N'estem pendents a la xarxa. Notícies. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona nit a tu i a totes, us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest almagazin que fem gràcies a l'Arnau Vilat, de MUNFM. Arnau, molt bones. Bona tarda, westerns. La Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Com anem?
Bona tarda, sí, aquí estem, preparades. Preparades, penso que també està la Sabina Pedrós, del Picar Ràdio, molt bones. Bona tarda. Karen Alfonso, de Ràdio Polen Mollerusa, molt bon dia. Hola, hola, bona tarda. Saludem també la Xell Bernals, de Ràdio Ciberamunt. Molt bones. La Júlia García, de Ràdio Tren Pallar Ràdio.
Ei, bones, com esteu? I, finalment, també el nostre tècnic com a polivalent que busca l'amor amb el correu livanbuscalamor.com I, bueno, són, què tal? Molt bona tarda a tothom. Ja fas aquesta cara. Ves t'acostumant que estarem a baix uns dies, eh? Que hem d'assolir l'objectiu que li van tenir per ella abans que acabi l'any, eh? És ambiciós, aquest. El correu és de veritat, eh? Que no és una broma.
El gran i irrepetible Ivano són com a servidors trobats d'estudis duou llei de ràdio. Programa aquest que l'obrirem amb la tertúlia d'actualitat que condueix la Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa i en què pararem sobre la problemàtica que afecta tota Catalunya, la pesta porcina africana. I sí, no ens hem equivocat dient tota Catalunya, perquè de fet també és tot l'estat per les afectacions del focus detectat a Collserola. També més qüestions vinculades a l'àmbit agrari.
de la tractorada que diverses entitats agraris van fer aquest dilluns perquè volen la eliminació o replantejament de les zones ZEPA i més qüestions. Abans, prou de tot plegat, notícies.
Comencem aquest repàs a l'actualitat local. Lo fem acompanyats, com és habitual, del Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que Fèlix Larossa celebra la caiguda dels fets delictius a Lleida i diu que treballen perquè les xifres se segueixin reduint. L'alcalde carrega contra el cap de l'oposició, Javier Palau, per fer un vídeo en què comparava la delinqüència a Lleida amb Marsella. Les xifres fetes públiques aquest dilluns pel Ministeri d'Interior indiquen una caiguda de la criminalitat del 2,6% a la ciutat de Lleida amb un total de 7.036 casos detectats.
En aquest sentit, el pa en cap, Fèlix Larrós, ha destacat la caiguda dels robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions en un 42,3%. En el cas concret dels domicilis, la caiguda ha sigut du del 44,3%. Ja dic moltes vegades que la satisfacció mai pot ser plena, només que n'hi hagi un hem d'estar amb atents.
Es confirma per tal la tendència que ja vam explicar fa uns dies a l'acte de Santa Cecília. Els actes de Santa Cecília disposàvem només d'informació de Mossos d'Esquadra, ara ja tenim la informació consolidada de tots els cossos de seguretat. Constatem per tant, per exemple, que els robatoris amb força a l'habitatge i establiments comercials s'han tradut en més d'un 40%, que és una data significativa. Treballarem perquè aquesta xifra...
L'alcalde ha reconegut que la baixada els satisfà, tot i que hem matisat que la satisfacció mai pot ser plena, per això diu que continuaran treballant perquè aquesta xifra segueixi baixant. Treballarem perquè aquesta xifra segueixi baixant i per això sempre vaig dir que quan analitzem el panorama general, veure com van les dades en caràcter global, podem estar contents. Però mai n'hi ha prou, ho dic així.
També en aquest sentit ha lamentat que, tot i les dades favorables sobre fets delictius, sempre hi ha algú que pot creure que això no és així. Ja ha retret al cap de l'oposició i portaveu del grup municipal del PP, Xavi Palau, un vídeo que va penjar a les xarxes socials al novembre en què comparava la delinqüència a Lleida amb Marsella. El Paguencap considera que aquests populismes vinculant delinqüència, immigració i inseguretat només porten a un descrèdit de la classe política i de les institucions. Les valoracions de les dades de seguretat
De l'any, presentades per l'alcalde, s'han fet a terme durant el balanç de l'arrencada del dispositiu de Nadal de la Guàrdia Urbana, que va començar la setmana passada i que s'allargarà fins al 7 de gener, i que precisament aquest cap de setmana pel pont de la Polissima té previst un reforç especial a les zones comercials de l'eix i a la zona alta per la previsió de gran afluència de visitants.
Unió de Pagesos reclama mesures de mercat més enllà dels crèdits per als productors del porcí davant la pesta porcina africana. L'entitat demana que l'administració compri els ports de les zones que es poden veure perjudicades per la PPA. El responsable del sector al sindicat agrari, Rosent Saltiberi, assenyalava als micròfons d'Ulla i de ràdio que l'anunci de crèdits per als pagesos no és dolent, però no és suficient. Reclama una ajuda per a la retirada i destrucció dels animals que es troben en el focus o una ajuda a l'emmagatzematge.
Això ho enviria amb les pestes del 97 i el 2001, amb aquesta porcina clàssica, que les zones immobilitzades es van activar a mesurs de mercat amb el qual l'administració, aquestes zones immobilitzades, comprava aquests porcils i els hi caia destrucció per agilitzar aquest espai. Perquè al final ara que ens trobem és que les ganges de la zona immobilitzada, els escorxadors no...
no ho compren els que et poso, perquè només pot anar en un mercat molt reduït. I també que Saltiberi ha recordat que fa temps que el sector demana una actuació davant de la fauna cinegètica per tal d'evitar casos com els produïts. Per això creu que l'actuació sobre la fauna cinegètica no es pot aturar només amb la contenció de la zona del focus i que s'ha de treballar per erradicar algunes sobrepoblacions, volíem dir, a tot el país.
Més qüestions. Un 46% dels usuaris de patinet a Lleida no porten el cas posat i només un 7% tenen assegurança. Són dades del RAC que diuen també que més de la meitat dels ciclistes i dels usuaris de vehicles de mobilitat personal se senten vulnerables quan circulen.
Amb mig miler d'enquestes i 1.400 observacions realitzades durant el mes de maig de 2025, el primer baròmetre del RAC sobre la mobilitat ciclista i dels vehicles de mobilitat personal a Lleida evidencia que les principals assignatures pendents són l'ús del casc i les assegurances. A més, un terç no disposen de cap mena de carnet de conduir, fet que els obliga a utilitzar aquests mitjans de transport, tal com explica Max Zanyartu, responsable de projectes de mobilitat del RAC.
