
Quan?
Ja ho sé ja
Va ser molt ràpid
Sense poder despedir
ni veure'l
ni veure'l
però bueno
Bueno
dona
Pues sí
va ser dur
i
bueno
és el que té
Clar
és un moment
que dintre de la sèrie
és dur
que és aquesta dona
que s'emociona
després veus com la metgessa
que la coneix
també de tota la vida
també s'emociona
ella mateixa
ella mateixa
després diu
clar
hi ha moments
que plorem
i sí
que dintre de les consultes
doncs ens emocionem
amb els nostres pacients
perquè hi tenim
una relació
molt estreta
per mi
és una de les coses
més ben fetes
de la docu-sèrie
que sap
quan ha d'aturar
un plano
o quan ha de posar
una música
tampoc per no fer
espectacle
del drama
del dol
del patiment
que era una cosa
com molt fàcil
de caure
quan expliques històries
que poden ser tan dures
i el Polizquier
doncs deia
que precisament
això
també era una de les coses
que més els preocupava
aquesta és una
super bona pregunta
Marta
és una super bona pregunta
perquè és una de les coses
amb les quals
jo m'he trobat
molt sovint
fent sèries de televisió
has de ser molt respectuós
jo crec que
poses la línia
a partir del moment
en què tu t'incomoda
i dius
ja està
allà pares
has de ser
molt auster
intentar no guarnir
tenim una
hem perdut
dos pacients
a la sèrie
has de ser molt respectuós
quan ho muntes
pensar en com
amb ella
els seus familiars
els agradaria veure-ho
no sobre
és a dir
no exagerar
els recursos
d'estils
després ens ajuda molt
diguéssim
quan hi ha aquestes situacions
a posar immediatament
la valoració
que em fa
la metgessa
del que estàs veient
perquè aleshores
passes del que és
la visió directa
del dolor
al diagnòstic
del que et fa
aquella metgessa
aquesta persona
li està passant això
i davant d'aquests casos
el que hem de fer
és acompanyar fins al final
també una sèrie
per reivindicar
la feina dels professionals
especialment aquests últims anys
arran de la Covid
sí exacte
sobretot
després de tot el que van passar
a la pandèmia
que estaven allà
a primera línia
que no tenien recursos
que els hi faltava material
i que tot i així
doncs ens van atendre
i a molts
ens van salvar la vida
és el que diu
una de les protagonistes
de la sèrie
en un dels capítols
que hi ha un cert risc
que al final
la primària
s'acabi convertint
en caritat
és a dir
que al final
acabi depenent
de la bona voluntat
dels professionals
que fan més hores
i que s'hi dediquen
molta estona
i que fan seguiment
i escolta activa
de tots els seus pacients
i aleshores
què passa?
que és una especialitat
basada en l'escolta activa
en ser metge de vida
en saber que darrere
d'una simptomatologia física
el que hi ha
és un malestar emocional
això probablement
són virtuts
d'entrada
molt més femenines
que masculines
i sembla que siguin
menys importants
que fer un cateterisme
o estabilitzar
un pacient
politraumatitzat
que ha arribat
amb un accident
de moto fet pols
i si no pots pagar-te
un cicat
o si no tens algú
que t'acompanyi
doncs tens el teu
metge de capçalera
tens el teu metge de família
i hòstia
i sembla mentida
que fem tan poc cas d'això
de fet el Pol
ho explica molt bé
però jo crec Roger
que és difícil
resumir-ho millor
que aquestes dues metgesses
que protagonitzen
el primer capítol
i que diuen això
m'agrada molt la meva feina
penso que puc ajudar
o que ajudo
a molta gent
i penso que això
no ho fa ningú més
si parlem del món sanitari
el que fem
els metges de família
no ho fa ningú
a vegades hi ha gent
que diu
no envia'm a l'especialista
i dic
jo també soc l'especialista
jo també hi he estudiat
4 anys
i he fet un mir
i una especialitat
molt més àmplia
aleshores
el que falta
és una mica
de reconeixement
en la medicina de família
i que els metges
que acaben
o els residents
que passin
per la medicina rural
que encara
està més oblidada
històries de la primària
la nova cosèria
de 3CAT
que s'estrenat ja
a la plataforma
i també queda dijous
a TV3
les properes setmanes
n'hem parlat
amb la Marta Ferrer
i el Polizquierdo
anem a més estrenes
d'aquests dies
de la pantalla
Aquest dimarts
coneixerem
les nominacions
als Premis Oscar
que aquest any
es fan
el dia 11 de març
unes nominacions
on sembla
que hi haurà
poques sorpreses
i on tot apunta
que la favorita
és aquesta que sentim
que és
Oppenheimer
Sí, de fet
és curiós
perquè amb els Oscars
d'aquest any
passa que estan
més clars
els guanyadors
que els nominats
que no sé si havia passat
així generalment
i els nominats
estan bastant clars
però sempre hi ha
un que balla
que això és
bueno
no hi ha lloc
per la sorpresa
però potser sí
que hi ha una mica
de lloc
per
però a millor pel·li
són un amunt
són 10
hi ha 5
a totes les categories
menys la de millor pel·lícula
que són 10
que tot apunta
jo siguis de fer
una travessa
d'ara de nominacions
jo diria que són
Oppenheimer
que clarament
per mi
serà la guanyadora
a no ser que hi hagi
una sorpresa
d'última hora
Barbie
Vides passades
Los que se queden
Aquí hi ha
la que balla
que pot ser
o la zona de l'interès
que s'ha estrenat
aquesta setmana
en cinemes
o
El color púrpura
que és una versió
musical
d'una pel·lícula
que hi existia
d'una història
que hi existia
Anatomia d'una caída
Maestro
Quir les dades
de Flower Moon
Les assassines de la luna
la pel·lícula
de Martínez Corsese
Pobres criatures
que s'estrenarà
d'aquí poc en cinemes
i que la vam poder veure
al Festival de Sitges
i una pel·lícula
que es diu
American Fiction
que aquí no ha arribat
no sé si hi ha d'arribar
però que és aquella sorpresa
que de cop apareix
a les travesses
no saps gaire d'on surt
però que de cop
tots els experts diuen
compta amb American Fiction
compta amb American Fiction
que potser també
pot estar entre les favorites
I la Sociedad de la Nieve
del Bayona
això està descartat
per la categoria
de millor pel·li general?
Per la pel·lícula
sí
per la categoria
de millor pel·lícula general
sí
i jo crec que és
segura
segura
segura
vaja
a no ser que de cop
passi alguna cosa
molt forta
però
la categoria
de millor pel·lícula
estrangera
i si no fos
perquè hi ha aquesta pel·lícula
que és
la zona de l'interès
que és una pel·lícula
sobre els camps
de concentració
durant el nazisme
i que és una versió
molt diferent
del que hem vist
fins ara
sobre Auschwitz
específicament
si no fos
perquè aquesta pel·lícula
jo li donava
l'Òscar
ja
segur
perquè és una pel·lícula
no li van acabar
gaire bé
aquesta setmana
els emis
no?
no
els emis
són de televisió
aleshores
els globus d'or
és una pel·lícula
que aquí
ha agradat molt
la Sociedad de la Nive
evidentment
però als Estats Units
també està agradant molt
i sobretot
entre els crítics
entre la gent
que després votaran
els premis
no sé
per què té
aquesta cosa
que els ha meravellat
clar
no sé si els ha meravellat
més
que aquesta altra pel·lícula
ja sabem
que els nord-americans
amb el tema
del nazisme
de la Segona Guerra Mundial
tenen com aquesta fibra sensible
pel seu involucrament
per tot el que
va suposar allò
i jo crec
que això farà
que al final
es decantin més
per aquesta pel·lícula
però és veritat
que si et poses
a mirar les travesses
hi ha molts crítics
i experts
que li donen
bastantes oportunitats
a la Sociedad de la Nive
però vaja
jo crec que
amb la nominació
es poden quedar condens
el que sí que tindran
és nominacions
a més d'una categoria
jo crec que
la de banda sonora
pot ser que
Michael Jackin
amb aquesta banda
de sonora
meravellosa
que ha fet
amb la Sociedad de la Nive
s'endugui la nominació
tot i que el premi
té tota la pinta
que serà per Ludwig Goranson
per la feina
que fa Oppenheimer
i potser també
hi ha la sorpresa
a la categoria
d'efectes visuals
que si heu anat veient
o heu anat seguint
les xarxes socials
de Bayona
ha publicat
moltíssims vídeos
moltíssims breakdowns
que s'anomenen
de com van fer
l'accident
com va canviar
el fons
de la pel·lícula
que potser
el premi potser no
però la nominació
potser cau així
de manera
jo crec que menescuda
venim d'aquesta setmana
amb els Globus d'Or
i també amb els Emmy
com dèiem
sí
i molt poca sorpresa
realment
els Emmys
va arrasar
Succession
els Globus d'Or
les nominacions
estaven cantades
i els Premis també
i clar
normalment
els Globus d'Or
després hem d'esperar
a veure
què passa
amb el Premi
del Sindicat d'Actors
que són el SAC
i del Sindicat de Directors
i això
normalment
ja et dona
bastantes pistes
de com aniran
els Oscars
i et dic
que està tot
bastant cantat
sabem que
millor director
hi haurà segur
Christopher Nolan
per Oppenheimer
que serà
qui se l'endurà
ja us faig l'espoiler
hi haurà
Yorgo Slantimos
per Pobres Criatures
Martin Scorsese
Greta Gerwig
aquí caldrà
veure qui és el cinquè
si és Jonathan Glaser
per aquesta
la zona de l'interès
si és Alexander Payne
per Los que se quedes
o si és
Celine Song
per Vides Passades
que seria
bastant històric
perquè és la primera pel·lícula
que ha fet
i normalment
els directors
que fan
una primera pel·lícula
no els nominen
per aquesta òpera Prima
però clar
millor actor
hi haurà
Killian Murphy
Paul Giamatti
Bradley Cooper
Jeffrey Wright
aquí tornem a dubtar
no sabem si Leonardo DiCaprio
o Coleman Domingo
estarà la cosa allà
però vaja
poques sorpreses
també de cara al premi
que jo crec que estarà
molt disputant
entre Killian Murphy
pel paper que fa
Oppenheimer
i Paul Giamatti
per ser el protagonista
de Los que se queden
a millor actriu
també
Emma Stone
segur
Lily Gladstone
Carrie Mulligan
Sandra Hüller
i Margot Robbie
o Fantasia Barrino
que és la protagonista
del color púrpura
i aquí també
estaran molt freca-frec
jo crec
Emma Stone
per pobres criatures
que per mi
hauria de ser
la guanyadora
indiscutible
o Lily Gladstone
que és la protagonista
de Los Asassinos de la Luna
de Martínez Corsese
i que clar
té tota una narrativa
darrere
de ser una actriu indígena
que explica una història
sobre el poble indígena
dels Estats Units
que això jo crec
que et tocarà molt la fibra
i passarà com l'any passat
per exemple
en Brendan Fraser
que tenia tota aquesta narrativa
d'un actor
a qui havia d'esterrat
Hollywood
que ho havia passat molt malament
que tornava amb un paperàs
d'aquells que marquen la carrera
i que al final fa
que t'enduguis el premi
que és el que a mi no m'agrada
dels Oscars
que a vegades
no és necessàriament
la interpretació
exacte
sinó que és
que si tens una història
superpotent al darrere
que clar
Emma Stone no té
l'única història que té
és que fa un paperàs
i que és molt jove
per guanyar dos Oscars
que guanyaríem aquest segon
que també li van donar una mica
i després va acabar com va acabar tot
el mateix
o la història aquesta
que a vegades fan
d'algú que interpreta
que jo crec que serà
el que passarà amb
Killian Murphy
que és algú que fa
un biopic
que interpreta
un personatge real
i això també agrada
molt molt molt
els de l'acadèmia
Acabem amb una pel·lícula
que no anirà als Oscars
però que val la pena
veure igualment
i és aquesta
que ara arriba als cines
Això que sones
qualquiera menos tu
una comèdia romàntica
basada en un clàssic
de Shakespeare
que val la pena
anar a veure
Marta
Sí, ja sabeu
que jo abogo sempre
pel retorn de la comèdia romàntica
com a gènere
que és un gènere
que jo crec que s'ha perdut
perquè les poques comèdies romàntiques
que hi ha
són totes molt dolentes
i jo soc molt fan
de
Cuando Harry
Encontro a Sally
Sleepless in Seattle
Algo para Recordar
Tom Hanks i McRyan
fent de lo seu
a la pantalla
Notting Hill
Love Actually
i totes aquestes
que dius
han envellit molt malament
jo me les empasso
amb crispetes
perfectíssimament
i ara els últims anys
s'havia perdut el gènere
però l'estem recuperant
i estic molt contenta
que l'estiguem recuperant
i una de les pel·lícules
que l'està recuperant
és aquesta
Qualquiera menos tu
protagonitzada per Glenn Powell
que si heu vist
Top Gun Maverick
doncs diguéssim
que és el dolent
de Top Gun Maverick
tot i que després
no és gaire dolent
i Sidney Sweeney
que si heu vist
d'Euphòria
doncs és una de les protagonistes
de la sèrie
Euphòria
d'HBO
que també
protagonitza
Zendaya
ells dos
fan d'una parella
que també la història
no és que sigui
molt diferent
perquè al final
les comèdies romàntiques
doncs la història
és la que és
i si coneixeu
molt soroll
per no res
de Shakespeare
doncs
a mitja pel·lícula
direu
ah calla
que és molt soroll
per no res
de Shakespeare
dos que es coneixen
tenen una nit
meravellosa
estratosfèrica
maquíssima
però passa una cosa
i acaben enfadats
llavors es retroben
uns mesos després
i se n'adonen
que tenen amics
en comú
tenen familiars
en comú
la germana
i l'amica
de tota la vida
que es casaran
i aleshores
es retrobaran
obligatoriament
en aquest casament
tot i que
s'odien profundament
clar
per no arruïnar
el fantàstic dia
d'amor
celebració
i màgia
d'aquestes dues persones
que s'estimen tant
diu
anem a fer una cosa
anem a fer una treva
anem a fer veure
que ens hem enamorat
bojament
i que tot va bé
i que ens portem bé
i així
tot anirà bé
i o sorpresa
potser no tot va tan bé
com s'esperen
té tots els elements
meravellosos
d'una comèdia romàntica
és a dir
fa riure
és el primer
els dos protagonistes
tenen química
i la construcció
en general
de la relació
funciona molt molt bé
o sigui que si sou
com jo
que vulgueu
perquè torni
la comèdia romàntica
doneu-li suport
i aneu al cinema
a veure-la
Anyone but you
qualquiera menos tu
el cinema
és una proposta
que no arriba als Òscars
però que sí
que la Marta
en recomana
gràcies Marta
apa fins ara
pausa
i el club és
fins ara
el suplement
amb Roger escapa
continuo encara jo
Fèlix
la toca per la min
som i la minxa
de la minxa
salva
Iñaki
vella
tot és possible
un dia
de partida
tot és possible
a la TDT
la transmissió
d'en Torquemada
avui a partir
de dos quarts de sis
la TDT
del Betis
Barça
a Catalunya Ràdio
La narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank
dona suport
a l'esport
Mercè
sóc en Dani
que he acabat
l'escola de cuina
i començo a treballar
estic supercontent
vull domiciliar la nòmina
serà el meu primer sou
i ho vull fer bé
el millor de tenir algú a prop
és que t'escolta
a CaixaBank
estem a prop
per posar-t'ho fàcil
beneficia't de tots els avantatges
de domiciliar la nòmina
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
més informació
a CaixaBank.cat
La TDT
de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària
d'Am
i CaixaBank
L'Inca
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
La Filmoteca
de Catalunya
presenta
les 5 pel·lícules
finalistes
del Premi
del Públic Lux
organitzat
pel Parlament Europeu
uns premis
que reconeixen
el cinema europeu
que sensibilitza
sobre qüestions socials
polítiques
i culturals
d'actualitat a Europa
Durant els dijous
del mes de febrer
la Filmoteca
presenta
les 5 finalistes
en sessions gratuïtes
l'Alemanya
Sala de Professores
els documentals
En el Ademant
i Smoke Sauna Sisterhood
Fallen Leaps
d'Aquicaurismaki
i 20.000 espècies
d'abejas
Més informació
a Filmoteca.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
El 3 de febrer
al Palau de la Música
Catalana
l'Orquestra Sinfònica
del Vallès
presenta
la Pastoral
de Beethoven
A més
es podran escoltar
Cantos i Revoltes
de la mà
del seu autor
Pacho Flores
acompanyat
pel 4 venezolà
de Leo Rondón
i també
l'obra
Accents Catalans
d'Elisenda Fàbregas
Més informació
a osvallers.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio
El suplement
dissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins l'hora de dinar
amb Roger Escapa
4 minuts
per arribar a la una
del migdia
tarda de futbol
Madrid
Barça
i Girona
per aquest ordre
no?
Exacte
és una tarda espectacular
fixa't
a un quart de cinc
aquí no hi confiem gaire
Madrid-Almeria
però bé
hi hem de ser
esperant una possible
ensopegada difícil
del Madrid contra el Cuer
perquè el Madrid
al final
és rival directe
del Barça
i del Girona
després un partit
complicadíssim
dels dos que tindran
4 dies
el Barça
avui Betis-Barça
recordeu dimecres que ve
a la Copa
Atlètic-Barça
a Sant Mamés
un partit
on atenció
el Barça
no hi perd
el camp del Betis
des del 2008
març del 2008
fa 15 anys
que no perd
en aquest estadi
carai
aquell dia
Xavi va ser titular
amb Ràdio
que era la banqueta
va perdre el Barça
3 a 2
des d'aleshores
mai ha tornat a perdre
el camp del Betis
sí que és cert
que el Betis
està en un bon moment
de forma
perquè no ha perdut
cap partit
aquest any
el Villamarín
és el millor dels equips
dels andalusos
però bé
té moltes baixes
el Betis
11
per tant
avui aprova
un Barça
que necessita guanyar
per recuperar
credibilitat
del projecte
i després
quan s'acabi el Betis-Barça
Girona-Sevilla
que també és l'aperitiu
del partit de Copa
que jugarà el Girona
dimecres al Camp del Mallorca
què farà avui Mitchell?
posarà totes les garrofes
a la Lliga
equip titular
o pensarà una miqueta
en el partit de Copa
que li pot permetre
fer història
i plantar-se
a les semifinals
tarda interessant
de futbol i ràdio
com ho veus tu?
qui veig?
no?
el Barça o el Girona?
comencem pel Girona
que és el que...
el Girona?
bé home
el Girona
el veig en un moment
de forma espectacular
ha sabut salvar
el problema
de les lesions
també Mitchell
perquè ha tingut
unes quantes baixes
al darrere i tot
i així l'equip
no s'ha ressentit
va fer un molt bon partit
per exemple
a la Copa
aquesta setmana
i per tant
davant d'un Sevilla
que és veritat
està a un punt
del descens
no es pot refiar
i avui ha de guanyar
si vol seguir
el seu camí
cap a la Champions
i el Barça
doncs
imprevisible
ay
ay
no
estamos
que vienen
que vienen
el Betis
y el Leti
no?
això
sí
el pessimisme
dels catalans
bé
veurem
veurem
què és el que passa avui
però
li dono la raó
amb una cosa
a Xavi
el Barça
té l'oportunitat
en aquests dos partits
de màxima exigència
per revertir
la imatge
i per aconseguir
que els culers
creguin realment
en aquest projecte
i en aquest Barça
Víctor Roque
titular avui o no?
m'estranyaria
m'estranyaria
seria bé que jugués
algun dia també
el que passa
que també
cal entendre
que és un jugador
que ve de no jugar
molts partits
perquè va acabar la temporada
va estar molt
de temps lesionat
i diu Xavi
que necessita temps
per acabar-se d'adaptar
i agafar la forma
veurem
bé
doncs us escoltarem
a la TTT
el Tot Gira
i al Club de la Minxerín
perquè avui tarda de futbol
a Catalunya Ràdio
sí, comencem a les 4
i acabarem a les 12
molt bé
vagi bé
el suplement de Catalunya Ràdio
d'aquest diumenge
l'hem fet possible
coordinació d'informatius
Neus Bonet i Raül Flores
redacció
Núria Pujadas
Marta Ferrer
Marina Laminos
Joan Valentín
producció
Sònia Olufeu
Eva catalan
control tècnic
Dani Rodríguez
i Blai
Niesta
control central
Pepi Quinteros
i tornem dissabte que ve
des de les 6 del matí
i fins que faci falta
ens podeu recuperar
a les xarxes
de Catalunya Ràdio
roba Catalunya Ràdio
amb l'etiqueta
amb el coixinet
suplement
Cat Ràdio
ara us deixem
amb el caníbal
i tornem dissabte
salut i ràdio
bona tarda de diumenge
El suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
a Bruxer escapa
deiner
ràdio amb good