Bona tarda.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
64 milions de turcs decideixen avui si posen punt final
a les dues dècades al poder de Recep Tayyip Erdogan.
A les 7 del matí han obert els col·legis electorals
en unes eleccions presidencials i legislatives molt disputades,
però amb les enquestes que donen un lleugier avantatge
a l'opositor Kemal Kilicderoglu.
És la primera vegada que Erdogan veu complicada
la seva continuïtat al poder,
en part per la crisi econòmica que ha situat la inflació pels núvols
en un 50% segons les xifres oficials.
Els dos candidats ja han votat,
de fet en les 4 primeres hores de votació,
hi ha hagut cues a diversos col·legis electorals del país,
cosa que fa preveure una alta participació als comicis.
Segons informen diversos mitjans,
la concorrència a les urnes pot ser destacada
en les zones afectades pel fort terratrèmol del mes de febrer passat,
en què van morir més de 50.000 persones.
La participació en aquest territori i també el Kurdistan turc
pot ser decisiva per decantar els resultats en contra
de la continuïtat d'Erdogan.
Més notícies en Raül Flores.
El Tribunal Europeu de Drets Humans
admet a tràmit una demanda d'Oriol Junqueras contra Espanya,
segons ha fet públic avui Esquerra Republicana.
En l'escrit, el president del partit anuncia
que l'Estat li va vulnerar drets polítics
en impedir-li que assistís a la sessió constitutiva
del Parlament de Catalunya l'any 2017,
quan Junqueras n'era diputat i estava en presó preventiva.
El president d'Esquerra alega abus de poder per part de l'Estat
i vulneracions a la llibertat d'expressió
i el dret a les eleccions lliures.
Les associacions de lluita contra el càncer
celebren que, per fi, l'oblit oncològic
sigui un dret a partir del mes que ve.
Segons càlculs de les associacions,
el 80% se'ls deneguen o se'ls endureixen les condicions.
Per això, la coordinadora de programes i serveis
de l'Associació Espanyola Contra el Càncer,
Teresa López-Bando, celebra l'anunci
del president espanyol, Pedro Sánchez,
que va fer ahir en un míting a Sevilla.
Són declaracions a Catalunya Ràdio.
Portem lluitant pel supervivent molt de temps
i això és un pas endavant per la quitat d'aquestes persones
en coses molt bàsiques com dret a la hipoteca,
dret a tenir oferta un seguremèdic,
i s'ha d'aprofitar aquesta campanya electoral
per fer una notícia tan bona.
Mira, l'important és que es faci.
El president d'Ucraïna, Volodimir Zelensky,
ha arribat aquest matí a Berlín
amb la seva primera visita oficial a Alemanya
des que va començar la invasió russa del seu país,
segons ha fet públic ell mateix.
Zelensky, que no ha desbedat la seva agenda,
vol aprofitar la visita per parlar d'armes
i també de reconstrucció amb els responsables del govern.
Un motorista ha mort aquesta matinada a la carretera B20
al seu pas per Cornellà de Llobregat, al Baix Llobregat.
L'accident ha passat minuts abans de les 4 de la matinada
quan la motocicleta ha sortit de la carretera
per causes que encara s'estan investigant.
El conductor, un home de 24 anys,
l'han traslladat en estat crític a l'Hospital de Bellvitge,
on hores després ha mort.
Són 56 ja les persones que han mort aquesta any a les carreteres catalanes,
16 de les quals se'n van anar a l'hospital de Bellvitge.
Esports, Albert Benet.
Aquest vespre es disputa el derbi espanyol Barça
amb l'equip blanqui-blau jugant-se a la permanència
el dia que el Barça té el primer maig vol
per assegurar-se a la Lliga.
Si guanya, serà campió avui sobre la mateixa gespa de Cornellà al Prat.
El Girona consolida, la setena plaça que li dóna accés a jugar a Europa
la temporada que ve.
Això després de la segona part de l'any,
el Barça va a l'Hospital de Bellvitge.
El Barça va a l'Hospital de Bellvitge.
El Barça va a l'Hospital de Bellvitge.
El Barça va a l'Hospital de Bellvitge.
El Barça que li dóna accés a jugar a Europa la temporada que ve.
Això després d'empatar dos al camp de la Reial Societat,
el quart classificat amb gols de Couto i Estuani.
A les dues del migdia i pel web i l'app de Catalunya Ràdio,
la cursa llarga del Gran Premi de MotoGP de França,
el circuit d'Elemants, ahir victòria de Jorge Martín a la cursa sprint.
Brad Binder segon, Peko Banyella tercer, Marc Marquet va acabar cinquè.
El Palau de plegaments jugarà avui contra el Gijón,
la final de la Copa femenina d'Uke Patins que es disputa a Calafell.
La final és a les 4 de la tarda.
Allavant les planes s'assegura la permanència
a la Lliga femenina de futbol
després de guanyar la Reial Societat per 1-0.
El Basquet Girona també aconsegueix la permanència,
en aquest cas a l'ACB,
després de guanyar la pista del Sargós a 88-95,
després de dues pròrrogues.
Aquesta tarda a l'ACB Breogan Manresa,
Penya Obradoiro i Vasconi a Barça.
Una victòria assegura l'equip l'aurà anar
a la primera posició de la fase regular.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
On se sing.
Marina Porres, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Com anem, Marina?
Bé, bé, bé, i tu?
Bé, bé.
Aquesta setmana ha arribat a totes les redaccions catalanes
el més fresc d'Irene Solà.
L'has llegit, ja, o no?
No, encara no, encara no.
Jo tampoc, me'l vaig emportar ahir.
Jo vaig arribar a la llibreria...
Torna a tenir un títol complicat, eh?
Sí.
Perquè ens va costar aprendre el títol del segon,
que era canto jo i la muntanya balla.
Ara és els teus ulls, no ho sé.
Ara és els teus ulls, no ho sé què, no?
Sí, vaig mirar els ulls i no sé què, les tenebres.
Ara quedaré molt malament no sabent-te de memòria,
però és així.
Va arribar mitjans de setmana.
Et vaig donar ulls, no els ulls,
et vaig donar ulls, uns ulls qualsevols,
i vas mirar les tenebres.
I vas mirar les tenebres, val.
No, no, tinc pendent de veure l'entrevista amb l'Anna Guitart.
Tot pendent, tot pendent.
T'interessa el fenomen d'Irene Solà?
O creus que estarà a l'alçada?
Té tanta expectativa generada que...
Bé, jo no...
