Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Almenys 25 palestins en mor a la ciutat de Rafà aquesta nit pels bombardejos israelians
i això passa quan la ciutat està a l'espera que l'exèrcit evacuï la seva població,
més d'un milió de persones.
Un desallotjament ordenat pel primer ministre Benyamin Netanyahu
i que justifica per poder acabar amb quatre batallons de Hamas
que operen en aquesta zona del sud de la franja de Gaza.
Es dona la circumstància que els palestins que malviuen amuntagats
en aquest punt de la franja a prop de la frontera egípcia
són refugiats i desplaçats del nord de Gaza,
que van abandonar casa seva i es van traslladar al sud
seguint les recomanacions del govern israelià.
Ara es troben a les portes d'una evacuació general
que abans de començar, bé precedida, com us deia,
per intensos bombardejos a Rafà mateix
i també a la ciutat pròxima de Han Yunis.
Les milícies palestines adverteixen
que una ofensiva israeliana a Rafà
podria causar desenes de milers de morts i ferits.
Més notícies, en Raúl Flores.
Els Mossos d'Esquadra n'ha tingut l'home de 30 anys
que va agredir com a mínim 10 dones
a l'estació de metro de Camp de l'Arpa de Barcelona.
Va ser ahir, poc abans de les 10 del matí,
quan l'home, sense cap motiu aparent,
va començar a colpejar les víctimes.
En unes imatges captades per les càmeres de seguretat,
es veu com l'agressor entra a l'andana
i mentre va caminant passa per davant de les persones assegudes
que esperen al metro i va colpejant algunes dones.
L'acció d'aquest home va creixent en intensitat
fins que colpeja una noia i la fa caure al terra.
El detingut té 5 antecedents penals
i passarà disposició judicial a les properes hores.
Les protestes de la pagesia es volen fer sentir avui a Madrid
i també a Valladolid, on es fa la gala dels Premis Goya.
La plataforma 6F, vinculada a l'ultradreta,
amenaça de bloquejar el centre de la capital espanyola
amb una tracturada.
A Valladolid el desplegament policial
i de personal de seguretat no té precedents.
Els pagesos volen fer-hi arribar els tractors, com us deia,
aprofitant el ressò mediàtic dels Goya.
1.300 agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil
i 500 vigilants de seguretat
ballaran perquè la gala es pugui desenvolupar sense problemes.
Les institucions europees han tancat aquesta matinada
l'acord sobre les noves regles fiscals de la Unió.
Els ministres d'Economia i Finances dels 26
ja van pactar les noves limitacions de dèficit i deute el desembre
i ara ho han fet el Consell de la Unió Europea i el Parlament,
el que permetrà aprovar la normativa
abans de les eleccions del mes de juny.
Amb l'acord es mantenen els objectius fiscals
d'abans de la pandèmia amb un dèficit del 3%
i un deute inferior al 60% del Producte Interior Brut.
L'actriu i productora nord-americana Sigourney Weaver
rebrà aquesta nit el Goya Internacional 2024
a la gala que organitza l'Acadèmia de Cinema Espanyola.
El jurat ha valorat la seva trajectòria
plena de pel·lícules inoblidables
i per inspirar i crear personatges femenins independents,
complexos i forts.
Un cap a Valladolid, on avui recollirà el guardó Weaver,
ha parlat dels seus inicis quan a l'escola d'interpretació
li van dir que no tenia talent i que no arribaria enlloc.
Explica que no es va rendir i que se sent afortunada de ser on és.
També ha fet referència als abusos sexuals en la indústria del cinema,
una qüestió que la preocupa especialment.
Sabíem que el Me Too no canviaria les coses de la nit al dia
i que és un problema que es dona en molts àmbits.
Però cada vegada hi ha més llum en aquests casos.
S'ha marcat una gran diferència.
En com les dones senten i diuen no i diuen prou.
Esports, Albert Benet.
El Girona juga avui al Santiago Bernabéu
amb la possibilitat de treure'l i al Madrid
el liderat de la Lliga de Futbol.
El partit és a dos quarts de set
i el transmetrà al Tot Gira de Catalunya Ràdio.
L'equip gironí té les baixes de Blin i Àngel Herrera sancionats
i també la del tècnic Mitchell, que també està sancionat.
Vítor Roque és baixa definitiva per al Barça Granada de demà
després que el comitè d'apel·lació ha desestimat el recurs del club.
Es manté, per tant, la segona targeta groga
que el davanter brasileu va veure al camp de l'Alavés.
La jornada, la 24-ena, es va obrir ahir amb el Cádiz 0, Betis 2.
Avui, a més del Madrid-Girona, també a l'Alavés-Vilareal a les dues,
Reial Societat-Ossas 1 a un quart de cinc
i les Palmes-València a les nou.
A la segona divisió, Racing de Sant Dander espanyol,
aquest vespre a les nou.
L'Espanyol no guanya fora de casa des de fa quatre mesos,
des del 5 d'octubre passat,
encara amb Lluís García com a tècnic.
El Barça de bàsquet referma al segon lloc a l'Eurolliga
després de guanyar de 16 punts l'Alba de Berlín al Palau,
93 a 77.
Òscar de Silva, autor de 10 punts,
10 rebots i 5 pilotes robades.
Avui a l'ACB, a Andorra, Bàsquet, Girona, a tres quarts de nou del vespre.
Fins aquí les notícies.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Teresa Font és una de les principals muntadores cinematogràfiques del país
i ha col·laborat amb cineastes com Vicente Aranda,
Àlex de la Iglesia i Manol Uribe,
Almodóvar, Terry Gilliam o Dipa Meta.
A partir del 16 de febrer,
Font presentarà una carta blanca a la Filmoteca de Catalunya
per reivindicar els treballs de cineastes menys coneguts.
Més informació a filmoteca.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
De veu sensible i fràgil,
Valeria Castro està considerada com una de les veus joves
més prometedores de parla hispana.
El 16 de febrer,
a l'Auditori de Girona,
oferirà les cançons del seu primer àlbum,
Con Cariño y Con Cuidado.
Una radiografia de l'ànima formulada en primera persona.
Un exercici d'autoestima i amor propi.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
When I dive in the river
When I swim in the water
All my breaths are feeling
When I swim in the water
No kids can't you see me
All your name knows you hear me
Summer, summer, forever
Only one way to go
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger escapa
11 i 6
El Comunista
I AM
I AM
Camarada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, company.
Anem al gra, que tenim feina.
Vinga, va.
Consultes que hem rebut aquests dies a suplement arroba carradio.cat.
Això és El Comunista.
El Joel respon a les consultes dels oients
sota l'atenta mirada d'un convidat misteriós
que de seguida saludarem en joc unes bambes Monique
del vostre número 1 per l'oient més ràpid que endevinin la identitat.
Sota l'atenta mirada jo diria que no.
L'Albert Coc diu, bon dia, nois.
Joel, amb la consulta d'avui m'agradaria que em resolguessis un dubte.
Els règims comunistes que han consolidat el seu poder
normalment ho han fet a través d'una implantació autoritària
i en forma de dictadura, com a mínim en un primer pas.
Això ho dic perquè no t'enfadi realment,
no en conec cap que tingui una base que es pugui homologar
com a democràtica, potser és ignorància.
Els governs autoritaris, en el seu objectiu de mantenir l'hegemonia
i implantar els seus sistemes,
normalment són força reticents a idees estrangeres
i tenen tics xovinistes
a l'hora de defensar els costums propis
i la cultura autòctona.
La meva consulta està relacionada amb el programa
que fa un parell de caps de setmana vau fer,
on es va comentar els neologismes actuals
que utilitzen els nanos d'avui en dia.
Com reaccionaria un règim comunista
als barbarismes i neologismes?
Creus que Mao a dia d'avui diria
que els terratinents donen cringe?
Estatlin proclamaria que Marx i Engels
van servint cony?
