Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'OES. Aquest programa que fem a Saterràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem acompanyar en aquest espai que fem gràcies a l'Arnau Vilar de MUNFM. Molt bon dia. Hola, bona tarda a tots i a totes. La Maria Gata, de Ràdio Rosselló. Com anem? Bona tarda, westerns. Saludem també a la Sabina Pedros, del Picata Ràdio. Hola, què tal? Bona tarda. La Karen Alfonso, de Ràdio Ponellosa. Hola.
Txell Bernaus, de Radio Acció de Gran 1, molt bones, molt bon dia. Bona tarda, Westerns. Júlia García, de Radio Trempallà Ràdio, com anem? Ei, com a tots? I finalment, també, Lídia Mola, el nostre tècnic, l'Ivan Usón, que com un servidor es troba als estudis d'Ua Ulla i de Ràdio. Molt bones, Ivan. Bona tarda a tothom. Programa aquest que obrirem amb un tema del dia, en què parlarem d'una iniciativa pionera a Catalunya, la creació d'un pavelló inclusiu que es projecta a la Font d'Arella, al Pla d'Urgell.
I després, a la tertulia de xarxes, el que farem és parlar de TikTok, política i censura. Diversos creadors denuncien problemes per publicar vídeos crítics amb l'ICE just quan la plataforma canvia de propietat als Estats Units. TikTok ho atribueix senzillament, així ho donen ells, a errors tècnics, però el debat sobre la llibertat d'expressió i algoritmes ja el tenim damunt la taula. Abans, però, de tot això, notícies.
Comencem aquest repàs a l'actualitat local, acompanyats de la Judit Castellà. Molt bona tarda. Bona tarda. I fem destacant que el servei ferroviari segueix lluny de recuperar la normalitat a l'estació Lleida Pirineus, on la incertesa i els retards continuen a l'ordre del dia. A primera hora d'aquest dimarts, alguns trens d'alta velocitat han registrat retards de fins a 50 minuts enmig de les queixes dels usuaris per falta d'informació.
Així és, els trens de rodalies i regionals han estat prestats en servei de forma irregular i la línia menys fiable ha tornat a ser la RL3 entre Lleida i Cervera, amb esperes de fins a 45 minuts. Un dels afectats del servei ha estat en Daniel, que tenia cita a l'oficina del Servei Públic d'Ocupació de Tàrrega a les 10 del matí i temia no poder-hi arribar a temps. Tenia que coger el tren de Cervera i veig que està tardant bastant i tampoc no diu res.
si cuánto va a tardar y cosas estas que no... Además, yo tengo que ir a Tarrega, porque tengo una cita al INEM de ahí. Yo tengo la cita a las 10 de la mañana, pero bueno, supongo que no va a tardar tanto, supongo. Pero espero que digan algo, por lo menos.
Els dubtes també han estat una constant entre els usuaris de l'AVE. Una passatgera Modest Sants havia de sortir amb un convoy en direcció Saragossa que ha marxat amb gairebé una hora de retard o plegat amb un cert temor als desplaçaments ferroviaris després dels episodis dels darrers dies.
Avui que tenia hora a les 6.52 vaig trucar a Renfe, dic, escolta com està el tema de l'horari, diu, bé anem tard, m'he enterat aquí que venia a les 7.27, ara a les 7.29 i veig que són l'hora que encara no ha arribat el tren. I amb molt respecte i amb molta por. Ahir he ficat la foto del bitllet al grup de la família per saber al vagó que vaig i a la seient que vaig per si volen.
Aquest dimarts el primer banc gratuït de reforç entre Lleida i Barcelona ha sortit amb un quart d'hora de retard i amb una seixantena de viatgers després que ahir no arribessin a la vintena. Un dels usuaris ha estat Carlos Sancho, un veí de Saragossa, que ha anat en cotxe fins a Lleida i ha aprofitat la gratuïtat del servei per fer turisme a Barcelona.
Vengo de Zaragoza, que he aprovechado, que ahora los trenes durante la velocidad son gratis y de momento hecía montar y nada, voy a echar el día a Barcelona. Soy aficionado a viajar, o sea, todo lo que sea avión, autobús, tren, lo que sea, me monto. Y me enteré por la prensa que habían puesto con Cataluña todo el transporte de ferroviario gratis y dije, pues tengo que aprovechar como sea. Bien madrugado he venido aquí el primer tren del día a aprovechar el día.
Recordem que la línia RL3 fa el recorregut habitual entre Lleida i Cervera, mentre que la RL4 entre Lleida i Terrassa fa el tram entre Cervera i Manresa per carretera. Pel que fa a la R13 de Rodalies, el servei en tren només es presta entre Lleida i Vinaixa i la resta de trajectes fa per carretera fins a Reus. Els trens de la línia Lleida a la Pobla de Segur sí que funcionen amb normalitat.
I la secretaria general de la UGT a les Terres de Lleida, Joan Amor, veu bé la regulació extraordinària per a persones estrangeres que aprova el Consell de Ministres. Assenyala que pot ajudar en alguns dels sectors on hi ha manca d'ema d'obra. L'agricultura, els serveis o l'hostaleria són sectors on fan falta treballadors. Per tot plegat, creu que pot ser una solució davant d'aquesta manca i, a més, una oportunitat per ajudar una gran part de ciutadans que viuen a l'estat espanyol i que no troben el seu lloc a la societat, ho ha dit a la tertulia de l'Un dia més.
El que no pot ser aquesta gent que en diu entrar en segons, que estan allà i que no els pots fer d'emplear, que no els pots fer anar a cap lloc perquè no tenen papers. Llavors, si hi ha algun tipus de solució...
Mor ha recordat que les administracions locals com també les patronals agràries havien demanat insistentment, com a mínim, la regulació temporal d'aquests transeguts per tal de treballar als pics de les campanyes de la fruita, on fa falta mà d'obra. Recordem que amb la mesura que aprova el govern espanyol es permetrà atorgar la residència a persones que puguin demostrar presència a Espanya 5 mesos abans del 31 de desembre del 2025.
via empadronaments, informes mèdics, contractes de llum o certificats d'enviament de diners, entre altres. Una proposta que, segons la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el Massaiz, tindrà un impacte econòmic positiu. Són declaracions de Televisió Espanyola. És un procés compleix i que, bé, que iniciarà tots els tràmits perquè, més o menys, a mesos, a principis del mes d'abril, es puguin iniciar, de facto, totes les tramitacions, totes les sol·licituds, fins al 30 de juny.
con garantías de manera ágil, de manera eficaz, porque lo que estamos haciendo, Silvia, me parece interesantísima, las reflexiones que estaban haciendo sus compañeros tertulianos, lo que estamos haciendo es reconocer y dignificar y dar garantías, oportunidades y derechos a personas que ya están en nuestro país. D'altra banda, SAI de retreta líder del PP, Alberto Núñez Feijó, que s'oposi a la mesura tot cuestionant si el PP està amb la Societat, la Iglesia Catòlica i la COE, que donen suport a la mesura, o està en Vox.
