Bona tarda!
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vagant.
La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen,
aposta per establir acords amb la indústria de defensa
per accelerar la producció de municions
d'una manera semblant a com es va fer amb les vacunes de la Covid.
Von der Leyen ho ha dit a la Conferència de Seguretat
que s'està celebrant a Munic,
on ha remarcat que s'ha de fer un pas endavant
perquè Ucraïna realment necessita munició.
Ahir, en la inauguració de la Conferència,
el president ucrainès, Volodymyr Zelenski,
va reclamar als líders europeus
que accelerin l'enviament d'armament per fer front a l'ofensiva russa.
Méssaig d'Ucraïna.
El missatge clau d'Ucraïna és obvi.
Ho hem de fer tot per provocar el col·lapse
de l'agressió russa abans de final d'any.
Això serà possible si rebem l'armament necessari.
Ja s'ha creat una coalició de tanks,
s'ha aixecat el tabú sobre el subministrament de mísils
de llarga bast
i ara el món ha vist com és important
crear una coalició de biesio per a Ucraïna.
De Ucraïna.
Més notícies en Raül Flores.
Corea del Nord ha llançat un mísil balístic de llarga bast
al mar del Japó,
segons ha informat l'exèrcit sud-coreà en un comunicat
en què no dona més detalls de l'operació.
Segons informa el govern japonès,
el mísil ha caigut en aigües de la zona econòmica exclusiva
del Japó, 200 quilòmetres a l'oest de l'illa d'Oshima.
A les últimes hores,
Pyongyang ha amenaçat amb una resposta sense precedents
per rebutjar les proves militars dels exèrcits dels Estats Units
i també de Corea del Sud previstes per les properes setmanes.
El portaveu d'Esquerra Republicana a Madrid,
Gabriel Rufián, treu pit del diàleg amb el govern espanyol
i assegura que la negociació amb l'Estat ha permès l'indult
als líders independentistes que estaven empresonats.
Ho ha dit a la conferència metropolitana del partit,
que s'està fent ara a Barcelona.
Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana
i gràcies a l'esforç de gran part de la societat civil catalana
i de pràcticament totes les institucions catalanes
i no catalanes, no persones, dormen a casa seva i no nacellen.
Això s'entén?
La policia nacional ha desarticulat una organització criminal
i s'intentarà dedicar els robatoris a domicilis de tot Espanya.
Han detingut 25 persones a Madrid
i s'han intervingut 32 rellotges de gamma alta,
259 joies, aparells electrònics, instruments musicals
i també diners en efectiu.
La banda, anomenada Lladres en Llell,
posava marcadors de plàstics i films invisibles a les portes
per comprovar que no hi havia ningú a l'habitatge
quan planificaven robar-hi.
A la costa catalana es capturen més de 200 espècies de peix i marisc,
però la majoria no les coneixem.
Per treure de l'oblit espècies que es cuinaven anys enrere.
El gremi de peixaters de Catalunya ha engegat la campanya.
La mar et dona molt més.
El president del gremi, Àlex Gony,
destaca en declaracions a Catalunya Ràdio
que peixos de proximitat com el Surell, la Cinta o el Pop Blanc
són econòmics i tenen propietats nutricionals com aquesta.
Hi ha una cosa que és bàsica, que és l'Omega 3.
L'Omega 3, sobretot amb el peix blau, és el peix que és més barat.
Precisament, el dinas, l'aïtó, el barat, el Surell,
aquests peixos, les quantitats enormes.
I això pel cos és una meravella.
Un altre avantatge d'augmentar el consum d'aquestes espècies
és que ajudaria a reduir la pressió pesquera
sobre altres que estan sobreexplotats.
Esports, Albert Benet.
El Juventut jugarà aquest vespre
a les semifinals de la Copa de Bàsquet a Badalona,
després de guanyar el Vasconi als quarts de 13, 94-81.
Avui, les semis de la Copa transmeses pel totgira de Catalunya Ràdio.
Madrid-Uni Caja a dos quarts de 7 i Juventut-Tenerife a dos quarts de 10.
El Girona goleja l'Almeria Montilivi 6 a 2
i fa un pas més cap a la permanència a la Lliga de Futbol.
L'equip gironí ja guanyava per 4-0 el descans
amb gols de Tati Castellanos, Sigankov, Riquelme i Javi Hernández.
A la segona part, van marcar Ivan Martín i Estuani
i ara té set punts de marge sobre el descens.
Avui, a la Lliga de Futbol, reia el Societat Celta a les dues,
Betis Valladolid a un quart de 5, Mallorca a Villarreal a dos quarts de 7
i Jose Asuna a Madrid a les 9 del vespre.
L'equip madridista busca una victòria que pressioni el líder, el Barça,
que demà jugarà contra el Cadis al Camp Nou a les 9 del vespre.
El capità blaurana, Sergio Busquets,
novetat en l'entrenament d'aquest matí.
També demà, entre altres partits,
jugarà a l'Elç Espanyol a les dues del migdia.
I avui es juguen les semifinals de la Copa femenina de Butterpole.
D'aquí mitja hora, a dos d'una, començarà el Sabadell-Mediterrani
i a les dues, Materó-Tarrassa.
Fins aquí les notícies.
El suplement, ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
12 i 5.
Som el suplement, som a Catalunya.
Sete d'hora de ràdio de suplement fins a la una del migdia,
des de les 6 del matí, amb l'Andreu Ionelle,
la Laila, l'Albert I poneran a actions,
폭 likes,
i els nostres que han obert el xicotel notes Fan motiu al refuseix!
Ha grounded bedscude!..
Rescots una�나.
Des de les 6 del matí, amb l'Andreu i la Laila Barriera,
a l'hora de llevar-se, us ho han promès avui la nostàlgia.
Hey, boy, I really wanna see you
that you can go down town whenever you like me
Hey, boy, I really wanna be with you
cause you're just my type
Oh, na, na, na, na
I need a boy and a girl...
Riana, és nostàlgia per vosaltres?
És que... Sí, clar, clar.
Per mi és la meva vida, és la meva adolescència.
És que soc molt fan de Riana, jo.
Estem parlant d'una tia molt jove.
Sí, però...
Bueno, jo tinc records...
Jo crec que no ho tenim massa més que nosaltres.
Si deus dels...
Mireu, mirem-ho, però...
Va començar molt jove.
Potser és més nostàlgia de 4, del 88, sí.
Veus? Sí, m'ho imaginava.
Va començar molt jove i va ser per mi una referent,
una de les primeres divas pop amb la que vaig connectar
juntament amb la Beyoncé.
Sí que és veritat que jo des de molt petita tenia...
Jo crec que jo pensava que era una persona racialitzada,
connectava molt amb aquestes divas,
perquè jo veia que, objectivament, són superiors en tot.
Llavors, jo era com, vull ser elles, vull ser elles.
Ara he vist que aquí també un cert privilegi també estava,
jo, dient això.
Però bé, en aquest cas, amb la Riana en concret,
jo s'hauria pogut fer una secció
de connectar moments de la meva vida amb cançons de la Riana
i m'hagués quedat tan ample.
És la teva... Sí, sí, sí.
És la meva ídola.
I tampoc hi ha motiu, és a dir, més enllà de la seva música,
però quan connectes amb un artista i connectes,
llavors, com que tots aquests dies, arreu de la Super Bowl,
que no ho comentarem, se l'ha criticat moltíssim,
per mirar com si estiguessin tocant un familiar,
o sigui, jo desenvolupant sentiments efectius cap a la Riana,
o sigui, és com protecció, val?
A mi això m'ha passat amb estopa. A veure, doncs que cadascú...
T'has escoltat els referents que té, tu?
A veure, i també la Riana.
El que em passa és que ha comès errors a la vida com tothom,
hi ha coses que no m'acaben d'agradar.
Però saps quan a una persona ja li compres tot,
li compres tot fàcil que faci, doncs a mi em passa amb la Riana.
Em vaig dubtar molt de si fer aquesta secció o no,
perquè se n'ha parlat moltíssim, però és que em vaig enfadar tant...
