Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'estúdio de Catalunya Ràdio,
comença el suplement d'estiu.
De dissabte a 26 d'agost de 2023.
Albert Montilla.
I tot un equip de lit.
L'esperit estival del cap de setmana.
Som el suplement d'estiu i avui dedicarem una bona estona
a analitzar la roda de premsa més surrealista de la història recent.
No voy a dimitir.
No voy a dimitir.
No, voy a dimitir.
Fins a 5 vegades,
ens repeteix el president de la Federació Espanyola de Futbol,
Luis Rubiales, que no deixarà el càrrec.
Són 5 puntades de peu al feminisme
que evidencien un problema molt greu,
perquè ahir no va ser només Rubiales
qui va tenir un comportament lamentable.
També va ser tota la colla de federacions territorials
que li van riure les gràcies,
clubs que no han sabut estar a l'altura
i jugadors entrenadors que fan silenci.
Gràcies a la premsa, que d'aquí uns anys
haurem d'explicar de ben segur els nostres fills i filles.
Abans, però, actualitzem-nos en un minut
amb l'editora dels serveis informatius de cap de setmana,
Serà Riera, bon dia.
Serà Riera, bon dia.
Bon dia. Com anem.
Volia comentar-te en primer lloc.
Acaba aquesta onada de calor, però compta, no?
Hem d'agafar els paraigües.
Sí, Protecció Civil ha activat el Pla Inuncat
per previsió de precipitacions intenses avui i demà.
Les pluixes més fortes es preveuen a partir d'aquest vespre
el litoral i el prelitoral.
Protecció Civil recorda que cal evitar les zones inundables.
Al contrari del que es pugui pensar,
no es pot abaixar la guàrdia pel que fa el perill d'incendis
al sud del país, tampoc.
Doncs sí, els agents rurals mantenen el perill extrem
en 24 municipis de 5 comarques.
Es mantenen restringits, de fet,
els accessos a diversos parcs de Catalunya.
I, per altra banda, avui, atenció,
perquè és un dissabte.
Detalls destacats a la circulació a Barcelona
per l'arrencada d'aquesta vuelta ciclista a Espanya.
Els principals carrers del centre estaran tallats
i la Guàrdia Urbana demana que s'eviti el cotxe
entre la 1 del migdia i les 9 del vespre.
Els talls no afecten el metro,
però sí diverses línies d'autobús.
A les 10 nosaltres connectarem amb el Miquelet
per seguir aquests talls que s'estan preparant
i també analitzarem altres claus.
En clau internacional, què hi tenim, Sara?
Doncs el Kremlin canega les informacions
que apunten al president rus, Vladimir Putin,
com a inductor de la mort,
no confirmada del líder de Bagnig, de Yevgeny Prigogin.
I algun apunt més?
Sí, que a Cervera ja estan en marxa
una nova edició de l'Aquilarres,
la Festa del Foc, les Bruixes i l'Assoterisme,
que s'allargarà tot el cap de setmana
i que cremarà 300 quilos de material pirotècnic.
Genial, moltíssimes gràcies per aquesta actualització.
Gràcies, Sara. Fins ara, bon dia.
Bé, som al suplement d'estiu i, com dèiem,
avui volíem analitzar aquesta roda de premsa
que vam seguir ahir a l'estudi.
Són a nosaltres la Marina de la Cruz
i també la Marca Codina,
que són col·laboradores habituals del programa.
Bon dia. Molt bon dia.
I també és la Carla Valle, el local de penalista. Bon dia.
En primer lloc, us demano que ens acompanyi
la Marina de la Cruz i també la Marca Codina,
que són col·laboradores habituals del programa.
Bon dia. Molt bon dia.
I també és la Carla Valle, el local de penalista.
En primer lloc, us demano a totes una petita valoració,
així suïgènics, perquè han passat moltes coses
i han passat tantes al final, que és difícil, també,
com hi ha tants llocs on aturar-se, oi?
Per això m'agradaria fer una petita valoració suïgènica
a cadascuna de vosaltres. Carla.
Doncs mira, jo començaria dient que estem assistint a la història.
Penso que és una petita revolta,
que s'està guanyant un pols molt fort
al masclisme més ranci
i que, de fet, per això mateix s'estan quedant sols, no?
Penso que està sent tan ridícul, tan grotesc,
que si es posessin un mirall davant i es veiessin,
veurien la paneta que estan fent, no?
Que no és un gest de força, és un gest de debilitat.
I, d'altra banda, penso que hauríem d'estar orgullosíssimes
de totes aquestes dones
que no només estan sent campiones del món,
sinó que, a més a més, estan sent campiones a nivell social.
Penso que estan liderant aquesta petita revolta,
que és bastant difícil,
i que, per sort, tindrem, doncs,
les bales que haurà viscut el MITU,
els germans, jo sí que et crec,
i, a més a més, doncs, aquesta victòria,
perquè és que acabarà caient,
s'està acabant la seva pròpia tomba,
però és que, a més a més, jo crec que està cremant
tota possibilitat de feina futura digna que tingui,
perquè la veritat és que és molt ridícul.
Està atacant a tothom que li dona suport,
i estan dimitint la resta, també,
per tant, és absolutament ridícul.
Penso que no saben assumir que el temps passa
i el que significaven fa 20 anys
no té res a veure amb el que signifiquen socialment a dia d'avui,
i no saben llegir l'actualitat.
És com si estiguessin vivint als anys 90,
i, en canvi, doncs, les dones estem vivint al 2023.
Aquest és l'avantatge.
Marina?
Jo, subscric tot el que diu la Carla, parla molt bé,
però m'agradaria remarcar molt el fet
que és vergonyós el que ha passat,
és vergonyós, aberrant, horrible,
o sigui, tots els adjectius que es puguin dir sobre aquest cas,
és que és absolutament aberrant tot el que ha passat.
Les jugadores, tot el suport, perquè són unes valentes,
tant les que van anar al Mundial i ara estan sortint a parlar,
com les que no van anar al Mundial, m'agradaria fer especial menció
a jugadores com Mapi León, Sandra Panyos, Patrick Guijarro,
Clàudia Pina, que són del Barça,
però totes les jugadores d'altres equips
que tampoc van decidir que no anaven al Mundial,
i tot el suport, també et diré,
m'agradaria dir que tot això és per totes les que van ser
totes les que som i totes les que seran.
És un moviment i és històric, com ha dit la Carla.
Marga Codina, coincideixes?
Plenament, coincideixo, absolutament.
El dia d'ahir el vaig viure amb estupefacció,
és a dir, d'alguna manera era tot plegat força sorprenent,
perquè a més, ara deien que sí, dimitia, ara no, ara surt,
ara parla, i el pitjor de tot això sí,
és que aquest senyor no està sol,
hi ha tota una pandilla de palmeros,
que afortunadament se'ls va veure, els van poder veure tots,
com aplaudien, somreien, i tots aquests han de caure.
Han de caure i molt avall, però molt avall,
sense aixecar-se mai més, si pot ser.
És interessant que també està obligant a molta gent a mullar-se.
Molta gent s'haurà de mullar,
perquè hi ha moltes rodes de premsa previstes per puir tan bé
i per demà tan bé.
El beso, el pico, más un pico que un beso.
Com deia ahir el Twitter la guionista i humorista Oye Sherman,
ets un futbolista, guanyes el Mundial, t'aplaudeixen.
Ets una futbolista, guanyes el Mundial,
un superior t'agrades davant de tothom,
has de sentir còmode, has d'aguantar tot el circ i has de sortir
a desmentir la roda de premsa més surrealista de la història.
Ha arribat també l'estudi Alba Alfajeme,
psicòloga especialitzada en violències masclistes.
Bon dia. Hola, bon dia.
Estàvem demanant a tothom una petita valoració
de tot el que ha passat les últimes hores, que són moltes coses,
i ara et deixo el torn a tu.
Doncs re, una mica, també la línia que inventen les companyes,
realment crec que és un...