Tu, Joel, et fots el manifest comunista pel cul?
Pec, pec, es diu pec, això.
Petons i abraçades, Albert, coc.
Coc, pec.
Hola, Albert, maco.
Agraeixo la teva consulta
perquè és tan lamentable
que em permetrà relaxar-me un moment
a costa de l'opellús que arribes a ser.
I et dic això des del respecte, per favor,
que és un oient.
Aviam, ràpidament.
Al final tocarem aquestes preguntes xorres,
però deixa'm comentar una cosa.
Dius textualment que els règims comunistes
que han consolidat el seu poder
normalment ho han fet a través d'una implantació autoritària
i en forma de dictadura.
No, no, no.
Els règims comunistes han arribat sempre al poder,
que jo sàpiga, per la via revolucionària.
Què col...
Anava a dir collons, puc dir collons, no?
Què collons vol dir això d'una implantació autoritària?
Què és que et penses que el Sar de Rússia, el 1917,
o el Fulgencio Batista, el 58, a Cuba,
se li podia prendre el poder per la via del diàleg i la negociació?
Albert, què collons vol dir això d'implantació autoritària?
Quina autoritat veus tu en els camperols i els obrets
que conformaven l'exèrcit Roig
o en els guerrillers que seguien el Che Guevara i els germans Castro?
Eren uns morts de gana, Albert,
i com van guanyar les seves guerres,
comptant amb moltes menys armes
i molt menys entrenament militar
del que tenien els exèrcits dels règims,
els que s'enfrontaven.
Ara bé, ara bé.
Si a l'implantació autoritària et refereixes a l'ús de la violència,
Albert, que molt em temo que per aquí va la cosa,
aleshores suposo que també deus qualificar d'autoritària,
jo què sé, la Revolució Francesa,
o la lluita del Congrés Nacional Africà
contra la Parheita a Sud-Àfrica,
liderada per Nelson Mandela,
o fins i tot el desembarcament de Normandia.
Són tots processos autoritaris, segons tu,
perquè hi ha violència.
De veritat, estic fartíssim d'acollonades.
Que alguns règims comunistes han acabat derivant
al cap d'un temps
i degut, en part, a la gran pressió internacional,
la Guerra Bruta i els bloquejos,
en sistemes de partit únic,
amb molt poder, diguéssim,
molt concentrat en el líder,
amb poca separació de poders i democràcies una mica dèbils.
Sí, absolutament, això és així.
Però jo, com a comunista,
no entenc aquestes derivades autoritàries indesitjades
com a inevitables,
ni molt menys com a necessàries.
De la mateixa manera que tu, Albert,
com a molt probablement ets un liberal,
no deus pensar que la teva ideologia
és la que fa morir de gana
els nens del Congo
que treballen a les mines d'acoltant.
I ara, feta la turra,
les preguntes xorres.
Lo de servir cony i tal.
Doncs sí, jo crec que tant Mao com Stalin
realment eren dos homes
perfectament conscients
de la necessitat d'adaptar
el màrqueting polític
al llenguatge juvenil
i que, per tant,
no haguessin trobat cap problema
en dir que els terratinents fan crins,
que es foten el manifest comunista PEC
o que Marx i Lenin servien cony.
Doncs molt bé, Albert Coc,
fins aquí la resposta.
Albert Coc.
Albert Coc, sí.
Hòstia, no m'havia pillat.
Sí, era la gràcia.
Era la gràcia.
Vinga, ens ha tornat a escriure
al camaraderrau.classes.gmail.com
Benvolgut, Joel, tinc més preguntes.
Vinga.
Quan vaig a treballar cada matí
a una ciutat de províncies
bastant coneguda pel Roger...
Deu ser Sabadell.
Segurament.
Pràcticament sempre coincideix
en el transport públic
amb una bellíssima regatza
i hem creuat mirades.
Ja.
L'he investigat
i resulta que la noia treballa...
Deu haver fet un LinkedIn.
Home, però això sí que fa cringe.
L'he investigat
i resulta que la noia treballa
de tècnica laboral
en una assessoria
però empresa del centre de la ciutat.
Per tant,
hi ha una alta probabilitat
que faci Ertos i Eros.
És possible que no tingui
cap compassió
a acomiadar treballadors.
Ja, ja sé per on vas.
Recordant Moncho,
que deia
penso amb l'esquerra
que és on tinc el cor,
necessito recursos
per saber si és una persona
de bona fe
i té el cor a l'esquerra
en els dos sentits possibles.
No vull que al final
acabi passant allò
de durmiendo con su enemigo
que vas explicar un dia, Joel.
Sí, ho recordo.
Em podries proporcionar, Joel,
una bateria de preguntes
i formes de conduir
una eventual conversa
per saber si és una candidata
adequada i en principis?
Gràcies.
Arnau.Classes.Arnau.Classes.Arnau.Classes.
Aviam, per començar,
camarada Arnau,
crec que no em vas entendre
el dia que vaig parlar d'això.
No em vas entendre gens, Arnau,
perquè jo estic a favor
de dormir amb l'enemigo
tal com calgui.
És més,
us recomano,
de veritat,
recomano a tothom
que s'hi pot
provi almenys
una vegada a la vida
de follar
amb algun enemic polític.
És molt més divertit
i milions de vegades
més morbós...
Veig que tu ho has fet.
Sí,
que follar amb camarades.
Però mola molt més.
Cap on de la dreta era.
Et diré més.
El pare era Guàrdia Civil.
I ella era molt del Real Madrid.
En fi. No, però estic parlant de follar, eh?
Vau dormir?
Sí, després.
No, no, escolta, no és obligatòria.
I molt bé, per això vull que quedi clar
que estic parlant de follar, no de construir res.
Però de follar alguna vegada
amb un enemic polític,
jo t'ho recomano, Arnau,
és que m'estic posant calent només de pensar-hi.
Jo m'estic posant amb moltes preguntes.
És a dir, vas arrencar unes...
Vas arrencar.
Si vols dir que vaig arrencar.
Tira, tira, tira.
No, no, no.
Anaves dir calces?
Amb un escut del Madrid?
Què vols dir que vaig arrencar?
Tira, tira, tira, tira.
Jardí no necessari, tira.
Ara bé, Arnau, si el que busques és més aviat una parella,
aleshores sí que et dono la raó
que les afinitats ideològiques aquí sí que són més importants.
Em demanes que et digui trucs
per, en el marc d'una eventual conversa
amb una potencial parella,
saber de quin peu calça ideològicament,
saber si és prou d'esquerres per tu.
Entenc que per aquí va la cosa, Arnau.
Doncs d'acord.
El primer de tot, llavors, serà fer-li la prova del cotó.
És molt fàcil.
Pregunta-li per l'impost de successions.
Per l'impost de successions.
Si està en contra,
si emet la més mínima queixa
sobre l'impost de successions,
és que no és d'esquerres.
Tan fàcil com això.
Ara bé, és cert, és cert que en el marc d'un moment,
en un marc de seducció, diguéssim,
pot resultar estrany o fins i tot violent
treure el tema de l'impost de successions.
Llavors tinc una altra arma de sondeig infal·lible.
T'he preparat una bateria de piropos comunistes,
tots boníssims,
i per tu serà tan fàcil com tirar-los i observar.
Si no cau rendida als teus peus,
és que no és prou d'esquerres.
Per exemple, li pots dir,
no m'importaria ser explotat pel teu capitalisme.
O,
qui fos burges per posseir aquests mitjans de producció?
O,
has guanyat el meu cor,
com els russos van guanyar la Segona Guerra Mundial?
Entre tu i jo hi ha un mur
i aquest no m'importaria enderrocar-lo.
Has entrat a la meva vida
com els russos van entrar a Berlín.
El motor de la història és la lluita de classes,
però el motor de la meva vida vull que siguis tu.
Brillant,
és que jo ja m'he entregat,
jo m'he despullat ja.