Un element important que quan els preguntem per què utilitzen aquests dos modes de transport en el cas que tinguin un vehicle privat per fer el mateix trajecte, prefereixen fer el desplaçament amb la bici o el BMP, principalment amb la bici per un tema de rapidesa, per un tema de velocitat, s'estalvia en temps, i en el cas del BMP per un estalvi de diners. Si bé també és cert que la rapidesa també té un pes important en l'estalvi, en l'ús d'aquest mode.
Una de les sensacions que reflecteix també aquest baròmetre és la vulnerabilitat d'una mal durant la circulació. Cristian Bardagí és el director de l'àrea de mobilitat. La vulnerabilitat, sobretot, l'expressen amb aquestes manques de comunitat de la xarxa i els punts d'intersecció i de crulla, i amb la relació amb la resta d'usuaris. La convivència entre bicicleta i patinet al mateix espai no sempre és senzilla i són...
velocitats diferents en un mateix espai, quan es troben el carril bici, i això també genera aquesta sensació de, ai, no vaig, no vaig cómoda. I és aquesta suma de factors el que dona aquesta sensació de, no vaig del tot cómoda. I per això la principal reclamació dels actuals usuaris ciclistes i patineta a llira és, ostres, si poguessin tenir més xarxa dedicada, aniríem millor.
Per això, el RAC aconsella donar continuïtat a la infraestructura actual, que té 71 quilòmetres de carril bici, i solucionar els punts conflictius detectats en cruïlles i rotondes. I avui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. A les 11 del matí, a la sala de fer-te per l'any de Lleida, s'ha celebrat l'acte institucional on un grup de persones amb discapacitat ha negat un manifest. Ens omplia el nostre company, Arnau Vila, de Muna FM.
Un manifest que dut el lema, no ens deixis fora, volem participar, tenim molt a dir i hi ha molt per fer. La Cristina, una de les persones encarregades de llegir el manifest, ha locutat un fragment aïmunt. La etiqueta de discapacitada, jo no sé discapacitada, tinc mans, peu...
I tot el que tinc no em falta res i si puc fer les coses per mi mateixa. Marta Vidal, de l'associació AIEM, ha destacat el dret a la participació en qualsevol aspecte social. Aquest any s'ha escollit el tema del dret a la participació
en un sentit molt ampli, participar a la comunitat. En aquest sentit, el manifest recorda que participar plenament a la societat no és un privilegi, és un dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat.
I una darrera qüestió. Mollerussa també ha commemorat aquest matí el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, en aquest cas amb un acte conjunt a la plaça major impulsat per les entitats del territori. L'objectiu de la jornada ha estat visibilitzar les barreres que encara de dia d'avui pateixen i reivindicar també més recursos perquè totes les persones puguin viure amb autonomia i accedir també a una feina digna. Una qüestió que ens apropa a Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa.
L'acte organitzat per a CUDA, Maspitz i Loe, l'Associació per la Salut Mental del Pla d'Urgell i la Llar Terres de Ponent, ha inclús la lectura d'un manifest on s'ha exposat diferents reivindicacions. Entre les demandes destaca la necessitat d'oferir itineraris laborals reals i compatibles amb els horaris dels centres ocupacionals, així com posa fi al col·lapse dels centres especials de treball que pateixen infrafinançament i falten places. En parla una membre de la CUDA, Pilar Bunyales.
El que volem és que la gent amb discapacitat tregui aquestes barreres que posen la societat i pugui tenir treball. Treball adaptat, però no som diferents els més. Podem treballar, podem fer el que vulguem i tenim els mateixos drets. Tenim ganes de treballar, tenim ganes, il·lusió i podem fer-ho tot.
Si ens donen l'oportunitat, són capaços de tot. També s'ha posat en relleu que més de 3.800 persones amb discapacitat intel·lectual continuen sense poder accedir a recursos residencials, fet que impedeix un projecte de vida ple. A més, han reclamat una millor accessibilitat al transport públic, més serveis d'atenció primària adaptats i una mirada que tingui en compte les especificitats de les dones amb discapacitat. Durant l'acte, els participants han simbolitzat les seves aspiracions enganxant desitjos i missatges en unes cadenes que representaven les barreres que volen trencar.
Gràcies a Karen i gràcies també a Arnau Guillem.
Doncs som-hi amb aquesta tertúlia d'actualitat, una tertúlia que avui condueix la Karen Alfonso, que dèiem el sumari. Hem dit que ja m'agrada que parlarem molt d'agricultura, però mentiria perquè passa allò que quan ho portem a les tertúlies, als mitjans no especialitzats, o que no és habitual, doncs normalment no és per bones notícies, no Karen?
Doncs exacte, no és per bones notícies perquè avui encetem la tertúlia amb un tema que està generant preocupació, com dèiem, tant a Catalunya com a l'Estat i és la detecció d'aquests dos casos de pesta porcina africana en senglars que s'han trobat a Collxelola. Una malaltia que és molt contagiosa al porc però que direm que no afecta a les persones però sí que pot tenir un gran impacte en el sector porcí.
Fins quin punt ens inquieta el sector de Lleida? Parlem d'un territori amb milers de llocs de treball vinculats a granges, a escorxadors, a transports, a indústria, a carni, en aquest cas. I a més, no només parlarem d'això, d'aquest virus, sinó també perquè aquest dilluns mateix a Lleida vam veure un altre element del malestar creixent al món agrari, que va ser la tractorada de protesta contra les zones de pa, amb una immobilització molt contundent que va col·lapsar carreteres i va posar de nou sobre la taula el debat sobre la pressió reguladora que pateixen
Els pagesos. Tot això en parlarem, en parlarem de més coses i comencem ja, en parlem avui amb els nostres tertulians. I ja saludo a l'Anna Gómez, subdirectora del diari Segre i col·laboradora a RACU i a TV3. Molt bona tarda, Anna. Ara sí. Ara perfecte. També tenim el Francesc de Dios, CEO de Teleponent. Molt bona tarda. Hola, bona tarda.
I com no, un convidat especial avui és que tenim el nostre expert en llei de natura i no volíem deixar-lo de banda, el Fran Balanyà, col·laborador del nostre programa, presentador del nostre programa, expert en llei de natura, no sé, tots els títols que vulguis ficar-te, Fran. Bona tarda a tu també de nou, que ja portes un moment parlant aquí al programa.
Natura, però és agricultura. Agricultura, sí, sí. El mateix paquet, com viuen en el mateix espai, perquè són coses diferents. És el millor. És que no sé per què em fiqueu amb ella, la tertulia. Em fotem. Perquè cadascú aportarà el que és bo en aquest cas. I tant, i tant. Comencem una mica...