Ahir va ser un moment per mi espapèntic, inicialment,
tot i que després vaig dir,
que no ens emportem cap sorpresa, perquè al final és un masclista més
davant d'un micro intentant negar una agressió.
Però el que sí que m'agradaria posar en valor
és el que deia, o no totes aquestes reaccions,
o totes aquestes jugadores, però també molta part de la societat,
que de cop i volta estàs devenint un dic de contenció,
que està d'alguna forma també evidenciant aquest suport
cara a les futbolistes,
i que de cop i volta jo crec que sí que estem vivint
aquesta transformació social on moltes persones,
dones i alguns jugadors pocs,
però alguns, per exemple, jugadores de futbol,
que, per exemple, estan també renunciant a anar a la selecció
per donar, per evidenciar aquest suport.
I crec que això ens evidencia que aquest problema que abans
s'hauria entès com un problema individual entre dues persones,
ara molta gent ho veu com un problema estructural,
perquè tots i totes podem fer alguna cosa perquè això canviï.
Ahir a la tarda, 81 jugadores,
entre les quals totes les campiones del món van publicar un document
que expressen que no tornaran a la selecció
mentre llegi l'actual directiva, de fet.
A més a més, Jennifer Nermoso, la futbolista que va rebre
el petó forçat de Luis Rubiales, va emetre un comunicat
a títol personal també on explica que s'ha sentit vulnerable
i víctima d'una agressió.
Amb l'Albert, com em comentaves en un tuit ahir?
És normal que un cap et demani picos per celebrar
algun èxit laboral o algun èxit pel que fa a objectius plantejats?
Absolutament no.
Jo crec que a vegades també hem d'intentar traslladar
aquestes situacions a la nostra quotidianitat.
A veure si alguna de nosaltres trobaria normal
que el teu cap després d'aconseguir algun projecte
et digués, vinga, va, no us damos un pico.
Com?
És una situació d'assetjament sexual.
Perquè és en l'àmbit laboral, també,
perquè al final aquest té una relació de superioritat envers ella.
Però jo crec que aquestes situacions, a vegades, ell ha intentat.
Diu, no és que és un moment d'eufòria.
Ni un moment d'eufòria ni un moment de tranquil·litat.
No, s'ha de fer.
Hi ha determinades diners vermelles que hem estat acostumades
a que s'hagin transgradit durant molt de temps.
I ara, jo crec que també hem de posar una mica el focus.
Es veu aquesta acció, aquest petó,
que triga unes hores, també, a reaccionar.
Sí que hi ha algunes veus, sobretot des del feminisme,
que ho veuen molt clar,
però hi ha tota una sèrie de persones,
en part de la societat i de personatges polítics,
i també del món més institucional de l'esport,
que han de fer una reflexió
i adonar-se que allò que han vist no era normal.
Jo crec que això també és important, veure el temps de reacció.
Perquè a vegades això és una mica el nivell, el termòmetre,
del nivell de masclisme que arribem a tenir interioritzat.
Allò que dius, hòstia, això què he vist?
I el normal seria dir, no, no, el primer cop d'ull,
a dir, és que això no és...
O sigui, això és una situació d'agressió masclista, no?
Però em va costar una mica, no?
Va haver-hi molta gent que va haver de veure com l'onada feminista,
i et diu, és que això no és normal.
I jo crec que aquesta és l'evidència de la naturalització
d'aquestes agressions, d'aquest masclisme
que tots i totes portem, perquè ens han socialitzat així.
I pel que fa per la naturalització d'aquestes agressions,
ara penso en una persona que ens pugui escoltar, una dona,
que hagi viscut una situació semblant,
o que intueixi, o que, bé,
que hagi viscut, de fet, una situació com aquesta.
Quins mecanismes, Carles, poden activar?
Doncs mira, depenent si és en l'àmbit laboral,
doncs hauria de tenir un protocol
en el qual es pugui treballar internament, que és el que ha passat,
però igualment ha de saber que té mecanismes
a la justícia formal, en els jutjats,
per interposar accions, si ho creu convenient.
Però és que, a més a més,
jo penso que hem d'avançar en la idea
que les altres persones també han d'intervenir, no?
Que no sigui només què és el que pot fer qui ho ha patit,
sinó què és el que ha de fer l'entorn, no?
Perquè jo penso que una mica el que posa en valor
tot el que estan fent les jugadores és que estan totes a la una.
I això normalment no passa, no?
Normalment, quan hi ha capítols de violència,
doncs hi ha qui es posa de perfil, hi ha qui diu
jo no he vist res, hi ha qui diu no n'hi ha per tant, no?
És que sou unes exagerades.
I, de fet, les jugadores porten anys i anys
centillades de ninyates, d'exagerades, no?
I ahir la gent d'Hermoso ho deia, no?
I aquestes conductes fan anys que succeeixen.
I llavors m'agradaria posar l'incis aquí, no?
Normalment no hi ha fets aïllats d'aquestes violències,
sinó que estem parlant habitualment de patrons.
La criminologia ho explica superbé
i ens parla doncs que aquesta impunitat social,
aquesta impunitat de l'entorn
fa que d'alguna manera operi de suport silent a l'agressor, no?
Que d'alguna manera es normalitzi aquesta actuació
i que per tant jo penso que és molt important
que la resta de persones que ho veiem, no?
Que les persones que poden intervenir ho facin.
Sí, el que trobo molt interessant
i que al final això és el que ens ajudarà a tots plegats,
és que aquest acte ha estat públic.
És a dir, quan en ambient laboral passen coses d'aquest tipus,
els senyors que ho fan són prou àvils
com per no fer-ho davant de tothom,
de manera que la víctima queda aïllada.
En aquest cas, com que aquest senyor va tan sobrat
i està tan satisfet de si mateix, ho fa públic.
En aquest moment és quan tothom pot reaccionar.
Una altra cosa que a mi sempre m'ha sobtat,
és que algú s'imagina quan a tu et roben el mòbil, el cotxe,
qualsevol cosa, que quan vas al judici el jutge et pregunti allò,
però vostè està assegura que no volia que li robessin el mòbil?
En canvi, quan una dona pateix una agressió,
sempre ha de dir, no, no, jo no volia que m'ho fessin.
És a dir, quan et roben la dignitat,
has d'estar dient no és no.
En canvi, quan et roben el mòbil, et roben qualsevol altra cosa,
donem per fet que no.
Aleshores, aquí crec que hi ha una distància
que hauríem d'anar també plantejant-nos
què és més important que et robin una cosa material
o una cosa tan íntima com és el teu cos.
Alba.
Jo, en aquest sentit, sí que m'agradaria apuntar
això que comentaves, una mica la diferència
entre el públic i el privat.
Com ens ha costat intentar posar llum
a moltes d'aquestes situacions que es donaven en el privat,
i com els agressors també utilitzen aquest argument,
perquè, no sé si recordeu, Rubiales deia,
perquè vull disculpar-me perquè, en una celebració,
representant una institució en un espai públic,
aquest tipus d'accions no es poden portar a terme.
Que de vegades diu més el que no és el que dius.
No ho hem entès.
Per tant, és a sola sí.
Llavors, aquest és un punt.
I l'altre, el que també ara comentava la Carla,
jo crec que, a vegades, també socialment,
i ara s'ha intentat també posar la pressió
sobre la Jenny Hermoso en el sentit de dir,
però vol denunciar o no penalment?
Una cosa és la via penal, el que decidirà ella,
si vol o no emprendre accions en aquest sentit,
i l'altra és tota la pressió social que s'està exercint
i que podem acabar enderrocant aquest tipus de figures,
inhabilitant-los, apartant-los,
condemnant-los a aquest ostracisme social,
perquè molta gent s'excusa en el sentit de dir,
a veure què vol fer ella.
No, no, no, a tu això, aquest fet, t'està interpel·lant directament,
perquè és una agressió contra ella,
però també contra tota la societat i sobretot contra totes les dones.