Estàs catxondo ja?
Sí, sí.
Doncs aquesta és la clau.
Si no s'emociona amb aquests piropos,
fot el camp, perquè és de dretes.
Tercera i última consulta.
Aquesta ve signada per un tal Josep Lluís Gaspar Carrera.
Josep Lluís Gaspar Carrera,
que diu,
hola Joel,
envio aquesta consulta amb poques esperances
que el Roger te la llegeixi,
bàsicament perquè és sobre futbol
i sense cap relació amb els temes habituals.
Molt bé.
Sincerament,
això que fas els dissabtes
per parlar d'economia i de política
no m'interessa.
Ah.
Crec que tot plegat et va una mica gran,
però, en canvi,
et tinc un gran respecte
quan parles de futbol.
Molt bé.
Com veus la relació entre Barça i Girona?
Creus que durarà gaire aquest bon rotllo
amb les dues aficions?
I des del punt de vista culé,
no creus que el Girona
comença a fer una mica de ràbia?
Mm.
Gràcies.
Mm.
Signat Josep Lluís Gaspar Carrera.
Josep Lluís Gaspar Carrera,
camarada,
tranquil,
que no m'ofens,
soc perfectament conscient
de les meves limitacions
com a intel·lectual,
però,
per alguna raó,
aquesta secció agrada a la gent
i, mira,
ja fa tres anys que la fem.
També et dic que si el que busques...
Més, no?
Quatre o cinc.
Quatre o cinc.
També et dic que si el que busques
és una secció,
i això ho dic seriosament,
realment rigorosa,
acadèmica i de qualitat,
sobre l'actualitat
i des d'una perspectiva socialista,
molt més que aquesta secció,
realment et recomano
les turres que foten
el Josep Manel Busqueta
i el Pau Llón
que els dimarts
al matí de Catalunya Ràdio.
Aquests en saben de veritat,
no com jo,
ho fan menys divertit,
però és que no es pot tenir tot.
Dit això,
anem a les teves preguntes,
que, si bé és cert
que no apliquen gaire
el tema de la secció,
em semblen bastant interessants,
d'aquesta aparent cordialitat
entre les aficions
del Barça i el Girona.
I jo t'he de dir
que tampoc m'enfio.
I et diré més.
Crec que aquest peripè
que estem fotent entre tots,
tant ells com nosaltres,
està a punt d'anar-se'n a la merda.
Llavors, per part nostra,
jo parlaré per part nostra.
Tu avui vas amb el Girona, per això.
Sí.
Per part nostra,
per la part culer,
jo crec que gran part
d'aquesta simpatia
cap al Girona
té fonaments molt dèbils.
Perquè en què es basa
aquesta simpatia?
En què el Girona
no representa, de moment,
una amenaça
i en què el Girona
encara no ha donat
pel cul directament al Barça?
Com si diguéssim
en una eliminatòria
o alguna cosa així.
Sí, però el partidet a Montjuïc
li van pintar la cara al Barça.
Sí, però llavors
encara no era l'amenaça
que és ara, per exemple.
Quan podem aguantar, sí?
Doncs fins que, per exemple,
el Girona guanyi la Lliga, per exemple.
Si això passa,
la sobredosi de chubinisme gironí
que patirem a Barcelona
serà molt dura, d'acord?
Perquè els gironins
i la Gironó
t'he de dir una cosa
i és que una estona
fan gràcies, Josep Lluís,
però creu-me que en excés
la Gironó pot arribar
a ser insuportable
i molt indigesta.
Una mica com els xuxos,
la xuxo, tu vengues
una mica de xuxo,
bé, vengues dos xuxos
i cagarrines.
Doncs el mateix amb els gironins.
O no cal
ni que guanyin la Lliga.
Espera't el 5 de maig
que hi ha un Girona a Barça
a quatre jornades
d'acabar la Lliga.
Imagina't que ja,
sí que costa imaginar-s'ho
perquè anem fatal,
però imagina't que hi arribem
tots dos equips
amb opcions de títol.
Aquell dia pot patar tot perfectament.
o si no,
espera't que no anem
un dia d'aquests
als del Barça,
fitxar-los el Michel
o l'Aleix Garcia.
Com tu, molt bé,
apuntes que Josep Lluís
aquest bon rotllo té
data de caducitat.
Arroba Catalunya Ràdio,
Twitter,
avui t'he vist bé,
millor que els últims dies.
Gràcies, Roger.
Això del Girona i el Barça
ho penso de veritat, eh?
Avui hem pujat una mica més
al nivell.
Els del Girona
van agafant cosetes
del discurs dels pericos
de tota la vida.
Fixa't-hi,
fixa't-hi.
s'estan apariquitant.
És així.
Arroba Catalunya Ràdio,
les xarxes,
a l'altra banda del telèfon,
un passatge molt conegut
que només pot respondre
a una pregunta
amb un sí o un no,
l'oient més ràpid
que en endevinim la identitat
s'emporta un esbambes
múnic del seu número.
Aquesta persona
ja ens està sentint.
Disposa d'un
Volta'l.
Volta'l.
Si no vol respondre
la pregunta
que li formula el Joel.
Endavant.
Endavant.
T'agrada el futbol?
Sí.
Ets una dona?
No.
Ets un home sis?
Saps?
No.
No ets un home sis?
No ets un home sis?
Molt bé.
Jo crec que sí, però...
Tu creus que sí?
Sí.
Sí, sí.
Ah, sis.
Sí, sí.
Era sí.
La resposta era sí.
És un home sis.
Ets un home sis
i sí que t'agrada el futbol.
Vas amb el Girona avui?
Sí.
Vas amb el Girona.
Ets del Barça,
no obstant?
Sí.
Molt bé.
Ets de Barcelona?
No.
Ets català?
Sí.
Vius a Catalunya?
No.
No vius a Catalunya.
Vius a Espanya?
Sí.
Vius a Madrid?
Sí.
Ah, sí, no ho sabia això.
Vius a Madrid per feina?
Sí.
T'agrada viure a Madrid?
Sí.
T'agrada més que viure a Barcelona?
No.
T'agradaria que Catalunya
fos un nou estat independent d'Europa?
Que haig passat amb la pregunta, home.
Escolta'm, que és tabú o què?
Té un Volta-ho?
Volta-ho.
Volta-ho.
Ja l'has gastat, el Volta-ho.
Ets de Girona?
Ah, sí?
Ets de Girona?
No.
De la província de Tarragona?
No.
Província de Barcelona?
Sí.
Aviam, què hi fots a Madrid?
Fa més de 10 anys que vius a Madrid?
No.
Tens més de 40 anys, tu?
No.
Tens més de 30?
Sí.
Ofici, anem per l'ofici, anem per l'ofici.
Anem per l'ofici, per preguntar si...
L'ofici, l'ofici, l'ofici.
Bueno, si té fills, pregúnta-li, pregúnta-li.
Una cosa que em serveix molt sempre,
ens coneixem personalment, allò d'alguna entrevista,
alguna cosa que t'hagi fet?
No.
No.
Et caic bé?
Sí.
Gràcies.
Sí, però és un sí, sense cap entusiasme.
Sí, sí, però sorti del pas.
Sí.
Aviam, què deus ser, tu, què deus ser?
Aviam, què estàs a Madrid?
Estàs en el món dels mitjans de comunicació?
No.
En el món de la cultura i l'espectacle?
Sí.
No deus ser pas actor?
No.
O músic?
Sí.
Música, músic, músic, músic, ets, músic, ets, eh, cantant, ets cantant.
Sí.
Un artista cantant...
Cantes.
Català que viu a Madrid.
Cantes en...
Entre 30 i 40 anys.
Cantes en català?
Profi no.
Professionalment.
No, professionalment.
D'acord.
Té alguna estrofa en català, alguna cançó, però...
Té 40 anys, ets un home a la Provenció de Barcelona i estàs a Madrid cantant, eh?
