Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
L'incendi de Covelles ja està controlat segons els bombers.
Ara mateix hi ha 6 dotacions per evitar possibles rebifalles.
Les flames van obligades a allotjar i 20 persones
d'una urbanització propera que van poder tornar a casa
al cap d'unes hores i a confinar-ne altres.
A l'hora d'anar a l'hospital,
la ciutat de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
i a confinar-ne altres.
El foc va començar cap a dos quarts de 7 del vespre
en una edificació abandonada de la zona de Corral d'en Cona
i es va començar a propagar a causa del vent.
En total ha cremat poc més de 3 hectàrees.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio l'alcaldessa del municipi, Rosa Funoll.
En la zona de Corral d'en Cona,
allà hi ha unes granges, les granges del Carme,
abans hi havia hagut unes granges i estan abandonades.
Hi ha hagut unes granges que es va propagar allà.
Ara, en els murs, ho investigarà com va ser i què va ser.
Tot plegat en un cap de setmana
en què el vent, la sequera i les altes temperatures
han elevat el risc d'incendi forestal ahir dissabte.
Una vintena de comarques tenien un risc de foc,
però avui aquest nivell d'alerta, el segon més alt,
s'ha reduït i es limiten només a alguns punts
de 6 comarques del sud del país.
L'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall,
denuncia als Mossos d'Esquadra els cartells
que han aparegut aquesta setmana fent burra
de l'Alzheimer de Pasqual Maragall.
Els cartells deien fora l'Alzheimer de Barcelona
amb fotos de l'expresident de la Generalitat
i també de l'alcaldable.
Maragall ha presentat la denúncia a títol personal
i assegura que ara espera que es pugui aclarir
que la situació de l'Alzheimer de Pasqual Maragall
és la pitjor des de la crisi del 2008.
La preocupació també s'estès aquestes últimes hores
al govern dels Estats Units, com admes la secretària del Tresor,
Janet Yellen.
Has mentat Silicon Valley Bank.
Hi ha fets recents que afecten uns quants bancs
que estic supervisant amb molta cura.
I quan els bancs tenen pèrdues financeres,
això ha de ser un motiu de preocupació.
L'Iran ha detingut més de 100 persones
per la seva possible relació amb l'enverinament amb gas
de milers de noies estudiants.
El Ministeri de l'Interior del Pai responsabilitza els detinguts
de voler estendre la por entre les alumnes
i d'intentar qüestionar el sistema islàmic.
De fet, les autoritats acusen directament països estrangers
d'orquestrar aquests atacs.
I els que van llançar gasos a les escoles
com una bratolada i per saltar-se les classes.
L'escriptor, periodista i activista mallorquí
Antoni Serra i Baussà va morir ahir als 87 anys.
Referent de la literatura en català i un dels pioners
de la novel·la negra Casa Nostra, Serra també va ser
un dels fundadors i vicepresident de l'Associació d'Escriptors
a les illes del Congrés de Cultura Catalana.
Nascut a Soller, l'any 1936, Serra va començar a estudiar medicinar
abans a dedicar-se a la literatura, una carrera que va abandonar
aviat per dedicar-se al periodisme i a l'escriptura.
Com a periodista, va treballar i col·laborar en els diaris Última Hora
on va fer de cap de redacció l'Avui, el diari de Mallorca,
entre d'altres.
També en revistes com Serra d'Hora, el Temps o Telestel.
Esports, Albert Benet.
La Junta Directiva del Madrid es reuneix aquest migdia
amb caràcter d'urgència i es presentarà com a acusació particular
en el cas Negreira.
És el primer moviment públic que fa el Madrid sobre el cas
que investiga el pagament de diners del Barça per favors arbitrals.
El Barça juga aquest vespre el nou setembre més
amb el cas Negreira darrere fons i amb el Madrid a 6 punts
després de la victòria contra l'Espanyol per 3 a 1.
Lewandowski i Gabi, novetats a l'11 del Barça,
el partit és a les 9 del vespre i el podreu seguir
amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Avui també juguen els partits Mallorca-Raials Societat,
Sevilla-Almeria i Villarreal-Betis, jugats ahir València 1
o Sesuna 0, Elç 1, Valladolid 1 i Celta 3, Raió 0.
Ha començat el torneig de tenis d'Indian Wells
i la catalana Paula Badosa s'ha estrenat en victòria
contra Núria Pàrrizes en 2-7, 6 a 2 i 6 a 3
a la tercera ronda a l'Espera Rivàquina.
La catalana Paula Badosa s'ha estrenat també en força
aquesta matinada guanyant l'australià Kokinakis per un doble 6 a 3.
A la CB, aquest migdia, dos quarts d'una girona a València
i a la tarda, dos quarts de 7, Barça-Manresa.
I amb l'esperit de cap de setmana.
11 i 5.
12 i 3.
Bon dia, Marina Pórras.
Bon dia, Roger. Com estem?
Bé, jo bé. Això tu després de...
Sí, de ressaca radiofònica de Sagrada Família.
Home, no va durar gaire, la festa, eh?
T'ho dic ara.
Però va anar bé, no?
Va anar molt bé. Fantàstic.
Quina felicitat i allaujament entrenar l'estudi.
L'equip avui respira... Sí, sí, sí.
Escolta'm, ha rebut el radiofonista ja a la libreria?
Sí, aquesta setmana.
Et deuen arribar totes les novetats de Sant Jordi, no?
Ara ja s'ha obert la veda.
Quantes presentacions de llibre tens, cada setmana?
No, no, no.
Però tots els llibreters sabem que a partir, diguéssim,
de principis de març,
ja és com si cada dia que anem a la llibreria
estem disposats a rebre com una mena de tsunami de novetats,
i és una cosa que dura molt i no s'atura.
Llavors ja és aquell moment que no saps ni on posar els llibres.
Com les classifiques, tu, aquestes novetats?
Doncs, o sigui, per les seccions de la llibreria,
sí que és veritat que amb les novetats
de narrativa catalana contemporània, diguéssim,
per al març i per Sant Jordi s'ha d'ampliar l'espai.
O sigui, posem taules extra perquè, si no,
no hi ha manera d'encabir-ho, d'encabir a tothom.