Més qüestions. Unió de Pajos ha fet balanç positiu del sector de l'Aviram en el darrer any, tot i l'impacte de la gripe aviària. El sindicat ha celebrat els bons resultats, però també la veritat que l'augment de grans exportacions ha perjudicat els petits grangers i ha demanat suport per garantir el rellou generacional.
El responsable nacional d'Abiram d'Unió de Pagesos, Jordi Vilamajor, ha destacat que el preu, la producció i l'equilibri amb el producte han anat de la mà amb la tendència positiva, tot i el repte que ha suposat la crisi derivada de la grip aviària, una situació que ha comportat afectacions i restriccions de moviments d'animals entre granges, que està previst que, si no es detecten nous casos, acabin en dues setmanes.
El que passa és que hi ha restriccions de moviment d'animals entre granges, hi ha una sèrie d'afectacions, però si no surt res més de nou, el dia 11 de febrer, totes aquestes restriccions ja queden alçades. O sigui, es podrà tornar tot el sector a treballar amb tota normalitat.
Al llarg d'aquest darrer any s'han detectat un total de 15 casos de grip aviària a raó d'Espanya amb quasi 3 milions d'animals sacrificats. A Catalunya es va detectar influència aviària a dues granges, a l'Urgell i al Pla d'Urgell. En aquest sentit, el responsable d'Abiram d'Unió de Pagesos ha explicat que aquests positius no han influït notablement en el preu de l'ou, que s'ha encarit un 27%. En canvi, ha atribuït aquest increment al context europeu i mundial.
Això també ha fet que potser al baixar l'oferta hagi pujat una mica el preu de l'ou concretament. Però si no hagués sigut això, també el preu hauria pujat igual perquè, com diem, hi ha una forta demanda a nivell particular de tot el producte avícola
I llavors, com que la gent estila més hàbits saludables de menjar proteïna bona, saludable i barata, és l'ou i el pollastre, ni que sembli que pugi molt, potser és el preu que hauria de portar perquè realment necessitem gent que es quedin a les granges. El preu del pollastre viu també ha augmentat un 1% en el cas del groc i un 3% en el blanc respecte als preus del 2024.
I una darrera qüestió, bones notícies per als amants de la sardana al Picat, i és que la colla sardanista d'Ans Aires del Pi ja està començant a preparar-se per acollir la 31ena nit de la sardana després de recollir el relleu d'Artesa de Segre. Ens explica la Sabina Pedros del Picarràdio. Durant la trentena edició de la nit de la sardana celebrada Artesa de Segre, l'Ajuntament del Picat i els d'Ans Aires del Pi van rebre oficialment el testimoni de mans de l'alcalde local, Francesc Puigpinós. Aquest acte marca l'inici dels preparatius d'una cita emblemàtica del sardanisme a les comarques de Lleida,
Els ensaires del PIB treballen ja amb l'Ajuntament i les entitats sardanistes per preparar els espectacles, les ballades i les activitats amb l'objectiu que l'edició del 2027 sigui una gran celebració del sardanisme lleidatà. Escoltem com han rebut aquest relleu de la mà de Pepi Montarrit, presidenta de la Colla Sardanista del Picat. Estem supercontents que nosaltres siguem els que hem agafat el testimoni Artesa de Segre, estem molt il·lusionats i esperem fer-ho també com els altres pobles ho han fet fins ara.
Ja us dic que és la festa per excel·lència dels sardanistes. Ens trobem tots i la veritat que és una festa molt única. La nit de la sardana és una iniciativa de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida que se celebra des de l'any 1995 amb l'objectiu de ser un espai de trobada del sardanisme lleidatà amb la participació de dansaires, colles, monitors, agrupacions, músics i públic en general. Es tracta d'una gran festa aglutinadora i consensuada per totes les branquines
integrades en la Federació. L'Axtell, la coordinadora d'Aplecs de la Sardana, el Saltem i Vallem i els informadors sardanistes. Gràcies, Sabina. Gràcies, Judit. Bona tarda. Seguim l'actualitat aquí, a l'Oest.
El tema del dia. Tornar el dia que ens apropa una d'aquelles iniciatives boniques i enriquidores pel nostre territori que ens explicaran des de Ràdio Ponent, Mollorussa, on hi tenim la Karen Alfonso. Molt bona tarda, Karen.
Bona tarda, Fran. Doncs sí, avui parlarem d'una gran iniciativa, un pavelló inclusiu que es projecta al poble de Fondarella. I per parlar-ne de tot plegat tinc aquí amb mi, a l'alcalde d'aquest municipi, Xavi Acosta, i a la directora de FEDAC, Lleida Maribel Moncasi. Molt bona tarda a tots dos. Molt bona tarda. Bona tarda. Comencem per l'inici. Com sorgeix la idea de crear un pavelló inclusiu i per què a Fondarella?
Jo fa més de deu anys que treballo amb nens amb discapacitat a través d'inclusió i vaig començar primer a nivell de Catalunya, després a nivell d'Espanya i ara ja a nivell internacional. Només en tinc quatre i per què no ho tindrem més? I llavors...
Sempre em donava tombs i al final amb tot el rebombori que va haver-hi fa tres anys amb tot allò de l'Àngela, d'haver participat en competició nacional, llavors ja va ser quan vaig donar un tomb i vaig dir, ara és el moment. I al treballar a l'escola, un dia vaig parlar amb el Javi, amb el senyor alcalde,
I li vaig comentar de què volia fer això i de qui va sorgir. Sí, tenim la sort de tenir la Maribel a l'escola de Font d'Arella. Jo tinc tres nens que han passat per allà.
i així sabent de la seva trajectòria i ella sempre ha anat explicant el que anava fent i de fet l'hem anat veient per xarxes i a la tele en diverses ocasions i un dia va sortir de la possibilitat de poder crear un equipament com aquest al principi són aquelles coses que fa com una mica de tirar cap enrere
però vam creure, des de l'Ajuntament, tots els components de l'Ajuntament, vam creure que podia ser un projecte molt il·lusionador. Tindre un equipament com aquest, tindre un pavelló, sempre havia sigut un anhel pel nostre poble, per tota la gent.
De fet, amb una consulta popular que es va fer a principi de l'any passat, el primer que va sortir que volia la gent, amb un quasi 40%, va ser un pavelló. Per tant, vam creure que potser era una bona oportunitat per tirar aquesta iniciativa endavant i encara més, perquè li donava el plus, que no és un pavelló, sinó que és un pavelló inclusiu.
un pavelló inclusiu, com bé sabeu, amb un pavelló d'aquestes característiques hi pot anar tothom, gent amb discapacitat, gent que no té discapacitat, gent gran, gent jove, al final s'hi podem plantejar un munt d'activitats que podríem dir que per a tots els públics, d'acord? Vam començar amb un pavelló,
i anar parlant parlant i quasi que en són dos perquè l'equipament del que estem parlant del que ja vam veure a la presentació de l'altre dia doncs és un equipament molt gran
que consta de dos sales molt grans, una d'elles és una pista esportiva on s'hi podrà practicar tot tipus d'esports, des de futbol sala, bàsquet, handball, amb cadira de rodes, sense cadira de rodes,
amb totes aquestes casualístiques i després hi ha la pista aquesta de gimnàsia que la Maribel ella sap més bé, no Maribel, aquesta pista què consisteix? Sí, la pista de gimnàstica hi haurà fosso per poder fer els elements més difícils i amb ells també els anirà bé amb gent amb discapacitat i després hi haurà tota la part de llit elàstic per saltar, per fomentar tota la part d'equilibri
i tots els parells. Hi haurà gimnàstica artística, gimnàstica masculina i després també hi haurà una sala d'entrenament, de psicomotricitat.
que en el període de competició, si organitzem alguna competició, podrem fer servir de sala d'escalfament. Com és que s'ha volgut separar la resta d'esports de la gimnàstia artística? Bé, perquè la gimnàstica artística és molt selecta. Necessites, clar, muntes una barra d'equilibri, muntes unes paral·leles i no pots estar muntant i desmuntant.
Llavors, per fer, per ensenyar un salt com un mortal, millor és provar el fosso que cau a la piscina d'esponges, com diuen els nens. I llavors, necessites muntar i desmuntar això, passa tota la tarda muntant i tota la tarda desmuntant.
Sí, clar, al veure que era un equipament tan consistent i tan important, ja vam veure que no podia ser que avui plou i els de l'escola hem d'anar a fer la gimnàcia al pavelló, doncs clar, estava clar que allò no es podia desmuntar. Per tant, vam crear, vam creure correcte, doncs ampliar-ho, no? Ja que ho fem, ho fem gran, sí, ho fem bé.
i d'aquesta manera aquella pista sempre pot estar preparada per fer la gimnàstica i després tenim l'altra que pot estar preparada per qualsevol cosa a més a més ja entre dintre també de tots els tipus ja ampliem la cartera d'esports inclusius no només la gimnàstica amb totes les modalitats que n'hi ha moltes sinó que ja entrem amb el que deia bàsquet, futbol, sala, handball
De tot. Que tothom hi tingui cabuda. Sí, sí, que tothom hi tingui cabuda. I tothom pugui practicar l'esport que més li agradi. També dèiem, just que parlem ara d'aquestes instal·lacions, també ens explica en aquesta presentació justament l'arquitecte que ens deia que tot seria molt fàcil d'accedir i amb passadissos molt fàcils d'accedir, zones de dalt on hi hauria només públic i que els joves que entrenen o que competeixen estiguessin amb tot molt accessible, oi? Sí, sí.
Sí, sí. De fet, avui en dia ja totes les instal·lacions han de complir uns criteris d'accessibilitat, està clar, però aquí encara té un plus. Aquest equipament té un plus en aquest sentit i acaben sent com dues pistes o dues sales molt grans que entremig tenen una zona comú on també hi haurà un bar,
on també hi haurà una sala per poder fer reunions o per poder fer alguna exposició o rodes de premsa,
i després a baix és la part on hi ha la part tota dels vestuaris i el públic accedeix tant a un costat com a l'altre cap a la grada que queda aixecada i són grades que si no recordo malament Maribel que eren 700 i pico cada costat cada un dels equipaments uns 700 i pico localitats per tant com podeu veure ja és important a Font Arella som 850 habitants per tant hi podrem anar tots
Sí, cada cap de setmana allí, si t'obligada. Maribel, et pregunto una mica, quines necessitats, sobretot en l'artística, que és la que domines, s'han detectat fins ara, que justifiquin una mica aquesta necessitat d'aquest tipus d'instal·lació? Bé, és que el gran problema, una instal·lació per fer gimnàstic o per fer competicions, en aquest cas, no n'hi ha a nivell de Catalunya.
I la Federació Catalana ha de fer les milions per poder organitzar una competició. I llavors aquí serà un referent. Segurament haurem de fer més d'una fase de la Copa Catalana quan estigui la instal·lació. I llavors, clar, tota la part. Ara, d'aquí una setmana marxo a Atlanta i estic lluitant perquè els paraolímpics entri...
entre la gimnàstica i els paraolímpics, que no està. I estem lluitant en diversos països, Alemanya, Estats Units i Gran Bretanya perquè pugui ser que els paraolímpics entri. Llavors també podrem organitzar competicions paraolímpiques allà. Un somni. Sí, un somni, sí. Com ve deia la Maribel,
És un referent, volem ser un referent. I per què no un poble petit com el nostre, un municipi rural, per què no podem ser un referent en aquest sentit, no? És de les coses que també plantejàvem. Al final són equipaments que sempre es plantegen en ciutats grans, en grans municipis, que ja tenen molt de tot, no?,
i ja viuen molt de tot, doncs nosaltres volem trencar aquesta llança a favor dels municipis rurals en un moment com aquest i creiem que un equipament així sí o sí pot tirar i tirar endavant en un municipi com el nostre. Justament ara t'anava preguntar, Xavi, què suposarà pel poble acollir aquest tipus d'instal·lacions, aquest pavelló inclusiu? Clar, no només pel poble, això per nosaltres des del minut 1 ja ho vam pensar com un projecte de comarca,
De comarca i de Catalunya, però sobretot de comarca. Aquí al Pla d'Urgell creiem que tots els municipis estem molt ben avinguts, també tenim molt bona sintonia amb el Consell Comarcal, els quals també els han fet partícips d'aquesta iniciativa, per tant creiem això, que al final ha de ser un projecte comú i un projecte que sí, si el fem a Font d'Arella tindrem aquesta sort.
de tindre'n nosaltres, però l'utilitzarà tothom. I diverses entitats socials també que tenim aquí al municipi. No, jo quan ho vam parlar, la idea m'agradava, no?, perquè acudem, està aquí a la vora, Siloe també, quan vaig estar reunida amb el Siloe, ostres, pensar que aquests nens no tenen activitats extraescolars, acudem sí, perquè té el seu projecte esportiu, però el Siloe no, i llavors, clar, és una pena, que surten del col·le i cap a casa, doncs per què no?, doncs podem vindre aquí
i fer gimnàstica.
En quin punt es troba ara mateix el projecte? Vau fer la presentació fa pocs dies. On estem ara mateix d'aquest projecte? Doncs, com bé dius, vam fer la presentació on hi van assistir diferents membres de diferents entitats, tant municipals com president de la Federació Espanyola de Gimnàstica, president de la Federació Catalana de Gimnàstica, altres membres de la Generalitat, representants territorials...
Això era un punt de partida, això era un punt de partida per, com aquell que diu, ensenyar les cartes i dir, mireu, som aquí i volem anar cap aquí. Creiem que és el moment més important perquè és una declaració d'intencions i a partir d'aquí és quan ara sí que comencem a treballar de veritat per aconseguir aquesta fita.
Ara quan torni d'Atlanta tenim una reunió amb el conseller d'esports, llavors aquí haurem de posar els punts de partida per a veure com fer-ho i com financiar-ho, si hem de fer una fundació o el que hem de fer.
Clar, estem parlant d'uns costos que se'n van cap als 6 milions d'euros, no? Són uns costos que, com comprendreu, Fondarella, el pressupost anual són 1.100.000, 1.200.000 euros. Són uns costos molt i molt importants.
però ens consta també que hi ha empresa privada que també voldria entrar en un projecte d'aquestes característiques, per tant, com deia la Maribel, hem d'acabar de veure com això es pot articular, si hem de crear una fundació, si ho hem de fer d'alguna altra manera, hem de parlar amb el conseller, també tenim alguna reunió prevista amb el Josep Crespín, delegat del govern,
per parlar de tot això i a veure com ho articulem.
És moment de tocar portes i de començar a fer aquests contactes. Què en diuen des de la Federació Catalana i de la Federació Espanyola? De gimnàstica. La Federació Espanyola i la Federació Catalana des del minut 1, quan jo ho vaig proposar, el Javi Marc sempre ha estat a la vora i sempre m'ha estat recolzant i aviam com ho podíem. Inclús
L'empresa, Nadico, ell va ser el president de la Federació Catalana i conjuntament amb la Fundació Onat, els dos van ser els que van buscar l'empresa que ens ha fet els projectes, que és Nadico i a més ho ha fet totalment gratuït.
Donar les gràcies des d'aquí també a tota la gent de Nadico, especialment al Carles, per tota aquesta gran feinada que ja s'ha fet, d'aquest projecte que vam poder veure i que tothom es va quedar...
Super d'acord, està tothom com a super dins del projecte. L'altre dia quan vam fer aquesta presentació, jo crec que tothom que hi va assistir, llàstima que no portessin els calés a la butxaca, sinó segurament... Alguna calma ja potser que has caigut.
No sé si heu parlat amb famílies, amb altres esportistes o amb altres entitats i que us hagin fet algun retorn. Què és el que em pensen ells d'aquestes instal·lacions d'aquest pavelló? Mira, aquest diumenge em va trucar un club de Barcelona, Moreres, l'Ignacio.
em va trucar per felicitar-me, que bé, no, la instal·lació ja la tens, dic, no, no, encara no la tinc, s'ha de fer molt, però bueno, ja has aconseguit, el que em va dir, no mides el que te falta, sinó mira tot el que has aconseguit, no?
I la veritat és que sí, vull dir que tothom està encantat i amb ganes de vindre. Quan jo he sortit a fora, a Inglaterra sempre me diu, oh, invita'ns a Espanya. Dic, però com vols que t'invita a Espanya? Si el meu pavelló no té ni... Llavors sí que podrem fer trobades a nivell internacional, no? I llavors, mira, els nens de Font d'Arella podran practicar l'anglès que no vegis.
Sí, clar, això és un projecte molt gran, com diu la Maribel, però un municipi com el nostre pot portar moltes altres coses, i no ho he dit jo, com bé van dir, fins i tot això pot portar molta gent, perquè no, molta gent que pot vindre al nostre poble i veure el bé que s'hi està i que s'hi vulguin quedar a viure.
fins i tot alguna botiga, que ara només tenim una botiga que ens salva a tots de poder anar a comprar el pa i les coses que sempre necessites. Doncs bé, no volem fer un poble molt gran, però sí que creiem que això ens pot comportar altres coses bones també pel nostre municipi.
un punt de partida per tot el bo que pugui donar perquè al final no es pot donar coses bones un pavelló com aquest ens quedem sense temps però abans de marxar m'agradaria preguntar-vos i explaiar-vos que a nivell personal què és el que més il·lusió us fa d'aquest projecte i quin missatge us agradaria fer arribar a la gent? Maribel A mi?
A mi, bueno, és el meu somni. Vull dir, a més, jo vaig començar, a mi tot això em va vindre de Barcelona 92, que vaig estar als paraolímpics. I moltes vegades, bueno, ho havia pensat, però mai m'ho vaig plantejar
com ara, que arribés. La veritat és un somni. I una abraçada d'aquests nens m'omple molt. Quan l'Àngela m'abrassa, o el Víctor, o la Jade, aquests nens estan... Reconfortants, sí. I llavors, i pogués-li donar una sortida, perquè a mi m'agradaria que des d'aquí la Generalitat pogués fer una titulació homologada amb aquests nens, que es poguessin quedar...
Per això vaig demanar una sala de conferència, perquè aquests nens es poguessin quedar treballant el dia de demà i que tinguin més sortida que no només anar a fer... Si fas esport i el dia que sigui gran més retiro, que pugui quedar treballant al club amb una titulació homologada, això és el més. Un somni.
Clar, per mi, i quan dic per mi ja parlo com per Font d'Arella, és un somni, també és un somni. De fet, molts pobles tenen el seu pavelló, tenen el seu lloc on quan plou es pot anar a jugar a futbol sala, on es pot anar a fer esport.
A Fondarella teníem un equip de futbol sala que va anar ascendint de categories i quan ja va arribar un punt van dir, ja no podeu jugar aquí, ara heu d'anar a Mollerussa. I quan va arribar a Mollerussa van dir, molt bé, us deixem jugar però ja no us dieu Fondarella, ara sereu Mollerussa.
doncs cosetes així fan que donis importància a una instal·lació com aquesta i a més a més només de pensar poder donar acollida a tota aquesta gent que ho tenen difícil que no tenen instal·lacions com aquestes que jo crec que la feina que fa la Maribel és una feina superimportant i per nosaltres jo soc sincer a mi pensar-hi se'm fica de pell de gallina poder arribar a veure quan veig aquella foto que vam plantejar l'altre dia
i veus allò, i ara cada vegada que passem per allà, mirem cap allà i diem, hosti, quan allò estigui allà, ojo, eh?, doncs ens fa molta il·lusió, tot i que, sí, ja ha sortit d'alguna veu que diu, bueno, però algú que va dir, bueno, per la font d'arella,
Tants discapacitats hi ha a Fondarella, doncs és erroni això. Pensar així ja és pensar en petit. Això a Fondarella volem pensar en global. Tenim una escola que hi ha 100 nens o 100 i pico nens i no tots són de Fondarella. A l'escola Bressol igual. I fem moltes coses al nostre municipi que acollim a gent que ve d'altres municipis i per tant això creiem que ha de ser una instal·lació amb aquestes característiques. Nosaltres sempre ens considerem un poble acollidor
un poble que sempre té les portes obertes i bé, amb molta il·lusió que això pugui tirar endavant. Doncs sí, ho deixarem per aquí, només donar-los les gràcies a tots dos per venir-nos a parlar sobre aquest projecte i desitjar, sobretot, que es pugui fer realitat aquest somni. Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, adeu. Adéu, moltes gràcies.
Estàs escoltant aquí a l'oest. Inicia sessió al teu perfil. Fes like. I reposteja. Que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Molt bona tarda. Com estem? Hola, hola. A la tertúlia aquesta sempre molt bé. La Karen sempre s'avance, Karen. Què tal? Què tal? Sabina, Pedro, s'està museuant la llengua, què tal? Hola, què tal? I l'Ivan no ha entrat abans. Tot bé, Ivan? Sí. Bueno, m'ha faltat allò que li apreto el botó i dic algo i en realitat no li havia apretat. Sabíem que alguna cosa havíem d'explicar aquesta anomalia. Us dono pas, però una pregunta molt ràpid. Que heu sopat ja?
No, de moment no. Per què ho dius? Perquè el guió és molt llarg. No, perquè amb 13 pàgines de guió, home, vine, que espero que hi hagueu sopat, eh. I que passen moltes coses a xarxes, Fran. O sigui, sempre fem dos pàgines, tres, a més fan la lletra petita per autoenganyar-se ell, eh, saps? La lletra normal del guió la fem amb un xarxes i la de xarxes és amb un caire 8, 7. Jo he mirat el guió i he picat una cosa abans d'entrar perquè dic d'aquí no sortim. Vinga, va. Va, és que ha passat moltes coses, eh.
Comencem amb una a nivell global que també ens està, com no, amb xarxes arribant aquí a casa nostra. No sé si heu vist aquests dies també a xarxes socials tot el tema dels AIS dels Estats Units que també estan, bé, popularitzant molts vídeos, molts influencers estan també compartint el seu contingut a xarxes socials. Doncs ens centrem també en la humorista nord-americana Megan Stadler que és coneguda
doncs arreu per aquests vídeos que fa allà absurds i uns personatges molt exagerats sobretot a Instagram i TikTok i allà acumula bé centenars de milers de seguidors i el que va fer aquest dissabte és intentar fer un vídeo molt diferent del que publica ella sempre no era un vídeo en toà humorístic ella doncs el que va voler fer és un vídeo motivat per la mort d'Alex Preti que va ser aquest infermer que va morir després de trets d'un o bé més agent sembla de Federals d'Inmigració de Minneapolis
I en la seva gravació, ella mateixa feia una crida directa als seus companys cristians, perquè ella sempre parla coses així en tot de Jesús i tot això, perquè denunciessin les batudes d'Ais a la seva ciutat. Ella afirma en aquest vídeo, hem d'abolir l'Ais, crec sincerament que això és exactament el que faria Jesús, diu. A Instagram, el que passa és que a Instagram aquest vídeo...
Penseu que és catòlica, vull dir que ella li està abogant a la seva ave, a les seus creences. A Instagram el vídeo va circular moltíssim, va arribar a tothom, és que jo crec que sense voler gairebé el vas veure perquè el van republicar, bé, aquí fiquei 12.000 vegades, però a dia d'avui són moltíssimes més, tot això va córrer a la nit de dissabte, a la nit fins a diumenge aproximadament, però el que va passar és que a TikTok el mateix vídeo que va publicar
No va arribar mai a ningú. Vaja. Saps aquells vídeos que penges i dius, esto va triomfar? Es va quedar en zero. Això que se li diu Shadowban, no? Se li diu actualment quan les plataformes directament te fan, són elles les que et silencien. Sí, sí. Llavors, clar, ella mateixa després va sortir a Instagram i va intentar pujar el vídeo diverses vegades, però que bé, que no li funcionava, va dir. Va ser mala sort.
Ho va dir és intens, i sent una influència d'aquestes característiques, que tots els seus vídeos tenen moltes visualitzacions, i més en aquest cas, que ja sabem com s'estan tractant els temes, ella al final va dir, escolta, ho borro del TikTok perquè no m'està funcionant. Llavors ella fins i tot va dir que s'estava censurant per part dels AIS el seu contingut.
Bé, fins i tot la CNN ha volgut parlar amb ella i tot per a veure què estava passant. Però el que després hem vist és que el seu cas no és l'únic, perquè durant aquest cap de setmana també altres usuaris del TikTok denunciaven exactament això, coses bastant similars, que de repent tenien com moltes dificultats per pujar aquest tipus de vídeos, que hi havia continguts que de sobte se'ls deien que estaven bloquejats,
que havien de revisar, doncs, que estaven fent, no complint la política de la xarxa social, que hi havia algun error tècnic, en fi. Però tot coincidia amb que eren vídeos relacionats amb això de l'AIS. Però una pregunta molt ràpida. TikTok no era dels xinos i el Trump va dir que... Ara no, ara ha canviat de mans TikTok. Ah, clar. Censura aquí no et fa un quan mos interesses, claro. Quan mos interesses sí que fa un, sí que la trobem, saps? Vull dir, clar, dic en anglès perquè com que estem en temes d'anglòm...
Saps? Per confondre el Fran una mica. Una coseta, una coseta. No, una coseta que jo entenc que es dona per entès, perquè això està a tot arreu, everywhere, no? Com estem dient, però AIS, és l'acrònim d'Immigration and Costumes Enforcement, és a dir, el Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units. Ho estic dient perquè de vegades potser...
donem per fet que s'entén i parlem dels AIS, no, parlem dels AIS així, és aquestes patolles de servei d'immigració que la veritat, jo crec que aquesta gent, i aquí me'n vaig una mica de xarxes, sí que és veritat que avui ho parlem a xarxes perquè al final tot això ho està...
El fet que les xarxes s'estigui exposant està demostrant que no s'estan fent les coses bé, no?, i que si no fos per les xarxes tot això se silenciaria, que és del que estem parlant, no?, al final d'aquesta censura. Però dir també que jo crec que aquesta gent, i aquí marxo de xarxes, tenen un problema, aquesta gent als Estats Units tenen un problema interna. Això pot acabar molt malament, eh? Jo no sé si ho veieu així, però...
No ho sé, jo els vídeos que estan arribant gràcies també a les xarxes socials, són terrorífics. És a dir, gent immigrant que va a deixar una paqueteria, un de Amazon, un de Uber, un de Justit, el que vulgueu dels Estats Units, que van a les cases, la gent que són tan de dretes o no sé, que no sé ni de dretes, gent xenòfoba o gent que sigui, sí,
Aquest tipus de gent increpant-los. D'altres, en canvi, protegint-los a casa perquè venen aquests de l'AIS que no sé ni d'on els han tret perquè això pinta que són militars d'aquests que van impunement a peatres als llocs de guerra.
Pintajes papo, ho sento, però és que al final és la força bruta del govern. I gent posant a casa seva, gent plorant, atemorida, perquè tenen els dels aïs fora i protegint-los fins i tot amb crios de dos anyets o menys. Mics barbaritats. Mics barbaritats. Allò del que deia d'una repartidora que porta un paquet i veu... Aquesta treballadora té un aspecte de ser de fora i com que venen els aïs, doncs la persona que repeu el paquet la cull a casa, no les gentals, no les judicials. Déu-n'hi-do, eh?
Jo etro d'això, Txell, em vaig una mica més allà, ja no entro si està bé malament o mitjà, però a mi encara em preocupa més
que estigui bé o malament o molt bé o molt malament, que el que no hem de perdre vista és que qui toca el botó de parar, qui pot fer-ho, és Donald Trump, que si una cosa té aquest tio és que és cabezón. I el país que a veure s'està encendiant més i s'està polaritzant més per tot plegat i que segurament, i tant de bo m'equivoqui, mengi les paraules, lluny de dir fins aquí, perquè seria reconèixer un fracàs,
segurament ho accentuarà més. De fet, ja dic que si cal portar els militars per allò d'imposar l'ordre, qui ja ho va fer quan no tocava... I qui són els militars, exmilitars, aquesta gent. Aquí ho estem parlant a xarxes, no perquè ens interessi la política nord-americana, que també, perquè l'Elon Mas ens dona grans titulars, però ho estem parlant aquí perquè si no fos per les xarxes, tot això no se sabria.
I hi hauria impunitat absoluta, és a dir, en aquest cas les xarxes ens demostren que serveixen per coses per posar la veritat a la llum, que si no se silenciaria, saps? No sé, vull dir, jo crec que aquí és importantíssima la feina que s'està fent en l'àmbit digital i les xarxes. Tots aquests casos que arriben, sense xarxes, òbviament, ens arriben les manifestacions massives, però a partir d'aquí el discurs cadascú se l'hauria de fer a la seva manera.
Ai em diuen, no, és que van pel carrer i van demanant la documentació a la gent que és il·legal, doncs diríem, bueno, mira, a veure, van fent la seva feina de buscar gent il·legal, que això de dir gent il·legal també em costa dir-ho, però, bueno, gent que no està en condicions de regularitat en aquell país. Dius, bueno, doncs no passa res, però després veus les maneres en què s'està fent això i, clar, és que no hi pot estar d'acord ningú, però bé, en fi.
El que passa és que aquesta polèmica, va, tornem al que estem explicant, és que també tot això que està passant al TikTok i a xarxes ha arribat també al terreny polític i fins i tot un dels senadors demòcrates per Connecticut, que és Chris Murphy, va afirmar que dins de tot aquest conjunt que està amenaçant la democràcia del país, Estats Units, doncs que aquesta censura a TikTok, diu possible censura, era segons ell una de les més greus, és a dir, que...
Tot això s'estava fent que fins i tot està intentant censurar les mateixes xarxes socials que ells tenen accés. Llavors, davant de tot aquestes ocasions, TikTok ja ha sortit, ha dit que ells no tenen cap tipus de censura, han fet fins i tot un comunicat oficial, han assegurat que des de la plataforma han tingut aquests problemes, però que s'han detectat que és a nivell d'un tall elèctric en un centre de dades als Estats Units, que segons ells ha provocat retards en pujada i recomanacions de segons quins vídeos.
Clar, però també hi ha, bueno, disculpeu, soc pas tècnic, però que aquí entenc que molta gent, o jo ho entès així al principi com a mínim, pensarem, TikTok censura o no censura? Però és que, perquè no, pot passar aquest escenari que TikTok no censura, però que algú des de fora sí censura, és a dir, algú agafa els comandaments interns per censurar, això també podria passar.
Dic jo, eh? No ho sé. És la plataforma, és la plataforma. Vull dir que tu penges un contingut allí i si l'empresa no ho censure, no se censure. Clar, o sigui, l'únic que pot passar això és el que parlem a vegades. Pot tancar la xarxa social. Clar, que te denunci algun reiterades denuncis, al final te traguen aquest vídeo, però si és des de l'inici, és censura.
Segons a quins tipus d'usuaris, perquè per exemple YouTube és una cosa comú, existeix això que he comentat abans del shadow banning, que és bàsicament que tu has arribat al públic on has arribat i la gent que arriba al teu canal podrà veure els teus vídeos, però l'algoritme de manera automàtica no recomanarà els teus vídeos ni oferirà els teus vídeos a gent que encara no els hagi vist.
Bé, ja és una forma, ja és un filtre, no? Deia ser un filtre, això. Sí, sí. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do aquest tema. A mi em té molt preocupada, però bueno...
Aquest episodi, sí, sí, no, no, ens arriba això en un moment que també és delicat per la plataforma, i ara sí que anem potser més en l'àmbit de les xarxes, no? La setmana passada l'empresa conjunta amb la majoria de propietat nord-americana va assumir el control dels actius de TikTok als Estats Units i l'operació respon a una llei aprovada el 2024 impulsada per l'administració Trump que obligava a l'empresa aquesta a desvincular-se de la seva antiga propietat que dèiem abans xinesa, no? Perquè en teoria eren els xines només els que censuraven,
o afrontar una possible prohibició. Entre els nous inversors... Sí, sí, exacte. Llavors, què passa? Que com que els que censuren són els altres, nosaltres ho farem millor. Bueno, ja ho veurem. Entre els nous inversors hi ha la companyia tecnològica Oracle, el conseller delegat de la qual, Larry Ellinson, és un aliat proper de... Oh, sorpresa! Qui diríeu que és? El Donald Trump. Ja us ho dic jo. Oh, sorpresa! Està a punt de dir-ho, però...
Conseller de vegades. Segons TikTok, Oracle serà l'encarregada d'emmagatzemar les dades dels usuaris nord-americans en un entorn segur del núvol als Estats Units. Segur, tot és molt segur. Segur és la paraula dels Estats Units, és la que va darrere. No, però de qualsevol lloc. No, no, nosaltres les dades som respectuoses, no en fem mal ús i les guardem d'una forma que és impossible que ens les prenguin fins que passin.
Fins que passa, exacte. La nova empresa, dèiem, tindrà aquesta autoritat conjunta per prendre decisions sobre moderació de continguts, confiança i sobretat. Això és el que se'ns ha comunicat a tot el món. Deurem a veure què passa. Com a plataforma privada, TikTok té el dret legal d'influir en allò que els usuaris poden publicar o veure, que és el que comentàvem ara. L'algoritmo. Sí, exacte.
Tot això, la professora Casell Fiesler, experta en ètica tecnològica i dret d'internet a la Universitat de Colorado, assegura que, encara que les acusacions de censura siguin difícils de demostrar, doncs que els usuaris mostrin dubtes, de dir, bueno, escolta, jo he penjat un vídeo i no té la repercussió que se'ls podria esperar com a persona que tinc molts seguidors, doncs hi són, d'acord?
Segons també aquesta experta, la confiança en els líders de les grans plataformes digitals ja està a la baixa, podríem dir, que ja no és molt boiante, per dir d'alguna forma, i que el vincle entre la nova propietat de TikTok i l'administració de Trump, fortament implicada en les polítiques d'immigració, no fa més que fer desconfiar la gent, de dir, escolta, amb temes com aquest, segurament la plataforma no és tan lliure com se li hauria de pressuposar, d'acord?
A més, aquesta experta a la que fem referència també explica que gairebé immediatament després del canvi de control va començar a circular rumors i desinformació sobre suposats canvis en les condicions del servei. La lletra que no mos mirem mai ningú, la pitita, no li fem mai cascos. Sí, existe però alguna cosa, d'acord? I llavors, especialment en qüestions relacionades amb recuperació de dades i localització dels usuaris. A més, aquesta és...
Aquestes lletretes, aquests escrits, donen els canvis de condicions, normalment sempre apareixen en el pitjor moment possible perquè li diguis que sí, que sí, i segueixis amb lo tuyo. Ja t'ha d'una estratègia. Ja està molt estudiat, això. Jo el que diu la Txellara, és que no ens hagin de repetir, és que ho fan especialment, perquè et posen 150 pàgines,
I jo crec que part del futur, jo crec que un dia el que passarà és que les plataformes en defensa o les entitats en defensa dels consumidors, escolta, sobre aquests aspectes han d'estar al principi amb gran i amb negreta. Després explica'm el que vulguis, però els temes sensibles ara fan que sigui impossible que jo alguna vegada he començat i m'he acabat dormint.
Sí, a més costa d'entendre algunes coses. I fan expressament, és a dir, no és que no llegim. I aquells que no te deixen posar la siguiente directament, que has de baixar, has de fer l'escroc. Ho fan tots, sí, te l'has leído. I tu has llegit, aquest ha de fer l'escroc fins a baix, ho ha llegit. Ja està. En un segon has llegit 50 pàgines. Sí, sí, això és per curar-se amb salut, vull dir, al final ells, no? És igual.
No sé on està bé. Ah, sí, us estava explicant això, que la desconfiança només fa que baixar, d'acord? I aquesta experta també va dir que va intentar pujar diversos vídeos al cap de setmana, alguns es van publicar, per tal de tindre la seva pròpia experiència, alguns es van publicar correctament, però altres van quedar bloquejats en revisió, tot i que només feien referència a AIS, a aquests tres patrullers, de manera indirecta i en el context d'alfabetització mediàtica.
Està veient, titulars, deixeu-me que interrompa, perquè estan dient que Trump afluixa el to a Minnesota i que s'ha destituït al cap que portava aquests aïs. La maledicció del comentarista, jo dic que em premo que Trump no tira mai endarrere i no fugi, acabam, titular. Menys mal que vulguin jugar a la tele.
I el que veiem era una persona que era molt polèmica, perquè es veu que dintre d'aquesta duresa, doncs aquest senyor es veu que era molt, molt, molt dur. Li dient el salt de la frontera, eh? Li dient el salt de la frontera. És a dir, cuidado, que et fiquin d'apodo això, vol dir que precisament simpàtic no quellis, com a mínim. Saps què dir? Com a mínim, però bueno...
Res, que ja veieu que el que estem parlant avui una mica és el tema de si les xarxes són tan lliures com ens pensem o no, i amb temes com aquestes en els quals el poder hi pot estar implicat de retruc, doncs veiem que pot ser, i no ho podem afirmar, però sí que pot ser,
hi ha pressions o hi ha situacions que fan que no siguin tan lliures. Es pot que decideixi també. Si amb el president del Real Madrid, l'altre dia que el Chiu Laben, va aconseguir que mitjans de comunicació borreixin tuits de Florentino División... No, no, que diuen Florentino Diversión, que no ho vas entendre bé. Que no ho vas entendre bé, Frank. Amb una cosa dels Estats Units... I amb Donald Trump que es posa tot arreu.
Clar que... Però el poder de les xarxes socials no el pot frenar al final. Fes molt que vulguis, perquè internet arriba a tot arreu i aquests vídeos han traspès de fronteres. I jo crec que aquí és on s'ha vist... No el pots frenar, però mira... Els mitjans sí, i no tots, però les xarxes. Però mira en TikTok, que va dir que s'apagava als Estats Units i va aconseguir canviar. Per tant...
Ara no li cal amenazar, no sé, especula, no li cal amenazar, però allò de bon entendedor, poques paraules bastant, i dir, escolta, com és que s'haurà d'això? Ja està. I s'ha tocat algoritme i no cal que et digui res, no ho sé, eh? Però això també...
Vull dir, just el que anava a dir ara, però ja ho dic. També hi ha maneres de fer-ho i es fa amb tot. També s'ha fet en Youtube perquè de Youtube cada vegada s'ha tornat més restrictiu amb certes coses. Llavors, si tu parlar d'Ice equival a que m'estan censurant i m'estan bloquejant, hi ha altres maneres de dir-ho. Tu pots dir que el pomelo està fent això i el pomelo està fent això altre. Exacte. Això t'estan fent. En principi, exacte. És el que deia que la gent Hamilton ho feia.
Ara ja passen els filtres també algoritmes automatitzats que, clar, llegeixen el que dius en un vídeo i si dius alguna paraula, clar, llavors ja te la... o te desmonetitzen el vídeo, te'l tiren, o el que sigui. Exacte. Si es veu un vermell tipus així, sang, també el censuren per... Bueno, però això és com... Això és com paraules com, per exemple, no por...
quan tu dius en algun vídeo això és perquè si escrius la paraula ben organitzada alfabèticament segurament l'algoritme te'l tirarà enrere jo tinc vídeos de psicòlegs que t'estan explicant que per exemple no és bo que els adolescents veguin aquest tipus de cinema però no poden dir aquest tipus de cinema ni que sigui per una bona causa si l'algoritme veu aquesta paraula
Automàticament, ni que el que tu diguis sigui que millor que no es vegi a certes edats. Així és, i per exemple, ja no només per parlar d'aquest tipus de contingut, sinó per exemple, parlar de salut mental, el suïcidi. Suïcidi és una paraula que no es pot dir. La gent s'inventa unes coses, desvivir-se.
Per exemple, no? Per poder fer referència. Simplement també que amb una plataforma no pots dir el nom d'una altra plataforma, que si TikTok dius Instagram... És veritat, i a YouTube tampoc es veu dir Twitch. I a YouTube tampoc es pot dir Twitch. Tot el que és una mínima competència també és de dir la plataforma de color roig, la plataforma de color no sé què...
Ho he pensat amb el pajarito que abans... S'acaba trobat la forma de... Saps? Home, clar, perquè és igual, busques les maneres, que és igual que el que dèiem amb això, tornant al tema, doncs la gent buscarà maneres de poder parlar i poder divulgar el que està passant de certa manera. Si tu no me deixes dir ice, doncs te diré water.
De punto. I ja està, no? Sí, sí, molta gent feia, com amb els seus continguts, per exemple, si és algú que sempre fico continguts de roba, doncs feia tot d'analogies, no?, amb els seus continguts que vam ficar a la faldilla, ara no em deixa aquesta marca, no em deixa que diga això, però jo ho diré igual, saps? Cones d'aquestes parlant d'aquest tema, sí, sí.
Els canals de YouTube que cuinen amb determinades héroes també, Déu-n'hi-do, els malabars que hem de fer. Us acabo dient que segons Sensor Tower, en els últims dies les desinstal·lacions de TikTok han augmentat gairebé un 150%. I és més enllà d'aquest problema tècnic puntual que diu molts usuaris interpretant aquest fet com una senyal d'alerta sobre el futur d'aquesta llibertat d'expressiu que tenen a la plataforma.
Un 150% és molt, vull dir. És molt, i més cent i tot. I més Estats Units que deuen dir, escolta, fora. Exacte. Jo, si us sembla, ens queda dos minutets. Deixeu-me fer només un apunt per canviar completament de tema, perquè jo crec que és un tema que també és important i que, si volem, podem parlar més la setmana que ve. Però ahir França va fer un pas molt important per regularitzar o prohibir l'accés a menors de 15 anys a les xarxes socials.
i és el primer país europeu, sí que s'ha fet a altres llocs, per exemple em van parlar de, crec que era Austràlia, em van parlar aquí també, però jo crec que d'això n'haurem de parlar, perquè hi ha hagut canvis en la legislació, jo crec que això és una cosa que acabarà tenint repercussions ja aquest mateix 2026, per tant, deixeu-me fer aquest apunt, que és justament d'ahir, i és molt important. Per fi es pot parlar bé de França, eh?
Has de pretrencar una mica el cel, que estan molt seriosos. Sí, estan molt seriosos avui, però bueno, ho requeriré. Parlem de temes durs, eh? Però tot i estar sèries, com que hem parlat de temes durs, deixeu-me dir que hem gaudit i molt d'aquesta pàgina i mitja de guió que hem fet, de les 13 que havíem previstes, ha estat de veritat molt interessant, com sempre.
I ja està bé que riem, però també que ens convidi a reflexionar aquesta tertulia de xarxes com ha passat avui. Gràcies, Sabina, Txella, Karen.
Gràcies. I l'Ivan, que ens ha portat grans aportacions. He fet una paradinha perquè respongueixin, l'Ivan, com a organitzadores. Com sou, eh? Esteu aquí una mica últimament. Continuosos. Aixins, eh? En fi, va, que fem l'aturada, ja sabeu, i tornem després de sis minutets. Fins ara. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida, cada tarda de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més justa. La igualtat és de totes i per a totes, amb veu de dona. A Lleida, el Pirineu i Aran, fem camí cap a un futur més igualitari.
Totes les tendències i els clàssics de sempre a M1 FM Ràdio. M1 és Kilòmetre Zero. Cultivem, elaborem i recollim la informació. M1 és proximitat. Informem de la realitat local i de proximitat des del mateix territori. M1 és territori.
Emun és la radio que parla de tu.
Emun FM, la teva ràdio local. Sintonitzem per tu. Emun FM està sonant. Pujaria el volum i segueix disfrutant. Una ràdio de tots, una ràdio molt gran.
Ja no busquis més. Has sintonitzat de plement carrer. Aquí tens notícies i entreteniment. Una mà de novetats que t'expliquarem.
Estàs que estàs escoltant?
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Marcet Roura. Els vots de Junts Units, els del PP i Vox, han tombat el decret que...