Una trentena de companyies i banques. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Com ha anat el pont? Us parla Francesc Badañà, això és aquí a l'OES. Aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Des d'ara i fins les 6 us fem companyia amb aquest amagazin que fem gràcies a la Rau Vilà de Muna FM. Molt bones, Arnau. Hola, bona tarda a tots i a totes. La Maria Gatao de Ràdio Rosselló, molt bon dia. Bona tarda, westerns. A Sabina Pedros del Picard Radio, com anem? Hola, què tal? Bona tarda. També saludem a la Karen Alfonso de Ràdio Pro de Mollerussa. Hola.
La Txell Bernaus, de Ràdio Siogramunt. Bona tarda, Westerns. Li diem també, hola, la Júlia García, de Ràdio Tren, Pallà Ràdio. Júlia, què tal? Ei, com a tot? I finalment, saludem l'Ivan Usón, responsable tècnic del programa, que com uns servidors trobats d'estudis, du a un llei de ràdio, com ara del pont, Ivan. Molt bé, molt bona tarda a tothom.
Començarem amb el tema del dia on avui la Maria Gateu ens porta la proposta ben interessant per aquest divendres a la Sala Cotona de Lleida, la 14a edició del Festival Ponen Ruts. Parlarà amb l'Eduard Rolasi, un dels organitzadors. Faran tots dos un repàs de tots els detalls d'aquesta edició.
I després serà el moment de la tertúlia de xarxes on avui combinarem dos conceptes, psicologia i intel·ligència artificial. Què en sortirà d'això? Doncs operarem amb la psicòloga comunitària Telma Hernando. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Som-hi, comencem ja aquest repàs de l'actualitat local. Ho fem acompanyats de la Judit Castellà. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que la plataforma Pobles Vius, juntament amb altres entitats contràries a la planta de biogàs de l'Acentiu, han presentat aquest dimarts un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per declarar nul el pla urbanístic avalat pel Departament de Territori.
El recurs es suma al que van presentar la setmana passada els ajuntaments de Bellcaire, Tornavous, Bellpuig i les Borges Blanques per tal de denunciar que el projecte presenta irregularitats que el govern n'ha passat per alt. Així, representants de pobles vius i els alcaldes dels quatre municipis han explicat aquest dimarts que, tot i que els recursos s'han presentat per separat,
Tots dos van de manera coordinada i segueixen una mateixa estratègia. Els crítics consideren que el procés administratiu del projecte presenta irregularitats, tal com afirmat l'advocat de Pobles Vius, Eduard de Ribot. I ho fem, sobretot perquè estem convençuts que existeix un procediment absolutament irregular i que la decisió presa per la Comissió de Territori de Catalunya és...
directament contrari a dret. Entre aquestes recullen la manca d'emplaçaments alternatius reals i possibles. També defensen que el projecte vulnera la llei d'espais agraris i el deure que té el govern de protegir el sol d'especial valor agrícola. A més, denuncien l'impacte ambiental que la planta tindrà en zones protegides a tocar de la instal·lació. Entitats i ajuntaments també consideren que s'ha abusat de la normativa urbanística per a favorir un negoci privat de producció industrial de combustible. Gerard Batalla és membre de Pobles Vius.
és una qüestió molt complexa que s'està tractant sense planificació i molt a la lleugera, perquè aquí estem unint residus, producció energètica, model agrícola i ramader, i com els habitants del món rural continuem vivint en un espai que cada vegada se vol alterar i transformar més i posar al servei d'altres territoris i d'interessos completament especulatius, com aquesta empresa de 3.000
euros de capital social que vol fer una inversió de 7 milions d'euros i que el Departament d'Agricultura, capitanejada per un fons d'inversió, encara els la subvencionen 4 milions i mig d'euros. Entitats i ajuntaments també consideren que s'ha abusat de la normativa urbanística per afavorir un negoci privat de producció industrial de combustible.
I l'ús de la mascareta passarà a ser obligatori per accedir a centres de salut, hospitals, residències de gent gran i centres de vulnerabilitat per intentar d'aquesta manera contenir el virus de la grip. El Departament de Salut ha decretat aquesta mesura davant l'augment de casos de contagis en la darrera setmana. La consellera Sílvia Panec ha avançat aquesta decisió a la roda de premsa posterior al Consell Executiu.
acotant els àmbits on caldrà portar mascareta, que són centres de salut en el seu conjunt, hospitals, centres de salut i residències de gent gran. Aquí caldrà portar mascareta per la contenció de la grip i, per tant, el que preveu el govern i el departament a través de la resolució d'avui és acotar-ho a aquests espais.
Paneque ha recordat el paper que juga en la prevenció i la contenció del contagi i la mascareta i ha explicat que junta la vacuna és una mesura efectiva. És per això que la portaveu ha demanat a la ciutadania seguir les indicacions i complicar aquesta obligatorietat de l'ús de la mascareta. En xifres, la incidència estimada de la grip s'ha multiplicat per 2,5 en una setmana, fins al nivell molt alt de transmissió.
Segons el sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions a Catalunya, actualment la incidència és de 418 casos per 100.000 habitants, en contrast amb els 168 de la setmana anterior. L'ascens va començar fa 6 setmanes abans del que és habitual i de forma més marcada. A dia d'avui, els diagnòstics superen el pic de les 3 temporades anteriors.
D'altra banda, la cobertura vacunal en front de la grip és del 66% pels majors de 80 anys i del 52% per a les persones d'entre 70 i 79 anys. Pel que fa a la Covid, la cobertura contra la Covid és del 54% per als majors de 80 anys i del 38% per a les persones entre 70 i 79 anys.
I a Lleida Ciutat, l'Institut Municipal d'Ocupació, Limo, ofereix per primera vegada un programa de reciclatge professional en sectors prioritaris a Lleida. Porta per nom ProLleida i està cofinançat per la Unió Europea i la Fundació INCIDE. El projecte neix de la necessitat de donar resposta a una necessitat real de reciclatge professional en sectors considerats prioritaris com l'agroalimentari, la indústria 4.0, la logística i el medi ambient.