Per tant, jo crec que aquí hem de posar molt valor
totes aquestes accions socials que estan empenyent aquest home
cap a aquesta possibilitat d'aquesta inhabilitació
i sobretot aquest sentiment, això que deim,
aquest ostracisme social de sentir-se sol.
Ells i els seus palmeros, tots aquests aliats,
aquest compadreo que tenen,
de dir, tios, és que vosaltres sou els que esteu equivocats,
i us esteu quedant sols.
Carla, volies fer un punt?
Sí, és que, en el fons, em sembla divertidíssim
com de ridícul és, no?
O sigui, jo crec que ella, si mateix,
s'està veient aquí com si fos hulk, no?
I en realitat és que és un blandengue.
I en aquest sentit penso que és molt important
els passos que també està fent fiscalia, no?,
d'ahir s'ha obert un experiment, també, no?,
el TAT, també el Consell Superior d'Esports, no?
I en aquest sentit és que tindrà tants fronts oberts,
i a més a més, ell que pensa que la via judicial l'empararà,
que li donarà suport i li dirà,
que aquestes noies són unes exagerades,
no ho han entès, elles, no?, i tal.
I és com, aquest no ha entès que està jugant socialment
una punta amb el feminisme
i no ha entès que jurídicament està jugant
una punta amb el Codi Penal.
I que aquí ho té perdut, no?
Vull dir, no està llegint en el moment en què està mal assessorat,
si és que ho està,
i en tot cas, si tots aquests processos judicials que han anunciat
que tirarà endavant es quedarà pelat
i farà un ridícul històric, no?
Jo penso que és molt típic això d'aquells agressors anunciant
que demanaran civilment per injúries i calúmnies
a les seves víctimes,
i aquí els dona suport amb aquesta violència a segon ordre,
i és que aquí l'intringulis és que acaben perdent els judicis,
els acaben condemnant a costes
i llavors es demostra que no hi havia injúries ni calúmnies ni res.
És interessant analitzar la resposta que ha donat la federació
a través d'un comunicat,
el comunicat que ja feia Footpro
i també el comunicat personal que feia Geni Hermoso,
i tant, l'òrgan assegura que la versió de Rubiales està contrastada
i que demostraran cadascuna de les mentides que es difonguin.
A més, avisa a les futbolistes
que tenen el deure de jugar amb les seleccions i són convocades,
i també que prendrà accions legals contra el sindicat Footpro,
el sindicat de Geni Hermoso,
a través del qual les futbolistes han difós el seu comunicat.
És natural que les amenaces continuïn?
És completament antiestratègic.
Vull dir, és que s'estan quedant cada cop més sols, més aïllats,
però és que, a més a més, s'estan quedant socialment aïllats.
Jo penso que és fàcil entrar a Twitter i veure que fins i tot la gent
que normalment no seria atilla de feminista,
sinó tot el contrari,
o la gent que no és gens propensa a aquests temes,
ho ha entès, per fer-nos-en una idea.
I què, Casillas, ho ha entès?
Jo crec que aquest senyor està en una bombolla.
Ell es pensava que vivia en una bombolla
i que hi havia moltes altres bombolles com ells,
i se n'ha adonat que no, que realment està en un carreró sense sortida.
I què pot fer? És veritat, no?
Lo siento mucho, me arrepiento, no lo volveré a hacer.
Això ja està gastat, ja es va dir en el seu dia.
Per tant, crec que... És que no té moltes opcions.
Podem ara parlar amb Natàlia Arroyo,
que és entrenadora de la Reial Societat
i excel·lacionadora catalana.
Bon dia, Natàlia.
Hola, bon dia.
I gràcies per participar al suplement.
Et sorprèn aquesta actitud de la federació?
No, ja ho estàveu dient ara.
Que sigui absolutament esparpèntic,
que sigui, a cada capítol que anem estrenant,
encara més... més reguinyós i més trist,
no el converteix en soltenent.
Al final, ja fa molt de temps que la gent que està en aquest sector,
doncs veiem que totes postures,
com deia o no, dels 90,
quan estem en un altre moment de la història,
tot això es consolida molt en aquest tipus d'estaments.
I ja fa molt de temps que les jugadores,
en l'àmbit concret de la selecció o de la direcció de la selecció,
han anat denunciant que són petits gestos cada dia
que van deixant-les fora de lloc,
i que són maltractaments expressats d'una manera o d'altra.
I és que ja fa molt de temps que dura, no?
Estan recuperant imatges de l'anterior seleccionador
on també normalitzàvem que t'agafi de les galtes
o que t'escrivi de les orelles...
També petons enviats.
Això és històric.
En concret, a Catalunya ens ha afectat sempre.
Jo no he arribat mai tan alt com per anar a la selecció espanyola,
per tant, no puc parlar-ne amb primera persona,
però sent que m'han traslladat moltes hores,
el més bonic que et deia era polaca,
o acompanyant de polaca de mierda,
i s'ha normalitzat perquè s'ha protegit,
perquè no ha interessat,
i perquè en molts moments aquesta queixa no estava...
no tenia el suport que ha estat tenint ara,
perquè era una queixa molt particular,
molt individual, molt de l'afectada,
i fins i tot fent-te sospitar
que potser estaves fent d'un gramassa.
I ara, doncs això, no?
Se'ls hi han anat prou de les mans,
perquè el nivell d'eufòria i el nivell d'ànim de venjança,
amb el que ha inspirat aquests moments de descontrol,
ho han fet visible,
però res del que ha passat és nou,
o és una cosa per sorprendre'ns.
El que sí que està passant és que cada capítol...
és encara més delirant,
i fa que estiguem sumant molta més gent a aquesta queixa,
a dir, escolta, això és molt profund, ja fa temps que dura,
i hem de revisar-ho, això, fins al final,
per assegurar que això no és una cosa de Rubiales,
exclusivament és ell el cap visible,
però que va molt més enllà d'un sistema...
organitzador,
i d'una mirada cap a tu com a dona, que no es respecta.
Natali, has pogut parlar amb Geni Hermoso
o amb algunes de les 23 jugadores de la selecció?
No, perquè cada que escric alguna cosa...
sento vergonya,
perquè m'agradaria dir-los que el que havien de fer era celebrar,
i això passa a la gespa,
i després encara la punta del conflicte va traslladant-se al vestidor,
i veus que a cada punt dels històries i directes
d'aquestes xarxes socials que fan,
i apareix sempre el president,
i em sap greu,
m'agradaria que passessin les hores
i que fóssim capaços de sortir d'aquest núvol negre,
i poguéssim parlar del fet meravellós que n'ha aconseguit,
i que n'ha aconseguit elles, no n'ha aconseguit ningú més,
que n'ha aconseguit gràcies a la seva feina, gràcies al seu talent,
i gràcies als anys que fa que, malgrat tot, tiren.
No, no.
L'he admirat, perquè entenc que no ha sigut un context fàcil
per a ningú, però per a elles ha anat especial, i un pet per no.
Em volia preguntar-te també què et sembla
en els comunicats dels dos grans clubs de futbol a l'estat,
que són el Barça i el Madrid.
Ja tot just aquest matí veia una postura entre còmica i denunciant,
bueno, trobant-hi allà un to d'humor,
però molt, molt dur del que he de fer,
i en canvi altres que estan més connectats
opten per postures grises,
de no acabar de mullar-me.
Crec que això s'ha escampat tant a nivell social
que reclama postures una miqueta més clares, avui, als...
Sí, però bueno, però no sé, però dic, però no dic...
No funcionen.
I entenc que és delicat,
perquè això, com et dic, és que esquitxa moltes coses,
és com tot canvi gran polític,
re-expressions de grans empreses...
Aquí hi ha molt...
Bueno, hi ha un entremat que s'ha muntat així, que s'ha permès així,
i que fa molt de temps que alimenta moltes boques i moltes butxaques.
I, tant de bo, la pressió social aconsegueixi que es canviï.