En parlant de quina és la sensació que estava en aquests dies? Estem parlant de por, parlem de prudència, parlem una mica potser d'exageració mediàtica sobre aquests dos aspectes, sobretot parlem de la pesta porcina africana, com està afectant i com des dels mitjans podem portar això d'una manera que no sigui, en aquest cas...
No, no, alarmista no. Jo crec que la paraula és pànic. És a dir, jo recordo perfectament les altres crisis del 97 i del 2001 que van destruir bona part del teixit productiu i de moltes granges de Lleida i les sensacions de pànic cada vegada que hi ha
Un cas de perste porcina, encara que sigui a Romania o Alemanya, tot el sector productiu de Lleida tremola. Pensa que Lleida capare més del 50% de la producció porcina de tot Catalunya i és líder arreu d'Espanya, és on hi ha la llotja que marca el preu del porcí. I jo crec que l'última vegada que vaig mirar em sembla que eren 10 porcs per habitant a Lleida.
i un volum de granges absolutament mitjanes i grans de les més importants de Catalunya que dona feina a moltíssima gent i que per tant estan en pànic perquè és veritat que ara està acotat a la zona de Collserola però si tu refredes Collserola es ternude tot Catalunya i evidentment l'exportació que és el més important doncs està absolutament pendent que aquest virus no s'escanvi arreu de Catalunya per tant és més important que mai extremar les mesures
Perquè això sí, és a dir, la pesta no està en mans de ningú evitar-ho, perquè desgraciadament el canvi climàtic, la fauna salvatge ja fa molt de temps, que tant la gripe aviar com la pesta porcina són un perill evident. I això no ho podem evitar avui per avui, perquè les migracions de les aus, l'excés de porc senglar, que es fa impossible per reduir-ho, igual que es fa amb els conills, és molt complicat. Però vigilar les granges, que no hi entri ningú, que no hi hagi d'entrar, això sí que està a les nostres mans.
i, per tant, que no arribi a Lleida, evidentment és lamentable a tot Catalunya, però que no arribi a Lleida a la pesta o a algun cas de pesta és vital perquè Lleida, com a sector per si, pugui mantenir aquest liderat i no arruïni a milers de persones i als llocs de treball que això comporten. Francesc, no sé què... Franc, què teniu a...? Quin, el de Dios o és el Valencià?
Has vingut aquí a Portana, d'entrada? Sí. Aviam, aquesta crisi cinegètica ja és el resultat també d'una gestió complexa dels porcs cenglars, dels conills i d'altres espècies invasores i posa sobre la taula que evidentment cal una gestió del món de la natura i inclús un canvi de paradigma perquè venim d'un...
d'unes pràctiques que volen preservar amb tota legitimitat les espècies, la biodiversitat, però hi ha un punt en què sobrepassa aquesta barrera i l'estem trobant, per exemple, amb l'excés de porcs senglars, de conills, d'algunes espècies invasores que ens trobem a Catalunya i aquest problema sí que s'està agafant d'arrels, s'està aportant tots els mitjans possibles per...
per acotar aquesta zona on s'han detectat aquests senglars afectats, però és evident que ja estan patint a la Catalunya Central, on a Vic també hem de recordar tota aquella zona, també hi ha molta granja porcina,
I crec que la col·laboració entre diferents administracions, inclús crec que han arribat un equip vingut de Brussel·les, si no m'equivoco, avui per treballar conjuntament és la clau. Són inevitables aquesta mena de crisi, però sí que es pot treballar. Això és com el tema dels incendis.
Com podem treballar per evitar encendis? Una gestió forestal eficient, en el cas de la grip, que sempre és lamentable que passi, sigui aquí o sigui, com ha dit l'Anna Romania, doncs ens hem de posar tots mans a l'obra perquè no torni a passar.
i invertir recursos també en la investigació. Avui m'ha semblat llegir a l'avantguàrdia que investigadors per crear una vacuna alerten que no s'aporten més diners per la investigació perquè no s'haurà compte. Escoltes aquestes declaracions i et quedes una mica al·lucinat.
També m'he quedat una mica perplexi al ja veure teories conspiratives que diuen que hi ha un centre de recerca a prop de la zona d'aquest focus de grip, que ja comencem amb aquest rotllo conspiranoic de que potser se'ls ha escapat el virus. En fi, cal ficar ordre i els mitjans som els primers que hem de filtrar la informació perquè la gent rebi el que realment està passant d'una manera gens sensacionalista. Home, el Ferrera es deia, ho explicava la tertulàtera de la Karen també,
El dilluns hi ha una connexió amb un senyor, clar, la sexta, el rojo vivo, que deia, no se sap encara el focus, però no descartem un atac biològic, jo crec que deu ser això, perquè han volgut fer mal a l'economia, això és la guerra del segle XXI, no descartem Rússia, i dius, home, abans de llançar totes aquestes coses tan gruixudes, deixem potser que facin la feina els que toca.
A mi sí que... Però necessitem saber ja el focus. Necessitem saber perquè ahir, precisament, en Lleida Natura, parlàvem amb la Carol Aixut, parlàvem del tema de les epes, però li preguntava també a aquesta responsable de Medi Ambient, Donia Pagesos,
que si no els preocupava, o ho havíem parlat i ho havíem manifestat al govern, que s'ha de fer, que des d'aquí ho aplaudim, doncs volen erradicar aquest focus concentrat a Colxerola, però si no es l'entrepa, potser ha anat fent de vector, por senglars,
I recordem que aquest és un virus molt resilient, que a diferència de qualsevol altre virus a l'exterior és mort, segur que quan un contagi a una altra persona i li passa el virus, doncs si aquest està un temps a l'exterior mort i per tant ja no hi ha aquest contagi. En el cas de la PPA això no passa, aguanta en molts espais. Imagineu-vos una cagada, literal, que trepitja un ciclista, doncs va a exportar allò, no?