Per aconseguir-ho, el programa planteja dos tipus de reciclatge professional. Gent que ja està treballant en el sector i vol millorar la qualificació i un reciclatge de requalificació per a persones que requereixen formar-se perquè venen d'un altre sector. Tot plegat amb l'objectiu de reduir el desajust entre la qualificació de la població activa i les necessitats del teixit empresarial, tal com explica Marta Pujol, coordinadora del programa.
Un de l'objectiu concret, principal, i jo crec que el més important, és intentar reduir aquest desajust que hi ha entre la necessitat del mercat de treball i el que tenim, les persones, els nostres perfils professionals. I la idea de fer-ho és que fos a través d'una acció d'orientació i formació subvencionada.
És a dir, moltes persones ara s'estan reciclant i inverteixen part dels seus diners en aquest reciclatge. Llavors, la voluntat de l'IMO és oferir un pacte d'orientació i formació, o sigui, un acompanyament i una orientació presta alberta, a partir de les quals es fa itineraris formatius, subvencionada. El curs va començar el novembre del 2025 i s'acabarà el març del 2027.
Garrigues Cooperació tanca una nova edició del programa Apropet, Endinset, coneix el Centre Penitenciari de Ponent i el Centre Obert. L'entitat constata més dificultats per implicar els recursos del Centre Obert a les activitats que no pas els de la presó.
Des de fa anys, la Branca Garrigues Cooperació, que veu del grup cultural Garrigues, impulsa un projecte d'art, cultura i reflexió al centre penitenciari de Ponent per establir parts amables en el dia a dia dels reclusos. En aquesta edició, algunes de les activitats que s'han fet han estat relacionades amb la violència masclista, les obres de teatre i tallers terapèutics. Segons explica el cap de projectes de Garrigues Cooperació, Enric Figueres, les activitats que es fan en aquest programa són les mateixes que es fan al carrer, tot i que a vegades la rebuda pot ser diferent.
És diferent, és veritat. Els usuaris o la ciutadania és diferent. Al carrer dels més petits, la gent gran, aquells somriures, i en aquest cas són gent adulta, usuaris interns dels centres penitenciaris, en aquest cas del centre penitenciari de Ponent, que ho veus amb els ulls, no? I penso que és un reat...
Hi ha una alimentació per part dels que entrem en aquells moments del centre penitenciari a fer aquella acció en la qual el retorn és... Penso que anem bé, no? Et fa pensar que l'estratègia que marques en aquest projecte pot ser positiva i és positiva. Figueres també detalla que han rebut propostes per fer aquest programa a altres centres penitenciaris del país, però primer assegurar cal consolidar-lo a Lleida.
I en comarques, l'Institut Joan Solà de Torreferrera ha obtingut el Premi Escola Verde 2025 a la trajectòria i millora continuada després de 12 anys de feina en educació ambiental. Una qüestió que ens proposa l'Arnau Vila de MUNFM.
És el màxim reconeixement d'aquest programa on hi han participat 900 centres de primària i secundària. El projecte s'articula en tres eixos principals, la gestió ambiental del dia a dia, la creació d'espais i projectes sostenibles i la relació amb l'entorn, com ara l'apadrenament de l'Alzinà, com ens explica el Germán Estudillos, coordinador ambiental de l'Institut Joan Solà de Torrefarrera. El que fèiem és que durant molt de temps havíem fet activitats puntuals aquí a l'Alzinà en quant a la recollida de residus, una mica d'estudi de biodiversitat...
però vam veure que podíem fer alguna cosa més. Sobretot després de la pandèmia vam veure que aquell espai havia generat moltíssim i que en algun moment s'havia intentat impulsar, perquè hi havia una sèrie de cartells identificatius de les alzines o quina flora podíem trobar-hi o quina fauna, però que estaven tots menjats pel sol i que estaven tots molt trencats.
Després del Premi, els delegats ambientals són ara els encarregats d'explicar-ho a totes les classes i d'impulsar els nous objectius verds de l'Institut i de les escoles adscrites. Gràcies, Arnau, i gràcies, Judit. Bona tarda.
Seguim l'actualitat aquí, a l'oest.
I ja ho veieu, començant amb energia aquest tema del dia, i és que, Gatau, com diem ara a la sumeria, avui la cosa valga música en concret de la 14a edició del Ponent Roots Festival, no? Aquí estàs per parlar-te obligat.
I tant, Fran, de fet, ho dius bé, molt bé, i aquí escoltem és un dels artistes precisament del cartell d'aquesta edició, en Ati Congueru. Una edició, aquesta del Pont en Ruts, on també tindrem, entre d'altres, a Tito Ramírez i a molts més, però ja parlarem d'això amb el nostre convidat, millor dit, que de fet ja el presentem, que tenim aquí a l'Edu Blasi, que és un dels membres de l'organització d'aquest Pont en Ruts. Molt bones, Edu. Molt bones. Bé, primer de tot, com esteu, com porteu aquesta edició?
Bé, amb nervis i il·lusió com cada edició. Ja són 14 anys i es diu ràpid perquè mirem enrere i molt contents, molt il·lusionats d'haver arribat fins aquí i bé, esperem que així com la resta, aquesta també sigui un èxit. I escolta, ara que parlem dels 14 anys, així fent una miqueta de balanç abans d'entrar en l'edició d'enguany, quins reptes us heu trobat al llarg d'aquests anys a l'hora d'organitzar un festival com aquest?
Bé, doncs, ni jo ni l'Uri, el meu soci, vivim d'això, és una cosa que ens apassiona la música, ens apassiona la música en directe, col·leccionem discos i un dia, de forma casual o accidental, ens vam trobar amb la possibilitat de muntar un festival d'aquest nivell. I quan ho proves veus que Lleida respon, la gent respon, si fas una cosa amb qualitat, amb varietat musical...
I Lleida és una ciutat petita, però que a vegades et trobes que et diuen que aquí no es fa mai res, però si fas coses de qualitat i amb una bona oferta, a Lleida es fa moltes coses i bones.
