de casos en 5 anys d'aquestes característiques. ...enys vent i al matí, sobretot, una bona refrescada respecte a les temperatures d'avui. Ho seguirem a la xarxa. Notícia. Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
S'han tornat amb aquesta segona hora del programa, que sempre ens fixem en les temperatures, però climatològicament parlant, la notícia és aquestes fortes ventades, que compte que està previst que les ràfegues més fortes en alguns punts, com per exemple al sud de la demarcació de Ponent, doncs les més fortes de tot el dia arribin en aquests moments. Recordem, un tingut ràfegues de fins a 90 quilòmetres.
per hora i tot plegat, activat aquest pla del BNCAT i que el tenim a casa nostra com a mínim previst fins a les 8 del vespre amb risc moderat a tota la plana de Lleida i bona part també de les comarques de muntanya.
Pel que fa a temperatures, tenim 18 graus a Trem, 19 en comparteixen al Ferraz, al Menà i al Guaire, i 20 n'hi ha a la resta de municipis que sempre us ho expliquem, és a dir, a Lleida, al Picard, Rosselló, a Gramunt, Mollerussa, Torreferrera i al Besa.
És dijous i això vol dir que ens centrem a aquesta segona hora de la programa amb el moment de l'agenda, amb el moment dit d'una altra manera, que agafeu paper i bolígraf perquè us presentarem un reguitzell de propostes que podeu fer i gaudir des d'avui mateix i fins diumenge en els diferents àmbits que ja sabeu, les que conformen aquest món de l'oci, des del teatre, la cultura, la música, les fires, etcètera, etcètera.
I acabarem aquest programa amb el nostre Espai Salut, que ens porta, com sempre, el nostre company de MuntFM, l'Arnau Vilà.
I ja ho sabeu, podeu reescoltar totes les seccions d'aquest programa al nostre portal web, quan ho desitgeu, a www.aquialoes.cat, on també hi trobareu, i a més us asseguro que ho gaudireu molt, el nostre podcast anomenat Més o és, en el qual recollim els millors moments d'aquest programa dels darrers set dies, i en què, una mica com en format claustre, ens ho passem la mar de bé fent aquest recordatori.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Descobreix els nostres genis locals. En aquest espai coneixerem emprenedors i emprenedores destacats de la nostra zona que compartiran les seves històries amb tots nosaltres. Descobrirem d'on són, on es troba el seu negoci i moltes coses més.
Soc el Miquel del Cella la Gravera. Nosaltres treballem amb agricultura biodinàmica i en el meu dia d'avui, per exemple, he fet primer un recorregut per les diferents vinyes per veure la quantitat de pluja que ens ha caigut. Una pluja que era superesperada.
però finalment ens han caigut 6 litres en una vinya, 11 en una altra, 10 en una altra... Bé, no ha estat el que esperàvem, però menys d'una piedra, que diuen. Esperem que la setmana que ve plogui perquè es necessite l'aigua. I per una altra banda el que estem fent és desbrossar les vinyes velles,
O sigui, estem traient l'herba que hi ha just d'avall del Cesc perquè a finals d'aquest mes, que és dia descendent, o sigui, lluna descendent i dia real, o sigui, dies molt bons per tocar la terra, ens venen a passar els cavalls per fer els treballs de sol. Són uns treballs que fem amb cavall perquè és molt més respectuós i a sobre la fenya queda espectacularment bé.
I per altra banda, estic preparant una auditoria, perquè tenim una auditoria de METER, que és agricultura biodinàmica, i així que serà una auditoria feixuga i llarga, però com sempre dic, amb il·lusió. Així que gaudiu de la jornada i que tingueu molt bon dia. Una abraçada i petons.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'oest. No saps què fer aquest cap de setmana? Treu calendari i retolador vermell que repassem l'oferta cultural de la província de Lleida.
Som-hi, doncs, amb aquesta agenda. Som-hi, doncs, a saludar a la Txell Bernaus. Molt bones. Molt bones. A la Maria Gatau, com anem? Hola. A la Trempolina Júlia García. Hola, què tal? I al tècnic que tot ho sap de la Ivan Pèdia. Ivan Sol, què tal? Molt bé, per aquí. Bueno, l'agenda no és del que més sap, de què tenim aquest cap de setmana. Bueno, jo vaig comentant.
Clar, opinar sí que sap. Però el que hi ha aquest cap de setmana, ell ho gaudeix amb nosaltres i ho descobreix aquí amb aquest directe, no? Sí, i tant. Què hi ha com va dir la setmana passada? Speed dating o no? No, al moment no. Tot el que t'interessa.
Sí, en un moment, estem a dijous. I de fet, no, però de fet, Ivan, pots portar els actes i les qüestions que fan a Fraga. Tu que ets allà, potser ho saps, no? I podem fer una miqueta més àmplia l'agenda, no? Abans ho he dit. A l'estat, al sotet, fan algo, aquest dissabte. Ah, sí, algo ok, no? Exacte. Portit de l'Oclliga. No, ahí estamos, ahí estamos. Ja tardàvem. No, tu m'has portat coses que feien a Fraga.
Jo responc al que tu em demanes, Maria, com sempre Sí, de fet a tu no te l'ho he dit, li he dit a l'Ivan No ho sabia i he ajudat el meu bon amic, Ivan Usón Bueno, crec que també hi ha Florida de Halloween, no? Però bueno Ara no me'n recordo Ho parlo amb l'Arnau, crec Dios, no es crea i ells s'ajunten Va, anem a les fires que sabem què hi ha, Júlia
Sí, aquest cap de setmana m'agafa a mi a prop, perquè ja és la fira del Bolet d'Isona, des de demà a la tarda nit, si no m'equivoco, fins a diumenge al matí, i comptaran parades d'expositors del sector agroalimentari i artesà, que oferiran bolets, òbviament, així com d'altres productes derivats del fong i de la zona. L'únic que aquest cap de setmana, no sé si ho sabeu, però per aquí plourà una mica. Això diuen, no?