Clar, recordem que la PPA, abans ho deia l'Anna, ve de l'est. De fet, estava a Rússia, passava a Polònia, però el focus important, com molt bé deia, era a Romània i anava a provar-se fins aquí a Europa amb un pànic, perquè jo si utilitzo aquesta paraula també, com ella, pànic, que crec que era Bèlgica, si no ja m'ajudaràs, que trien l'exèrcit, però no ajudar a mirar.
a matar amb fusells de salt els ports cenglars per carregar-se la PPA. Perquè imagineu com és aquesta malaltia de classe A, és a dir, de la que comporta més preocupació i risc segons la Unió Europea, que jo, clar, veient tota aquesta trajectòria que fa el virus, no jo,
Totes les organitzacions agraris dient compte, perquè va arribar a França, que pot tornar a saltar. Com va passar amb la dermatosi? Com va passar amb la dermatosi nodular? Per tant, i és el que preguntava jo, aquest trajecte de Girona, que és la zona més altament poblada de Girona,
estem mirant allà que no trobem, perquè si dediquem tots els focus només a Collserola i allò no és un entrepà o qualsevol altra cosa que hagi arribat de forma aïllada, potser és un porc que va arribar aquí, no ho sé, especulo amb coses que no parlem de guerres biològiques, potser va arribar un porc que aquí va fer el contagi
però els excrements que han quedat al camí hi ha focus que allà queden i en un lloc amb més densitat llavors això no parem i ja perquè quedi clar
Això no és un problema de colisserola. Ho deies molt bé a l'anís i Karen, però que hi havia gent que els va costar entendre-ho. Això és un problema de tota Espanya, no només Barcelona-Catalunya. Recordem que el que marca la normativa és que amb aquestes malalties, de la nit al dia, se frenen les exportacions, d'acord? Per això fa temps que el sector demana allò de la regionalització, que quan hi hagi aquí una afectació i tu puguis acreditar que allò està localitzat en un punt concret, doncs que no es vagi afectat a la resta, d'acord?
Ens diu el govern que ja estàvem treballant, que algú diu que sí, mercats importants, però jo fins que no estigui firmat i m'ha dit que els ports hi van, no m'acaba de creure perquè jo entenc, per exemple, la Xina,
que va patir tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, per la PPA, que també explicava aquella portada històrica que el porc aconseguia que se li paguessin els productors a la llotja Mercolleida l'històric preu de més de dos euros per quilo. Això no havia passat mai i era perquè Xina estava patint PPA, perquè els fatava carn, també estava a Alemanya, i ja han viscut aquest pànic.
I la gent del sector sap el que suposa la PPA. Jo, a vegades, li apunto a la gent. Tu, Francesc, si fossis la Xina, t'enfiaria 100% que un altre lloc et digués... Sí, no, ho fem bé, en principi no en tenim. Doncs he aixecat la maneta, no ho he pogut veure, perquè precisament he llegit que...
contràriament al que pugui semblar, hi ha una mena de solidaritat amb tot això i unes garanties que aquesta carn és segura. És a dir, inclús la carn afectada d'aquest virus no ens pot afectar. Això segur, però no és el problema de la ingesta, és que aquella, si és amb un altre animal, que se'n facin, passi al porc. No, no, pels humans i resta d'animals, que no siguin porcs i porcs senglars, zero. El problema és per ingesta o per estar al costat.
Per això, pel que puc entendre, i no soc un expert, jo crec que el que han pogut patir altres països com Xina, com has apuntat, hi ha una mena de solidaritat en no aturar-ho tot, en no aturar la maquinària, perquè com bé esteu apuntant, això serà un desastre econòmic amb aquesta baixada de preus que hi ha hagut.
a Mercolleida. Per tant, ara és el moment també que els altres països aportin aquesta confiança en aquesta tradició que tenim nosaltres d'exportar bon producte i de trobar, com bé dius, també el focus d'on ve.
Home, solidaritat amb la Xina, no em busquis, eh? És a dir, la Xina és la primera que ha tancat el mercat de forma immediata. El problema aquí, mentre no s'extengui, i esperem que no s'extengui, és el fred de les exportacions, perquè a Europa encara no hi ha limitacions.
però a la resta del món, que és el més export a Lleida i la resta del conjunt espanyol, però no oblidem que Catalunya i Aragó són els principals productors de porcí d'Espanya, doncs el problema és les exportacions. Tant als Estats Units com a la Xina i a altres països que no són europeus, està absolutament vetada des del primer dia en què es va declarar la pesta porcina. Ara el que s'intenta és la regionalització, com bé has dit,
i això podria ser que es aconseguís a no més llarg termini, perquè com heu dit també i hem insistit, tots els mitjans de comunicació són tots els experts, és que no hi ha cap perill que la PPA passi a la carn i per tant al consum humà, no hi ha perill, però clar, davant de la por que qualsevol paper, qualsevol rastre pogués extendre la pesta, doncs les exportacions estan absolutament bloquejades, a excepció d'Europa, que sí que encara els mercats estan oberts.
Aquest és el problema. Ja tinc la Xina, és la principal compradora de porc espanyol i, per tant, és el principal mercat que hem de cuidar, però que avui el mercat està tancat. Després, en quant al que dèieu de Collserola, és veritat que el problema està focalitzat a Collserola, però jo insisteixo en el que he dit al principi.
el virus com aquest, com la Covid quan va passar, com la grip aviar i com tant dels virus que hi ha hagut des de temps immemorial des de la pesta espanyola del 1917 o la grip espanyola del 1917 és molt difícil d'evitar-ho però el que sí que podem, el que ha canviat el món és amb la solidaritat de les persones
l'incivisme. Tu l'altre dia vaig veure a TV3, al migdia, el dia que havia tancat Collserola, que la gent se saltava les barreres per anar amb bicicleta i a peu, com si res. És a dir, si ell diu prohibit el pas, és igual que no hi hagi un mosso d'esquadra prohibint i multant, però és que ja és de civisme no passar, perquè tothom sap
o almenys tothom sap amb dos dits de front, i si no s'informa, que amb les petxades, amb les sabates, o les rodes dels cotxes i dels camions, o de les bicicletes, és la forma més habitual de contagi. Si tu saps això i saps el perill que comporta l'economia del teu país, per què no vas a caminar cap a un altre lloc? I si no ho saps, doncs no ho saps, però quan veus un lletrero i te'ls saltes, això és molt bèstia.
Ana, però això, perdona que talli ja, jo absolutament d'acord amb la reflexió que fas, però soc molt pragmàtic. Jo sé que hi ha molta gent, perquè només cal que hi hagi un despreocupat, un que passi de tot, ho sàpiga o no, perquè el programa s'accentui. Jo ho estava veient, amb aquella connexió en directe que feia a TV3. És que a més a un home li van dir que va passar bé tot, va continuar caminant, com si sentis ploure.
I, evidentment, qui ho fa malament és aquest home, com tants altres, perquè també van veure algun ciclista, etcètera, etcètera. Però, i des d'aquí, faig una crítica superoberta al govern. Portes tot un exèrcit d'home i no ets capaç de posar un tio a cada entrada de collxerola amb el risc que suposa? Perquè tu estàs reconeixent que és risc màxim i penses que amb una cinta n'hi ha prou? Ara, quan jugo a un partit de futbol fem un desplegament de policies, però el que convingui. Però tu saps quan ets colxerola, eh?
