Tornem amb més notícies en xarxa. Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Sant Ornemi, segona part del programa, que iniciem quan ara mateix tenim 12 graus a Trem, 14 a Gran Munt i al Farràs, 15 n'hi ha a Rosselló, Alvesa, Mollerussa, Alguaire i Almena, i finalment a 16 en Compartition, Torreferrera, Alpicat i Lleida.
Encitarem la segona hora del programa amb el moment de l'agenda per conèixer per tant totes les propostes lúdico-culturals que podeu fer des d'avui i tot el cap de setmana a les nostres contrades.
I acabarem aquí a l'OES d'aquest dijous amb l'Espai Salut, on avui parlarem amb un membre de l'associació PROSEC, concretament dins del programa anomenat Mais Quevetlla per la reinserció social i laboral aquí a les terres de Lleida. I ja ho sabeu, podeu reescoltar totes les seccions del nostre programa al nostre portal web quan ho desitgeu a www.aquialoes.cat.
El programa Magassin Territorial en xarxa de les Terres de Lleida. No saps què fer aquest cap de setmana? Treu calendari i retolador vermell que repassem l'oferta cultural de la província de Lleida.
Que l'agenda té aquesta qüestió que tant ens agrada, que és també mentalitzar-nos amb el cap de setmana, visualitzar ja, deixar de treballar i desconnectar. Ah, que sí, Txell, Maria i Júlia? Molt bones. N'hi ha que vivim visualitzant el cap de setmana eternament. Jo de junts ja visualitzo. Ja miro endavant. Déu-n'hi-do. Bones, eh, per cert. Bones. Bones a l'altre. Bones, bones. Hola.
Doncs anem a visualitzar-ho una mica més. Digues, digues, Maria. No, no, no, t'anava a dir això. Dic, bueno, comencem, no? A visualitzar i a dir la proposta d'actes. Mira, doncs començarem amb fires perquè aquest cap de setmana a la ciutat de Lleida
s'acull en concret dissabte i diumenge la Fira del Disc, és a dir, que tot aquell oient o aquella oient que ens estigui escoltant i sigui aficionat als vinils i així com qüestions més analògiques musicalment, doncs allà té un punt de trobada amb altra gent aficionada i sobretot també amb una oferta per poder adquirir vinils.
Quan serà això? Doncs, com hem dit, dissabti i diumenge, des de les 10.30 fins a les 2 del migdia i després per la tarda de 4 a 8. A més a més, també podeu aprofitar i en aquell mateix espai veure la Mini Expo Tren de diumenge, que tindrà lloc de 10.30 a 2 i tot plegat està al Pabelló 4 de Fira de Lleida. Molt bé. Molt bé, doncs passem de la plana, si us sembla bé, cap al Pirineu, perquè aquí també tenim una altra fira.
La Fira de Tardor, que es celebrarà també aquest cap de setmana a sort. L'esdeveniment començarà dissabte a les 10 i ahir fins a les 4 i hi haurà la recollida de mostres per al concurs de Ratafia a la carpa del projecte Racocira, que a mi m'ha semblat molt interessant. No sabia que hi havia com un concurs de Ratafia, ho he descobert aquest any i em sembla prou interessant, aniré a mirar-ho.
I a les 11 s'inaugura una exposició fotogràfica sobre la fira al llarg dels anys, d'aquesta fira de tardor de sort. Seguida a les 11.30 d'un espectacle a càrrec de la Sia Estrac i un taller comentat de Quine M. Cordé a la plaça Major.
La tarda inclou tallers infantils i de natura, ballades de sardanes i acabaran concerts. A les 6, concert de rumba blanca al carrer Major i a les 8 tenim l'actuació de The Classic Rock Show a la plaça Major. Pel que fa el diumenge començarà a un quart de 10.
amb una jornada tècnica sobre la llana en l'agricultura al Consistori de Sort, seguida d'una mostra d'ofici de la llana al terra ple entre les 10 i la 1. Recordar també que, clar, que normalment la Fira de Tardor el que hi havia era tot el tema de les ovelles, però aquest any, òbviament, no pot ser.
I, a més, el diumenge a les 11 tindrà lloc una cercavila musical sortida de la plaça Caterina Albert i, paral·lelament, un tall infantil al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. M'interessa. Què? M'interessa. T'interessa, sí. Molt. I, a més, hi ha un espectacle de trapeci... Ui, ui, espereu, com ho dic? Andangere...
que tancarà el matí, i un vermut musical a dos quarts de dues a la plaça Major. Què us sembla? Estupendo, Júlia, però jo tinc una pregunta per tu. Tu has tastat, suposo, la ratafia?
Sí, l'he tastat, però no he participat com en el concurs. No he fet com tast de diferents. I em sembla com superinteressant perquè pot participar la gent del poble, també. I em sembla com, no ho sé, clar, jo a Barcelona no ho tenim, per exemple. Són molt de ratafia o què? Sí. A mi m'agrada molt. Sí. Però clar, cada ratafia és un món. Sí, clar. Hi ha gent que a propi diu, no m'agrada. Bueno, això són com... Cada família. Sí, sí. Sí, sí.
Però bé, la veritat és que jo, per exemple, vaig anar, no és àrea metropolitana, però és fora de Lleida, diguem-ne, vaig anar a Olot de Vacances fa un temps, i hi havia també el típic mercat, que diem també nosaltres molt aquí a l'agenda, d'artesania, productors locals, etcètera, i hi havia diverses parades de productors de ratafia.
I és curiós perquè a mi em van semblar com diferents a les del Pirineu, tot i ser com marques, diguem-ne, més oficials, per dir-ho d'alguna manera, tenien com marques diferents, o sigui, una miqueta en aquesta línia que a cada casa es fa una,
Jo crec que dintre de les regions també canvien les coses, però està molt bona la ratafia. Més coses més. Més propostes. Canviem radicalment de tema i de lloc. També anem fins a Mollerussa perquè acollirà des d'avui i fins diumenge la 18a edició de la Mollerussa Land Party. Per tant, també canviem completament de tema.
Què és la Mollerussa Lamparty? Doncs una gran trobada de videojocs, tecnologia i cultura digital que reuneix a gamers i aficionats de totes les edats. Quan serà això? Doncs des d'avui fins diumenge als pavellons en plural de Mollerussa.
on s'instal·laran xarxes, ordenadors, consoles i àrees específiques per tornejos i activitats paral·leles. És un món, això, de l'Sland Party. Jo reconec que és un món a pare. Per mi, he desconegut totalment. Però ja has anat? Has trepitjat algun Alan Party?
Trepitjat, no, però sí que sé el que s'hi fa, no? I veus les típiques imatges aquelles de molta gent, com si fos una oficina molt gran, mirant-nos a la dada. Fricca, és molt fricca, sí que sí. I és com un tema, bueno, per mi és un món desconegut. Però bé, sí que us direm que hi ha competicions, per exemple, com els tornejos de la League of Legends, el Valorant, el Counter Strike 2, el Fall Guys o el Team Fight Tactics, que...
suposo que deuen ser molt concorregudes també. A més... No jugues molt a aquests videojocs, entenc. No, no. Si haguessin fet la notícia fa 5 anys, haguessin dit els mateixos jocs. Podria ser, podria ser. Jo reconec que no soc d'aquest àmbit. Jo alguna vegada el Falgais he jugat, però els altres no... No hi soc gaire, de jocs online. A mi m'agrada jugar jo sol, i ja està.
Molt bé, molt bé. Us direm que si aneu a la LAN Party, sembla la pel·lícula de la LAN, no, si aneu a la Mollerussa LAN Party, ara, també trobareu tallers xerrades sobre tecnologia i intel·ligència artificial, una Game Jam per crear jocs en temps rècord i espais de comunitat on compartir experiències amb altres aficionats. La inscripció per participar encara està oberta.
Tot i que la pàgina guapa assenyala que la plataforma ha tingut alguns problemes tècnics i que l'obertura d'inscripcions ha estat ajornada temporalment. Pel públic en general, que ho vulgui anar a veure així per saber una mica què s'hi fa, com dèiem abans, també es preveu una zona e-games oberta on poder participar com a visitant, també veure les competicions i descobrir el món dels esports electrònics i les noves tecnologies.
Aquesta edició, a més, reafirma el caràcter de la Mollerussa Lamparty com a referent a Catalunya en matèria de trobades gamer i tecnològiques. Per tant, una cita per a tots els amants d'aquest àmbit. És la cita de referència a Catalunya, diria, no? Ara no sé si hem tirat a la piscina, però estarem en uns nivells, com a mínim les darreres edicions, que era una fira molt potent.
Més qüestions. Aquesta, de fet, la proposta que us fem ara no és exactament d'aquest cap de setmana, però com que estem parlant d'aquesta tardor i també el que volem és proposar les activitats, dir-vos que l'oficina jove del Pallar Sobirà presenta els tallers de tardor, anomenats Sobirà i Jove, que tindran lloc al llarg del mes, a sort.
El calendari inclou un taller de croquetes, el dimecres 5 de novembre. Ja ens hem perdut les croquetes, fixa't tu. També tenim un taller sobre remeis tradicionals, el dimecres 12 de novembre.
i reposteria dimendres 21 de novembre i finalment un taller d'escalada en roca el dissabte 29 de novembre. Les inscripcions estan obertes i es poden fer a través d'un enllaç oficial. Està tot plegat d'una iniciativa que està pensada per als joves del territori del Pallars que volen seguir gaudint, aprenent i compartir experiències en aquesta temporada.
Molt bé. Súper. Doncs comencem amb concert, si us sembla. Vinga, va. Sí, súper. Aquesta nit el Còtem Club de la ciutat de Lleida acull als, atenció, targanins, la élite.
Doncs el que va començar bàsicament com un joc en un garatge de tàrrega entre sintetitzadors i caixes de ritmes s'ha convertit en tota una sacsejada imparable i a més a més en temazos com aquest bailando que jo suposo que coneixeu companys o almenys us sona. A mi em sona. Cric, cric, cric, cric, cric.
No coneix ningú? Bueno, segur que algun dels nostres oients el coneix, no passa res. La qüestió és que deu anys després de totes aquestes històries i jocs en un garatge de tàrrega, doncs aquells primers maqueters, o sigui, tot això va acabar sent un esmaqueters sense expectatives, però al final l'élite continua incendiant els escenaris, és el que farà.
aquest cap de setmana a la ciutat de Lleida, aquest divendres, perdó. De fet, o sigui, aquesta nit, perdó. El dia 6 de novembre, aterren a la sala Cotton Club de Lleida, dins del Crucicuit 2025, en un concert que promet ser, ens diuen, una descarrega d'energia sense concessions i, a més a més, no venen sols, sinó que vindran acompanyats de A la Vedra. Ara son, eh? A la Vedra, un moment. Mm-hm.
Todos mis amigos tienen novia menos yo. Porque se me ha ocurrido ahora hacerme del poliamor. Todos se están besando como en fin de año. He buscado un tinder a alguien que me dé calor. Pero todos son días con un salto. Ni te ha fet gracia entrar en la lletra. Perdà.
Doncs tot això és aquesta nit, aquesta nit de dijous a les 9 al Cota de Lleida. I si no us va bé aquesta nit però voleu més concerts, demà, divendres, tenim també a la ciutat de Lleida una nova edició de la Lleida Jazz Cava, el punt de trobada dels amants del jazz a Terres de Ponent.
En aquesta edició, l'intèrpret convidada és Irene Reig, el saxo, acompanyada de Jordi Reixac, que molts el coneixereu com Mante. Després d'un breu concert, els músics locals podran interaccionar en format jam session amb ells i tot plegat tindrà lloc a les 10 de la nit a l'Urfaolleitatà.
Ha apuntat. Espera, espera, no deixis el boli perquè també divendres, però a les 11 a la Sala Tocata de Lleida venen Niña Coyote eta Cocho Tornado.
Què us sembla? Contundents, eh? I tant. A mi m'encanta. Doncs escoltem R. Utzak, que és aquesta cançó que escoltem de Niña, Coyote, Eta, Chico, Tornado. Són un duo fan rock, van aparèixer així com una bomba, no?
i ens porten rock, psicodèlia, punk, vitaminat, navarreja, molt interessant. Aquest divendres 17 de novembre, a les 11 de la nit, a la sala tocata, començarà la nit una proposta que compartirà i repartirà més del que sembla. Doncs serà amor, fer el rock darrere, l'actitud irresistible i un directe que no es negoci. Tot això ho tindrem, com dèiem, el divendres a la sala tocata.
Molt bé, doncs, més música, estem en aquesta carpeta, i la sovèntia paradà ens porta també a Lleida, on arriben Iago i Los Olvidados.
Fumemos, vente conmigo, fumemos juntos en la zotea, haré que vuele tu falda y tiemblen tus piernas como nadie lo sabe.
Sonen bé aquests músics de Saragossa, eh? Estan capitanitzats per Iago Alonso, vocalista de la banda, i arriben a Cal Ramon de Lleida per oferir un concert en acústic. La formació està preparant el que serà el seu nou disc i el xou de Lleida el que faran són provatures amb alguns d'aquests nous temes. Així ho ha comentat el propi Alonso, l'escoltem.
Entonces lo que hago en los acústicos muchas veces, este sábado también voy a hacer, es por lo menos tocar dos o tres temas de los que tengo en mente y testeo el termómetro, veo la relación del público. Bueno, pues aquí esta canción creo que no ha acabado, aunque sea en un formato acústico, pero yo creo que es ahí porque realmente una canción buena, buena para mí, una canción buena es la que se defiende con una gizarra y una voz o con un piano y una voz. Eso es una canción buena.
M'agrada l'argumentari. I té raó, jo crec. Sí, sí, m'ha agradat i ho comparteixo absolutament. Vida això, aquest concert serà un repàs als seus dos anteriors treballs i també en aquests nous temes que ara escoltàvem. A més serà la primera vegada que visitem Lleida i perdó, perquè ara tenim moltes ganes d'aquest concert.
Quan serà? Doncs insistim, dissabte, aquest dissabte, dia 8, a les 8 del vespre, dia 8 a les 8, és fàcil. I on? Doncs a Can Ramon de Lleida.
Doncs de música passem ara a teatre, perquè també en tenim propostes a aquesta carpeta, i de fet engeguem aquest divendres a la llotja amb l'espectacle de dansa Alba d'Aimar Pert Galí, un recital de dansa i de piano, que també és una publicació de coreografies musicals, o si no també un àlbum de poemes dansats, com preferiu. Alba és un joc sobre l'escriptura coreogràfica, musical i també poètica, molt interessant això. I serà aquest divendres a les 8 del vespre.
I com veiem tenim moltes propostes avui per teatre perquè mitja oreta més tard al Teatre Ateneu de Tàrrega es farà al Teatre Pruna a càrrec del col·lectiu Nins una obra fluid d'una recerca de materials sobre el tema dels abusos infantils.
Aquesta és una obra una mica colpidora. No és l'única perquè de tarda saltem a Balaguer perquè a la mateixa hora, dos quarts de nou del vespre, però en aquest cas al Teatre Municipal de Balaguer tindrem al Teatre Les Mares, que és un espectacle de Fel Faixedes i Carles Xuriguera, on parlen de les seves mares, o més aviat de les seves mares parlaran d'ells. Bé, ja ho entendreu, qui ho vagi bé, no hi veurà el joc que hi ha sobre l'escenari.
Doncs fet aquest apunt que no ens aclari res, anem a diumenge a l'Espai Orfeó, en el marc de l'Espai Nadons, on trobarem un espectacle familiar que s'anomena Un jardí ple de música de la companyia Petita Música, un concert que és teatralitzat on s'hi desenvolupa una història senzilla, una narració propera que és significativa per als infants de 0 a 3 anys.
I la penúltima proposta que us fem de teatre és diumenge, la mercantil de Balaguer, que arriba el Teatre Impossible de Rideluca, un espectacle que presenta en sis episodis una investigació judicial de l'interrogatori al qual un fiscal sotmet al protagonista d'aquesta història.
I ara ja sí, per acabar el teatre, tenim una altra proposta, que és que tant dissabte com diumenge, a la llotja, es faran diferents passes de l'espectacle La Ruïna, amb Tomàs Cuentes, guionista, entre d'altres coses, de la competència de RAC1,
i el Mundo Today, i Ignasi Taltavull, subdirector del programa Està Passant de TV3, en el qual tant assistents com convidats especials comparteixen en públic la seva anècdota més incòmoda. Aquella vegada que la seva parella, per exemple, els va deixar per WhatsApp o quan es va anar a dormir en una reunió important o, no ho sé, un malentès amb un taxista, vosaltres compartiríeu aquestes anècdotes.
Quina vergonya. Bueno, de fet no sé ni si tinc cap de ruïna, eh? Jo com a tal no ho sé. Jo estava pensant que tinc les tres. D'aquestes cada ciutat tinc les tres. Guau, pleno, eh? Déu-n'hi-do, eh? Com? El què, perdó? Què, lo de la ruïna important també? Sí, totes, totes. S'ha d'anar acumulant experiències en aquesta vida. Vinga, va. De les experiències vitals del Fran a les festes majors del territori, Txell.
Festes majors, cites, diades, una mica de tot, perquè tenim un territori que sempre se'n pensa alguna i tenim activitats molt diverses. Per exemple, anem a Talarn. Dissabte acull la tercera jornada gastronòmica de la Vedella, una festa que uneix producte local, tradició i bon ambient i, a més, bon sabor. A les 11, a la Sala Polivalent, s'obre l'activitat amb la xerrada taller, la Vedella i els seus secrets, a càrrec, en aquest cas, de la xef Laura Gordó de Cal Tomàs,
on es parlarà de l'art de l'especejament de la carn de vedella, tradició i tècnica. No és tan fàcil com sembla, eh? Aquí un reconeixement a carnissers i carnisseres, aquests de tota la vida, que sabem perfectament com tallar la carn perquè sigui bona. A les 12, a la plaça Castell, té lloc l'espectacle The Clown, el metre de la companyia Jam, un muntatge que combina humor gestual, complicitat i tendresa per tots els públics.
Us han dit que tindria bon sabor. Per què? Perquè hi haurà un dinar gastronòmic que començarà a les 2 de la tarda a la sala Polivalent amb una proposta de menú elaborat, evidentment amb vedella, i altres productes de proximitat quilòmetre zero. El preu és 15 euros i es demanen els assistents que portin plat gòtic obert de casa per tal de no fer tants residus. Bona pensada.
I a tanque la jornada, a les 4 de la tarda, a la plaça Doctor Vidal Sivilla, on es podrà gaudir d'un ambient festiu amb habaneres, roncremat, a càrrec del grup Olla Barrejada. Tot això, gaudiu-ho, perquè ja veieu que està molt bé. Té més activitats familiars, bon ambient, bon menjar... Jo crec que no es pot demanar res més.
A més en aquest sector de la vedella, que ho està passant malament amb això de la dermatosi nodular, per tant, tot el que sigui promoció d'aquest sector, doncs fantàstic. I també per fer una mica promoció de la nostra carn, aquest divendres al matí, i és una activitat que és gratuïta,
Des de casa nostra, des d'Oguller i de ràdio, concretament des del programa que un servidor encapçava a la Rela, fem unes jornades que s'anomenen la part més noble de la carn. De què va la història? Està pensada pel públic especialitzat, és a dir, pels ramaders, pels països, però també pel gran públic,
ho fem a la sala d'actes d'agrònoms de la CEAFIP, per explicar allò que segurament molta gent no sap respondre. Si a vosaltres nois us pregunto, la nostra carn o els nostres aliments d'aquí són millors que els de l'altra punta del món, em diríeu que sí, super convençudes. D'acord?
Bueno, depèn, clar, depèn. En termes generals, en termes generals. Molta gent diu que sí, que els productes que fem aquí tenen més qualitat, doncs el que fem nosaltres és exemplificar, certificar aquest valor afegit que tenim amb dades concretes. Tenim unes horrades que començaran a les 9 del matí i que estaran fins a les 2 del migdia quan clourà.
el conseller d'Agricultura, l'Oscar Ordenja. Abordarem els principals sectors carnics del país, és a dir, l'Abiram, l'Avedella, el Porcí i el Bacú. I l'Abiram, l'he dit, els quatre primers, bàsicament. I són les jornades que són gratuïtes que, insisteixo, comencen a les 9 del matí. Més cosetes.
Més cosetes. Tirem cap a la carpeta d'altres, si us sembla, perquè aquest dissabte, a les 6, al Centre d'Interpretació del Montsec de Llimiana, l'edifici de la rectoria, el Geoparc Orígens del Montsec tindrà lloc la xerrada titulada Diversitat de Perles de Caverna al Geoparc Orígens. És una activitat englobada dins de la trentena edició de la Setmana de la Ciència, organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació,
amb el suport també del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. La xerrada serà impartida per la Mercè de Cisneros i tractarà sobre la gran varietat de perles de caverna, que són bàsicament, si no sabem què són això, formes concrecionàries que es formen en coves i en cavitats geològiques presents precisament en aquesta zona, en el Geoparc Orígens.
Es tracta d'una oportunitat per conèixer de prop aspectes d'uns tan científics com geològics del territori del Montsec en un format més divulgatiu i obert al públic general. A més a més no cal inscripció prèvia i tothom hi serà benvingut.
I una altra activitat que també tenim a la carpeta d'altres és que no sé si ho sabeu però la Vall d'Evoí es prepara per celebrar els 25 anys del reconeixement del seu conjunt romànic com a patrimoni mundial de la UNESCO i té un ampli programa d'activitats que durarà tot el mes de novembre però anem a fer un petit repàs a les d'aquest cap de setmana
I és que comencen visites guiades als temples romànics de la vall i, a més, tenim un acte d'homenatge a Joan Perellada que tindrà lloc aquest dissabte a la plaça Verda de Boí. A més, tindrem altres activitats al mes de novembre, però volíem destacar aquesta, que també és prou important, i 25 anys són, eh?
Patrimoni Mundial de l'UNESCO és que no som conscients jo recordo quan feien l'autorament aquest oficial ja fa dies i crec que s'ha de borrar el reconeixement i la gent que hi ha vingut però segurament encara es pot fer més sí, segurament més cosetes, va
Vinga, anem del patrimoni natural al patrimoni literari, i és que a l'Ireductible de Lleida, aquest dijous a les 7 hi haurà la presentació de 40 segons les ganes de morir en la societat capitalista de Lourdes Quintero, Marina Barberà i Raquel Puertolas. Serà, com dèiem, avui, uns minutets, mitjoreta, una hora i mitja llarga a les 7 de la tarda.
També aprofitem per dir-vos que de cara al dissabte, dia 8, hi haurà dues presentacions i recital poètic. Concretament, a dos quarts d'una del migdia, hi haurà la presentació i recital poètic de El cuerpo quemará la medida de las casas de Cleofer Campuzano, Joan de la Vega i Maria Gateu. Ep, ep, ep, ep. Què passa amb tu som? Un som de producte local.
Eh, producció molt local, eh? Maria, explica-ho tu, va. Deixeu-me dir que el dimarts veient l'entendrem al som el que llegim, i a més a més, jo vaig com a moderadora de la conversa, vull dir, la que presenti la protagonista de la qüestió és la Cleofer i aquest nou poemari, que és El cuerpo quemará la medida de las casas. La veritat és que, bueno, és un poema, o sigui, un poemari que canvia una mica la trajectòria de Cleofer,
I jo crec que val la pena que hi assistiu, tant si la coneixeu com si no, jo crec que us agradarà una miqueta el que ens explicarà. Perfecte. Dic que no serà l'única presentació perquè això serà a dos quarts d'una del dissabte, al matí, però a la tarda, dos quarts de set, hi haurà la presentació de Víctima perfecta, 1 i 2, de Ferrat Martínez i Albert Catmon, doncs això, a les rebuttibles.
d'una llibreria amb una altra, perquè la Casellas també acull presentacions aquest cap de setmana. Us en destacem la següent, la d'aquesta tarda, a les set, quan es presenta el llibre que s'anomena No hi ha mel sense fel, és una pregunta, de la llustradora i artesana Rosa Vilalta, un llibre autobiogràfic marcat per secrets familiars i la vida a un petit poble de la Noguera. Una obra per explicar la història familiar i de la infància de l'autora, on conviuen reflexions profundes amb anècdotes de criància i de la vida quotidiana pagès.
Els crítics han afirmat que us captivarà sobretot el sentiment, la memòria, el record i la llenança dels temps viscuts, tot i que en la Guerra Civil, tot i en la Guerra Civil, volíem dir, el jou del franquisme i el lament per la pèrdua de la mare encara jove, que aconsegueix això sí, encomanar i fer-ne partícip als seus lectors. I també que l'autora conversarà amb la professora Montse Gràcia Fumanal.
I, a més a més, també aquesta tarda, la llibreria Abacus de Lleida tindrà lloc la presentació del llibre El Barça en Dades, escrit per Oriol Jové, que, si recordem, companys, ho va portar l'Arnau Vila de Munefeme fa uns dies, com a tema del dia d'aquest programa. I l'Oriol era company nostre d'aquí a l'Oest, ja fa dies.
Llavors, mira, què millor ocasió per anar a veure-la allà, perquè estarà aquesta tarda a la Bacos. I a més a més, amb ell hi haurà també el José Carlos Monge, que és el cap d'esports del diari segre d'aquí de Lleida. Si voleu descobrir la història del Barça com mai abans, i a més a més, a través de curiositats i estadístiques sorprenents, doncs heu d'anar-hi. Aquesta tarda de dijous, a les 7 de la tarda, allà a la Bacos.
I si no sou de futbol, com és el meu cas, per exemple, demà a les 7 a l'Ateneu Popular de Ponent acullo un recital sobre l'obra de Maria Mercè Marçal a la sala nàusica de l'Ateneu. Podreu veure el grup de recitadors i recitadores de l'equipament donant veu a textos de l'autora Divars d'Urgell. Exactament.
I anem ja pels últims actes. Ens queda temps per fer-ne un parell més, oi que sí? Sí, vinga, va. L'humor irreverente... Sí, més o menys, més o menys. L'humor irreverente Antoni Mo, que arribarà a Lleida, ja podeu apuntar, serà aquesta nit a les 10 al Nuba Comedy Night.
Amb més de 15 anys d'experiència, Toni Mock s'ha convertit en un referent de la comèdia. Jo estic segura que l'heu vist en programes televisius com el Club de la Comèdia, que sí, com abans, que en algun lloc l'heu vist. Té un personatge molt característic, també homo zapping, i també als teatres, amb els seus espectacles, s'ha fet un nom. El seu és un humor directe i reverent i sense filtres, que fa que cada situació sigui un espectacle únic i inolvidable.
No voldria acabar aquesta agenda sense parlar de dos actes més que em fan molta il·lusió. No sé si teníeu anotat, però és festa major del Sant Crist de Balaguer, que tindrà lloc del 6 al 10 de novembre, per tant, des d'avui fins al dia 10, que és dilluns. És festa gran, eh? Jo sé que, per exemple, les festes Sant Anastasi són festa gran a Lleida, no? Doncs les festes majors de Sant Crist de Balaguer també són importants, no? I, per tant, fer-ne esment.
I hi ha una fira que no n'hem parlat, però que, Fran, jo crec que a tu et pot agradar especialment, la segona fira del benestar animal de les Borges Blanques. Ups! Què et sembla? Aquesta t'interessa. Ha fet les orelles, ha fet... Què passa? Explica'm-ho, això, eh? Sí, sí, curiosa. Del benestar animal.
Exacte. Dic que tindrà lloc dissabte i diumenge, el 8 i 9 de novembre, és la segona edició, i ens prepara un cap de setmana amb activitats, espais i propostes dedicades al benestar animal per a totes les persones que conviuen i estimen els animals. I aquí jo he pensat, i que els divulgue, com per exemple, el Fran. No sé per què m'has vingut al cap. Una proposta xula, no sé si la tenies...
No la tenia localitzada. Però benestar animal des d'animals de companyia o de granja? O una mica de tot? No ho sabem això.
Entenc que tothom, que de tot, no? No importa que sigui de granja o de casa, li importa que estiguin bé. No, home, perquè el tipus de fira és més cap a un costat que cap a l'altre, només ho deia per això. Vinga, va, que no tenim temps per a més, sí, per agrair aquesta fantàstica feina de recollir-nos part, perquè hi ha molts més actes a la nostra demarcació, que fan la Txell, la Maria i la Júlia. Moltes gràcies, companyes. A tu. A tu.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'oest. Espai Salut. La teva dosi de salut i benestar d'aquí a l'oest.
Doncs aquest benestar animal que deia ara la Txell, el benestar de les persones que en aquesta secció explicarem que busquen la insensió laboral o la nostra demarcació. I per això l'Arnau ja està amb la Marta Ortega de l'associació Prosec, que ens explicarà com funcionen aquests processos i tasques. Sense més preàmbuls. Ja saludo l'Arnau, bona tarda de nou.
Bona tarda, Fran. Sí, com deies, avui estic amb la Marta Ortega, que és treballadora social de l'associació PROSEC i que, a més, la seva tasca és fer d'orientadora laboral dins del programa MAIS, la qual ja saludo a qui ja tinc aquí amb mi. Bona tarda i benvinguda, Marta. Bona tarda.
Com deia, que tu té marques dins del programa MAIS, de l'associació Prosec. Explica'ns una mica, primer, què vol dir això del MAIS i quines tasques es feu. Comencem per aquí. Quina és la teva feina, Marta?
Genial, doncs sí, jo estic al programa MAIS dins de l'entitat, l'Associació Prosec. L'Associació Prosec és una entitat que neix el 1976 a la ciutat de Lleida per respondre a diferents necessitats, sobretot en aquell moment, de nens, nenes i joves del centre històric de la ciutat. Llavors, l'entitat va evolucionant, va creixent, fins al moment que ens trobem ara.
que som una entitat social sense ànim de lucre, que el que intentem és vetllar per oferir un acompanyament tant en l'àmbit educatiu, formatiu, laboral i social de les persones que tenim. Llavors, el programa MAIS en concret és un programa finançat
per la Generalitat i la Unió Europea i el que fem aquí és acompanyar persones que es troben en situació de risc o exclusió social en el seu procés d'inserció sociolaboral a una empresa dins del mercat laboral ordinari. És a dir, el que intentem aquí és que les persones que per els motius que siguin tenen dificultats per accedir al mercat laboral, donar-los aquest suport en el seu procés, fer un itinerari individualitzat
I a partir d'aquí vetllem també pel manteniment del lloc de treball. El programa MAIS que significa mesures actives per a la inserció social? Sí, exacte. Doncs ho hem dit bé. I quan portes aquí, Marta?
Doncs ara fa del 2019. Déu-n'hi-do, ja portes un temps. Et pots considerar ja experta dins d'aquest sector, ja t'hi trobes? Bé, ho intentem. I comentaria aquí quin és el teu dia a dia, és a dir, explica'ns una mica com és el dia de la Marta Ortega.
Doncs mira, jo com he dit soc orientadora laboral, llavors la meva funció és tenir unes persones usuàries assignades, el que faig amb elles és anar-les coneixent a poc a poc, anar veient quina és la part que més els manca, l'element que més ens falta per poder assolir la inserció. És a dir, aquestes persones que venen amb nosaltres, la casuística que tenen en comú és que es troben sense feina i que necessiten acompanyament, suport en el procés de cerca de feina.
Són persones de col·lectius molt diversos, com serien persones que cobren la renda garantida de ciutadania o l'ingrés mínim vital, joves tutelats i extutelats, persones que provenen de centres penitenciaris, col·lectius molt diversos, però que l'única casuística que tenen en comú és que es troben sense feina en el moment que entren al programa.
Llavors el meu dia a dia és anar-les coneixent a poc a poc i fer un itinerari individualitzat, és a dir, mirar quin és l'element que més ens falta, mirar si ens falta, per exemple, informàtica, si ens falta català, si ens falta alfabetització i intentar potenciar tot això.
Ara mateix potser quina és de totes aquestes situacions que has dit i tots els diferents nínxols amb els que has anat enmarcant diferents col·lectius, quin és potser amb el que més t'has trobat o amb el que més treballeu? Dins del MAIS hi ha un percentatge, nosaltres al final, com he dit, és finançat per la Generalitat i la Unió Europea i això fa que tinguis una normativa a seguir. Llavors aquest programa en un principi era orientat únicament per persones que cobraven la renda garantida de ciutadania
I aquest segueix sent el col·lectiu prioritari d'atenció. Sí que aquí ens trobem que al final és un col·lectiu que cobre una prestació econòmica i és el col·lectiu que ens és més difícil d'inserir al mercat laboral ordinari, ja sigui per la cronificació de la prestació, per l'estigma que hi ha també per part de les empreses, tot suma.
Anem a parlar una mica d'això que ja ho ha dit, sobre l'estigma de les empreses, és a dir, com és la teva faceta per al final introduir a totes aquestes persones dins el món laboral? Tu fas com d'intermediari amb les empreses o...? Sí, mira, jo estic com a orientadora laboral, com he dit abans, llavors la meva funció és estar en contacte amb les persones usuàries.
Tinc una altra companya que ella és prospectora i la seva funció sí que és anar per les empreses i cercar una mica ofertes de feina i llocs de pràctiques. També nosaltres, el que et deia abans que fèiem sessions individuals per conèixer les persones, aquest seria l'inici del programa i a partir d'aquí tirem cap a sessions grupals, cap a masterclass i visites a empreses i pràctiques no laborals. Llavors aquí és on entra la funció de la prospectora, que seria la persona que fa una mica de pont
I uneix la persona demandant d'ocupació i l'empresa que té vacants. Al final és com el futbol, feu com els representants que aneu a portar el jugador amb un equip i a un altre, tornant dins de les vostres activitats. Primer et preguntaré en quins sectors us demanen més encaixar, però després en quins sectors acaben encaixant.
Doncs això, abans em preguntava, quan fa que estàs a Procec o que tens aquesta funció? Sí que s'ha vist en aquests dos anys un canvi també, no podem oblidar que hi ha hagut el Covid per aquí al mig i llavors hi ha hagut una tendència bastant canviant abans.
Per exemple, es tirava molt cap al sector hosteleria i ara actualment és un sector que no és tan demandat i ha pujat més, per exemple, el sector de la logística. Cada cop comprem més per internet i això fa que necessitem Mossos d'amagatgem, persones per fer la tasca de repartidors i repartidores...
I també et volia preguntar això, com comença tot? És a dir, tu quan entres el 2019 i t'assignen les primeres persones amb les quals havies de vetllar perelles, per dir-ho així, què és el primer que penses? Com actues?
El primer que penses és que se't fa una muntanya, que al final el fet que aquestes persones trobin feina o no en gran mesura depèn de tu, i que ho vols fer el millor possible. Llavors el que ens trobem és que hem de fer encaixar molt bé la persona i les casuístiques de cada persona amb les vacants de cada empresa, i això és el repte més gran que tenim, que sovint no acaba d'encaixar.
I també et pregunto perquè aquí tant a Amunt com a l'Oest també ens agrada fer gala del potencial jove, dels joves del Segrià. L'oient no t'està veient però ets una persona jove. Quants anys tens, Marta? Vint-i-set. Clar, vint-i-set. És a dir, vas començant molt jove amb tot això. Sí, sí. Tu ets sortidament.
Jo sortia de la carrera, clar. Com va ser també a nivell personal fer front a tot això? Perquè va haver-hi alguna situació que potser creies que eres massa jove per afrontar i com les vas afrontar? Doncs mira, a nivell personal és igual és sorprenent, però a mi el que em costava més era el contacte amb les persones joves, perquè pensava al final jo he tingut aquesta oportunitat, he sortit de la carrera i tinc aquest lloc de treball i veure persones joves que els costava més inserir-se al mercat laboral
eren els casos que em costaven més. En canvi, amb les persones més adultes, de més edat, em costava menys. Igual em veia més lluny, em veia com situacions més llunyanes i això m'afectava menys, perquè al final la nostra feina és una feina que jo sempre ho dic, te l'emportes cap a casa. Clar, clar, clar. 24 hores al dia has d'estar allí pendent. I anem a parlar una mica d'això. Ara que parlem de joventut i edats,
Es parla molt que quan una persona ja ha assolit una edat avançada i ja no el volen a les empreses, veritat omite.
Veritat. Nosaltres, de fet, si fem una anàlisi una mica de les persones que els últims anys que més hem inserit o les que menys, es veu bastant evident que les persones que més inserim al mercat laboral són joves, sobretot, com he dit abans, tenim joves extutelats i extutelades, que són persones que per les seves circumstàncies han patit un procés migratori molt difícil, que tenen una edat molt bona per començar a treballar,
i que al final són els que tenen disponibilitat horària total, els que s'adapten a qualsevol lloc de treball i a qualsevol requisit per part de les empreses, no tenen responsabilitats familiars normalment i això fa que siguin les persones que és més fàcil inserir. Això sumat a la necessitat econòmica que tenen
aquests joves, i en canvi les persones de més edat, les persones que porten més temps fora del mercat laboral, que sovint han cobrat o estan cobrant alguna prestació econòmica, ja sigui per moments puntuals, però aquestes persones són les que amb més dificultat ens trobem a l'hora d'inserir-los al mercat laboral.
I llavors, en aquest sentit, també t'ha tocat potser fer de psicòloga o d'acompanyant sentimental en moments així? Una mica. En la nostra feina fem moltes tasques. Sí, sí, sí, totalment. Som l'equip, som treballadores socials i educadores socials. A Lleida som un equip de tres persones i al Farràs som un equip de dos. I tots estem en l'àmbit social però acabem fent tasques de tot tipus.
Què us trobeu, per exemple? Heu de tenir tact i a l'hora de parlar amb qui col·laboreu? Volia que ens plasmessis una mica quin és això, no? El sentiment de la gent que potser no troba feina, que veu complicada la...
la reinserció un altre cop al mercat laboral, vosaltres què els hi dieu? Sí, al final no podem deixar de banda que són col·lectius vulnerables, col·lectius en risc d'exclusió i això fa que hagis de tenir també una sensibilitat per treballar amb tots ells i elles.
Això també ens és molt difícil de cara a les empreses. Les empreses actualment no estan sensibilitzades cap a aquests col·lectius. Hi ha molta estigmatització, encara que a vegades ens sembli que no i que això va canviant. Segueix a venir molta estigmatització i col·lectius com, per exemple, persones d'etnia gitana, persones d'origen estranger...
dones que al final són les que acaben tenint les responsabilitats familiars, ens costa bastant que les empreses tinguin aquesta sensibilització i aquesta perspectiva. Podries explicar-nos algun exemple, evidentment, sense donar noms d'algun cas així que t'hagis trobat, on hagis estat intentant
puc anar per un lloc de treball per una d'aquestes persones i l'empresa t'hagi dit que no per motius que tu potser hagis trobat una mica absurds? Sí, doncs per exemple empreses que tu creus que tens el candidat o la candidata perfecta tan explicat
Amb tota mena de detalls l'oferta laboral que tenen, tu tens una persona que té experiència en aquell sector i que pel fet de ser, per exemple, dèrnia gitana et diuen que no, que aquesta persona no la tindran...
en compte per aquesta vacant o sense ser d'una etnia o d'una altra, per exemple, dones que tenen responsabilitats familiars que agraden, el seu currículum m'agrada, van a l'entrevista i sovint ens hem trobat amb, ostres, és que em fan preguntes personals que he de respondre la veritat, perquè al final si estàs en una entrevista de feina has de respondre la veritat i clar, m'estan preguntant per la meva vida personal, jo he de dir que tinc tres fills i que el primer per mi són ells.
Llavors, sí, en aquests casos és sorprenent. Hi ha algun teixit d'empreses, és a dir, que potser es doni més a fer aquestes coses? Són empreses grans o també ho trobem en empreses petites? Ho trobem en els dos tipus, sí. En els dos tipus d'empreses ens passa l'estigmatització i segueixen. I segueixen present? Sí. A qualsevol lloc. De fet, vosaltres també ho comenteu, no?, que és alguna cosa potser que...
Sí, no vull generalitzar perquè hi ha empreses que estan supersensibilitzades i que superbé, però en general ens ho trobem en diversos sectors i tant en empresa petita com en empresa gran. I digués-me que a nivell personal dins d'aquest programa MAIS i de ProSec, suposo que establir un procés, per exemple, quan...
quan vosaltres agafeu una persona, per dir-ho així, o veieu per ella, hi ha un procés, és a dir, hi ha el dia 1 i el dia final de dir, vale, potser quan ha trobat feina ja deixi d'estar amb vosaltres o com això? Sí, nosaltres, mira, perquè les persones puguin entrar al programa han de complir dos requisits. El primer seria que formessin part d'algun dels col·lectius que he esmentat anteriorment i el segon que fossin demandants d'ocupació, és a dir, han d'estar apuntats al SOC.
Llavors, ens poden arribar derivats i derivades per diversos fons, una seria per iniciativa pròpia, que vinguin a l'entitat, vinguin a la porta i ens diguin, mira, estic buscant feina, vull que m'ajudeu a buscar feina. I l'altra seria que ens derivin a les persones des d'algun altre recurs, per exemple, des de serveis socials. Nosaltres estem molt en contacte amb serveis socials, ens deriven a la persona...
Comencem l'itinerari, analitzem quines són les seves potencialitats, les seves necessitats i a partir d'aquí es fa l'itinerari individualitzat. Aquest itinerari serien sessions individuals, sessions grupals, que aquí entraria el mercat laboral, el context laboral...
com estan les empreses a Lleida, el territori de Lleida actualment, quina ha sigut l'evolució, què és el que busquen les empreses i a partir d'aquí busquem unes pràctiques no laborals en empresa i busquem masterclass o visites en empreses que els puguin ser del seu interès.
Llavors, a partir d'aquí ja comencem a buscar feina com a tal. Quan una persona assoleix la inserció, al cap d'unes setmanes se'l dona de baixa perquè una altra persona pugui entrar al programa i tingui les mateixes oportunitats. I si no s'assoleix la inserció, el que vetllem és per acompanyar o apropar
les persones al mercat laboral, perquè al final hi ha persones que sabem que no és el seu moment per treballar, però el que volem és apropar-les al màxim que tornin a entrar una mica a la roda. I també et volia preguntar, sí que em dius que des del 2019 tampoc tenim una horquilla, no?, que es diu molt gran de temps, però respecte als temps d'ara, el 2025 a temps anteriors, també per l'experiència o el que t'hagin pogut dir
a Prosec. Hem anat a millor o a pitjor en quant a mercat laboral? Tu què creus? Ostres, és difícil de valorar. És difícil de valorar. Depèn, no? Depèn, depèn de perquè totalment, si el Covid aquí ha influenciat molt. Cap a negatiu? Depèn, perquè hi ha hagut moltes feines, per exemple, que s'han reconvertit. N'hi ha d'altres que han desaparegut, n'hi ha hagut de noves. Quines, per exemple, s'han reconvertit o desaparegut? Alguna que sí que...
N'hi ha moltes, per exemple, que s'han digitalitzat, que actualment ens demanen nivell de competències informàtiques que abans no ens demanaven i que al final és un requisit que costa de complir per part de les persones que tenim. Llavors, això és... Sí, és un hàndicap. Llavors m'estàs dient, Marta, que les empreses són més exigents, no? O sigui, busquen més coneixements de diferents àmbits.
Sí, les empreses al final el que busquen és millorar elles com a tal i llavors el que demanen és que les persones puguin oferir el millor possible a aquella empresa. Llavors hi ha un desajust de competències importants entre els requisits que ens demanen les empreses i les competències o les habilitats que tenen les persones usuàries.
Ara, Marta, que estem arribant al final d'aquesta entrevista, et volia preguntar una mica a nivell personal, perquè parlaves de la carrera i has estudiat? Sí, vaig fer treball social. Treball social a la UDL? Sí. A la UDL. I et volia preguntar una mica sobre la visió, si t'ha canviat una mica respecte quan estaves estudiant, que suposo que tenies els teus ideals de... Jo estudio això perquè m'agrada això i vull treballar això. Un cop ho has acabat aconseguint, perquè sobretot ara estàs en un...
amb un nínxol, no amb un sector on realment veus com és la societat, a diferència de moltes altres persones que potser, com jo mateix, estan tancades en una aficina o en un estudi i no veuen tant com és. Volia explicar una mica això, si t'ha canviat la visió o quines lliçons de vida has pogut aprendre. Sí, al final el que t'imagines tu abans d'entrar a la uni o inclús quan estàs dins la carrera és molt diferent amb el que veuràs després en unes pràctiques o amb el que veuràs al mercat laboral.
Llavors, sí que, per exemple, jo he parlat abans molt de la sensibilització, de l'estigmatització d'alguns col·lectius, això, vulguem o no, ho tenim tots en més mesura o menys, però tots tenim molts estigmes i llavors això és una cosa que, per exemple, a mi...
m'ha canviat bastant la visió de la societat, de com veure segons quins col·lectius. El no etiqueta tant, potser. Exacte, sí, el d'entendre. Entendre quines són també les circumstàncies per les quals porten a una persona en un moment concret a necessitar aquest suport.
I els joves com tu, en aquest cas, com els veus per fer fer aquests programes? Perquè clar, tu has dit, just vaig acabar la carrera i ja vaig entrar aquí, podíem dir que de la nit al dia vas passar d'un món, d'un parc temàtic, per dir-ho així com és la universitat, on jo també he sigut universitari, tots sabem el que és,
on podríem dir que més o menys cada dia és dia d'alegria, d'estar amb els amics, de passar-ho bé, a afrontar els problemes reals de la societat. Com va ser això, aquest canvi?
Jo tinc la sort que la feina que faig m'agrada molt. La carrera en si em m'agrada molt, però la feina també, llavors la disfruto cada dia i ho intentem fer així també amb l'equip perquè si no tenim una feina que és dura, que com deia t'emportes coses a casa i has d'intentar disfrutar-la al màxim i fer-t'ho una mica teu, fer-t'ho una...
una forma que et sigui a tu còmode, que et sigui agradable. Llavors, si els joves ens trobem amb moltes dificultats a l'hora d'accedir al mercat laboral, nosaltres en concreta tenim a joves tutelats i extutelats, llavors és un fet afegit, el que siguin extutelats o extutelades, i o sigui, és un hàndicap més, és un problema més.
que tenen aquestes persones. Llavors, sí, s'ha d'intentar oferir el suport, el màxim suport possible, perquè al final també som una mica el futur de la societat. Doncs Marta Ortega, treballadora social de l'associació ProSec, que ara estàs com a orientadora laboral dins del programa MAIS,
Ara sí, moltes gràcies per haver vingut, per haver-nos explicat aquestes iniciatives i per haver-nos acostat el teu testimoni, perquè al final també és important que l'OIEN sàpigui tots els projectes que esteu fent i que trobem dins de la societat llidatana. Llavors, doncs, moltes gràcies per venir aquí. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu. I gràcies també a vosaltres per ser finals amb aquest programa, amb aquest Aquí a l'OESC, i tornarà demà quan passin 3 minutes després de les 4 de tarda. Fins llavors.
A mi m'ho pots explicar. Et veig molt riallera últimament. T'has enamorat, no? Encara millor i dura més. M'han arreglat les dents. He anat a la clínica dental Pedrol Mairal i ara som ric perquè estic enamorada de la vida. Doncs mira, jo també la vull una