Bé, això és l'excusa amb la Marina Porres
cada cap de setmana, cada diumenge a aquesta hora.
Pensem en una excusa i posem llibres, sèries, pel·lícules,
cançons tota la vegada. Avui la cosa va de secrets.
Avui parlem de secrets, efectivament, de secrets,
de hipocresia social i de mentides que es diuen
perquè el món funcioni una mica, no?
Llavors en parlem perquè acaba d'arribar a les llibreries
una novel·la d'una autora que és experta en això.
Es tracta d'una...
Una de les meves autores, jo diria, gairebé, que preferides
del món és la nord-americana Edith Wharton,
com diuen els anglesos, i el llibre es titula
Una dona soltera. L'acaba de publicar via edicions
en aquesta seva col·lecció famosíssima ja,
que és Els Petits Plaers, i l'ha traduït al Ferran Raffles.
Llavors, Edith Wharton és una escriptora interessantíssima,
un personatge també molt interessant,
i abans de parlar del llibre, el que vull fer és parlar d'ella,
perquè crec que val molt la pena conèixer-la,
i si la puc descobrir algú, és d'aquells descobriments
que em fa molta il·lusió fer.
Sí, trobem-la, doncs, va.
Doncs Edith Wharton és una nord-americana que va néixer
a mitjans del segle XIX a Nova York,
quan la ciutat començava a créixer a un ritme increïble.
Era bàsicament una senyora bastant pijada, una família riquíssima,
i va tenir una educació bastant privilegiada
per l'època i per la seva condició.
Però la seva família es va arruïnar i llavors es van mudar cap a Europa,
és a dir, ella i la seva família van viure a França,
a Itàlia, a Alemanya i a Espanya,
perquè viure a Europa en aquell moment
era més barat que viure a Estats Units.
Llavors, els seus pares van decidir això.
Per tant, en realitat la seva educació
és com una mena de simbiosi perfecta
entre la vida americana i la vida europea.
De fet, Edith Wharton al llarg de la seva vida
va creuar l'Atlàntic 66 vegades.
Això ja, diguéssim, que ara sorprendria una mica,
potser en aquell temps increïblement.
Llavors, de tornar d'Estats Units,
la van casar amb un aristòcrata de Boston,
que era, em sembla, 12 o 15 anys més gran que ella.
El matrimoni va ser un desastre en tots els sentits,
no s'agradaven gens,
ell bevia molt, tenia moltes amants, feia escàndols,
i en un gest de superpionera,
Edith Wharton decideix divorciar-se
i anar-se'n cap a Europa
on la gent la jutjaria menys que a casa seva.
Llavors, allà es va dedicar, des d'allà sobretot,
al que va ser realment la seva vocació de la seva vida,
que era escriure.
Llavors, Wharton va escriure 15 novel·les,
7 novel·les breus, 80 contes,
poemes, llibres sobre viatges, assaig, crítica cultural,
té un llibre també sobre decoració d'interiors,
perquè la senyora era interiorista.
Tenia bon gust.
És una dona molt exitosa en vida.
És a dir, és, per exemple,
la primera dona que guanya el Premi Pulitzer
per la seva novel·la més famosa, que és L'edat de la innocència.
És la primera dona honoris causa per la Universitat de Yale.
I és una autora que es va fer rica amb els seus llibres.
O sigui, era un fenomen bestseller a l'època,
i a més a més, a sobre,
té la creu de la Legió d'Honor Francesa per la seva feina
amb la Creu Roja durant la Primera Guerra Mundial,
que estava allà a França i va acollir un munt de refugiats
durant el conflicte.
O sigui, que és una senyora que a mi em sembla increïble.
Com es deia el llibre que ens volies recomanar de secret?
Sí, es titula Una dona soltera,
i és una novel·la prefecta per entendre el món d'aquesta senyora.
Llavors, expliquem una mica el llibre perquè aquesta és la història
d'una noia d'una família de l'alta societat,
que ha caigut una mica en desgràcia la seva família,
i aquesta noia, abans de casar-se,
té un embolic amb un noi que li agrada molt,
i d'aquest embolic en surt una nena.
Llavors, la noia, evidentment, el que ha de fer és amagar
davant de tothom que ha tingut aquesta filla,
i intenta fer la seva vida cuidant la nena des de la distància
com qui fa caritat per una nena pobre.
I resulta que ella troba en un moment un marit per casar-se,
però aquest marit li posa com a condició
que deixi de cuidar la nena abandonada perquè li diu
i no pot ser que et passis el dia amb aquests nens pobres.
Llavors, clar, la protagonista es troba en una situació impossible
perquè no vol abandonar la seva filla,
però no pot cuidar-la i alhora casar-se.
I llavors el que acaba passant és que per un pacte estrany
amb la seva cosina es condemna a estar soltera tota la vida,
cuidant la seva filla, fent veure que no és seva
i quedant davant dels ulls de tothom com una vella soltera.
Llavors, per què passa tot això?
O sigui, quin és el cor de la qüestió d'aquest llibre?
Passa perquè, clar, la màxima aspiració de la societat
on viuen aquestes senyores és bàsicament mantenir les formes,
és a dir, trobar un equilibri com d'hipocresies i de secrets
que permeti que tot sigui perfecte des de fora,
encara que, com en aquest cas passa, tot sigui un drama des de dins.
Llavors, Edith Wharton el que passa és que va veure molt bé
el problema de les dones del seu temps,
que és que estaven lligades a unes convencions
que elles mateixes s'imposaven.
És a dir, a mi m'agrada molt també aquesta senyora,
perquè és molt bona la manera com explica
que això no és un problema del patriarcat,
sinó que és un problema que tant els homes com les dones
contribueixen a mantenir aquesta xarxa de mentides
perquè tothom vivia com aparentment millor sota aquesta premisa.
Llavors, tot el llibre és la història d'un secret,
com aquest secret afecta tot el que té al voltant,
perquè hi ha dilemes psicològics i morals superinteressants,
com sempre en Edith Wharton, i crec que és una molt bona manera
d'entrar al món fantàstic d'aquesta senyora.
