Bona nit!
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 10.
Bon dia! Us informa Sara Riera.
30 comarques catalanes estan avui en risc cald incendi forestal
a causa de les altes temperatures i la baixa humitat.
De moment, els agents rurals no han tancat l'accés a cap parc natural.
El risc més alt és sobretot a les comarques de Ponent,
l'Ebre a l'interior i el litoral del Camp de Tarragona.
Això accepta el Baix Camp,
també gran part del litoral interior de les comarques de Barcelona
i l'Eson de Girona.
A Tenerife, la cosa és força diferent.
Allà, l'incentiu forestal ha obligat de moment
a evacuar més de 12.000 persones
i ja ha cremat 8.400 hectàrees.
Aquesta nit, però, ha anat millor del que es pensaven,
tot i el vent que ha fet, però la situació encara és complicadíssima,
sobretot a la zona nord.
Ho explicava fa una estona a Televisió Espanyola,
amb Montse Román, que és directora tècnica de l'Emergència.
I al Canadà, milers de persones les han hagut d'evacuar
de les seves cases del nord i l'oest del país,
on els bombers i l'exèrcit continuen lluitant
contra una onada d'incendis forestals que no té precedents.
Més notícia, Raül Flores.
Transports metropolitans haurà d'indemnitzar gairebé un milió d'euros
la víctima d'una brutal agressió al metro
que va acabar amb cadira de rodes i incapacitat permanent.
Els fets van passar el 16 de juny del 2016 a l'estació de Bogatell,
quan tres homes van apallissar un home de 45 anys.
El Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos dels tres agressors
condemnats a 7 anys i mig de presó
i ha ratificat la condemna a TMB i a la seva asseguradora
com a responsable civil subsidiària
per no garantir la seguretat dels viatgers.
I presó provisional sense fiança per a un dels dos detinguts
per una macroplantació de 1.800 plantes de marihuana
en 14 ibernacles del Matret al sud del Sagrià.
Els Mossos calculen que podria haver obtingut més d'una tona de marihuana
a punt per vendre al jutjat d'instrucció de Guàrdia de Lleida,
deixant l'altre acusat en llibertat
amb l'obligació suassida a presentar-se als jutjats.
Aquesta plantació es va descobrir
per l'avís dels veïns i els caçadors de la zona.
Al Pakistan, almenys 11 persones han mort
d'un atac amb bomba contra un autobús amb treballadors
al nord-oest del país amb la frontera amb l'Afganistan,
segons han informat les autoritats locals.
L'artefacte explosiu estava situat a l'interior del vehicle.
El govern del país ha condemnat l'atemptat
que no s'ha atribuït a ningú.
La Cerdanya estrena avui un nou festival de música
i cultura de proximitat, es diu Les Veus de la Vall,
i programa una desena d'actuacions,
la majoria d'artistes locals
que reivindiquen la cultura rural i de muntanya.
Lles de Cerdanya, Loi Barrera, bon dia.
Bon dia. Un grup de persones amb inquietuds culturals
impulsar aquest cicle que reparteixen 6 petits pobles
a la Vall d'Alberidà entre l'Argill i la Cerdanya.
L'organitzadora, Gemma Valeri, vol que el protagonisme
sigui per la cultura de proximitat.
Hi dèiem... Estaria molt bé fer un festival
amb gent sobretot del Pirineu.
I la idea és...
Aquí no ens cal anar a buscar la cultura, la música,
fora, aquí n'hi ha molta.
De fet, hi ha una cultura molt personal del Pirineu.
El Pirineu Encarnau Viols encapçal del cartell,
on també hi ha el duet local de Son Soni,
l'acordionista Cati Plana,
i el margrimalt, Loi Barrera, Catalunya Ràdio, Lles de Cerdanya.
Els esports d'Albert Benet.
Leo Messi ha guanyat l'Elix Cap aquesta matinada
amb l'Inter Miami al costat de Sergio Busquets i Jordi Alba.
L'Argentí ha marcat un altre gol
i suma 44 títols al llarg de la seva carrera,
els mateixos que s'atribueix Dani Alves.
El Barça s'estrena avui a la Lliga a Montjuïc
en la segona jornada contra el Cadis.
Girona Getafe, ahir victòria del Madrid per 1-3,
al camp de l'Almeria amb dos gols de Bellingham i un de Vinicius.
L'Espanyol suma la primera victòria a la Lliga de segona, 2-0,
contra el Racing a Cornellà al Prat a Porta Tancada.
Pere Millar es va estrenant el seu debut amb un gol
i una assistència de gol a Braithwaite.
Aquest migdia, a les 12,
es disputa la final del Mundial de Futbol a Espanya-Anglaterra.
Hi haurà 11 jugadores del Barça, nou amb l'equip espanyol,
i dues amb la selecció anglesa.
De l'11, de la selecció espanyola,
la titularitat de Salma Paralluelo
i la suplència d'Alèxia Potelles titular
en les semifinals contra Suècia.
També avui cursa del Gran Premi d'Àustria de MotoGP
amb Anyaya des de l'Apol
i amb Maverick Viñales acompanyant-lo a la primera fila de la grella.
Carlos Alcaradi i Novak Djokovic jugaran aquesta pròxima nit,
a dos quarts d'onze hora nostra,
a la final del Masters 1000 de Cincinnati.
Ahir Alcaraz va superar el polonès Harcats
i aquesta matinada Djokovic ja ha derrotat l'alemany Sverev.
Fins aquí les notícies.
Què et sembla?
Aquest podcast us vol ajudar a triar un ofici de futur,
canviar de feina o formar-vos en els nous oficis digitals.
Ciberseguretat, el podcast de Mariola Dinarès.
Cada dimecres un nou episodi a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Amb el suport de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Una sèrie que et remourà.
Ara digue'm com et dius.
Dic un taquete.
Besada en la novel·la d'Alex Halley.
La nova sèrie dels diumenges a la nit.
Arrels.
A TV3, aquesta nit, estrena.
Ministeri d'Igualtat, govern d'Espanya.
Dóna suport al Team Total Energies
en l'esdeveniment ciclista més gran d'Espanya.
Som-hi, Total Energies, la companyia multienergies
que comparteix la teva passió per l'esport.
Anys 30, Berlín.
Una ciutat plena d'excessos i conflictes.
Amb un policia obstinat.
Ja saps el que busco.
Espies i crim organitzat.
Fa perillar tota l'operació.
Ja ho arreglaré.
La nova sèrie dels dilluns.
Una superproducció de la televisió alemanya.
Babylon, Berlín.
A TV3, dilluns a la nit.
També disponible a TV3 a la carta.
Dóna suport al Team Total Energies
en l'esdeveniment ciclista més gran d'Espanya.
Som-hi, Total Energies.
La companyia multienergies
que comparteix la teva passió per l'esport.
Premi Cerverí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Una de les vuit candidates és...
Les coses que no m'agraden de tu.
De Soc un bohèmio.
La nua salta el vent.
Jo menjo uns albarcocs.
Trobaràs les vuit cançons finalistes
i les lletres a catradio.cat.
Pots votar la teva abans del 10 de setembre.
Que escriure quan estic content.
Premi Cerverí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència i Bertranes,
Catalunya Ràdio i ICAT.
Amb la col·laboració d'Anglaterra.
ICAT.
Amb la col·laboració d'Anderroc.
Cada cap de setmana de 9 del matí a 12 del migdia.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montito.
Què, Marina, vas tocar la guitarra?
És que...
Quina necessitat de ballar.
O sigui, entra música, jo ballo.
Es poden fer quatre coses a la vegada.
Passen vuit minuts de les 10.
Som el suplement d'estiu.
I ara obrim la secció del temps de lleure.
Atenció, perquè avui viatjarem cap al Borradà.
Anirem a les colònies al Borradà, a Vergada.
I parlarem de creativitat.
Ens agrada.
Marina, tu saps que és un centre d'interès.
No ho sabia.
