Les imatges de tolerateixen el sweig.
Bon dia, bona hora.
Buona hora, Roger Escapa.
Déu-n'hi-do quina setmana.
Quina setmana...
puj va, puj ve...
Rosa Paral aquí,
Rosa Paral allà, l'advocat aquí, l'advocat allà...
A més a més, és a dir...
No hi ha cap mitjà de comunicació que s'hagin mantingut al marge
d'aquesta història, que sembla mentida, eh?
El 2017 és el crim judici i estem al 2023,
i ella continua ficant-se, ella, ella,
al centre de l'atenció mediàtica, perquè és ella, ella.
Tot i que després l'escoltarem, però és ella.
Ella és la que es situa.
Entrevista de Rosa Paral, el matí de Catalunya Ràdio,
i la part de l'escriptor,
que començava parlant de la sèrie de Netflix i El Cuerpont Llamas,
i on també toca a altres temes.
A veure, anem a Pams.
S'ha intentat únicament fer-me a mi,
sense tindre en compte res de les meves filles,
sense importar si la meva filla, per exemple,
com si ella no tingués un entorn, és una adolescent,
i lògicament ningú sap pensar en el que pot creure aquesta nena.
Ja no només per mi,
és que a mi el que m'importa és el que ella pot sortir ara mateix.
De tota la setmana i de com ha anat,
i de les declaracions creuades,
perquè evidentment aquí hi ha hagut,
després d'aquesta entrevista amb el Ricard Tostrell,
diversos moviments, la Conselleria de Justícia,
també el Ricard explicava que s'havia ficat pel mig
i ha intentat la impedir.
Molt.
Després es va...
I prohibir la emissió.
Es va empresonar moltíssim, en conste.
Es va intentar també...
No, es va entrar a la cel·la de Rosa Paral.
Has de cuidar-la.
Aleshores, una mica, tu com ho veus tot plegat?
A veure, jo defenso el dret,
el dret dels presos, condemnats o no, a expressar-se
i a concedir entrevistes.
De fet, et recordo que jo vaig protagonitzar
una altra polèmica i vaig entrevistar en el seu moment
a Dani Alves.
Una entrevista molt discutida, per cert, també.
És veritat que en aquella ocasió jo vaig demanar obertament
directament al director de la presó,
és a dir, jo no vaig fer servir una comunicació amb el Dani Alves
per després fer l'entrevista.
Però, insisteixo, jo soc partidària...
Tu vas entrar amb paper i boli, eh?
Jo vaig entrar amb paper i boli perquè és veritat que justícia
el que està argumentant és que les entrevistes,
si es sol·liciten, es concedeixen, però que no es concedeixen
amb la gravació de la veu ni de la imatge
perquè argumenten que això alteraria la pau dels interns,
per seguretat dels interns, per respecte a les víctimes...
En fi, tota aquesta argumentació està molt bé,
però, jo insisteixo, a les presons va venir un dia
en què es va decidir que no podien haver imatges,
però hi ha hagut excepcions.
Hi ha presos, en aquesta ocasió, hi ha hagut en aquest país
presos polítics, els que se'ls hi ha gravat, enregistrat
amb imatge i veu.
Per tant, ells argumenten que en aquella ocasió
que es tractava de representants polítics
i, per tant, el tractament era un altre,
i que en aquesta ocasió es tracta de presos especialment mediàtics
i que això és perjudicial.
En fi, jo soc partidària de poder entrar
de la llibertat del pres a concedir l'entrevista.
I, clar, després hi ha la professionalitat
de cada periodista, és a dir, quan tu entres
a una presó i entrevistes, o bé amb un acusat,
com és el cas de Dani Alves, que recau sobre ell
una presonció d'innocència perquè no ha estat jutjat,
o d'una rossa per alt, que ja ha estat condemnada,
és la teva personalitat, allò, què busques en aquesta entrevista?
Què busques? I de repreguntar-l'hi, de repreguntar-l'hi, clar.
És a dir, les víctimes, la revictimització,
posar-se a la pell de les víctimes.
Per aquesta mateixa regla de tres,
Carles Porta no podria fer crims, mai s'hauria pogut fer crims,
tot i que és veritat que en molts episodis de crims
les víctimes participen per explicar històries
que van passar fa molt de temps,
i suposo que ja han passat un cert dol.
Ara mateix, la gent pot pensar, clar, la família del Pedro Rodríguez,
que és la víctima de la rossa per alt i de l'Albert López,
són víctimes molt recents, la família,
la que havia estat la seva dona, el nen,
però jo crec, o sigui, jo estic a favor d'entrar ara,
fem-ho amb professionalitat, és a dir,
Ostrell, repreguntava rossa a per alt.
I que no només l'han entrevistat amb ella,
han parlat amb totes les parts.
Repreguntava, escoltava-la a totes les parts,
efectivament contextualitzava.
I no era les cintes de per alt.
Exacte, contextualitzava aquest argumentari de rossa a per alt,
contextualitzava, i després hi havia una part que a mi,
a mi sí que m'interessa com planteja el seu futur.
I sobretot veure com han passat tants anys i ella,
com la capacitat que té de sempre fotre la culpa a tothom.
Per exemple, aquest tall de veu que hem escoltat ara,
quan diu, algú ha pensat a les meves filles,
algú ha pensat com repercutés tot això amb les meves filles,
clar, la repregunta és, i tu rossa, tu has pensat a les teves filles,
perquè el documental de la rossa a per alt,
ella facilita a la productora, a Brutal Media,
totes unes imatges de les seves filles des que van néixer,
que és ella la que ho entrega,
ho posa a disposició de la productora,
i que s'està emetent amb Netflix i que ho està veient a mig món.
Qui col·loca en el centre de tot a les seves filles?
Tu rossa.
Sobre presentar-se com una víctima,
també n'ha parlat aquesta setmana el matí de Catalunya Ràdio
l'advocat de la víctima, l'advocat de Pedro Rodríguez,
que és el Juan Carlos Zayas.
El per al mai reconeixerà que ha fet res malament, mai, mai, mai,
perquè és el seu caràcter.
I la demostració és que continua fent això.
Una persona que està condemnada a 25 anys de presó
i no ha dit allò de dir,
bueno, mira, encara que fos, va ser un mal moment,
no, no, ni ho dirà, perquè forma part de la seva personalitat, això.
Sí, sí, té tota la raó.
La vam escoltar en el judici,
i després t'ho parles amb els Mossos d'Esquadra,
que durant aquells mesos la van tractar,
els que la van investigar,
i que no van tenir cap dubte cap d'uns dies
que era ella la responsable d'aquest crim,
juntament amb una relació també directa de l'Albert López,
la seva capacitat com anar assenyalant,
anar assenyalant i anar canviant,
i anar canviant amb un discurs que ella al final s'ho acaba creient.
I en aquests moments ella ha aconseguit...
No ho ha reconegut mai, ni internament.
No, mai ho reconeixerà.
I a més a més, fixa't, quan amb el Ricard li va explicant,
és que clar, a mi se m'ha condemnat sense proves.
Perdona, és que no...
I a més a més, tots els indicis els puc rebatre.
Vas tenir un judici,
no els vas aconseguir rebatre en aquest judici.
Hi ha un caudal,
una quantitat d'evidències, proves,
que són aplastants.
I a més a més,
més enllà del seu comportament aquells dies,
és que ella menteix, menteix, ella hi fa mentir al seu entorn.
Recordem com obliga el seu pare a mentir,
a mentir el teu pare,
que a més a més ara estàs permetent que el teu pare
es passegi pels platós com el Manpena,
explicant a la gent que l'han condemnat a la seva filla
per ser una dona lliure que s'ha anat al llit amb què ha volgut.
No, Rosa Peral no està condemnada per ser una dona lliure
que tenia relacions efectives sexues amb qui volia.
Rosa Peral va ser condemnada i condemnada
per un jurat populat i ratificada
en una estància superior a aquesta condemna pel Suprem
per haver assassinat el que era la seva parella
i haver-se desfet del cos.