Anem a la pantalla.
Això és una pel·lícula sobre secrets mal amagats,
Casino, de Martin Scorsese, tot un clàssic.
Tot un clàssic que jo no havia vist fins fa molt poc.
És una pel·lícula de l'any 1995, Robert De Niro,
Joe Peche, Sharon Stone, Frank Vincent
i tota l'altra gent superfamosa, també.
És una de les pel·lícules més famoses d'aquest director,
que, per cert, Martin Scorsese també era fan d'Edith Wharton,
perquè Scorsese té una adaptació de l'edat de la innocència
a la pantalla, que és la novel·la d'Edith Wharton,
que jo crec que és una de les meves pel·lícules
directament preferides.
Som a Las Vegas, un lloc una mica lluny
de la sofisticació de Nova York del canvi de segle.
I aquesta és la història com de l'ascensió social
del Sam Roystein, que és un home,
que és el millor corredor d'apostes de Las Vegas.
És un senyor que entra en un casino i controla
només entrar tot el que està passant
a totes les màquines en el moment.
Llavors, resulta que la màfia, que és en realitat qui controla
tots aquests casinos, es vol aprofitar del seu talent
i llavors el compra i el posen a dirigir al seu millor casino.
Llavors, la seva vida, lògicament, és una història
de secrets mal amagats, perquè tothom sap que els casinos
estan controlats per la màfia, tothom sap com de bruta
juguen els diners, tothom sap que tot és una estafa,
però ningú diu mai res.
Llavors, qui pateix de manera més directa aquests secrets
és la protagonista femenina de la novel·la,
que és una mena de colgail, una mena de prostitut ambigua.
Aquí el protagonista de la pel·li rescata
i que es casa amb ella, que és aquesta noia de Charlotteshawn,
i es troba que la seva vida era més honesta quan feia de prostituta
que no pas quan ha de ser l'esposa rica d'aquest magnat.
Música.
No em pensava, però ningú s'entenava, baby.
Perquè l'un o tres va creixent fins que som amics per tothom.
A trobar-nos o sí que fer caixos és dur i aquest món.
I la alegria i la por,
perquè algú pugui arribar enxampant-nos i esprocadors
oja ni tu ni jo.
Sabem trobar allò quan amagar-nos i després hem la nit, nit, nit.
Nervioses, no em direm que és el que ve el teu joc,
una trampa és que et vull tota l'estona.
És que et vull tota l'estona.
Això és el secret de Julieta i Figa Flauas.
Julieta ha gastat la sensació de la setmana
als premis enderrock perquè s'ho han portat pràcticament tot.
Ho he vist, ho he vist, i no estava fet el guió d'abans,
però me n'alegro, me n'alegro per ella.
Aquesta cançó clarament no és una cançó sobre secrets.
En aquest cas, sobre una relació que s'ha de mantenir amagada
perquè ningú no en sapiga res, una situació molt adolescent,
com expliquen ells mateixos a la cançó.
És una parella que tothom es pensa que són amics,
o, el típic que passa en aquests casos,
ells es pensen que tothom es pensa que són amics,
però en realitat tothom sap que estan liats i ja està.
I en realitat estan embolicats com explica la cançó,
però, com diuen ells, baby, lo nostre és d'amagatotis.
Què et sembla aquest argot? Ah, a mi m'encanta.
Sí, ho dic perquè tu i jo ja som d'una altra generació.
És així, nosaltres ja estem molt lluny de tot això.
Van penjant coses i jo exploro tot aquest univers desconegut per mi.
El que passa és que, per exemple,
també tota aquesta generació a l'hora d'escriure
o de titular cançons, en el cas de la Julieta,
per exemple, secret, la segona E, en comptes d'una i posa un 3.
Sí, i, a més, aquesta cosa de barrejar com llengües,
que està barrejat catalanglès, castellà...
Però jo crec que aquesta manera d'estirar la llengua,
a mi m'agrada molt veure com ho fa la gent.
O sigui que jo estic molt, molt a favor d'això,
perquè, a més a més, és com és més real, saps?
O sigui, no m'agrada que la gent, quan hagi de fer coses,
se senti com en casellat o en cursetat.
Secret de Julieta i Figa Flaues.
Avui parlant de secrets amb la Marina Porres, tornem als llibres.
Doncs tornem als llibres per parlar d'una senyora
que, com en el cas d'Edwardon,
també s'ha especulat molt sobre la seva sexualitat,
sobre si s'embolicava amb dones i ho mantenia amb secret.
De fet, Edith Barton va tenir com alguns escàndols,
perquè deien que estava liada amb una poeta i que sí, sí, que si no...
Però, de fet, seria molt interessant posar de costat
les vides d'Edwardon i de Virginia Woolf,
que és l'altra escriptora de qui us vull parlar avui.
Les dues es fixaven en les hipocresies de la seva societat
i es venjaven d'aquestes hipocresies escrivint,
és a dir, que fan un gest bastant semblant.
Però Virginia Woolf va tenir la sort de viure
en un ambient molt més lliure.
O sigui, mentre que d'Edith Barton s'esperava
que es preocupés de la moda, del matrimoni
i de les propietats de la família,
doncs Woolf ja sabia que es podria dedicar el que volgués
des de bastant jove, per dir-ho així.
Llavors, per parlar de secrets,
avui us vull recomanar La senyora Dalloway a Bond Street,
que és un llibre de contes de Virginia Woolf
que acaba de publicar la Magrana
i que ha traduït el Sebastià Portell.
Llavors, aquest és un llibre perfecte
per veure com funciona l'univers obsessiu d'un escriptor.
És a dir, per veure com un escriptor
s'ha de barallar moltíssim amb els seus temes,
una vegada i una altra i una altra,
abans que les coses li surtin.
O sigui, en aquests contes, que estan escrits durant els anys
en què Virginia Woolf estava treballant
amb la senyora Dalloway, hi surten tots els temes,
tots els motius, tots els personatges
que després ella posarà a la novel·la.
Llavors, hi surten senyores que fan veure que tot va bé
mentre que per dins s'enfonsen.
També hi surten homes que fan la seva vida
sense adonar-se'n del mal que fan els altres.
Surten grans temes de Virginia Woolf
i us recomano molt aquest llibre,
aquest llibre de secrets, en realitat,
perquè si voleu veure com es construeix
des de dins el món d'un escriptor.
M'ha agradat moltíssim.
Pantalles.
Això és, aleshores, una pel·lícula perfecta
sobre secrets i sobre hipocresies.
És una pel·lícula increïble
que adapta un llibre de Michael Cunningham,
que es diu Les Hores,
que no he llegit però ho he de fer,
i al seu temps el llibre està inspirat
en la senyora Dalloway.
Llavors, aquesta pel·lícula,
si no l'heu vist,
és la història de tres dones
en tres temps diferents
i totes elles estan vivint una mentida.
És a dir, totes elles posen la vida d'algú altre
per davant de la seva,
totes es desviuen per una hipocresia
que no saben exactament d'on ve.
Llavors, és una pel·lícula
que no em cansaré mai de recomanar
perquè costa molt, molt, molt
trobar una cosa tan ben feta.
Llavors, una de les senyores és Nicole Kidman,
fent de Virginia Woolf
i explicant com tots els problemes
de la seva vida, sobretot
amb els problemes mentals que tenia
mentre escrivia
i tota la història és coneguda.
L'altra és la Julianne Moore,
que és la senyora dels anys 50
i com la seva vida se li desmunta davant dels ulls.
I l'altra és Meryl Streep,
fent de senyora més alliberada, diguéssim,
al Nova York dels anys 2000.
Com veieu, en aquest càsting tenia molts números
de tot sortir molt bé,
però és que realment supera totes les expectatives.
És una pel·lícula molt interessant perquè
on tot està connectat,
tots els secrets estan lligats
i llavors un secret d'estar per l'altre
i és una cosa molt, molt, molt recomanable,
molt bonica de veure.
Walk on by
Come
Stop
Walk on by
Come
Stop
Walk on by
Come
I just can't get over losing you
And so if I seem
Broken and blue
Walk on by
Walk on by
Walk on by
Come
Foolish pride
That's all that I have left
So let me hide
The tears and the sadness
You gave me
When you said goodbye
Walk on by
Walk on by
Welcome by
En versió de la Dionne Warwick,
la Dionne Warwick,
suposo que es pronuncia.
És una cançó sobre un secret,
perquè és una cançó que diu
si em veus caminant carrer avall
i començo a plorar cada vegada que ens creuem,
Walk on by, passa de llarg,
fes veure que no veus les meves llàgrimes
i deixa'm patir en pau.
També diu, l'únic que tinc que és això,
o sigui que també deixa'm amagar
les llàgrimes i la tristesa
que em vas fer quan te'n vas anar.
És una cançó molt interessant
perquè ens està explicant que de vegades
els secrets són l'única cosa
que queda d'una relació
i cal mantenir-ho d'aquesta manera.
És a dir, guardar el secret és com guardar
l'única cosa que acaba existint arribats a un punt.
Llavors, la trobo una cançó
que aparentment és molt simple,
però en realitat, com amb les coses bones,
tot és molt més complicat del que sembla.
Walk on by
Walk on by
Walk on by
Now you really got to go so walk on by
Go, go
Doncs amb aquest Walk on by de la Diane Warwick
també hem sentit Secret de la Julieta,
The Hours, Casino, La Senyora Dalloway,
Bond Street de Virginia Woolf
i una dona soltera d'Edith Warthorne.
Són algunes de les propostes que ens ha fet avui
la Marina Porres vinculant-ho tot
amb els secrets, que és una cosa que...
està bé que hi siguin, malgrat tot.
Està bé, és que no n'hem parlat,
però hi ha una part molt, molt bona
dels secrets...
i és que tenen molt mala premsa
i de vegades són molt útils.
Gràcies, Marina. A tu, Roger.
Ara tornem al suplement.
Walk on by
Walk on by
Now you really got to go so walk on by
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
La Sofia té 22 anys.
Sempre li han agradat les matemàtiques
i tot allò relacionat amb l'espai.
Des de ben petita tenia clara la seva vocació.
Sabia que volia fer una enginyeria.
Ara estudia en una universitat pública
gràcies a una beca.
Quan acabi, pensa en ampliar la formació
amb un doctorat que li permeti completar el currículum
i dedicar-se a un dels camps amb més futur.
L'euronàutica.
No és màgia, són els teus impostos.
Agència Tributària, Ministeria d'Isenda
i Funció Pública. Govern d'Espanya.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas.
Les hablo, les digo cosas lindas.
Les leo poesía.
Hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
Lluïta.
Dret.
Igualtat.
Per una societat justa, som dones.
Som dones.
Dia Internacional de les Dones.
A Catalunya Ràdio i TV3.
Amb la col·laboració de Bacus
EAA Business School Manresa Turisme
i el patrocini de regalateatre.cat
que t'ofereix la Isla del Aire
al Teatre Romea.
Els talibans no deixen que les dones estudiïn.
No permeten que les dones riguin, cantin o ballin.
No accepten que les dones condueixin o facin esport.
No accepten que les dones condueixin o facin esport.
No accepten que les dones condueixin o facin esport.
A Cabull, un saló de bellesa
és un dels últims reductes de llibertat per les dones.
A Cabull, un saló de bellesa és un dels últims reductes de llibertat per les dones.
Cuidar-te ajuda a aguantar tot això.
Cuidar-te ajuda a aguantar tot això.
30 minuts, Sofia Iniguina, dues amigues lliures a TV3 aquesta nit.
30 minuts, Sofia Iniguina, dues amigues lliures a TV3 aquesta nit.
30 minuts, Sofia Iniguina, dues amigues lliures a TV3 aquesta nit.
Si quan penses que vols ser no saps si prefereixes programar,
dedicar-te a la física, al periodisme,
a la farmàcia, a l'astronomia, a la informàtica,
a la psicologia, a la ciència...
Deixa de donar-hi voltes i vine al Saló de l'Ensenyament del 15 al 19 de març
on t'orientarem perquè descobreixis aquest vols dedicar
i et puguem ajudar a ser el que vols ser.
T'esperem a Fira de Barcelona, recinta de Montjuïc.
T'esperem a Fira de Barcelona, recinta de Montjuïc.
Ara, què és el poliamor?
A veure, tu saps que el pare i la mare tenen un cotxe, no?
Doncs aquest cotxe els agrada molt,
però a vegades necessiten o enveuen un altre que els agrada més.
Doncs el van canviant quan volen.
Com la subscripció d'OK Mobility,
un servei on pots gaudir del cotxe que vols quan vols i on vols,
tot inclòs.
Tengues un cotxe sense tenir-lo.
La ràdio inquieta és a les teves mans.
Directes, podcasts, videos, experiències, avançaments.
Descarrega't l'abdicat
i anirem amb tu allà on vagis.
Amb l'abdicat, la música i la cultura són a les teves mans.
Per dispositius mòbils IOs i Android.
El pop-up continuem visibilitzant les dones
i aquestes seran les nostres protagonistes.
Mariola Cobells i Dones Visuals.
Judit Genuís, del Cinqoutró Alba.
Setupdur Averges amb Mimitus.
Humor i maternitat a Instagram.
L'àvia que fa bromes de càmera oculta pels carets de Barcelona
i les penja a Instagram i TikTok.
El grup de WhatsApp amb dones de negocis.
Belén Aguinor i les xarxes socials.
I les dones de la música en català,
entre les quals hi és ella.
Qui canta? Julieta.
Som dones. Valorem-nos i valoreu-nos.
Pop-up amb Mariola Dinarès.
Un programa de ràdio i un podcast.
Cada migdia d'una a dues a l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Per anar per una història ja no mato,
però per anar per una història ja moro.
Vaig alçar la càmera per fer la foto
i el Tomas i em va tirar la càmera i em va dir
no tornar a fer mai més això que acabes de fer.
Estaríem fent un documental ple de mentides
i llavors per què l'estàvem fent?
I anar a una guerra és una merda,
perquè una guerra és un lloc molt fosc, molt fosc.
Hotel Palestina.
El podcast de Catalunya Ràdio,
on reporters i reporteres expliquen l'altra cara del relat.
Hotel Palestina.
En podcast, a l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Amb Marc Comas i David Fonseca.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Un minut per arribar a dos quarts de dotze.
Fins aquí el programa d'avui.
Roger Mas, bon dia i bona hora.
David Caraben, com estàs?Molt bé.
Fins al migdia, amb el Roger i el David, posem cançons.
Però avui tenim la ressaca del que vam viure ahir a la Sagrada Família.
Chulíssim.
Amb una fusió de la lírica i la cançó del Roger Mas i el Xavier Sabata
que ens va quedar tots amb els ulls...
En fi, com unes tronxes.
Va sonar així Roger Mas i Xavier Sabata a la Sagrada Família.
La cançó del Roger Mas i el Xavier Sabata.
Espe me fallace, revulga mi pie,
di letto né pace, non c'entano a me,
i l'empiaca d'oro,
mi niegui il ristoro di buona mercè.
Chulíssim, tu, allà a la Sagrada Família.
Això va ser una idea del Roger, eh?
Perquè a mi, o sigui, que tenia ganes de fer una peça
amb el Xavier Sabata, Roger, no?
Feia molt temps que tenia ganes de fer alguna cosa amb el Sabata,
perquè és una bèstia.
I això dels contratenors és una cosa que fa pocs anys que coneixem
i el Xavier és un dels millors contratenors del món,
i llavors encara estic flotant.Molt bé.
La temporada que ve ho intentarem repetir,
i que vingui Mishima, que per temes de gent d'aquest any no podia,
però ens farà molta il·lusió, també.
Jo també vull un escenari, un marc incomparable com aquest.
Escolta'm, va, fem el que haguem de fer,
que és posar cançons amb les converses de taverna
del Roger Mas i el David Carabent.
En aquest cas, avui amb un capítol
que de seguida el David ens explicarà de què va.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabent.
Tots vostres, ens veiem d'aquí un quart d'hora. Ho sento.
Doncs aviam, ens trobem al final gairebé de la setmana
dedicada a la dona, a Catalunya Ràdio.
I, clar, ens toca a tu i a mi,
que som un parell de mascles entrats en edat.
Som gairebé, diguéssim...
Entrats en edat, tampoc.
Bueno, escolta, representem, diguéssim,
el patriarcat d'una manera, vulguda o no, però si fa no fa, és així.
Per tant, jo crec que el tema d'avui era el mansplaining,
que és aquest, en aquest neologisme.
Jo no sé, exacte, l'altre dia a la Viquipèdia
vaig entendre que és una cosa bastant nova,
que és del 2016 a 2017.
El nom, eh?, perquè la cosa en si de nou no té res.
Però, bueno, és el mestre a tites, el set ciències,
és el cunyau, que li diuen ara també, a les xarxes.
Però el mansplaining és contraure man, home,
i explaining, no?, del tio que et dona explicacions,
que et dona lliçonetes emprenyadores, no?
No t'hi has trobat mai a explicar això,
a vegades a explicar una cosa
que en saben el doble que tu, quan ja estàs a mig d'explicació,
i llavors no saps ben bé com sortir de la...
O sigui, trobar-te amb un mansplaining de veritat, eh?
Sí, però jo crec que això cada dia ens passa més, bàsicament,
amb les noves generacions, perquè, clar,
la revolució aquesta tecnològica el que fa és que nosaltres
som un... bueno, ja arribem tard per això, ja arribem tard.
Som de la generació que va passar de l'analògic al digital
i el digital, escolta, no ho sé, no l'hauríem ni de tocar.
El cas és que t'he portat una banda,
que es diuen The Reformed Horse,
és a dir, les putes reformades,
que elles mateixes es defineixen com una mena de...
com si la Dolly Parton i els Flight of the Concords,
aquella parella humorística que van fer una sèrie a HBO,
doncs s'haurien emborratxat i haguessin tingut un fill.
Doncs si el fill aquest haurien sigut les Reformed Horse,
les putes reformades, que és una banda, evidentment, còmica,
i van fer una cançó que es diu Hey Dude,
és a dir, Hey Paiu, de Mansplaining Song,
la cançó del Mansplaining.
Torno d'un viatge a l'Ikea.
Amb ganes de posar-m'hi, però ja et veig venir.
Em dius, nena, jo t'ensenyaré com es fa.
Llavors sé que comença la merda.
Tallo el que hauria de ser una cosa 10 minuts
i s'ha convertit en un gra al cul de 3 hores.
No necessito consells per muntar prestatges.
Ho he fet milions de vegades abans tot de sola.
Hey Paiu, no em diguis què he de fer.
Només pel fet de tenir penis, no et comparteixen un geni.
Mansplaining Song de les Reformed Horse
en tenen bastantes divertides.
Te'n recordes aquell tio que es deia Weird Al Jankovic,
que és aquell que va fer una versió de Michael Jackson
sense aquella cançó que era Beat It?
Ell va fer Eat It, menys a tu.
Als anys 80 va fer un videoclip, es va fer molt famós,
i després ha sigut un personatge.
Doncs ells van del mateix rotllo,
i això ens agrada.
Doncs ara farem un canvi d'atenció.
Un catalitzador.
L'onori agraïm.
Aquest últim disc que ha fet és una meravella absoluta.
El catalitzador.
El catalitzador.
El catalitzador.
El catalitzador.
Em sembla el millor disc fins ara.
M'agraden molt tots.
En aquest hi ha alguna cosa més que no havíem sentit fins ara?
Jo vaig tenir la sort o el privilegi
de poder-la veure a la presentació al mercat de música
és espectacular, és d'un nivell molt gran
i ja et dic que sí, les coses que ja tenia bones,
aquest gust per l'harmonia, canta de nassos,
és sensible, no sé,
jo em vaig conmoure molt, em va emocionar molt
i tinc ganes de tornar-la a veure en directe.
De fet, quan va col·laborar aquest estiu,
que tu també vas venir al Grec,
que vaig fer l'aniversari, i vaig dir que feia por.
Li vaig dir a l'Alegría, li vaig dir a l'escenari.
Fa por el que pots arribar a fer, perquè si fins ara ha fet això
i mira ara de cop, pum, ja ens ha sortit amb això després
i se li augurem...
O sigui, està molt bé prometre tant.
A mi m'agrada.
Sobretot si vas demostrant a poc a poc que estàs a l'altura
de les expectatives i a l'altura de les seves ambicions,
perquè això és el que fa pinta.
Es nota que hi fotores.
En fi, passem d'una eterna promesa,
realitzada a un classicot.
Un bon dia o potser una nit
prop del mar,
això m'havia adormit,
quan de cop el cel s'omple de llum
i un orcell negre surt
sense venir d'enlloc.
Lentament, les ales pategant,
lentament, i llençant.
L'orcell negre,
que anava girant,
prop de mi el pateg s'acabava
i, com caigut del cel,
l'orcell es va aturar
i els ulls eren de color robit
i les flors es de color anit
i, al seu front,
mirats de tot suat,
l'orcell vell coronat
lluïa en diamant blau.
Un bon dia,
la cara em va tocar
pel seu coll,
em vaig trobar la mà.
Folia fos,
que jo vaig saber
que jo vaig saber qui.
Imatge del passat
folia d'un any amb mi.
Bé, no ho sé.
Costa molt aturar això,
perquè va creixent i cada vegada
dona la impressió que toca més sentins.
De fet, l'Àguila negra,
que és la cançó que estem sentint,
és una cançó extraordinària
i molt a prop en el temps de la publicació original,
que és de la immensa i admiraíssima Bàrbara.
Volia parlar de la Bàrbara,
perquè és una artistassa
que va saber codificar
o va trobar una manera de codificar
anys de maltracte per part del seu pare
i de violacions en una dimensió poètica
que a tots, des del primer dia que la vam escoltar,
ens digui moltes coses sense saber de què dimònies parla.
Al cap de 30 anys d'haver sufert aquests maltractaments
de son pare, es veu que fins i tot havia fugit de casa
i havia anat corrent a una comissaria per denunciar-lo.
El seu pare la va anar a buscar, això ho explica
en la seva bibliografia, la va anar a buscar i va dir res.
La meva filla és molt imaginativa i s'inventa coses,
s'inventa històries.
És extraordinària.
I en dues cançons va parlar precisament
o va afrontar la relació que teníem amb el seu pare.
Primera és l'Àguila Negra, en què hi ha aquesta imatge
tan gràfica que l'Àguila Negra evidentment és...
Evidentment no, perquè si no ho hagués explicat
no ho sabríem, però l'Àguila Negra és son pare
i aquí s'acostava de nit al seu llit
i hi ha aquest vers que diu,
que ha posat el seu coll, la Maribel Mar
també ho tradueix més o menys així.
I aquí, doncs, clar, tots...
tal com una manera de llegir aquesta història,
fàcil seria dir, escolta,
ella només n'és víctima, però la relació
que estava a les Bàrbores amb el seu pare
és d'una complexitat bestial.
Ella fuig de casa, no es tornen a veure mai
i ella va anar a l'hospital,
i el seu pare la convoca per acomiadar-se d'ella
perquè estava moribunt,
i ell arriba a l'hospital i...
però quan arriba ja és mort, el pare,
i llavors ella compon notes,
que és la cançó d'acomiat una mica del seu pare.
Si ella de Nantes
rend mon cœur chagrin.
Un matin com celui-là,
il y a juste un an déjà,
la ville avait cet emblaffard
lorsque je sortis de la gare.
Nantes m'était alors inconnue,
que ella n'havia jamais venu.
Il avait fallu ce message
pour que je fasse le voyage.
Madame, soyez au rendez-vous.
Una altra vegada, la posaríem tota,
és entretingudíssima, és mig cabaret,
mig cançó d'autor, és una artistassa,
una precisió espectacular.
Tornant ara que es posa la Maria al mar,
a Mallorca,
també en el pla,
al mig de Mallorca, en un lloc que es diu Lloret de Vista Alegre,
hi ha la Maria Jaume,
i això és terra banyada,
que és una cosa deliciosa, preciosa.
Els rostres s'estinunden,
tornant inoscut,
i s'acaben.
Els meus dits ja te'n reclamen,
però t'ho espereixo,
però t'ho espereixo,
però t'ho espereixo,
però t'ho espereixo,
però t'ho espereixo,
però t'ho espereixo,
t'ho sobrepassa.
Plena de buidor i insomni,
els records floten sense equilibri.
Els temps passen i s'afredo,
s'instal·len,
i no sé...
el motiu encara.
Ella ja havia guanyat el Sona 9,
i va publicar el primer disc després de guanyar el Sona 9.
Però, vaja, que és la primera cançó del primer disc de la Maria Jaume.
És molt fort començar un disc,
començar una carrera així, inaugurar una carrera
amb una cançó així, amb aquesta...
Aquí també.
Mira, em sap greu, però jo porto-la bastant dramàtica,
perquè primer, elaborada,
o un trauma elaborat, diguéssim, amb meravescos,
i amb figures obscures, com l'Àguila Negre,
a partir de la Bàrbara,
i després una història, diguéssim,
de renaixement o de...
o catàrtica, que és el disc de la...
de la Queixa.
És una artista pop, diguéssim,
amb mogollón d'èxit, amb molt d'èxit,
que mantenia una relació tèrbola amb el seu productor...
Tòxica, eh? Tòxica, absolutament tòxica,
perquè al productor se li va quedar els drets,
li va fer signar contractes plens d'equibooks
que van impedir que ella seguís traient àlbums,
i després es va revelar que, a més a més,
el productor la maltractava, l'havia violat més d'una vegada,
amb depressions, intents de suïcidi,
va desaparèixer d'un dia per l'altre de l'escena pública,
de la llum pública, i va retornar al cap d'uns anys
amb un disc, el single del qual,
és aquesta cançó que t'he portat, que es diu Praying,
però t'he portat la versió que va fer en directe,
acompanyada de grans artistes,
totes elles vestides de blanc, la Cindy Lauper,
la Camila Cabello, que l'acompanyaven damunt de l'escenari,
i, per tant, per cantar aquesta cançó que es diu Praying,
que en comptes de...
A diferència de la Bàrbara, que elabora poèticament
a través d'imatges equíbuques o que només són avocadores
d'una situació complicada, ella directament,
d'alguna manera, li perdona al seu agressor
i espera que...
diguéssim, que es curi pregant,
perquè ell mateix es trobi amb tota la merda,
amb tot el mal que ha fet.
I la cançó, en directe, cantada per ell,
realment posa els pèls de punta.
You almost had me fooled.
Told me that I was nothing without you.
Oh, but after everything you've done...
I can thank you for how strong I have become.
Cos you brought the flames and you put me through hell.
I had to learn how to fight for myself.
And we both know all the truth, I could tell.
I'll just say this as I wish you farewell.
I hope you're somewhere praying, praying.
I hope your soul's changing, changing.
I hope you find your peace,
falling on your knees, praying.
Espero que trobis la pau de genolls i pregant, pregant.
El que té d'admirable la queixa
al presentar aquest àlbum, que es deia Rainbow,
és que s'avança en un temps, no sé si un any o dos,
fins i tot al moviment Me Too i a tot un despertatge.
Tothom sabia que era una víctima,
però aquesta tornada a la llum pública tan valenta
i escarvant dintre de totes les seves contradiccions
i la seva situació de por i dura víctima,
doncs la va fer una avançada als temps.
A la plaça ploren,
que t'han vist marxar.
I a la plaça parlen,
que t'han vist cantar.
I a la plaça parlen,
que t'han vist cantar.
Doncs mira, avui que estem en...
Hem fet com una pinassa,
és l'espècie de pi més gran, que es fa als pins més grans
i és fet com una pinassa de tres branques
amb la Núria Greigam de Vic,
la Maria Jaume de Lloret de Vistalegre
i l'Oliva Lassafó entre el sud de València.
Doncs la Maria, que ha fet un disc absolutament espectacular,
que es diu L'Assumpció,
i que precisament aquest vespre, a les 7 del vespre,
el Centre de Tres A Tradicionals de Barcelona
el presentarà aquí al Principat.
És una cosa absolutament espectacular,
és la renovació del cant d'estil de Les Alvades.
És una cosa que fa temps que en aquest país tenim afició
i m'agrada, que és agafar la tradició i fer coses noves.
I estar en la línia de molts altres artistes
i d'un corrent que té molta empenta en aquest país
i realment és un disc bastant impressionant.
Roger Mas i David Carabent,
quina cosa més eclàtica que ens ha quedat avui.
Sí, ha sigut allò una mica d'ones d'abans i d'avui, de demà, d'aquí i d'allà.
No pot ser sinó eclàtica.
Moltes gràcies, una abraçada.
Fem una petita pausa i de seguida tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para-ho!
Para-ho!
Tenta obrir la càmera!
Va, va!
Terestega!
Terestega!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 8,
la TDT de l'Atlètic Club Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això, a CaixaBank estem en l'esport, sempre.
CaixaBank. Tu i jo, nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària,
RAT, Solideo i CaixaBank.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Del 8 al 26 de març,
Terrassa torna a brillar amb el seu festival de jazz.
Matinals a places i parcs, el pícnic Jazz Ball Paradís
i la nova Jazz Cava,
com a principal escenari de figures internacionals i de casa.
Més informació a jazzterrassa.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
Michael Powell i Emmerich Pressburger
van ser el tàndem més singular i creatiu
de la història del cinema britànic.
La Filmoteca de Catalunya repassa una fotografia
que va brillar en un temps dominat pel cinema realista
i en blanc i negre,
amb títols com Narcís Negre, Les sabatilles vermelles
o Els contes de Hoffman.
Més informació a filmoteca.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln. Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
En uàlia amb Enric Calpena.
A l'antiguitat tardana, les termes públiques romanes
van anar creixent.
A l'antiguitat tardana, les termes públiques romanes
van anar caient en desús.
Algunes van ser reconvertides en habitatges o tallers.
D'altres, fins i tot, es van convertir en esglésies.
Aquest és el cas de la Basílica de Sant Miquel, a Barcelona.
En algun moment del llarg trànsit de la època romana a la medieval,
part de les termes públiques van reconvertir-se en un temple.
En parlarem en el proper episodi de l'Enguàrdia,
també disponible al web de Catalunya Ràdio.
En Enric Calpena. Cada cap de setmana, dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda i cada dissabte
un altre exclusivament en podcast.
Avui, al Tot Gira, ens preparem per un partit vital per a la Lliga.
A partir de les 4 de la tarda, l'última hora de l'Atlètic Club Barça.
També ens visitarà Àlex Roca, atleta amb paràlisi cerebral
que afrontarà un nou repte.
Corre la seva primera marató a Barcelona.
A més, descobrim la història esportiva del llibre
Tu, et deixa el més important fenòmeno.
Avui, farem minuts a escombreria
abans no cobert si tot el triclado d'aquest desembre més.
T'ha quedat clar, amigo-migo? Claríssim, Minguella. Tot gira.
Avui, diumenge, a partir de les 4 de la tarda, amb David Clopès.
Un fenòmeno.
5 minuts per arribar a les 12 del migdia.
De seguida, ens actualitzem les notícies de la Neus Bonet
i després comença oficialment el dominical.
Abans, les previsions del meteoròleg.
Jofre Genoé, bon dia de nou.
Bon dia, Jofre.
Temperatures infernals a tot Catalunya.
Els arbres de la Diagonal s'estan cremant.
L'asfalt està...
L'asfalt està...
No, però és que tot està cremant, bullint.
La gent s'està desintegrant per aquesta calor infernal.
El Mauri, de debò, no és tan pesat, eh?
Avui tens, oi, Jofre?
Jofre, què passa, tio?
Què hem de fer, avui?
Home, que després hem de fer els pronòstics i d'aquella manera...
A veure si no, si no.
A veure com va anar la setmana passada.
Fem balanç.
I allò que et van preguntar si ens deixarien fer el dominical
de la Sagrada Família, el programa especial que vam fer ahir.
Tu vas ser una mica envigut, però vas dir que més aviat sí.
I bé, és un encert.
Correcte. Bona previsió.
L'enviguitant no sé on la vas veure, però bueno...
Sí, perquè vas dir que això és decisió del Roger.
Va ser una mica equidistant.
En qualsevol cas, encert.
Després et van preguntar pel Madrid Espanyol.
Et van preguntar quin dels dos equips perdria.
Com no? Sí, sí.
Per tant, és el que va passar, encert.
I també et van preguntar si aquest cap de setmana a Barcelona
s'arribaria als 26 graus de temperatura.
I em sembla que vas dir textualment...
Caló infernal.
No, va dir en cap cas.
El que és la matèria d'especialització del Jofre,
que és el temps, és l'error de la previsió.
Després em diu a mi que si exagero, que si no soc pesat...
Jo encerto, Jofre.
A veure, totes les previsions de moment, la meteorològica, Jofre.
Un moment.
Era 26 en temps 26.0, 26 rodó, no?
Sí.
Doncs no s'hi va arribar.
No, sí, clar, no.
Va fer 26,2, no?
26,9, 25 llargs...
Clar, això sí que s'ha arribat, no?
Sempre es pot rascar i buscar...
Per cert. Molt just, molt just.
Tenim les previsions d'aquesta setmana, què et sembla?
Tenim un atlètic de Bilbao, Barça.
Què passarà?
Va, guanyar el Barça.
Una altra previsió per aquest vespre.
Gala els Òscars, la pel·lícula, tota la vegada, tot arreu.
Guanyarà la categoria de millor pel·lícula?
Mira, jo no l'he vist, però m'he assessorat,
i em diuen que, malgrat que genera una mica de polèmica,
el fet de si guanyarà o no, de canto de que sí.
De seguida en parlem amb el Garriga i la Marta Ferrer, també.
Una altra previsió futbolística.
El partit d'anada contra el Madrid, Carlo.
No lo creo.
Aquesta fa mal, però tot sabem la resposta.
No ho aixequen, això.
Jo crec que no. No ho aixequen.
I l'última previsió, aquesta és per ara mateix.
El Madrid es personarà com a acusació particular
a la causa pel cas Negreira.
De fet, la junta directiva del Madrid es reuneix ara a les 12.
Crec que sí, no? Sí, ja ho hem dit.
Possible que no aprofitin.
Fàcilíssimes les previsions.
Anem a pujar al nivell de casa el setmana que ve.
Fem una de met, que així segur que l'acabaré.
Arribarem a 26 graus la setmana que ve, o què?
No, faro les setmanes nevades.
Aquesta setmana calorada, d'aquí dues setmanes què?
Pluja. Dos o una?
La setmana que ve hi ets tu? Sí.
Doncs sí, per la setmana que ve, va. Pluja.
El cap de setmana que ve, pluja? Sí.
No, jo dic pluja.
I ja buscarem després el lloc on ha plogut de Catalunya.
No, no, no.
Jo dic pluja a Barcelona.
Ui, sí.
Però dissabte, diumenge...
Dissabte.
Dissabte a les 12.43.
Dissabte a les 12.43.
Home, Jofre, que sorpiro.
Bé, Jofre, a Barcelona, eh?
A Barcelona no plourà.
Vigila amb aquesta americana que fa com una mica de more,
no t'ha agradat, eh?
No m'acaba de convèncer, perquè es confona amb el color del mapa.
Sí, sí, és veritat.
Per cert, abans, quan m'has demanat la temperatura de...
de quina població era? Al Baixes.
Sí, al Baixes.
Volia estar amb tu competint amb el tema del Google i buscant,
però no ha estat el cas.
M'ha sobut greu, eh? No passa res.
Quina camisa negra. Camisa negra, eh, avui?
És un blau. És un blau.
És que el blau i el verd no combinen.
És el que anem a dir.
Per què t'han imposat?
Jo, Jofre, abre-te el último botón que te favorecemos.
Això mateix.
Lo llevas muy apretado de la camisa.
Vols que ensenyi una mica de pint?
Sempre acabarem amb mi, no?
Gràcies, Jofre. Una abraçada.
Notícies i Dominical.