Però si m'ho expliques,
crec que tu, com a expert en colònies,
i amb aquest tema...
Com es pot ser expert en colònies?
No, no, expert en colònies vol dir...
És igual que si ets expert en ser monitor.
Vull dir, hi ha molt...
Que en saps molt, Albert?
És molt, sí.
De l'única cosa que sé és de fer de monitor.
Això és el que crec.
Un centre d'interès és una cosa molt xula
que es fa a les colònies i també als escoles.
Els esplais i els claus, evidentment.
És el tema.
És l'univers al voltant del qual giraran
tots els dies que se'n va de colònies.
Ah, molt bé.
Normalment els monitors escollen un tema
que pot ser pirates o pot ser la ràdio.
És a dir, és un calaix amplíssim.
Pots posar qualsevol cosa.
Però si una vegada has fixat el marc, el frame,
dins, tot el que ha de passar
ha d'estar en relació amb això.
Vols que t'expliqui una cosa?
Jo treballava en una escola.
Era un casal d'estiu, no?
Doncs el centre d'interès, que no l'hi dèiem així,
eren els països...
països de parla anglesa.
Ah, d'acord. Doncs sí.
De fet, té molts noms.
També aquí diu eix creatiu o...
En fi, en final, hi ha molts noms.
Nosaltres el que hem fet és anar cap a Borredà
en aquesta casa de colònies, on aquest eix,
on aquest centre d'interès, eren els pirates.
Som-hi cap allà? Anem-hi.
Vinga, som-hi.
Avui enfilem cap a Borredà
i enfilem cap a Borredà, al Vargadà.
La tanda que visitarem és la cinquena i última d'aquest centre.
Ens esperen una seixantena d'infants de totes les edats
i un grapat de monitors i monitores
que durant 9 dies viuen immersos en un món fantàstic.
Bon dia, colònies de Borredà!
Bon dia!
Molt bé.
I és que si hi ha alguna cosa que colònies del Borredà sap fer
és submergir els infants en un univers increïble,
gràcies a la decoració i ambientació
que els monitors han treballat durant tot l'any.
Amb uns i altres intentarem esbrinar la relació que hi ha
entre la creativitat i el lleure.
Comencem parlant amb alguns dels joves
que volten per la casa de colònies.
Nom? Jan.
Etat? 14.
Volem centrar el programa d'avui en un tema que és una mica abstracte,
però ja fa gràcia que sigui abstracte, perquè ho és,
que és el de la creativitat.
Si et dic creativitat, a tu ara mateix què et ve al cap?
La relació de creativitat i colònies.
Jo crec que, per exemple, els monitors,
també cada dia intenten fer-nos un show
explicant-nos una mica tot l'eix de colònies, perquè...
Què és l'eix?
L'eix és com el tema que van les colònies.
I quin tema? On som ara? Ara representa que va de pirates.
Pirates som? Aquí han aparegut uns pirates
que no sabem qui són, que són aquí,
i què està passant amb aquests pirates?
Bueno, representa que són pirates de diferents tripulacions
que han reunit per anar, bueno,
per anar a trobar com un tresor
i anar fent rutes i coses amb un barco.
Perfecte. Qui sou?
Jo em dic Marta. I jo em dic Laia.
A edat? 14.
També. Grup?
Jo, el Llodo Asadagat. Com?
Llodo Asadagat. O sigui que té molta sed.
Un lloro? Que té molta sed.
Asadagat. Asadagat. Sí.
Jo soc del grup Potapal.
Creativitat i colònies, a tu què et diu?
Van molt bé junts. Van bé de la mà.
Sí.
Activitat o moment en què diguis aquí, aquí s'ha treballat.
Activitats mateixes que els propis monitors
han tingut creativitat a fer-les.
Dinàmiques que també fem que són creatives.
Algú un exemple? O d'altres anys, pots dir.
Les dinàmiques que es fan per grup per conèixer-nos més.
Com ara, per exemple, hi ha dues bosses,
una amb els noms de la gent del grup
i l'altra amb coses, per exemple,
posar-li aigua, dir-li bona nit,
i et pot sortir el nom d'una persona
i aquella cosa que li has de fer.
I durant el dia has de fer aquella cosa.
Està bé, perquè la creativitat està molt relacionada de vegades
amb la música i amb les arts,
però també és una manera de solucionar problemes.
Exacte.
Algun altre cas que et vingui al cap?
És el meu primer any,
o sigui que no et puc dir gaire cosa, la veritat.
Com et dius? Maria.
Maria, quants anys tens?
14.
Descreativitat i colònies és per vosaltres?
Doncs... colors.
Es treballen aquí, d'alguna manera,
la creativitat a través dels colors?
Fem bressolets,
a vegades fem manualitats
que pintem bastantes coses.
Avui a la nit fem un festival
que es diu el Festival de la Cançó.
Què és això? M'interessa.
Hem de triar una cançó inventada
i una no inventada
i les hem de cantar
amb còrregues o algun xou.
I hi ha dos presentadors
que s'encarreguen de dir quin grup toca
i de tant en tant fan alguna conya.
Aquest any serà un moment on es veurà molt
tot el que hem arribat a treballar de creativitat.
Descobrim ara qui són els seus monitors.
Qui ets?
Jo soc l'Ariadna
i aquí a Colònies faig de cap d'aquesta cinquena tanda.
Qui ets?
Jo soc l'Eri i en aquest moment
vaig ser el cap d'una altra tanda dels de 5 i 6.
Molt bé.
Creativitat i Colònies?
Totalment lligades.
Si t'hi fixes només travesses la porta
i entres com en un bon imaginari.
Aquest any la temàtica dels pirates.
Nosaltres sempre intentem cuidar molt,
que és aquesta decoració, la mentació de l'espai,
del lloc on som, que és la casa.
Ara mateix el pati amb aquestes bombetes,
amb aquest escenari que assimula un vaixell pirata...
Si entres al menjador,
veuràs que és l'interior del barco pirata.
Cada any s'intenta sorprendre
amb els nens més xics,
amb els grans i amb les famílies,
perquè les famílies al primer dia arriben
i sempre volen fer una mica el xafarder
de veure què s'ha preparat,
perquè és evident que sempre se'ls intenta sorprendre.
Per tant, la creativitat per la part d'ambientació hi és
i llavors pel sorprendre el dia a dia
amb les activitats, amb les disfresses,
amb els shows que preparen els monitors
amb el festival d'aquesta nit,
que segurament l'Ariadna ja ens riu als monitors.
També han preparat una cançó inventada
al verano, no?
Vull dir que aquesta creativitat s'extensa
als nou dies de la tanda.
De fet, nosaltres comencem a l'abril
a organitzar tot això
i cada any es tria una temàtica
que la consensuem entre els monitors
i intentem que els nens comencen a péssingar
en cinc anys i marxin a segon d'ESO.
Per tant, intentem que aquest eix d'animació
no es repeteixi al llarg d'aquests 12 anys
que estan aquí
i llavors en funció de l'eix que decidim,
en aquest cas els pirates,
s'organitza tot.
Tots la decoració de la casa, del menjador,
els noms dels grups,
tot el que pugui ser
en funció d'aquest any dels pirates.
La creativitat té també moltes definicions.
Anna Forés,
professora de la Universitat de Barcelona
i directora de la Càtedra de Neuroeducació.
Realment hi ha un component que és genètic,
que sí, que partim d'una base,
com les cartes que ens dona la vida,
que hi ha un component que és genètic,
però, no?
Justament, la gran cosa bonica
de la creativitat,
com gairebé totes les capacitats que tenim,
és que la podem desenvolupar.
Llavors, com la podem desenvolupar?
La creativitat té molt, molt, molt a veure
amb les experiències que tinguem.
Per tant, si volem que les persones siguin creatives,
si volem que els nostres nois i noies siguin creatius,
el que hem de fer és que tinguin
les màximes experiències possibles.
El centre d'interès
és un recurs que s'utilitza molt, això,
en el món del lleure
i que té com un gran resultat,
justament perquè utilitzes la creativitat,
però també utilitzes la imaginació
i fas que aquests nens o aquestes nenes
s'endinsin en un món de possibilitats.
I si això desenvolupa la creativitat,
hem dit que les experiències,
com més es tinguis, més creatiu seràs.
Per tant, si aquests nanos estan vivint
situacions diferents,
tot això és un bagatge
que van tenint a la seva motxilla vital.
Per exemple, jo et diria,
un exemple que sempre posem
que dona moltes pistes.
Si mai haguessis vist el mar,
si tu mai has vist el mar,
jo et dic, tant que els ulls
i pensa en una aposta de sol,
tu difícilment
t'aniries al mar.
Si has vist el mar,
una aposta de sol al mar,
a la muntanya o en una ciutat,
en un poble o en diferents contextos,
la teva ment pot recórrer
amb més possibilitats d'aposta de sol.
T'ho poso com un exemple.
Nosaltres, els nens i les nenes,
quantes més experiències
de vida tinguin,
i fer de pirates.
Tot això em dona molt més relleu
i moltes més eines
per donar respostes davant de la vida.
Sovint associem la creativitat a les arts,
però la veritat és que les seves tècniques
s'apliquen a qualsevol disciplina o repte,
ja sigui per resoldre una operació matemàtica
o per superar un entrebanc quotidià.
Veiem-ne un exemple.
En aquestes colònies vam descobrir
que havien fet servir la creativitat
per organitzar-se entre ells
i aconseguir que la comunicació
entra a tota la colònia fluís
de la millor manera possible.
Hola, Ton. Com estàs?
Bé, aquí, una mica nerviós, però bé.
No sé, responsabilitat.
Què és la responsabilitat?
No sé, estar aquí,
que ho escolta molta gent, això, no sé.
Què els diries als ulls que tenim?
No sé, que tots aquí ens ho passem molt bé,
que és molt xulo,
jo que porto venint des de petit,
he fet moltes amistats
i que també l'equip de monitores és molt guai.
És cert que a colònies canvia la vida o no?
Sí, jo crec que si d'alguna manera
et fa ser més gran,
et fa ser madur, com diguéssim,
sempre amb una mica de disbaixa, sempre.
M'ha interessat molt la manera
com us organitzeu aquí, perquè no m'ho he trobat
a les altres colònies que he anat.
Em volies explicar una mica quin és el vostre rol
dins del grup?
Bueno, nosaltres, el primer dia,
que quan ens diuen els grups,
escollim què és el cap del grup,
què és com la madreta del monitor,
ajuda el monitor quan necessita,
per exemple, fem l'autocrítica,
que és on valorem com ha anat el dia amb el cap.
El procés, exactament, és que tu et reuneixes amb...?
Amb el grup, bueno, la funció principal
és l'autocrítica, ens reuneixen tots els grups.
I tu, amb un grup de quants...?
Deu, deu, nou.
Deu o nou, sí.
Tasseus i què faries si ara comencéssim aquest moment?
Bueno, doncs, valorem com ha anat el dia,
les activitats,
el menjar,
si com a grup estem anant bé,
si hem de millorar alguna cosa,
el grup de monitors...
Comenteu també, parleu sobre ell i ella.
Sí, bueno, llavors, sí, sí.
I què es diu?
Re, bueno, al nostre grup, bueno,
sempre ens agrada molt l'equip de monitors, bàsicament.
Però tant en tant suposo que alguna discrepància hi haurà.
Sí, bueno, sí, sí.
I com, què? No sé.
No sé, per exemple, que a la nit no et deixen fer gaire soroll,
perquè també és normal, però com som nens, també ens agrada.
Llavors, quan és el teu ton,
s'aixeca el cap del grup...
Seria estona, aquest cas? Exacte.
Escollir democràticament, eh? Sí.
I llavors t'aixeques i expliques tot el que han dit.
Passeu tot, eh? Quanta estona podeu estar amb això?
Mitja hora.
Sí, és un moment per reflexionar com ha anat el dia.
I tothom et fa cas?
Sí, sí, perquè tothom està callat,
si no... si no, bueno, també.
Li queden l'alto. Com, com?
Li queden l'alto, li...
Què és que li den l'alto? Ara no em surt.
Li duen...
Ei, quan tu parles tothom t'escolta, no?
Doncs tu ara també.
M'ha agradat molt la manera
que us organitzeu aquí,
perquè no me l'he trobat en altres llocs,
però sí que sé que són revisions,
però no aquestes figures i com una mica es transmet tot,
a més que recorda altres institucions
que hi ha a la vida pública i que és una cosa molt positiva.
I aquí al final també es veu una mostra de creativitat
a l'hora de poder organitzar, perquè entenc que no és fàcil
també saber com està tothom, com estan en tot,
i tenir vosaltres un feedback que entenc que és important.
És a dir, nosaltres tenim aquests 63 nens
i els organitzem en grups.
Llavors els noms de grup, com ja he dit,
són relacionats amb l'eix.
Llavors tenim la fúria oceànica, el pot a pal, el rem trencat,
el bob mariscada, el canor rovellati,
me'n deixo un, el lloro assedegat.
Llavors dins de cada grup
hi ha el cap de grup que s'alegeix el primer dia
i és una mica això,
la mà esquerra del monitor amb el grup,
una mica el pinxer.
Llavors tenen una estoneta per parlar entre ells
per valorar les diferents coses
i llavors cada cap de grup s'aixeca
i explica tota la resta i també el cap
el que han parlat entre ells.
I llavors també el cap els fa un retorn
i si se'ls ha de comunicar alguna cosa
que haguem parlat a nivell d'equip de monitors,
també se'ls comunica.
O sigui, el retorn és recíproc.
És bidireccional i és sempre a través de la figura del cap
o es fa també una xerrada a tothom?
Sempre intentem que sigui a través del cap de grup,
però un cop el cap de grup acaba de parlar,
és grup dels pot a pal.
Algú més vol afegir alguna cosa
i si hi ha algú més que vol afegir, afegeix.
I si no, doncs acerca el cap de grup.
I llavors seguim amb un altre grup.
I fem aquesta autocrítica,
com a cap també se'ls comenta
tant si estan anant bé com si no,
com si han de millorar alguna cosa o el que sigui.
I un cop acabem l'autocrítica,
ja està, rentem mans, sopar,
i activitat de nit i a dormir.
No sé si us ha sorprès alguna vegada
alguna reflexió, algun comentari
o alguna cosa que hagi sortit a debat.
Home, evident, perquè ell sempre, i sobretot els més petits,
són els més sinceros, no?
A vegades més que fins i tot nosaltres.
Són les mostres que surten amb el gran grup.
I a vegades fins i tot tu com a adult
doncs queda esperat de dir,
ostres, i ara aquí, doncs com responem això, no?
No sé, segurament sí, l'únic que...
Clar, també són, a vegades són temes delicats.
Moltes vegades el tema d'amics
o el tema de separacions de pares.
També a vegades surt algú
que, per desgràcia, doncs se li ha mort
un pare, una mare o un avi.
Tot això també surt
amb temes d'alimentació.
Cada vegada, per desgràcia, ens ho trobem més,
a vegades de trastorns d'alimentació,
a vegades algú que li ha tocat viure
en una situació d'algun familiar
o i proper, algun germà,
algun cosí amb drogodependència,
i clar, tot això surt.
I a vegades és també de dir, com a monitors,
que tampoc som psicòlegs.
Nosaltres sempre diem que és més important
fer preguntes que donar consells.
Perquè al final és això, no som experts,
i escoltar-los.
Escoltar-los i ser-hi, i en tot cas,
dir, creus que si realment
la situació ho demana, de dir, creus que realment
vols que parlem amb casa, ho expliquem,
o de dir, jo no et puc ajudar,
però et puc escoltar.
I ser-hi, sobretot.
Fer dinàmiques d'aquest tipus, on
escoltem la veu dels nois i noies,
encara que siguin molt petitons, perquè és un dret
que tenen, és el dret d'ells a poder participar
en les seves decisions, no?
O sigui, fer moltes coses que és per als nens,
sense els nens, o les nenes, eh?
Llavors, aquesta és una dinàmica justament
per estimular fer les coses
amb els nens, no? I des de la seva...
des de la seva visió.
O sigui, que jo crec que és una proposta
creativa per part dels monitors,
en aquest cas.
Però, sobretot, el que estem treballant és
la ciutadania democràtica.
Mira, no, l'única cosa que jo sí que et diria
és que moltes vegades les grans idees creatives,
justament, si jo et preguntés a tu, no?,
on has tingut les millors idees?
Tu em diries, a veure, què em diries, per exemple?
Home, a la dutxa.
A la dutxa, molt bé.
Una estona que estàs, clar, a la dutxa,
corrent o ballant, o sigui, no?
O sigui, és anar al no fer res.
Llavors, mantenir espais
on els nens i les nenes no facin res
és bàsic per a la seva creativitat.
El suplement d'estiu
amb Albert Montilla.
No fer res, eh, Marina? No fer res.
Deu-hi 25 minuts. Som-hi.
Fem una capsa de les sorpreses dels 40 anys.
És que fa ràbia, quan vols tenir una bona idea
i estàs estona, estona, no surt res,
després surts a fer una volta i pam, tens la idea.
En fi, anem cap a...
Perdó, és que m'indigna molt perquè, clar...
Havies d'explicar una mica, Albert?
Sí, sí, m'hauria de deixar la pixadeta per aquí.
10 i 25 minuts,
haurà d'obrir la capsa de les sorpreses dels 40 anys
de Catalunya Ràdio avui per on passem.
Avui a veure.
Passem pel departament comercial de la casa
per poder conèixer de ben a prop la feina que es du a terme
i com funciona tot l'engranatge de la publicitat
dins la corporació, que no és poc.
D'acord.
Per això hem pogut conversar amb Neus Comelles,
que és la directora comercial corporativa
de la corporació catalana de mitjans audiovisuals.
Per començar a entendre com funciona la publicitat,
una part important és conèixer quins són els passos
que han de seguir els anunciants.
Això ens diu la Neus.
Els que coneixen el sistema publicitari
saben que existeixen les agències de comunicació de publicitat,
i per tant s'adrecen a ells.
Aquestes agències de publicitat
tenen tot el seu ventall de clients
i contacten les agències amb nosaltres.
Però la ràdio, que és molt ràpida,
és molt immediata,
és molt senzilla de poder planificar publicitat
d'una manera molt operativa,
tenim una relació com molt directa amb els anunciants,
amb els clients, sobretot aquells petits i mitjans clients,
que tenen interès en publicitar-se a Catalunya Ràdio.
I aleshores,
s'hi contacten via web
i se'n van a l'apartat de publicitat a la corporació,
perquè allà hi veuran que hi ha opcions
de 360 graus de publicitat integrada
entre tele i ràdio digital.
També hi trobaran la possibilitat
només de publicitar-se a la ràdio.
I allà hi trobaran també
el telèfon de contacte
i marquant aquest telèfon directament a la nostra àrea,
els atendrà,
recollirà les dades i els explicarà com ho han de fer.
Però a nosaltres sempre ens agrada molt el tracte directe
i la relació directa
amb el possible anunciant
que comparteixin nosaltres les seves necessitats.
I nosaltres, tan bé com sabem i podem,
interpretem aquestes necessitats,
el que en diem en briefing
i a partir d'aquí donem les diferents solucions
que creiem que poden ser adequades
pel que ens demanes.
És tot un món al món de la publicitat,
m'he millor dit,
perquè clar,
jo no ho sabia fins que no em vaig endinsar
en aquest ofici
i és que no val el mateix
que un anunci que és el que sentim habitualment
a la franja d'anuncis,
que de fet la posarem després d'aquesta secció,
que, per exemple...
Ha d'acabar rodó, això, no? Ha d'acabar rodó.
Algú patrocini una secció,
a vegades sentim una cortineta, no?,
o com una secció patrocina de part, pam.
Doncs això tenen preus diferents, i a vegades es fan packs
o no es fan packs, en coses que valen més,
i saps el més car de tot? Què és?
Que jo recomani algo.
Amb la Neus hem tingut
una conversa molt, molt interessant
que va ser una hora, però que va...
Clar, una hora era impossible,
bueno, s'ha condensat tot,
però una quantitat de coses
molt interessants i que hi ha
milions de productes publicitaris.
I això és molt interessant i ara ho escoltarem, però...
Això, fem publicitat de la publicitat, eh?
Meta publicitat, eh?
Ara que hi ha gent propietària de coses,
anuncieu-vos aquí, vinga.
A veure, hem escoltat aquest... Un cotxe.
Un cotxe, tot.
Nosaltres cabanes, imagina't.
La publicitat social remarca que un concepte molt important
que anirem recuperant al llarg d'aquesta secció
és el tracte directe amb els anunciants,
que és molt important.
I també hem pogut parlar de la veritat
i de com s'asseguren des de l'àrea de comissió
que tot el que s'anuncia és cert,
que és molt important.
Absolutament, veritat sempre,
és que nosaltres, però això en general,
tots els emissors,
qualsevol publicitat que ens arriba
per emetre passa per l'àrea
de comprovació que tot allò que anem a emetre
és igual, qualsevol contingut publicitàri,
per definició, la nostra àrea de comissió
ha de validar que tot allò que estem dient és cert,
i que l'hora compleix les normatives
que ha de complir.
I, per tant, aquí no val tot ni molt menys.
I això ja és, per sentit comú,
que ha de ser validat.
Després, com a mitjà públic, ja tenim una sèrie
d'obligacions additionals,
els lleis que ens fan que nosaltres emetem aquesta publicitat
d'una manera diferent i especial,
el que ens marca la llei com a mitjà públic.
Ara, jo també vull provar
les coses que anuncien, totes,
sobretot els cotxes, també.
Els cotxes ens agraden. Dos quarts d'11.
A veure. Què?
És que ara ja sabem els passos que s'han de seguir.
Exacte. Però també podem destacar,
com hem dit, la gran veritat de productes
que ofereix la corporació, els anunciants,
perquè és que ens hi podríem estar molta estona
parlant dels productes.
A veure què ens diu la Neus.
I tant, hi ha un tipus de producte,
una nomeneria molt convencional o normal,
que un que ens estigui escoltant
és que quan qui sigui diu,
passem a la publicitat i dos minuts de publicitat i tornem.
Quan diu això,
aquesta és un bloc publicitari
que va assenyalat per unes musiquetes,
unes cortinetes que en diem,
que és un bloc publicitari en què allà dintre
hi ha una bateria de falques que nosaltres intentem
que al llarg de la grella
estiguin ben redistribuïdes
en funció del que se'ns ha comprat
i se'ns ha demanat, però que no siguin blocs immensos,
sinó que siguin lleugers,
però estan construïts en base a falques publicitàries
que són anuncis d'una durada
per un mig de 20 segons
i aquí anem construint el que és el bloc publicitari
a través de falques normals.
Però això que em comentaves d'una exclusiva, també hi és.
És a dir, jo anunciant,
voldria que una publicitat meva
tingués una notorietat d'una manera exclusiva
que no estigués al mig d'una bateria
en què hi ha diferents consells comercials,
sinó que estigui en un espai únic.
Això, a dintre de la nostra grella,
hi ha uns espais concrets
o, mirem de parlar,
amb continuïtat i amb continguts
per veure on ens poden obrir aquests espais.
I aquestes publicitats
que en diem de falques exclusives
normalment són més llargues.
Si obrim aquest tall és per fer
almenys una publicitat que pot durar
25 o 30 segons.
I després també hi ha tot el tema dels patrocinis
que són falquetes de cinc segons
que diuen que tal marca patrocina aquest espai,
o patrocina i lliu la secció en qüestió,
i a nosaltres ens agrada
que una marca que s'ha compromès
a patrocinar aquella secció
pugui dir la marca en qüestió
patrocina la mirada del dia.
I això són patrocinis
que van al davant de començar una secció
i que quan acaba aquella secció
aquella marca que ha arrencat
una tertúlia esportiva
i quan acaba aquell espai
es llencen 20 segons de publicitat,
una falca de publicitat,
que és el tancament d'aquest patrocini.
Ja he dit, això,
hi ha moltes opcions que totes elles
poden ser bones solucions per les marques
i després hi ha altres maneres
que la mansió d'una marca
al mig d'un contingut
tirar una marca directament,
això nosaltres no ho podem fer de manera tarifada,
és a dir, no podem condicionar
el nostre contingut a una publicitat.
Si un realitzador en un moment determinat
verbalitza una marca
i és perquè ell vol i orgànicament
creu que allò està bé allà dintre,
per nosaltres això no ho podem vendre com a tal.
El que sí venem són idees
perquè realment la mansió d'aquestes marques
pugui estar ben ubicada
dintre dels continguts que són més afins
al consum d'aquells productes.
Moltes vegades el fet
que una marca doni premis a un concurs,
com que el premi s'ha de mencionar
i s'ha de verbalitzar
és la manera que aquella marca té presència
en la part interna d'aquell programa.
I després ja trobem modalitats
perquè l'anunciant en qüestió
pugui cotitzar amb el patrocini,
amb la careta o amb falca
habitual que ell publicita el seu contingut.
Això és el que deia, això és el que deia.
Ui, déu-n'hi-do. Ui, déu-n'hi-do.
S'ha tornat boig, això. S'ha tornat boig.
I no ens apropem.
El regal... És que segueixo quan vull un cotxe.
Seria difícil perquè després hi ha molts impostos,
hi ha moltes coses que compliquen molt la publicitat.
Exacte. En fi, no tindré cotxe, crec.
A veure, però sí que tindrem
més coses
d'aquesta publicitat,
perquè la directora comercial,
a més dels altres productes ja mencionats,
ens acosta una mica a les audiopromos,
que em semblen molt interessants,
i constata la gran evolució durant aquests 40 anys
gràcies a l'esforç, la constància i la feina ben feta,
que és molt important, també.
Per exemple, les sortides de programa.
Tenim el que en diem les audiopromos,
que és publicitat per a audio
de veus que són reconegudes a casa nostra
i que publiciten,
sempre publicat amb el publicitari,
publiciten una marca.
I això és el que a la ràdio poden fer.
Si són veus informatives, estan prohibidíssimes,
i la que diem per llei.
Però sí que si són veus d'entreteniment
o veus de divulgació,
per exemple, la Chantal n'ha fet moltes,
la Mariela Díez n'ha fet moltes,
el Roger de Gràcia no s'hi haurien fet moltes,
l'Embar Moliner en fa diferents veus,
que el que fan és,
són la veu d'aquella recomanació publicitària,
i això en diem, el que equivala a la tele,
la teleproma, nosaltres en diem audioproma.
Com que a la ràdio, si una estiuïda
i tu a la tele sí que tens pantalla
i pots timbrar a l'escaig d'esquerra
un tampó que posi publicitat,
que bastant que d'entrada,
la llei això també ho contempla.
Aleshores, què hem de fer?
És que hem oblidat a tractar aquesta publicitat,
aquestes audiopromos, d'una manera determinada,
perquè no és confondre.
Hem evolucionat molt, Marina, la publicitat,
al llarg d'aquests 40 anys,
i especialment també perquè la necessitat impera
i hem hagut de ser competitius respecte a la competència,
i això és així, no?
Per desgràcia, per molt mitjà públic
que no ens valgui res,
l'Oriència marca molt a l'hora de seleccionar
les emissores, i sobretot a Madrid.
A Madrid tirem de rànquing, perquè no ens escolten.
Tenim una part molt important de publicitat
i d'anunciants a Madrid, i tirem de rànquing.
Qual és la que més ho hem vist?
Pam, ja està, i tenim delegació
que s'ocupa d'una manera exquisita
d'explicar al màxim màxim
els nostres punts diferenciadors
i el que ens fa d'uns més rics
amb tot això que parlàvem abans.
Aquí, a Catalunya, evidentment, ens consumeixen,
és diferent, però sabem
que l'Oriència condiciona molt,
perquè al final se'n van els costos per mil.
Tota aquesta història de la medició
de l'Oriència, que és un dels termes
més important a l'hora de seleccionar
un mitjà de comunicació per ser planificat.
Jo genero aquesta paradoxa
que, per una banda,
si tens algo menys d'Oriència
i tens els preus més cars,
vol dir que el cost per cada impacte
és més car, i per tant tens
molta més dificultat en poder
o no ho tens tan fàcil, o has de posar
més en valor tot el qualitatiu
que per això nosaltres...
El que et parlava és molt important
la visita, l'explicació directa
amb els anunciants perquè posin en valor
el que suposem i el que som.
És que té raó. L'altre dia parlàvem
amb el meu estimat Sogra Joan,
que també és dedicant al món comercial,
i deia, però realment notes la visita?
Ostres, perquè a vegades
quan penses en fer de comercial
s'ha de sortir i s'ha de fer molt carrer,
però això no sabia si és un tòpic o no
i em dius, sí, es nota moltíssim.
Tu quan hi vas, és difícil
que no surtis amb alguna coseta.
A vegades és per valorar el fet
que t'hagis desplaçat fins allà,
però, ostres, que sí que és una bona...
Aquest contacte directe sí que té raó,
la directora comercial, que és important mantenir-lo.
I, justament això, quan ve dir la Neus,
el fet que et coneguin de fa tants anys
com, per exemple, Catalunya Ràdio, que són 40 anys,
i de portar molts anys al mercat
no vol dir que no t'hagis de moure i sortir,
al contrari, sempre s'ha d'estar una miqueta a la guait
per les marques i els clients.
A vegades no evolucionàvem amb el mercat,
ens haguéssim quedat a la culeta,
i a vegades la quartada és que som públics i no podem fer...
Mentida, nosaltres, precisament com a públics,
hem de fer més que ningú, perquè hem de donar opció
a totes les marques que vulguin tenir
l'interès de publicitar-se
a dintre dels nostres continguts públics,
que som una emissora
que s'adreça a una audiència
que busca una informació tractada de determinada manera,
perquè d'opcions privades n'hi ha moltes altres.
Per tant, precisament per públics
hem de donar les opcions a tot
i hem hagut de trobar solucions a tot
i hem tractat la porceta orgànicament
i amb la màxima transferència i sinceritat
que hem sabut i que sabem el que intentem ser de fet.
Però fem moltes opcions de productes,
hem de fer molts productes,
perquè hem de ser competitius al mercat
i ens n'estem sortint prou bé, n'estem contents.
Final és això, no?
La bona entesa entre la corpo
i els clients,
la corporació que tenen els mitjans audiovisuals
i els clients, bona relació, fantàstic.
Tu sabries vendre un Bollywick,
que això també és una prova típica
que es fa en comercial, crec.
Tu sabries vendre amb aquest bolígraf?
El que ens proposem ho fem.
No, el que cal per vendre és que...
No sé com ho deies. Què vols?
Els gurus deien que el que cal per vendre
és que l'altre tingui una necessitat.
Doncs busquem qui necessiti un bolígraf big, ja està.
Exacte, qui no tingui bolígraf, bolígraf big.
Molt bé, doncs saps què fem ara? Què fem?
Va, marxem a publicitat i tornem de seguida amb el Miquelet
i les rivalitats històriques.
Una abraçada, fins ara mateix.
Fira Tàrrega, del sat al 10 de setembre.
Vén a d'entrades a FiraTàrrega.com.
Amb el patrocini de Moritz.
Una sèrie que et remoureu.
Ara digue'm com et dius.
Em dic un taquilte.
Besada en la novel·la d'Àlex Halley.
La nova sèrie dels diumenges a la nit.
Arrels.
A TV3, aquesta nit, estrena.
112, telèfon d'emergències.
Què passa?
S'està cremant el bosc del costat a casa de la Marta.
Han tallat les carreteres del voltant
i els han hagut de desadotjar.
El canvi climàtic està provocant
que els episodis de perill d'incendi forestal
i la gravetat dels focs vagin en augment,
especialment aquest any a causa de factors
com la sequera o la pujada de les temperatures.
Per intentar minimitzar riscos,
és clau comptar amb el compromís i suport de la ciutadania.
Negligències com el llançament de budilles,
la equinària, la pirotecnia o les barbacoes
poden fer-nos perdre allò que més estimem.
Si veus una columna de fum, truca al 112.
112, telèfon d'emergències, Generalitat de Catalunya.
Som els de Catalunya Ràdio i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de Motociclisme,
connectem amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'àvia
al web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, la cursa de sprint,
i els diumenges, la cursa tradicional.
Els caps de setmana, Mundial de Motociclisme,
Univers MotoGP, amb Demià Aguilar.
Aquest cap de setmana, el Gran Premi d'Àustria.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'àvia al web de Catalunya Ràdio.
Els caps de setmana també són podcast.
Podrà sentir una selecció dels nostres podcasts
a l'antena de Catalunya Ràdio.
L'Alèxia va mirar per la filestra...
Al migdia, els dissabtes, descobrim les superheroïnes de l'esport.
El 1298...
I diumenge, persones que van fer història.
El vespre de dissabte,
nutrició i vida sana als sants i estalvis d'Adam Martín.
I diumenge, misteris o no, amb el professor Sebastià Darboa.
A l'estiu, és un bon moment per escoltar podcast.
Tria'ls teus a l'àvia al web de Catalunya Ràdio.
Som podcast.
El suplement d'estiu, amb Albert Montilla.
L'esparit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
Va, 10 i 41 minuts.
Connectem amb el nostre reporter, Nabadí.
Li hem dit de tot, el pobre. Li hem dit monstre.
No! Sí, però culpa del David Balaguer.
Miquelet, on ets?
M'ha dit monstre, el David Balaguer.
Ha sigut jo. Ha sigut jo.
Ah, a mi sí que veia jo, que el David no era.
Culpa meva. Com ets? On ets? Què hi fem, avui, allà?
Segueixo aquí, a la mateixa font, on esmorzava la Marga,
on xerrava amb la Raquel i on ha arribat el Canosa amb el seu cotxe.
Però, a més, anar xerrant aquí,
m'he assabentat d'una cosa molt interessant,
i és que es veu que la Marga i la Raquel
porten compartint valls de festes majors des de fa 20, 30 anys.
Ara volem que ens ho expliquin.
Un moment, un moment. Posa'ns en context. On ets?
Què hi fem, allà, avui?
Avui som a Sorre, celebrant la festa major,
o el que queda de la festa major, una mica l'efecte zombie,
que queda a aquestes hores del poble.
M'agrada, com li dius.
Som xerrant amb la Raquel, que hem parlat abans,
i ara hem vingut la Marga i el Canosa per fer rivalitats d'aquí,
precisament, i de la plana de llei del Canosa,
i hem descobert això, que la Raquel i la Marga
porten ballant molts anys a les festes majors de per aquí,
que, a més, ahir van estar ballant juntes amb la Marga i la Raquel.
Però no com a zombies, eh? No com a zombies.
No com a zombies, noies, amb una interesa i una dignitat,
pel que m'han dit, espectacular.
Fins a quina hora vau durar, Raquel i Marga?
Eh... quina hora era, no? El sol no hi era, encara.
No, aviat, aviat a les 4, quarts de cinc.
I això és una hora molt prudent per anar a dormir.
Porteu ballant molts anys i dius que això és una hora prudent.
A quina hora anàveu a dormir, llavors? Fa uns anys.
A punta de dia.
Sí, ara només ho porto per...
Com se'n fot? Per tornar a casa, que ja que se'n vegi.
Sí, perquè sempre ens estalviavem posar els llums del cotxe.
Això és quan tornavem d'altres llocs, eh?
Aquí, a Sorra, ja ho teníem més a mà.
O sigui, que us heu fet no només Sorra,
sinó tota la vall i les valls del costat.
Òbviament. Les del costat, les de vall, les de dalt, tota la rodalia.
Sí.
Estem organitzades perquè cada cap de setmana en tinguem una.
I, llavors, ens n'havíem d'anar seguint,
perquè no podem fer lletjos a les pròpoles.
La solidaritat aquí s'ha de mantenir.
Això sí que és un teixit associatiu,
i no el que hi ha a Barcelona i totes aquestes coses.
Organitzar festes major perquè cada cap de setmana en tinguin una.
Doncs bé, ja que érem aquí, la Marta...
Ai, la Marta, la Marga, és una veterana de les festes majors,
i en concret de la de Sorre, i el que...
Ha mort.
Rosa, com estàs?
Jo estic fenomenal, em vaig anar a dormir a les 10, jo.
Però perquè jo ja no sóc d'Aster Auer, jo sóc de dia.
Salud al Francesc Canosa i a la Marca Colina,
a la Marca Colina i a l'Arakelda per Nostra.
Moltíssimes gràcies. Jo els estic controlant aquí.
No és una descripció exacta,
perquè, diguem-ne, que aquí sí que hi ha una mica walking dead.
Hi ha hagut uns efectes de la nit,
enmig de la verdor, de la infinita verdor de la Baidà-Sua.
Però bé, deixem-ho, que corre un tupido velo.
Però tu contra l'Escanosa, que les 10, és d'hora.
Sí, sí, però jo vaig estar tot el dia, com bé també sabeu,
jo ahir vaig estar controlant aquest noi, aquí al Tron,
i estem a la Baidà-Sua d'EF, distrito federal,
és una confederació de pres.
Estic controlant, jo faig de guàrdia urbà, controlant els rotondes,
i fent planificació urbanística de per aquí.
Doncs ja que els era discutir,
i que el Canosa diu que hi va anar a dormir a les 10 del matí,
a les 10 de la nit, però sabem que abans anava a les 10 del matí,
volíem que parlessim una mica de les vostres festes majors,
una mica de la vostra vida, i tu, Marca, que ets d'aquí de la Baidà-Sua,
tu, Canosa, que tot Catalunya sap que ets de la plana de Lleida,
aneu a veure una mica de les vostres històries de festa major,
i ja que estem, us baralleu una mica per quina és millor.
Ja comencem.
A més, jo ja cedeixo micros, cedeixo els cascos, ho cedeixo tot,
perquè així jo ja no intervingueu, perquè és com es fol·liguen de tots.
Tu delegues. Sí, jo no puc moderar un debat.
Jo no puc moderar un debat.
Per tant, estem aquí passant micros i auriculars,
i Albert, els deixo a tu, i fes el que vulguis amb ells,
amb la secció de rivalitat, si és que hi arriben,
perquè, clar, de festa major em sembla que discutiran una estona.
Avui a Sorre, a la comarca del Pallars Sobirà,
i, com bé sabeu, tenim una secció dels diumenges,
que és rivalitats històriques, que avancem una micona.
El Miquelet ha aprofitat per delegar la seva secció completament.
Avui, com estem veient, amb la Marga Codina i el Francesc Canosa,
que no sé si estan preparats ja.
Sí, sí, preparadíssima.
Parlar d'un tema com la festa major és apassionant.
Doncs vinga, es va toseu-vos. Sí.
És...
Ja digues, Marga.
La festa major, clar, ha evolucionat molt, aquesta festa major.
Les meves primeres festes majors,
un dels elements que més ens agradava,
i que ara seria implantesable,
és que sortíem amb un cordet, com en diem, aquí, per poder pagar la festa.
El que fèiem era comprar un cordet amb algun pagès de la zona,
el teníem amb un balcó aquí, al balcó de l'escola, precisament,
que la gent el veia mentre es ballava, llavors veníem uns números,
i tothom mirava aquell cordet amb desig.
Ostres...
El problema va ser l'any que el cordet es va escapar.
Però sí, era divertit.
A més, si li tocava el cordet algú que t'ho coneixies,
ja sabies que el diumenge següent et tocava Barbacoa.
Ostres... Bééé...
I tot això amenitzat, amenitzat,
per al duo JJ, que era un clàssic, que era, diguem...
Qui era?
El Topte eren dos senyors de Hadrall
que venien amb el seu cotxet cap aquí i ho tocaven tot.
I quan dic que ho tocaven tot em refereixo a instruments.
Sí, sí, sí.
Allò típic, amb dos peus cada un i dues mans,
eren capaços de, en fi, perpetrar qualsevol cançó.
I res, tot era molt natural i molt...
Clar, la cosa ha canviat.
Ara el cordet ja seria una mica impensable,
jo crec que tindríem aquí sobretot en les associacions, impedint-lo.
El cordet està conduint, està conduint, ja s'ha fet gran.
Bueno, hauria de ser un cordet vegan, jo crec,
si el fes un vegan, potser encara.
I, evidentment, ara la música ja ve una miqueta més sofisticada.
Ui, Marga, per com ho dius, sona que trobes a faltar el cordet.
Hi havia un què, però jo reconec...
Des que vaig ser mare... Aquelles contradiccions.
Sí, però quan ets mare, veure la bèstia que ha de morir...
sempre costa una mica més, la veritat.
A mi m'inspirava molta pena, aquesta pobra...
La llei de Déu, la llei de Déu.
A mi m'han dit, jo he fet de periodista,
es veu que havia de haver emissar a les 10,
perquè hi havia un delay.
La llei de Déu fins i tot no ha arribat.
Ha anat de festa, aquest llei de Déu.
Francesc... Digues, digues, perdó.
A veure, jo ara diré una cosa que molta gent la sap.
Jo he estat un professional de la nit,
i sobretot un professional de les festes,
i això ho puc rubricar,
i hi ha moltíssima gent que ho pot constatar.
I me les he patejat, les he escrit, les he descrit,
i, de fet, un dels meus grans hits periodístics,
quan vaig començar a escriure el diari de la manana a l'any 95,
quan vaig néixer...
Sí, mira, fixa't, a llei de Déu, al Corde de Déu, també.
No, no és aquest Corde.
És ara que, com veieu, a tot Catalunya...
hi ha una efervescència volcànica de festes majors,
que marca la frontissa de Santa Maria,
i allà a la plana hi ha efervescència.
I n'hi ha una, que és aquest reportatge que jo vaig fer,
que va ser una de les coses que després te'ls trobaves a les cases,
allà, diguem-ne, amb fotocòpies.
Hi ha una festa major, que és ara,
que ha duré fins avui, que és la de Cubéis,
que és un poble molt petit,
que està a 12 quilòmetres de Balaguer,
que hi ha uns 300 habitants,
que venien 4.000, 5.000 persones.
Una cosa increïble, hi havia dos escenaris,
tocant simultàniament, allà hi havia...
Trobaves absolutament de tot.
Bé, allà, jo he vist corders, pels més joves,
quan hi va haver lo del Figo,
els caps de porc tirats a l'escenari.
És a dir, és el festival...
Va anar al Figo, va anar al Figo.
És a dir, trobaves tothom, gent gran, gent jove,
i, per tant, aquesta central nuclear festiva,
que era les festes majors,
doncs, per tant, clar, i, a més, tot és en Palmades,
i ara que parlàveu de...
Clar, clar, ara que parlàveu de rivalitats, en aquest sentit,
clar, hi ha una rivalitat molt...
un gènere molt propi de les festes majors,
que és qui m'ha robat la nòvia, o qui m'ha robat la nòvia jo.
Es parla poc d'això.
I entre pobles, i entre pobles.
Sí, sí, es parla del furt anímic,
es parla molt poc del furt anímic, també corporal, eh?,
corporal de...
Ai, filla meva, que t'he trobat, o ai, fill meu, que fots aquí,
amb aquest, amb el de cal no el volem, saps?,
és a dir, coses d'aquestes.
Per tant, és un gènere propi que es parla poc.
Jo recordo la meva tieta sempre empenyent,
i per què no balles amb aquell xicot?
Que no ho veus, que casa seua...
Mira-te'l, mira-te'l.
És forta, és forta. A casa forta, exacte, casa forta.
Empeny, empeny, i d'aquí sortia el Corder.
Ai, ai, ai. Més o menys, sí.
Hi ha un altre fenomen.
Ha nascut també molta nena.
Kitxalla ha sortit d'una nit festiva
en un moment que va des de l'hora de la vent de focs fins a tren d'alba.
Francesc i Marga, hi ha un altre fenomen,
en pobles que multipliquen per 10 la seva població,
quan hi ha una festa major, que és què fem l'aparcament, no?
O sigui, què passa amb els cotxes o...
Exacte, aquí tenim un problema.
El Francesc està a punt de resoldre-ho, ens vol muntar un Macauto.
Aquí hem muntat els cotons des de la Vall d'Àsua.
Sí, sí, però certament és un dels problemes que hi ha.
El pass ha de deixar una mica de més.
El que passa és que acabes explorant la zona
i vas trobant camps i prats
que després et serveixen per allò que deia el Francesc.
És a dir, quan tens l'aparella de dir...
Anem a regir una mica algun bancal.
I llavors ja aprofites i te'n vas a partir de la zona.
Sí, sí, sí. Arras!
El pàrquing tenia també aquesta virtut.
Era pàrquing, camp, prat...
El que convingués.
De fet, hi ha una cosa...
Un altre gènere propi de la Festa Major,
que és on aparco quan no hi ha parcacotxes.
I és que, com que... A veure, em sap greu,
però les superilles es van inventar els pobles de muntanya.
Clar, perquè no són transitables.
És a dir, és que aquí hi ha una cosa,
com que no passen els cotxes, no hi ha espai,
llavors s'han de deixar fora. Això són superilles.
Per tant, a favor del vianant, a favor del corder, evidentment,
i a favor de fer marxeres sempre, a favor de la natura...
No, no, però això és veritat, els cotxes lluny.
Ah, i tercer gènere propi, on he deixat el meu cotxe?
Clar, evidentment. Subgènere.
Quan no hi havia GPS, quan no hi havia GPS...
Com ho fèieu?
No, jo t'he de dir que... A veure, fem dues coses.
Jo t'he de dir que, com que he estat un professional de la nit,
jo tenia conductor.
O sigui, jo anava amb conductor. Què?
Tenia xofer. Teníem xofer.
Els pares o...?
Home, no, no. Nosaltres no teníem aquest infantilisme.
Nosaltres anàvem amb un amic meu,
i aleshores ens portàvem tots.
Aquest paio era molt responsable.
Era un paio que es quedava a la barra de bar.
Com es deia? Una abraçada parella.
Sí, home, sí, no. Ara ja és gran i tot això.
Jo sempre he tingut el problema que soc esquerrer i arrítmic,
i per tant podia ballar poc, i sempre m'havia de quedar a la barra de bar.
És esquerrer i arrítmic, perquè molts esquerrers som un 10% de la població,
i els esquerrers i arrítmics som un 4%.
També som un gènere propi, i per tant m'havia de quedar sempre a la barra.
Llavors em visionava aquest amic que sabia com retornar al cotxe.
Ai, Déu meu. Ai, Déu meu.
Sí, sí, digues, Marga. No, no, no.
No, jo, jo, jo. Va, tot jo.
Marga, tu ets de la Vall d'Àsua,
i tu hi havies d'anar ja, aquest cap de setmana, al Canosa, per qui no sàpiga.
Em va obligar, em va obligar el Canosa, en realitat.
No, no, jo aquí no. Jo ara aquí estic planificant rotondes, ara ja.
Sí, està feliç, està feliç.
Tu i ella, tu amb Canosa hi eres per allà, tu has caigut allà.
Jo també ahir vaig provar aquest noi, el Miquelet, allà al tronc,
que no robés coses de la botiga més petita del món.
Està ja amb actitud furtiva, amb unes mans, diguem-ne, d'aranya,
i jo controlo tot.
És a dir, a mi no em fa falta, jo és igual, jo aquí sorre,
faig un pic trucó i tot controlat.
Estava per aquí, he estat un cap de setmana vigilant,
fent una missió especial.
Però un paratge ideal, no, per això, el sorre?
El sorre és un paratge ideal, és el millor lloc del món,
però amb diferència.
El que passa és que no ho volem dir, no ho volem dir,
perquè una de les condicions és que per ser el millor lloc del món
m'ha caut el que vol posar el canosa i llavors estem convençuts
que el millor que podem fer és amagar-nos una mica.
Però bé, la veritat és que és un petit paradís concentrat,
és un pot petit de confitura meravellosa,
on pots trobar, és que a més ho tens tot.
Aquí hi ha festes majors amb walking dead incorporada,
com deia abans la Raquel.
Tenim, la veritat és que el paisatge és molt bonic,
fa calor quan toca també.
Clar, un sopar de prou de 200 persones,
veus que durant tot el dia estan allà guisant i un preguntant
i ara què hi posem, l'altre què indica,
a mi em sembla que hi falta això.
Es va fent una mica entre tots, tot és molt cooperatiu, aquí.
Per això ve les rivalitats entre pobles,
que seria allò que havíem de tocar.
Un senyor que ens està escoltant, que porta un gip blanc,
ens està escoltant.
És increïble, Catalunya Ràdio arriba, sorre!
Que pugi la ràdio, que pugi la ràdio.
Senyor, torni, retorni, que hi ha festa major!
Bé, el Francesc es presentava per la missa,
jo crec que aquest home estava una mica...
La buscava, la buscava.
Buscar missa, eh, buscar missa, hauria de ser una expressió.
Sí, sí, sí.
A veure, aquesta setmana, tot i que no us hauríeu de barallar gaire.
No, mai, mai, mai, però mira...
Però deixa'm dir-te una cosa, ara que comentava això la Marga,
hi ha una cosa que és molt curiosa,
jo que conec bé tot això, la Vall d'Àsua i el Pallars,
certament és un dels llocs...
és molt curiós, és un lloc poc Instagramejat.
Però no facis crida, ara, no facis crida.
No, no, no, perquè estem amb la paraula.
Som la Ràdio en imatges, no hi ha fotos.
I, per tant, no, ho dic perquè és un lloc d'una bellesa,
amb ve alta i amb ve baixa, infinita,
per tant, té aquesta dualitat, aquestes dues cames,
però que és un lloc, és una passada absoluta,
és un mar verd on tu ets ridícul,
perquè ets petit, ets un ésser human, és una gran ensenyança,
però que, curiosament, és un lloc molt semi-verge,
humanament parlant, és a dir, de bípets,
des del punt de vista de la invasió, de bípets,
i és curiós perquè... No, no, però no ho dic, no fem cap crida.
No, no, en absolut, en absolut.
Trobareu fotos a Instagram de ciutats, d'asfalt, de contaminació,
però no de verdor de llocs com aquest.
Jo voldria, ara, en aquest moment,
fer la bona entrada per recordar Joan Maria Espinàs,
que és aquest escriptor que es va recórrer tot el país a peu,
buscant realment l'essència,
i jo vaig descobrir quan era molt joveneta, molt joveneta,
hi havia uns fascicles que es deien Dolça Catalunya,
que es publicaven encara sota el franquisme,
i l'Espinàs ja havia publicat al Viatge al Pirineu,
diu una frase preciosa, que diu que la Vall d'Asso
és una vall de 100 racons deliciosos,
que el caminant coneix només una mica
amb la fina tristesa de l'amor frustrat.
És que després de dir això, ja està, la pell de gallina.
Jo ara la giraré.
A mi sempre em recorda el conte de Hansel i Gretel,
on les casetes són com de xocolata.
I no, es posa en la còpia, però és veritat,
és una vall esquitxada, esquitxada,
de pobletes molt diminuts i molt petits,
però que estan allà clavats des del segle.
I per tant, encara hi ha una humanitat que, diguem-ne,
que diste, encara hi ha formes tradicionals de viure,
de treballar, i és això, és un lloc absolutament únic.
Marga, Francesc, perdona que ho estalvi, que portem 10 minuts,
i crec que encara no hem entrat a les rivalitats.
No, ara hem d'anar a ballar.
És que l'esperit de la natura, estem a prop del cel, tot plegat...
No sé fer-te anar passant.
Un petit apunt, ja.
Catalunya ja sap de sobres les baralles
entre rauzencs i tarragonins, sabadallencs i agarencs.
Les petites baralles entre pobles, i encara no sé...
volíem que parlés de la plana de Lleida,
com a representant, i la Marga, des de la Vall d'Àsua.
Primer de tot, podíeu fer una mica de context de les zones,
però quan vulgueu podeu disparar, també.
Mira, fem-ho al revés.
Les rivalitats són brutals, des de molts punts de vista.
Jo he recollit una que, diguem-ne,
si veniu de la carretera de Balaguea a Targa, a mà dreta,
teniu tres pobles que estan enfilats,
gairebé agafats de la mà, que els diuen els espies de l'Urgell,
Serai i Veïmunt, on hi ha una rivalitat
entre aquests tres pobles, brutal,
i us recomano molt, en aquest sentit,
un llibre del periodista Domènec de Veïmunt,
que era de Veïmunt, Domènec Pallerola,
que parla precisament d'aquestes batalles de nens
d'insurrectes contra bigotuts,
i, per tant, aquestes baralles, que aquí també,
perdó, ja ho parlarà ella, aquí sota hi ha el tron,
i els del tron i sorra, que estiraven pedres,
el que passa és que la llei de la gravetat juga a favor.
Dels de sorra, que estan més amunt.
I, per tant, aquestes grans rivalitats...
Bueno, que s'ha triat millor allò com posar-se, aquests del tron.
Si poses allà, no hi ha més remei.
I després d'aquest triangle, ja acabo,
allò que us deia, el gènere amor.
M'han fortat la nòvia.
Hi ha moltes coses, però aquesta gran plana de l'Urgell,
que tan promisqua, tan rica, de Dereus, Povilles,
el Big Ben, recordem-ho com a central nuclear,
us agafa una frase que diu
Un amor tinc a Beicalle, un altre castell serà,
un altre a la foliola, que em fa morir i pensar.
Francesc i Marga, queden només 30 segons,
no, ni tan sols 30 segons tens,
10 segons per poder defensar, Marga, la teva visió.
Bé, aquí, com diem, és un espai molt petit,
on s'havien de repartir entre tots plegats
el poc verd que hi havia,
perquè al final la Vall d'Açor és ball de rocs,
i tot i que és verd, evidentment,
però tampoc era un terreny on hi havia grans espais per poder conrear.
Llavors, clar, cadascú havia de mirar al seu,
i això, generalment, lògicament, crea aquestes rivalitats.
Llavors, aquí, per exemple, diem carallots del tronc,
els de sorra ja no en som,
els de sorra ens diuen bous,
perquè, segons la llegenda, es fotien...
Marga. Això, els bous sincers. Dis, dis, dis.
No, que eren 10 segons, però moltes gràcies.
Us he de convidar perquè ara fem una aturada
per anar al bullet informatiu i tornem amb el Mundial Famaní,
que no sé si el boro també és allà.
No crec que no. Una avançada.