M'agradaria que es canviés per principis,
m'agradaria que es canviés des de la bona voluntat,
però tampoc hem nascut a Budi,
sabem que aquest món idíl·lic no és el que funciona.
Doncs si ara va a ser per pressió social, per pressió política,
i perquè qui sigui té ganes, ara,
de liderar un moviment que netegi tot plegat,
doncs meravellós, allà m'hi trobaran.
Però crec que no és moment de...
Els fets són prou greus
com perquè les postures siguin prou més rotundes,
i se'n queden curtes.
Natàlia, et pregunto també pel teu equip
com valores l'actitud que ha tingut la Reial Societat
en aquesta situació.
Doncs, mira, de primeres,
li agraeixo que em permeti això.
Al final, jo també soc entrenador de la Reial Societat,
però soc més coses.
I m'han donat aquesta llibertat de dir
que aquí ara doncs vols parlar tu, has de parlar tu,
i endavant.
Això, en primer lloc, i després també ha parlat el president,
ha parlat l'entrenador del primer equip,
i hem parlat amb prou rotunditat,
abans també d'una mica d'aquest partit, tothom,
i abans de l'Assemblea.
A partir de l'Assemblea,
crec que tots plegats estan mesurant què passa,
perquè és absolutament descontrolat tot el que està passant,
és aquesta resposta de comunicat i de comunicat.
Però, abans de ser contundents, els hi agraeixo també,
perquè a mi m'agrada que em representi una institució
que vulgui fer les coses diferents.
I també les federacions pròximes a Oscar Herria
també han pres part amb prou rotunditat.
Mira, de fet, abans d'un partit que jugàvem dijous,
el president de la Federació de Pascones, a costa de mi,
ja em deia que sàpigues que hem agafat aquesta postura,
hem traslladat això,
i em sembla que estava bé que tinguin aquesta deferència,
de donar-nos unes explicacions
que ara sí, medim i els mirem per saber què fan.
En representeu o no?
Perquè les federacions de futbol també ens estan representant,
que cada vegada hi ha més dones futbolistes.
Ara som una part important, som una part amicomediàtica,
i no està bé qualsevol cosa.
Hem de començar a pensar actualitzats a l'any i dia que estem.
Doncs sí, tens tota la raó.
De fet, en aquest programa ha intentat contactar
amb altres clubs catalans, com és el Barça i com és el Girona,
i no sentirem les seves veus avui, les trobarem a faltar.
Sí que parlarem amb l'Espanyol.
Entenc que té moltes punxes, i has de triar el portaveu,
però crec que hauríem de funcionar sense por a cap represàlia,
perquè ara, és que, fins i tot, es denimaria,
perquè crec que la pressió social no faria possible
que, no sé, surti un entrenador i parla amb molta rotunditat,
no el faran fora, si és el que pateix, no el faran fora,
perquè ningú permetria,
perquè el silenci segurament avala el que està passant,
i qualsevol reacció a una resposta contundent també ho faria.
I crec que és moment que qui ho senti ho pensi,
i qui no ho pensi que no ho digui.
Si hi ha gent que voldria haver aplaudit a l'Assemblea,
doncs endavant.
Està molt lluny del que jo penso i del que sento,
però que això funciona així a la vida.
Som uns quants que estem al sant Laveu perquè això no és normal.
Això que està passant no és normal això de vi,
perquè ho heu dit molt bé abans.
Hem trigat una estona.
És que des d'acabar el partit
i ja comencen les xarxes socials a posar el petó.
La qüestió de fons, a mi m'agradaria això somregar-ho.
No és el petó de geni, exclusivament.
Són les 100 milions de coses que encara han sortit
i que han acabat de donar-nos a tots clagats d'ànims de dir,
ostres, ostres, ostres, que si estic justificant el petó,
però és que això que agafi a Atenea com un sac no és justificable.
Que el que diu l'Assemblea no és justificable.
Que intentar donar aquí un relat d'un conte d'afades,
de no, le dije, le dejé,
que em sembla patològic i és molt greu.
I és molt greu.
I s'ha de poder ir amb tota la llibertat del món,
perquè ho estem fent amb educació
i aquí s'han creuat moltíssimes genies vermelles.
I ja n'hi ha prou, no?
Natàlia Arroyo, entrenadora de la Ralla del Societat
i ex-seleccionadora catalana.
Moltes gràcies per ser el suplement avui.
A vosaltres i res, força ja és ahir.
Que ho aconseguirem.
Adéu, bon dia. Marina, volies fer un apunt?
A mi se'm posa de la pell de gallina, eh?
Se'm posa de la pell de gallina.
M'agradaria agrair-li a la Natàlia per parlar d'aquesta manera.
També que ho ha fet.
I m'agradaria recuperar una cosa que ha dit,
que és molt curta, però ha dit, esquitxa moltes coses.
I precisament per això,
precisament perquè esquitxa moltes coses,
s'hauria d'alçar la veu i dir,
aquí estem, nosaltres ens pronunciem,
doncs en contra de tot això
i a favor de totes aquestes jugadores
i de totes aquestes dones.
Justament per això.
I ara volem fer en acau la que és secretària general d'Esport.
Bon dia. Hola, bon dia.
Volia preguntar-li pel mateix, per aquesta valoració,
en primer lloc, de la justificació que va fer Luis Rubiales ahir.
Bé, primer de tot,
felicitar tota aquesta conversa, tot aquest debat.
Jo crec que estic seguint atentament, no?
Perquè realment els mitjans, o el que estem vivint,
ha posat a primera línia, ha posat el focus,
algú ho deia, s'ha elevat a públic, no hi ha discussió.
Ja no parlem de sobtabilitats, de com ho has interpretat,
què has vist o no, tothom ho ha vist,
i la reacció que hi comença a haver-hi de tot el sector
del món de l'esport,
crec que està trencant, està generant fissures, no?
Un pentac era estanc,
que costava molt que els canvis es produïssin,
i crec que tot això ho està accelerant.
Penso que, orgull,
que tot això també ho lideri l'esport femení.
Sentia la Natàlia Arroyo ara,
i és una declaració d'intencions.
És atrascar un substrat, no va d'una anècdota,
no va només d'un moment concret,
sinó que va d'una actitud, d'una manera de fer,
d'una manera d'expressar-se,
d'una manera d'entendre com hem d'entendre comunicar.
Per tant, des de la secretaria, com deia ahir,
és un no rotund,
és un no rotund donar suport a unes declaracions,
és un no rotund a unes disculpes que no són sinceres,
i és un no rotund a no demanar explicacions
i que hi hagi conseqüències d'un alcalatge.
Volia preguntar-li també per l'actitud
de la majoria de federacions territorials,
entre elles també la catalana, que van tancar files amb Rubiales,
i també ho han fet seleccionadors absoluts,
com té Jorge Vilda, aquí Rubiales, de fet, d'oferta renovar.
Cal una revisió profunda de les federacions?
Cal una revisió d'un model d'entendre l'esport
i el món en general.
Moltes vegades hem parlat,
i crec que una miqueta del que heu parlat fins ara és el mateix.
L'esport no deixa de ser un reflexo també
del que vivim a la societat.
És veritat que durant molt de temps,
i encara està molt masculinitzat,
una de les coses que hem fet,
que us convidem és a veure una exposició
que s'anomena Jugo com una nena,
que està al Palau Robert,
que parla de tot això.
Parla que jugar com una nena,
tots sabem què significava, que al final és un adjectiu pejoratiu.
Jugues com una nena, xutes com una nena, nedes com una nena...
Aquí trobem dades.
Dades que, per ara, a Catalunya,
que tenim 71 federacions,
només 8 dones són presidentes de federació.
Si rasquem, i anem també a Inyep,
que és la universitat que forma la gent que treballarà a la futur,
cada dos llicenciats són dones.
O sigui, la resta, 8, són homes.