Tu saps el que costa? Tindré un... Segurament menys que un Barça-Madrid. No.
Des de Sant Cugat a Serranyola a Collxerola és inabastable. No pots tenir una persona cada metre. No, no dic cada metre. Jo dic com a mínim a les entrades o que tu vegis que allò és més que una cinta. Ja, però si els agents rurals ja estaven allí i la gent passava com si sentís ploure... I a veure, que això és una anècdota. No, però...
Sí, sí, que sí, però no poden multar, m'entens? Bueno, però poden retenir i cridar a qui pot multar, és el mateix que amb un control d'alcoholèmia. Si et paris a Lleida Ciutat, els Mossos te criden a l'Urbana i no hi ha cap problema per això. Ara, per aquest primer sector econòmic de Lleida...
No fiquem ningú, de veritat. Dels mals que té l'administració, que són molts, jo aquest el veig el més nimí. I una altra cosa, et diré, de la mateixa manera, és a dir, que el ciutadà de peu sigui incívic i no sigui conscient del que això signifique un ciutadà de Barcelona per la economia de Lleida, o de Vic, o d'Osona,
o del conjunt de Catalunya i Espanya, ho puc arribar fins i tot a entendre. Però el problema està també a les granges. És a dir, l'incivisme no s'acaba amb aquests ciclistes o amb aquests vianants. El problema per arribar a les granges és les persones que entren i surten a les granges que també han de tenir un alt nivell de responsabilitat per evitar que això passi. Els veterinaris, és que hi ha estat l'ampista que va arreglar una llum que s'ha espatllat en una granja, vull dir...
si volem frenar la Pesta Porcina s'han de tancar les granges com si fossin presons jo recordo perfectament el 97 que vaig veure matat-ho si no s'acopes de martell que és una cosa que impressiona però que era absolutament necessari perquè si no s'anava tot el sector a la merda i creieu-me que la responsabilitat ha de ser de l'administració la primera però jo en aquest cas concret del que estem parlant del 2025 no hi veig un alt nivell de responsabilitat o d'irresponsabilitat
No, no, no. Jo dic a posteriori, perdó. Sí, sí, sí. En aquell moment, el com actua és que hi ha moltes coses, a mi, que particularment del govern, que m'agraden, eh? Això d'actuar l'AUME crec que és un encert. I tant. Perquè cada segon és or per treure focus. És perfecte. Perquè, costa més, som conscients de la gravetat i buscar els recursos que siguin, perquè...
És una alerta màxima. Quan estàs amb alerta màxima, igual que amb la Covid, has de fer el que convingui. I dèiem abans a les notícies que el sector, lògicament, ens ho dia el Rosent Saltiberi, però segur que ha dit a més llocs, a UAU de ràdio, que reclamava, a part d'aquests crèdits tous o a interès zero, ajudes directes al sector. Segurament el que et val l'ajuda
la meitat de la meitat de la meitat que et pot valer l'ajuda, si fiques aquestes persones potser que t'encadraments. No, s'ha de fer com a la fruita, és a dir, ja s'ha fet algunes vegades, tant al 2007, ai, al 2001 com al 97, quan tu has de sacrificar una granja, doncs aquell port te l'han de pagar,
L'has d'enterrar com si fos la fruita quan l'han de retirar i t'han de pagar. És evident que tu perdràs diners perquè aquells bamellons o en la fase que estiguin de creixement, tu al mercat els vendries amb més alt preu, perquè el preu del tocino els darrers anys ha estat força, no direm generós, però sí acceptable.
Tota una camada o dues camades, doncs per molt que et paguin aquella, tu deixes d'ingressar molts diners. I jo crec que l'administració és evident que igual que la fruita té la responsabilitat perquè és una pesta, un virus que no és responsabilitat del ramader d'amagats de mà o de pagar per porc. Això és evident. Jo crec que això ja es fa.
A mi, comentàries abans, evidentment no entrar a les granges 100% d'acord, però també és cert que sempre diem allò que el porcí és el sector més professionalitzat de qualsevol altre de l'agricultura, que ja ho són molt, no? Hi hau més investigació... Molt més, exacte.
amb un servidor que li toca i ha anat no sé quants centenars de granges, ja viu i sofreix les mesures de biosseguretat. Perquè de veritat que si algú no hi ha estat mai, no us podeu fer càrrec de tot el que ells fan fer en moments que no tenim cap mena de virus, però mesures preventives per la biosseguretat. Estan blindades, no? Completament. Estan blindades. Compteu que dels 26 malalties
importants com la PPA, que pot sofrir una explotació de porcs, una granja, de les 26 a 25 els porcs senglars en són vectors. És a dir, que ja fa temps que batallen perquè la vida del que passa amb els porcs senglars no ha afectat les granges i de moment no ha passat. Per tant, entenc que la feina s'està fent bé però el que diuen ara és molt cert.
que amb aquest virus que és altament resilient, doncs multiplicar-les, però que ningú s'imagini que ara els ramaders correran a fer d'allò búnquers contra els virus. Ja ho són. Ja ho són. La vacuna sigui una bona solució, no sé què dius d'altres dos, ho ha dit.
I la vacuna seria una bona solució, però, esclar, necessitem vacunes per tantes coses, tant per a persones com per a animals, que és allò d'inversió-resultat. I suposo que per una pesta que hi ha... No surten els números. No surten els números, esclar. Primer hauríem de trobar vacunes per altres coses i, bueno, hi ha els diners que hi ha. Hi ha massa diners per moltes coses que no tenen cap recorregut ni per la salut ni per l'economia i, en canvi, per allò important, doncs, costa més. Això ja ho sabem, passa amb el càncer i passa amb l'APPA i passa amb altres coses.
I aquesta crisi també posa una mica en portada també els caçadors, que ja porten anys. Torno a ressaltar, no soc un expert, però llegeixo bastant, però posa una mica a l'escaparat el tema dels caçadors, aquestes queixes que han tingut els darrers anys, per aquestes limitacions que tenen entre les franches, els períodes de caça, i que ara s'està reclamant una mica que són necessaris, hi ha aquest debat...
Pensa que la llei és preconstitucional de casa Catalunya. És l'únic lloc que tenim una llei preconstitucional de casa. Jo penso en això, que també algun de vosaltres ho ha citat abans, és una mica com amb els incendis, amb les zones EPES, que també he citat la Karen al principi. Jo crec que hi ha hagut una època, a partir dels 90 i sobretot als 2000,
que ens hem passat una mica de frenada. És a dir, l'accés al bosc s'ha limitat tant, tant, tant, que el que eren els ramats, els vianants, les motos, els cotxes que hi passaven, que feien camins naturals, sobretot la pastura, evidentment, la ramaderia.
La gent ha emigrat a les ciutats i molts pobles estan semiabandonats. Aleshores, si no hi ha explotació rabadera i no hi ha explotació agrícola, els camins se tanquen. Si hi ha de munt, tu prohibeixes qualsevol accés al bosc per tot, des d'anar a plegar bolets a anar amb moto...
i posis un agent rural a cada cantonada perquè no hi pugi ningú, també estàs tancant la possibilitat natural que es facin tallafocs. I ens han passat tant de frenada que ara ens trobem amb uns boscos a Catalunya absolutament excessivament frondosos,
que ara resulta que hi ha massa, massa forestal, perquè tampoc la fusta a Catalunya no s'ha sabut aprofitar com a d'altres llocs d'Europa, i ara ens trobem que l'accés al bosc és absolutament impossible, el que dona com a resultat que el bosc és absolutament salvatge. I d'aquí la...
proporció més alta d'incendis que s'està produint els darrers anys. I ara a córrer, a tallar massa forescal. Doncs jo crec que amb tot estem fent el mateix. Ens passem una mica de frenada amb el nedi natural de preservar-lo i de tant preservar-lo, obliem que qui ho preserva més és el ramader i el pagès i la gent que hi viu. Això és el fonamental que hem de promocionar. Si no, tornem a la gent al camp, que són els màxims preservadors de la biodiversitat, anem pel Pedregà.
La natura s'ha regulat xola al cap de milers d'anys. Nosaltres li hem fet una distorsió, per exemple, amb el tema de la caça de llop i altres animals, històricament, hi ha grans predadors i altres han crescut. És a dir, que sí, la massa forestal és important, però que moltes espècies, cavirols també, han crescut per la manca de...
de depredadors, que és culpa nostra. Per tant, també el debat és molt complex perquè té moltes arrestes. Jo, Karen, volia d'alertar una qüestió que crec que no en són gaire conscients. I mira, em feia molta gràcia, crec que t'ha molestat de tertúlia.
que Espanya va descobrir dilluns, que això també es afecta bé, eh? La Grisso... Ah, sí, ho deia amb l'altre pilota de televisió. Clar, com un problema que tenen a Catalunya. No, no, això afecta a tothom. I ara els... Quan el teme es volen, allò ens som estranges. Sí. Sí, sí. A més, quan té una frase que em va fer molta gràcia, que és... Poserte que esto nos ha cogido con un gobierno no independentista...
perquè si no, com no s'havien ajudat i no haurien pedit d'ajuda. En fi, allà no hi ha tragués. Que tindrà a veure, saps? Jo, del Marcos Llorente i el que no es fumiguen i les teories conspiranoiques i ser els mitjans de comunicació de la caverna, jo pràcticament passaria de parlar-ne, perquè no m'ho posarà molt de cap. No, no, sí, sí. Però bueno, t'ho dic perquè a vegades algú diu que ho ha sentit allà, doncs que ho hagi sentit allà,
Mira que entrevistava amb un ramader català, el fill de Rosent Saltiberi, per cert, que la citava, que és membre de la Junta Rectora de la Federació Cooperativa i Sagrari de Catalunya, i ell va arribar a dir, amb tots els contests de julians, sisplau, comenteu-vos-ho una mica abans de fer una entrevista. Perquè van començar a opinar tota la taula, i de veritat que allò, o sigui, van posar la pota, si està penjat, és que val molt la pena recuperar-ho per veure com no s'entenaven de res,
I anar allò improvisant i dient barbaritats amb un tema que és tan sensible. En fi, mireu si és sensible. Vull donar aquesta dada perquè no sé si l'hem dit massa o si ja ha comentat. Tampoc tinc clar que sigui 100% així. No sé si s'ha modificat o no, però diria que per tornar a la normalitat, és a dir, que se'ns declari lliures de PPA oficialment a tot l'estat, crec que hauria de passar, Anna, si no m'ajudaràs, un any sense que s'està actin cap focus.
Un any, me sembla que sí. Ara t'ho comprovaré, però em sembla que és un any. És un any. Per tant, la pregunta inicial que feia és que ara ja és pànic, perquè un any és immens el temps, d'acord? És immens. L'estiu de l'any vinent, que és quan, per exemple, es venen més car de port, quan la curva de vendes és molt més elevat pel tema del turisme, etcètera, etcètera, ens el mengem amb patates. Llavors, que aquest compte enrere comenci ja...
Però no en som conscients de la veritat perquè ara sí que toca focalitzar-se en frenar això i que no s'expandeixi. Però que ningú es pensi que quan no trobem un focus en dues setmanes, tots tranquils. No, no, tocarà ser gaire valent. Insisteixo, i tant de moment equivoqui i crec que es mereixerien un carrer a cada poble i ciutat del país si el govern aconsegueix allò de regionalitzar i que ens permeti portar carn
a molts llocs, tant de bo, eh? I nosaltres amb el que hi conviqui ajudarem. Però sé que és molt complicat. No penso pas que no siguin capaços o que no en tinguin ganes, però que siguem conscients que és molt complicat
i que ve una època duríssima per aquest sector que és de referència, que és el primer sector econòmic, no de l'agricultura de la maderia, sinó el primer sector econòmic de tota la província de Lleida, i per tant, i darrer truc, ens afectarà a tots, encara que tinguem o no familiars amb aquest món, perquè tothom, d'una manera o altra, està connectat econòmicament, i l'efecte dominó aquí a casa es notarà.
Jo espero que no sigui tan dramàtica la situació, que és de pànic avui, sí, però jo crec que amb les mesures que s'estan adaptant, a veure, potser la realitat em contradiu d'aquí vuit hores, i en lloc d'aquests vuit casos que has dit dos, doncs sembla que ja estan confirmats els altres. Sí, són vuit. Són vuit, sí.
Em sembla que són 8 ja, però jo espero que les mesures que estan adoptant facin que ni a la zona d'Osona ni a Lleida hi hagi casos de pesta porcina, perquè s'ha detectat molt aviat i el focus s'ha centralitzat molt a Collserola i per tant podria ser que tinguéssim sort i per tant que la crisi no fos tan bèstia.
com les anteriors que ha patit Lleida. De totes maneres, una cosa que has dit del periodisme, que crec que sí que seria una reflexió, nosaltres que ho som, que hauríem... És a dir, els periodistes, en definitiva, a vegades no sabem res de molt, perquè sabem una mica de tot, i tu potser ets especialista en media natura, però la majoria no som especialistes de res, i ens hem d'informar de tot abans de transmetre-ho als oients, perquè nosaltres només som això, uns transmissors entre la realitat...