Sí, però ja m'han avisat que no passa res perquè llavors ho canviaran al poliesportiu. Llavors, que ningú s'espanti que la fira del bolet continua. La típica de Mauro va al pavelló i ja està. Sí, que esperen no fer-ho, òbviament, perquè serà més maco fora, però bueno, ens serveix també. I el que més recomanen
per si en voleu visitar Isona, és el bolet tast, que és de sabta a la tarda, que és, òbviament, un tast de cerveses i productes locals. No només bolets, sinó productes de proximitat, amb tapes, i al final de la nit hi haurà festa, que això també anima tothom normalment.
Amb l'anella, com és, amanites faloides, no? Aquestes són les xungues, no? Aquestes no, eh? Mira que tenim vales experiències. Aquesta és la vermella i blanca, no? Sí, sí. Però què passa si la menja està mort? Crec que és dolent pel fetge i pel ronyons, perquè no poden... No poden funcionar bé i no poden assimilar-ho, exacte. Sí, sí, sí. Veus, Ivan, com pots opinar sempre?
És que mon pare sempre ha estat boletaire, en aquest sentit. He trotat molt de campo buscant bolets. Caçant bolets. Tu deies caçant? Aquí tindrem un dubte. No es cacen els bolets? No, no, depèn de la zona de Catalunya, però per això ho preguntava com a fregatí si allà diuen caçar bolets. Bueno, jo tinc l'expressió del caçador de bolets. Pel programa de tele? Correcte. I jo és que no havia sentit mai i em sonava que era la zona de Girona.
A casa meva s'han buscat tota la vida. Sí, anar a buscar bolets i ja està. I collir, no? Collir a altres zones, sí. I plegar. Sí, sí, depèn de la zona. Bé. Val, doncs vinga, va. Això, a Isona i Concadellà, Txell, però tenim més propostes.
Tenim més propostes. De fet, si us sembla bé, deixeu-meu fer un apunt per no anar-nos en molt d'aquesta zona, que de fet no ens estendrem, però n'hem parlat el tema del dia d'avui, que Àger fa aquesta primera fira ramadera, que sabem que a causa de la dermatosi nodular aquesta no hi haurà bestiari, tot i que està previst que hi fos.
I, com hem escoltat fa just uns minutets, dir-vos que això forma part, això a tu, Fran, t'encantarà. Aquesta fira no és que un Ajuntament decideix fer una fira, sinó que forma part del projecte Prepast, que han analitzat una mica el tema de les pastures en aquesta zona de la Vall d'Àger, i tota la zona del Bomor i tot això.
Llavors, dintre d'aquest projecte prepàs, que ara ja s'acaba durant un any, el que faran ara serà aquesta fira com la part més festiva o lúdica, podríem dir, d'aquest projecte. És a dir, no és una fira a l'ús o normal que pot fer un ajuntament, sinó que forma part d'aquest projecte que és més extens i relacionat amb gestió del territori, arreglament el territori, millora d'evitar incendis forestals, millorar les pastures i arreglar millor el terreny, tot això. Tot això que és est.
Estratègic, que no són cosetes menys, que és estratègic, no d'en ells, de país. De país. Per això us dic, no marxem, ara que estem aquí a zona, per si algú no se'n recorda de fa uns minuts, que ho hem explicat, doncs que sàpigui que el dissabte també es farà aquesta primera fira ramadera a Ager, en aquest cas. Molt bé. Concretament. I de qui ens n'anem, ens n'anem, perdó, cap a Pont de Suert, que aquesta setmana acollirà la 25a edició de la fira de la Girella, producte que m'encanta i que reivindico també propi del Pirineu.
Es tracta d'una cita consolidada de l'Alta Rebagorce, en aquest cas, que combina, doncs, això, la tradició d'aquest producte, la gastronomia, perquè és un producte gastronòmic, i el reconeixement també dels oficis de muntanya. Aquest any, un dels moments més destacats que ja us podem apuntar que succeirà, serà el nomenament d'Hermene Gildo Pallarès, que és un pastor d'atenció, 94 anys... Ostineta! Sí, sí, sí, no, no, i l'home segur que està més fort que un roble, eh? Sí, sí, sí. Segur, eh? No en tinc cap mena de dubte.
Com és allò? No tengo pruebas, però tampoc ho dobro. Ell és del Pont de Suèr, no? I serà nomenat com a majoral dels Pirineus. És un homenatge simbòlic que vol posar en valor tota una vida dedicada al pasturatge i a la remederia extensiva, que és una activitat clau, com comentava ara fa un moment, per mantenir aquest equilibri al territori. Deixem-me aplaudir que es faci aquest reconeixement als pastors que porten tota una vida. Vull dir...
No és habitual que ho veguem, que ho expliquem, penso que és molt necessari, i m'imagino aquest senyor, que a més de l'època que és amb la seva edat, era quan s'accentuava allò d'aquest menys teniment a la paisesia, i ara, quan no els tenim, és quan trobem a faltar i diem allò que són estratègics, que els pastors, especialment aquests extensius, etcètera, etcètera. Que ha passat, no? Sí, que ha passat pel mig en dos dies.
Ara ens preguntem què ha passat. És una feina que ha de donar salut, perquè al final estàs tot liat. Fet trekking. Exacte, això que ara diuen de fer trekking. A més, jo penso, opinió personal, res de professional ni metge ni res, però la clau de viure en molts anys és no estar quiet mai. I imagino que pastor és una feina que afavoreix molt això. A la força.
Bueno, i la slow life al final, eh? Bueno, sí, també. És un altre ritme. És un altre ritme. És a dir, jo estic convençuda que moltes persones que porten el ritme de ciutat, podríem dir, no? El ritme d'altres també, eh? Però enteneu-me, eh? Els fiques allà i al primer els hi xocaria molt, perquè és que no és un ritme que estiguem acostumats, però és el que s'ha viscut durant anys i anys. L'ésser humà ha viscut amb un ritme més semblant al d'aquest senyor, l'Esmenegildo Pallarés, no? Exacte. Que no passa el ritme que portem a dia d'avui, que estem tots desquiciats de la vida, no? I aleshores que
amb la natura, no? I amb els naturals. Exacte, exacte. Per això et dic que no tengo dudas, pero tampoco pruebas que aquest home segurament està amb un millor homoplat que molts de nosaltres. I tant. Ahí lo dejo. Doncs venga, tots de pastor. Venga, va. Deixem la ràdio. Deiem que amb aquesta fila de la girella... Podem fer un quantum, Ivan.