I així anem analitzant els diferents estaments,
que analitzem l'economia molt lúdica, molt pedagògica,
què passa en els diferents esports,
quins són els esports que originalment semblava
que les noies havíem de fer,
o hi ha màxima participació,
patinatges, natació artística, gimnàstica...
S'està trencant, tot això.
Realment, ara, amb el futbol femení,
les noies tenen aquest sentiment d'orgulloses
de jugar a un esport que no hi eren benvingudes.
Reconeixem un reportatge que hi havia a l'Aitana a pont matí,
una de les nostres, que es va fer per TV3,
que deia...
A mi, al principi, em deien que això no anava amb mi,
que era una nena.
Per què volia jugar a futbol?
No fa tant que parlàvem de tot això.
I el que hem vist ara, la Federació Espanyola,
és una mostra pública d'una manera que fins i tot desconcerta,
perquè jo sentia les declaracions ahir a l'Assemblera i passants,
que no pot ser que algú davant d'un faristol
estigui parlant d'aquesta manera
i estigui faltant el respecte a la meitat de la població.
Per tant, crec que l'esport català en tenim des d'una altra visió.
En tenim, també, i ho hem dit, és l'agentura de l'esport femení.
Això és una actitud, això no va d'un dia,
això va de fer feina cada dia,
de ser coherent, de no afluixar,
i en aquest nivell demanem el mateix a la Federació Catalana de Futbol,
perquè no compartim les declaracions que hem sentit
i algun actitud que hem vist aquests últims dies,
però sobretot no ho compartim perquè estimem l'esport català.
Jo tinc una gran coneixença dels clubs de futbol.
Més enllà, a vegades els tres, que tenen a vegades més alta veu,
tenim una xarxa, és l'esport més practicat,
amb molta gent que treballa amb clubs petits,
que fa una feina del dia a dia,
que està fent un esforç inimaginable,
i aquesta gent ha de ser representada, també,
amb la dignitat que ens mereixem en una situació com aquesta.
Senyora Colau, una última pregunta,
i ja que vostè ho ha esmentat,
¿creu que el president de la Federació Catalana de Futbol,
Joan Soteras, que ahir va dimitir com a vicepresident
de la Federació Espanyola de Futbol,
pot ser que la Federació Catalana de Futbol...
Nosaltres el que entenem és que aquesta federació,
si d'alguna manera hem de representar, hem de fer escrupolosos,
hem de demostrar amb cada acció,
amb cada plantejament aquesta actitud.
Nosaltres, ho dèiem ahir, és un no rotund,
aquesta manera d'expressar-se,
d'alguna manera la federació denunciava els fets,
però ha de ser amb una coherència de demanar explicacions,
de demanar resultats,
i sobretot de provocar que les coses canviïn.
La Federació Catalana ha sigut pionera
amb un projecte com l'Orgulloses.
Ha apostat, és una de les federacions on l'esport femení ha crescut,
per tant, hem de seguir amb aquesta línia,
hem de ser coherents.
S'ha d'estar al capdavant i s'ha de ser proactiu.
En positiu, perquè també m'afegiria el que dèiem.
Primer de tot, una felicitació gegant a aquestes esportistes,
que han aconseguit una fita esportiva d'un nivell inimaginable.
Qui és guanyar un mundial?
És que això és, esportivament parlant, no té.
I vull que parlem també d'això.
És un tracte d'aquesta doble jornada
que juguen les dones.
Ho deia la Megan Rapione.
Hi va haver un moment que vaig descobrir
que les dones juguem dos partits alhora.
Un contra nosaltres mateixes, que cada dia volem ser millors,
que volem que els nostres equips competeixin millors,
però un altre, que és de totes, conjuntament,
juguem un partit per la igualtat
i per la igualtat,
i per seguir la dignitat i el reconeixement que ens pertoca.
Per tant, en aquesta lluita hi som candidats tots.
Homes i dones, dones i homes.
I crec que aquest debat també ens ha interpel·lat a tots.
I d'alguna manera hem començat a expresar-nos tots,
escoltant avui aquest programa i molts altres,
veure com qui també defensa tots aquests drets,
qui també denuncia, són els homes.
Això crec que és un pas endavant molt gran,
perquè és una lluita compartida o no serà una lluita ràpida.
I el que volem nosaltres és que aquests canvis s'accelerin
i que passin cada vegada, com hem vist aquest cop,
que no normalitzem segons quines actituds
que abans, potser, la gent s'hagués mirat d'una altra manera.
I, com deia la Natàlia, no és un acte.
Hem de mirar en directe.
No és un acte.
I, com deia la Natàlia, no és un acte.
Hem de mirar enrere i hem de veure
que això és una tasca que tenim per modificar,
perquè volem una societat molt i molt diferent.
En acab, la secretària general de l'esport.
Moltes gràcies per atendre'ns el suplement.
Bon dia.
Bon dia.
Bé, hem fet dues entrevistes al Bacum.
Clar, em sap greu, perquè després els minuts
sempre som pocs malauradament a la ràdio, però endavant.
Una mica en la línia del que apuntava la Natàlia Roy i l'Anna Caula,
jo crec que és molt important, també, que és fer la reflexió
que realment no estem parlant d'un petó concret, d'una acció concreta,
sinó d'un problema estructural que ens parla d'aquestes igualtats.
I crec que també he posat davant del mirall
que el problema realment és un tema de poder.
I aquí, en majúscules, perquè també hi ha tot un poder econòmic brutal,
és que molts clubs hagin fet el ridícul.
I jo crec que hem de ser clars i clares en aquest sentit,
perquè...
O sigui, aquells clubs com el Sant Andreu,
que van ser els primers que van trencar el silenci,
aquests van mostrar compromís, coratge i valentia.
Els altres, que s'han afegit quan tota la societat
ha començat a assenyalar i quan realment la Federació
i el seu president s'han sentit cada cop més sols,
com pot ser el del Barça, absolutament gris,
amb uns equilibris per a interessos econòmics.
O sigui, això realment...
Jo crec que hem de tenir molt present conceptes com el purple washing.
Està molt bé tenir un equip femení de futbol,
està molt bé omplir el camp nou, està molt bé vendre's samarretes,
però en el moment en què tu decideixes en tomar la bandera,
que dones suport al futbol femení,
en aquests moments de dificultat,
de crisis on s'exerceix la violència, és on se t'espera.
És on quan parles de valors realment és el que vol la societat.
Perquè jo també crec que hem de fer la reflexió
haguessin actuat de la mateixa manera
si hagués hagut una agressió racista,
perquè aquí estem parlant que és un món, el món de l'esport,
que ha estat absolutament dominat pels homes,
i ara estem parlant que si canvien les coses,
molts d'aquests homes que estan en una situació de privilegi
segurament deixaran de tenir aquests privilegis.
I tot això va d'això.
Dissortadament, jo crec que s'estan visibilitzant
realment aquests compromisos reals,
o aquests compromisos ficticis,
i que crec que quan parlem això que dèiem,
o som més que un club o ara també el Giron, que també s'afegeixen,
però al final de tot, a la cua,
ara és molt fàcil que tothom faci un pas endavant.
Jo crec que hem de ser conscients també
i hem de demanar que si es torna a repetir una acció d'aquestes
hi hagi respostes molt més ràpides, més contundents,
i que aquí no valen mitges tintes.
I aquí, al llarg de la setmana que es parlava de la gent,
no és que entre cometes està dient si analitzem el que diu.
No, no, perquè no podem ser clars amb el masclisme, no?
Jo crec que en aquest sentit hem de ser, bueno, exigir,
que realment la gent es comenci a mullar,
perquè estem parlant d'un tema de drets humans,
un tema de democràcia i llibertat, i, evidentment, de feminisme.
9 i 38 minuts, connectem ara amb el corresponsal dels Estats Units,
Francesc Garriga, bon dia.
Hola, bon dia. Bona nit, en el teu cas.
Matinada, sí, bon dia.
Gràcies per atendre'ns a aquestes hores.
Volem analitzar amb tu
quines han sigut les reaccions internacionals
que ha tingut el Carles Rubiales.
Has notat un impacte o més aviat indiferència?
No, no, no, que els Estats Units s'han estat parlant molt,
i sobretot s'han estat parlant molt,
en relació al poc que es parla d'esport
i al poc que es parla de futbol a les televisions, de notícies,
i als mitjans generalistes, als diaris, per exemple.
És molt difícil veure,
parlar, per exemple, de Messi aquests dies,
de la CNN o el New York Times,
perquè són diaris que dediquen molt poc espai a l'esport.
Però, clar, aquí, sortint del que seria l'esport en si,
sí que vam parlar de la selecció espanyola
quan va guanyar el Mundial,
perquè això sí que és un esdeveniment molt bèstia,
però s'està parlant encara més ara de les reaccions.
I avui, a la portada de la web del New York Times,
el Washington Post,
però també en els blogs informatius de la CNN,
a la mateixa web de la CNN,
s'ha parlat de la no dimissió de Rubiales
i de l'emfasi en el fet que, en comptes de disculpar-se,
insisteixi, o que es disculpi,
de la manera que ho ha fet gairebé amb la boca petita,
i, fins i tot, a la CNN, que és molt poc habitual,
emetien un tall llarg de Rubiales,
doblant-lo, aquí no estan acostumats
a escoltar gent que no parla anglès a la tele,
perquè normalment els talls de veu que els interessen
són en anglès gairebé tots.
Menys quan parlem de la Guerra d'Ucraïna,
la resta, difícilment,
tenen talls de veu de gent estranger.
A la CNN, un document llarg on se l'escoltava,
i, sobretot, el que destacaven, per exemple, en aquest cas,
a la CNN eren els aplaudiments després del discurs de Rubiales.
Això els ha xocat molt veure que hi havia tanta gent donant-li la raó.
I pel que fa a personalitats, ha resultat...
Bé, el que hem pogut veure, per exemple,
i és una acció que està començant ara,
jo crec que arribar-vos a vosaltres,
perquè ha passat ja quan dormíeu,
és que el partit entre l'Orlando Pride i el San Diego Wave,
que són dos equips de futbol femení d'aquí als Estats Units,
de la Lliga Profesional de Futbol Femení,
doncs les jugadores duien uns braçalets
on s'hi llegia Jenny Contigo.
I les jugadores, per tant, s'han solidaritzat amb Jenny Ferrermoso,
entre elles, Alex Morgan i Marta, una cada equip,
són dues de les jugadores referència d'aquest esport,
Marta, guanyadora de diverses pilotes d'or,
Alex Morgan, nord-americana,
una de les millors jugadores també dels Estats Units,
campiona del món, s'han solidaritzat amb Jenny Ferrermoso,
per tant, diguem-ne que el món del futbol femení,
sobretot, s'hi ha abocat,
però també els mitjans de comunicació generalistes hi compta.
Això ens pot semblar que, bé,
taca una mica la imatge del futbol espanyol.
No, això és molt important.
La Federació Espanyola està intentant aconseguir un mundial,
i els mundials s'aconsegueixen amb complicitats a l'estranger,
amb complicitats internacionals.
Doncs bé, el que està fent rubial és, amb tot això,
és, segurament, perdre moltes d'aquestes complicitats,
per tant, que avui els Estats Units parlin d'això,
no és una bona notícia per tenir un mundial d'aquí uns quants anys.
Alguna acció més que vulguis destacar, Francesc?
No, sobretot, m'impacta això,
que el compte oficial del New York Times, per exemple,
avui hagi fet una notícia d'això.
No solen parlar de futbol, no solen parlar d'esports.
És la mirada internacional que ens ha apropat en Francesc Garriga.
Des dels Estats Units, moltes gràcies per ser amb nosaltres
a aquesta hora al suplement d'estiu. Bon dia.
Adéu, bon dia.
Marga Codina, perdona que abans... No, i ara.
Et volia donar pas, però aviam també d'entrar.
El nostre company que feies tant que esperava.
És que s'estan dient coses molt, molt interessants,
i a mi una de les coses que ara, mentre escoltava les jugadores,
les persones que han anat intervenint,
m'agraden moltíssim, trobo paradoxal i meravellós,
que l'esport masculí, per excel·lència del món mundial,
que és el futbol, aquesta cosa d'homes,
estigui servint justament per donar-hi la volta.
Perquè ens adonem que les dones no només juguem a futbol,
sinó que plantem ara tot allò que convingui.
Això em sembla fantàstic.
D'altra banda, trobo meravellós també,
que un senyor com el senyor Rubial,
que encara es veu que en els comptes aquests,
els gripaus, de vegades se'ls feia un petó
i els convertien en prínceps,
que els gripaus quedin tots retratats, absolutament retratats,
i es vegi que no passen de gripaus,
que no deixen de ser una colla d'èssers babosos,
que, si us plau, s'aturin ja,
surtin de les nostres vides i deixin que les princeses,
si ho volen ser que ho siguin i si no, que no ho siguin,
però sobretot que siguin lliures, dones i sense petons,
d'èssers dels quals no en volem ni un.
Sobretot això, fora gripaus.
De veres, molt. En Carles, sí.
Estic molt d'acord amb el que acaba de dir la Marga.
També agraeixo moltíssim la Clarata amb la qual he parlat,
perquè penso que també les que si estan jugant a alguna cosa,
com s'estan arriscant i estan veient que és un moment d'ahora o mai,
doncs penso que tenen encara més valor que no,
com pas que ho fem la resta.
I en tot cas, també exigiria tota la pressió
sobre els nostres governs, sobre els nostres representants polítics,
perquè si bé les federacions no deixen de ser entitats privades,
que tenen funcions delegades públiques,
doncs sí que tenen maneres d'intercedir-hi.
I en aquest sentit, jo penso que s'hauria de fer una revisió
d'allà de Rubiales, no?
Com ve deies, doncs cadascun d'aquests que ha aplaudit,
jo crec que necessita o ser cessat també de les seves funcions,
o ser rellevat dels seus càrrecs,
i a més a més tenir una intervenció, no?,
i garantir que les persones que estan participant
d'aquest tipus d'òrgans, doncs, tinguin les nocions bàsiques
com per poder desenvolupar les seves funcions, no?
Perquè no em sembla una qüestió menor,
no em sembla un incident puntual,
sinó que penso que el món de l'esport no és només jugar un joc,
sinó que significa moltes coses més, no?
Estem parlant de cultura i, per tant,
penso que és absolutament imprescindible
que hi hagi formació també en clau de gènere,
perquè aquestes qüestions no passin més,
perquè tots aquests que han aplaudit,
quina informació ens estan donant, no?
No és només la normalització d'aquests actes,
sinó que també ens diu que no hi ha garanties al seu entorn, no?
Ens diu que totes les persones que hi ha al seu entorn,
doncs, poden estar patint aquest risc, també.
I llavors, jo penso que totes aquelles persones
que estan jugant de manera federada,
doncs han de tenir la protecció,
han de tenir les garanties per poder-se desenvolupar, no?
És el que deia fa un moment, no?
No pot ser que les dones, per arribar on arribem,
ens haguem de protegir a l'hora que estem passant un objectiu.
És innegable que l'esport és un dels vehicles més importants
pel que fa a valors, com poden ser la diversitat o la inclusió,
i per comprovar-ho, de fet,
nosaltres ahir vam voler fer un exercici,
que era sortir al carrer a veure com estava,
com estava rebent la gent, com cobsava les persones al carrer
a tot el que havia passat, i ho vam fer amb la Marina de la Cruz.
Exacte, vam anar fins les instal·lacions
del Fútbol Club Barcelona
per preguntar a tothom que passava per allà
sobre el polèmic de Rubiales.
I, sobretot, hem parlat amb molts estrangers,
com podeu imaginar, clar, intuir,
perquè allà gaire personal d'aquí no hi ha,
però volíem, justament, comprovar si, a nivell internacional,
hi havia hagut aquesta repercussió,
perquè nosaltres ens pensàvem que sabíem qui era Rubiales,
però escoltem.
Ni idea, soy turista, así que no.
Rubiales, I don't know him.
No el conec.
Sí, sí, hi portem tota la setmana parlant-ne,
i a la ràdio no pareu.
No heu escoltat parlar d'ell? Ah, sí.
Sí, sí.
En fi, la mensa majoria no ho sabien.
No ho sabien, i és sorprenent
perquè internacionalment se n'ha parlat, com hem dit,
molts mitjans de comunicació n'han parlat, se'n feien ressò,
però llavors l'explicaves una mica de què anava tot plegat,
i, per descomptat, s'han posicionat.
Escolteu, perquè Déu n'hi do.
Ja ve de lluny, oi?
Ja estaven incòmodes amb aquesta persona,
i ella encara és allà.
Representa alguna cosa, oi?
El govern no li hauria de permetre estar en aquest càrrec.
És imperdonable, és espantós.
És absolutament horrible.
Tinc una filla d'un any
i animàvem a la selecció espanyola, i això és fastigós.
No haurien de mantenir-li la posició que té.
Li vaig comprar la samarreta de la selecció a la meva filla
per representar aquest moment bonic
que ha quedat totalment eclipsat per aquest acte horrible
per part d'algú que hauria de ser destituït del càrrec.
No ho sé, això em conmou, vull un món millor per la meva filla.
Tenim aquesta nena preciosa d'un any
i volem un món millor per a ella.
No volem que suporti aquest tipus de condicions
i aquests actes sexuals no es poden normalitzar, no és normal.
Va ser un misògin inacceptable.
I si ell no renuncia al càrrec,
espero que les distàncies superiors de la Federació de Futbol
prenguin mesures.
Si ells no fan res, el govern hauria de fer alguna cosa.
Terrible si no hubo consentimiento
y espero que lleguen al fondo del asunto
para que puedan ver si hubo o no hubo,
y si no hubo, que pidan las discuspals respectivas del caso,
creería yo, que todo el peso de la ley caiga sobre esa persona.
Yo creo que ahora el tema del feminismo y todo eso,
para mí, es un poco demasiado.
Si un hombre me da un beso así,
como si lo hace una mujer con la misma fuerza,
yo no creo que es algo de violencia y tal.
Si la chica se ha sentido mal, creo que es un problema suyo,
que tiene problemas si alguien la toca,
pero es un problema suyo.
Si no hi havia consentiment,
s'hauria hagut d'estalviar aquest moviment.
Si ella no volia, vull dir,
ell no volia fer-li mal, ser violent o fer res més,
ell estava content pel resultat,
però si ella no volia i el va rebutjar,
llavors ella es va equivocant, la meva opinió.
A veure, jo cada vegada cobro la boca o em pitjor, aquest home.
A veure, en el vídeo...
Aquest matí ha dit que l'he proposat o no sé què,
un piquito ja ha dit que en el vídeo no es veu que ell parli.
És que, a més a més, abans que passés la Jenny,
les imatges que es veien de com aquell individu
abraçava les noies, dic, però què fa, aquest tio?
I després, clar, arriba la Jenny,
li agafa la cara i li planta els morros allà.
No sabem què més ha passat, però a l'avió sembla que la va pressionar
perquè sortís amb ell en el vídeo de disculpes,
que aquell vídeo de disculpes no va ser ni de disculpes ni res,
va ser aquí soc jo i això és tot perquè soc jo.
I avui la roda de premsa, bueno,
és que em sembla que els periodistes
estaven flipant tots tota l'estona.
Vull dir, s'esperava una cosa i el tio no ha fet més que tot el contrari
tota l'estona. No li veig cap justificació possible.
Reaccions de tot tipus, eh? Ha sigut sorprenent, també.
Era llarg, ho sento, però jo crec que es havia de plasmar
tot el que vam trobar perquè era esgarrifant.
Hi havia algunes que et quedaves que no sabies ni com reaccionar
a la resposta que t'estaven donant.
És molt best i crec que queda molta feina per fer.
Home, si hi ha hagut un moment que tu també t'ho has escrit,
que semblava que parlés Meloni. Bàsicament, sí, sí.
També hem fet una, la pregunta de si a favor o en contra.
Sí, us he deixat les dues posicions,
una a favor i una en contra, a veure què diuen.
No sé dir la polèmica, però ara me la està dient tu,
que és que no ha anat ni a defensar-se, ni a justificar,
i molt menys a disculpar-se, ha anat a atacar.
I a més a més a dir noms de la gent que, segons ell,
fa 5 anys que l'estan caçant per Tierra Mariaire, que ha dit abans.
No ho sé, les coses no són...
No ho sé, vius en un altre món,
estàs pendent d'una realitat paral·lela,
el món ha canviat i ja no és de la manera que tu el recordes
o creies que era, no ho sé, no és normal.
I a més a més, les jugadores que no van anar al Mundial,
que no han sentat els seus principis,
el tuit d'avui de l'Alèxia,
que, per cert, el comunicat del Barça em sembla de vergonya.
És un comunicat típic de quatre coses típiques,
de quatre formalismes que només faltaria.
Però jo no sé si al Barça tenen por d'algú o tenen...
No ho sé, o què espera, o no,
amb qui tenen no sé quines relacions,
és que el comunicat del Barça d'avui fot vergonya.
D'una conclusió, i és la conclusió que comentaves abans, Alba,
és fàcil de llegir, vull dir que no cal ser...
Sí, sí, sí, per això, no?, que dius, ostres, ara ha rebuf,
i a més a més, amb això, no?, amb aquesta...
O sigui, aquests equilibris són extremadament...
O sigui, a mi em genera una inquietud interna,
perquè al final, evidentment, hi ha interessos econòmics,
però aquesta manera de relacionar-se amb les dones,
jo crec que ha sigut una cosa molt, molt, molt extesa,
en molts clubs esportius.
I a més a més, també crec que és important
que els temes de quan es denuncien violència sexuals
en determinats entorns, entre cometes, laborals,
i això, per exemple, en un estudi de Harvard, que en parla molt,
que és que abans el que passava és que la institució quedava
com molt tacada, era com, ostres, què ha passat aquí?
Però el que està succeint, gràcies al feminisme,
és que aquelles institucions que estan denunciant situacions
de violència sexual o d'agressions masclistes diverses,
el que fan és reforçar el seu prestigi.
Per què? Perquè estan enviant un missatge de dir,
això no es permet.
Si alguna de vosaltres ve i denuncia en una situació d'aquestes,
actuarem. Per tant, no hi ha una situació d'impunitat.
Jo crec que és molt important, aquest avís,
pel que està passant per moltes institucions,
empreses, organitzacions que tenen por,
en moltes ocasions, a fer front a situacions de denúncia,
o de situacions d'assetjament, o de violència sexuals,
que tenen en el seu si.
I crec que ara estem veient que si tu li dones la volta,
si tu implementes bons protocols amb persones especialitzades,
si tu fas la feina que has de fer,
el que estàs fent és reforçar l'imatge de la teva organització.
I això és molt important, perquè està generant espais lliures
d'assetjament o de violència masclista.
Carla?
Volia introduir un tema que l'ha dit aquest senyor,
molt ben dit, que és aquesta idea de la conspiració.
A mi aquesta idea de la conjura dels nesis, pràcticament,
em sembla molt divertida, perquè a més ha sortit diverses vegades.
De fet, cada vegada que hi ha un agressor sexual,
que és famós, dius que és el món contra mi.
M'han parat una trampa, jo soc la víctima.
I penso que és molt important aquesta idea de...
hi ha unes forces ocultes que estan manant...
El fals feminisme, que deia Rubiales.
Exacte.
El fals feminisme i a banda el teves, el tal, no sé què,
però que també es va reproduir molt clarament en el cas d'Ani Alves,
que hi ha gent que vol fer el llit.
Mira, ets tu qui t'estàs fent el llit, tu mateix,
amb el que estàs fent i que hem vist tothom.
El que canviem és la manera de mirar-ho.
I d'altra banda, ja que toquem amb aquest tema del fals feminisme,
em pregunto a quin moviment social se li demana
que atempti contra si mateix.
Quin moviment social desitja no canviar situacions d'injustícia
i alhora les denuncia.
És que no té cap tipus de sentit.
I a més a més va passar una cosa terrible,
que és que va posar les seves filles com escut.
I va dir que hi havia el mateix desig que si ho fes amb les seves filles.
Què els va dir? Aprengueu avui una lliçó.
Jo de veritat que em sembla completament reprobable a nivell ètic
que faci servir les seves filles d'aquesta manera.
I a més a més és que les seves filles,
com totes les dones d'aquesta societat,
tenen dret a viure lliures d'aquestes violències.
Ens està escoltant Dolor Rivalta,
que és directiva de l'Espanyol,
responsable del futbol femení i ambaixadora de l'entitat.
Bon dia. Bon dia.
Com que l'Espanyol demana l'importància de les institucions
en posicionar-se,
l'Espanyol demana fermament la destitució de Rubiales.
Sí, sí, totalment.
El nostre comunicat va en aquesta línia,
una situació que va pitjorant a mesura que abans,
cada cop de fet hi ha més incendis,
i les jugadores han manifestat, no només ara,
sinó reiteradament el seu descontent.
Per tant, l'Espanyola es posiciona al costat de les jugadores.
I en un moment on la importància és l'èxit de la selecció espanyola
que ha quedat en un segon pla.
És dramàtic, no?
El futbol femení a Espanya té més de 50 anys.
Són moltes generacions de jugadores
de les que he tingut la sort de formar part
que hem treballat durament
fins a quotes tan altes com l'actual,
que ens ha permès tenir una visualitat a nivell mundial.
I ara, en aquests moments,
estem quedant en un segon pla
per uns fets que són lamentables, inacceptables i impropis,
com ve diu el nostre comunicat.
Nosaltres, al club,
volem estar orgulloses i orgulloses de qui ens representa.
I, en aquest cas, no ens han representat de forma curada
i ens han representat de forma injusta, inacceptable i impropia.
Cal valorar que, històricament, l'Espanyol va ser equip pioner
i referent a Catalunya del futbol femení.
Volia preguntar-li
si ha trobat a falta més contundència
en els comunicats d'altres clubs.
Nosaltres, el que valorem és que el nostre club s'ha posicionat
d'una forma ferma,
que el posicionament del nostre club
ens permet estar orgulloses del club on som,
i és evident que ens agradaria
que tots els clubs estessin en una mateixa línia
per donar suport a les jugadores.
I el futbol femení, eh?
Recordem que el futbol femení, doncs, són molts anys d'història.
Ja al 1971, curiosament,
el president, en aquell moment de la Federació Espanyola,
Pérez Payá, deia que no estava en contra del futbol femení,
però que tampoc li agradava,
i que la dona amb capaç de fer-se una petita,
i que la dona amb capaç de fer-se una petita,
no està gaire favorecida.
I va acabar dient que qualsevol traje regional
li sentia millor, l'any 71.
Fixeu-vos que estem al 2023
i el president de la Federació Espanyola,
que és el que hauria de fomentar l'esport femení,
parlar amb respecte, tractar les jugadores amb educació,
està menys tenint
tota aquesta generació de jugadores
i la generació passada.
Dolors Rivalta,
volia preguntar-li també
en la línia d'aquest protagonisme històric que tenia l'Espanyol,
si hi ha un full de ruta per intentar recuperar el protagonisme,
crec que ara és jugar a la segona divisió, oi?
Correcte.
L'Espanyol ha estat durant 50 anys, més de 50 anys,
sent un dels equips que ha apostat pel futbol femení,
des de l'inici, treballant durament.
Fa un parell d'anys vam caure a la segona divisió
i estem treballant per tornar a la màxima categoria.
És un club que sempre ha apostat pel futbol femení,
que treballa moltíssim,
i que a poc a poc intentarem tornar
on ens mereixem i on volem estar,
per història, per valors,
i perquè és un club que realment aposta pel futbol femení.
Dolors, m'agradaria preguntar-te
sobre el futbol femení a l'Espanyol.
Té un llarg recorregut i li dona molta importància,
però m'agradaria remarcar un fet,
que és que quan els nens, en concret,
juguen una miqueta bé al futbol,
hi ha moltes facilitats a l'hora d'arribar als entrenaments
i, en aquests casos,
i, per un cas proper,
una nena juga al futbol
i no té aquestes facilitats,
ni per arribar als entrenaments, ni tampoc li paguen,
i posa tot l'esforç o més que li posa un nen per jugar a futbol.
Des de l'Espanyol, com afronteu tot això?
És evident que en el futbol femení
encara no hi ha una igualtat absoluta,
no només a l'Espanyol, sinó a la resta de clubs.
De fet, s'està treballant encara
en els aspectes, a nivell d'horaris, a nivell contextual,
com facilitar l'arribada de jugadores.
És un fet que tenim present,
però que no podem abordar tots els temes
tan aviat com ens agradaria.
Sí que és cert que, per exemple, l'any passat vam començar a treballar
tot el tema de les xarxes socials,
tot el tema d'empoderar les jugadores,
tot el tema de violències sexuals,
vam fer un projecte amb els Mossos d'Esquadra que van venir al club.
Estem iniciant diversos projectes
i estem tractant de millorar el màxim possible
les condicions de les 3 jugadores,
perquè el seu pas per al club sigui un valor afegit.
I és cert que encara hem d'arribar a alguns elements
que potser encara s'han de seguir treballant.
Dolor Rivalta, directiva de l'Espanya,
el responsable del futbol femení i ambaixador de l'entitat, gràcies,
perquè ha sigut l'únic club que ens ha volgut atendre avui,
i s'ha de reconèixer una abraçada.
No voldria acabar sense donar el nostre suport a Jenny Hermoso,
que com a club volem lamentar profundament els fets que ha viscut,
donar-li el nostre suport, donar el nostre suport a totes les jugadores,
i demanar a tota la societat en general
que aposti per el respecte, la dignitat i la igualtat.
Nosaltres al club treballem per inculcar aquests valors
i demanem a la resta que segueixin aquest camí.
Moltes gràcies. Gràcies, bon dia.
Bon dia.
Bé, ja amb les declaracions del Dolor Rivalta
arribem gairebé a les 10.
Ens queda temps per acomiadar,
i per fer un moment molt, molt breu algun de vosaltres.
Mira, doncs jo només dir-nos que segurament ens tornarem a veure aviat,
perquè aquest pols el guanyarem les persones que creiem en els drets humans,
les persones que concebem que les dones hem de tenir els mateixos drets,
i que, a més a més,
aquestes campiones podran viure la victòria en pau i en viuran dues.
I, a més a més, tota la societat se m'haurà beneficiada.
Alba? Jo m'agradaria una mica el que comentava ara,
que al final, si comencem a implementar aquestes desigualtats,
ja quan comencen les nenes a practicar esport,
al final ens trobem, com que aquestes desigualtats van creixent,
i al final les acaben convertint en situacions de violència.
Per tant, jo crec que ara tenim una gran oportunitat
per canviar les coses, com deia la Carla,
per poder garantir aquest espai d'acompanyament, de tranquil·litat,
d'alguna forma de respecte i de cura, sobretot a les jugadores.
Però també crec d'aprendre d'aquests moviments, d'aquesta sororitat,
que, per exemple, ja se n'explicava,
que ens arriba també des de l'altre punt del món.
Alba Alfahema i Carla Bay, gràcies per ser-nos-hi avui al Soblement.
Lluïna i Mariana La Cruz, continuem ara a les 10. Fins ara.