I la notícia. I per tant, abans d'obrir un micro o escriure quatre línies en un diari o sortir en un telenotícies, un periodista té l'obligació d'informar-se. I és veritat que sents cada cosa que t'agafa ganes de fer-te metge, m'entens? Perquè dius, mare de Déu, com hem arribat amb aquesta... Però ja fa tant temps que passa això. Amb el procés jo vaig sentir vergonya de molts companys...
perquè, és a dir, quan tu veus, doncs penses, hòstia, tu, el que m'han explicat de la història de la Segona Guerra Civil, de la Segona Guerra Mundial o d'Alejandro Magno, és que no deu ser veritat ni el 10%, perquè si tu el 2018 vas veure amb els teus ullets el que passava i segons quins mitjans de comunicació ho distorsionen la realitat tant que no té res a veure, ara imagina't amb el sector porci, que la major part de gent no en té ni idea, perquè això només ho dominen la premsa especialitzada, l'economia, especialment de l'Eida i d'agricultura...
i dius les ruqueries que es poden arribar a dir, i per tant jo crec que tenim una obligació moral, també legal, que a vegades la gràcia que té el periodisme és que té una obligació legal, cosa que no tenen les xarxes, ni els youtubers, ni aquests empestadors de notícies a través de les xarxes, nosaltres tenim una obligació moral i legal de dir la veritat i acostar-nos amb ella, per tant, abans d'obrir un micro i de sembrar un pànic de coses que no són la realitat, caldria que molts periodistes anessin una estoneta al racó de pensar. Sí.
Precisament hasta el conseller Ordeig no volia donar xifres exactes perquè no eren exactes i ens ho deia justament nosaltres el diumenge, que tinguéssim cura de què és el que... L'alarma i extra, de l'alarma a la exageració de dir...
A més, el preu no s'ha notat amb res, perquè penseu que la majoria del porc és embotits o derivats o coses que s'amagatzemen, que ja fa molt temps que estan elaborats, i d'altres es poden amagatzemar amb càmeres o amb frigorífics durant molt de temps i que la carn no té cap perill per consumir-la, cap, ningú. I, per tant, el preu del porcí, de moment, s'ha regulat una mica a la baixa, però tampoc de forma exagerada, cal esperar una mica...
per sembrar el pànic a la població. De moment, alarmes, sí. Pànic en el sector, sí. Ara, rasgar-nos les vestidures de que ens anem tots a la merda, no.
Us vull plantejar un altre punt, perquè justament... Digue, dis, pren, dis. No, no, que jo dic duríssim. De ner, sí, sí, en aquest cas. No ho sé. Justament avui el Partit Popular, i dilluns ho feia Junts, han criticat, per exemple, que el president de la Generalitat, Salvador Illa, no estigui aquí quan s'haurà decretat aquesta alerta sanitària i segueixi a Mèxic. Què creieu que és un gest de confiança? Desconexió davant la crisi?
A mi això em passa com amb el Carles Mafón. Més igual on era. El que sé és que no era on havia d'estar. Si ells en enfia els responsables d'agricultura, que a més crec que l'Ordeig deu saber bastant més del sector ramader que el propi Illa, doncs a mi, si es fan les coses bé...
Tant me fa. Si a Mazón, a València, quan el barranc del Pollo es va desbocar, doncs s'haguessin pres les mesures que calia, a mi a Mazón com si volia estar la Xina comunista, m'entens? El problema és que no es fan les coses bé i ell no hi era. Ara, si ara de moment les actuacions s'estan seguint i el protocol també, tant me fot, tant sigui el Salvador Illa.
Mira, l'Anna no està aquí als estudis 2 a 1 i mira quina aportació, és a dir, t'ho vull dir que al final... L'important és estar al capdavant i prendre les decisions que et toca com a president de la Generalitat. I l'Òscar té molts anys batejant el territori, coneixent el sector, és a dir, i no es pot comparar... Tant és així que li diem Òscar, el conseller d'Agricultura, que et passa molt. La confiança... Perdoni, eh? Perdoni si m'estàs escoltant, eh?
No, però vull dir que al final la connectivitat té això, no? I al final delegue, és un president delegue i té els seus càrrecs de confiança, precisament, és conseller, l'Òscar Ordeig, i no podem comparar el cas de Mazón, que no ha quedat clar, però tot és Vox Populi el que va passar, doncs...
No, no m'ho he posat a mena d'exemple de que si es fa el que cal, no cal ser allí. El problema és quan no es fa res i ningú pren cap decisió. I ja està. I tenim la sort que és un conseller que ve de cirgar moltíssim amb el sector primari, que se'l coneix perfectament, un servidor on pot donar diversos exemples, que a més estan penjats als podcasts, perquè amb temes agraris sempre ho ha portat ell.
Més que ell, segurament ningú dintre del govern ho sap i la gràcia és saber quan hi confia ella, però que això no ho podem saber, però estic segur que el conseller és ara mateix el millor per dirigir el cotarro. No, i encara que ell no sigui un expert, que crec que no ho és ell en si,
el que sigui és el seu equip que té i si ell confia en el seu equip i el seu equip doncs està al comandament a primera línia i saben el que fan perquè porten molts anys d'experiència i ell pren les decisions en base al que li diguin ells que per això el paguem doncs no hi ha cap problema Absolutament, absolutament
Però això ja és la lliga política. La política juga en una altra lliga de separacions, d'increpar, i bé, tampoc li hauríem de fer molt cas amb això. Al final també sempre hi ha hagut una mica, no diré rivalitat, però quasi es podria dir com una mica de conflicte sempre en el sector agrari, sobretot en els últims anys ho estem veient molt aquí a Lleida, en el sector agrari amb la política. Vull dir, sempre sembla que hi hagi com una manca d'escolta, sobretot també ficant-me ara en la tractorada que va haver de les zones EPA, justament aquest...
aquest dilluns, manca d'escolta, ells volen que es regui... Però aquests polítics van a lo seu, Karen, ells sempre diuen que sí, ells sempre diuen que si ho arreglarem el proper any, amb dos mesos, amb quatre mesos, es reuneixen, si el polític és bo, doncs i té bon tarannà i sap de què va la política, doncs es reuneix amb tothom, escolta, i després fa el mateix que l'altre, el que li dóna la gana, o el que pot, el que pot amb els diners que té i els pressupostos, m'entens? I és evident que...
I en aquest cas, perdó, i en aquest cas això que has dit s'accentua i de fet ahir mateix a Lleida Natura, a la cara de l'Aixut que deia que fèiem entrevista precisament d'això, a les responsables de Medi Ambient d'Unió de Pagesos, jo li vaig dir exactament el que diu l'Anna, a més accentuat perquè el Ser Zones EPA, zona especial de protecció d'ous, forma part de la xarxa Natura 2000,
que depèn d'Europa i per tant vol dir que el govern si no és molt ruc dirà si ens ho mirem anem a veure com ho fem en el cas que diguin que s'ho creuen els diran que ho enviaran a Madrid perquè és qui li toca interlocutar amb l'Estat és a dir
i Madrid ha d'anar a Europa, que sent que tot és més lent, farragós i tot. Amb això s'ha acabat la legislatura. És a dir, que és un tema que passarà això, i a la Carol li vaig exposar, dic, aquest és un escenari que us heu plantejat, i diu, sí, és el que ens fa por, i és el que apunta que pot passar.
És que, mira, amb això de les zones te pas, és que fa... Fins i tot, si no fes lliure, faria plorar, m'entens? A mi més aviat me fa plorar. És a dir, a França hi ha un munt de llocs on les aus estan preservades, però mai en decrement de l'agricultura. I és igual que la Unió Europea digui que s'ha de preservar les aus, perquè s'han de preservar. La biodiversitat és fonamental per l'existència de la humanitat i pel seu futur.
i per l'agraència ho deixarem als nostres fills. El que no pot ser és que no deixem regar o no deixem conrear llocs per una alosa becuda que fa almenys 60 anys que no n'hi ha ni una o que no l'ha vist mai ningú. No, sí que hi ha, sí que hi ha. Quantes n'hi ha? Jo vaig estar un any buscant-me i em vam trobar cap a la zona del Fes on teníem que fer l'aeroport. De fet, ahir un servidor estava a màs de melons. I vas veure una alosa becuda? Vaig parlar amb gent de 100% de confiança que hi és.
De fet, no sé si sabeu com va anar la història, que quan hi havia aquell conflicte amb l'aeroport, si hi havia allà l'aeroport, es va desestimar, es deia que hi havia l'Osa Becuda, després es va dir que està extinta, però un senyor que havia sentit, Francesc crec que era, que va vindre aquí
La va sentir un senyor acreditat en l'àmbit ornitològic, va entrar, com fan la gent que li agrada això, les entrades al portal on es detecten, perquè ajuden a saber on trobem o no poblacions, i va detectar 4 o 5 mascles, que està encantant amb el moment del festeig.
D'acord, doncs que acostin la zona del festeig i que allà no hi deixin tirar fitosanitaris, m'he semblaria bé. Ara, hectàrees, hectàrees, sense conrear. No. Però jo el que vull dir, Ana, és que entenc que molta gent pugui pensar el que dius tu, i jo crec que, em crec que la pagesia, etcètera, etcètera,
Però cada espècie és un món. És a dir, allò de parlar dels ocells de forma genèrica és molt complicat. Ja trobem, i això ens ho explicàvem ahir mateix, doncs aquesta zona que és zona estepària, que això no ens serveix comparar-ho com feies en França, perquè de Valls d'Aran n'hi ha a Europa...
A patades. A nosaltres ens agrada molt, perquè aquell paisatge és estrany a casa nostra, a Catalunya, però el que és estrany a Europa són les zones estepàries. El que és la nineta dels ulls de deixar-se natura 2000 són les zones estepàries, d'acord? Perquè també hem de tenir la concepció a nivell europeu de protegir els hàbitats i se li delegaven a les regions, a les comunitats autònomes, que detectessin
quins hàbitats diferents tenien per protegir-te una part, d'acord? Això és el que deia la normativa. I les zones excepte París són molt singulars. Allò que, per exemple, a Mas de Melons, a la Timonada del Fest, diuen, no passis quan amb bicicleta i te fiquen la cinta, la famosa cinta que parlàvem abans, i passen els ciclistes perquè ja hi tenen traçat amb aquella aplicació que utilitzen, que és un recorregut molt guai, molt xulo, i passen,
El que acaba passant és que la ganga, de la qual avui, per cert, porta una samarreta a la Mar de Chula, la ganga, que en tenim molt poques parelles, que n'havien arribat a tindre, crec que eren 6 o 8 exemplars, ara no arribem al centenar, bàsicament, en aquesta zona, abandonen els cries i els ous queden no protegits amb la calor que fa Lleida i es tornen, perquè passa un ciclista, d'acord?
Vull dir que a vegades cada espècie és un món, d'acord? I amb totes les estepàries, també, és a dir, ens hem de plantejar que sí, volem regar en algunes zones, però també casualment hem passat del trenta i escaig per cent de boscos i bosquins a Catalunya,
a anar al 70 i escaig per cent. Què vull dir? Que els llocs on estan protegits ha de ser allà. No pot ser en les altres zones que ha hagut abandonament. És a dir, que jo crec que és un debat molt complex, molt de fons, però que té moltes arestes. No, no, no, que no podem parlar per parlar partint de la ignorància, que en aquest cas parlo per la meva ignorància. Però el que tinc claríssim és que l'animal més a preservar
si volem continuar tenint el nostre modus de vida al món rural, és l'humà. I aquest és el que està més en perill d'extinció a les zones rurals de Lleida. Home, això és tan clar. Això ho deia un professor meu, eh? Això ho deia un professor meu, Salvador Martínez, que envia un graç i tot.
El món no sé si l'haurem arreglat, però almenys hem pogut posar una mica de llum a la foscor. Nosaltres hem passat una estoneta. El nostre company Carles Porta. Doncs amb això ens quedem, Fran. Te deixo de despedir, sisplau. Jo li dic gràcies al Francesc de Dios i a l'Anna Gómez per ser aquí amb nosaltres a la tertúlia.
M'he donat 5 segons, Karen? I 10, i 20. Cicle de converses a Lleida, al Col·legi de Periodistes de Lleida, al carrer Comerç número 2, tenim la flamant convidada, la Neus Tomàs, subdirectora del Diario.es, amb la...
I moderarà la nostra presidenta, Laura Alcalde, així que esteu tots i totes convidats. Hi ha una pica-pica, també, després. Això és el que ho trobo. A les 6 de la tarda, us esperem. Amb aquest xicle de converses, que tinc moltes sorpreses fins a finals d'any. No podré venir, però l'aprecio molt. De la teva part. Doncs ara sí, com deia la Karen, toca acomiadar aquesta primera hora. No passa el programa, ja sabeu que nosaltres hi tornarem dins de 6 minutets amb més continguts de proximitat. Fins ara. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida, cada tarda de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres.