Deixar de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Baranyà. Això és aquí a l'OES, el programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magazine, que fem gràcies a l'Arnau Vilar, de MUNFM. Molt bon dia. Què tal? Molt bones. La Maria Gatao, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Hola, bona tarda, companys.
Bona tarda a tothom!
Però ara en aquest clavulem amb un tema del dia en què us presentarem la 26a edició de l'Escala Neifi de les Dones de l'Esbarjo de Garamunt. És una activitat solidària que preparem amb moltes ganes i que ja ha recaptat més de 160.000 euros per la marató de TV3.
I després arriba la tertulia d'esports, en què parlarem, entre altres, que l'Amperfix ja té nou entrenador de la derrota d'ahir del Cadí, o de la primera jornada de Champions, que hi patim fem ni que vam tindre aquests de passat cap de setmana. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Som-hi, ens hi posem amb aquest repàs a l'actualitat local, acompanyats avui de la Judit Castellà. Bona tarda. Bona tarda. I a fer més destacant que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeix, confirma que ara per ara no s'ha trobat més casos positius de porc senglars amb la pesta porcina africana. Segons explica, els positius continuen sent nou i la gran majoria dels 50 exemplars morts trobats en el ràdio de 20 quilòmetres d'afectació de la malaltia a Collserola han donat negatiu en la malaltia.
Així és, ho ha assegurat en una entrevista a la 2CAT, on ha defensat que és normal trobar animals sense vida i ha vaticinat més positius.
La gran majoria, sé que hi ha alguns que s'estan analitzant, perquè cada dia en van entrant de nous, i a més a més hi no són 50, són més perquè cada dia es fa aquesta feina. Ara estem extenent molt el radi de 6 a 20 quilòmetres, rastrejant tots els racons, i a més a més els gossos aquí ens ajudaran molt a trobar-los. Estem fent una feina de recerca activa que no s'havia fet mai, i per tant, normalitat que es trobin animals, la gran majoria són negatius.
Sobre les actuacions que s'estan fent per detectar nous casos, el conseller ha recordat que s'està treballant amb el pla de xoc per a tot Catalunya.
Fem una cosa al Ràdio de 6, que aquí també ha de ser no espantar els animals perquè marxin, no fem batudes, fem altres coses. Del 6 als 20 fem una altra cosa, que és el que diuen els professionals, i fora del Ràdio de 20, a tot Catalunya, estem mobilitzant totes les organitzacions, les entitats, els caçadors, els agricultors, els científics, per també fer un pla de xoc, com va anunciar el president, un pla de xoc per reduir la densitat de senglars.
El conseller també ha avançat que demanaran a les principals empreses exportadores de minimitzar l'impacte en l'ocupació, després que el grup Jorge anunciés que prescindirà de 300 treballadors i ha dit que intentaran que les restriccions a la zona durin el mínim possible però que les mantindran mentre siguin prescindibles.
I segurament ja ajudarà la notícia que hem conegut avui, importantíssima, i és que Europa accepta la regionalització. És a dir, que aquesta afectació que marca la normativa a priori de que sigui tot l'Estat el perjudicat perquè hi hagi un focus de pesta porcina africana, a Europa li ha semblat bé. Per tant, primera porta oberta a l'exportació. Ara mateix seria l'1% només de granges.
a nivell de Catalunya, les que es troben dins aquest focus, que estarien afectades. Per tant, grans zones productores, com pugui ser casa nostra, el Segrià o Osona, quedarien al marge. Veurem, perquè això és pel que fa a Europa, veurem què passa amb la resta de països en què es porta aquesta carn, però, evidentment, si Europa dona el seu aval, facilita les portes al govern perquè pugui seguir fent aquesta feina tan important de mantenir vives les exportacions.
I més qüestions en pla local. Certament Cucalocum i Cucasport comptaran en guany amb un espai habilitat com a zona de refugi per oferir un ambient més tranquil i accessible per a persones amb trastorns de l'espectre autista i altres necessitats especials. Aquesta zona, situada al pabelló 5 de Fira de Lleida, és la principal novetat de la 34a edició del Parc de la Infància i la Joventut i la 19a edició de la Variant Esportiva, que tindran lloc del 27 de desembre al 4 de gener, exceptuant el dia 1.
El nou espai dissenyat per disminuir els estímuls sonors i visuals i facilitar un millor acompanyament estarà també disponible per a aquelles famílies que prefereixin un entorn més calmat. El regidor de Participació i Drets Civils, Roberto Pino, ha afirmat que la zona refugi permet guanyar en qualitat i atenció a les famílies. I amb aquesta iniciativa, el Parc de Nadal es concebeix també com un espai que integra no només el lleure i l'esport, sinó també la inclusió amb aquesta mirada.
En total, el parc acollirà una quarantena d'activitats adreçades a infants i joves de 0 a 18 anys organitzades per una trentena d'entitats de tota mena. Aquestes es distribuiran entre el pavelló 3, destinat a activitats esportives i per a joves, el pavelló 4, que acollirà activitats lúdiques i tallers, i el pavelló 5, que s'habilitarà com a zona refugi tot plegat en un horari que anirà de 10 a 2 i de 4 a 8 del vespre.
I en successos, vist per sentència el cas d'un home acusat a agredir sexualment la seva filla tutelada el maig del 2023. Les acusacions s'han sol·licitat d'una condemna de 7 anys i mig de presó. L'home ha negat els fets davant l'Audiència de Lleida. La víctima, que vivia en un centre de menors, ha declarat que durant una migdiada, durant un permís de visita de 6 hores al domicili del pare, aquest li va fregar els seus genitals i li va demanar-li que no ho expliqués a ningú. La Fiscalia creu que la història és molt versemblant.
Es un testimonio veraz, fiable, creíble, es espontáneo, es coherente, es preciso. Hizo un relato muy conciso y claro. Y es que llegó a casa de su padre, estaban los dos solos, cuando ella se fue a dormir a la habitación de matrimonio donde estaba la cama de matrimonio,
Se despertó posteriormente al notar la presencia de su padre y como el miembro de su padre ya rozaba con su sexo. La defensa n'ha demanat l'absolució per falta de proves mentre que fiscalia i acusació particular han mantingut la petició de 7 anys i mig de presó per un delicte d'agressió sexual a menor de 16 anys.