De fet, jo t'anava a preguntar això que diuen, no?, de si Lleida és una plaça difícil, però entenc que no, per lo que comentes. Bueno, evidentment hi ha matisos al que he dit i trobes a vegades que l'oferta variada, o sigui, les de una mica... Nosaltres diem, hem muntat un festival d'aquests grups que estem acostumats a veure a Barcelona o altres ciutats.
I a vegades és una mica de portar aquí i ser valents i dir, ostres, no portem això a Lleida perquè potser no funciona. Nosaltres això ho hem demostrat amb 14 anys que sí, que si a Lleida portes aquesta oferta, si ets valent, doncs la gent al final respon. I ho agraeix, no?, també fins a cert punt. I ho agraeix, sí, sí.
I, escolta, entrant ja ara al públic, heu vist alguna diferència? És a dir, vau començar, ja ho hem dit, fa 14 edicions, aquesta és la 14a, jo suposo que el públic ha anat canviant, potser, o ha anat sumant-se més gent a poc a poc, perquè al cap i a la fi no és el mateix la primera edició, perquè al final el boca a boca fa la seva funció, i al final acaben venint perfils que potser no són tan comuns en aquests gèneres, o quines diferències hi ha hagut?
Sí, evidentment amb 14 anys tot ha canviat molt. Ens hem fet grans, no ens enganyem, i nosaltres fa 14 anys sortíem més o anàvem més actius en el tema de sortir de festa com el nostre públic. I és una cosa que durant un temps potser ens va negatejar si el nostre públic també es feia gran, si havíem d'agafar un públic més jove, si havíem d'aconseguir un relleu generacional a la pista.
Però al final hem vist que el públic s'ha fet gran com nosaltres i la gent, si li dones una bona oferta, segueix sortint. Evidentment hem de vigilar molt amb el que programes, perquè el cartell sempre ha de ser atractiu i després la comunicació. Abans potser tot es movia més amb cartelleria, ara tot és xarxes socials i internet i...
El medi, al final, has d'arribar a la gent com sigui. I nosaltres, en aquests anys, amb el que hem pogut i amb els nostres medis, ho hem intentat.
De fet, això que comentes de les xarxes, també hi ha qui diu que potser les generacions més joves, em refereixo ara, doncs els hi costa una miqueta més, que jo no estic d'acord amb això personalment, però estan acostumats a consumir música a plataformes i potser això d'anar a una sala, a gaudir d'un concert, els hi costa més, diuen. No sé si és així el que heu notat vosaltres. Sí, jo si dic una mitja, si podem dir el nostre festival, potser sí que movem un...
una franja d'edat que supera els 30. Dels 30 als 40 potser és el nostre... el platfort de públic que ens respon sempre. Però, bueno, sorprèn de gent jove que... que això, que suposo que al final les pantalles acaben cremant a tothom. Ja. Jo soc com... Bueno, com tothom. No...
Qui prova la música en directe estic segur que repeteix i el que es viu en un concert, el que es viu en un festival, ara el que has de programar penso per a aquestes noves generacions és la música que ells escolten.
I com tot hi ha excepcions, vull dir, a mi ara recordo fa dos anys que vam portar Doctor Calypso, és una banda que porta com a més de 35 anys als escenaris. I veure gent molt més jove que quan no havia ni nascut, quan aquesta banda ja rodava, doncs, bueno...
Això t'omple d'orgull i veus que ja hi ha futur, hi ha relleu internacional per gent que aposta per música en directe i que no importa l'edat. Vull dir, al final és música i la música arriba a tothom.
i escoltarà que parlem d'aquestes bandes i d'aquest cartell parlem del d'enguany perquè clar hem de dir que vosaltres Toledo, Luri com a ponent Ruts l'organitzeu i juntament també amb el Tomàs d'Escarlet aquest festival i clar jo suposo que en aquesta edició no sé t'ho pregunto si heu continuat amb la firma diguem-ne el Taranà d'edicions anteriors o heu apostat per alguna qüestió o quelcom diferent
No, si fem un repàs de tots els cartells anteriors, la línia és similar. Nosaltres ens movem amb uns estils, un ventall musical que va des de la música jamaicana, el soul, el funky, el jazz, el hip-hop, la música caribenya, i jo crec que hem respectat aquesta línia tots els anys. I aquest any...
el que ens feia més gràcia és aquest Tito Ramírez i Los Veraderos Reales, que és una banda que fa temps que li anem al darrere i aquest any han pogut aconseguir-ho i és el primer cop que el tindrem a Lleida. I bé, és una banda, és un artista una mica enigmàtic, sempre surt amb una màscara, però que és un showman que en directe no deixin de ser en ningú, molt enèrgic i que fa un repàs musical amb diferents estils, des de sol, bugalú...
primes llatins i que això tenim moltes ganes de poder-ho veure per primera vegada a la nostra ciutat. I com a organitzadors, vosaltres tres, en aquest cas, com ho heu fet o com us heu posat d'acord, diguem-ne, per triar els artistes que formen part del cartell d'enguany? Doncs mira, amb aquests sempre més o menys hem funcionat igual. Quan acaba l'edició sempre diem que no sabem si hi haurà una següent
Depèn de la resposta del públic, si la gent ve, si la gent omple el cotton, doncs ens dona força de seguir, no? I quan han passat uns dies o uns mesos del festival, vulguis o no, ja comencem, com som inquiets amb el tema de música, doncs descobrim bandes o veiem bandes que estan de gira o veiem possibilitats, perquè clar, nosaltres no som una gran discogràfica, ni molt menys, som dos, com em deia abans, dos apassionats de la música
i toquem de peus a terra, sabem on estan els nostres límits i fins on podem portar una banda. I el que ens hem trobat en tots aquests anys és que moltes bandes es posen molt de cara, s'adapten una mica als nostres límits i on podem arribar per les ganes de venir a la nostra ciutat a tocar. I llavors, potser per aquest motiu hem arribat fins aquí
amb ganes i això, vull dir, la nostra manera de treballar és senzilla, és contactar amb el mànager, contactar amb la banda, els hi venem la nostra proposta, veuen la il·lusió, veuen les ganes i ens ho fem tots nosaltres. De fet, ahir mateix amb l'URI ens en vam anar en cartell a la ciutat, vull dir, és una cosa que si hi poses il·lusió i ganes, doncs això, acabes fent com pots.
Bé, al final jo crec que és imprescindible, eh, tenir aquesta il·lusió i aquestes ganes, perquè si no, al final, no?, per molt que t'acompanyin, diguem-ne, les circumstàncies, has de gaudir, no?, de preparar-ho tot plegat i també després del dia, no?, el gran dia que és aquest festival, en aquest cas el Coton. Sí, nosaltres sempre és molt bonic, és un dia de retrobaments, perquè hi ha gent que quasi només ens veiem pel festival, el públic sí que és un dia que
Estàs nerviós, no pots estar per la gent, però amb moltes cares conegudes, gent que no ha fallat mai, i això per mi és la clau d'aquest festival, gent que més que pel cartell o per veure un artista en concret, venent pel que suposa per enveig el festival. És com una tradició, ja.
Jo conec perfils que comentes, és així, o sigui que ho reitero des d'aquí. Que bé, que bé, m'agrada sentir això. I tant, i escolta, repassem llavors el cartell, ara sí, ja has mencionat, no?, a Tito Ramírez i los verdaderos reales, també hem escoltat al principi d'aquesta entrevista
Anati Congueru, que anirà, tocarà amb Soweto. També tenim a Ruf Bandits i, a més a més, el colofó de la nit, que seria el Miki Puig, que farà el seu suaveu a fer com a DJ i acabarà la nit. No sé si què ens pots mencionar de cadascun d'ells, a banda d'aquest primer directe que fa aquí a Lleida, el Tito Ramírez. Doncs sí, com ja hem dit abans, és una mica el cap de cartell, el Tito Ramírez, i el nativó,
que és un artista que l'havien portat a la setena edició, o sigui, ja fa set anys, i que va haver molt feeling, molt bon rotllo amb ell, el públic també li va al·lucinar, i ara doncs vam dir que és un bon moment per tornar-lo a portar a Lleida. I com tenen molt bona connexió amb la banda del barri de Gràcia, el Soweto,
perquè més d'un cop hem tocat amb Junts, el Nati viu a Londres, però quan ve per aquí li fan de banda. I bé, fan una connexió que ara fa poc quan toca a Madrid en un festival, si no recordo moltament també a València i crec que a Barcelona. Els vam contactar de nou i és encantat de tornar a Lleida, de tornar al festival i serà un directe super explosiu perquè...
la connexió és brutal. I seguim, aquest any també hem apostat per una banda molt jove, que són els Ruf Bandits, una banda de tripollet, que fa molt poc que toquen junts, però tenen un so així jamaicà, britànic, de reggae i escà, amb molta qualitat,
I totes les coses que van traient sota el segell de la panxita Rècords, una discogràfica de Barcelona, i estem veient, ens està agradant moltíssim. I això ens va convèncer a portar-los i serà el grup que obrirà la nit. Així que tothom que vingui, que no faci tard, perquè començarem amb molta qualitat. I així començarem i tancarem amb ja el conegut Miki Puig,
que el van portar també fa, diria que el 2021, però en format vermut, a Hoppers, a Cap Pont. I aquest any hem dit, Miqui, has de tancar la nit per tot l'alto i deixar posar-ho del revés, es posarà al mig de la pista i farà ballar tots els presents. És un...
El nom necessita presentacions, és un que sap molt llegir la pista i sap el que vol la gent, així que li hem donat via lliure a fer la sessió que vulgui i segur que ens farà balla a tots. I a més li agrada molt Lleida, no? Perquè també els grans records també hi ha anat més d'un cop, és a dir, que és un assídu a la ciutat. Sí. Nosaltres, ja et dic, quan ens vam conèixer, el primer que ens va demanar
va ser uns caragols i una sobretaula, per parlar, conèixer-nos i així va ser. I ens vam quedar fins tard parlant de música, de tot, del que li vam vendre al nostre festival, com funcionàvem, i és un tio encantador. Molt obert, li va agradar molt la idea del festival i va posar molt de cara que el pugueu portar sempre que vulguem. Així que sí, a ell li agrada la música,
és un tio molt proper, i Lleida, un punt més. L'han pogut veure grans records, l'han pogut veure a més d'un lloc, qui diu Lleida diu pobles de la vora. Està fart de fer quilòmetres i portar la música amunt i avall.
I escolta, això del vermut va una mica en relació amb el que em deies abans, que us heu anat fent grans i llavors us heu apostat per altres horaris? O ja fa unes edicions, ja que els feu els vermuts, però com va tot això? Doncs nosaltres, des de la primera o segona edició, vam dir que el festival fos més com un...
Feia aquestes diverses opcions d'horaris, de format i de tot. Com un cicle musical, puguem dir, aquest any es redueix a dos dies, però hi ha hagut edicions que han tingut fins a quatre dies o cinc d'activitats. Presentacions de llibres, de còmics, exposicions, xerrades, concerts de petit format, inclús concerts familiars o infantils, que abans, durant les primeres, potser, vuit o nou edicions, fèiem...
el ponent ruts 6, que era de tard amb diumenge. Així que, el del Bermud sí que ho hem respectat sempre, perquè la gent del Bit i del Hopper, la Neu i el Sergi, sempre ens han obert les portes, ja sigui per portar una punxada, un directe o una exposició, i és una cosa que ens han posat sempre tan fàcil que hem intentat mantenir-ho. I aquest any, doncs, a partir d'un contacte de
Barcelona, un vell amic, el Charlie Brown, que ha tret un llibre, un recopilatori de gràfic, que ell és dissenyador gràfic i punxadiscos, i també un gran expert en música d'aquí, s'ha fet un expert en tot el que és la rumba catalana, aquí ha editat molts discos, però en aquest cas, aquest llibre és un recull gràfic de totes les portades, logotips que ha fet de
de l'escena jamaicana de l'Estat, inclús internacional, i ens el va presentar. Un llibre que recull potser els últims 30 anys de la seva obra, i a part, com ell es diu, ok, doncs acabarà la presentació i ens farà una selecció musical als plats, i així rematarem el festival i el vermut. Molt bé. Sí que el llibre, ho hem de dir, que es titula Grandes fracassos, suposo que és una mica irònic, no?, en aquest sentit. Totalment, per mi...
Per mi el Charlie és un referent perquè jo també m'agrada molt la part del disseny gràfic i sempre, des de ben jove, que admirava la seva obra, sempre descobria tot un estil molt personal i clar, jo crec que gran part de l'escena catalana de música jamaicana, vull dir, li deu un homenatge perquè veus moltes portades, alguns logotips i repasses, inclús havia fet
els antics fanzines que es feien abans quan la gent no es movia per internet, doncs és un activista que crec que l'escena li deu molt. I tant.
T'ha de preguntar per la pròxima edició, però com ja ens has comentat que sempre al final de cadascuna d'elles dieu que no sabeu si hi haurà o no, et preguntaré per les bandes o almenys el sector més musical d'aquí de Lleida i relacionat precisament amb els gèneres que vosaltres toqueu al festival.
Quina salut els hi veus? Hi ha futur també? Hi ha bandes? O hi ha hagut bandes que ara ja no hi són? És a dir, com veus tu una miqueta tot el tema del rigui i també els gèneres que toqueu vosaltres aquí a la ciutat? Doncs a Lleida hi ha hagut de tot. Jo recordo abans que existís el festival que anàvem a concerts,
a la Boat, al mateix Cotton o a altres sales, teníem o tenim encara actius la família Torelli, que potser és la banda més en actiu, que porta més anys potser de la música jamaicana, si no m'equivoco. I per mi sempre han estat uns referents. Els he vist créixer, de fet els han portat dintre el festival, crec que hauran tocat a dues ocasions,
Sí, jo et dic, com a gènere o com a reggae, moltes més bandes no hi ha, hi ha molts matisos, perquè avui en dia hi ha molta fusió a la música i jo veig molt actiu el que és la ciutat amb bandes que apareixen, que aguanten, que segueixen, també una pena va ser els coers, que va ser una banda que va durar uns anys, que prometien molt,
i per circumstàncies es van acabar separant, però vull dir, a Lleida hi ha qualitat, hi ha molts bons músics, potser sí que a vegades falta més un trampolí o falta un altaveu, perquè no sé el motiu, moltes vegades sembla que els grups de la Penedella cap aquí no tinguin tant altaveu cap a Barcelona, cap a Girona, o hagin de picar més pedra que la resta de bandes, perquè no serà per qualitat...
A vegades és que aquí, igual que al festival, sempre estem... Nosaltres estem farts d'anar a Barcelona a veure concerts o altres ciutats i que, al contrari, que la gent de Barcelona vingui aquí sembla que hagi de fer més esforç, hagi de prendre-los més i...
Però bé, ja estem acostumats, ja ens diuen que som gent de pedra picada, els de Lleida. Doncs sí, i tant, això sí que està clar. I a banda d'això també s'ha de dir que sorprèn, els sorprèn amb ells, els de l'àrea metropolitana, quan se n'adonen que només hi ha una hora de tren, per exemple, de Lleida a Barcelona. Llavors, bé, des d'aquí ho tornem a repetir, que sí que no estem tan lluny, això està clar.
I llavors recordem, aquesta 14a edició del Pont en Ruts tindrà lloc aquest dia divendres 12 de desembre al Coton de Lleida. Les entrades es poden comprar, si no m'equivoco, eduperentràpolis.com, que al vostre Instagram teniu allà el link. I el sarau en si, suposo que començarà sobre les 9 i mitja 10, més o menys?
Sí, obrirem portes a les 10 puntuals, i a les 10 i quart, i segons el ritme d'entrada, ja a la primera banda començarà a calentar motors, l'escenari, els rupbàndits, i ja serà un no parar. Jo des d'aquí faig molta crida, sé que és un cap de setmana de sopars d'empresa, hi ha gent que està dubtant, la nit serà llarga...
Si no arribes al primer concert, arribaràs al segon. I jo crec que és el millor plan, després d'un sopar d'empresa o d'amics, acabar el Cotton amb una varietat musical com aquesta. I com hem dit nosaltres, la força és el públic. I que seguim un any més dependrà d'això, d'omplir el Cotton, que vingui la gent, que els grups no estiguin contents i que, ja et dic, no...
No puguem trobar l'any de dir, mira, Uri, arribem fins aquí, perquè nosaltres el que ens motiva és això, que la gent respongui i que vingui. I tant, doncs ja ho sabeu, tothom que s'estigui escoltant, ompli el coton aquest divendres dia 12. Edu Blasi, organitzador del Ponent Ruts, un plaer tenir-te aquí i parlar-nos d'aquesta 14a edició del festival, que vagi molt bé i ens veiem divendres. Moltes gràcies i us esperem.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Inicia sessió al teu perfil. Fes like i reposteja que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Per tu, la d'avui, ho diem a l'inici del sumari. Una mica diferent, perquè les nostres xarxeres, la Txell i la Maria avui, ens porten una convidada. Molt bones. Molt bones. Bona tarda. Deixeu-me també que saludi l'Ivan, que de més algú que dirà la seva, el nostre tècnic polivalent. Molt bones a tothom. El 4x4, se'n diu. El 4x4. Ivan ho són. Ivan, 4x4 ho són. Vinga, som-hi.
Que nosaltres estem en campanya d'Ivan, eh? Això, això, exacte. No recordarem avui el correu, però en algun moment caurà. Això no ha de dir, dic, no ho sé, però sí, sí. En algun moment caurà. Avui us portem un altre tema. Us expliquem, us fiquem en context. La delegació de Lleida, del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, va organitzar l'últim cap de setmana de novembre, per tant, ens situem el 28 i 29, crec que va ser, ara ens ho confirmarà. 29-30.
Va organitzar, us dèiem, el segon Congrés professional intergrupal reptes de la intel·ligència artificial entre emocions i algoritmes. I a nosaltres, que d'ahir en parlem aquí sovint i que, bueno, n'hem debatut una mica, ens va agradar molt aquesta proposta, una perquè es feia a casa nostra i l'altra perquè en volem parlar amb una de les assistents al Congrés, que també és tresorera de la Junta Rectora de la Delegació de Lleida del Col·legi
Oficial de Psicologia de Catalunya i també psicòloga referent de benestar emocional. Parlem tot seguit amb la Telma Ornando. Benvinguda, molt bona tarda. Hola, moltes gràcies per comptar amb nosaltres. Gràcies a tu per avui ser-hi, perquè com dèiem, aquesta és una tertúlia que és bastant distesa, però parlem de coses de vegades molt interessants, de vegades només.
En aquest cas, ens va agradar molt que aquest congrés es celebrés a la Universitat de Lleida i en el mateix s'hi van abordar temes com el paper de la IA, de la Intel·ligència Artificial en camps com la neuropsicologia, la psicoanàlisi, la mediació, l'educació, les emergències, l'esport o també la psicologia clínica. O sigui, que Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. De fet, entre d'altres també, perquè es van fer dues taules rodones amb diversos temes com ara el mindfulness,
la flexibilitat cognitiva davant de la IA, a càrrec de Célia Mareca, que és neuropsicòloga especialitzada en aquesta disciplina, en el Mindfulness, i també una altra sobre entorns visuals i estratègies de ruptura sexogenèrica, a càrrec d'Ignasi Puigrodas, que és psicòleg i també màster en sexologia clínica.
I a tot això, hem dit paraules així que no hi entrarem a fons, però sí que és veritat que dir que això ho estem explicant per demostrar que es van tocar molts àmbits. Exacte. També va tenir lloc un taller pràctic d'eines per la intervenció psicològica amb esport a MIA, a càrrec d'Ivan Bonilla, psicòleg i doctor en psicologia de la salut i l'esport,
a més d'una xerrada sobre l'aplicació de la IA en el disseny de jocs a càrrec de Júlia Maria Iriarte, que és psicòloga i dissenyadora de jocs, a més d'una conversa entre la sistèmica de la IA a càrrec de Martí la Rosa. Hem dit coses així molt pam, pam, pam, pam, però jo crec que la idea una mica és demostrar que també aquí a Lleida mirem cap al futur amb temes com la IA, per saber una mica com ens afecta en un camp tan bàsic
per la salut de qualsevol persona, com és la psicologia, la salut emocional, la salut mental, etc. Si et sembla bé, comencem fent una valoració del Congrés. Tu, que hi vas assistir, com hem dit, presorera de la delegació aquí a Lleida, què em destacaries d'aquest Congrés? Doncs mira, primer de tot, volia agrair que contestiu a mi col·legi de psicòlegs per parlar sobre aquest tema, perquè crec que, com dieu, la salut mental...
de vegades és el gran oblidat i és important que la tinguem present en el nostre dia a dia. Estem molt contents des de la delegació de Lleida de com s'ha dut a terme el Congrés i us explico una miqueta, al final
És un congrés que ha estat organitzat pels propis grups de treball de la delegació de Lleida. Cada grup de treball ha elegit el ponent i ha organitzat una miqueta aquestes taules rodones que comentàvem i el contingut de cada ponència.
I creiem que al final ha quedat un congrés molt complet en el que hem pogut crear un espai de debat i de reflexió al final entre els propis professionals de la psicologia sobre què és la IA i una mica el que venim també a parlar aquí.
quina és la relació entre l'IA i la psicologia. Avui justament he preguntat, per assegurar-me i per compartir-ho aquí amb vosaltres, quants assistents havíem tingut al Congrés i la veritat que podem estar molt contents perquè van participar i van vindre unes 90 persones, o sigui que està molt bé. Al final tots eren col·legiats i col·legiades del Col·legi de Psicòlegs i algun pre-col·legiat, algun estudiant també, per tant,
doncs estem molt contents també per aquesta part i creiem que és el segon congrés que fem i que hem fet realment un salt qualitatiu. Les ponències, com deia, han sigut de gran qualitat i el nivell d'expertesa dels ponents crec que ha donat molt de sí i tots van marxar amb molts deures pendents. Jo abans li comentava que pensava que sabia alguna cosa sobre ella i el...
No, no, al sortir d'allà vaig pensar, mare meva, quantes coses queden encara, no?, per saber i per poder reflexionar també sobre el tema. Però així, Telma, perquè també els oients ho tinguin més clar, quina podríem dir que és la relació exactament, o almenys el que vau concloure al Congrés, entre aquesta IA, no?, intel·ligència artificial, i també la salut mental o la psicologia, en aquest cas.
Crec que al final, en psicologia i crec que en totes les professions hauríem de poder tindre aquesta relació amb l'IA en quant a que ens pot optimitzar al final el nostre temps i ens pot permetre ser més eficients en la nostra tasca professional, però sempre des d'un punt de vista molt crític.
sent conscient que al final no deixa de ser una màquina, no? I que com, bueno, crec que sempre buscarà donar-nos la raó i crec que aquest efecte, que es diu efecte Eliza, que van comentar en el Congrés, que sents que t'entén, no? Que sents que, bueno, que al final com si fos una persona que et dona la raó, que t'entén i al final, doncs, que...
t'acaba fent creure una cosa que realment no és, perquè no deixa de ser una màquina i que pot arribar a confondre molt això, que és el gran perill. Nosaltres aquí al programa hem fet diversos jocs, sobretot en el moment del claustre, que és un moment del programa així com més distès i que...
És la nostra hora del pati. I hem arribat a la conclusió, Maria, de vegades, que la Ia és bastant bienqueda. Home, sí, clar. Clar, tu li fas més preguntes i ella sobre el que d'allò te respon, no? Però sí que és veritat que... Perdoneu, jo crec que aquest és un tema interessant, és a dir...
La relació entre IA i psicologia jo entenc que no es pot basar en, ah, doncs mira, em passa això, vaig a fer que em faci un diagnòstic, és a dir, no estem parlant d'això, és a dir, la IA jo per mi no s'hauria mai de prendre com un professional de la salut, sinó que...
Jo entenc, i tornem al Congrés una mica, que el que vau fer és explorar en quins camps la IA pot ser útil en l'àmbit de la psicologia sense que es confongui que això és el substitut d'un diagnòstic professional. I també els professionals en concret, els psicòlegs i psicòlegs. Exacte, sí, sí.
Crec que el xulo d'aquest congrés també va ser que d'un mateix tema es pogués mirar des de diferents vessants, des de diferents disciplines de la psicologia, perquè cada grup de treball treballa des de la seva pròpia expertesa i cada ponent ho va parlar des de la seva pròpia formació com a professional.
Crec que va ser molt bonic també que poguéssim reflexionar sobre un mateix tema, però des de diferents mirades i perspectives. Però, al final, el resum o la reflexió sempre arribava a ser aquesta, que, ojo, que sí, que és una eina, que la podem utilitzar i ens pot ajudar en molts aspectes de la nostra professió, però sempre des d'aquest punt de vista crític i contrastant-ho
amb la nostra formació, que per això hem estudiat i tenim la professió que tenim. I de fet, abans d'entrar en directe, vull dir que ho hem parlat una miqueta amb la Telma, i al final jo l'he comentat, en el sentit de tenir aquest aspecte crític, dic, doncs això també ens passa en el nostre sector i suposo que en molts altres sectors, també, no només en el periodístic i en el psicològic, que al cap i a la fi, doncs el que diem sempre, també nosaltres, que la IA no deixa de ser una eina,
però dintre del seu bienquedisme que diem i dintre d'aquestes qüestions menys aptes per nosaltres, almenys sí que ens ofereix algunes qüestions, com per exemple això de llegir articles molt fàcilment i donar-nos resums o facilitar-nos una miqueta la vida en aquest sentit, que no deixa de ser també beneficiós per als professionals i professionals. I tant, al final no deixem de viure en un món amb...
que surten informacions noves sobre tots els camps i en la psicologia també ens hem de mantenir actualitzats amb les noves investigacions que van sorgint i crec que la IA, per exemple, pot ser un molt bon recurs per aquest aspecte, però al final en el tracte humà amb les persones, doncs aquí crec que no hi pot tenir cabuda i és el gran risc
que té la IA i que parlàvem ara també que molts joves l'estan utilitzant com a psicòlegs i joves i no tan joves que pregunten a la IA sobre consells a nivell terapèutic o problemes que poden tindre
I la IA sembla que els hi vulgui fer de psicòlegs. Aquest gran perill també es va parlar al Congrés. I clar, i dintre d'això també entra aquesta qüestió de què sempre vol donar la raó. Llavors, ja segons quines preguntes que els hi poden fer aquestes persones, que de fet ja ho hem dit en aquesta tertúria també, notícies i títoles sobre gent que ha acabat traient-se la vida per aquesta qüestió, perquè la IA...
li ha dit que endavant perquè no hi havia cap tipus de problema i és com, ostres, compte amb això. Sí, sí, sí. Salvant totes les distàncies, l'altre dia va haver-hi un meme, era un dibuixer, un noi li ensenyava una maleta faloide a la IA, dir, me lo puedo comer? I la IA, sí, sí, ningún problema.
I la següent vinyeta era, ah, tomo nota de los resultados, no lo volveré a recomendar. És a dir, és una broma, evidentment, però al final ens mostra que una màquina tindrà el criteri que tindrà, que és nul, perquè el que fa és reproduir coses que o que troba o que cerca. Llavors, tinguem en compte això, jo crec que és importantíssim.
Però més enllà d'aquest no utilitzem l'IA per fer un diagnòstic, que jo crec que això queda clar, en quins altres àmbits vau parlar al Congrés de què ens pot servir? Perquè, per exemple, a la introducció hem parlat d'IA relacionat amb esport, per exemple, no? L'intervenció en l'esport. També amb l'àmbit de la neuropsicologia, de la mediació, de l'educació, les emergències, per exemple, no? En quins àmbits sí que creieu que pot ser molt útil?
Doncs mira, comentant per aquest primer que has dit del grup de treball d'esports, que va participar-hi l'Ivan Bonilla, ell per exemple ens va explicar que col·laborava amb un club esportiu i que ells havien pogut alliberar dues persones que tenien contractades treballant amb ells, que l'únic que feien era visualitzar vídeos d'entrenaments.
i que ara això és una tasca de l'IA i que aquestes persones han pogut ser alliberades per fer altres tasques que de feina no en falta i n'hi ha moltíssima per fer, no? I que han pogut ser alliberades per fer altres coses que també són importants. Llavors, l'IA el que feia és fer un resum d'aquests entrenaments i llavors ells com a professionals visualitzaven aquests resums i analitzaven tots els entrenaments per parlar-ho amb els joves de l'equip, no?
Llavors veiem que sí, que com a eina pot ser molt interessant. Per exemple, del d'emergències, va vindre l'Albert Martínez a parlar-nos sobre com l'IA ens podia ajudar a trobar persones perdudes al medi natural. I va ser també una ponència superinteressant per veure com podia funcionar i com complexa
Què era, al final, trobar una persona que estava perduda en un bosc? Ficar l'exemple dels boletaires. I com aquestes eines podien ajudar, al final, a salvar la vida d'aquestes persones.
Doncs és molt interessant, sí, és molt interessant. I també molt útil, eh? Que al cap i a la fi jo insisteixo, eh? Que no deixa de ser una eina i la podem utilitzar, però hem de saber com utilitzar-la. I, escolta, Telma, ara que ens queda poquet temps ja, no sé, o sigui, suposo que la IA, ja ho hem dit abans, eh?, també, que no deixa de ser un tema molt actual i molt present avui en dia i que ho continuarà sent d'aquí molts anys, també.
Però de cara als propers congressos, teniu idea també si aquest tema el tornarà a recuperar o potser fareu alguna secció especial ja només dedicada a IA o com anirà tot plegat? Doncs mira, normalment el que hem fet és per organitzar el congrés, que com he dit abans és organitzat pels propis grups de treball, fem una jornada.
amb els mateixos grups de treball, amb una sèrie de dinàmiques en què establim el tema i establem una mica la modalitat. Llavors, ara ja estem organitzant aquesta propera jornada de treball amb els grups de treball per elegir el tema del tercer congrés professional que
No sabem. La IA és molt interessant, però hi ha també altres temes que segurament poden tindre aquesta mirada des dels diferents grups de treball. Això encara no t'ho puc adelantar.
A mi, t'he de dir, Alma, t'ho he de dir, eh? Se m'està fent molt curta aquesta entrevista, la Maria ha dit que de poc temps, jo m'he mirat el rellot i he dit com ja? Perquè m'agradaria parlar tant, tant, tant, des del punt de vista d'una professional de la psicologia com tu, de la relació que hi ha entre salut mental, salut emocional i no només IA, sinó també xarxes socials, perquè, per exemple, la setmana passada vam tenir...
la notícia de que, crec que era hòstia, si no recordo malament, perdoneu la meva memòria, ja menors de 16 anys es prohibia completament l'ús de qualsevol xarxa social perquè cada cop, nosaltres ens hi vam llançar molt alegrement, però cada cop està més demostrat que tenen un efecte sobre la salut mental, la neuropsicologia, etc. dels adolescents. Se m'està fent molt curta perquè
Crec que hauríem d'abordar aquests temes amb professionals com tu, no? No sé si també teniu algun congrés dedicat a xarxes socials, però jo crec que s'hauria de fer. No sé si comparteixes la visió aquesta. I tant, i ho proposaré en aquesta jornada en què elegirem...
el tema del proper Congrés. La veritat és que a mi també se m'ha fet molt curt i doncs jo m'he trobat molt a gust, així que encantada. Si en algun altre moment voleu comptar amb la nostra participació... Encara no t'acomiadem, encara no. No, no, no. Encara uns minutets.
jo t'havia de dir perquè crec que és molt interessant jo sé que et volia fer una pregunta des del punt de vista de la psicologia i ara sortim una mica de l'àmbit de les aplicacions pràctiques que pugui tenir l'IA en aquest camp sinó com a psicòloga ia sí o ia no aquest és el dilema perquè se'ns diu que no només és una eina però sí que veiem que al final té repercussions amb la forma que pensem, que actuem que ens relacionem inclús llavors tu com a psicòloga
Creus que el dilema està amb i a sí o i a no, o el dilema és un altre? Crec que, al final, el dilema és un altre en el sentit que entre el blanc i el negre hi ha una escala de grisos molt gran. I en psicologia no tot és blanc o negre, sinó que hi ha molts matisos i tot és molt més complex. Llavors, crec que hem de saber molt bé de què estem parlant,
de què és l'IA, no hem d'oblidar això, que no deixa de ser una màquina, que sempre et donarà la raó i que per tant en podem fer un ús, perquè crec que ens ajudarà molt en la nostra tasca professional, però que hem de tindre aquest sentit crític i confiar també en el nostre propi criteri com a professionals per dur a terme la nostra tasca en el nostre dia a dia.
Llavors, crec això que hi ha sí, però amb matisos i amb un sentit crític. I sobretot no només pels professionals, també pels pacients, no? El que hem comentat també que hi ha gent que acudeix aquesta eina per teràpia o per recolzar-se una miqueta, doncs també aquest esperit crític, no? I sobretot no deixar-se de banda ells mateixos i el seu propi criteri, que també és important.
Totalment, totalment. Al final ens movem també en una societat en la que busquem aquesta immediatesa, que les persones mostren molta inseguretat i no confien en el seu propi criteri i crec que aquí també tenim una tasca per empoderar la població en aquest sentit perquè facin cas al seu propi instint, no?
Llavors hi ha una part aquí en què crec que també hem de poder educar una mica la població en aquest sentit, que tinguin aquesta consciència, que estiguin informats, que sàpiguin del que estem parlant, que és una mica la sensació amb la que jo em vaig quedar de la IA, que us deia abans que em pensava que sabia molt
I quan parlaven de certes terminologies d'ahir, doncs vaig pensar que no sé absolutament res encara o el que queda, no?, per aprendre sobre aquest tema. Llavors, crec que hi ha aquesta part, no?, de saber de què estem parlant i llavors amb aquesta informació, doncs, l'ús que en puguem fer i decidir. Totalment. Doncs, mira, ja tenim aquí el Fran, que ha vingut...
Escopeteau, com diríem en castellà, per acomiadar-nos, perquè ja, òbviament, ja se'ns tira Txell el temps a sobre, que ja ho hem dit, és molt interessant. Sí, però a mi se m'ha fet molt curta. A mi se m'ha fet molt curta. M'han quedat moltes coses per preguntar, perquè... Laura, em deia que torni, no? Home, sí, segurament. Sí, sí, sí. Jo crec que sí.
Ara, en sèrio, moltes gràcies perquè realment jo crec que és un camp que se'ns obre davant i que si tenim la informació podrem fer que això remi a favor nostre, però si no la tenim jo crec que pot ser inclús perillós. Per tant, jo crec que és importantíssim parlar sobre aquests temes i reflexionar una mica sobre les repercussions que pot tindre en el nostre dia a dia al final.
doncs queda d'editar ja buscarem espaiar l'agenda i seguirem parlant amb la Telma a qui li agraïm aquesta estorneta i també a les nostres xerxes que ho han fet possible gràcies a les dues, gràcies a les tres i vosaltres no us mogueu que hi tornem dins de sis minutets després d'aquesta tornada fins ara
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa