logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio,
dissabte 25 de febrer del 2023.
Avui el suplement, la Maica Navarro,
amb les últimes novetats del cas de les bessones de Sallent.
Un cas que, evidentment, aquesta setmana ha tornat a posar.
La salut mental dels nostres adolescents damunt la taula.
En parlarem abastament en aquest programa amb experts
i amb la Maica Navarro,
que s'ha passat la setmana recopilant informació a Sallent.
Tot això en un matí on xerrarem amb calma
amb el periodista de viatges, Xavier Aldecoa.
Avui a quarts d'ons ens visita el Xavier Aldecoa en aquest estudi.
Acaba de publicar El quiixot al Congo,
un llibre on relata la seva aventura navegant pel Congo
al llarg de gairebé 3 mesos.
Tots els llibres del Xavier Aldecoa són les aventures de Tintin.
Són fantàstics.
I el que ha fet el Xavier amb aquest viatge últimament
és una experiència que a 2023 costa trobar relatada
de la manera que ho fa el Xavier Aldecoa per un periodista com ell.
Tinc moltes ganes de xerrar amb el Xavier
perquè sempre ens promet emocions fortes.
A les 11 h, avui defensant el comunista, el Peyu.
El company del búnquer haurà de resoldre els dubtes
dels viatges de la tenta mirada d'un convidat o convidada misteriosa.
Tot això en un programa on també tindrem el Carles Tamayo,
l'Andreu Joanola i l'Alba Riera, avui parlant de calçotades.
I el Pep Nogué ens parlarà de veganisme.
Abans de tot això, de seguir del mans
i també els viatges del Xavier Moret.
Avui ens porta el Xavier Moret fins a Alaska.
Serà dos quarts de vuit del matí.
Bona nit als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa. I amb Neus Bonet.
Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui arrenquem amb la intenció del president ukrainès,
Volodymyr Zelenski,
de reunir-se amb el seu mòleg xinès Xi Jinping
amb l'objectiu d'aconseguir el seu suport
per la retirada russa d'Ucraïna.
A mi em sembla que hi ha un respecte per la llei internacional,
per la nostra integritat territorial
i per les qüestions de seguretat.
Hauríem d'utilitzar això i treballar amb la Xina.
Ho he dit ja un cop.
La Xina ha començat a parlar d'Ucraïna i això no és dolent.
La Unió Europea ha aprovat el decep aquest de sancions a Rússia
que es conmemorava ahir un any de l'ofensiva sobre Ucraïna.
En un acord d'última hora, la presidència sueca de la Unió
ha anunciat les sancions que ha qualificat com les més enèrgiques
i de més abast imposades fins ara a Moscou.
El paquet preveu reforçar les restriccions
a les exportacions de productes que tant poden tenir un ús civil
com militar i incrementar les mesures
contra les indústries o entitats que recolzen la guerra,
sigui amb la difusió de propaganda o amb l'entrega de drons a Moscou.
I avui també parlem, us ho avança, Catalunya Ràdio i el País,
d'una vintena de persones que denuncien abusos i agressions sexuals
de tot tipus del capellà Josep Vendrell Cortasa a Barcelona
i que el destrac al Maresme durant els anys 60 i 70.
En testimonis recollits per Catalunya Ràdio asseguren
que era un depredador sexual de manual
i temen que hi hagi més víctimes a Moncada i Reixac,
on va fer de rector del 1975 fins al 1990.
Segons coincideixen totes les víctimes,
el capellà els va agredir quan tenien entre 8 i 15 anys
i ho feia després de guanyar-se la confiança de les famílies.
Una de les víctimes de caldetes, Lluís Grau, explica
com el mossèn va abusar d'ell en un viatge a Roma.
Va ser a Roma l'any 70, cada dia que vam estar a Roma.
Havíem de fer mitjada,
i tothom havia d'anar al seu dormitori menys jo que anava al seu.
I allà, doncs, tocaments, evidentment,
pantalons i calçotets fora, i tocava el que li venia bé.
El religiós va morir l'any 2004,
però ara les víctimes s'han començat a organitzar
i ja han fet arribar el seu relat al defensor del poble.
La via judicial està tancada a causa de la defunció dels religios,
però asseguren que ara ho fan públic perquè volen que se sàpiga
i per denunciar la complicitat del bisbat.
Avui també parlem, ara ho deia en Roger,
del conseller d'Educació Josep González Cambrai,
assegurant que a l'institut on estudiaven les bessones de cellent,
que van saltar pel balcó de casa seva,
no havia activat cap alarma per assetjament.
Un cop se n'han sabut més detalls,
ara que no descarten cap hipòtesi i que estan fent una investigació.
Nosaltres, el primer dia, amb la informació que rebem,
no consta cap tipus de...
No hi ha detectat cap problemàtica específica
relacionada amb assetjaments, relacionada amb bullying.
No hi és, no existeix al centre cap relació específica.
Sobretot les darreres 24 hores, fruit d'informació, de nova informació,
el que fem és activar la unitat de suport de detencions a les violències.
Segons l'entorn, les nenes haurien rebut insults racistes i transfòbics.
Avui també és notícia la petició de la Fiscalia
de 15 anys de presó per a l'exministre de l'Interior,
Jorge Fernández Díaz i pel número 2 del Ministeri,
per l'espionatge Luis Várcenas.
Asegura que la cúpula d'Interior va posar en marxa una operació
per destruir proves que incriminessin dirigents del PP
en la trama Gürtel i la caixa B del partit.
També us expliquem que els Mossos han detingut un conductor
després d'atropellar dues persones al Vendrell, al Baix Penedès,
en un pas de vianants de la carretera C31.
L'home ha donat positiu al test de drogues.
Els dos ferits han ingressat molt greus en un centre hospitalari.
També parlem de la condemna de 12 anys de presó
per l'home que va atacar la seva parella i la filla amb sorza càustica.
Això passava al juny del 2020 a Sant Feliu de Guixols, al Baix Empordà.
La sentència de l'Audiència de Girona també obliga a indemnitzar-les
amb més de 62.000 euros
i li prohibeix acostar-se a les dues víctimes.
La pel·lícula Pacifiction d'Albert Serra
s'ha endut dos Premis César de l'Acadèmia Francesa
per les nou nominacions que tenia.
Ha obtingut els guardons de millor fotografia
i el de millor actor per a Benoit Magimel.
L'equip d'aquesta producció catalana ambientada a la polinèsia francesa
marxa satisfeta, tot i que aspirava a nou Premis, com dèiem.
Entre ells, el de millor director, pel banyolí, Albert Serra.
Sí, home, hem tret el del millor actor,
que era el que em feia més il·lusió, perquè és important,
i perquè realment el que fa l'actor, saps?, en la pel·lícula aquesta,
sí que és una cosa molt avançada
i que té molta originalitat i molta gràcia,
que ho han sabut reconèixer i el seu també és una imatge
que lliga amb totes les recerques que hem anat fent durant molt de temps
i són coses que, bé, molt personals, la manera de fer-ho.
La coproducció catalana és bestes.
La gran triomfadora dels Góies ha endut el guardó
a la millor pel·lícula estrangera
i el film La Nuit d'Iduza, del director Dominic Moll,
ha obtingut el premi a la millor pel·lícula.
En esports, el blau gran Ansu Fati s'ha fet un cap fora en un genoll
durant l'entrenament i es baixa per demà diumenge i dubte
pel partit de la setmana que ve contra el Madrid a la Copa.
L'Espanyol rep avui dissabte a les dues al Mallorca,
en directe per Catalunya Ràdio.
A l'Espanyol hi ha el dubte de José Lu, César Montescalero
i Dani Gómez, ja disputat de la 23a jornada, els dos Betis 2.
A l'Euroliga de bàsquet, Barça, 80, Mónaco, 70,
els blau grans refermen la tercera posició.
El Mataró, el Sabadell i el Mediterrani disputen avui
el partit de tornada dels quarts de final
de la Champions femenina de Vater Polo, pas previ a la final a 4.
I pel que fa al temps, atenció.
Els núvols es mantindran abundants a les comarques de Girona
i als Pirineus, on durant el dia poden reapareixer
algunes precipitacions de neu per sobre dels 800 metres.
A la resta del territori es mantindran, ens diuen,
les clarianes amb ambient fred de ple i verm.
Les temperatures continuaran baixant els pròxims dies.
Si tens la sensació que fes-ho tu mateix
és un tros d'una cançó realment bona de la ràdio,
llavors podria ser perquè es tracta de Parkside.
Feines de gran potència, les millors màquines de jardí
i un munt d'accessòries.
Descobreix tota la gama de productes de Parkside
a parkside-diy.com.
Tu pots. Parkside.
El Periódico a favor de la participació ciutadana.
Vols donar l'opinió sobre els principals reptes
i iniciatives de la ciutat de Barcelona?
No et quedis parat.
Fes la teva proposta a barcelonaguioentretodos.elperiódico.com
i participa-hi.
El Periódico. Entendre-hi més.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio els dissabtes
a l'hora que encara no ha sortit el sol
el suplement és sinònim de cultura de rel.
Arriba el mans.
A Catalunya Ràdio, mans.
Amb Quim Rullant.
Bon dia i bon horari, aquí comença el mans,
el programa de l'Associacionisme i la Cultura Popular a Catalunya Ràdio,
la REL, a la Ràdio Nacional.
Un programa que fem possible amb en Josep Lluís Santisso
i Serasa, el muntatge musical a Aineus, Treny i Vaques,
i la producció de Quim Rullant i Valls a la direcció.
Un programa amb un munt de propostes.
I ens ha quedat avui un programa amb molta música de coples sardanes
sense oblidar que som en postcarnaval.
Per exemple, passarem pel centenari
de l'Agrupació Cultural Folkloreca a Barcelona,
on dilluns celebren el Palau de la Música,
una de les activitats més destacades d'aquest aniversari.
Amb una programació gairebé repetible
i a la vegada tres coples,
coples del nivell de Sant Jordi, de la Mediterrània,
de la Mediterrània i la principal de Llobregat.
Aquí hi ha un esforç molt fort d'organització, de programació.
També cal destacar que aquest cap de setmana
es tanca la capitalitat de la Cerdanà a Balaguer,
que durant un any ha esdevingut el pol d'atracció
d'un sardanisme i cublisme atrevit.
S'ha fet moltíssimes coses, s'ha implicat a moltíssima gent,
han pogut gaudir d'uns espectacles de primeríssim nivell,
però, evidentment, haguéssim volgut molta més implicació.
Per tant, també podem veure el got migplei, migbuit,
de dir que ens hauria agradat que hagués hagut una implicació molt més gran.
Us volem parlar també de la campanya que ha engegat Adifolc,
l'Associació per la Difusió del Folcloret,
per fer arribar la cultura popular a les escoles.
És a dir, la cultura popular a les escoles,
en uns àmbits concrets,
és a dir, nosaltres vam preparar un projecte
intentant que estigués representat a tota la cultura popular.
Aquí hi va haver una tria, una selecció,
uns motius pels quals algun àmbit no forma part d'aquest projecte,
perquè estava justificat,
i engeguem doncs uns tallers repartits per totes les comarques de Barcelona.
I us convidarem a un munt de propostes musicals per aquests dies,
com la de música de real i electrònica
dels germans murcians Víctor i Alejandro Hernández.
Nuestras herramientas son esas, los sintetizadores, las guitarras.
Nuestro acercamiento hacia el folclore ha sido a través del juego,
de la experimentación y de la curiosidad,
sobre todo.
Entonces, bueno, ahora mismo estamos intentando aprender
como los toques verdaderos de la castañeta, de la bandereta,
de los ritmos, que son también propios de allí.
Tot plegat durant els propers minuts aquí,
al Mans a Catalunya Ràdio amb Tota la Real, a la Ràdio Nacional.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Comencem.
La primera, una novetat musical, disc imperdible,
que ahir sortia a les xarxes i es destapava,
és la cantant d'Oliva, a l'Azafó, al País Valencià,
la Maria, la Maria Bartodeu.
D'allí hem escollit aquesta peça, que porta per nom d'allà.
D'allí hem escollit aquesta peça, que porta per nom d'allà.
D'allà, de paret blanca i dinestro.
D'allà, on hi són els correndides,
d'allà, on hi són l'alimenta del cor,
la meva casa és tot arrossegut,
la meva terra és tot arrossegut.
D'allà, on hi ha el mar, hem curat el mar.
D'allà, on hi ha el mar, hem curat el mar.
D'allà, on hi ha el mar, hem curat el mar.
Tinc muntanyes, pesant del mar,
i tinc mals, que curen mals,
entre mongó i mundo aéreos, que allí respiren.
D'allà, on hi ha el mar, hem curat el mar.
D'allà, on hi ha el mar, hem curat el mar.
D'allà, on hi ha el mar, hem curat el mar.
Traiem el mar, el cor, el mar.
Mans, de l'arrel a la plaça.
Som-hi, doncs, us parlem del concert que us volem proposar
per al proper dilluns a les 7 de la tarda al Plaó de la Música catalana.
És el concert del centenari de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona,
a càrrec de les coples mediterrània,
la principal de Lloregat i la Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Tot un programa amb les tres coples sempre a dalt de l'escenari.
Bé, en algun moment alguna no serà a dalt de l'escenari,
però sí que hi sonarà, també.
Actuaran juntes en aquesta sala modernista,
i entre elles hi haurà una estrena destacable
del compositor de castelló d'Empúries, Màrc Timon.
Vortex Temporum és una obra
en la qual el temps actua com un remolí gegant,
generant per moments una particular sensació de bucle.
Des del buit del centre d'aquest cicló
observem com vulnerables titelles
la velocitat de rotació dels seus cercles,
sent incapacits de situar principis i finals,
havent-nos d'abandonar la seva salvatge incomprensible a voluntat,
com un destí inexorable.
El pare d'aquesta obra també va per en Jesús Ventura,
que és qui em va fer una trucada l'any passat,
molt pocs dies abans de morir, per encarregar-me-la,
i llavors, inevitablement, quan l'he compost,
hi he pensat molt, en Jesús,
amb qui teníem una vinculació ja des de fa molts i molts anys,
però que en aquest cas es va donar aquesta situació,
que ell m'explicava aquest encàrrec que em volia fer
i que havia estat malalt,
i al cap de pocs dies ens va deixar,
i per tant Vortex Temporum també conté una part important
d'aquesta energia que vaig rebre d'en Jesús.
Bé, per parlar d'aquest concert i explicar-nos què hi haurà,
a més a més d'aquesta estrena d'en Marc Timon,
i parlar també de l'aniversari,
ho fem amb el president de l'Europació Cultural Folklòrica,
l'Eduard Costa. Bon dia, Eduard. Bon dia.
A tres coples, a un programa de dalt a baix, a tres coples,
que això no es pot escoltar gairebé mai.
Exacte, exacte.
És un concert on, en aquest programa,
ja en Jesús Ventura, amb el descans,
i va ser el president, fins ara, nostre,
i va posar molta entusiasma, i va posar molta força,
però va fer, realment, ens ha deixat un llegat, un concert,
amb una programació quasi, podríem dir, repetible,
almenys en què siguin totes les obres juntes.
Això no vol dir que en algun moment es pugui programar
el Nadats del castell del sol, o la Nina i el Moliner,
o el SOM, però tot junt, en un mateix programa,
i a la vegada tres coples,
i coples del nivell de la Sant Jordi, de la Mediterrània,
i la principal de Llobregat.
Aquí hi ha un esforç, i molt fort, d'organització,
de programació, d'en José María Sarrakan,
tornant a adaptar totes les peces a tres coples,
i després d'interpretació.
S'ha de reconèixer que les tres coples
estan fent un esforç d'interpretació,
i agrair a la fundació de l'Orfeu Català Palau de la Música
brindar-nos l'oportunitat de fer-ho aquest dilluns
al Palau de la Música,
que és el millor marc per portar aquest programa.
Però hi ha obres que estan pensades, gairebé,
en el Palau només,
perquè obrireu amb aquest consolamentum de Manuel Oltra,
que té la característica que una copla és escenari,
l'altra copla serà a la sala de saig, crec,
darrere l'escenari,
fent uns efectes sonors
que només es poden escoltar allà, evidentment.
Exactament, exactament.
De veritat, hi vam ser-hi fa uns dies amb el Sarrakan
i el Joaquim Rocavado al Palau,
que ens van atendre molt bé amb tot el tema tècnic,
diguéssim, i de coordinació,
perquè requereix que la copla que està a dins
vegi a través d'un monitor el director,
que estarà a fora dirigint les altres coples.
I, realment,
això tan sols es pot produir amb el Palau de la Música,
i si la copla, diguéssim,
que estarà fora d'escenari està a la part de darrere, diguéssim,
i, realment, sí,
en pocs llocs es podia repetir aquesta situació.
Hi haurà obres de Joaquim Serra, molt vinculat a l'entitat,
hi haurà obres, com dèiem, de menor a l'altre,
compositors històrics com Francesc Pujol, Eduardo Aldrà,
però després també hi ha un parell de compositors contemporanis,
totalment, una és Xavier González,
amb la glosa que ha adaptat a tres coples, som,
i l'altra és l'estrena,
que, sapiguem que és una peça d'en Marc Timon,
doncs, evidentment, m'imagino que n'espereu moltíssim.
Exactament.
Estem tots una mica esperant l'aguai, diguéssim,
perquè en Sarrakan tampoc ens ha pogut explicar
gaire de l'obra del Marc Timon, diguéssim.
Per nosaltres, també, això ens crea molta il·lusió,
sabem avui dia de la capacitat compositora del Marc Timon,
i que el seu Vortex Temporum esperem que sigui un èxit.
Evidentment, no podem esperar més que una obra contemporània,
diguéssim, no?, i estem molt il·lusionats en poder-la sentir.
De moment, aquest dilluns, com us diem al Palau de la Música,
a les 7 de la tarda, concert únic i repetible,
sens dubte, amb la Mediterrània, la Llobregat, la Sant Jordi,
amb aquesta estrena de Marc Timon, també aquesta mitja estrena,
adaptada per a tres coples de la glosa som d'en Xavi González,
i també en Josep Maria Sarrakan,
que ha adaptat la Cerdana efemèride d'en Josep Solà a tres coples,
i que s'ha interpretada en aquest concert,
entre moltes altres peces.
Eduard, gràcies per tenir-nos a trucada al programa.
Jo animo a la gent que encara queden entrades,
a més, un preu popular,
perquè crec que l'entrada està en el nivell de 20 euros, l'entrada.
Animo, encara en queden, que vinguin,
perquè realment jo penso que qui li agrada la música per copla,
i estar amb el Mont Sardeniste, és una oportunitat única.
Jo també tinc d'agrair l'esforç que estan fent els directors,
en Xavier Puig i en Bernat Castillejo,
per portant davant totes les tres, dirigir les tres coples,
amb bona sincronització i amb bona música,
i per tant jo animo que acabem d'omplir el Palau,
un marc meravellós per aquest programa.
Doncs esperem que així sigui. Eduard, gràcies, que vagi molt bé.
Moltes gràcies a tu. A reveure.
A Catalunya Ràdio, mans.
Aquesta era tu, Cerdana de Martimona,
ho toca, com us hem dit, estrena dilluns al Palau,
amb aquest concert del centenari de l'agrupació.
Era, i l'hem sentit, amb la Copa Sant Joan,
un concert d'agrupació,
un concert d'agrupació,
un concert d'agrupació,
un concert d'agrupació,
un concert d'agrupació,
un concert d'agrupació,
un concert d'agrupació,
un centenari de l'agrupació.
Era, i l'hem sentit, amb la Copa Sant Jordi.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Seguim amb més coses,
sense deixar l'àmbit de la Cerdana i la Copla,
avui demà Balaguer, la capital de la Noguera,
deixa de ser capital de la Cerdana.
Ho farà amb un cap de setmana
que tanca tot un any d'activitats atrevides,
per la recerca de nous públics
a través de les propostes de fusió
i també per campanyes a les escoles, entre d'altres.
De l'activitat d'aquest cap de setmana
i també d'aquesta valoració de l'any,
en parlem amb el president de la Comissió Organitzadora,
en Jaume Marvà. Bon dia, Jaume.
Bon dia i bona hora, eh?
Arriba el cap de setmana de Cloenda d'aquesta capitalitat,
una capitalitat caracteritzat
per apostar per la fusió,
per portar noves propostes,
i ara doncs tanca amb el protocol habitual,
vaja, amb la festa de les colles,
la festa anual de les colles
i també els actes de Cloenda
que es faran demà diumenge.
Jaume, explica'ns una mica què hi ha previst per avui dissabte,
en la qual hi haurà dues cobles.
Tal com dieu,
arribem a la capitalitat d'un any farcit d'activitats,
d'activitats de coble a fusió,
d'activitats de moltíssima qualitat,
amb les millors cobles del país,
amb propostes de fusió de coble
amb tota mena de altres llenguatges musicals,
i dos plats forts que teníem pendents
ens han guardat per al revés
cap de setmana,
i això és com un castell de forts,
on els castells més espectaculars sonen al final,
doncs una mica aquí,
amb la capitalitat de Balaguer també,
les cobles més potents les estem tinguent aquests revés mesos,
i aquest revés cap de setmana tindrem dos plats forts,
que és la coble mil·lenària de Perpinyà
i la coble Sant Jordi.
Llavors avui, a la tarda, el que farem és una ballada
amb la coble mil·lenària,
després a les 6 hi ha un acte per les colles,
la festa final del campionat de Catalunya
de colles sardanistes, de sardanes esportives,
i després al vespre al teatre hi haurà un concert
on el protagonista serà la coble Sant Jordi
però també el pardal roquer.
Una de les sorpreses finals
és que hem decidit agrair
a tots els sardanistes de ponent
que s'han fet seure la capitalitat,
convertint en sardana un himne de les tardes de ponent
que és la cançó Soc de l'Oest
i llavors el compositor d'aquesta cançó
que es diu David Starris, el pardal roquer,
és un compositor de sardanes.
Poca gent de ponen ho sap,
però aquest senyor ha escrit sardanes
i ha guanyat bastants premis.
L'anècdota és que es va presentar un dia
en un certament amb dos sardanes
i una va quedar primera i l'altra segona,
per tant és un compositor solvent de sardanes,
s'ha estrenat aquesta sardana Soc de l'Oest
i per això farem aquest concert
una primera part amb la coble Sant Jordi
i una segona part repassant
la trajectòria musical del pardal roquer.
Tot això és el que farà avui
i demà diumenge hi haurà, com és habitual,
el dinar de Cluenda,
i un concert de Cluenda molt especial
a Balaguer, en aquest cas l'Orfeu Balaguerí.
És un concert de la mil·lenària
però teníem clar que hi havia d'haver algun grup local
que hi participés.
Què ha passat a Balaguerí? Durant molts anys,
com que no hi havia una grupació sardanista,
la resta d'entitats han fet aquest paper.
I una de les entitats que han mantingut
la flama sardanista ha estat l'Orfeu Balaguerí
que ha incorporat habitualment
als seus programes com a peces
per acloure els concerts
sempre alguna sardana cantada.
Per tant, la manera que teníem d'agraïls
i d'agrair aquesta tasca continuada
que hem fet sempre és que s'acabés
el concert de la cobre mil·lenària
amb dues sardanes cantades.
Una és la del Ricard Vila de Sau
dedicada a l'Orfeu Balaguerí, el seu 75è aniversari.
Ara ja en tenen 100 anys.
Doncs el 75è aniversari el Ricard Vila de Sau
va ser una sardana dedicada a Balaguer,
i l'altra és l'himne de la ciutat,
l'himne no oficial per als sardanistes,
que és la sardana Balaguer Ciutat Comptat,
que són els dos rares temes que es tocaran al concert
i que s'interpretaran conjuntament
per la cobre mil·lenària i per l'Orfeu Balaguerí.
Jaume, ara que ja l'any està acabat,
quina valoració en feu de tot plegat?
Doncs la veritat és que estem molt contents,
s'han fet moltíssimes coses,
s'ha implicat moltíssima gent,
han pogut gaudir d'uns espectacles de primeríssim nivell,
però, evidentment,
haguéssim volgut molta més implicació.
Per tant, també podem veure el got
mig ple i mig buit,
de dir que ens hauria agradat
que hi hagués hagut una implicació molt més gran
i també ens agradaria,
segons què ens deixes,
que es replanteixés fins i tot el projecte de la capitalitat
a partir d'una permís que per a nosaltres és bàsic,
que és arribar als públics
i afavorir la poblefusió.
Per tant, potser s'ha de replantejar
el que s'està fent,
si és clar que els objectius són aquests.
Doncs avui i demà, Cluenta, de la capitalitat de la sardana,
en aquest cas de la capital de la Noguera, Balaguer,
vaja, amb totes les gales.
Jaume, gràcies per tenir la trucada.
Felicitats per la tasca feta durant aquest any.
A vosaltres, moltíssimes gràcies.
Fins a les 7 del matí,
Mans amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.
Seguim al Mans, seguim a Catalunya Ràdio,
amb tota la real a la Ràdio Nacional.
Atenció ara a les escoles de la demarcació de Barcelona.
L'associació per la Difusió del Folclore
ha presentat una campanya
per fer arribar diversos àmbits de la cultura popular
als patis, a les escoles,
activitats que van des de valls tradicionals
a construcció d'elements festius.
Una campanya ambiciosa que vol ser un primer pas
per arribar també a tot el territori.
L'Iván Vazores, el president de la Generalitat de Barcelona,
ha presentat una campanya
per fer arribar diversos àmbits de la cultura popular
als patis, a les escoles,
activitats que van des de valls tradicionals
a construcció d'elements festius.
I ara és el president de Difulque, que saludem tot seguit.
Bon dia, Iván.
Molt bon dia.
Explica'ns una mica com neix aquesta iniciativa
i sobretot com s'estructura.
Doncs bé, sí, és un projecte nou,
és un projecte que hi estem treballant.
Tot va una mica relacionat amb la cultura popular pels petits,
amb la festa que ja va demarçar l'any passat,
l'incolcat,
la festa infantil de la cultura popular,
que sí que és una festa via anual,
i després aquest projecte amb les escoles
dava tot una mica...
amb la mateixa línia.
Aquest projecte neix...
bueno,
neix, en aquest cas,
des del cidad Difulque
amb tot un seguit de propostes
i des de la Diputació de Barcelona
se'ns accepta, doncs,
tirant endavant aquest projecte
i per això aquesta edició
està centrada
amb escoles de les comarques de Barcelona.
Per tant, entenem que és una proposta
que feu vosaltres a totes les escoles
per acollir i heu departamentat, diguem-ne,
les comarques barcelonines
amb temàtica, oi?
És a dir, la cultura popular
en les escoles,
en uns àmbits concrets,
és a dir, nosaltres vam preparar un projecte
intentant que estigués representat
de tota la cultura popular.
Aquí va haver una tria, una selecció,
uns motius pels quals algun àmbit
no forma part d'aquest projecte
perquè estava justificat,
i engeguem, doncs,
uns tallers
repartits per les comarques
per totes les comarques de Barcelona
i en cada comarca
la dediquem a un àmbit.
Per exemple, la comarca del barcelonès,
doncs, hi haurà l'àmbit
de bastons.
Els dos Vallèsos hi haurà
uns tallers dedicats
al Vall de Gitanes.
El muianès hi haurà
un taller sobre la construcció de gegantons.
I així, doncs, representant
diferents àmbits
i que quedi repartit per totes les comarques.
Totes les comarques
tenen una proposta
que es llença
per tal que les escoles d'aquella comarca
es puguin interessar
i a partir d'aquí s'organitzarà
aquest seguit de tallers.
Aquests tallers estan fets amb monitors
que s'envien a les escoles
perquè fan les diferents sessions
i estan pensades en sessions intensives,
és a dir, 4 hores, 5 hores per fer, per exemple,
per fer una conversació amb els Vall de Gitanes
o per aprendre què són
la tradició del pugillatge
o bé la construcció d'un gegantó.
És a dir, estan focalitzats
en un tema en concret
i la intenció és aprendre
alguna disciplina d'aquestes
que està arrelada
a aquella comarca
i per tal que des de ben petits,
des de les escoles,
es comenci a treballar
perquè els més petits
puguin conèixer això,
ho fem amb grups del territori,
de les comarques,
ja sigui grups o les mateixes federacions
de cultura popular
i que ho impartiran
en aquestes escoles.
Per tant, aquí hem involucrat
poblacions, grups i escoles.
Entenc que també amb connexió
amb les entitats del territori.
Sí, sí, sí, és a dir,
per exemple,
el taller que es fa
amb un dels Vallèsos,
el contacte s'ha fet
amb un grup de gitanes,
els quals han acceptat la proposta,
amb el tamari
que es va proposar
i ells són els que impartiran
aquest taller
en una escola en concret
d'una de les poblacions.
Entenc que ara hi ha una mena
de període d'obert d'inscripció,
aquelles escoles, aquells mestres
que creguin oportú acostar-s'hi.
Ara està obert
fins a finals de febrer
el període de sol·licitud
d'aquests tallers
i a partir d'aquí es programaran
totes aquestes sessions
que es faran entre els mesos de març-maig
a les diferents escoles.
Estem molt contents
perquè està tenint molta acceptació
i hi ha molt d'interès
de totes les comarques,
d'escoles i grups
de tot el territori barceloní.
Estem contents perquè de moment
estem en aquesta fase
de sol·licitud dels llocs
i de moment veiem que tots els tallers
tenen ja acceptació.
Per tant, és un projecte
que es portarà a terme al 100%.
La voluntat és d'extendre'ls pel territori?
Sí, la nostra voluntat és
que això pugui ser... A més a més,
hi hem tingut alguna demanda
preguntant-hi
si és a Lleida o a Tarragona o a Girona
o també ha generat
unes xarxes que ja sabem
que això acostuma a passar
perquè aquí sigui o allà no.
Com hem dit, és un projecte
que hem treballat, hem preparat
a nivell nacional de tot Catalunya,
però que està padrinat, com bé has dit,
per la Diputació de Barcelona.
Per tant, aquesta primera edició es farà
en aquestes comarques, però el nostre desig
és que aquesta primera edició
pugui ser mirall de cara
a la resta del territori
i si més no nosaltres
ho anirem a projectar
perquè Diputacions de Tarragona,
Lleida o Girona puguin sumar-s'hi
i perquè no l'any vinent
puguem arribar a un nombre
molt més elevat de comarques
de tot el territori.
La necessitat de portar la cultura
a les escoles és una...
diguem-ne, demanda,
és un fet que fa molts anys
que sempre se'n parla.
Hi ha moltes iniciatives
que es fan, ara mateix recordo
o tantes d'altres,
tot és complementari al final, no, Ivan?
Sí, sí, sí, per exemple,
has comentat ara el tema del país a l'escola
que està enfocat
amb l'àmbit sardanista.
Per exemple, quan nosaltres ara
la Diputació ens va acceptar
tirar endavant el projecte,
teníem clar que no havíem d'anar
a competir amb ningú,
que ens féssim mal
perquè al final tots anem al mateix a sumar,
a fer difusió de la cultura popular,
i si ja hi havia un projecte amb escoles
dedicat al món sardanista,
ho trobàvem absurd.
Creiem que abans era més necessari
que s'arribés a la resta d'àmbits,
i és el motiu pel qual
alguns àmbits no estan inclòsos
amb aquesta primera edició
per aquest motiu.
Doncs estarem pendents
d'aquesta nova activitat de default,
aquesta campanya.
Ivan, gràcies per tenir-nos a la trucada,
que vagi molt bé, i felicitats per l'iniciativa.
Moltes gràcies a vosaltres.
Deixa't de manies. Mans.
Amb Quim Rullant.
Bateria d'activitats marcades
encara pel carnaval, tot i que ja som
en el primer cap de setmana de cuaresma.
Si us heu quedat amb ganes de treure les disfresses a Ireja,
encara teniu oportunitat d'aquest cap de setmana,
per exemple, a Ripoll, a Olot, a les Borges Blanques,
a Creixell, Roda de Tera, Vinyó, Castellolí,
Odana o Villalbe, als Arcs.
És algunes de les poblacions
que ara ho estan celebrant.
També hi ha àpats de carnaval comunitari,
com per exemple aquest cap de setmana
del trinxat de Puigcerdà,
i dintre del carnaval del Vallespí,
aquest cap de setmana, és el darrer per veure-ho sortir l'ós.
Concretament, demà diumenge, a Sant Llorenç de Cerdans,
una festa, recordeu, que és des d'aquest 2022,
patrimoni de la humanitat per part de l'ONESCO.
D'aquesta manera,
ens ha explicat la festa de l'ós de Sant Llorenç de Cerdans,
un dels seus responsables, en Didier Paraire.
A Sant Llorenç,
la festa de l'ós acaba el carnaval
i hi ha la festa de l'ós,
però amb aquest os, i aquesta persona,
amb aquest os, hi ha tots un personatge
que fa a partir del carnaval
que s'integren i que...
I la definició, penso, és molt important.
Si voleu més activitat, al Bages,
a Manresa, aquest cap de setmana,
hi ha la Fira de la Xada dins les activitats
de la Festa de la Llum, també hi ha Fira de la Mela Crespià,
i la Fira de la Cuaresma a Tortellà.
Ja que parlant de cuaresma,
recordeu que a partir de dimecres que ve,
durant 7 setmanes, hi haurà les representacions
del Serra l'Avella o del Tallar la Cama de l'Avella Cuaresma,
el fet de treure aquesta cama
que cas fa cada setmana
en una figura que representa
aquesta imatge que ens va acostant
cap a la Semana Santa.
Mataró i Reus, per citar dues de les poblacions
que cada dimecres fan aquest acte
i que ho converteix en tot un esdeveniment
amb la participació dels nois i noies
de les escoles de la Vila.
Doncs ja ho sabeu, cada dimecres Serra l'Avella,
a molts municipis, entre els quals, doncs,
Mataró i Reus.
I anem tancant el mans amb música, com ho fem sempre.
Propostes del Tradicionari,
us demà diumenge a les 7 de la tarda,
el Cat Agràcia si podrà sentir
les propostes més atrevides de l'aprovació d'un guany.
Són els germans Alejandro i Víctor Hernández,
que formen el duet Maestro Espada.
La seva proposta balla entre l'electrònica
i la música més ancestral de la zona de Múrcia.
Nosotros es que no hemos crecido realmente
con el folklore dentro de la familia.
Sí que en nuestra ciudad hay cuadrillas
y ahí en Múrcia se lleva,
pero nosotros venimos de otros estilos
como más relacionados con la acción de autor,
con la electrónica.
Entonces digamos que son nuestras herramientas,
son esas los sintetizadores, las guitarras.
Entonces nuestro acercamiento hacia el folklore
ha sido a través del juego,
de la experimentación y de la curiosidad, sobretodo.
Son timbres muy frescos,
que no formaban parte de nuestro vocabulario musical,
como decía Víctor.
El nuestro ha sido un viaje a la inversa,
hacia la raíz.
Veníamos de otro sitio
y yo pasé gran parte de mi adolescencia
tocando en bandas de rock del sureste,
Víctor estudió producción electrónica
y esos caminos no confluían con el folklore de nuestra tierra.
Hay escenas que viven muy de espaldas,
unas con otras.
Y es absurdo porque hay timbres
que golpe haciendo una producción electrónica
pues un golpe de castañeta
es una caja súper agresiva,
que es una caña que se coge de la orilla de un río.
No podemos perder los orígenes
ni nuestra identidad.
Tal conoce la región
y al fin es que la empobla.
Tal conoce la región
y al fin es que la empobla.
Dimeques hi haurà sessió d'improvisació
amb una nova edició de Les Vespres al Cat.
Dijous hi podrà sentir
una de les propostes més internacionals d'enguany,
John Richmond Quintet,
amb una proposta
que va entre el bluegrass, l'all time
i el swing més autèntics.
I divendres els quicos que presenten il·l'Arcabònia.
Artur Gaia.
La il·l'Arcabònia era les terres de l'Ebre
a l'època dels Iberts.
I que els il·l'Arcabons
som la gent que vivim
en aquell territori
que abarcava les terres catalanes de l'Ebre,
el Priorat,
la zona del Baix Aragó-Materranyes,
la zona del Baix Aragó-Materranyes,
la zona del Baix Aragó-Materranyes
i les comarques del nord de Castelló,
Maestrat, Baix Maestrat i els Ports.
Tot allò era l'il·l'Arcabònia.
I expliquem
que de la mateixa manera
que els hebrecs som il·l'Arcabons,
a Barcelona són laietans
i a Tarragona cosetans
i bé,
una miqueta en...
aprofitem, no?,
aprofitem això per...
per...
per...
treure la pols, no?,
en estes orígens,
en aquella idea de sempre
que ara m'ha vingut al cap
aquella cançó del Raimon,
de qui perd les orígens per la identitat, no?
Per tant, rebuscar els orígens
per enfortir aquesta identitat.
Acabem amb dos festivals més
que s'aceleraran aquesta propera setmana,
a Girona, divendres, dissabte i diumenge,
al Folkestoltes,
que ens explica el Laura de Castro.
Sí, la veritat és que ha quedat paral·lel·los i tot,
perquè, bueno, cadascú ho pugui triar
i, bueno,
tindrem des de tallers de música,
tallers de ball,
tindrem concerts,
concerts amb disfresses, també,
tindrem un concurs musical al Robert Pellicer,
una paella popular,
moments per fer jam i tocar junts,
de tot, per tots els públics.
I dijous, divendres i dissabte que ve,
Sant Boi del Llobregat rebrà la XII edició
del Rubri Folkum, Rica Ros.
Nosaltres ja portem molts anys
amb aquesta etiqueta del Tradicionari de l'Òscar Llobregat,
i també una mica és en onora
que el Jordi va voler que tinguéssim aquesta marca,
però treballem bastant de forma autònoma.
És a dir, sí que intentem col·laborar
a desemportar alguns artistes amb el Tradicionari,
però fa molts anys que ells van molt més avançats que nosaltres,
en preparar la programació,
nosaltres ho fem tots una mica més tard,
i res, com bé dius,
aquest any tornem al mes de març,
l'any passat vam fer l'edició al mes de juny,
perquè amb la pandèmia ho vèiem tot una mica complicat,
de fer-ho com ens agrada,
i aquest any tornem al mes de març, que és la nostra data natural,
i tornem a portar un parell de propostes de l'Univers Atlàntic,
que ens fa molta il·lusió, com sona el Trio Abril,
i el Trio Deira.
I aquests són uns dels que sonaran a Sant Boi,
en aquest rubri fòlcum,
tancant l'edició d'enguany.
Són els Deira, que presentaran el treball Alba.
Els Deira, que venen amb un premi sota el braç,
des del Celtic Connections,
segurament el festival de música celta més destacable
que es fa arreu del món.
En aquest cas, a Glasgow, han estat reconeguts
com una de les millors bandes emergents
de l'àmbit de la música celta.
Amb ell, sentim ara, fin del mundo.
I així pleguem.
I així pleguem.
Ja hem estat amb en Josep Lluís Santisso
a casa de la producció,
i Quim Rullà a nivells de l'al·locució.
Moltes gràcies per ser-hi una setmana més.
Tindreu més mans demà a les 5 del matí a Catalunya Ràdio,
i a les 9, un nou Icat Mans, a Icat.
La darrera a sonar aquest matí de dissabte
serà aquesta sardana del jove compositor gironí Cesc Oromines,
amb la principal de l'ovisbal, Meditació.
Tornem dissabte, que ve aquí, al Mans, a Catalunya Ràdio,
una setmana més, amb tot el real a la Ràdio Nacional.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Catalunya Ràdio
Si tens la sensació que fes-ho tu mateix
és un tros d'una cançó realment bona de la ràdio,
llavors podria ser perquè es tracta de Parkside.
Feines de gran potència, les millors màquines de jardí
i un munt d'accessòries.
Descobreix tota la gama de productes de Parkside
a parkside-diy.com.
Tu pots. Parkside.
El Periódico a favor de la participació ciutadana.
Vols donar l'opinió sobre els principals reptes
i iniciatives de la ciutat de Barcelona?
No et quedis parat. Fes la teva proposta
a barcelonaguioentretodos.elperiódico.com
i participa-hi.
El Periódico. Entendre-hi més.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenges,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web,
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Dissabte passat vam entrevistar Marc Gasol,
tota una trajectòria del bàsquet d'aquest país,
des de Fontajau a Girona.
Amb ell vam parlar de la seva vida com a pare,
també de la seva retirada.
Un moment vital que ens va assegurar que no li fa por.
Serà la teva última temporada o no?
Aquesta edat, amb 38 anys, és molt possible
que moltes no en queden,
llavors intento gaudir de cada moment com si fos l'últim.
Gràudeixo de l'entrenament d'avui,
gràudeixo de quan he de viatjar amb els companys,
però quan arribo a una edat, òbviament,
vas tancant etapes i vas intentant il·lusionar
per a altres etapes, no?
I la prioritat d'un ja el bàsquet o l'esport professional
el que li ha de dedicar per gaudir és molt difícil.
És molt difícil de mantenir.
Et fa por la retirada? No, no, no, por no.
Por no, perquè, com t'he dit abans,
em considero una persona molt afortunada
i sé que tinc un repte molt gran per endavant
amb el club i amb altres posicions més personals.
Això és el que ens explicava el Marc Gasol,
una entrevista que podrà recuperar quan us vingui de gust.
El cap de setmana passat també vam comptar amb Jordi Borràs
fent de comunista sota la tenta mirada d'un convidat misteriós,
en aquest cas Mireia Boia,
sobre com ha anat vestit per infiltrar-se
en un grup d'extrema dreta,
una de les consultes que li van fer Jordi Borràs,
va explicar això.
Doncs depèn del grup d'extrema dreta,
perquè, clar, parlem en singular,
però és que hi ha moltes extrema dreta.
Depèn. Vols anar a un mític de Vox?
Faig a l'Eco. Faig a l'Eco, un clàssic.
Polo, una camisa d'aquestes,
amb la voreta, els botons, amb bandereta,
amb els punys ben posats. Ben planxats, sí.
Almidonats, eh? Això, Vox, estètica Vox.
Sí, uns pantalons aquests,
una mica de pinça i uns mocassins ben...
De color veix, pantalons. Sí, de color veix.
Evidentment, afaitat,
una mica de gobina, però sense passar-se.
Bon cotxe. Molt bé, això, Vox.
Però, per exemple, si fóssim, ja,
directament el que coneixem com un esquinget...
Un cap rapat. Se'n veuen pocs,
però sí que hi ha marques de roba que acostumen a fer servir.
Europem, Brotherhood, per exemple,
Thor Steiner, que són marques neonazis,
o d'altres que semblen més d'equibuc,
però que fan servir, com aquella marca Duesac,
que no és casual que la portin.
Clar, és el High Healer, no?
Evidentment, la marca no té res a veure.
Però ells l'adopten, no?
Ells l'adopten perquè els agrada aquestes dues acts.
La provocació. Sempre jugant amb això,
o una samarreta amb el número 88.
Això és el que deia el Jordi Borràs.
I els dissabtes també fem l'hora de llevar-se
amb l'Andreu, Joanola i l'Alba Riera.
La setmana passada vam parlar de la generació
que se sap totes les carreteres de Catalunya,
o, en la versió de ciutat, totes les línies d'autobús,
i es nega a posar el GPS.
Per exemple, hem parlat dels boomers.
Alerta, perquè aquí sí que ja ve per mi
tota la generació aquella que sap el nom
de totes les carreteres de Catalunya.
I es neguen a posar el GPS.
O sigui, t'expliquen, per exemple, per arribar a un lloc,
i t'ho expliquen de memòria.
Fico un exemple que podria ser el cas.
Et diuen, tu agafes la C32, tires 10 km,
i quan veus una gasolinera, surts a la següent sortida,
trobaràs dues rotondes seguides.
A la segona rotonda agafes la quarta sortida,
et poses al lateral, gires quan vegis un cartell
que posa restaurant al Canigó, i ja hi serà.
No té pèrdua. Evidentment que té pèrdua.
I per això existeix el GPS.
Em pots enviar, sisplau, a on hem quedat per dinar?
Jo, per exemple, sento el trànsit.
Jo no vull anar contra la gent del trànsit.
Et sembla una cosa obsoleta, que no s'hauria de fer.
No sé si no s'hauria de fer, però a mi em diuen,
no, retenjons al Papiol... Què dius?
Quina carretiquí! La C32, no ho sé...
La versió de ciutat d'aquesta generació és els busos.
O sigui, se saben totes les línies de bus increïbles.
Increïble.
Tots els continguts els podors recuperar
a carradio.cat barra el suplement. Anem a les estrenes.
Bona nit.
Marta Ferrer, bon dia. Bon dia.
Al cine s'hi arriba Till, el crimen que lo cambió todo.
La pel·lícula, protagonitzada per Daniel Detweiler,
parteix de la vida Demet Till,
un adolescent negre que va ser brutalment assassinat
als 14 anys a Mississipí l'any 1955.
Arran de la seva mort, la seva mare lluitarà contra tot i tothom
per exposar el racisme que va motivar l'atac
i assegurar-se que els culpables no escapin de la justícia.
I al cine també s'hi pot veure Missing.
Una pel·lícula que funciona com a seqüela independent
de la pel·lícula Searching i que se centra en la June,
una jove que farà servir la tecnologia i les xarxes socials
per trobar la seva mare desapareguda misteriosament
en un viatge a Colòmbia.
Teatre, la sala tallers, el TNC estrena Desdèmona.
Alba Sarraute i les Ofèlies utilitzen el circ
les acrobàcies, la música i el cos
per explicar l'hotel o de Shakespeare
des de la mirada femenina de Desdèmona.
Avui a Funció a les 7 del vespre.
Bon dia, Sònia Olofeu. Bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes.
La primera és gaudir de la nit de la ciència
i ciència 2023 que aquest cap de setmana es fa a Barcelona.
Un any més l'avional segueix activa encara que el sol es pongui.
Una sèrie d'instal·lacions estaran obertes avui
des de les 8 del vespre a les 11 de la nit
amb propostes molt especials, per exemple,
la Conferència en màgia, el temps i la màgia,
espectacles de teatre amb textos d'Oriol Brogi o Eduard Escofet,
concerts de música generativa i computacional
o els jocs de matemàtiques al carrer.
L'objectiu de l'avional és acostar la ciència a les persones
i posar el focus en aquella ciència
que observa les relacions de la nostra espècie
amb l'entorn natural, digital i humà.
Per primera vegada se celebra simultàniament
a Barcelona i a Madrid.
Totes les activitats són gratuïtes,
algunes requereixen inscripció prèvia
i altres tenen límit d'aforament.
Trobareu tota la informació al web
via nalsiutatsciència.barcelonapunès.
I després d'aquesta proposta, si som per Barcelona,
us proposem dinar o sopar al Rua Street Food.
Situat a l'Avinguda Paral·lel número 172,
just a tocar de la plaça d'Espanya,
el local sorprèn només entrar per la porta
i els llocs estan plenes de grafitis
que porten color i alegria i transmeten
l'essència viatgera del seu xef, en Fabio Sousa.
Ells diuen que fan menjar de carrer
en estat més autèntic, d'aquí hi ha el nom.
Sota la filosofia que el més bo encara s'ha de conèixer,
ofereixen una gran varietat de plats d'arreu del món.
Podem començar amb unes croquetes brasileres de pollastre,
amb bocats fregits, guioses de verdura o nachos.
Però si de debò us agrada descobrir coses noves,
mireu bé la seva carta d'hamburgueses i entrepans,
amb molt de caràcter, cuinat a foc lent
que confinen sabors i textures.
Alguns elaborats amb pa negre d'Austràlia o pa de patata,
i carns de primeríssima qualitat de porco de vedella
cuinades a baixa temperatura, com el fat cow o el sumo.
El preu mitjà per persona és de 18 euros,
obert de dilluns a diumenge, migdia i nit.
Música.
I així como fue, de la misma manera,
així como vino a llevárselo todo...
Podem rematar el dia amb un concert de carat
de la OZ a la Sala Paral·lel 62 de la capital catalana.
Serà avui a les 9 del vespre, amb obertura de portes una hora abans.
La OZ és una de les sensacions musicals del moment.
La de Santa Coloma de Gramenet posarà avui punt i final
a la gira pureza el seu primer EP.
Un àlbum ple d'actitud i sense complexes,
que és tota una declaració de principis
i una síntesi autobiogràfica,
que passa de les coples al bolero clàssic,
dels sons llatins al rap dels 90, del soul al dancehall,
i del tipal motor.
Ha rebut les millors crítiques,
va ser nomenat en numeroses publicacions
com un dels millors discos del 2021,
i l'ha portat a fer més de 80 concerts per tota la península,
actuacions internacionals a Europa i als Estats Units,
presència en molts festivals i actuacions en grans esdeveniments
com els Premis Gaudí o la Marató de TV3.
El concert d'aquesta nit serà únic i especial.
Dalt de l'escenari l'acompanyaran convidats de luxe
com Lia Kali, la Senyora Tomasa o les Niñas del Coro, entre altres.
Si voleu anar, encara queden entrades per 22 euros.
És les 7 del matí, vent de bales de Caral·leoff.
¡Vamos!
El suplement. Amb Roger Escapa.