Però si teniu cobertura, que aquesta és una altra. L'alcaldessa de Pont de Suert, dèiem, la Yolanda Ferran, ha remarcat que és la primera vegada que es fa aquest reconeixement i que recau a una persona del poble subratllant la importància de visibilitzar l'esforç, l'educació, no només d'aquest senyor, sinó de tots els ramaders d'alta muntanya, que és el que comentàvem ara.
Hem dit els beneficis, però també hem de dir que és un ofici molt solitari i de vegades l'alta muntanya també pot ser molt dura. De fet, ho és, sobretot amb les temperatures, la climatologia, etcètera, etcètera. Per tant, tinguem-ho tot en compte. Tornem a la fira perquè és el que ens ocupa en aquesta secció d'agenda per explicar-vos que començarà demà divendres amb la presentació del llibre La Catalunya Emergida i durant tot el cap de setmana s'oferirà un ampli ventall d'activitats.
Hi haurà més de 60 parades de productes artesanals i alimentaris. Tas de xirella, com ho pensé d'una altra manera, que és aquest embotit tradicional de cart de cordet típic del Pallars i la Ribagorça. I també hi haurà activitats familiars i propostes divulgatives com el Parc és Vida, en col·laboració amb el Parc Nacional d'Aigüestortes, com a també visita obligada per la meva pare.
En aquesta edició especial, el Pont de Suar reafirmarà el caràcter festiu i reivindicatiu d'aquesta fira, que vol ser un punt de trobada entre aquesta cultura més tradicional pirinaica i les noves generacions, que segurament potser, com dèiem abans, no estan tan en contacte, però que també l'han de conèixer. I tot això es barrejarà en aquesta fira.
Ens ho apuntem que ens sona molt bé i també mirant cap a aquestes comarques de muntanya explicar-vos que el cap de setmana Coll de Nargó el que fa és celebrar la tradicional fira i festa. Aquesta torna a unir-se amb la pleca d'escalada per oferir tres dies plens d'activitats per a totes les edats.
Un esdivinen que combina tradició, esport i natura i que en guany compta més amb una trentena de paraders i un reforç especial d'activitats d'aventura especialment pensades per als més petits. Dir-vos també que entre les novetats destaca la incorporació d'un rocódrom, una gran tirolina i l'escalada de caixes, tres propostes que volen acostar aquest món de l'escalada al públic més familiar.
Des de l'organització també destaquen que la combinació entre la fira i la pleca d'escalada és un ensar, segons ha dit ells, perquè, segurament, és una activitat que es retroalimenta una a l'altra i que, per tant, porta públic d'un territori de la mateixa comarca com també de fora.
I amb tot, dir-vos també que aquest esperit de la Fira i Festa continua ben viu, una cap de setmana, doncs, per gaudir de la muntanya, del comerç local i de la convivència al cor de les muntanyes. Fins que no hem portat cap a comarques de muntanya, en aquesta
Exactament, però espera, jo us torno a fer baixar per parlar més de la 33a Fira del Comerç i el Rebós del Carràs. Per tant, baixem de la muntanya, tornem una mica a la plana, però dir-vos que serà aquest proper 26 d'octubre amb aquesta 33a edició que aquest any ens arriba amb el lema «Lo millor de casa nostra». D'acord? I per tant, ja ens podem començar, si és una Fira del Comerç i el Rebós, ja podem saber una mica cap a on va. Serà un espai de trobada, complicitat i confiança entre 20 comerciants i visitants.
Entre les principals novetats d'aquest any hi ha la redistribució dels espais dins del recinte firal per facilitar la visita, millorar la visibilitat dels expositors i fer més còmoda l'experiència al públic. Cosa que s'agraeix ja també. Hi haurà servei de bar, vermut electrònic a càrrec de dos establiments de restauració locals, així com exhibicions esportives i artístiques, espectacles de percussió i animació infantil. Dir-vos també...
que la programació manté la seva aposta per les activitats adreçades a totes les edats, cosa que ens agrada molt, amb tallers infantils inflables, exposicions de cotxes clàssics, tractors i bonsais. Atenció, les exposicions de bonsais tenen un públic molt més majoritari del que ens pensem, a priori. És que és un art, això del bonsai, eh? Jo vaig flipar, eh? En una altra ocasió. Vaig flipar. Per tant, atenció, perquè sembla que sigui cosa de quatre i el de la guitarra. No, no és així, d'acord?
I, tornant en aquest cas a la Fira del Comerç i del Rebós del Carràs, hi haurà un concert també a càrrec del grup Julibert. Recordem que tot això serà el dia 26, a les 10.30, inauguració de la Fira, i a partir d'aquí, durant tot el dia, tot això que us hem explicat, a més, amb atraccions inflables, exposició de maquinària agrícola, i tot això. D'acord? Tot això al Carràs. I ara sí, ara tinguem partat... No, encara no, t'ho vull fer una pregunta que podem agafar fora d'això. Què tens l'edició que és?
33N. 33N, Déu-n'hi-do, eh? A més, és una proposta que jo crec que ha anat de menys a més, que se l'ha cregut molt el municipi d'Alcarràs, perquè funciona molt, molt bé, eh? Doncs, fet l'apunt, anem, ara sí, a la música. Gatau, amb els nostres concerts, que tant ens agraden. De fet, mira, escoltem, escoltem la cançó aquesta.
Come on in my porch, step into your parlour and I'll tell you how it all went on. How with the truckers and the kickers and the cowboy angels. And a good saloon in every single town.
I remember something you once told me. De fet, aquest que escoltem és en Joan Messeguer, més conegut per tots com Jon Jon Grassonet. I és que en Joan actuarà a Lleida, avui mateix, dijous, 23 d'octubre, a les 8 del vespre al Can Ramon. Això sí, hem tingut amb ell, que de fet això que escolteu ara és una cançó en directe que va fer aquí a Ràdio Rosselló,
i va ser amb motiu de l'entrevista que vam fer i que vam mantenir amb ell i de fet no va ser només per parlar del concert, aquesta conversa, sinó també per fer un repàs de la seva trajectòria i sobretot també saber i conèixer com una malaltia mental, en aquest cas un trastorn bipolar,
li va marcar i li ha marcat la seva vida i la seva trajectòria també. I el que també ens va quedar molt clar durant la conversa és la importància de poder parlar d'aquestes malalties sense tabús i sobretot també amb humanitat.
I ara tinc 55 anys i ho vam descobrir quan vaig fer els 50 anys. Una psiquiatra em va diagnosticar trastorn bipolar tipus 2 i ara, gràcies a Déu, amb la medicació que em prenc, doncs, vaig molt bé i puc portar una via totalment normal i reemprendre i reaprendre la meva professió, que és la de tocar,
I ara fa sis mesos, després d'una parada de vora cinc anys sense poder tocar, per culpa del trastorn mental, ara fa sis mesos que rehem pres la meva carrera musical i ara fins i tot, ara cap a... el febre me'n vaig als Estats Units a tocar allà, a Nashville, al capital del country, que és la música que a mi m'agrada.
De fet, deixeu-me explicar també que això de Nashville, el mateix Joan, el John John, ens va explicar que té uns temes que ha fet expressament, els ha composat expressament per l'Emilio Harris, que és una de les referents, una de les cantants més famoses del gènere country als Estats Units.
I llavors ell vol anar allà per entrar en contacte amb qüestions més del sector i intentar que ella mateixa faci i interpreti aquests temes allà als escenaris dels Estats Units. Però ara bé, abans de tot aquest viatge, tota aquesta moguda, doncs tot això, el concert, la qüestió d'aquí d'agenda, és aquest dijous al Can Ramon a les 8 del vespre. I a més a més, Fran, és taquilla inversa. Home, molt bé. Un matí de taquilles inverses. Doncs la notem.
Últimament no paren de dir taquilla inversa, eh? Bueno, si vinguessis abans... Esa no n'ha. No, Júlia, tu no has viscut l'època durada de la taquilla inversa. No l'has viscut. Eres el que ve tot lo d'agenda de la taquilla inversa. Això avui mateix, però és que d'avui també tens més cosetes d'agenda, eh?
Sí, això anava a dir perquè aquesta tarda a partir de les 7 al bar La Pinta de Balafia hi ha organitzada una sessió de DJ Hi-Fi amb l'Àlex Gasulla de Cosmic Records que oferirà música fins a les 12 de la nit.
I a més, a la tinta, òbviament, podrem menjar bones hamburgueses, que això també és un gran plan. Sí, sí, no diré que no. Hamburgueses, música, una birreta... Birreta no fica bella, no fica bella. La birra ho ha fet aquí, eh? Algo t'hauràs de demanar, no? Algo t'hauràs de demanar. No, no, no. Menjar només l'hamburguesa així a palo seco? Sí, sí, sí. A veure, que també val una Coca-Cola, un suquet... Alguna porta molta salsa i no et cal beure. Ai, bueno...
Aigua ho he dit, eh? Vinga, va, més cosetes, dijous, avui, per tant, a les 7 de la tarda, dic i una estoneta, plaça Paeria, la Coral Maristes Montserrat participa a una cantada on diverses acrupacions cantaran una cosa tan efímera, no?, i tan immaterial com és la pau, d'acord?
Doncs queda dit, ens ho apuntem i dir també que aquesta... A veure si els hi fan cas. Sí, sí, sí, a veure si els hi fan cas. Amb no res ens plantem amb aquesta setmana del desarmament mundial, que és l'entorn del 24 d'octubre, perquè era quan se creaven les Nacions Unides i un dels objectius era aquest desarmament mundial. Hi ha una sensació que més que desarmar-nos el que fem és armar-nos fins les dents, en fi.
I si no ens armem nosaltres, els hi venem amb ells, però bueno, aquest és un altre tema. Sí, exacte, en fi, va. Fet aquí la reivindicació, no volem més guerres, dic aquesta tarda també el col·lectiu Frit, junt amb el músic Joan Magès, ofereixen el concert i experiència anomenada Calma Glitch, una fractura entre la superfície del so.
A la sala 2 de l'Auditori Enric Granados de Lleida, el col·lectiu oferirà una experiència de composició viu, electrònica i escolta profunda. Segur que és? No? Jo tampoc. Per tant, aneu-hi aquesta tarda a l'Auditori a partir de les 8 per saber exactament de què carai va la cosa. I ens expliqueu, a veure què tal. Bé, potser la nostra musicòloga del grup ho sap.
I musicòloga, jo no soc musicòloga. Però un glitch és això, és com un error, una fractura, una qüestió que no va bé. Llavors, el Collective Freed no és la primera vegada que els mencionem aquesta agenda i es caracteritzen per això, per la qüestió experimental, com el vincular poesia amb teatre, amb música, també amb, en aquest cas,
Composició en viu, música electrònica, qüestions, saps? I llavors és molt diferent del que solen veure sovint. Llavors jo crec que si hi ha públic valent entre els oients, doncs pot anar-hi a veure'ls. Bàsicament.
Però que us porto més coses, senyors. Què més? Perquè aquest dijous, a dos quarts de deu de la nit, és a dir, avui mateix, torna la banda de versions Código Rock Band, en aquest cas al Sisbris, de Lleida, per fer tremolar, diuen, les parets d'aquest local i potser fins i tot de tota l'àrea que envolta el Sisbris, com toca. De fet, oferiran cançons de rock espanyol dels 80 i dels 90,
I això no és entrada amb taquilla inversa, l'entrada és gratuïta, és a dir, podeu pagar la birra i ja està.
Tampoc fiquem res de birra aquí. Sempre fiquem la birra. Però mira, en rock espanyol dels 80 i els 90, a alguns de tant en tant ens agrada veure que en algun lloc apareixi això. Encara m'ho passa bé. Quina hora? Dos quarts de deu de la nit? Perfecte. I ara, si us sembla bé, deixem les coses d'agenda d'avui i passem a les qüestions de demà perquè també hi haurà música. I és que tindrem aquest duet
Ah, me toca a mi. Vale, voy. Tu no ets el duet, Ivan. Supone que hauria d'estar sonant un moment. El i l'Ivan ho són. Ara, ara, ara. Mira, mira, mira.
Són el millor que li van usant, això. Aquesta no és, eh? Com que no és? No. Falla. Perdona. Perspectiva, Íster. Perdoneu, companys, perdoneu. L'Ivan ja està fent les seves festes d'agenda, no ho tenim per aquí. Però no passa res. És aquesta, aquesta sí, Perspectiva, Íster.
i seguim avançant, deixo la culpa enrere i abandono aquest el cal. Si ens fem mal, aquí no ens fem mal.
Doncs escoltem, de fet, a Easter Avent, el duet que està format per les germanes Esther, a la veu i a la compo, i l'Helena, al violoncel, que actuarà divendres a l'associació Res Non Verba de Lleida, en concret a les 7 de la tarda. De fet, la Federació d'Ateneus de Catalunya, a través de la delegació territorial, en aquest cas de Ponent, òbviament, i de l'Alpineu,
i l'Aran, conjuntament amb la Casa de la Música de Lleida, ja han iniciat aquesta cinquena edició del cicle de concerts Vesprades, Música als Ateneus. En guany, aquest 2025, el cartell d'artistes compta amb la participació dels Espai Dual, la Paula Milara, Valdívia, també Isas Gorach, Cantíbers, Íster, Íster Aben, i també Marc Bosquer. Totes són propostes, això sí important, emergents del nostre territori de Ponent.
Ah, exactament. I què més ens podem explicar? Doncs que divendres, però a les 8, a la sala polivalent dels Bucs del Mercat, tremolarà amb el so potent i salvatge d'Andròmina. Qui són aquesta gent? Doncs són un grup, nascuts els Bucs, que van sorprendre el públic de l'equipament municipal Lleida Tà fa unes setmanes en un dels concerts temàtics i que ara tornen amb un concert complet per deixar-ho tot a sobre l'escenari. En aquest cas, amb entrada lliure.
Apuntat. I també que si voleu un pla de sopar i concert, Ivan crec que també hi entra una birra, no ho sé, no ho explica, però diu sopar i concert, teniu dues opcions. Aquest divendres amb el flamenc i la rumba per bandera. Per una banda...
Al Cicoris, a una quart de nou del vespre, 20-15, i ha organitzat un vespreig amb Paco de la Eva. I al Carlitos Ham, a partir de la nou del vespre, el que ja és rumba catalana en directe amb el Grupo de los Hernández. Què et sembla això, Fran? T'agrada? Sí, jo crec que m'ho passaria la merda. Intueixo. Intueixo. Doncs mira, seguim amb més concerts i ara passem, ara sí, Ivan, al Café del Teatre.
De fet, com podeu escoltar, això és un directe i és un dels directes de Jorge Senar i Los Collullos, que és la banda i el projecte que visitarà l'Espai del Café del Teatre per presentar el seu darrer i segon disc,
que es titula Ceibo i Encina. Amb ell la formació ens porta a aquests ritmes que escoltem i aquests sons així com una mica argentins, com són les xacareres, les zambas, los bailecitos i vidales, que ens connecten amb ells batecs essencials d'aquestes terres.
La Font Musical, Argentina i les Lletres, en el seu castellà natal, amb temes ibèrics, afirmen, fan d'aquest àlbum un pont entre totes dues ribes de l'Atlàntic, que és l'europea i l'Argentina. Després de viatjar per les províncies de Jujuy, Salta i Santiago de Estero, i de submergir-se en el seu univers cultural i musical, Jorge Senar,
ens presenta aquest nou disc que hi ha amb una banda, no?, que són els collullos, que venen del jazz i també del folk. Abans del concert, a més a més, que tindrà lloc, repetim, al Cafè del Teatre, de 8 a 9, abans d'aquest show, s'impartirà un taller de dansa, de dansa xacarera, i així, doncs, després, quan esteu ja veient el directe, no?, podeu ballar al Cervos de la Cadira i ballar amb les cançons que facin el Jorge i els collullos. Què us sembla? Sona molt bé.
Que sona molt bé. Lo d'aixecar-se de la cadira ja ho veurem. Si has de ballar, Fran, has d'aixecar-te de la cadira. No pots fer assegut. Bueno, també ho pots fer, però una mica raro. Jo m'acuma. Els braços igualment estiguen de peu o assegut. Per tant, no canvia gaire la cosa. Sabeu què em van dir l'altre dia? Em vaig sentir gran de cop. Em van dir...
Sé que ets vella, perquè fas sorolls quan t'aixeques de la cadira. Però qui et va dir això? Una persona. Oja de reclamacions. Quanta raó tens? Tu quan t'aixeques de la cadira o quan t'asseus fas...
És que ja tens una edat. En els casos dels homes són els sonidos de padre. Sons de pare. Aquestes coses de netejar-se les dents amb molta efusivitat, fer molt soroll, no? S'aixeca el primer de casa i desperta tothom estossegant, fent soroll... El pare fa això, fa molta randa.
Ser, ser. Però això, Txell, jo ho vaig sentir fa molt temps, amb algun monologuista, no recordo qui era, diu, notes que... Perquè era en castellà. Notes que t'has de ser grande, sí. Cada vegada que te levantes de la sento, haces... I vaig pensar, és veritat. Jo quan la sento ho faig, eh? I jo, i també, i al Saure també ho faig, i de veritat que ho segueixo fent cada vegada, i cada vegada me cago en mi mateix. Dic, Fran, controla. Que no ho veus? Que no ho veus que tenen raó? Sí, sí, sí, em va fer molta ràbia, però tenia tota la raó del món.
A mi m'agrada molt allò de quan te sientes de deixar-te caure, saps? Acabar de deixar-te caure, no? En fi, per treure aquest aix del cap, Ivan, fica'm una miqueta de melodies argentines. Passem de melodies argentines, perdó, a una coseta més jazzera. Ai, que bonic.
Fins demà!
Doncs us presentem aquesta proposta per a gent jove com un servidor que s'anomena T43, una trio format per Carla Motis, Belén Bandera i Horacio Fumero, amb una taranà que parteix d'un repertori versat en el jazz més tradicional per, això sí, reinventar-lo a través d'una mirada jove i energètica.
L'aparència senzillesa que, després en els temes, es combina amb una innegable sensibilitat per tal d'obtenir una experiència càlida i entrañable per a qualsevol públic que a més tingui a la davant. Jazz, bossa nova i molt més es combinen per crear T4Flip. El show tindrà lloc a l'espai Orfeo de Lleida a les 10 del matí. De la nit, de la nit. De la nit, de la nit, de la nit. Però la música aquesta al matí encaixeria.
Per aquell pare que obre tan ràpid les finestres que no cal que les obri i que se'n vagi a escoltar la música del matí. També, també. I que no faci soroll per la nostra família. També estaria ben pensat. Vinga, vaig. Canviem i ens n'anem al trivial i a la sala gresca de Lleida que acullen una festa molt especial. Escoltem.
Que bé que sona, eh? Ui, menors, no escolteu. Hola, baixeu, baixeu la música. Sí, però això, baixeu, baixeu. Però és que no t'agrada, a mi m'agradava. Sí, a mi també, a mi també. Estava parlant la Txell. Ah, però ja, però bé, és igual. No sóc tan important.
Estem escoltant Chat Dem, que ens canta aquesta cançó de idiomes diferents. Qui són ells? Doncs són una banda que ens presenta el seu nou disc, Superdesubicado. Eh, Frank? Eh, eh, eh. Aquesta no la has vist vindre, eh? No, no, no. No, no, eh, per tu, eh, per fer la brometa.
ens ho presentaran a una festa especial i de celebració. Els membres de la banda punxaran bandes, projectes i, en definitiva, cançons que els han influenciat per construir aquest nou disc. I, per suposat, qui vulgui podrà conversar amb ells i prendre una copa, no direm cervesa, mentre balleu totes aquestes cançons. Serà a partir de les 12 de la nit a la sala gresca, la que hi ha al costat del Trivial, i que s'hi accedeix per aquest mateix local. Allí els trobareu. Molt bé.
I d'allà, amb birra o no birra o el que sigui, passem a un altre concert perquè la Maria Geim i la Gigi Ros visiten la Boat de Lleida aquest mateix dissabte.
És hermosa com el sol, té la llave, era rosa i llarga fins als tolons. Un puntet de Rosalía, eh? Sí, sí. De fet, després se sentirà un espalmès. Ostres, crec que les va escoltar a Mallorca, aquestes noies. És possible. Són molt bones, molt bones.
Doncs, de fet, la Maria Hein farà aquest concert aquí a la ciutat de Lleida, que està inclòs dintre del marc del curtcircuit. I Hein, de fet, ha iniciat una nova etapa amb Katana, que és el seu tercer àlbum, on es mostra més madura, més valenta també i més experimental. Un treball on conviuen, segons afirmen, la força i la vulnerabilitat, i també on explora una identitat dividida entre l'empoderament,
i la nostàlgia. Tot això inspirada per la cultura japonesa i també pel llegat del seu pare, amb aquest katana traçar una venjança, diguem-ne, amorosa, que combina determinació i tendresa. Però a banda d'aquesta Marina Hei, d'aquesta noia, també hem mencionat una altra, que és la Gigi Ros, perquè totes dues vindran acompanyades. I de fet, la Gigi Ros sona així.
Contraste, eh? Sí.
Però a mi m'ha molès, eh, aquesta noia, la Gigi. Sí, no ho sé. Doncs, de fet, la Gigi, la Gigi Ross, ha irromput a l'escena catalana amb un pop mutat que veu, com escoltem, de l'experimentació sonora, de les arts escèniques i també de la performance. De fet, us animo i els oients també
a que mireu aquest videoclip de Kremen, que és el títol d'aquesta cançó, que és molt interessant. Formada entre Barcelona, Londres i Tolosa, la seva proposta va més enllà del format de cançó habitual per esdevenir una experiència sensorial on conflueixen la moda, el cos i el so. De fet, ella obrirà, la Gigi Ross serà qui obrirà el concert i presentarà el seu darrer treball, que es titula Akamikaze. Té un punt molt fosc, aquest videoclip,
Sí, però dic que no tota la música, jo l'estic seguint, perquè és d'aquestes noves veus que se senten, i no tot és tan fosca, és a dir, té propostes diferents, també. Sí, sí, no, parlo de, com a mínim, aquest videoclip, ja t'he dit, la proposta més del videoclip que hi ha de la cançó és curiosa, no menys. Sí, sí, exacte. Escolteu, voleu que anem ja, deixem la música i anem al teatre, que també tenim alguna proposta aquest cap de setmana? Vinga, va.
Vinga, us explico un parell. Al Teatre Municipal de l'Escorxador, els dies 24, per tant, divendres i dissabte 25, tenim al Teatre Mari. No és que em vulgui autopromocionar amb el Mari, no, no té res a veure.
En aquest cas, Lara Díez Quintanilla reto un homenatge a la seva Mari, que és la matrioixca que conté les dones de la seva vida i ens desplegarà un monòleg divertidíssim i a l'hora també molt tendre, on hi reconeixerem lleies netes, mares, segones mares, totes aquestes feminitats que envolten la família. Això serà el divendres dia 24 a les 8 de la tarda i el dissabte dia 25 a les 6 de la tarda.
Després també tenim, deixeu-me que us ho diga, a Juneda, concretament el dissabte dia 25 a les 8 de la tarda, al Teatre Foment, al Teatre La Majordoma, que ha sigut un èxit de crítica i públic i que ens porta a l'actriu Rosa Renom sobre l'escenari. De què ens explicarà La Majordoma? Doncs és una dona que torna a casa després de 3 dècades i l'espera el marit, el que va abandonar juntament amb el seu fill petit, el dia abans que aquest faci 4 anys.
Ara ell es fa dir la majordoma i arriba des d'un poble d'una muntanya on ha viscut amagada del món. A partir d'aquí ja veurem què passarà. D'acord? Tot això, com us dèiem, a Juneda, al Teatre Foment. Que no us ha explicat que tenim una Fira de Natura i Pesca també aquest cap de setmana, a La Plana, parlem d'aquest diumenge. És Fira de Natura i Pesca de l'Aigua Barretza, la granja d'Escarp. És la primera Fira de Natura i Pesca que fan.
i que posa, amb el seu nom jo ho indica, en valor el seu entorn natural. Segur que això de l'aigua Barret sempre és un lloc, ho hem explicat moltes vegades allà de la natura, en què hi ha més vida, hi ha més espècies i, per tant, hi ha més interès medioambiental en aquest espai. És on transcorre aquesta jornada, que estarà a far-se de propostes com visites al mateix indret,
A més a més, amb un trenet turístic, hi haurà audioguies també i un concurs de pesca o jocs per la veïnada, espectacles de circ, concretament amb Dan Ciscan, entre moltes altres propostes.