Em fado, eh? Ja em fado, eh?
Sí, ja em fado.
Repassem una mica el que va passar.
El cap de setmana passat es va celebrar la Super Bowl, d'acord?
Llavors, una de les parts més importants a la Super Bowl...
El partit apassionant, eh?
Jo us ho li he de preguntar si us importa, a vosaltres, la Super Bowl.
No he vist dos minuts seguits d'aquest esport.
No la seguiu.
També és un esport que no entenc.
Clar, les normes són molt compliques.
Ara, potser dic una borrada, però crec que hi ha com...
50 jugadors per plantilla.
És una bestiesa, hi ha molts jugadors.
No sé res de la Super Bowl, només miro el halftime show.
Tu només el halftime, eh?
Normalment ho miro l'endemà, però aquesta vegada em vaig intentar...
que desperta. Ah, sí?
Em vaig adormir un moment, per de cop vaig sentir la seva veu...
i em vaig despertar com un animal que busca l'aliment.
Una cosa fortíssima, és intuitiu.
Un animal que busca l'aliment.
Va ser com... Ep, ep, ja estic desperta.
Llavors m'ho vaig tragar tot.
Hi havia gays and gals, sobretot,
connectats i esperant aquest moment,
perquè la Rihanna, des de feia ja molt de temps,
havia decidit que deixava la música, que feia un pas enrere,
perquè ella es volia dedicar als seus negocis.
Com a directora creativa, ella té la marca de maquillatge Fenty,
Boníssims Glosses, perfecte.
Què són glosses?
Bueno, és el brillo dels llavis.
No, jo tampoc ho sabia.
Aleshores, el cas és que...
Bé, jo vaig...
El que ella va fer va ser un repàs nostàlgic,
va cantar com totes les seves millors cançons,
una darrere l'altra, per tant, no li calia fer res més.
Yellow diamonds in the light
And we're standing side by side
As the shadow crosses mine
What it takes to form a lie
It's the way I'm feeling, I just can't deny
Aquesta sí que té molts enganyets, ja, però ha valit molt bé.
De fet, m'agrada.
Què es va tocar, perquè eren 13 minuts?
Penso que eren 13 minuts, no sé quantes cançons sortien.
Era com una miscel·lània.
Era una mica de ràbia perquè érem superfans
perquè ens deixàvem la mel als llavis.
Començava la cançó i la tallava a la meitat
i seguia aquelles coses que fan els cantants.
La crítica és que es movia poc.
Perquè estava embarassada.
Clar, aquí hi vaig.
Resulta que ella va aprofitar la Super Bowl
per anunciar que estava embarassada.
Ah, si no ho havia anunciat abans?
No ho havia anunciat.
No ho havia anunciat amb embarassada una altra vegada.
Llavors, aquí resulta
que comencen les crítiques
que la gent considerava que no era un show prou creatiu,
que no era un show que havia estat a l'altura de la Super Bowl
i que la Rihanna estava molt adormida i molt immòbil, tal, tal, tal.
Que es movia poc. Es movia poc.
Varies coses us comentaré.
Jo no sé si penseu que més d'estar embarassades
hem de fer el pipó, ensenyar el cul i fer twerk durant 30 segons...
30 minuts seguits, d'acord?
El cas és, no només és el fet que estigués embarassada,
sinó que, a més, la Rihanna en si és un artista
que a dalt de l'escenari sempre s'ha mogut més aviat poc.
O sigui, dintre de la seva faceta artística,
sempre ha aprofitat i ha exprimit altres parts.
Us en recordeu?
La setmana passada, quan us parlava de la desídia,
de la personalitat d'anar en pijama,
la Rihanna realment representa això.
És exactament això el que us deia.
Jo vaig poder anar a un concert seu, el que vaig anar sola, sola.
Com? Tu has fet un concert sola?
Jo també ho heu fet moltes vegades.
A quina has anat, tu, per exemple, sola?
I he anat a veure Quim moltes vegades.
La Rihanna és, diguem-ne... Quim.
Bueno, no saps qui són, però... No ho sé.
Hòstia, no he anat mai a un... Bueno, és igual.
Sí, bueno, és que era...
Em van donar l'oportunitat, em van regalar l'entrada,
vaig anar sola, i ella, al concert,
o sigui, estava bastant quieta, com en la seva parcel·la,
es fotia amb xupito,
perquè ella ho feia molt per desestressar-se i endavant,
però tampoc és que ella et brinda uns sous espectaculars.
És la seva actitud el que la fa estrella del pop,
i és una cosa que també hem d'entendre.
Quants tios, cantants, famosos, no es mouen,
i les dones sempre sembla que haguem de demostrar una...
O sigui, que haguem de ser increïbles, brillants,
saber fer unes coreografies impactants...
Jo, a vegades, veig shows
d'aquell de la supervou de la Jennifer Rupy i la Shakira,
o la Beyoncé, que són increïbles, igualment,
però fan patir, dius, noies, o sigui,
quanta estona heu hagut d'estar assajant i preparant això.
Hi ha altres coses que també et fan diva i també et fan artista,
i la Rihanna això ho representa.
I've been everywhere, man, looking for someone,
someone who can please me and love me all night long.
I've been everywhere, man, looking for you, babe,
looking for you, babe, searching for you, babe.
Where have you been?
Cos I never see you out.
Aleshores, tornant al tema de la maternitat,
sí que en diverses reflexions ho voldria teoritzar molt,
perquè, ja us dic, la meva posició davant de la Rihanna
és que estava guapíssima, que estava estupenda,
i que la deixàvem pau, però, tot i així,
anem a apretar una mica més el debat, d'acord?
Llavors, hi haurà la maternitat i la maternitat desitjada,
perquè ella ha explicat que es va quedar embarassada,
perquè ella volia, una altra vegada ha sigut el segon fill,
és amb la Zap Rocky,
llavors això també va ser un bombazón al seu moment,
és una parella.
És que l'Andreu fa cara com que no sap qui és.
El pare del primer fill és el mateix?
Sí, sí, sí. Però el va enganyar.
Bueno, això ha quedat una mica a l'aire.
Sí, has tocat dos.
Em fa una mica de ràbia, això.
Li vas dir que l'Alba no tenia preparat...
Sembla que la va enganyar, però no...
Qui va enganyar qui?
La Zap Rocky, ella.
Però no han acabat de confirmar-ho, van seguir junts,
es va quedar embarassada, van tenir un fill i ara van pel segon,
llavors el tema ha quedat allà com en tierra.
Ho van tancar a casa.
Ho van tancar a casa, no ho van fer públic.
De fet, és una cosa que ells dos han fet molt...
No li va fer una cançó.
Però és veritat que és una cosa que han fet molt
i la seva relació, de fet, amb l'embaràs,
fotos de l'embaràs de l'anterior fill,
em van fer molt poques i quan va néixer el fill
va intrigar molts mesos d'ensenyar-lo
i endiar el nom també, que tenen molta cura amb la privacitat.
Tornant amb el cas de la maternitat desitjada,
el cas és que molta gent li va criticar
que ella ja havia anunciat la Super Bowl
i aquest retorn a la música,
perquè, com us deia, feia mesos que es dedicava només a la seva marca,
i la gent li va criticar que,
a veure, sapiguem que estava embarassada,
no acceptes aquest repte, no?
Llavors, clar, jo crec que aquí criar ja és prou difícil,
i encara ho és més maternar, conciliar i trobar el moment
en el que som ara,
i que això sigui compatible amb les vides,
com perquè sobre nosaltres siguem les que ens hem d'adaptar a l'entorn,
perquè el fet que estiguem embarassades és una putada per a alguns.
Llavors, com, ah, mira, tranquil, doncs m'amago la panxa,
tiro una mica enrere i ja, doncs després de la Super Bowl m'hi poso.
No, la Riana ens ha ensenyat
que no hi ha d'haver moment correcte o incorrecte.
Nosaltres hem de poder decidir quan volem ser mares,
quan ja estem, quan parim,
perquè la maternitat hauria de limitar, no?
I d'altra banda, tot i que els moviments
és veritat que fossin menys lleugers o més petosos,
feia el que podia, de totes maneres també ho he de dir,
que estem parlant d'una persona
que va actuar davant de milers i milions de persones,
que estava d'una plataforma transparent altíssima,
embarassada durant 13 minuts,
crec que tampoc és tan criticable aquest joc.
No és el més recomanable, segurament.
Però tot i així, podem brillar igual,
o sigui, la maternitat no ens ha d'invalidar
i el nostre d'acord no ha de ser sempre...
No s'ha de disposar sempre a les necessitats
i a les expectatives de l'espectador,
que a més van molt lligades a una sexualització.
De fet, vaig llegir un punt bastant interessant
d'un col·lectiu que es diu Afrocolectives,
que és un mitjà de comunicació profeminista, que deia,
les dones negres, a més,
no us devem més performance, més ball i més sexualitat,
i és veritat que una mica ho esperes, això,
de les artistes racialitzades,
que et donin un xou sexy, hot, no?
Igualment la Rihanna, només amb la seva presència ja ho és,
també us ho dic.
All of the lights
Turn up the lights in here, baby
Extra bright, I want you all to see this
Turn up the lights in here, baby
You know what I need
Want you to see everything
No, no em conec cap. No em coneixes cap?
No, això no és nostàlgic.
Perdona que et dic, això no és nostàlgic.
Jo no sabia ni quines cançons posar.
Ambrela és la nostàlgia.
Ara us diré un secret, ambrela.
Això sí que és nostàlgia.
Ambrela, segur que està...
Però clar, per als fans penseu que ambrela és com la de Menys.
És com obladio-obladada.
És molt interessant perquè estava feta per la Britney Spears.
La cançó d'Ambrela l'havia de cantar la Britney Spears,
però va rebutjar, l'haver aprofita Rihanna,
i ha sigut el hit de la Rihanna.
Perquè la Rihanna, o la Rihanna, no sé com...
Rihanna.
No escriu, no composa.
Interpreta només.
O sigui, sí que ha composat alguna, però no és de les artistes.
L'altre dia la Pat Giel ens va explicar que coneixia la persona
que havia escrit la cançó de Shakira Ibiza Rap.
Ah, sí?
Sí, i jo li havia dit que no l'havia escrit ella.
No, no.
Sí, però una cosa és que tu reconegui una persona com Pat Giel.
Però a la Shakira li va passar com les coses que volia dir.
Els hi tens.
Aquí ho tens.
Fes-me alguna cosa maco.
Quatre àudios web d'aquests.
Però crec que no va tocar gaire res, la persona que va escriure això.
De fet, Pat Giel,
les comparacions de vegades són bastant absurdes,
però té unes vibracions molt semblants a les de la Rihanna.
O sigui, té una actitud com molt anàrquica,
com molt de desídia...
I vas anar al concert, també?
També vaig anar al concert. I què tal?
L'Instagram de la Rihanna és batgalrirri.
I quan la Pat Giel es va ficar el nom,
molta gent va pensar que era com una espècie d'homenatge.
No sé si això és del tot. Et va agradar?
Em va agradar el concert de la Pat Giel,
va oferir força sou,
però dintre del que...
Tampoc va ser un superespectacle,
per això us deia que és aquesta actitud d'estrella
que es replica i que veiem en algunes artistes
i que per mi és més que suficient.
O sigui, sempre ha sigut una mica vaga, la Rihanna, no?
Això s'ha dit... A l'escenari, sí.
Jo estic supera favor de la gent vaga.
Però està bé, això, no? A més a més, arrel de la Superbowl,
s'han disparat i incrementat moltíssim
les reproduccions a la seva discografia,
perquè ella va fer una molt bona aposta.
Os vaig a fer un recopilatori dels meus millors temazos.
També té moltes cançons
amb molts dels cantants-rapers coneguts,
perquè literalment tothom volia cantar amb ella,
perquè té una presència espectacular,
tot i que només coneixeu umbrella, per això.
Vosaltres, o sigui, us agrada la Rihanna que us transmet?
A mi sí. Bueno, parla-t'ho, Roger, sisplau,
que tu l'has ballat més a la Rihanna.
O sigui, jo no me la poso a casa, però em sembla una artista fantàstica, sí.
Vull dir, però com que t'amaran, cançons de la Shakira, eh?
I de la Beyoncé.
O sigui, són dives, són dives.
Sí, però potser d'aquestes tres musicalment potser la Beyoncé, no?
Però bueno, això és un... Jo la Beyoncé és l'altra,
o sigui, per mi són les dues.
De fet, vaig al concert de la Beyoncé...
No em segureu, m'agrada molt la Shakira, perquè el ritme latino...
A mi, el ritme latino... A mi m'hi trobaràs.
O sigui, jo soc un paltescombra, però...
Mira, aquesta la vam fer servir...
com a jingle de Catalunya Ràdio la temporada passada, crec.
Ah, sí, és veritat!
Va ser la cançó de la temporada de Catalunya Ràdio
per tots els separadors,
i l'anunci que fèiem a TV3 era amb aquesta cançó.
Aquesta cançó té un parell d'anys de Rihanna, no?
No, en té una mica més, però...
Sí, doncs potser fa un parell de temporades.
Com mencionar aquesta cançó i les balades de la Rihanna,
perquè realment on ella flipa més en els directes,
que us els recomano si els voleu buscar per YouTube,
és quan canta balades.
O sigui, contràriament al que s'espera,
la Rihanna allà hi posa moltíssima emoció.
Quan canta les seves cançons més dramàtiques,
expressa molt, és literalment quan està en una rajola,
o sigui, quan està quieta.
Llavors, ella allà disfruta molt,
i és contrari al que hauries d'esperar.
Llavors, tot aquest tema de la Super Bowl,
personalment, hi ha molts fans de la Rihanna,
una, perquè què esperem de les divas
i què esperem de les dones embarassades,
i dos, perquè la Rihanna és així.
Ja ho sabíeu, que us va sortint.
No ho sé, si ja saps com m'ho poso, per què m'invites?
Doncs seria una mica això.
Va, l'última.
Això ja és de friki absolut, però és que aquesta cançó és increïble.
De fet, ella...
Hi ha una cosa molt forta de la Rihanna,
que és que té una cançó amb el bisbal.
És una cançó de les mans al cap.
Ara la buscarem.
Una cançó amb el bisbal...
Quan el tio se'n va anar a Miami...
No sé en quin moment va decidir que això era una bona idea.
Era una cançó que ella ja tenia, i llavors va entrar el bisbal.
Ara la busquem. Com es diu?
És que no me'n recordo com es diu aquesta.
Hate that I love you,
però la cançó és Hate that I love you,
però amb el bisbal no sé si l'havien canviat.
Espera, mira, mira, és aquesta. Pujo, pujo.
Aquesta, aquesta.
Xiquepa.
Uau!
Xxxt! Silenci.
Me vuelves a besar
y así me haces olvidar.
Ara.
I no me'n recordo de por qué.
You know that I hate it
You know exactly what to do
So that I can't stay mad at you
For too long, that's your own
You know that I hate it
Nadie me calma como tú
Y me doy cuenta
Y me doy cuenta que...
Sempre a Palma mateix. És que com destruir una cançó...
No, no. A part, aquí es veu que...
La bisbaleja molt.
O sigui, com el bisbal també va enviar un àudio al productor...
Jo crec que van gravar per saber...
No es van ni veure. No es van ni veure.
Jo crec que no sap ni qui és el bisbal.
La Riana no sap que existeix aquesta cançó.
Exacte. Bé, el cas és que després d'aquest gran espectacle...
es van publicar un reportatge fotogràfic a Vogue,
on ja sí que ell sortia embarassada,
arrossegant el seu manit i el seu fill,
ella sempre en primer pla,
i a més, sortia amb cara vampírica,
tormentada, diabòlica,
vestida de no em facis enfadar gens...
I llavors ens plantejava una maternitat imperfecta,
com poc desitjable, plena de pecat...
O sigui, era una estampa...
que podies arribar a pensar
que la Riana volia destruir la seva família
en qualsevol moment a la vegada.
I està bé també que hi hagi en aquests referents
a l'hora d'expressar i ensenyar una maternitat.
Superbowl, una vegada més, Riana, reina.
Reina. Poca nostàlgia, eh, al barriere, per això.
Per què poca nostàlgia? 12 i 21 minuts.
Perquè la meitat de cançons no em sonaven de res.
Però és que això és dels... Ho decideix ell, llavors.
Ell decideix les cançons... Segons si la coneix o no.
Les cançons que connecten amb la nostàlgia i les cançons.
A veure, Andreu, això no la queda...
Què, no? Sí, això, exacte.
Avui no sé per què faig aquesta secció.
Però feia temps que tenies ganes de fer-la.
Aquesta cançó fa temps... Ai, aquesta cançó.
De cop ja composo, no.
Aquesta secció ja fa temps que la tinc pensada
i és que avui li vull dedicar la secció
a la generació dels nostres pares.
Podem parlar de generació nascuda entre el 1955 i el 1970.
Podríem dir que... La generació del baby boom, no?
Que és la generació del baby boom,
que és la generació que va viure la transició...
Els anys bons. Els anys bons.
Són la gent...
És la gent que ha viscut millor que nosaltres, podríem dir,
que té dos cotxes, que es va comprar una casa...
Que té dues residències.
Que es va comprar un pis en 23 o 24 anys...
Vull dir coses que deies, però...
Avui en parlàvem aquest matí amb l'Eduard Voltas,
que és aquesta generació, precisament,
i que deia que en 25 anys es va comprar un pis a la Barceloneta.
A aquesta generació li vull dedicar jo aquesta secció,
perquè he vist que aquesta generació té uns tics,
té unes coses molt concretes que fan quasi tots.
M'agraden molt generalitzar-me.
I començaré amb la primera, si us sembla.
Estan al rei de la generalització. M'encanta.
Hi haurà molts ofesos, com sempre.
Que canviïn un mail.
Aquesta generació acostuma a arribar 15 hores abans a l'aeroport.
És la generació... Dels nostres pares.
Dels nostres pares.
Per si de cas, tu imagina't que convoquen una vaga
en el moment que estàs al taxi, tu imagina't que de cop...
Ells es pensen que perdran l'avió.
O sigui, ells van a dormir el dia abans pensant
que si no arriben 15 hores abans a l'aeroport,
perdran l'avió.
I et diuen allò típic de...
Podem estar ja passat el control.
Home, jo estic millor a casa que vam passar el control.
Llavors, aquesta gent s'imprimeix el bitllet d'avió i de tren,
no va amb el mòbil, no va amb el codi QR,
i també les entrades de cinema i de teatre.
Jo amb el tema dels bitllets d'avió fins fa pocs anys també ho feia.
També ho feies?
Si ja no calia, jo encara era de...
Em quedaria sense bateria.
La gent va... Clar, no et quedaràs sense bateria.
Quan fa que no et quedes sense bateria?
Els nostres pares tampoc és allò que estan tot el dia connectats.
Però és que al QR no em volen ni sentir parlar.
És que m'és igual que em fascini la vida.
Ells volen veure el seu nom, la porta, el no sé què,
quan us tinc la fila a quatre, a butaca, no sé què.
Això és una cosa que fan tota la generació del 55 al 70,
perquè tenen impresor a casa, això és un altre.
Jo no tinc impresor a casa.
Jo he d'anar a casa el meu pare.
Tu has d'anar a casa el teu pare.
La generació ja no té impresores.
Seguim amb el tema mòbil,
perquè són gent que no posa mai el despertador del mòbil,
perquè tampoc se'n refien del mòbil.
Ells tenen una altra ràdio despertador o rellotge despertador.
Però ells no es fiquen l'alarma
per despertar-se cada matí amb el mòbil,
perquè és que no hi confien, amb el mòbil.
O, per exemple, quan hi ha un canvi d'horari.
Clar, no, ells ho canvien tot.
Es tornen bojos, els canvis d'horari.
A part tot arreu, el del cotxe és el primer que canvien.
Més coses, és que puc no parar.
Ja és l'única generació que utilitza cada dia el Facebook.
És l'única generació...
Us queda el Facebook? No, jo no en tinc.
A mi me'l van capant. Te'l vas esborrar.
Sí, me'l vaig esborrar.
Em fa pena, perquè ja tenia fotos nostàlgia de veritat.
Són gent que cada dia utilitzen el Facebook per informar-se
i per veure que el guapo o la guapa de la classe
està ja amargat o amargada,
i això posa molt content quan veus
que el que triomfava o la que triomfava més de la classe
ara és un amargat.
Normalment et puja l'autoestima.
Alerta, perquè aquí sí que ja ve per mi el tema
que fan tota la generació aquella,
que és que sap el nom de totes les carreteres de Catalunya.
I es neguen a posar el GPS.
T'expliquen per arribar a un lloc i t'ho expliquen de memòria.
Fico un exemple que podria ser el cas.
Tu agafes la C32, tires 10 quilòmetres,
i quan veus una gasolinera surts a la següent sortida,
trobaràs dues rotondes seguides.
A la segona rotonda agafes la quarta sortida, et poses al lateral,
gires quan vegis un cartell que posa restaurant al Canigó,
i allà hi serà no té pèrdua.
Evidentment que té pèrdua. I per això existeix el GPS.
Si tu ara em dius, em pots enviar a on hem quedat per dinar?
Jo tinc un GPS al mòbil, que jo... no, volen...
És que et diuen els noms.
Jo, per exemple, sento el trànsit a la ràdio,
jo no vull anar contra la gent del trànsit.
Però a tu et sembla una cosa obsoleta,
que no s'hauria de fer trànsit.
No ho sé si no s'hauria de fer,
però a mi em diuen, no, retenjons al Papiol...
Quina carrera, aquí? La C32?
La versió de ciutat d'aquesta generació és als busos.
O sigui, se saben totes les línies de bus, increïble.
La meva tieta és una màquina, on vas aquí?
Ah, doncs fa el 63 i després fes el 34, no sé on.
Això és bestial.
Però és increïble, perquè saben totes les carreteres.
A mi em flipa.
Per ells, el cotxe, seguint una mica amb el tema del trànsit,
el cotxe és una cosa sagrada.
El trànsit, que és una generació que acostuma a tenir dos cotxes,
amb un no es conformen, sinó que en tenen dos.
Estan molt enfadats amb la colau.
Estan molt enfadats amb la colau.
Però tenen una cosa, tota aquesta generació,
que és que quan aparquen, miren que no hi hagi res a la vista.
Ah, sí? Són aquella generació...
Que hi va haver una època en què el minidisc el treies i la amagaves.
El treies... No, però alerta, aquesta bossa...
Aquesta bossa, et diuen, per exemple,
aquesta bossa la deixaràs aquí a la vista?
Aquí Barcelona roba molt.
Era una mena de parell per fixar el volant.
Sí, sí, sí, sí.
Era una cosa que es de la Garrote Ville, pràcticament.
Sí, sí, sí. Increïble.
Llavors, també tenen que si, per exemple,
porten el portaequipatge es ple, no el volen obrir.
No el volen obrir.
O si l'obren, l'obren com si fossin agents secrets.
Això fa dubtar moltíssim.
Si algú et veu fer això, aquest tio porta or.
O porta or. Li obrirem el cotxe.
O sigui, dissimuleu, feu veure que no porteu res.
I no passa res per deixar coses a la vista,
perquè ara jo crec que van amb uns aparells.
Els lladres van amb uns aparells
que detecten si hi ha coses electròniques,
si hi ha ordinadors...
Potser no els importa, la teva caçadora.
No, que encara que ho tinguis amagat, ells saben que hi ha coses.
Ells saben si hi ha coses de valor.
En el cotxe també fiquen encara el protector del vidre,
perquè el volant no es cremilla a la platja.
Normalment aquest protector...
És que em recorden el meu iaia, això.
Aquest protector de vidre és de publicitat.
De tabac, càmel, va a boro, allà, de cop.
Això ho fan moltíssim.
Ordenen els canals de televisió, encara.
Els hi és...
I si és molt català, la persona fica a TV3 el número 1.
Això ho fan aquesta generació.
Necessita que els canals estiguin ordenats i ordenats dintre el seu càmel.
TV3, el número 1, fa molt de català.
Fa molt. I jo, el 4, tenia el 33.
Jo tenia el 3 a TV3 i el 4 al 33.
Sí, a casa també.
I televisió espanyola on era, aleshores?
Al 2. I a l'2, a la 3.
Ostres, però quin despropòsit. Reinvertíeu el 3.
Bueno, TV3, el que feia era modificar tot el comandament.
Sí, sí, sí.
M'anava TV3 i després la resta.
Llavors tenen una altra cosa, que això em fa molta gràcia,
que tenen un lloc fix al sofà de casa seva i a la taula del menjador.
Al seu cul, allà.
Si tu, per exemple, et fiques... Diuen, aquest és el meu lloc.
Aquest és el teu lloc? Vull dir, deixa'm veure l'entrada.
Aquí em sento jo, però no passa res.
I també a les taules. Sí, sí, a les taules del menjador, també.
I ho tenen superorganitzat. Si som 4, jo vaig aquí.
Però si som 6, ho tenen super al cap, els preocupa moltíssim.
Llavors, això sí que veureu que és de saut d'aquesta generació,
que és la generació que agafa el mòbil amb la mà esquerra
i escriuen amb l'aldit índex de la mà dreta.
O sigui, són gent que no agafa el mòbil amb una mà i escriu.
És molt cruel. Sí, això ho fan.
I per últim, puc dir l'última? Sí, ja mai tant.
Sempre porten aquesta generació diner en efectiu.
O sigui, és una generació que sempre...
O sigui, tu i el pare tens 20 euros cap amunt.
Sempre tenen...
Jo, per exemple, vaig a comprar coses
i he de pagar un euro amb 20 amb la targeta.
70 cèntims els pago amb targeta, actualment.
Els meus pares no entenen com jo surto al carrer sense efectiu.
O sigui, els sembla que si no tens efectiu, no ho sé.
Alba Riera i Andreu Joanola juguen a l'Hora de Llebar-se.
Dos quarts d'una del mitjà, va, que ho rematem, això.
Alba Riera, Andreu, Joanola, 4 noms, un de viu, 3 de morts,
qui venci comença la setmana que ve.
Va, començo jo, eh? Avui faig assassins.
Ah, molt bé.
He triat que he pensat que allà potser és una molt bona dinàmica.
No sabré gens i vius. Bé, no passa res.
Ted Bundy, Marc Chapman, Charles Manson, John Wayne.
Qui està viu, no? Clar.
Tornem a dir els noms.
Ted Bundy, Marc Chapman, Charles Manson, Marc Chapman.
És correcte. És l'assassí de John Lennon.
És l'assassí de John Lennon. Molt bé, Alba, va.
Literalment per potre.
Aquests són 4 persones que han actuat a la Super Bowl.
Ella Fitzgerland, Whitney Houston, Prince o Diana Ross?
No, el Prince està mort.
La Whitney Houston està morta.
I els altres dos, digues.
Ella Fitzgerland i Diana Ross.
Jo dic que la viva és Diana Ross.
Sí, senyor! Pensant, eh?
M'ha fet il·lusió que guanyessis, imagina't.
La setmana que ve comença Andreu Joan.
Per favor, ja era hora. Ja era hora.
Fem una pausa. Tinc el Pep Noguí aquí.
Bon dia, Bonora. Hola, bon dia.
Avui empanades, empanades i ofes.
Hòstia, com us en encaradeu de la gent de la meva època, eh?
Andreu, Andreu, Andreu, pillaràs.
A quants coincideixes?
El 90%.
Fantàstic, has tingut molt acurat.
Tu vas amb caixa, encara, Nogué? No.
Sempre. I així se t'acaba la bateria del telèfon.
Però, a l'hora de viatjar, tu no t'imprimeixes el bitllet, o sí?
Jo, jo sí.
Jo me l'imprimeixo.
Me l'imprimeixo.
Li faig captura de pantalla i el tinc a la cartera.
I també vas amb 15 hores d'antel·lació a l'aeroport.
També, segur.
Ostres, Nogué. Increïble.
De seguida, no teniu la sensació
que hi ha molts llocs d'empanades a Barcelona?
S'està posant de moda.
La Poblenou és veritat, en concret.
S'està posant de moda i no sé si m'agrada.
Avui parlarem més de iofes,
però al final és de farcimenta, no, Nogué, el que parlarem avui?
Sí, sí. Avui farem un repàs
a totes les, voldríem dir, pastes farcides del món.
Fantàstic. Doncs això serà d'aquí uns instants.
Alba Riera, Andreu Xonala, moltes gràcies.
Ara tornem.
Les biblioteques municipals també som més que un club.
Amb més de dos milions d'usuaris, som el club amb més carnets.
A la xarxa de biblioteques municipals
de la província de Barcelona,
compartim lectures, cultura i coneixements.
Només hi faltes tu.
Visita bibliotecavirtual.diva.cat.
Fes-te el carnet i gaudeix de tots els seus avantatges.
Diputació de Barcelona.
Les rebaixes de vets arriben a la fi amb els millors descomptes.
Estalvia fins a un 60% en matalassos,
bases, coixins i roba de llit
de les millors marques.
Comença a descansar de veritat
amb els últims dies de rebaixes de vets.
Entra vets, coneix i troba la teva botiga més propera.
Ho tenim tot per aquesta renovació
amb molta inspiració
i gran canvi per a dos.
Bauhaus, tot el que imagines per la reforma del teu bany i cuina.
Si ho busques, ho tenim.
Ja fa un any que les seves vides depenen de trobar un refugi.
Aquesta nit, Ricard Ostrell cara a cara
amb el col·lapse d'Ucraïna a TV3.
Un any en guerra.
TV3 i Catalunya Ràdio sobre el terreny.
Dissabte el tot gira es trasllada a Badalona
per viure a la Copa ACB.
A partir de les 4 de la tarda farem un ampli seguiment
de les semifinals de la Copa des de l'Olimpíc de Badalona.
També viurem l'ambient d'una ciutat que vibra amb el bàsquet
i que ha tardat 40 anys a tornar a ser la seu de la Copa.
A dos quarts de 7, la primera semifinal, Unicaja Madrid,
i a partir de dos quarts de 10, el plat fort, Peña Tenerife.
A més, seguirem la jornada de futbol amb Los Asuna Madrid.
Tot gira.
Dissabte, a partir de les 4 de la tarda, amb David Clopés.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Hello and welcome to Feeling the Sink.
Com podem convertir l'epercitat en un repte?
Cap a on va? Al món de demà? En comunicació?
Això és longuàrbia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Als dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'Enguàrdia de l'Enrique Alpena, l'ofici de viure d'en Gasper Nandés,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sarda.
Catalunya Ràdio.
Liona.
Estic una mica ratllada perquè s'ha despertat de la migdiada
plorant a saco i suposo que són les dents.
I Cosellers.
És l'escola? El meu fill avui no vindrà perquè està malalt.
I amb qui parlo? Amb el meu pare.
Pau Guillamet, necessito que vinguis a fer de cangur dels meus fills.
Per molt que tu ja has cuidat molt dels teus,
si vens, segur que ho tornes a reviure tot per primer cop.
El programa per pares, mares i famílies
amb criatures entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres que estem tot el dia
nens amunt, nens avall.
Cada dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Passen 6 minuts de dos quarts d'una.
L'arca de Noguer.
Pep Noguer, ara sí. Bon dia, bon hora.
Bon dia, bon dia. Què tal? Com anem?
Bé, m'han dit que estàs fent la matança del porc, aquests dies.
Sí, mira, avui vaig molt de bòlit,
perquè aquest dematí estava aquí ajudant uns amics
que fan la matança del porc.
Tot això ja saps que ara, moltes vegades,
la gran majoria ja compren el porc bonet i sacrificat,
que, a més a més, està en totes les lleis sanitàries,
però això de desfer el porc i de trinxar la carn i fer les botifarres
ja té molta feina.
Ara haig d'anar aquí amb vosaltres i ja estic organitzant,
perquè aquesta setmana que ve serà de bojos d'escapa.
Però saps per què, no? Per què, per què?
Què fas tu dimarts?
Dimarts, res extraordinari que sàpiga jo.
Home, doncs dimarts és el superdimarts
de les escudelles, les sopes i els ranxos arreu de Catalunya.
Saps allò?
Les històriques places, per exemple, de Montmaneu,
de Castellteresol, de Pons, de Vidreres, de Berges, de Campmany,
foten aquestes calderes, diguem-ne, populars,
que això és una delícia.
Jo crec que aniria bé que la setmana que ve
parlessim una mica de vegetals,
perquè jo crec que entre les botifarres d'avui
i la caldera del rancho de Vidreres, dimarts,
no sé com acabaré jo, eh?
Molt bé, doncs ens ho apuntem de cara la setmana que ve.
Avui anem a tot el que seria el farciment.
Sí.
Perquè pràcticament en tots els receptaris del món
apareixen les empanades de diferents masses
amb diferents farcits i en diversos formats.
Amb el boom de la cuina xinesa i japonesa,
cada vegada ens són més familiars els dumplings, les iotes...
És per això que ens acompanyen l'Èlia Caral,
és la responsable del restaurant Dr. Zhang,
a Barcelona, al carrer Sepulveda.
Bon dia i bona hora, Èlia, què tal, com estàs?
Bon dia, molt bé. T'has de costar una mica el micro.
Perfecte. Això mateix.
Què em dóna bé aquesta afició per la gastronomia asiàtica, Èlia?
Jo vaig estar vivint a Xina un temps
i allà m'estava tot el dia menjant dumplings
i tot tipus de menjar asiàtic.
O sigui, el dumpling, per definició, què és?
És l'aiosa, què és?
La gaiosa és japonesa, tècnicament, i és un tipus de dumpling.
El dumpling seria tot el que engloba, tot el que està farcit.
I de què és el farcit, del que vulguem?
Del que vulguem.
La gaiosa és de porc,
però després tu pots farcir-ho del que tu vulguis.
El ravioli també és un dumpling, diguem-ne.
Llavors, tot el que va envoltat en una massa,
ho considerem un dumpling.
Què tal, aquests anys vivint a la Xina?
Bé, molt divertit. Molt bé.
L'objectiu era gastronòmic o era un altre?
No, jo soc tècnicament dissenyadora gràfica
i me'n vaig anar a viure allà,
i d'allà em va sortir tot el tema de muntar un restaurant de dumplings.
I vas arribar aquí o vas tornar cap aquí?
Vaig tornar cap aquí i vaig seguir fent ser dissenyadora,
però tenia la idea de muntar un restaurant de dumplings
fins que al final ho vaig fer.
Hi ha un boom, sí, sí, sí.
Però bueno, jo l'entenc, eh?, estan boníssims.
I és a dir, hi ha un boom de dumplings,
però tu no el cas, veus, per exemple, de la cuina asiàtica,
però hi ha molta empanada argentina, per exemple, també, no?
Sí, jo suposo que tècnicament seria el mateix,
però l'origen del dumpling és xinès.
Nouguet, nouguet.
De fet, a la Xina es diuen jausí, no?, o alguna cosa així?
Sí, el jausí és el germà de la gaiosa.
El jausí ve de la Xina i la gaiosa ve de Japó,
però tècnicament són semblants.
Clar, és que...
O sigui, si fem un símil entre dumpling, empanada, empanadilla,
empanador, digue-li com vulguis, és això que diem ara, no?
És a dir, no deixa de ser una mena de massa,
podríem dir, d'edat de carboni, de farina,
amb diverses tipologies, alhora sempre van fracides.
Clar, aquí hi ha una cosa important.
Un és el tipus de massa... Exacte.
...que diferencia molt, per exemple,
de la pasta aquesta que s'utilitza per fer les gioses,
o, per exemple, la pasta fil,
o que utilitzen, per exemple, a la zona de Turquia o de Grècia,
o, per exemple, les samoses de la Índia,
també que ja és un altre tipus de massa molt més, diguem-ne,
molt més de pa com les que fem nosaltres aquí, no?
Què té aquesta massa de les gioses que...
Ostres, que sigui tan fina, tan suau,
que te la menges, podríem dir, gairebé, empassada, eh?
No l'has ni de mastegar.
Vale, hi ha molts tipus de massa, no?
La massa, per exemple, del xaolongbao,
que el xaolongbao és aquest que té el líquid a dins,
que és originari de Xangai,
aquest és una massa molt, molt, molt fina.
És com elàstica.
Deu portar una miqueta d'oli i és una mica elàstica.
Per exemple, després hi ha tot el tema dels baus.
Els baus són masses molt més gruixudes,
més com pa, que porten tot el tipus de llevat,
i es fermenten.
Llavors, hi ha molts tipus de masses, moltíssims.
També moltes vegades es combinen amb tapioca,
perquè són així com més transparents,
o farines d'arròs, n'hi ha molts tipus, la veritat.
Clar, a quina hora ho mengen, ells, per dinar, per sopar?
A veure...
Hi ha el dimsum, que el dimsum és més originari de Canton,
del sud de Xina,
que es menja durant el te.
A l'hora del te fan com una espècie de, diguem, branch,
i ells ho prenen a aquella hora.
Però ara ja avui en dia has de menjar totes hores i no hi ha horaris.
Pots menjar dumplings per dinar, per sopar, quan vulguis.
I vosaltres quins horaris feu? Nosaltres fem migdia i nit.
Fem-ne els dos.
Tens la sensació, Noguer, que a la cuina catalana
els dumplings serien la croqueta o és una mala comparació?
No, no.
Podríem dir les empanadilles, els panadons, els rubiols...
Sí.
O sigui, més empanadilla que no pas croqueta, no?
Sí, però farcit que no rebossat.
I després, clar, aquests últims anys,
sobretot el tema de l'aiosa,
que fa un protagonisme extraordinari, no?
L'origen de l'aiosa és porc.
Però ara hi posen el que els dona la gana, també.
El que vulguis, el que vulguis.
L'únic que sí que la gent confon, perquè l'aiosa és només japonesa.
Llavors, si tu vas a un restaurant xinès
i demanes una aiosa, tècnicament no és correcte.
Hauria de ser un jausi, que són diferents.
Però sí que abans eren de porc o de carn, i ara ja de tot.
De verdures, i inclús dolços, també.
Pep.
Clar, jo crec que aquí el que podríem fer
seria gairebé un menú d'agustació,
que jo soc molt fan d'això del menú d'agustació
de, digue-l'hi, dumplings i oses, no?
És a dir, començar, diguem-ne, per uns de verdures,
després uns de peix, uns de carn,
i acabar per aquest de postres.
Això seria, diguem-ne, una cosa que podríem fer-ho?
O ho trobes una bestiesa?
No, no, i tant, es podria fer.
De fet, els dimsams ja te'ls posen a la taula tots junts,
i n'hi ha de porc, de pollastre, de pollastre i llagustí,
dolços, tots alhora.
Està bé, es fa així.
Veus?
Clar, aquí hi ha una altra cosa, que és aquests que deies,
que van plens de brou, no?
Aquests has de vagilar perquè et pots fotre alguna cremada,
allò que si estàs als Estats Units val més posar-ho
quan els portes, perquè si no et poden denunciar, no?
Sí, de fet, es menja que tu fas una petita mossegada,
treus una miqueta de líquid,
després, amb aquest foradet que tens,
li poses la salsa, que normalment és vinagre amb gingebre,
i després tu menges tot d'una mossegada, no?
I molts d'aquests farcellets van amb salsa, no?
Sí, la majoria van amb salsa.
Quina mena de salsa?
La que es fa més a Xina,
que és la que estic explicant d'aquests dimsams,
amb espècies, gengibre,
i una miqueta, a vegades, picant, també, inclús.
El wasabi o no?
No, el wasabi és japonès,
i és el que es fa servir pel sushi, tècnicament.
Aquests dumplings són més amb líquids.
I quin piquen, quin piquen?
Posen chili oil, moltes vegades,
olis de chili, coses que són tipo cayena.
Digues, Pep.
Jo anava a dir, clar, amb tot això,
hi ha una cosa molt important, que és fer-te-les tu mateix, no?
És a dir, jo suposo que vosaltres,
amb la quantitat que deveu fer,
deveu tenir-ho ja molt estandaritzat,
però és que, clar, tots són igual.
I vaig dir que això, també,
perquè l'altre dia vaig veure en una botiga
que ja en venen de congelats.
Clar, aquí hi ha una gran diferència.
Jo no sé, vosaltres, com ho feu, això,
perquè és una cosa que porta feina.
Com ho teniu, diguem-ne, estandaritzat?
Porta moltíssima feina, la veritat.
És molt laboriós, el que deies.
Com fer una croqueta, sí que és al mateix temps, gairebé.
Nosaltres, el que fem ara,
ho fèiem diferent al principi, ara ho fem d'una altra manera,
els fem i els congelem,
perquè hem arribat a fer 3.700 àmplings en dos dies.
Uau.
Llavors, la idea és anar-los congelant
i després el que fem és calentar-los, fregir-los,
planxar-los, cadascun la seva tècnica,
però els hem de congelar
perquè és impossible fer-los en el moment.
Ara dius fregit, planxat, no sé si...
Vapor. Vapor, bullit.
Sí, hi ha algunes masses que permeten planxar,
hi ha algunes que no permeten planxar.
Per exemple, el guantó, que és una massa quadrada molt fina,
aquesta normalment es fa fregida, fregida o a la sopa, bullit.
Llavors, cada massa et permet fer una cocció diferent.
T'atreviries a fer-ho cas, això, Noguer?
Home, jo sí, el que passa és que hauria d'anar a fer un estatge aquí...
Sí, perquè ho veig difícil, eh?
O sigui, crec que és una cosa que val la pena un dia dir
Avui anem a menjar dumplings a tal lloc que sé que són bons,
perquè et deu portar feina.
Porta molta feina, és la típica cosa que sembla fàcil,
però després és laboriosa.
No és difícil, però és laboriosa, i sí que és millor que t'ho facin,
perquè el temps que comporta fer-ho és més còmode que t'ho facin.
Clar, jo hi ha una cosa, també, que crec que això,
jo que, diguem-ne, que tinc allò poca memòria,
que hauríem de fer ja és el noms i imatges.
És a dir, jo em foto un embolic
amb tots aquests noms que ja no sé què és el que demano.
Hi ha alguna manera d'enrecordar-se?
Perquè, clar, hi ha tants noms diferents,
per tantes peces diferents, el tipus de massa?
És complicat. Em lio, fins i tot jo, eh?
N'hi ha tants, els dimsams és infinit,
i depèn de la regió, tenen un nom o un altre,
a més que normalment els noms són complicats,
perquè també són en xinès,
i es costa moltíssim, inclús, de pronunciar.
El que passa és que aquí no tenim tots els tipus.
Hi ha el xaolongbao, hi ha la guiosa,
hi ha el jaosi, el guantó, el saumai...
Molts n'hi ha bastants, però no n'hi ha tants com a la Xina.
A la Xina n'hi ha milions. Et perds.
Clar. I una cosa important, aquests que són tan fictits,
és a dir, aquesta massa, costa molt de fer?
O quin tipus de farina, perquè, clar...
És farina. Jo miro que...
És farina de blat normal i corrent.
Farina de blat i el que et deia abans,
a vegades hi posen una miqueta de tapioca,
perquè estigui una miqueta més transparent.
Però normalment, el que es diu el dumpling,
són de farina de blat, amb aigua, inclús, a vegades, amb sucre.
Els bous porten sucre.
Hi ha molt d'introsisme, també, en el sector?
Sí. Bueno, típic que a vegades vas a un restaurant
i et diuen, mira, estic fent un bau,
i dius, hòstia, això no és un bau, això és una guiosa, o no?
Una miqueta sí. El que passa és que és complicat,
perquè n'hi ha tants que jo entenc que la gent es confongui.
Amb el producte. Amb l'interior.
Sí? Sí.
El farcit. El farcit.
Hi ha farcits, passa a vegades, que vas a un restaurant,
demanes un dumpling, m'ho invento, eh?, de pollastre,
i podria ser de porc, o podria ser...
que són com uns conglomerats de farines, a vegades,
que costa una mica de reconèixer que són, no?
Home, els bous es nota molt, eh?,
si te'l fas tu o és congelat, perquè en venen uns,
que semblen allò fets en una fàbrica
que els fan d'un milió a un milió cada hora,
que es veuen molt, en canvi, els casolans, el bau,
ostres, es nota molt.
I, de fet, el bau, també, és una d'aquelles menges,
podríem dir, farcides,
que s'assemblarien més a, gairebé podríem dir,
als tacos mexicans, no?
Que no passa a l'apropiagiosa.
Sí, sí, a veure, els bous que tu dius que estan oberts,
és algo molt d'occidental.
Jo els bous que menjava allà a la Xina eren el bau,
perquè el farcit estava a dins, no era com un taco,
era com una boleta amb farcit a dins.
El mateix tipus de pa, que és molt espumós,
però el farcit a dins no era obert.
Jo crec que els bau aquí els va posar més de moda
aquest cuiner, diguem-ne, d'origen xinès,
de Nova York, dels Estats Units,
que no pas els propis xinesos, no?
Exacte, sí, sí.
Passem pel consultori, avui, o no? Va, ni a mi, ni a mi.
L'Àlia també ens ajudarà, va, som-hi.
Que tenim feina acumulada de fa dies.
Quina quantitat d'aigua es necessita per cuinar arròs?
Mira, aquesta és senzilla, però...
No, senzilla no, és molt complicada,
perquè, clar, és una d'aquelles preguntes...
Mira, jo sempre dic que aquesta és aquelles preguntes que...
igual de quant tarda vull coure un ou, no?
Clar, depèn. Depèn de quin tipus d'arròs,
depèn de en quin recipient ho facis,
i depèn de què vulguis fer.
És a dir, per exemple, posant-s'ho, diguem-ne, una mica senzill.
Tu vols fer una paella,
doncs una paella sol fer amb un arròs de gra rodó o gra semi llarg,
i una paella que entenem que és una cosa, diguem-ne,
una paella que normalment és un arròs sec,
va més o menys al doble de l'arròs.
Però tu vols fer un arròs caldós a la cassola,
doncs te'n vas, diguem-ne, amb un gra rodó,
i més o menys és al voltant de dos i mig,
diguem-ne, parts d'aigua o de brou per tipus d'arròs.
Vols fer un risotto,
un risotto el fas amb un gra rodó,
però d'unes varietats molt especials,
tipus carneroli, violoninano,
i aquestes ja necessiten el triple d'aigua o de brou.
Jo no sé, per exemple, si l'arròs, diguem-ne, del sushi,
que té una cocció molt diferent,
que tu l'acous, diguem-ne, molt poc temps,
a temperatura molt baixa, però, a més a més, tapat,
jo crec que s'assembla més al doble que no pas al triple.
Elia.Sí, jo crec que és el doble, no?
Nosaltres fem arròs...
El que fem nosaltres és l'arròs aquest de jasmine,
que és com...El llarg, sí.
El llarg, sí, i el fem com si fos sushi, i queda igual de bo.
És com glutinós, una mica.
Que el rentem primer, perquè se'n vagi tot l'almidor,
i queda així com enganxós.
Sí, clar, queda enganxós.
A veure, mira, ja que parlem de cuina asiàtica,
el kimchi i la col confitada que fem a Catalunya és el mateix?
Kimchi i col confitada.No, no, no.
Res a veure, eh?
No, el kimchi és col fermentada i sempre porta picant.
Exacte.
I la col confitada podrien dir que és col ambinagrada,
és a dir, és una barreja d'aigua i vinagre amb una mica de sal,
a parts proporcionals, tot depenent de com vols que vagi ràpid o lent,
i ja està, aquí no hi ha fermentació.
El kimchi està ral·lant, perquè no és un producte fàcil.
Mira, ahir me'n van portar un pot a casa.
Deuen veure'm que haig de fer salut,
i això sí que és veritat,
les verdures fermentades van molt bé, diguem-ne,
per la part de la digestió, eh?
El que passa, que també és veritat,
que jo no sé si tothom, diguem-ne, s'hi acostuma.
Jo, que soc, diguem-ne,
que tinc més l'acostum de la tradició d'una col confitada,
t'haig de dir que jo el kimchi m'agrada molt,
però amb petites dosis.
Bueno, el kimchi allà a Corea el tenen a totes les taules,
a totes les famílies menjant kimchi.
Tots tenen a casa.
Necessites un temps de preparació, perquè és una cosa que fermenta.
Ha de fermentar, sí, sí. Va, l'última consulta.
Vaig sovint a Olot, diu la Marta, veig un embotit que en diuen Bayona.
És pernil? Ai, no, no, no, no.
De fet, és curiós perquè, mira, la Bayona és molt gironina,
hi ha molta gent, a vegades,
que es pensa que Bayona ve del pernil de Bayona,
i no, no té res a veure.
És a dir, la Bayona és un tipus d'embotit
que sol fer, diguem-ne, de la part del cap de llom,
és a dir, del clatell del porc,
però que també, diguem-ne, després et trobes
que hi ha gent que el fa de la part del pernil,
és a dir, de la part de la cuixa i de la part de l'espalla.
És una gran peça de carn que es saltebre
i es deixa uns dies a la nevera allò que vagi agafant,
diguem-ne, el gust i la celebror,
i després s'emboteix, es penja i es deixa curar.
Podríem dir que tenim un tipus, diguem-ne,
de peça d'embotit curada,
que no tardes tant, no tardes dos anys com un pernil,
i que en quatre, tres, quatre mesos ja te la pots menjar.
I és deliciós, és una delícia.
Sobretot, a mi m'agrada molt aquesta del clatell,
la del cap de llom, allò que popularment,
quan la comprem a la carnisseria, diem la carn magra,
sobretot escapa perquè té aquesta veta de greix,
que és una delícia pel gust.
Avui, amb l'Èlia Caral, responsable del restaurant Dr. Zang Barcelona,
hem parlat de dumplings,
i amb el Pep Noguer hem posat també la cullerada.
Moltes gràcies, Pep Noguer, moltes gràcies, Èlia.
Jo aquesta setmana vaig a fer el menú de dumplings.
Molt bé, allà t'espero. Salut, bon profit, Noguer. Ara tornem.
Culinàrio Museu Fert, l'arca de Noguer.
El suplement amb Roger Escapa.
Torna a Barcelona Districte Cultural.
Del 9 de febrer al 5 de maig, 235 espectacles de teatre, circ,
dansa i audiovisuals es reparteixen en 34 escenaris
de tots els districtes de la ciutat.
Tota la informació i reserva prèvia a districtecultural.barcelona.
Entrada gratuïta.
Barcelona Districte Cultural, el circuit cultural als barris.
Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona.
Ho tenim tot per a aquesta renovació.
Amb molta inspiració.
Gran canvi per a dos.
Dauhaus, tot el que imagines per la reforma del teu bany i cuina.
Si ho busques, ho tenim.
Aquí Francesc Gavina.
Tenim històries apassionants.
Optimistes i vitals.
Un podcast del doblatge en català.
Com el color vermell.
Tenim relats innovadors.
Invinguts al llindar.
Actuals, com el color lilà.
I també en tenim de verds.
De proximitat.
De prestigi.
De bengua.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web,
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio, som podcast.
Les biblioteques municipals també som més que un club.
Amb més de dos milions d'usuaris, som el club amb més carnets.
A la xarxa de biblioteques municipals
de la província de Barcelona,
compartim lectures, cultura i coneixements.
Només hi faltes tu.
Visita bibliotecavirtual.diva.cat.
Fes-te el carnet i gaudeix de tots els seus avantatges.
Diputació de Barcelona.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Amb el lema Latin Boom,
Animac, la mostra internacional de cinema d'animació de Catalunya,
celebra l'explosió creativa de l'animació llatinoamericana
amb projeccions dels millors curmetratges i llargmetratges,
monogràfics, retrospectives i conferències amb els seus creadors.
Del 23 al 26 de febrer a Lleida
i del 3 al 12 de març online.
Més informació a animac.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El 24, 26 i 28 de febrer al Teatre Tarragona,
l'auditori Enric Granados de Lleida
i el Palau de la Música Catalana,
Katia i Mariell Lavec amb la Francho Berfil Harmonia
interpretaran el concert per a dos pianos i orquestra de Mozart.
Una obra en què la compenetració entre les dues persolistes
és clau per transmetre la bellesa d'aquesta partitura.
Més informació a franchoberfil.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
3 minuts per arribar a la 1 del migdia.
Aquesta tarda enganxats al Tot Gira des de Badalona,
en clau bàsquet, en clau copa del rei,
amb la Penya encara viva contra el Tenerife,
amb aquesta semifinal que gaudirem amb el Tot Gira del Clopès
Hola, Ernest Macià, bona tarda, Ernest.
Com estem, Roger? Molt bé, ets a Badalona, hi ha Ernest?
Sí, sí, soc a la pista.
Ara mateix estic trepitjant la pista del pavelló.
Quina pista més fantàstica amb aquest parquet tan sensacional
que han organitzat aquests dies, eh?
Saps on és, aquest parquet? D'on?
L'han importat de Madrid, del Whithing Center,
on juga el Madrid, tu.
Es veu que aquí no els va bé el parquet,
que ja l'han agafat i l'han muntat aquí.
Carai, tu, carai. És curiós, eh?
Escolta'm, amb aquesta copa no vull dir descafeïnada,
sinó amb els quarts de final, el primer partit,
i amb totes les esperances posades a la penya, Ernest.
Esperem que avui la penya es clasifique per la final,
juga amb el Tenerife, que és un equipàs.
Ara passa per davant d'un jugador del Tenerife, el Suso Salin,
però la veritat és que és un equipàs al Tenerife
i si guanya la penya serà sorpresa,
però evidentment que seria la il·lusió de la nostra vida
que la penya jugui a la final perquè ningú hi comptava.
Encara que jugui a casa, la veritat és que mai guanya
l'equip de casa a la copa, fa 21 anys,
o sigui que seria una gran sorpresa
I amb aquestes narracions on també hi ha un tastet
de llengua catalana, Ernest, perquè feu el Tenerife
amb llengua que és sensacional, això.
Bé, aprofitem que hi ha partits de bàsquet
perquè els audience ens donin idees
sobre com podríem anomenar paraules
que en bàsquet diem en anglès, com, per exemple,
haliup o instant replay o crossover, que és una jugada,
i llavors demanem a la gent com ho dirien en català.
I, per exemple, ja s'ha normalitzat,
i també gràcies al termcat, que depèn del Departament de Cultura,
és l'autoritat lingüística en termes d'això, de neologismes,
doncs a haliup ja no li diem haliub, li diem mata el vol,
perquè així ho van voler els audience.
O palomero, que és una paraula malllevada del castellà,
li diem llepa-cèrculs.
O instant replay, repressió instantània.
Vull dir que estem inventant, estem renovant,
estem exfoliant el català Roger.
T'escoltem aquesta tarda, Ernest, una abraçada, cuideu-vos.
Un altre per vosaltres.
Ben d'hora, ben d'hora, fins a una del migdia.
Salut i ràdio, enganxats a tarda de bàsquet avui al Tots gira.
Demà a les 6, més suplement. Que vagi bé.