I a més a més, no només això,
sinó que haver intentat responsabilitzar el pare
de les teves filles d'aquest crim.
Terrible!
A mi, el document que més em va sorprendre
és aquest moment de l'entrevista
en què ella, que va ser guàrdia urbana durant tants anys,
diu que no confia en la policia.
No confio que no hagués anat abans a la policia,
potser el mateix dimarts, en comptes d'haver enviat missatges,
en comptes d'haver seguit el fil,
el que hauria d'haver fet és haver anat a la policia
en comptes d'atendre tanta por,
però mai he confiat en la policia.
Que jo sigui policia no significa que jo confiés.
Em dic, no has dit que confiés en la justícia?
Ho sento, no puc martir.
No confio perquè se m'han donat tants pals
que em costa moltíssim ara mateix.
El dia que jo vegi que es fa justícia...
Hi ha un actor que no m'ha sentit aquests dies.
Però tu fixa't, la construcció.
De què m'empenedeixo?
De no haver anat abans a la policia?
De no haver anat a la policia i d'haver enviat aquests missatges?
No, perdona, de no haver anat a la policia i d'haver enviat missatges.
Però entre aquests missatges que envia aquell dia
és amb el mòbil del Pedro, que ja està mort,
i que, a més a més, està 24 hores al garatge
o al maleter del cotxe,
perquè han de pensar com desfer-se del cadàver,
fent-se passar pel Pedro, està enviant missatges a tothom.
T'empenedeixes d'això?
També t'empenedeixes en aquell moment
en què, segons ella, té tanta por i està controlada de l'Albert,
recordem que, en algun moment, marxa de la casa
en haver continuat filtrejant amb el veí del costat.
D'aquest també t'empenedeixes, perquè si tenies por
per denunciar i per assegurar que Albert havia matat la teva parella,
aquesta por no t'impedia a continuar filtrejant
amb el veí del costat.
O sigui, jo no interpelo ni jutjo que ella
filtrejés amb el veí del costat.
És que, en el seu fil argumentat de que tenia molta por
i aquesta por insuperable la impedia a defensar-se i actuar,
i després diu, és que m'han fotut tants pals, 15 pals, Rosa,
15 pals.
Vas entrar a l'acadèmia, vas decidir...
O sigui, et vas enamorar d'un home que amb tu, hòstia,
vau decidir entrar junts a la policia,
ell va voler ser mosso, tu vas entrar a la Guàrdia Urbana,
tu vas accedir a la Guàrdia Urbana abans que ells,
amb millors notes, vivies amb un mosso d'esquadra.
Tot el teu entorn és policia?
Quin era el problema de no confiar en la policia?
No confies en la policia ni en la Guàrdia Urbana ni en la policia,
ni en els mosso d'esquadra, ni en la Guàrdia Civil,
ni en cap policia.
Per què? Què havia passat?
Què ha passat?
Perquè no coneixem la pornovenjança,
però, clar, la pornovenjança, és que només se m'acut això.
Maica Navarro, un plaer tenir-te un dissabte més.
Avui ho farem una mica més curt
perquè ens està esperant Lluís Prenafeta,
que l'hem enregistrat aquesta setmana.
Tu el devies conèixer, no?
Sí, l'hem conèixer.
Lluís Prenafeta va ser el president de la Guàrdia Urbana
per 5 anys.
Ell en té 84.
Per una època meva era cronista polític al diari de Barcelona
i vaig tenir la sort de viatjar per mig món,
acompanyant, com els altres periodistes,
el president Pujol.
I, prenafeta, era un dels que anaven en els viatges.
I, per tant, recordo perfectament aquest binomi i segur...
Pagava els dinars? Us convidava?
Ens convidava a pagar els dinars?
El president, no, perquè el president...
No portava un duro la butxaca, deia?
Això ho explicava.
Els seus escorts havien de portar diners
perquè de tant en tant volia alguna cosa
i mirava de l'etés, que res no pagava.
Fins i tot un dia vam fer un viatge...
Tinc la publicitat, Maica, moltes gràcies.
A tu.
Fem una pausa i ara tornem al suplement.