O sigui, tinc l'avantatge que no vaig amb expectativa,
que simplement vaig amb el fet de conèixer com va fer la primera novel·la,
com va fer la segona, o sigui, com el resultat.
I llavors, com que ella té un món que em sembla que està
bastant clar i bastant definit, doncs a partir d'aquí...
Bruixes i tot, i monstres.
Sí, i a partir d'aquí a veure què fa amb aquesta, però...
No, no, no tinc...
Les crítiques, perquè hi ha crítics que el tenim de fa uns quants,
o en general, o...
Sí, el que passa és que, clar...
Has de deixar entre línies, sovint.
Bueno, clar, molt sovint és el problema de les crítiques,
que és...
Ningú s'atreveix a dir el que pensa.
I si te l'envien de pre, promo i totes aquestes coses,
que és més una tècnica de publicitat,
que no pots fer una tècnica de crítica literària,
aleshores seria molt estrany de dir...
Quina porqueria, aquest llibre...
A mi m'hauria estranyat llegir-ho.
I, per tant, de moment, tot el que he vist és bo,
si no, absolutament laudatori, però...
Però no és excels, la crítica.
Algunes sí que n'he llegit, però d'altres tampoc tant.
O sigui, com...
Ahir no sé qui era la Marta, em sembla, Marta Cauca,
que deia...
Està molt bé que algun tipus de literatura així existeixi,
i vaig pensar, això pot voler dir...
M'ha encantat o ho he odiat.
En qualsevol cas, tenim moltes ganes de llegir-lo.
Aquí anem més enllà de l'actualitat,
però si un dia ens encaixa, també en podem parlar.
Avui l'excusa és l'atenció.
A través de l'atenció hi posarem llibres, bandes sonores,
pel·lícules, cançons i sèries de televisió.
L'excusa d'aquesta setmana quina és?
Aquesta idea, o sigui...
Aquesta setmana us vull parlar d'un sentiment molt angoixant,
que és l'atenció.
Aquesta idea que hi ha alguna cosa dolenta o inquietant
en alguna banda que et fa estar atent tota l'estona,
que no pots abaixar la guàrdia,
i a més l'atenció és un sentiment que et va arrossegant per dins.
No cal dir que aquest és un gran tema,
en llibres, sèries, música, i per això en parlem avui.
I què has llegit que t'ha fet passar l'atenció?
Doncs he llegit una novel·la breu d'un escriptor
que es diu Daphne du Maurier,
que es titula Ara no miris,
i que acaba de publicar la col·lecció Petits Plaers
de l'editorial Viena,
en una traducció de Lluís Anton Baulenes.
Aquesta és la història d'un matrimoni
que se'n va de vacances a Venècia
per mirar d'oblidar i de refer-se
d'una cosa tràgica que els ha passat,
i és que ha mort la seva filla petita.
Llavors, la Laura, la dona protagonista del llibre,
evidentment està tocadíssima per aquest fet,
el marit ho sap perfectament,
i els metges els han dit els dos
que em mirin d'escampar la boira un temps per oblidar.
Llavors, el llibre comença en aquestes vacances
d'aquest matrimoni
i comença en un restaurant italià,
i comença, que ho penso llegir,
perquè comença d'aquesta manera fantàstica,
amb un to d'humor macabre i més o menys inquietant,
que és el que fa servir sempre Daphne du Maurier.
El llibre comença dient
Ara no miris, va dient Joan a la seva dona,
però hi ha una parella de senyores grans,
dues taules més enllà,
que estan intentant hipnotitzar-me.
Llavors, aquest principi, que és fantàstic,
no resulta que aquesta parella de senyores grans,
unes dones estrafolàries, seran claus en aquest llibre,
perquè quan es troben amb la dona del matrimoni al lavabo,
ella torna cap al seu marit
dient que està molt contenta
perquè aquestes dones li han dit
que ha vist el fantasma de la seva filla petita
dinant entre els dos
i que estava molt contenta de ser amb ells.
Llavors, clar, hi ha intueixes
que si aquí apareixen fantasmes,
aquest llibre girarà d'alguna manera estranya.
Evidentment, el marit s'ho pren com un efecte del xoc
que està patint la dona i del dol i de tot plegat,
però clar, la trama es va complicant, de veritat,
quan aquestes senyores misterioses s'introdueixen
cada cop més a les vacances i a la vida d'aquest matrimoni.
Llavors, no penso desbalar gaire cosa més del llibre
perquè precisament l'atenció i el misteri
són la gràcia d'aquesta història,
però realment ho passes bé i alhora malament llegint tu,
perquè ja veus que allò no pot acabar bé de cap manera,
però alhora no tens ni idea de cap on anirà el relat
i ho vols saber.
Llavors, Daphne du Maurier
és una mestra d'aquesta tensió psicològica,
d'aquest malestar que va introduint als seus llibres
i sap crear sempre aquesta hora de misteri perfecte
que desconcierta molt.
I avui parlant de tensions,
traslladem a les pantalles que hi posem un superclàssic.
És que no hi podia posar cap altra cosa que aquesta.
Això és Rebeca,
la mítica pel·lícula d'Alfred Hitchcock de 1940.
És una de les seves pel·lícules més famoses
i la porto perquè està basada en una novel·la
de l'autora protagonista d'aquesta secció d'avui,
que és Daphne du Maurier,
i és un relat de tensió i intriga psicològica bastant perfecte
que quadra amb tot el que estem explicant.
Una de les pel·lícules més famoses dels protagonistes
són dels actors Sont-Lorenç, Olivier i la Joan Fontaine,
que són la parella central.
Llavors, la pel·lícula comença amb la frase més famosa del llibre,
que és, ahir a la nit vaig somiar que tornava Manderley,
i Manderley és la menció que és el gran escenari del llibre.
És on viu un senyor que es diu Max de Winter,
que és un home que està traumatitzat per la mort de la seva dona
i que troba en la protagonista de la pel·lícula,
que és una altra senyora,
una substituta perfecta de la seva pèrdua.
Llavors, es coneixen a Monte Carlo,
ell és un home ric i ella,
una dama de companyia que estava treballant allà,
es casen i viuen a la menció de Manderley,
aquesta casa rural anglesa, on, quin és el problema?
Tot recorda a l'antiga dona del protagonista.
Llavors, la nova Lady de Winter està atrapada en aquesta situació
perquè és com que no té manera de ser ella mateixa
i de sortir-se'n sense estar competint continuament
amb l'anterior senyora de la casa,
que és com una mena d'ombra terrible.
Llavors, la cosa es va complicant quan surt un cadàver,
quan surt un assassinat i un altre cop no penso dir res
perquè la gràcia és la tensió que es va creant a la pel·lícula
i al llibre, però ja podeu imaginar que la cosa no acaba gens bé.
Llavors, evidentment, Hitchcock va captar perfectament
aquesta tensió i aquesta incomoditat
i que és una pel·li bastant atractiva precisament per això.
Música.
It's all right, all right.
She moves in mysterious ways.
It's all right, it's all right, all right.
She moves in mysterious ways.
It's all right, it's all right, all right.
Lifts my days, light up my nights.
One, two, three, four, five.
Five, six, seven, eight, nine, ten, nine, ten.
One, two, three, four, five.
Five, six, seven, eight, nine, ten, nine, ten.
One day you'll be back and you'll see
where you were held out by the snow.
While you could stand there,
you could move on this road.
Follow this feeling.
It's all right, it's all right, all right.
She moves in mysterious ways.
Misterious Ways dels U2,
una cançó bastant icònica d'aquesta banda irlandesa.
I és una cançó que va molt bé per a les protagonistes
d'aquestes dues recomanacions que han fet,
perquè la porto perquè aquesta cançó parla d'una noia misteriosa
que no saps ben bé per on et sortirà,
que és imprevisible i que es mou, com diu la cançó,
de maneres misterioses i desconegudes.
Llavors, moltes de les protagonistes del relatge d'Afne du Maurier
compleixen aquestes característiques.
És a dir, són dones a les quals creiem que no podrem entendre mai del tot
que no sabem per on en sortiran
i que més sovint guarden com una mena de misteri
en el seu passat que hem de descobrir.
De fet, us recomano molt que busqueu a Twitter
la Blanca Pujals, que és l'editora de Viena
d'aquesta col·lecció de Petits Plaers.
Va fer ahir un fil de Twitter
amb fets de la vida d'Afne du Maurier
que realment entens d'on surten les coses tan tenebroses
de les seves llibres, perquè Déu-n'hi-do, quina vida.
Avui, amb la Marina Porres, l'atenció.
Tornem als llibres.
Tornem als llibres per la Porta Gran,
perquè tornem a Venècia, com amb Ara no miris.
Tornem a l'atenció i ho fem de la mà del que jo puc dir
que són dels meus escriptors preferits,
que és Henry James, que és un escriptor americà
que es va nacionalitzar britànic
i que va viure entre els Estats Units i Europa.
Llavors, el de Henry James és un dels universos més estranys,
que són els més interessants de la literatura.
És un món fet d'enganys i d'artificis
on les aparences i els sobrentesos
són sempre sempre el centre del relat.
Llavors, en un dels seus llibres, per exemple, el narrador diu
res del que la baronesa deia era del tot fals.
Cal afegir, però, que res del que deia era del tot veritat.
Llavors, aquesta frase i aquest to
és una explicació bastant acurada del seu univers
i de com els seus llibres ens situen sempre en aquesta atmosfera
com enigmàtica i sempre ens fan passar atenció.
Llavors, avui us vull recomanar
una de les seves novel·les breus més bones i més famoses,
que es diu Els papers d'Aspern
i la va publicar fa un temps l'editorial de l'Avens
amb una televisió de Joan Sallent.
Llavors, la trama és molt simple, en principi.
Un editor obsessionat amb la figura d'un poeta
arriba a Venècia, que, com sabem,
és un escenari enigmàtic per excel·lència,
perquè un amic li ha dit que allà hi trobarà una senyora
que havia estat amant del poeta i que té uns papers seus,
els famosos papers d'Aspern, de què parla el títol.
Llavors, l'editor va allà dient,
senyora, per favor, veure aquests papers,
però resulta que l'amant del poeta
és una anciana aristòcrata arruïnada
que viu en un palatge molt decadent
en companyia de la seva neboda.
Llavors, veient el panorama,
l'editor veu que haurà de forgar molt
per aconseguir els papers que aquesta senyora no li vol donar
i el lector es pregunta
fins on està disposat a arribar aquest editor.
Llavors, el misteri, l'atenció d'aquí,
és que precisament estem llegint un llibre
del que no sabem res.
És a dir, no sabem el nom de l'editor,
no sabem res sobre les senyores,
no sabem res del poeta, no sabem res d'aquests papers.
És a dir, estem llegint tota una cosa que no sabem
ni si existeix res del que està passant.
Però quedem igualment atrapats en aquesta novel·la
que canvia de gènere perquè comença com un relat de misteri
que es fa en el melodrama.
Llavors, és com que la literatura de James,
m'interessava portar-la avui perquè serveix per constatar
que hi ha coses que no podrem explicar ni entendre mai,
però que està bé que així sigui.
O sigui, la seva literatura ens explica que hi ha coses
que se'ns escapen, que habiten a l'univers del misteri
d'allò que és o no és real, d'allò que és o no o que podria ser.
Llavors, ell el que fa és tancar els límits del que és desconegut
per explorar com aquestes zones obscures de la realitat.
Llavors, és molt, molt interessant descobrir el seu univers.
Tornem a la gran pantalla amb un altre clàssic,
vers dels ocells, del Hitchcock.
Sí, és que avui va de clàssics i ara veurem per què.
Aquesta és una pel·lícula per la qual calen molt,
per la qual calen molt poques presentacions.
Efectivament, Els ocells, una pel·lícula de Hitchcock,
com Rebecca, i una altra pel·lícula de Hitchcock
basada en un relat de Daphne de Moriè,
que es titula així Els ocells.
És a dir, com veiem, Hitchcock era bastant fan d'aquesta senyora
i no es pot dir que no vagi a treure rendiment dels seus llibres,
perquè les seves pel·lícules més famoses venen de relats seus.
Llavors, l'he portada avui perquè tot ens quadra per recomanar-la,
però és que és una pel·li tan perfecta
que no t'explica l'atenció que seria difícil trobar
un més bon exemple que aquest.
Llavors, qualsevol que hagi vist aquesta pel·li la recordarà.
Aquesta pel·lícula tracta sobre una sèrie d'elements inexplicables
relacionats amb els ocells
en un lloc que és a Bodega Bay, a Califòrnia.
Resulta que això, comença que alguns ocells
estan atacant violentament a la gent.
Llavors, la cos, aparentment, al principi és molt inofensiva,
és a dir, hi ha una noia fantàstica,
que és convidada per un advocat, que és el Rod Taylor,
a casa seva per celebrar l'aniversari
de la seva germana petita, alguna cosa així que no recordo.
Llavors, quan arriba a Bodega Bay,
durant un passeig en bar cap al llac,
la protagonista és atacada per una gavina.
Llavors, és una cosa molt estranya, perquè les gavines no es comporten així,
però, en principi, ningú li dona importància
i diu, bueno, un ocell que s'ha tornat boig.
Però, la mateixa tarda, en una festa,
una manada d'ocells ataca uns nens.
Llavors, la cosa va creixent i creixent d'una manera terrorífica.
Cada cop, ningú en té menys coses,
cada cop tothom té més por, perquè aquests ocells,
que estan sueltos, estan bojos, ningú sap com acabar la cosa.
Al final, tothom s'ha de tancar a casa,
cau la ràdio, tothom queda aïllat, ningú se sap explicar res,
i, clar, va creixent la tensió d'una manera bastant increïble.
No diria com acabar la pel·lícula,
al final és petarrant que té per si algú no l'ha vist,
però realment val molt la pena.
No cal afegir-hi lletra per palpar que és una banda sonora fantàstica
amb una tensió exuberant.
Sí, per palpar que algú no va bé, algú no va bé si sona aquesta música.
Aquesta cançó es titula Vertigo,
és de Bernard Herrmann,
em serveix per fer una doble recomanació,
jo no porto mai cançons instrumentals aquí,
però aquesta valia la pena,
i aquesta cançó s'ha fet famosa perquè és la cançó principal
que té el mateix nom, Vertigo, també de Hitchcock,
avui la cosa va de clàssics del cinema totalment,
i avui no podia deixar, precisament per això,
de recomanar-vos-la.
He portat la cançó perquè realment és una melodia
que es posa dins del cap i que és sinònim de tensió,
i un cop l'has escoltada és com que ja no l'oblides,
encara que no sàpigues que és cap per la pel·lícula de Vertigo,
saps que surt d'algun lloc,
llavors Vertigo és una pel·lícula que lliga molt bé amb Rebeca,
perquè és la història d'una dona que és dues dones alhora.
De fet, la pel·lícula va d'un inspector,
que com que pateix vertigen, es veu obligat a deixar la feina,
i llavors un company de classe li demana que vigili la seva dona
perquè ell creu que fa coses estranyes,
i de fet veurem que fa coses molt estranyes
aquesta senyora protagonista Vertigo.
Llavors, mentre l'espia, aquest inspector s'obsessiona
per aquesta dona que, com totes les protagonistes
que han sortit avui, com la de Rebeca, com la d'Ara no miris,
i fins i tot els papers d'Asper de Henry James,
aquesta noia també té un secret amagat al passat
i que fa molta por d'escobrir.
És una altra pel·lícula que tampoc puc desvalar al final
perquè és també espetarrant i és bastant terrible.
Va, acabem amb un llibre, Marina.
Sí, abans d'acabar, com que hem fet una secció molt centrada
en Daphne de Moriem, aquesta escriptora,
no voldria acabar sense recomanar
un llibre important que en català tenim d'ella,
que és un recull de contes que trobarem en un volum
que es diu La Pumera i altres contes.
És un llibre traduït per la Marta Pera Cocorell
i publicat per l'altre editorial i Males Herves
en aquestes col·laboracions que fan les dues editorials,
La Pumera i altres contes.
El llibre que hem creat avui, si us ha agradat llegir
Ara no miris de Daphne de Morier o La cosina Rachel,
que és un altre llibre que en català també ha publicat d'ella,
us agradarà sense dubte aquest recull de contes de de Morier
que, a més a més, recull alguns dels seus relats més famosos.
O sigui, per exemple, si teniu curiositat
per llegir Els ocells, el relat en què es basa
la pel·lícula de Hitchcock, que és molt més famosa
la pel·lícula que el relat, doncs el trobareu en aquest llibre.
Marina Porres, hem parlat d'atencions a través dels llibres
de Daphne de Morier, Ara no miris,
La Pumera i els altres contes, els papers d'Aspen
de Henry James, les pel·lícules i les sèries com Rebecca,
Els ocells, Vertigo i la música dels U2
i de Vernon Herman. Marina Porres,
moltes, moltes, moltes gràcies. A tu.
Espera't, no marxis, perquè d'aquí una setmana recordem
que som al Teatre Romea.
Tenen sol 7 dies, una setmana, 21 de maig, puny final
a la gira dels 35 anys del suplement al Teatre Romea
de Barcelona.
Amb Renaldo i Clara, amb Paula Valls i amb Julieta.
Un programa que farem en directe al Dominical
amb els principals col·laboradors del programa,
com el Toni Cruanyes, també amb la presència del David Treu
i els sortejos en premis, tot carregat de...
de premis i de sortejos per als ullents,
els companys i amics del Dominical.
Encara teniu temps perquè queden les últimíssimes
entrades. Suplement,
no, suplement.catradio.cat, no, catradio.cat barra
el suplement, catradio.cat barra el suplement,
Pastanya Gira, 35 anys. Envieu un correu
amb les vostres dades i el nombre de
entrades que us vingui de gust i rebreu una resposta
amb la confirmació. A partir de quarts d'11 de diumenge que ve
ens veiem les cares del Teatre Romea amb el puny final
d'aquesta gira que hem fet per Reus, per Tàrrega, per Girona,
també per la Serada Família i que posarem la cirereta del pastís
del Teatre Romea. Marina, moltes gràcies.
A vosaltres. Retrobem aviat. Fem una petitíssima pausa
i el suplement al Roger Mas i al David Craven.
El suplement amb Roger escapa.
Avui de juliol al 9 d'agost.
Ja és a l'abend d'un nou número de la revista musical catalana
amb entrevistes exclusives al director Teodor Corrensis
i al violoncelista Pablo Fernández.
Un dossier sobre els centenaris de Lícia de la Rocha i Victòria dels Àngels
i sobre la nova temporada del Palau de la Música.
Compre'l al quiosc amb botines especialitzades
o llegeix-la a revistamusical.cat, Facebook, Twitter i Instagram.
Arriba Girona, temps de flors.
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat.
Artistes, arquitectes, dissenyadors decoraran els carrers
amb un altre aire. I el Cort Inglès de Girona
s'uneix a aquesta cita amb una exposició de flors
a la plaça de Salvador de Lí, un menú a la cafetaria,
on hi viu temps de flors amb el Cort Inglès.
No em sei feliç.
La força d'una amistat que va marcar les seves vides.
No saps com t'estimo.
Una sèrie basada en una novel·la de gran èxit mundial.
Em miraven com si no haguessin vist mai cap dona.
L'amiga genial a TV3 aquesta nit.
Del 4 al 21 de maig, gaudeix d'un 20% de descompte additional
sobre el preu del Village en marques com Baix, Levys o Bans.
T'esperem de dilluns a diumenge.
I recorda, la venda privada és només per a membership.
Uneix-te a larocavillage.com.
Els Estats Units és un país de contrastos,
moltes vegades d'extrems. Seguiu-me, que us ho explico.
Follow Garriga, el podcast que ens apropa
a la realitat nord-americana amb Francesc Garriga.
Política, televisió, religió, esports,
cada mes al web o a l'app de Catalunya Ràdio,
sabrem com són i com sonen els Estats Units.
Follow Garriga, amb Francesc Garriga.
L'univers de contrastos dels Estats Units,
segons el nostre corresponsal. Feu follow i acompanyeu-me.
Aquest dilluns serà molt sonat.
El magazine digital La Mira,
amb la col·laboració de Catalunya Ràdio,
celebra la segona edició dels Premis Sonor.
Una cerimònia per reconèixer els millors podcasts en català.
Ficció, narrativa, entreteniment, conversacional, innovació,
millor realització, guió, producció i millor podcaster.
Segona edició dels Premis Sonor,
presentats per Quim Morales i Magda Gregori.
Benvinguts a Els Premis Sonor.
La nit dels ignorants 3.0.
El dia, per moltes persones, comença alterat.
I a mesura que avança, es complica.
Sort que després arriba la nit.
La nit dels ignorants 3.0.
Quan tot és més serè.
De diumenge a dijous i de dotze dues de la matinada.
Amb Xavier Solà.
És una teràpia.
És molt relaxant, de veritat.
Tot el que passa, passa al Matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
El Matí de Catalunya Ràdio.
El Matí de Catalunya Ràdio sempre hi som.
Cada dia de 6 a 1.
És el teu matí.
El Matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
Tot el que passa, passa al Matí de Catalunya Ràdio.
Avui, un dels derbis més transcendentals de la història.
El tot gira.
A partir de les 4, la prèvia minut a minut d'un partit
que és una final per a tots dos equips.
L'Espanyol té una de les últimes oportunitats
de lluitar per la salvació.
El Barça pot tenir el primer match-ball pel títol.
També us explicarem la final de la Copa de la Reina Duquey,
i els partits de la Penya i el Barça a l'A.C.B.
Tot gira.
Avui, a partir de les 4 de la tarda, amb David Clopés.
El suplement.
Ràdio amb Esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Bona tarda, Roger.
Roger Mas, bon dia i bona hora.
David Caravan, què tal com anem?
Cada diumenge us sabeu, els uients,
el Roger Mas i el David Caravan ens dediquen unes converses
i unes cançons, mentre el presentador d'aquest històric programa
desapareix i va esmorzar o fer el vermut.
Aleshores, no sé presentar el tema que em portes avui, Roger.
O sigui que...
Els ateneus, els casinos...
I això ho musicarem?
Sí, clar, perquè això era una estructura d'estat
que es van fer des de tots els estaments,
n'hi ha que els fem les cooperatives,
n'hi ha que no anem més a la bogeria,
n'hi ha que no s'entén més aviat coses populars,
i eren aquestes infraestructures que es van fer en un temps
i que a tots els pobles n'hi ha una o dues,
perquè a vegades s'ha d'enfrontar el jovent d'un cantó i de l'altre.
I era el lloc on entretenir-se i trobar-se,
i el lloc de centre social,
i per tant també de ballar i de divertir-se.
Jocs de taula, no?, també.
I per tant, hi ha música i molta.
A molts d'estiu i d'hivern, segurament,
també van néixer molts ateneus.
I encara existeixen, aquestes infraestructures.
Bé, tot vostre.
D'aquí un quart d'hora ens veiem les cares.
Doncs mira, David, a mi tot això se'm va acudir
perquè vaig anar a dinar al centre de Cardona,
que és un lloc estupendos,
que no es menja molt bé, però que, a més a més,
és un ateneu d'aquests,
és aquesta màgia d'aquests locals a la plaça de la Fira,
de Cardona, que és més gran que la plaça Mayor de Madrid,
i ells són molt orgullosos,
i feien concert a l'Eduard Janer,
que és aquest soulman que tenim,
que és de Solsona, com jo, també,
i va a l'últim disc que es diu Swing de comarques,
i ell va explicar que perquè aquest tipus de música,
aquest swing de comarques,
es va inspirar en aquests locals,
en aquestes estructures d'estat que deia ell,
que és l'explicació que va fer ell,
aquesta que he fet jo d'entrada,
i en la música que sonava bé aleshores,
un swing de comarques de l'Eduard Janer.
I això va de sobre taules analògiques,
de baristo i sorquesta,
d'una època caduca, catòlica, com la Cordeó,
un cinema amb aranes,
per aquí toquen les campanes,
un teatre de bariaters,
un cafè que fa cantor.
Parlo d'un temps on el mecànic
tocava de l'aigua,
de l'aigua,
de l'aigua,
de l'aigua,
de l'aigua,
de l'aigua,
de la línia,
el trombó prou bé
i anaven de gira
a bord d'una tartana
arrencaven el xou
d'un fox.
Tenir swing
swing de comarques
i fa tendin,
fet de nostàlgica....
La lletra és un homenatge
ales músics de poble d'abans,
gent que tenien altres professions a vegades,
però prou desagraïda per un cantor
i a la vegada també era una festa.
Aquest disc és una mica un homenatge d'això.
Clar, i és aquesta època
que estan tots fascinats.
Has dit 40, 30, 40,
és el moment de l'escalf de la ràdio,
de la ràdio com a gran mitjà de comunicació
i, evidentment,
el gènere musical per excel·lència
que hi havia en aquell moment era el swing,
que és d'aquesta mena de...
d'aquest estil
de les grans orquestres.
Exacte.
I el Count Basie també recordo.
Però clar,
en els ateneus i els casinos,
la meva primera relació amb això va ser...
Una de les meves primeres feines va ser
va consistir en comptar cotxes.
Havia d'anar als estius o a la Setmana Santa
també a la Junquera
i em ficaven allà on hi havia
l'autopista o el Pertús
també m'hi ficaven,
llavors anava comptant els cotxes que entraven i els que sortien.
I també havia de fer enquestes als turistes.
I això va ser una de les meves primeres feines.
Espero que portessis un bon barret.
Sí, sí.
Bueno, com que estava en una guixeta d'aquestes,
no em toca gaire el problema.
Estaves 8 hores allà podrint-te.
I si et tocava el Portbou,
allò sí que estaves a la intempèrie.
Exacte.
Ja tornaves una mica boig i volies fer una mica com el Benjamin
i campar.
Però, en fi,
sense enrotllar-me més.
El casino que hi ha a la Junquera,
que el vaig fer a comptar moltíssim.
I és on vaig aprendre això,
que amb tants militants,
pobles de Catalunya,
hi ha aquests grans i petites ciutats,
hi ha aquests centres
on es fa vida pública en comú.
I...
També m'has fet pensar
amb el centre artesà de Gràcia,
on s'ha celebrat també...
Encara manté aquesta funció.
Exacte.
I tens un barri al costat d'unes sales de satges
i de concerts.
I allà s'ha celebrat el tradicionari.
Hi ha aquest recull
dels primers 30 anys
del tradicionari,
del 88 al 2017,
on sona aquesta cançó,
els esclops d'Evitaïna.
5 sons que us eren,
5 sons que us eren,
5 sons que us eren,
els esclops.
Quan eren, quan eren,
quan eren nous,
quan eren, quan eren,
quan eren nous,
tra-la-la-la, tra-la-la-la,
tra-la-la-la-la,
tra-la-la-la, tra-la-la-la,
tra-la-la-la,
5 sons que us eren,
5 sons que us eren,
5 sons que us eren,
5 sons que us eren,
quan eren, quan eren...
En realitat, aquests ataneus
és el que hem trobat a faltar
tantes generacions de músics d'aquest país,
i és una activitat més potent
en el sentit de tenir
un primer públic,
un primer públic en foguejar-te.
Jo sempre penso en els paps anglesos,
quina gran pedrera
de formació de cantants
i de...
bueno, d'estímuls
per compondre
o per sortir
o per presentar-te davant dels teus
i intentar cantar les teves primeres cançons
i és la manera de foguejar-te
si no val la pena,
si tens el mínim talent
per fer-ho o no,
i això és una cosa que s'hauria de recuperar.
Aquesta música que poses
em recorda que seria el moment abans
de la fascinació aquesta
per les músiques populars
que venien d'Amèrica,
pel swing que deia, pel jazz i això,
i, per exemple,
a Itàlia,
els americans van entrar pel sud,
per Sicília i per Nàpols.
És una edició de cançó napoletana important,
però hi ha de cop
aquesta fascinació per voler ser americà.
També hi ha molta relació entre el sud d'Itàlia
i la migració
italiana, doncs,
és important, i les relacions amb la màfia,
no me'n volia crear
amb l'alliberament,
però hi ha una cançó que he posat alguna altra vegada
que és una meravella,
en napoletà, i que intentaré t'ho dir una mica,
que és quan en una teneu de Nàpols
la gent d'allà vol començar
a fer una mica l'americà.
Porta uns pantalons amb una ratlla darrere,
i un barretet amb la visera alçada,
i passa xolejant pel carrer Toledo de Nàpols,
com un macari per fer-se mirar.
Tu vols fer l'americà,
i digue'm, qui coi t'ho fa fer?
Si el Tameki t'ho fa fer.
Si el Tameki t'ho fa fer.
No vols viure a la moda,
però si veus whisky i soda, després et trobes malament,
li diu.
És una meravella,
fa una cançó super simpàtica,
ballable, ben americana,
però un altre cantor amb un punt de crítica
però lleugera,
i jo crec que no li passa el temps en aquesta cançó.
Chulíssima, chulíssima.
Clar, al mateix temps,
en aquella època,
als Estats Units,
d'aquestes organitzacions,
no hi són,
no hi ha equivalents a casinos,
el que podrien haver-hi són els Penny Arcades,
o els Grans Villars,
que també eren zones on es reunia el jovent
per fer jocs de taula,
o per...
Bueno, els Penny Arcades són més aviat
sales d'aquestes d'escuraputxaques,
també aquí hem tingut algunes explotacions d'aquesta mena,
allà on vas a jugar a les màquines,
sales de màquines a Barcelona,
i també salons de Villar, evidentment.
És diferent que un bingo, eh?
És diferent, sí, sí.
No he entrat mai en un bingo, per això t'ho demano.
El...
Jo t'he portat una cançó
que per mi és una de les meves cançons favorites, preferides,
bàsicament perquè és del John Prine,
que és un dels meus cantautors preferits,
que va traspassar relativament poc durant la Covid,
va morir de Covid,
i vaig tenir l'ocasió d'anar-lo a veure encara
en un concert uns anys enrere,
i té aquesta cançó que és del primer àlbum,
que es diu Donald and Lydia,
i deixem que te l'expliqui una mica.
Són dos personatges que no es coneixen
ni es tracten mai,
però són dos descartats de la societat
d'aquella manera que la societat
té de descartar segons quins personatges.
En aquest cas, doncs, és una noia
que treballa donant canvi,
subministrant canvi en una sala d'aquestes,
en un Penny Arcade d'aquests,
i el Donald, en canvi, doncs,
és un soldat ras, però que...
que tartamudeja, diguéssim, no?
Que...
Com es diu això en català?
No es diu... Tartamudejar.
Tartamudejar, sí que es pot dir, sí, sí.
Però mira quina manera més...
més collonó de tio...
collonó de té de...
de dir que tartamudeja, no?
Diu...
Hi havia espais entre el Donald
i tot allò que ell digués, hi havia espais.
Quina manera més elegant de...
I té aquesta tendresa a l'hora de descriure
els personatges que el trobo fascinant.
Donald and Lydia.
Small town, bright lights,
Saturday night...
Pobla, petit, llums brillants, dissabte nit.
La màquina del millón
i les sales de billar
amb els llums ben flaix.
S'oministren el canvi
en una sala de màquines escurebutxaques.
Seia la filla grasa
de la Virgínia i el rei.
Lydia.
Lydia.
Lydia.
La Lydia amagava
els seus pensaments com un gat.
Re del seu somni.
Re dels seus ulls petits
enfonsats en el seu greix.
Ella llegia
revistes romàntiques
a la seva habitació.
Que la feien sentir-se
com un diumenge, un dissabte per la tarda.
Però somiar arriba de manera natural,
com la pirimera l'anada d'un bebè.
Com un ratll de sol alimentant floretes
com l'amor que s'amaga
en el fons del teu cor.
A partir d'aquí comença a descriure un altre escenari,
que és el d'un regiment militar
on hi ha l'altra personatge,
que és el Donald,
que és un tartamut
i llavors té uns certs problemes d'integració.
I llavors d'aquella nit els dos somien
però no s'han conegut mai,
per tant no somien a això.
Però la cançó crea aquesta circumstància
en què dos personatges descartats
que no tenen la possibilitat d'una relació romàntica
la tinguin almenys a dintre d'aquesta cançó.
Jo crec que és un prodigio de lletra
fantàstica d'un superdutac.
És la segona cosa que he trobat
que m'agradaria tornar a casa amb mi.
Saps les paraules?
Doncs mira això per què ho poso, eh?
Això ho poso per què?
Per això, pel tubafal americano,
perquè el meu avi era músic d'una cop l'orquestra
que tocava el saxo tenor
i el clarinet i la tenora
i em va ensenyar a tocar el clarinet i el saxo
una mica de petit
i ells tocaven cerdanes,
feien els passos dobles, passacarrers
i ells feien els concerts
i la música,
una música que els fascinava molt
de tocar era quan feien d'orquestra
de swing, no?
Aquesta peça és el continental
de Con Conrad.
Aquesta peça va sortir en el pel·lícula
de l'alegra divorciada de l'any 34
de Ginger Rose i Fret Aster i va ser
la primera cançó que va tenir l'honor
de ser guardonada amb l'Òscar,
la millor cançó.
I jo aquesta cançó l'he tocada.
Jo quan vaig començar a tocar també
en un orquestre de ball amb el clarinet metàl·lic
de finals del XIX que m'ho havia comprat de petit
jo tocava aquesta melodia amb el clarinet.
Jo tocava això
afascinat per la música que m'havia fascinat
mon avi de jove
i aquesta era la connexió
en l'ateneu del continental
i tot aquest swing que venia de l'altre cantó l'Atlàntic.
Per l'aliment del bombí
s'ha venut les esperdenyes
Per l'aliment del bombí
s'ha venut les esperdenyes
Ha quedat desperdenya
si no m'han enganyat
Les noies de Molló
totes són tales
Naïm en el vivó
l'aiguenó gaire
Naïm en el vivó
i l'aiguenó
Per l'aliment del bombí
s'ha venut els mitjons
Per l'aliment del bombí
s'ha venut els mitjons
I ha quedat desmitjonat
desperdenyat
si no m'han enganyat
Les noies de Molló
totes són tales
Naïm en el vivó
l'aiguenó gaire
Naïm en el vivó
i l'aiguenó
Això és per l'aliment del bombí
del Carles Belda i el Sant Josec
en aquest projecte tan fantàstic que és el Cantut
que recupera cançó popular
i la intenta posar al dia
d'alguna manera
Si es fa amb aquesta gràcia
i amb aquest talent
és una meravella
perquè el disc aquest
és una autèntica meravella
se n'han fet altres edicions
amb altres artistes
però jo crec que aquesta primera versió
va ser realment
un cop de puny a la taula
molt ben donat
Roger,
gairebé creient, fantàstics com sempre
moltes gràcies per haver-nos acompanyat
De què rius, Roger?
De què rius?
A caçar
sols de Solsona o La Selva ens cau lluny
barregem els noms dels pobles
Aquest que cantava
crec que de fons veia el Carles Belde i el Sant Josec
Sí, els Seus Ex
La selva
ara ho he dit i m'equivocaré
i em regneran
Fem una pausa i moltes gràcies companys
Roger, David, ara tornem al Suplement
Vols estudiar una enginyeria?
T'oferim graus en automoció,
electrònica, energia, renovables, mecànica
i organització industrial
T'acompanyem amb el nostre model educatiu
engineering by doing, grups reduïts
amb atenció personalitzada, projectes en equip
50% del temps en laboratoris, pràctiques en empresa
i un programa de beques al teu abast
Participa a la sessió informativa del 18 de maig
www.eus.cat
Ella és molt ràpida, molt adaptable
i nosaltres som molt lents
Aquí tenim un lladre cada nit
Ja no s'espanta
La probabilitat que tinguem un susto
és segura en el temps
Li hem creat el que per moltes persones és un monstre
Senglar
El veí salvatge
30 minuts a TV3 aquesta nit
La Franz Schubert Philharmonia
tanca temporada amb una de les obres
i recolars del repertori
La sinfonia número dos Lauwesang
de Mendelssohn
Un esdeveniment en què se celebrarà
el cinquantèni aniversari de la corale Carmina
una de les institucions corales més prestigioses del país
El 20 de maig
a l'Auditori Josep Carreras de Vilaseca
i el 21 al Palau de la Música Catalana
Més informació
a franzschubertphil.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
Lincoln
El 27 de maig
arriba a la final de la Cerdana de l'any
al Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar
La copla La Salvatana
interpretarà les Cerdanes finalistes
i com a tancament concerta amb la banda municipal
de Barcelona dirigida per Salvador Brutons
Més informació
a portalcerdanista.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
El suplement
dissabtes i diumenges
des que surt el sol fins a l'hora de dinar
amb Roger Escapa
Els diumenges al migdia
el suplement obrim el dominical
Passen 6 minuts de 3 quarts de 12 del migdia
això és la prèvia del dominical
Seràs Joan, bon dia i bona hora
I Joffre Janué, bon dia i bona hora
la previsió del meteoròleg
Com tenim les pluges arreu del país, Joffre?
Mira pendents ara
que es tornin a reactivar les núvolades i els ruixats
Ara mateix es veu el creixement dels núvols
però no hi ha precipitacions
fora del Pirineu
on continua alguna feble pluja o nevada fins i tot
per sobre dels 1.800 metres
Aquesta setmana com es preveu, Joffre?
Mira, en general
hi haurà menys pluja
no tan extensa
però persisteixen les núvolades a tarda
i alguns ruixats al nord del país
i a l'estiu ja desapareixen, anirem sumant poc a poc
i en aquest sentit
tot i que en voldríem molt més
en necessitem molt més
almenys no marxen del tot
i sobretot les temperatures
que de moment no s'entreguen tan poc grans calorades
Doncs això que diu el Joffre és erroni
perquè ara mateix
els nous mapes indiquen
que hi haurà uns forts petacs d'aigua
molta pluja
es podrà fer surf
pel pantà de Sau
Tindrem també rafting
per la Diagonal
es podrà fer tot tipus d'esports d'aigua
perquè en tot aquest petac que caurà
aquesta tarda plourà
sí, home
aquesta tarda de 7 a 9
no, sempre sol plourà de 7 a 9
On tens dirat tot Xavi Spinoza avui a Castellzi?
Tota la zona de Castelltersol, Castellzi, Xavi Spinoza
tens a la carta
Sí, sí, allà plou a partir de quin hora?
Castellzi, vas?
Mira, això pot començar entre les 3 i les 4
De 3 a 7, aproximadament
De 3 a 7, vaja, doncs dinar passat per aigua
Vaja, quina pena
Però Castellzi, un roixadet
On queda Castellzi?
A l'altre costat de Castellnó
Hòstia!
Ha estat fi aquí el...
Bé, Joffre, les previsions de la setmana
Castellnó, eh?
Castellnó, però té un sentit tan finós
Joffre, Déu-n'hi-do, sí
Ets el Joffre o l'Enric?
Són la mateixa persona
No podem fer una cosa i escapar un dia que se connectin els dos
Per què no el veiem avui per la tele?
Per distinguir-la
Després dels esports
Escolta'm, a com va anar la setmana passada, Gerard?
Mira, les previsions de la setmana passada
La primera van preguntar pel partit de semifinals
del Champions entre el Madrid i el City
Vas pronosticar victòria del City per 1-2
Va fallar el Haaland
No se'l va veure, el Haaland
Va tenir el Rutiger enganxat a sobre
com una paparra
El gol del Haaland va fallar
Ho arreglarem
Segona previsió, et van preguntar si el rei Carles III
i la reina Camila anunciarien
aquesta setmana que estan embarassats
Estàs arriscat, vas dir que no
No ho han anunciat
No, en cert, ha sigut un encercat
Peyrón
Jorge Javier Vázquez anunciarà que fitxa
per algun partit polític
et van preguntar, vas dir que no
De moment no ho han anunciat
La vaig endevinar
Què li passa al tècnic, Peyrón?
Peyrón, com estàs?
Està enamorado
Et van preguntar una qüestió de meteorologia
A veure si hi hauria
alguna tempesta a Catalunya
que deixés més de 20 litres
per metre quadrat en mitja hora
Vas dir que sí?
Us vaig adjuntar amb un tuit
on hi havia una quantitat semihorària
que donava fe de que això havia passat
i no gaire després del programa
Per tant, és en cert
Molt bé
Molt bé
Bastant bé
Vinga, a les previsions d'aquesta setmana
Gerard
Doncs dues de futbol, la primera
El Barça guanyarà aquesta nit
el camp de l'Espanyol
assegurant-se matemàticament la lliga
i de passada deixant el club blanc i blau
el caire de l'abisme
Jo faré de típic seguidor
al tribuner
i diré un empat
Avui un empat, que no s'atisfarà ni a uns i a altres
Segona previsió
També de futbol, després de l'1 a 1 del partit de nada
Creus que el City eliminarà el Madrid
de les Champions
i es classificarà per la final?
Sí, sí, sí
3 a 1
L'altre dia vaig veure el City una mica adormit
Va ser molt difícil
Madrid és un equip molt treballat
L'Anxeloti és molt molt molt bo
Som l'equip petit
No sé a qui no està dissecat
Va tocar 20 pilotes en tot el partit
Vaig veure molt nerviosos
Va estar millor el pare del Helen que el Helen
Però el futbol és així?
Com els cacowets
Què va passar amb els cacowets?
No sé
Es va ficar amb els seguidors del Madrid
El Màlex Bonsana del Bernabéu
D'una llotja d'aquestes vi
Home, que cosa le dijeron
¿Puedes contar a alguno?
No t'insulto, ¿cuál era?
Ah, sí, sí
No es poden dir per la ràdio
Però els jugadors del Madrid
tenien preparats alguns insults pel Helen
i li van dir durant el partit
Vaja
Alguna cosa més?
No els reproduirem
Ara mateix si entres al web de l'agència catalana de l'aigua
veiem que les reserves totals d'aigua
les conques internes es troben al 25%
És una dada que s'actualitza cada dia a les 12 del migdia
Diumenge que ve
aquestes reserves arribaran al 30%?
He estat consensuant la resposta
perquè sigui més potent
amb els companys
Sí, ho hem estat parlant aquí
A l'estudi
Tu francès no hi eres
No, però jo sempre hi soc
Per cert, què opines tu francès?
Home, jo opino que evidentment
40%
La setmana que ve, 50
i hi ha uns mapes que diuen 60
Riuades
Podrem anar amb caiac pels llocs
I dir que pensem que no
Que no, eh
A veure, què ha caigut?
Ara més o menys comentàvem que fa gairebé un mes
que ha començat a plorar una miqueta
Ha anat fent, no?
És que ha caigut gaires quantitats
I bé, el que hem detectat
per exemple un 10% ha augmentat sau
Però bé, són totes les conques
i en general, com a molts
s'està frenant la baixada
Per tant, costa, costa
i a més ha de plorar molt més
No creiem que arribi als 30
Moltes gràcies, una abraçada
Ara arribem aquí perquè arriben els espais de propaganda electoral
A les 12, després del bulleter de notícies
comença oficialment el domicil
i també tindrem els arguments universals
de la Marta Ferrer
D'aquí uns instants
Espais de propaganda electoral
i l'última hora del suplement del cap de setmana
Fins la una del migdia
Fins ara
28 de maig
Eleccions municipals
Espais gratuïts de propaganda electoral
La transformació republicana
S'ha d'arribar a tot arreu
No poden seguir manant els de sempre
Ser republicà
és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils
sense deixar ningú enrere
Vota futur republicà
Esquerra republicana
Som gent honesta i preparada
Estimem els nostres pobles i ciutats
Creiem en la política a peu de carrer
Governarem des de la centralitat
Per fer un país equilibrat
i amb igualtat d'oportunitats
Construirem amb tu
un present i un futur millor
Vota ara pacte local
Bé, el tema és que ho volem tot
Sanitat, educació, la independència
Viure bé
Per això lluitem
El 28 de maig votem la CUP
Gent que lluiti és el que cal
El 28 de maig tornem a les urnes
I el teu vot decideix coses de debò
El teu vot fa que Lleida estigui a punt per guanyar
i que Tarragona torni a batagar com mai
Conecta Girona, el talent i el futur
I portarà el canvi que farà recuperar la millor Barcelona
Tu fas Catalunya, fem-la de debò
Junts, gent de debò
Hola de nou Barcelona
El 28 de maig de nou Barcelona
Vota socialista, vota PSC