Què més té? Doncs, de fet, jo diria que ja no tenim temps per fer més, però si voleu us puc explicar una coseta ràpida. Vinga, va, que estic segura que interessarà en algun. Vinga, va. Doncs mira, és que abans que parlàvem dels spin dating, doncs ja...
I ara has marxat tu, Fran, del teatre, no és una cita de speed dating tan qual, sinó que és una obra de teatre, una comèdia, que es titula Busques pareja speed dating. Ara a l'Ivan s'està tirant els cabells. No li facis això, Maria, perquè vosaltres no el veieu, i l'Ivan és molt sensible. S'havia il·lusionat, havia tret l'agenda... Ja, ho sento molt. Però també és una bona proposta. És una comèdia, al final. Vull dir que podeu anar a veure-la. Tot això a la llotja, eh?
Però amb això és de 15 anys, entreu dintre del target, també. Sí, sí, sí. Mira, ara que dius això, l'altre dia, no sé si era de veritat o era una maniobra de màrqueting d'aquesta obra de teatre, però anant cap a casa, me trobo cartells a les... Sabeu aquests cartells de busco feina que venen, doncs això, com amb trossets de paper per estirar un tros i te quedes amb el número de telèfon? Doncs amb això, però busques pareja.
No sé si és una agència matrimonial. En sèria? Ho vas agafar? No, no pas. Ah, em donaria una mica de mal rotllo. A veure, l'he agafat que haguéssim trucat en directe. Ojo, investigació, eh? Investigació, investigació. Vinga, fallo tècnic sobre això. Ja està, d'aquest speed dating, que és una obra de teatre i alguna cosa més?
Bueno, que convida l'estand-up comedy amb històries, no?, i situacions basades en fer reals dels speed datings. Així que, bueno, per anar a contrastar, pots estar bé, també, anar a veure l'obra de teatre, abans d'anar amb experiència d'speed dating. Per veure el que m'he puc trobar, no? Exacte. Bàsicament.
Bé, doncs què? Em sembla que ja hem presentat prou propostes per aquest cap de setmana, que no hi hagi cap per xorrejar, però n'hi ha de molts altres àmbits, com sempre, música, teatre, files, esdeveniments, etcètera, etcètera, a les nostres encontrades. Gràcies, Txell, Xulia, Maria i Ivan. Adeu, adeu! Adeu!
Si no et vols perdre el que passa al teu voltant, aquí, a l'Oest. Sabies que...
Els equidnes són un dels mamífers més primitius que hi ha. Pertanyen a l'ordre dels monotremes, les espècies dels quals es caracteritzen per mantenir actualment algunes de les característiques reptilianes ancestrals, com la reproducció ovípora o la presència d'una cloaca, és a dir, d'un orifici on conflueixen el tracte digestiu, l'urinari i el reproductor. Actualment hi ha quatre espècies d'equidnes i es coneixen fins a quatre espècies extintes.
Totes elles habiten a l'illa de Nova Guinea i poseixen algunes característiques que ho fan veritablement estrany, tant que fins i tot just fa uns 200 anys molts taxònoms inclouen els equines i altres monotremes a classe dels rèptils, creient que es tractava de rèptils amb pèl. Aquest mamífer monotrema emparentat amb l'ornitorrinc neix com aquest, d'ous.
No mostra un bec com el seu parent, però el seu tan característic musell de la mateixa naturalesa està dotat d'uns electroreceptors que serveixen per detectar els cucs dels que s'alimenta, els quals arponeja amb una leta en llengua espinosa i després absorbeix per la boca sense dents, com si fossin espaguetis. Els equibnes de musell llarg també presenten un cos molt musculós, robust i cobert per una mena de pèls modificats, durs i gruixuts que no arriben a cobrir les pues o espines de les quals també estan dotats.
Pel que fa a la reproducció, cal destacar el penis dels mascles equidna, un aparell reproductor quàdruple amb quatre glandes i alhora quatre sortides que es presenta com una característica única al regne animal, encara que no tots són funcionals alhora. Les femelles, per la seva banda, també mostren certes particularitats. Concretament, no tenen mugrons i la llet per alimentar les seves cries emanat uns petits porus distribuïts per la seva zona ventral, on les cries s'agafen dels pèls per poder alimentar-se. Cosa que, no obstant, entra al camp de la suposició, ja que fins ara
Ningú ha observat mai una cria de quina de musell llarg. Aquí a l'oest.
el magazín de tarda de les Terres de Ponent. Espai Salut, la teva dosi de salut i benestar d'aquí a l'oest.
I acabarem els dijous, com sempre, amb l'espai Salut, que condueixen des de MUNFM i on avui la Nòbila ens porta a una secció diferent, perquè aquest espai Salut d'avui girarà al voltant de la figura de Juan Carlos Unzué, un exporter i segon entrenador del Barça.
I per què sobre ell? Doncs perquè Unzué, malauradament, és un dels afectats per l'ELA. I precisament volíem parlar sobre aquesta malaltia, ja que aquesta setmana ha sortit la notícia que l'Estat destinarà 500 milions d'euros a finançar l'atenció a les persones amb ELA. Oi, Arnau?
Doncs si Fran, aquesta notícia que comentaves és la notícia que va sortir precisament aquest passat dimarts on el govern ha aprovat un decret llei amb 500 milions d'euros per finançar l'atenció a persones amb ELA i reforçar el sistema de la dependència. I arran d'aquesta notícia, a l'Espai Salut d'avui parlarem de Juan Carlos Unzué, perquè va ser porte, entrenador, referent, amic i una gran persona
Però, per sobre de tot, és un home que ha sabut transformar una malaltia devastadora en una lliçó de vida, com és la L, aquesta esclerosi lateral amiotròfica. Avui parlem de Juan Carlos Junzú, exfutbolista i entrenador navarres, que des de fa anys conviu amb aquest L.
Una vida dedicada al futbol marcada per la passió, la disciplina i la constància, nascut a Pamplona l'any 1967, un zué va créixer en una família humil, apaixonada de l'esport, i de ben jove ja destacava per la seva xereno sota els pals, amb una qualitat que el portaria amb només 18 anys a formar part del primer equip del Futbol Club Barcelona.
Al Barça, coincidint amb anys del Dream Team de Johan Cruyff, Unzué va prendre l'exigència del màxim nivell. No era titular indiscutible, però sí una peça estimada al vestidor, un company que sempre posava l'equip per davant de l'ego. I això, si parlem de futbol, és difícil de veure.
Després, vindrien anys intensos al Sevilla, on va defensar la porteria en valentia i es va guanyar l'efecte de l'afició andalusa. També va passar per Tener i fer obviador inhumància fins penjar els guants l'any 2003. Quan va deixar de ser porter, un zué no va abandonar mai la gespa, va canviar els guants per la llibreta i va començar una nova etapa com a entrenador. Primer com a preparador de porters amb Frank Reichardt i després com a segon entrenador de Luis Enrique, amb qui va forjar una relació de confiança i amistat que perdura encara a dia d'avui.
Junts van compartir moments històrics, el triplet del Barça l'any 2015, amb la Champions, la Lliga i la Copa del Rei. Tot aquell èxit, però, no el va canviar i ell continuava sent la mateixa persona, discreta, metòdica, fidel i sempre amb un somriure. Més endavant, va provar sort com a primer entrenador del Girona, del Celta i del Racing, però el destí li tenia preparat un altre repte, un repte molt més dur fora dels terrenys de joc.
I és que Juan Carlos Unzué, el 18 de juny del 2020, al Camp Nou i davant les càmeres i els micròfons, no s'amagava explicant que tenia aquesta malaltia. I ho explicava assegut, somrient i amb la mirada tranquil·la, sabent que havia de comunicar alguna cosa important.
Padezco esclerosis lateral amiotrófica, más conocida como ELA. En mi caso, está afectando a mis extremidades, brazos, manos y piernas de forma asimétrica. A día de hoy es una enfermedad que no tiene tratamiento y no tiene cura. Lo llevo bien.
que estoy fuerte mentalmente para convivir con esta enfermedad, difícil enfermedad, y que me siento un auténtico privilegiado por lo que la vida me ha dado hasta este momento. Pero también después de estos meses dándole vueltas de las posibilidades y de lo que puedo hacer
A partir de estos momentos en relación a la ELA y a este tipo de enfermedades más o menos parecidas, que desgraciadamente parecen invisibles, pero que están ahí. Mi objetivo a partir de ahora ya no va a ser entrenar a un equipo. Mi etapa como entrenador ha finalizado.
Aquell dia, el món de l'esport es va quedar en silenci, però ell, en lloc de tancar-se, va decidir obrir-se, fer visible aquesta malaltia i donar veu als milers de persones que, com ell, conviuen amb l'ELA, sovint amb silenci i amb poques ajudes.
L'escloresi lateral amiotròfica és una malaltia neurodegenerativa que afecta les neurones motores. Lentament, el cos deixa d'obeir, els músculs es paralitzen, però la ment romana intacta. El pacient veu com per mobilitat, independència i, finalment, la capacitat de respirar. No hi ha cura coneguda, però sí moltes ganes de viure, com ens vol transmitir Juan Carlos Unzue. I això és exactament el que ens transmeta, Unzue, ganes de viure, amb un to pausat, amb humor i amb aquella calma que el caracteritza,
Continua fent conferències, entrevistes i actes solidaris i ell diu que el futbol li va ensenyar a competir però Lela li ha ensenyat a viure millor. En aquests anys, Unzue ha recorregut escoles, universitats i estudis per explicar la seva experiència. Ha participat en documentals com Unzue, l'últim equip del Juancar, que mostra la seva lluita quotidiana i la dels seus amics, també els jugadors del Barça, que l'acompanyen en aquest partit simbòlic per la vida. Des d'aquí, també us dic que és molt recomanable i que podríeu anar a veure-la.
A més, al llarg d'aquest film es veu un home que no rendeix, que manté la mirada neta i la veu serena. Parla de la mort, però sobretot parla de la vida, de la necessitat de cuidar-se, de cuidar els demés i de gaudir de les petites coses. Amb el temps aquesta malaltia ha anat avançant i ell ja necessita ajuda per moure's i per parlar, però segueix fent servir la seva veu, una veu que s'ha convertit en alta veu de tots els afectats per l'Ela.
I és que Juan Carlos Unzue ha convertit el seu diagnòstic en una plataforma per transformar el dolor en esperança. Ha aconseguit que molts parlin de l'ELA per primera vegada, que es faci visible la realitat, que es creïn iniciatives solidàries i campanyes de recaptació per la recerca. Però, sobretot, ha aconseguit que molta gent el miri i pensi. Si hi pot somriure així, potser jo també puc. Potser encara hi ha motius per aixecar-se cada matí.
El llegat de Juan Carlos Unzue va més enllà del futbol. Ell és un home que ha sabut jugar el partit més difícil sense deixar de mirar endavant, sense deixar de donar exemple. Avui, Juan Carlos Unzue segueix vivint amb intensitat, amb humor i amb amor. Continuarà ensenyant-nos, des de la seva cadira i amb la seva veu, que viure amb l'Ela és difícil, però viure amb sentit és possible. Perquè aquesta història no és només la d'un home que lluita contra una malaltia, és també la història de totes les persones que hi són al costat i d'altres pacients que, com el Juan Carlos Unzue, pateixen d'Ela.
Són familiars, són amics, són cuidadors i professionals que amb paciència i amor sostenen la vida de qui conviuen amb aquesta malaltia. I la seva tasca, evidentment, sovint silenciosa, és imprescindible, un exemple de compromís i d'humanitat. Així doncs, que la veu d'un zué ens serveixi per mirar més enllà del diagnòstic i per entendre que aquesta lluita és col·lectiva, que tots, d'una manera o altra, podem formar part d'aquest equip que juga per la dignitat, la recerca i la vida.
Doncs bones paraules des de l'Arnau, gràcies companya. Nosaltres hi tornem demà quan passin tres minutets després de les quatre de tarda fins llavors. A mi m'ho pots explicar. Et veig molt riallera últimament. T'has enamorat, no? Encara millor i dura més. M'han arreglat.