Et va bé la vida cantant?
Sí.
Has pogut, per exemple, adquirir un immoble de la teva propietat?
No.
I a tu què t'importa?
Doncs m'importa perquè si em faig un croquis de la persona.
Un croquis.
Aquesta persona és cantant.
Aquesta persona és cantant.
Cantes música, diguem-ne, com et diria jo, popular?
Una pregunta de merda.
Sí, sí, pregunta absolutament de merda.
Un moment, anem a cotar, anem a cotar.
Vinga, va, que t'ajudo.
A veure quin gènere, en pel gènere.
Mira, la teva cançó, o sigui, sones a ikat?
Sones a ikat?
Jo crec que no gaire.
Sí.
Sí, d'alguna cançó segur que sí.
Bueno, però si canta en castellà...
Bueno, ikat, ikat, això...
Ikat sona de tot.
Hi ha de tot.
Sí.
Però és més, o sigui, 40 principals, per exemple?
Sí.
Ah, vale, vale, vale.
Estàs d'educat...
Què fas d'això que li diuen música urban?
No.
Fas rock?
Fas rock?
Fas música?
No sé, no sé per on anar, tio.
No sé per on anar.
A veure, a veure, a veure, va, una ajuda, una ajuda, no ajuda.
Una ajuda.
És que és...
O sigui, estem parlant d'un paio que té dos milions de reproduccions a Spotify, eh?
Ah, alerta.
Vull dir...
Si tens dos milions de reproduccions, probablement t'escolten a l'altra banda de l'Atlàntic.
Sí.
I tant.
Al mercat de l'ATAM.
No en tenim tants, eh, de catalans, d'aquests.
Me n'estava nint un al cap.
Ah.
Me n'estava nint un al cap.
Passa que no recordo...
Home.
Un que es va fer famós amb la pandèmia, o per aquella època?
Ara no em diguis els estijones, que acabarem.
No, no.
M'ha dit els estijones, homes.
No.
Estijones i trenta anys.
Crec que ja sé...
Puc mirar una cosa a internet?
No.
No, no, no, no, que no pots.
Ja sé qui és.
Ja sé qui és.
Vinga.
Nil Moliner.
Sí.
Avui el comunista Nil Moliner.
Bon dia i bona hora, Nil.
Bon dia.
Com esteu?
Molt bé.
I moltes gràcies per jugar amb el comunista avui.
Bé, Joel, t'he fet suar avui, eh?
He fet el que he pogut, eh?
Escolta'm, què passa amb tots els músics catalans
que quan els hi faig la pregunta de l'estat d'Europa,
sobretot si treballen a Madrid,
se'ls hi fa el cul petit, petit, petit, petit, petit.
És raro, és raro.
Saps què passa?
Que jo és que no vull mullar-me
perquè tampoc soc un expert i no en sé gaire d'aquests temes.
Llavors em mullaria sense meses.
Que sí, home, que sí, que no ens tanquem portes.
I ho entenc perfectament, Nil Moliner.
Escolta'm, tu t'estàs forrant, no?
Ojalà.
Home, estic aquí, tens uns números a l'Spotify,
que és una cosa descomunal, eh?
Sí, però l'Spotify no dóna gaire pel, eh?
Ah, no?
No, però jo soc d'aquests que ho reinverteix tota la seva carrera
i per això els directes que porto vaig com amb 22 persones d'aquí.
M'ho gasto tot allà.
Sort que em frenen una mica perquè si no estaria arruïnat ja.
Ara estic veient la teva foto de l'Spotify,
que surts aquí amb unes enganxines a la cara,
llepant un polo rosa.
Nil, però tu ja tens una edat, no?
No, per favor.
Tu també tens una edat, eh?
L'esperit jove.
Sí, sí, no, esperit jove en tens,
però estic veient un tio que podries ser amic meu,
o sigui, podríem anar a dinar avui,
i et veig aquí, hòstia.
Vull dir que et queden pocs anys, eh,
per anar fent aquestes coses.
Però que no t'agrada, no t'agrada.
Sí, però jo crec que has de començar a mirar
quin músic vol ser de gran.
Sí, però tu veus més sopa de cuero, més sèrio, no?
Jo veig que has d'anar virant cap a la cosa una mica més sòbria.
Sí, però això és molt sèrio, no?
Perquè si no, passarà una cosa que un dia et llevaràs,
tindrà 50 anys, i diràs,
ara m'he de vestir jo d'aquesta manera, saps?
Sí, no, no, jo seré d'aquests,
els que va amb la gorra al revés i fa una mica d'inclusió de coseta.
Hòstia, no, sisplau, no, sisplau.
El meme aquell del Simpson del...
Del senyor Barnes, no?
Sí, del senyor Barnes.
Avui el comunista, el Nil Moliner,
el dia 20 d'abril, el Nil Moliner,
que passarà pel Palau Sant Jordi,
i que, mica en mica, doncs,
va fent gira i va omplint estadis,
perquè, recordo que el Sant Jordi,
el Nil Moliner ja el va omplir
amb Nuestra Locura Tour,
també ho ha fet diverses vegades
al Wishing Center de Madrid,
i tu, sobretot,
Nil, tens un gran públic,
també més enllà de l'altre costat de l'Atlàntic, no?
Això l'hi he dit jo, Roger?
Sí, no, no,
és molt emocionant també veure com a l'altre...
A molts quilòmetres de casa teva
hi ha gent que t'escolta
i és molt bonic
quan anem cap allà a fer gira,
tota la gent que en rep,
perquè és increïble,
però també aquí a casa,
i em fa molta il·lusió,
el dia 20 està al Palau,
que serà un dia molt, molt bonic, segur.
El dia 20, eh?
El dia 20, el dia 20.
Si em vols convidar...
Has de venir amb pegatines a la cara, eh?
Hòstia...
Escolta, Nil,
a tu la vida et va canviar molt de cop, no?
Vull dir que d'un dia per l'altre
pràcticament vas passar
de l'anonimat més absolut
a tenir una munió de seguidors considerable, no?
Com va anar això?
Bé, la pandèmia com que es va fer més exagerat, no?
Però sí que és...
De molts anys picant pedra
amb una banda que tenia...
Que cantàvem en català,
que ens deia amb Civi,
durant 13 anys,
després fent versions per tot arreu
i a poc a poc anar fent la meva música,
però sí que a la pandèmia vaig notar aquell clic, no?
Aquell canvi de la gent
que començava a escoltar-me molt més.
A mi em fa l'efecte
que ets un currante de la música, tu, eh?
Ets un tio que...
Porta molts anys en això
i li ha arribat la fama ja quan...
Diguéssim...
No t'he vingut amb quin...
No vull dir que siguis gran, eh?
Però que...
No, ja m'ho has dit abans.
No passa res.
O sigui, que ets un professional de la música,
que realment en saps molt,
i llavors això aporta la següent pregunta,
que és...
Tu et sents còmode
amb la denominació de...
que fas música comercial?
Tu et sents còmode
amb aquesta etiqueta?
És que jo crec que això
es mereix un sobretaula molt llarg,
perquè música comercial,
al final,
quan es comercialitza la música,
ja passa a ser comercial, no?
Llavors...
Sí, jo crec que es fa servir, Nil,
quan deliberadament,
entre cometes,
i no té res de dolent,
tu fas la música
pensant en que es vengui bé,
diguéssim.
Quan és una...
Quan és una directriu clara
del teu procés creatiu.
Crec que es diu això.
Exacte.
Jo...
Mira, jo te dic una cosa.
però la influència sí que per mi...
La meva influència és música comercial,
però jo mai he fet música
pensant en vendre, no?
Jo parlo de les meves històries
i tinc influències,
òbviament,
de pop rock,
que per sort o per desgràcia,
jo crec que més per sort,
és música, doncs,
que és comercial, no?
Ens recomites?
Sí.
Hi ha una cosa
que t'he de dir
que té molt mèrit, tio,
perquè tu t'has guanyat
una carrera, diguéssim,
a Espanya,
a Llatinoamèrica,
comercial,
encara que tu no vulguis,
i ho has fet amb un nom
que no és gens comercial
i no te l'has canviat.
Això em sembla molt meritori,
perquè tu et dius Nil Moliner,
és un nom profundament català.
Sí, ho podria haver fet
com Sergio Dalma,
que en realitat es diu
Josep Cardavilla.
Podries haver posat
Johnny Macarroni,
o Jimmy Balomita.
És una preguntitat.
Tu vas arribar a plantejar
canviar el nom de Nil Moliner,
o no, Nil?
No, crec que...
Vaig anar a tope ja
amb aquest nom.
Vull dir,
em semblava bé.
Sí que sempre ha hagut
una mica de lío
amb el tema pronunciació,
no?,
però, bueno,
més enllà d'això,
jo estic superfeliç,
com em dic, no?,
i llavors és perfecte.
Doncs si tu estàs feliç, Nil,
jo encara més.
No, clar, no.
I Nil,
tu després,
ara que aquests dies
ha estat en actualitat
tot el tema d'Eurovisió,
aquesta cançó que han seleccionat
de La Nebulosa,
que si hi ha tot aquest merder al voltant,
fins i tot alguna dimissió
a Televisió Espanyola,
tu has escrit cançons
per preseleccions d'Eurovisió
d'altres cantants, no, Nil?
Vull dir que també et dediques
una mica a la producció, no?,
o escriure per d'altres?
Sí,
escriure per d'altres,
quan tinc temps,
és un exercici
que m'agrada molt,
ja sigui per carreres
de disco
o per Eurovisió.
L'únic que a Eurovisió,
a mi,
jo sempre li tinc una mica
de por i de vèrtic a això,
però sí,
he escrit cançons
per gent
que ha optat
per anar-hi, sí.
No,
però no t'hi fiquis tu allà, eh?
Tu allà a donar la cara.
No, no, no, gent, gent, gent.
No, no, Nil, no, no.
No, no, no pas, no pas, no pas.
Què hi has de fotre, tu,
a Eurovisió, no?
Què penses del Nebulosa, tu, Nil?
Doncs tinc pendent
d'escoltar-m'ho tot
perquè no he escoltat res.
Hi ha allò de, no?,
tot el rebombori
de la zorra i tot això, no?
Sí.
El Roger estava evitant,
estava intentant evitar
dir aquesta paraula
i l'has dit tu, Nil.
Vale, vale,
doncs perdoneu, perdoneu,
perdoneu,
però encara he de fer els deures,
he d'escoltar-m'ho tant.
Espera un moment que te la poso,
te la poso, te la poso.
Ah, espera que te la posa.
A veure.
Diuen que és un plagi
de l'Inaspeiro i Col·les Soledad
de la Rigoberta Bandini.
Ah, això també vaig sentir, ho veus?
Eh, és que...
I què, és veritat o no?
Bé, ho jutgeu vosaltres mateixos, no?
I amb la manera de cantar
s'assembla una mica.
A veure, un moment, mira, mira, mira.
Home, que pum, pum, pum, pum, pum, pum.
No, els baixos són potents, eh?
Són baixos.
El sopúfer, aquest, eh?
Jo els he dit baixos
que se't fiquen pel cul,
si t'hi fixes.
Eh que sí, Nil?
Tu que saps de música?
Escolta'm.
Eh que hi ha baixos
que se't fiquen pel cul?
Ah, Joel.
Sí, aquest que et vibra el jete.
Mira!
Fes cas dels músics, home.
Ara no es pot dir cul, tampoc.
Sí, no, digue'l.
Ai, Nil Moliner, Nil Moliner.
Nil Moliner el 20 d'abril
al Palau Sant Jordi
i, com vulgueu, a Spotify
anar sumant reproduccions que...
Avui, aniràs al Bernabeu aquesta tarda, Nil?
T'agrada el futbol?
No, no, o sigui, m'agrada el futbol
però no hi aniré.
Hem quedat amb els amics
que és carnaval
i ens disfressarem
i farem el burro
que sempre va bé
connectar i tenir els peus a casa un rato.
Escolta, t'he preguntat
si eres de Barcelona,
m'has dit que no,
però de la província
m'has dit que sí.
D'on ets?
A Sant Feliu, no?
Sí, són del Baix Llobregat,
a Sant Feliu de Llobregat.
A Sant Feliu de Llobregat
crec que el Deusà,
el Ramon Mirabet,
també són de...
També, també.
Vull dir que tots són més o menys
de la mateixa...
I terra de romàntics, no?
Deusà, Mirabet.
Sí, bueno...
Tu mateix, Nil.
Exacte.
Tia, sou gent així
una mica intensitos, eh,
segons com.
Som intensitos.
El polígon ens fa ser intensitos, veus?
Nil Moliner, una abraçada.
Molta sort, fins aviat.
Que vagi molt bé, moltes gràcies.
Adéu, Nil.
Recorda't de convidar-me al concert.
Dos quarts de dotze del migdia.
Mai, a mi si em conviden?
Passa res.
Això d'entrevistar artistes
n'estàs començant a aprendre, Joel.
Sí, no?
Home, encara no faig aquesta cosa
que fas tu de la història humana.
Que parla molt a poc a poc.
Tot arribarà.
Vinga.
Fem una pausa i ara tornem.
Amb Mònica t'arribes al suplement.
Què dius?
El suplement, amb Roger Escapa.
Dimarts, 13 de febrer,
celebrem el Dia Mundial de la Ràdio
a casa teva.
Hola!
El matí de Catalunya Ràdio
i l'última hora, Girona.
Oh, sí!
Que no surti d'aquí,
un pis d'estudiants.
Què millor que celebrar
el Dia Mundial de la Ràdio
al vostre costat.
Catalunya Migdia,
una escola de dona.
Els vostres alumnes fan ràdio.
Fan ràdio a diferents nivells.
La Tarda de Catalunya Ràdio,
el Macelles.
I venim amb ganes, eh?
Estarà tot preparat.
Les portes estaran obertes per patros.
Tot costa.
Girona.
Meravellós.
Tindreu xitxa, eh?
El búnker canvia de búnker.
És el búnker més potent de tots
perquè és el búnker de la Generalitat.
Catalunya Nit,
la patarella.
No soc cadernera,
però farem el mussol.
Les dones i els dies,
Mallorca.
M'encantaria tenir-vos de que nostre,
perquè heu estat essencials
en el meu renèixer com a dona.
La Nit dels Ignorants,
Montserrat.
Encantat que pugueu venir a fer
a la Nit dels Ignorants
des d'aquesta muntanya.
En el Dia Mundial de la Ràdio...
Visca la Ràdio.
A Catalunya Ràdio,
venim a casa teva.
Venim amb tu.
I ho celebrem amb el suport de Caprabo,
regalateatre.cat
i electrodomèstics Calvet.
Els Baltasar Neumann
i Thomas Hengelbrock
arriben a Barcelona.
El 13 i 14 de febrer
presenten dos cims del romanticisme
al Palau de la Música Catalana,
un rèquim alemany de Brahms
i la sinfonia L'Obje Sang
de Mendelssohn.
Dos dies consecutius
per gaudir de la millor música
en un entorn únic.
Entrades a palaumusica.cat
Hi ha gent dèbil
que abans ens preocupaven
en aquest partit.
Estàs descrivint una Dinamarca
que ja no existeix.
El final d'una època,
d'una forma de vida.
Qui es podia imaginar
que jo seria l'últim obrer del partit.
Borgin, a TV3 diumenge
després del 30 Minuts.
I també a la plataforma digital
3CAT.
Descarrega-te-la.
Soc Junts Cundé, jugador del Barça.
Soc Alexia Potejas,
capitana del Futbol Club Barcelona.
Amb la Fundació Barça
anem més enllà de l'esport.
Acompanyem els infants amb malalties.
Prevenim la violència a les escoles.
Ajudem a trobar feina
a joves en risc social.
Donem suport a persones refugiades.
Jo vaig més enllà.
de l'esport amb la Fundació Barça.
Només els més ràpids
gaudiran d'ofertes increïbles
al Corte Inglés.
15% de descompte adicional
en grans electrodomèstics.
Bosch, LG i Fagol.
Una ocasió única.
Consulta els models en promoció.
Així són les ofertes límit
al Corte Inglés.
Fins a l'11 de febrer
a la botiga Web i App.
Tenen la convicció
que l'estat d'Alemanya
no existeix en la seva forma actual?
La història es repeteix a Alemanya?
Jo sóc jueu
i si veig que aquells neonazis
entren a les institucions
de la nostra societat
marxarem del país.
Ciutadans del Reich
30 minuts
a TV3 diumenge a la nit.
Carla, el viatge a Tòquio
no hi va el director.
T'interessa?
10 dies, reunions,
sopars, karaoke,
un spa?
A la vida,
l'important és saber
aprofitar les oportunitats.
Hi ha cotxes que només passen una vegada.
El teu Citroën C3
des de 13.200 euros
finançant-lo i amb entrega immediata.
Només per aquesta vegada
i només aquest mes.
Citroën.
Condicions a Citroën.
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa.
Passant 6 minuts
de dos quarts de dotze.
Som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Parlar de salut mental
és cada vegada
una mica menys tabú.
Són situacions que passen.
És com, bueno,
els jugadors
ens fem mal físicament
i també,
doncs,
això és una...
és una lesió més, no?
Que forma part
de l'esport
i de la vida en general.
Fa poc el Suplement
va em sentir boi en Kerkic.
També el capità
del Barça de Bàsquet,
d'Alex Abrines.
Vaig col·lapsar,
vaig tenir una depressió,
ansietat
i, bueno,
vaig haver de prendre
la decisió
de deixar el bàsquet.
Fa pocs dies,
també,
el diputat Rubén Wagensberg.
Especialment
les últimes dues setmanes,
ja havia tingut, eh,
certs episodis
d'angoixa,
d'ansietat,
però m'havien anat baixant.
Les últimes dues setmanes,
doncs,
amb tots els autos
interlocutòries,
la llei d'amnistia,
els mitjans 24-7,
parlant d'això,
doncs,
vaig tornar a tenir
aquests episodis.
L'exalcaldessa de Berga,
Montse Venturós.
Em va costar assumir
que potser estava malalta,
em va costar assumir
que jo,
Montse Venturós i Villalba,
tingués una baixa mèdica,
però encara em va costar
més d'assumir
el meu diagnòstic.
Pateixo una depressió.
A la política,
també,
al Sartadi.
Em sap greu,
però ara mateix
és la decisió correcta
i és l'única
que puc prendre
des de l'honestedat.
He sigut una dedicada
a la feina
sense concessions,
però ara no ho puc més.
Ara no tinc l'energia
per seguir,
no tinc l'energia
per seguir servint
a la ciutadania
com es mereix,
ni a la ciutat de Barcelona
ni tampoc al nostre país.
I tornant a l'esport,
evidentment,
Riqui Rubio.
Falta l'aire,
que veus que
és una bola de neu
que va
anant endavant
i que no s'atura.
O Simon Biles.
La pandèmia
ens va acabar
de donar l'empenta
per elevar la salut mental
al debat públic
i intentar posar-hi remei,
un remei que
ha de ser urgent
tenint en compte les dades.
Un de cada 10 catalans
d'entre 15 i 44 anys
tenen depressió.
Durant la pandèmia
es van disparar
més d'un 100%
les visites
relacionades amb l'ansietat
i segons l'enquesta
de joventut de la Generalitat
del mes de desembre
més d'un 80%
dels joves
asseguren que
en pateixen freqüentment.
Mònica Terribas,
bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
La Mònica Terribas
ens acompanya un cop al mes
al suplement
per parlar de qüestions
que planen sobre l'actualitat
però que no necessàriament
obren informatius
i avui, Mònica,
començàvem
amb aquests exemples
amb aquestes veus tan diferents
de diferents personatges públics
que alguna vegada
han dit prou.
Clar.
Jo crec que
aquesta reflexió
que avui compartirem,
Roger,
ens ha de servir
per parlar
de com comuniquem això,
no?
Que és el que
a nosaltres ens ocupa
perquè aquí
hauria d'haver
un psicòleg,
un psiquiatre,
persones que hi entenen
per poder parlar
científicament
del que es pateix.
Però
una de les coses
que crec que
podem ajudar
nosaltres des d'aquí
és a dir,
quan parlem
de salut mental
en general.
Hauríem de deixar
de parlar
de salut mental
en general
perquè no parlem
de salut física
en general.
Parlem d'una persona
que té una baixa
perquè s'ha trencat
una cama
o una persona
que està patint
un càncer.
Són coses
molt diferents.
Una persona
que té una afecció cardíaca
que li impedeix
fer determinades coses
i li posem noms
i cognoms
a la salut física
perquè la coneixem molt
i perquè no està
estigmatitzada.
Perquè
tenim la sensació
que quan és una cosa
que afecta
la nostra
salut mental,
això que en diem
salut mental
en general,
hi ha alguna cosa
que podríem controlar
i no controlem
i en canvi
el cos
admetem
que ens trenquem
o que al cos
li passen coses
i que no intervé
la nostra voluntat.
I per tant
comencem a parlar
de salut mental
en general
i la salut mental
té moltes
disfuncions
associades.
No és el mateix
un trastorn obsessiu
compulsiu
com patir
en gorruchaga
que ha escrit
aquest llibre
meravellós
de subcampeón
que tenir
atacs d'angoixa
o d'ansietat
patir una depressió
tenir un trastorn bipolar
tenir
el que sigui
les mil i una
casuístiques
que hi ha
dins de la salut mental.
Quan parlem
de salut mental
en general
o englobem
aquest terme
en general
estem comunicant-ho
jo crec
havent trencat
ja el tabú
i això és positiu
però hem de començar
a afilar prim
afilar una mica prim
perquè si no
comencem a afilar
una mica prim
comencem a parlar
de salut mental
i de cop i volta
tu dius
aquella persona
té un problema
de salut mental
però no saps
quina dimensió té
i pots acabar
posant l'etiqueta
de salut mental
no
una cosa és trencar-se
una cama
i això et té
fora de joc
durant un temps
i una altra cosa
és patir
una malaltia mental
invalidant
de manera permanent
perquè un trastorn
bipolar
pot tenir
una casuística
més complexa
que no pas
una depressió
sense treure-li
absolutament
cap importància
a cap de les coses
i aleshores
amb comunicació
hem aconseguit
trencar el tabú
com molt bé deies
és important
que les figures
públiques
ens han ajudat
moltíssim en això
hem deixat de posar
eufemismes
moltes vegades
hem deixat de posar
eufemismes
perquè recordo
mira
a l'època del Boian
el Boian
en parla molt obertament
amb aquest documental
i ho ha fet
entrevistes
i tota la pesca
però és que
fa 20 anys
o 15 o 20 anys
quan el Boian
va tenir aquells episodis
amb 17 anys
es parlava
d'una gastroenteritis
al principi
sí
sí
sí
per què?
perquè
hi ha una qüestió
que afecta molt
la vida pública
i aquesta és una altra
de les coses
que tu i jo
volíem comentar avui
de dir
la pressió
sobre una persona
que està exposada
ho deia ara en Rubén
24 a 7
no és el mateix
que una persona
que pot
trobar refugis
les persones públiques
tenen moltes dificultats
per trobar refugis
quan tu estàs fotut
quan tu pateixes
una pressió pública
és molt difícil
si ets una persona
pública
de les dimensions
que ho és
un esportista d'elit
o de les dimensions
que ho és
una persona
que es dedica a la política
o un actor
o una actriu
etc
poder trobar refugi
refugi per respirar
refugi per
per viure-ho
privadament
i aquesta exposició
permanent
és el que fa
que
hagin de fingir
em sembla que
en el llibre
Subcampión
el Gorrutxaga
diu
em vaig acostumar
a convertir-me
en un actor
i jo era un actor
permanentment
estava disfressant
el que em passava
i estava disfressant
el que jo sentia
i el que realment
em passava
perquè sortia al camp
i em sembla
que posa un exemple
que és que
tenia por
d'apropar-se
al rival
perquè tenia por
que la suor
del rival
li contagies
malalties
i per tant
es va començar
a empescar
la manera
de dissimular
això
tots ens empesquem
la manera
de ser
qui no som
del tot
en la nostra vida
pública
quan la tenim
per protegir-nos
per protegir
les nostres
vulnerabilitats
i aquí entraríem
en un altre aspecte
que és
ser vulnerable
és un demèrit
perquè estem construïts
sobre un sistema
que és el demèrit
que premia la productivitat
l'exposició
i
i que penalitza això
perquè
és inevitable
que
bueno
potser ho estem canviant
una mica a poc a poc
però
però
l'estigma
de la vegada
que tu deixes fer el pas
i dius
tinc aquest problema
encara que sigui
un problema puntual
de tinc una crisi d'ansietat
que potser el que necessito només
és un mes de baixa
i mai més en tornaré
tot una mica
papa
l'etiqueta la portaràs
per sempre
o que detectes
que t'està afectant
el teu benestar
i a la teva seguretat
i al teu despertar-te
amb energia
i al teu poder anar
això que deia l'Elsa
poder tenir l'energia
suficient
per batallar
24 hores 7
per la feina que fas
això
quan tu detectes
i tu et poses
en mans de professionals
que et diuen
mira t'està passant això
i t'ajuden
a traspassar
aquestes
aquestes dificultats
doncs
és possible
que et recuperi
ràpidament
què passa?
que en un món
on
moltes vegades
estem envoltats
de gent
que això no ho tolera
aquells que no fallen mai
tots hem tingut a la vora
gent
que
quan et veuen
baixa de to
va, va
anima't
va, va
el primer que et diuen
ara que no has de dir
és anima't
estigues bé
exacte
tenim dret a estar malament
i cadascú és com és
i no tothom
viu
la competitivitat
el fracàs
la vulnerabilitat
de la mateixa manera
i una cosa
que tu
deies
fora de micròfon
sembla que
cada vegada
estem més obligats
a triomfar
més joves
i això
per vosaltres
per la vostra generació
per la nostra
que ho ha sigut
també
és una pressió brutal
perquè
una carrera
les carreres
que a vegades
són més curtes
però ja no per la nostra
generació
Mònica
és a dir
tot el fenomen
xarxes
tiktokers
influencers
fa la sensació
que a vegades
si en 20 anys
no has triomfat
a les xarxes
no tens un nom
i no tens
centenars de milers
de seguidors
ja has fracassat
absolutament
perquè com que hi ha casos
de persones
que amb 18 anys
17 anys
16 anys
s'han fet famosos
a través de la xarxa
i el mirall
per als més petits
és aquest
sí
el que passa és que
és necessari
quan dèiem
quines eines tenim
perquè no ens passi això
és complicat
perquè s'ajunten
dos factors
un
la manera com ens comuniquem
i tornaríem
en aquelles reflexions
que fèiem fa unes setmanes
no
aquella
aquella
permanent exposició
del jo
perquè aquest jo
a més a més
ha de ser un jo triomfant
un jo fort
un jo competitiu
un jo d'èxit
no
i un sistema
el sistema capitalista
en el que vivim
que és
orientat a la productivitat
i a l'èxit permanent
no
i aleshores
la fórmula
la combinació
d'aquests dos factors
fa que
les persones
que tenen
una dimensió pública
ho pateixin
d'una manera salvatge
afegim
un altre factor
que és que
hem
instal·lat
a través
de l'anonimat
a les xarxes
l'opinió
barrejada
amb el desqualificatiu
permanent
clar
quan tu dius
quan
és una reflexió
que hem fet sempre
no
si una persona
et clava
un cop de puny
al carrer
aquest matí
que en parlàveu
amb la maica
de l'agressivitat
d'aquest home
en el metro
tothom s'escandalitza
d'aquests cops de puny
i tothom diu
com pot ser
aquesta agressivitat
doncs imaginem-nos
el que significa
per una persona pública
rebre un cop de puny
verbal permanent
24 hores
a les xarxes
que t'estiguin
clavant
un cop
al fetge
a cada tuit
amb insults
amb desqualificatius
és la mateixa
agressivitat
contra el cervell
contra el teu estat d'ànim
tu miraves el que deien
sobre tu
a Twitter
no
quan presentaves
el matí a Catalunya
a ràdio
ho saps que no
o quan
per exemple
fèieu aquell projecte
de TV3
l'últim projecte
el Nexus
que també us van
acrivillar
i ens van fer
papilla
sí
ens feien
o sigui
eren
diguéssim
cops al fetge
permanents
i s'hi barrejaven
suposo
molts factors
que tenien a veure
a fi
que a vegades
el sistema
t'expulsa
i et vol expulsar
passi el que passi
no ho sé
és igual
la raó
és el del menys
el que a mi m'agradaria
és que
si ens escandalitza
que algú
agradeixi físicament
algú altre
ens posem a la pell
de qui rep
aquesta agressió
verbal
cada dia
permanentment
i l'efecte
sobre el cos
és el mateix
l'efecte
sobre el cervell
i l'estat d'àrem
i si fem aquest exercici
deixarem d'insultar
gratuïtament
deixarem de desqualificar
deixarem de
d'estar
pensant
que soc
molt valent
perquè soc capaç
d'insultar
algú
a les xarxes
protegit a l'anonimat
o no
perquè hi ha gent
que li agrada
desqualificar
en general
a les xarxes
per mi
això és el mateix
que una agressió física
tu has après a protegir-te
una mica més
no vull portar
el terreny personal
perquè no es tracta d'això
però
tu has après a protegir-te
una miqueta més
jo em vaig protegir
d'entrada
perquè jo
no soc
una persona activa
a les xarxes
perquè vaig intuir
que
sobretot
per les persones
en dimensió pública
allò seria
una
una oportunitat
d'or
per
per matxacar-te
que no vol dir
que jo no
estigui emetent
a les opinions
i a les crítiques
contràries
al que faig
o del que sigui
legítimes
totes
i per tant
és bo
que hi hagi xarxes
i que hi hagi possibilitat
que la gent expressi
les seves opinions
ara bé
el nivell
el nivell d'agressivitat
verbal
a la que
estan sotmeses
les persones
que estan a l'esfera pública
siguin representants polítics
siguin persones
de l'àmbit públic
esportistes
etc
barrejat amb la pressió
que s'autoimposen
perquè
a veure
per què
hem tret exemples
de tants esportistes
perquè
des de ben petits
l'objectiu
és
ser el primer
guanyar títols
ser
el número 1
amb el que sigui
i perquè ser segon
és un fracàs
perquè els han explicat això
i ser segon
no és un fracàs
exacte
jo quan estic a la ciutat esportiva
hi veig
hi veig
els jugadors
de les categories
inferiors
del Barça
que juguen
perquè coincideix
que quan juga la Genuine
estan jugant
els petitons
els infantils
i quan hi juguen
i els veig
l'actitud
que tenen
competitiva
al camp
penso
que en paral·lel
sobretot hi hagi
molts psicòlegs
que hi són
tractant això
perquè
la salut
la salut física
d'aquests
xavalets
és imprescindible
que vagi
acompanyada
per
aprendre
a conviure
amb el fracàs
que representaran
o arribar a estear
en el primer equip
per exemple
i la il·lusió
d'aquells nanos
que estan jugant
en categories infantils
és jugar
al primer equip
del Barça
per tant
aquell somni
que deia
Gorrutxaga
aquell somni
que sempre
és arribar
a ser el primer
doncs
segurament
hauríem d'estar
ajudant
a tothom
a ser el segon
això canta zoo
que mira
s'acaben de prendre
un descans
bastant llarg
vaig perdre el nord
si el perdo
de nou
deixa'm que caigui
una cançó
precisament
dedicada
a la salut mental
una de les coses
també que
que passa
és que
segurament
esperem
una mica massa
caure
o sigui
deixem
a dir prou
triguem una mica massa
triguem prou
perquè
quan tu tens
un mal físic
el mal físic
et marca
els límits
on et mous
és a dir
tu tens
una afecció física
que t'impedeix
treballar
perquè tens
una malaltia greu
la qual has d'estar
sotmès a un tractament
el que sigui
en canvi
el llindar
amb el que tu convius
amb la dificultat
de llevar-te
de somriure
de tirar endavant
del que sigui
la depressió
que és
una de les
una de les
afeccions més comunes
de la salut mental
i lamentablement
la que té
més prevalença
però
en qualsevol
de les coses
que ens afecta
la nostra salut mental
ens costa
acceptar-la
perquè
encara
encara
ara
en les feines
és tabú
és a dir
quan algú diu
és que
li han donat la baixa
perquè
no pot
i
l'hem d'ajudar
una persona que diu
durant un temps
he de
he de poder-me recuperar
per tornar a començar
i és el mateix
que passa
quan et trenques una cama
o quan tens una malaltia
et recuperaràs
et recuperaràs
d'un càncer
et recuperaràs
d'un trencament
et recuperaràs
d'una depressió
però
fins ara
com que
és percebut
com que ets vulnerable
et fa por
que el sistema productiu
et penalitzin
exacte
et penalitzin
i aleshores
aquesta penalització
que està
arrelada
en la societat
que
el que triomfa
és el fort
i el que no es deixa mai
atonyinar
i el que és capaç
de tornar a la bronca
i el que és
més hàbil
fent mal als altres
el que sigui
tot això es premia
és molt audaç
aquesta persona
perquè és molt hàbil
perquè ha aconseguit això
perquè ha tingut una estratègia
és a dir
una certa maldat
es premia
des d'aquest punt de vista
al final resulta
que les persones
que tenen
una certa vulnerabilitat
es castiguen
i això
hem d'invertir-ho
perquè
jo aquesta setmana
he sentit dues vegades
de persones properes
l'expressió
soc el pou
i l'expressió
ostres
he tingut la sensació
que aquesta setmana
no controlava
això són símptomes
que tu mateix
t'autoexamines
i dius
estic baix
i ho dius
en el teu entorn més íntim
però no ho dius
en el teu entorn laboral
perquè en el teu entorn laboral
no vols que percebegin
que estàs afluixant
no?
Llevar-nos cada matí
Coneixem molta gent
tot el dia rodejats
però qui no s'ha sentit
molt sol
estan acompanyat
i veiem com està el món
i el clima col·lapsant
qui no nota l'estómac
una mica d'ansietat
Aquest és el Pau Vallvé
cantant una cançó
que ens va com l'anell al dit
per posar damunt la taula
aquest tema
que avui hem presentat
amb la Mònica Terribas
per acabar una mica
de reflexió Mònica
des d'un micròfon com aquest
com podem ajudar
a combatre aquests estigmes
i et dirà una mica
aquesta situació
recordo per exemple
que després de la pandèmia
una de les maratons
que més èxit ha tingut
aquests últims anys
ha estat precisament
la de la salut mental
perquè va ajudar
a trencar aquest estigma
i nosaltres hem de treballar
hem de treballar
des dels mitjans
des de la comunicació
i vosaltres ho feu
a dir tal persona
en el cas del Rubén
que és el més recent
d'aquest cap de setmana
però també en el cas
de Riqui Rubio
quan ell ja està fort
i ell torna
ara ho explicarà
suposo el Riqui
a inscriure's
i posar en valor
que s'ha superat això
perquè si no és
estic fora de la carretera
però no quan estic a la carretera
i què ha après
d'estar fora
i de tornar-hi
a més amb el cas del Riqui
hi ha el cas de l'Àlex Abrinés
que és el capità de l'equip
que li va passar exactament el mateix
també a l'NBA
se'n va sortir
i ara és el capità del Barça
i té una història d'èxit
i aleshores
nosaltres tenim l'obligació
com a mitjans
de tornar
a parlar-ne
quan aquesta persona
del sector públic
per entendre'ns
de l'escena pública
torna a recuperar
el seu rol
i pot tornar
en plenes condicions
a fer la seva feina
també explicar-ho
perquè si no
només parlem
de quan els cotxes
surten de la carretera
em fas pensar
en una altra cosa
que és
Mercedes Milà
Mercedes Milà
va explicar
que ella també
va tenir un episodi
com aquest
ho va sortir explicant
en un moment determinat
i l'última vegada
que la vaig entrevistar
em va dir
tinc un problema
ara
i és que quan faig entrevistes
això em persegueix sempre
jo ja fa molt temps
que estic bé
i és un tema
que se'm recorda
constantment
com si hagués de tornar
a estar malament
això és la revictimització
és intentar
revictimitzar
o partir
és com si
tu haguessis tingut
unes engines
de petit
i a cada entrevista
et diguessin
com va
les amígdoles
no
no
o sigui
no
no pot ser
una persona
que ha superat
una malaltia
no li estàs recordant
cada dia
aquesta malaltia
i en aquest cas
ha de ser exactament
el mateix
Mònica
t'arribes
moltes
moltes gràcies
ens veurem el mes de març
ja
sí senyor
el mes de març
gràcies Mònica
una abraçada
3 minuts per arribar
a les 12 del migdia
petita pausa
Neus Bonet
i tornem connectant
amb Madrid
amb l'Eduard Solà
que em diuen que ja ha arribat
l'ave de l'Eduard Solà
i el tenim a Madrid
per cantar uns quants patapams
aquesta tarda
si tot va bé
fins ara
mòtils per seguir
volen
llevar-nos
cada matí
el suplement
amb Roger Escapa

afrontarà les millors parelles
del circuit
de la primera edició
amb el patrocini de Copra
Wilson
NTT Data
Intimíssim i Guomo
Mau
Adeslas i Alcon
Vostè quan veu
el Teatre Nacional
de Catalunya d'ara
no s'assemblen res
al que vostè va imaginar
això és un tema
per les meves memòries
Apenes he arribat
no començaré a provocar
Josep Maria Flotats
a Col·lapsa
a TV3
aquesta nit
L'Incat
L'Incat
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
BCN Clàssics presenta
Hilary Hahn
i Jean-Andrea Nozeda
amb la National Symphony Orchestra
de Washington
El 16 de febrer
el Palau de la Música
oferiran un programa
amb el concert
per a violí i orquestra
d'Eric Wolfgang Korngold
la sinfonia número 5
de Dmitri Shostakovich
i una obra d'encàrrec
del compositor nord-americà
Carlos Simon
Més informació
a bcnclàssics.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
Animac
La mostra internacional de cinema
d'animació de Catalunya
ens convida a deixar enrere els prejudicis
i unir-nos a la tolerància
en una edició dedicada
a la diversitat d'experiències humanes
cultures, identitats de gènere
orientacions sexuals i habilitats
Gaudeix de les millors retrospectives
curtmetratges, llermetratges
monogràfics i conferències
amb creadors d'arreu
que desafien estereotips
Del 15 al 18 de febrer
a Lleida
i del 22 de febrer
al 3 de març
en línia
Més informació
a animac.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
A Catalunya Ràdio
El suplement
amb Roger Escapa