I en plena de comarques de Lleida, Pirineu Viu lamenta que un any després de la protesta a la seu d'Urgell, l'accés a l'habitatge no hagi millorat. L'entitat reclama declarar el conjunt de les comarques de muntanya com a zona tensionada per poder regular els lloguers. El 6 de degembre del 2024, unes 1.500 persones van sortir al carrer per demanar una baixada dels preus dels lloguers i condicions dignes per viure a les comarques de muntanya. Un any després, però, la situació no ha canviat massa, tal com lamenta el portaveu de l'entitat, Arnau Corbero.
La manifestació de l'any passat sorgeix com un moment d'implosió, d'explosió d'un malestar que ja feia anys, d'un malestar de fons, que ja feia anys que percebíem que el model territorial ens porta a certes problemàtiques al territori i que en el cas de l'habitatge s'ha manifestat de forma molt...
molt agressiva, com a molts altres territoris, però aquí amb les particularitats que ja hem anat parlant. I evidentment veiem que en un any aquesta problemàtica que és un mar de fons no ha millorat especialment.
Recordem que la manifestació de fa un any va ser de les més multitudinàries al Pirineu i va comptar amb el suport d'una quarantena d'organitzacions.
En total, la ciutat disposarà de prop d'un centenar d'elements luminosos de baix consum, repartits per diferents carres i places. Alguns d'aquests elements s'han hagut de substituir després que les proves prèvies d'encesa detectessin material que ja no funcionava adequadament. A més, es mantenen i es renoven els set elements gegants contractats per dos anys, que tornaran a ser un dels principals reclams visuals de la campanya. Aquests s'hi sumen també una desena de figures del petit príncep, que complementen l'ambientació nadalenca del centre urbà.
L'Ajuntament subratlla que la ciutat llueix especialment aquestes festes no tant per un increment en el nombre total d'elements, sinó per aquesta renovació i millora general de la instal·lació amb l'objectiu d'oferir una imatge més acollidora, atractiva i vinculada també amb l'activitat comercial. L'encesa simbolitza així l'inici del Nadal a Mollerussa, que es complementarà amb una trentena d'activitats al llarg de les pròximes setmanes. Benlloc d'Urgell, Miralcam i Torregrossa també donarà la benvinguda al Nadal aquest divendres amb l'encesa de llums.
I una darrera qüestió en plena cultural. Aquest matí s'han enregistrat els contes a les escoles participants del certamen anomenat Llegiment Treones, impulsat per MUN, culminant el treball fet a l'aula amb els tallers d'expressió real i lectura en veu alta. És la tercera edició d'aquesta iniciativa amb la col·laboració del Pla Educatiu d'Entort de l'Altsigrià i les biblioteques d'Albesa, Alguaire, Almenar, Corvins i Torreferrer. Ens ho explica la renòbila de MUNFM.
I participen alumnes de cicle mitjà de sis centres, l'Escola Albert d'Alvesa, Pinyana d'Alferràs, Teresa Bergada d'Alguaire, l'Escola d'Almena, la Creu de Torreferrera i Solixent de Corvins. El projecte vol fomentar el gust per la lectura, millorar la competència oral en català i reforçar la cohesió, incluent alumnat nouvingut, a més d'apropar la ràdio i el podcast a l'entorn educatiu.
Des de l'escola La Creu de Torreferrera, les tutores de quart de primària i l'alumnat fan una valoració molt positiva del taller previ i de la preparació per a l'enregistrament, destacant la millora en la confiança i l'expressió oral.
Aquest taller ens sembla molt motivador pels alumnes i és una manera de promoure la lectura a l'escola. I a més a més, doncs, es senten importants operar amb un micròfon, participar en una activitat que és participar en altres escoles i els ha agradat moltíssim. Doncs jo soc el Pere i m'ha tocat ser narrador i jo crec que és el que m'ha necessitat de tot i m'ho ha passat molt bé amb aquest taller. Jo soc la Sofia i m'ha encantat aquest taller.
Espero que faci alguna cosa més. Les gravacions s'han fet en una sola presa i sense edició i se metran en un FM i el podcast Llegim entre Ones. El 18 de desembre, el jurat de bibliotecàries anunciarà la classe guanyadora. Gràcies, Arnau, i gràcies també, Karen i Judit. Bona tarda. Aquí a l'Oest.
del programa Magazine Territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia. Doncs avui, amb aquest tema del dia, ho fem avui des de Gramunt. Molt bona companyia, no, Txell?
Doncs sí, Fran, avui tinc una taula d'aquestes que m'encanten. Tots som dones i totes estem unides en prou d'una causa comuna, la solidaritat. Us explicarem. Avui anem fins a la Marató de TV3. Físicament no, ho farem des d'aquí a Gramunt perquè aquest és el 26è any, ara en parlarem, que l'Associació de Dones, l'Esvergi de Gramunt, impulsa una activitat solidària en prou d'aquest programa televisiu sempre solidari.
Us expliquem que aquesta entitat ho prepara amb moltíssima il·lusió i avui explicarem com anirà aquesta activitat que es farà en dos dies, concretament els dies 6, 7 i 8. Per tal de parlar-ne, tenim amb nosaltres a la presidenta de l'entitat de l'Associació de Dones, l'Esbarge de Gramunt, Magda Sera. Benvinguda.
Bona tarda. També tenim amb nosaltres la directora, porta la direcció escènica d'aquesta escala NIFI, la Yolanda Martínez, benvinguda. Bona tarda. I també tenim amb nosaltres de les persones més veteranes que estan relacionades amb escala NIFI, també sòcia de l'entitat, i encarregada aquest any del vestuari, la Maribel Molina. Benvinguda, molt bona tarda. Bona tarda.
I tanquem amb l'encarregada de la logística d'aquesta edició, també tresorera de l'entitat, Pepita Renye. Benvinguda. Bona tarda. Quin goig que feu, noies. Quin goig que feu. Jo sé que esteu ja una mica nerviosetes, perquè això ara ja s'acosta, però us ha passat cada any, sempre fem aquesta entrevista, i aquest any ho volem explicar tots els oients, perquè no és comú que una entitat faci una activitat solidària que ha donat tantes alegries...
també molta feina preparar-ho, i tants diners en prou de la solidaritat. Si us sembla, començo amb la Magda, perquè com a presidenta ens expliquis una mica com esteu preparant aquesta 26a edició. Clar, sembla fàcil de dir, però és que aquí ja hem superat el quart de segle, no? Estem tots molt il·lusionats, amb moltes ganes de tirar endavant i que la gent s'ho passi el millor possible. Aquesta activitat, l'escala NIFI,
És un format, Scala Anifia ho diu tot, hi ha música que en aquest cas vosaltres trieu i vosaltres prepareu els bands, les coreografies, l'animació, tot en general, ara en parlarem. Però és una activitat que ha tingut una rebuda increïble, clar, fa 26 anys que es fa. Recordem que una vegada es va fer un ball country,
perquè hi havia obres al casal i es va decidir com readaptar, però va ser un any puntual. La resta, aquest format sempre ha triomfat molt, no? Sí, sí, sempre he tingut molta afluència de públic. A la gent els hi agrada molt i s'ho passen molt bé. Exactament. Com ho esteu preparant des de l'entitat? Perquè el fet de poder fer una 26a edició entenc que no és menor, no?
No, la veritat és que mos porta bastanta feina, perquè hem de passar per les botigues a buscar els col·laboradors, a buscar les coses per fer les paneres, a parlar amb l'Ajuntament, a veure que mos doni suport, que mos deixi les coses. Clar, clar. I la feina, ara en parlarem pròpiament amb totes, però amb la persona que dirigeix aquesta dinamica, ho coordina, diguem-ho així, si vols, tot l'espectacle. Al final és un espectacle, dura una hora llarga, dues hores, saps?
Hi ha molta gent implicada, ara ho explicarem. També m'agradaria destacar que no és una activitat menor perquè l'objectiu s'ha aconseguit i a més creix. Amb aquests 25 anys, que ja s'han fet, recordem que aquesta és la 26a edició, s'han recollit molts diners en prou de la Marató, oi? Sí, doncs crec que no m'equivocaré de gaire, però crec que rondem ja gairebé els 150.000 euros, que es diu aviat i són molts diners i...
Hi ha molta feina darrere i molta col·laboració de tothom. A mi és una activitat que m'agrada molt bé, diu 150.000 euros, i és una quantitat increïble. Clar, estem parlant de 20 anys, de 25 edicions, però això es fa des d'una entitat, una associació de dones, de Gramunt, que és un poble petitó. Ostres, quina força, quines coses tan boniques podem aconseguir.
Quan fem les coses amb ganes i unides i endavant, no? Unides i units, perquè aquí participa tothom, ara ho explicarem, eh? Però deixeu-me felicitar el primer, perquè tot això ja ho he aconseguit, no? Ara parlarem de la decisió del castany, però felicitats perquè no totes les entitats poden fer una activitat tan seguida, tan treballada i que aconsegueix tants diners, eh? No sé si en sou conscients d'això.
Bueno, la veritat és que quan tu mires així, ara que ens ho estàs plantejant, podes quan reacciones i dius sí que és, però en el dia a dia això és lo de menys. Els diners que donem és lo de menys.
Ara tu vas dir que feu cara que us ho passeu millor. És a dir, és més important com us ho passeu. Sí, és així. Vinga, anem a parlar d'aquesta edició pròpiament, la que ens ocupa, la de 2025, que com dèiem tindrà lloc en tres funcions els dies 6, 7 i 8 de desembre. Sempre es fa pel pont de la Puríssima, de fet, és una data ja assenyalada. Sí.
Iolanda, com a coordinadora, diguem-ho així, perquè llavors hem dit que és la directora escènica i ha fet com un ai, ai, ai. No me digueu això. Coordinadora. Coordinadora, millor. Una persona que d'alguna forma té la visió més general. Com es prepara aquesta edició? Es prepara amb moltíssima il·lusió, amb moltíssima implicació per part de tothom.
i la veritat és que estic superorgullosa. Orgullosa de la primera persona fins a l'última. Molt contenta. Que bé. Molt contenta, de veritat us ho dic. Que bé. És una alegria sentir això, eh? Doncs sí. De vegades sempre hi ha que dius, bueno, falta col·laboració, falta, falta... Bueno, quan s'ha demanat participació, la gent han participat, s'han involucrat, assajos, tema decorat, vestuari, complements, i el que faci falta. Quanta gent, més o menys,
està implicada en la celebració d'aquesta escala anífica aquest any? A veure, jo compto aproximadament que entre la gent que surt a dalt de l'escenari, la gent que està al darrere movent decorats i llum, so, jo crec que són 55 persones o així aproximadament. Mitjentena? Sí, mitjentena de persones, sí. I segur que han deixat pel camí, però bé, més o menys. Sobretot dones, perquè al final això mou l'associació de dones, però...
I molts homes. Molts homes. Això n'hem tingut els decorats, la veritat que sí. Si no, sense ells no hauria sigut possible. Importantíssim. En parlarem. Es pot explicar una mica el format? És a dir, el tema no, perquè sabem que sempre és molt sorpresa i us agrada sorprendre el públic, que a més és molt fidel, però sí que és veritat del format en si, un escala nifi, què implica, què podrem veure?
Hi haurà números per a tots els públics, o sigui, des de nens petits fins a gent gran. I el que té de bo és que crec que tothom els coneixerà. És un factor sorpresa, no volem revelar res, volem que quan surti el número a escena, la gent siguin capaços de reconèixer i dir, ostres, i viatjar una mica el temps. Això està molt bé. D'alguna forma, sempre l'elecció musical és importantíssima, perquè...
Jo que hi he estat a diverses edicions, al final sents les cançons i més enllà del que hi hagi l'escenari, que està molt treballat i que ara en parlarem vestuaris decorats, etc. Sempre transportes. És música que al final és música que és com molt nostra, de diferents èpoques, diferents estils, però jo crec que aquesta és la gràcia, que sempre et connecta amb algun record de la teva vida. Doncs sí. Això està molt bé. No podem dir el tema, recordem que això és el secret. El secret, top secret.
No volem xafar cap sorpresa. Anem a parlar una mica de vestuari, de decorats, tot això. Aquí la Maribel ja és com... Aquí hi ha molta feina. Més que decorats, perquè jo aquest any no he pogut fer gaire. Sí? No és veritat, ha fet molt. Però jo soc l'ama de llaves. Sí. Maribel, necessito aquí el casal. A quina hora? A la 6? Bé.
Allà que vaig. Allà que vull. Maribel, aquí, a tal hora, al vestuari que necessito, allà vull. Jo no tinc cap problema. Home, si em va malament, també li dic, mira, en comptes de les 6 a les 7, d'acord? Però si no, allà estic.
És molt contenta. És que m'encanta la Maribel perquè ha vingut diverses vegades en aquesta entrevista. És de les més veteranes de l'espectacle. Ja ho vaig dir l'an passat. És que per mi els que la Nifi, mira la casa meva està que no t'ho pots imaginar.
Perquè quan arriba aquest temps ja és escala nifi i res més. I a casa ja ho saben, però diuen, mare, potser que... Però és igual, és escala nifi. I l'escala nifi és tot.
Són, què, dos mesets? Ara, anem a tope, eh? Anem, que... Però bé, eh? Molt bé. Jo estic contenta. El tema del vestuari, que tu és una mica... M'han comentat que és una mica aquí el coordina una mica, també. Sí, estoy en ello. És importantíssim, eh? És importantíssim un vestuari que sempre està molt cuidat i aprofitat perquè... Molt! Molt aprofitat. Molt! Molt!
Perquè aquest any sí, hem comprat cosetes, perquè clar, a veure, s'ha d'anar renovant, que n'hi ha coses que dius, ja potser que les retirem, però encara reciclem. Tot es digui que reciclem, però ja veureu, hi ha números molt xulos.
Ai, m'encanta, és que té una il·lusió, m'encanta. Ai, jo sí, sí, jo sempre. Ells ho saben, eh? Es nota que ho viviu, eh? Es nota que ho viviu, ho vivim molt tots. I procuro, estic a tots els assajos, estic. No ha faltat a ni un assaig, a ni un, des del dia 1 fins avui. No, no, jo ja estic. Però la...
la cosa que estigui centrada, rieu, no xicle, saps? Jo soc un corcon, soc un corcon, però tots m'estimen i jo els estimo a ells un munt, a tots els jovens, a tots els petits, als grans, als homes i a tots, perquè, eh, que tenim homes, eh? Clar, sí, sí, no, no. I estupendos, eh? Olé! I la canxa que ens donen a les dones...
que no veus, és meravellós. M'encanta, m'encanta. Aquesta entrevista la fem cada any, però és que per mi és una alegria. Sí, perquè al llarg del dia, durant tot l'any, quantes notícies rebem negatives que ens fan pensar que aquest món no té solució, no té sentit, no? Doncs a mi aquestes entrevistes, què voleu que us digui? Em retornen una mica a la fe, perquè...
Vosaltres, això per amor a l'art, el tema del reciclar vestuari no ho diem perquè d'allò, ho diem perquè intenteu sempre treure el màxim rendiment a temes com el vestuari per intentar comprar menys perquè així es pot donar més. És que tot va en una roda. Més per aquí, gastar-nos menys per aquí per tenir-nos per allà, que diuen. Una cosa així.
I et dic una cosa, avui no és que m'hagués preparat per l'entrevista, és que he dit, tu te callaràs, no diràs res, però és que no puc, i amb el de l'escalanife no puc.
És que ho porto a totes, de veritat. L'any que no vaig poder sortir per malaltia... Ho vas trobar a faltar. Ho vaig passar fatal, fatal. Però... Però aquí estàs. Ja torno, ja torno a donar caña.
Aquí ens han trobat les dues, que no han pogut sortir. Ella per malaltia i jo a les vigílies em vaig trencar una costella i dos dies abans de sortir a l'escenari. Tampoc no vaig poder sortir. El mateix any o va ser? Un any diferent. Un any diferent. Ella abans que jo. Tu també, Jolanda, fa temps que també col·labores. Fa anys que me remeno també. Sí, sí. Se us nota. Però més en pla secundari, en el meu cas. Bueno, però se us nota. O secundari no, que Déu-n'hi-do...
Que és molt bona, eh? Sí, sí, totes, totes ho sou. Que m'estime molt. M'encanta. Vinga, doncs tenim, jo vaig recordant que aquests dies, 6, 7 i 8 de desembre, una funció cada dia, diferents horaris. No, el mateix. No, el mateix horari? Sí, sí. A les 6 de la tarda. Perfecte, per tant, aquest any unificat. Sí, sí. Perfecte. Doncs aquests dies es farà aquesta escala NIFI, més de 50 persones involucrades en la preparació de tot plegat,
Té més sorpresa, però sabem que el vestuari està molt cuidat, que els decorats també, que els números ens portaran moltes alegries i moltes ganes de ballar. I crec que els decorats donaran què parlar. Sí? Jo crec que sí, que seran un dels grans factors sorpresa. També una mica reciclats. Ahí lo dejo. També una mica reciclats. També una mica reciclats, però... Reciclats, però... Per donar... Però amb xispeta. Per actualitzats. Que bé, que bé, que bé. Perfecte, tenim tot això. I ara només falta... No, no, esperem.
I també m'agradaria dir que vosaltres també sou un canalitzador de la solidaritat una mica del poble, perquè a part del tema de les entrades, que ara en parlarem amb la Pepita, com es poden comprar i on, també és veritat que sortegeu paneres que són possibles gràcies a que molts establiments petits i grans de la nostra vila també es volquen. Moltíssimes gràcies. És importantíssim. Moltíssimes gràcies a tots. I tant, si no seria possible sense ells. No, sense ells no seria impossible. Cada dia sortegem quatre paneres. Imagina't.
i nutridetes que estan que no són un cava i un torró no, procurem per tant és important l'ajuda d'ells és super important és que és una activitat tan maca l'escalanifi és que involucra tanta gent
Sí, és que s'implica molta gent. Els que sortim, els que ens ajuden, els que ens no surten i el poble. Perquè també sense la gent que ens venen a veure tampoc seria possible. Exacte, exacte. Sense els espectadors seria impossible. I no tenia sentit d'otermar tot això, tampoc, no? Ompliu els tres dies, eh? Sempre ompliu els tres dies. Anem al tema de les entrades. Vinga, va, parlem-ne. Pepita, com ho podem fer això que està a veure?
Mira, les entrades es poden comprar per l'Intrapolis, entrar directament i llavors cap problema. Llavors es pot anar a l'oficina de turisme, també molt agraïts perquè aquell noi té molta dedicació i molts les venen i superbé.
I després, una hora abans de cada espectacle, a la porta, a la guixeta, si és que n'hi han sobrat, perquè fa un parell de dies que hem obert i n'hi ha moltes devenudes ja. Però bé, jo crec que sí, i si no serem allà per solucionar problemes de gent que potser s'han equivocat en alguna entrada o que han tingut algun enredo, llavors des d'allà mateix ho solucionarem.
I res, i anar fent. Perfecte, superbé. Per tant, entràpolis.com, qui vulgui ja tenir-la des de ja, i si no, a Oficina Turisme físicament, o una hora abans de cada representació. Exacte. Déu-n'hi-do. Quin goig que feu. Com m'agraden aquestes converses. Felicitar-vos, sobretot. Abans d'acabar, deixeu-m'ho dir. Felicitar-vos. Perquè que bonic és, no? Que ho fem entre tots, no? I per aquests fins tan bons. Molt bé. I per una causa...
Que se la mereix. Exactament. Bueno, cada any, pel tema que sigo, pel cor, per malalties, per tot. I la veritat és que és una cosa que implica moltes hores. És complicat gestionar-ho.
Però al final és que ja és com si es creés una petita família. Jo estem a la recta final i estic pensant, quan tot això haurà acabat, què farem? I els trobaré un munt a faltar. Dic, haurem de quedar un cop per setmana, fer sopars, haurem de fer alguna cosa. És que m'agafa una nostràlgia terrible. Que bé. La veritat que sí, que s'ha fet una amistat superxula, molta gent nova, amb moltes ganes i, escolta, fantàstic. Això és un win-win per totes parts. Un win-win, sí senyora.
Sí, perquè d'artistes tenim de nous, d'ajudants de decorats també...
cadascú té el seu... per el que serveix. Jo, per exemple, amb les entrades em faria un lío espectacular. Cadascú les seves habilitats. A mi em dones l'altre i soc la tia més feliç. Però jo, amb les entrades, ho deixo perquè sap. Els ordinadors, el mateix, per un altre. El que sap comprar per internet, que ho faci un altre. I aquest any s'ha fet una...
un grup tan guapo, tan guapo, que esperem que surti tot bé, perquè llavors ja serà l'homàs de l'homàs. Crec que ens ho mereixem tots. Clar que sí, i al final això és com les bodes, que si alguna cosa falla ningú ho sap, ho sabeu vosaltres, però els que som a platear no, és igual, tot va bé, sempre. Ja, però si surt tot bé, olé. Jo crec que al final és una activitat que va néixer així, perquè érem tots del poble, i va néixer el foment parroquial,
en petit comitè però ara ja hem pujat d'un grau que ja tenim que ser cada any sorpreneu i això està molt bé ens quedem amb això m'encanta que em digueu que no només aposteu per la solidaritat sinó que perquè us ho passeu bé simplement perquè us teniu ganes i que heu fet aquesta d'allò
Sou un referent en aquest aspecte a les Terres de Lleida. Jo crec que cap entitat... Bé, potser hi ha alguna entitat, potser ara m'estic... No ho conec tota la realitat, però sí que és veritat que poques entitats jo crec que han fet un acte solidari durant tants anys, recaptant tants diners amb tanta alegria, podríem dir, no? I només per això se us ha de felicitar. Que vagi molt bé, molt bé, i després ja parlarem de quan han recaptat. Però de moment, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Gràcies. Us esperem.
aquí a l'oest. L'esport no només és futbol. I tampoc només cosa dones. Esport plural i divers a la tertúlia esportiva d'aquí a l'oest.
I per no perdre el costum, hi ha moltes coses a comentar. Fins que el temps ens deixi, parlarem amb el Sergi Guiú i l'Arnau Vilà de moltes qüestions. Sergi Guiú, responsable d'Esport Duoll i de Ràdio...
La Rodra de la Tic Lleida, què tal? Hola. També narra aquest mateix equip, l'Arnau Vilà, redactor de Lleida en Joc i, evidentment, company d'aquest programa, Arnauet, que sap de geografia, però també d'esports, eh? Per això també el tenim aquí. Ahir tenim un partit, el Cadina Seu no guanya, però li toca ja posar-se les piles, eh?
Tercer quart, podríem dir que és on... No, Sergi? Jo crec que el Cadira Seu aquestes últimes setmanes sí que ha fet una passa endavant, guanyant els dos partits consecutius que havia guanyat, així que ara una miqueta el cap, respirant en aquest sentit l'equip d'Isaac Fernández, i ahir, clar, se jugava contra un casa de Montsaragosa, que és un dels tops de la Liga Femenina Andesa, li van plantar cara un tercer quart,
on el Casademont Saragossa va pujar una marxeta, sobretot física, que no va poder igualar el Cadí i la Seu, que sí que va tenir un parell de jugadores, sobretot Gervasini, amb 22 punts, una de les seves claus principals per mantenir-se dins del partit. Crec que és molt important, sobretot,
que al Palau d'Esports vam tenir unes bones sensacions altre cop i que amb aquestes sensacions, aquest dissabte contra un equip com el Jairis, que té una victòria més que les altos llenques, també a casa, a 2 de 9 el dissabte, doncs l'equip d'Isaac Fernández, ostres, si aconseguís posar-se en aquest grupet que n'hi ha 5 o 6 amb 4 victòries, doncs crec que sí,
que ratificaria que ha deixat en darrere el mal inici de temporada. Exacte, anava a dir que aquest partit de setmana pot ser important perquè només una victòria el separa. I a més que és això, hi ha un grupet d'equips amb quatre victòries que crec que és important que s'hi posi. La cadira segona actualment és 12 i aquest rival que està en aquest grupet dels quatre equips és que ocupa...
la setena posició, per tant, l'escalada seria important a l'altra. T'afegiries a un altre grup, deixaries un grup endarrer i t'afegiries al D4. La part de les dinàmiques, doncs també això a la taula classificatòria, no a veure't aquesta part baixa, doncs tindria aquesta part positiva. I com que estem al bàsquet, seguim amb el bàsquet.
amb un jaiopos que no sé si l'objectiu d'aquest dissabte a les 7 de la tarda, Arnau, veurem si us guanya o no, jo soc optimista de mena quan arribarà l'Unicaja, perquè també els separa només una victòria, però sobretot, sobretot, sobretot, entenc que un dels objectius és deixar en darrere aquell últim partit, que ja no és perquè perdis de molt, sinó per la sensació de desfeta. Sí, jo no hi vaig poder ser aquells partits,
Perquè la veritat és que amb aquell partit que parlàvem, ens tocava fer l'Atletic Lleida. A mi i al Sergi no van poder estar. Com molts altres que ens tocarà, com per exemple el que tu ja tens apuntat el 20 de... Correcte. No estarem contra el Madrid, però pel que sí que em deien amics, que al final està allà el nucli, que segurament sigui el partit més desesperant, més desquiciant, on no et surt res, veus l'equip...
que l'equip rival que ho comença a enxufar tot i, a veurem, al final és unicaja, no pots demanar res, simplement competir, somiar i a partir d'aquí a intentar arribar al quart-quart viu demanant molt, demanant molt. A vegades el bàsquet quan es juga, amb tots els respectes pel Lleida, evidentment, quan es juga amb dos equips amb
certa diferència de nivell, es diu molt que l'equip petit ha d'anar a jugar 40 minipartits d'un minut. És a dir, cada jugada, focus, focus, i jugar, doncs, això, anar a fer més punts per jugar, és a dir, defenso bé, ataco bé, i a partir d'aquí, el que passa. Ara, Bonicaja, doncs, tampoc desvelem redient, que és clar favorit. Estic molt d'acord amb el que el Quim, que és qui més ens sap d'aquesta casa, amb diferència de...
de bàsquet, ho ha dit al llarg de la setmana, que és que el Jai Oposida no se'l pot obligar a guanyar l'unicaja. Estic absolutament d'acord amb que no està obligat el Jai Oposida a guanyar l'unicaja, però jo sí que tinc la sensació que el que sí que se li pot demanar, i es farà, i no en tinc cap mena de que la regisca de fa...
una setmana i mitja va ser això, una relliscada i un accident, que com totes les temporades es tenen, és millorar els intangibles. Això sí que se li pot exigir a qualsevol equip. Sempre he pensat que en els intangibles, en la intensitat, en l'anari, en tot allò que es transmet, que no es compta ni es comptabilitza,
per molt bo o dolent que siguin, les forces s'igualen. Llavors, agafant el que deia l'Arnau d'aquests micropartits, jo crec que una de les claus per mantenir el màxim de micropartits amb l'Unicaja és que aquests intangibles els intentis igualar el màxim de temps possible.
Futbol, anem amb l'EM, que deixa de tindre la interinitat. Dirigint la banqueta de Miquel Saume-RG a la mesa. Per fi... Jo no dic interinatge, tu li dius interinitat? Bueno, podem dir-ho com vulguem, no? Jo no... La interinitat...
L'interinatge. Però sí, David Cámara Romario, que ja no és, així es diu, el pont entre Quico Parcerissas i el, ara ja, nou entrenador Manel Cazorla. En aquest cas, divendres, acabem la setmana amb aquesta oficialitat, que Manel Cazorla era el nou entrenador del...
del Mollerussa aquesta setmana, ja l'ha liderat ell la banqueta, les sessions d'entraments de principi a fi, vam parlar amb ell, de fet ara fa un parell de dies el temps afegit, i ell deixava clar que una de les claus perquè el Mollerussa pugui revertir la situació és...
que jugui com a equip, que ha de ser això, l'Arnauel va veure a l'escala i evidentment per revertir-ho el que has de fer és tenir aquesta calma i tranquil·litat, però evidentment anar tots a una. Sí, sobretot és això, és un equip que també el Mollerosa l'ha castigat parlant d'intangibles, també l'ha castigat una mica la mala sort, podríem dir, podria tenir alguns punts més,
Fins i tot amb l'era Kiko per fer-hi-sos. Sí, sobretot amb l'era Kiko, però respecte a Manel Cácerla no l'he pogut veure i tampoc he pogut analitzar els seus equips, però pel que m'han dit gent que ha jugat a la primera catalana i també s'ha mogut per Aragó i tal, que és un molt bon entrenador.
i que agrada pel Mollerussa. És un home de caràcter, és un home que té les idees clares, que aquí a Lleida el coneixem, perquè ara fa 5-6 temporades va liderar durant dos cursos al Borges Blanques, a primera catalana, llavors personalment és quan
quan el Baix coneix i va fer bones temporades amb el Borges per així dir-ho va fer el salt i es va tan a casa entrant al Valls crec que l'última experiència havia estat la temporada passada amb la Pobla de Mafumet i hi van haver contactes entre el Mollerussa i Manel Cazorla mesos endarrere per interessar-se o per preguntar per quina era la seva situació em deia ja tenia mono d'entrenar tenia mono de tornar a estar a les banquetes i
I torno perquè, a més a més, hi ha molt marge, encara. És veritat, queda molta temporada, però també és veritat que agafant-nos el de sempre, que són aquestes marides sensacions, doncs el Mollerussa, que no ho té fàcil, la primera cita de Manalcazorla a casa contra el Vila Nova i l'Aigeltru no és gens fàcil, perquè és un equip que està batallant per colar-se en aquestes posicions prioritzades de la classificació. A casa, a més a més, el Mollerussa...
Tampoc no ha, clar, un equip que està en descens, no ha tingut bon resultat ni a casa ni a fora, per això està en descens. Però no ha acabat de ser aquest equip 100% fiable, sí que guanya a la latilla de la Copa Caduña, guanya just aquell cap de setmana també a casa, però no ha acabat de ser tot el fiable que ha de ser un equip en aquestes categories. Veurem com li va a manar el Cazor a cada un del Mollerosa.
Sí, desitgem el millor, sobretot respecte a la classificació d'aquest grup 5 de Tercera Federació. Clar, els dos equips giratans estan en descens. Mollerús en té penúltim, el Lleida últim. I jo, a vegades, com a aficionat de la terra, per dir-ho així, és a dir, quan et toqui de prop que el teu equip està en posicions de descens, jo a vegades faig l'exercici de treure els equips que voldries fora, però n'has de ficar dos més. Clar, tenim a Mollerús a Lleida, i a veure quins...
Poses el descens per treure aquests dos, no? Can Vidalet, jo sempre faig l'exercici de dir Can Vidalet... Clar, que és un recent ascendit, per exemple. Sí que, per exemple, Cerdanyola sorprèn, perquè no deixi de ser un equip o un club que havia tantejat, havia competit temporades consecutives, a més a més, a Segona Federació, i se'l veu allà a baix de tot. El propi Vilassar de Mar s'acaba salvant perquè el projecte del Som Maresme no acaba existint.
I aquí ara no toca, això és un tema que ja arribarà als mesos d'abril-maig i el grup català sempre acostuma a ser un dels damnificats, veurem què és el que passa aquesta temporada, insisteixo, no toca.
Els descensos compensats. Si realment acabaran baixant 3, si seran 4. Per tant, jo crec que el que no han de fer ni Lleida ni Mollerussa és on està classificat ara el Cerdanyola, sinó que han d'intentar mirar un parell de posicions per damunt per si acaben haver-hi aquests descensos compensats que no es vegin amb aquest descens a la rectíssima final o fins i tot amb la temporada acabada.
El Mollerusa, però el Lleida Esportiu, de les dues de la categoria, doncs, inclús... No és fàcil perquè Sant Cristóbal a Terrassa, allí a les 12 del migdia, a mitja taula més o menys el Sant Cristóbal, no és...
l'Arnau crec que a més a més també amb el Terrassa ja m'ha anat a narrar-lo algun cop amb el Lleida i és sorprenent perquè aquesta temporada Sant Cristóbal està sent un camp que és un camp petitó, és un camp de no dimensions molt grans però hi estan havent molts gols el propi Mollerusa se'n va amb un 6 a 3 de Sant Cristóbal llavors jo crec que sí que a Jordi Cortés li interessa, ara l'escoltarem li interessa un partit on passin poques coses
El camp del Sant Cristóbal sempre ha sigut un camp on passen poques coses, però aquesta temporada, ostres, estan passant més coses de les que habitualment passen quan el Sant Cristóbal és el local. No és fàcil, i deu-ne-do també el calendari que té el Lleida per endavant, eh? La setmana vinent, que serà una bona prèvia, la que farem el dijous, perquè hi ha derbi, Lleida-Mollerussa, i a més a més és el que deia l'Arnau, estan els dos a baix, un dels dos...
Un haurà de fer-li mal a l'altre, perquè crec que l'empat no li interessa ni a l'un ni a l'altre, per tant s'hauran de deixar de territorialisme i anar-se a fer mal. No els hi va l'empat. I després tanca l'any el camp del Virassà de Mar, que també està per allí. Per tant, el Lleida té tres setmanes... Ostres!
on sumar seria important de cara al 2026. On es pot veure i vislumbrar com de dramàtica pot ser la cosa o com d'esperança hi tenim a la situació. Que la lliga és molt llarga. I que les sensacions d'Arnau són bones. S'estan convertint en bones. Jo estic ficant el símil que a principi de temporada
vèiem una plantilla o deduïm una plantilla amb un sostre de creixement molt baix i llavors això ens portava una miqueta en aquest pessimisme realista de dir que l'equip no pot millorar no té matèria humana per millorar i ara sí que aquests últims partits ho personifico sobretot amb Cornellà
Ostres, està veient un equip que potser el sostre el té més alt del que, el sostre de creixement, el té més alt del que a l'agost ens podíem imaginar. Sí, i quant a exemples, hi ha fa dos anys, fa dos temporades, hi ha un exemple que serveix tant al Lleida com al Mollerussa, i és que el Mollerussa de Cortés, que també em va al Lleida,
que acabava de pujar, li va costar trobar-se la categoria, estàvem al desembre, dient ai ai ai, hi ha descens, van venir resultats bons a casa, alguna victòria així inesperada, potser el Camp del Tona o alguna més que no s'esperaven, i l'equip es va acabar salvant bé al final, vull dir, és el clar exemple que aquesta lliga és molt llarga. I que els equips de Jordi Cortés no són de setembre i octubre, sinó que són de creixements.
Veurem, i més o menys es diu el mateix amb el Gavi García de l'Atlètic Lleida, però que van passant les jornades i s'estan a la part baixa, i no sé si aquest creixement que se li espera té un límit de paciència per la Junta, i jo ho protegeix ja una setmana.
perquè això del Nadal i menjar-se els torrons i la sensació també psicològica que s'arriba després de festes a la part més decisiva posa en perill el cap d'entrenador, no? Com ho veieu? Que això és futbol i el futbol manen els resultats i que és més fàcil canviar-ne un que canviar-ne 25. Aquests són els tòpics que es fan servir sempre. També estic d'acord que Gabri García no és el que el dissabte tanca el contraatac
no és el que el dissabte perd una pilota al mig del camp a la primera meitat i fa humà a mà amb Pau Torres, que salva l'equip a la primera part. No és qui pot controlar que un dels eixos d'aquest equip, que era Juan Agüero, es lesioni, recaigui i sembli que encara s'allargui més la seva lesió, que temes extrasportius d'altres jugadors impliquin que s'hagin d'agafar un temps, que aquest cap de setmana
dos jugadors que no ho van fer malament el dissabte, com Dauda i Roger Calan, no hi siguin perquè fan el cicle de targetes grogues, però és l'entrenador. I quan s'ha de fer fora amb algú, és més fàcil fer fora a l'entrenador. Tot això no són excuses, són realitats. És veritat, però, i no sé si l'Arnau estarà d'acord, m'agafo amb el partit de dissabte contra l'Atlètico Baleares, que a la primera meitat, com a mínim a mi, em va semblar veure un Atlètic Lleida...
més protegit, més juntet, amb aquell 4-2-3-1, amb Ortega i a Sierra al mig del camp. Em va donar una sensació que s'estava en un procés de metamorfosis, aquest Atlètic Lleida, entenent que era la segona federació. Arriba la segona meitat, Gabri García no és qui lesiona a Sierra Ortiz, que és a qui ha de substituir i llavors canvia absolutament el dibuix,
I tot ha sigut un oasis. Tornen a haver-hi els espais, torni a haver-hi una defensa més desorganitzada, un contraatac des del mig del camp de l'Atlètico Baleares on la gent no replega bé, on la gent no tanca bé, on es fan basculacions que no toquen.
I l'Atlético Velares va venir, va fer la feina, va agafar els tres punts, es va carregar l'avió i se'n va cap a casa. I així és quan guanyes partits de segona federació. Correcte. Així és com se juga en aquesta categoria i sembla que l'Atlètic Lleida s'ha començat a adaptar una mica amb aquesta categoria, amb aquest rotllo, per dir-ho així, no? Perquè, clar, sí que veníem d'una tercera federació on estàs acostumat a fer dalt, a fer gols, amb Boris i Wilber...
i podies anar a l'intercanvi de cops, però ara l'intercanvi de cops se n'ha adonat a l'ètica que el perjudica més, i en una situació que sí que han canviat coses, però jo crec que ja aquesta setmana és la primera setmana on ja s'ha començat a dubtar la continuïtat de Gabri, que els torrons no ho sé, però les ensaïmades almenys aquest cap de setmana sí, però clar, et jugues el lloc davant el líder, davant un camp. Amb una convocatòria, perdona Arnau que talla perquè ho ha dit avui Gabri, amb una convocatòria que no es completarà.
és a dir, se'n van amb 16 jugadors a Sa Poble se'n van amb 16 jugadors al camp del líder a Mallorca per amonestacions i lesions per tant, amb això se'n va cap a Mallorca s'haurà tirat del carro s'haurà tirat del carro mai millor dit parlem del líder, això sí
el Poblense que és un equip que acaba de pujar que és el prototip d'equip balear vull dir, són els jugadors balears que evidentment no són prou bons pel Mallorca ni prou bons per l'Atletico Baleares i es van repartint entre les penyes entre l'Andratge, entre el tal i això és el Poblense i que potser la gent diria ostres, Poblense, quin camet el camp del Poblense és ara potser m'equivoco crec que sí, crec que crec que vaig pel camí
de dimensions, és el més gran de tot el grup 3 de Segona Federació. Per tant, que la gent no es pensi que l'Aleta i Lleida se'n va amb una ratonera i jo al poblense a casa, que força fa, perquè és petitonet, tal, no sé què...
El camp més gran de la categoria és el que visitem amb l'Arnau aquest dissabte a la tarda. I jo no em porto el Sergi, perquè no ho he fet mai, t'ho dic a tu al Rau, porteu una ensaïmada, ja que aneu a les illes alguna vegada. Jo sempre em porto, molts cops, no sempre, però molts cops em porto. Jo sempre em porto, però no a la ràdio. No tinc d'altres compromisos que... Més importants que nosaltres. Ok, Patins, vam tenir xampions aquest cap de setmana.
I jo crec que amb resultats bons pels dos equips d'aquí de la zona. Recorden que el Vilassana era previsible. Quan ja va tot i les baixes, Tricino ja ho apuntàvem, que la lliga italiana està anys llum de la d'aquí. A més, passa una cosa curiosa amb l'hockey italià, que és que hi ha una persona que va canviar de clubs i arrossera les jugadores guanès. I més o menys anem veient... Persona refereix a un treador.
vinculada a la Junta, que arrossega a les jugadores, llavors són aquestes les que passà un any veiem un equip italià femení potent i l'altre any en veiem un altre. Però, tot i així, doncs els resultats estan a molta diferència. Ho hem parlat, Frank, que el hockey italià està baixant, eh? Tant en masculí com en femení.
El propi tricino masculí, el Bassano, de les èpoques... Per tant, amb femeni, per tant, cap sorpresa. S'imposava claríssimament el Vilassana en la seva pista, a més, jugava a casa, i la Fraga empatava el Maria Víctor contra el Palau de Plegamans, que jo crec que és un bon resultat. Jo ho deia el dijous aquí. El dijous deia que el Vilassana havia de guanyar,
i que crec que el Fraga firmava l'empat al camp de la pista del Palau de Plegamans i així va ser. Avui el diarisari també centrant-nos en el Vilassana, ara ho acabaré de confirmar. De baixes, crec que... Diguem-ne, és dur? Són Ana Salvat, segueix la portera, amb baixes, Jimé Gómez. Sembla que també, com a Ana Salvat, hauran de passar al quiròfan i recordeu que Jimé Gómez es reparixia fa dues setmanes precisament contra el Fraga
a fer un bon partit. Lucha Godó, no se sap que és qui forja tot l'equip, no se sap fins quan li durarà aquesta lesió al Canells, esperava que fos menys, però ara hi ha dubtes, i tot plegat fa que Dai Silva, que quan devia estar al primer equip, doncs sí, ja tenia fitxa de jugadora fixa al primer equip. Alguns van dir que això no passaria, jo vaig dir que tenia molts números, perquè l'equip no es podia permetre, doncs tot plegat. Sí, i un últim
pròpia, que és el de Laura Pastor, que diu el diari Segre que a finals de gener podria tornar, però clar, no se li pot exigir la primera setmana de febrer que competeixi a un altíssim nivell perquè haurà d'agafar el rodatge. De fet, han dit que per agafar el rodatge se'n vagi al Nacional, per agafar sensacions, que em sembla un encert, perquè, evidentment, passar un llig després d'aquesta baixa prolongada d'aquesta jugadora, que és una crac provenient del Picat, però ha de tenir el seu temps d'això, d'anar-se fent
Torna l'Hockey Lliga femenina aquest cap de setmana després d'aquesta jornada de Champions amb partits interessantíssims. Sobretot a baix. A baix. Sí, perquè juguen les que no han sumat. Compte que perdia l'Alpicat contra el Corunya i vaig que no aconsegueixin els punts. Fins aquí ho deixo.
Parlàvem amb Atzilken avui, jo tinc notícies fresques, perquè he parlat amb ell fa ni una hora, i ell m'ho deia, partit de vida o mort, no hi ha més, i un punt de preocupació em transmetia de cara a gol. La setmana passada ja m'ho deia, quan parlava del partit de Corunya, i crec que les ha fastiguejat una miqueta el no poder-li fer gol al Corunya. Llavors...
Crec que l'Alpicat el que ara ha d'evitar és caure amb aquesta trampa de l'obsessió de cara a gol, d'intentar alliberar-se una mica, el que passa és que quan jugues contra el mateix equip que té els mateixos punts que tu, que és cap, no caure en obsessions és molt complicat. Insisteixo, perdona Fran,
Si no es pot guanyar, sobretot que no es perdi a domicili. Jo crec que necessiten, el que deia la capitana, aquesta injecció de moral, també el Mieres, que es juga la seva pista. Aquest dissabte a les 8 del vespre. Fraga rep el Manlleu, segueix el seu turmanet. Veurem com els va les noies de Jordi Capdevila. I Vila Sara té el farragós viatge, que sempre fem a Galícia contra el Corunyà.
Amb nois, molt ràpidament, Pons Lleida, que guanya sí o sí, si vol seguir viu a la Copa, encadena 3 derrotes amb Lliga, i té un calendari molt exigent, 3 partits, i aquest és el que, a priori, sobre el paper, és més fàcil de sumar, i és que rep el Sant Jus, també, per tercera jornada consecutiva, amb horari de la xarxa, a les 4 i 10. La setmana vinent es visita Galícia, la pista del Liceo, i l'última jornada contra el Reus Deportiu.
I ara cobra el rei o no faran mullat? Sí, però sí. Aquest equip té un equipàs. Ja ho va dir a Duamat, va anar bé a Rosa Calafell, però per dir molt vistós, amb un lleirà fent gala de tot el seu arsenal. 10 segons, Sergi. No, que per mi ha t'hi reconegut, el lleirà llista lleirà Florans aquest dijous, la Federació Espanyola de Patinatge, celebrat l'onzena edició de la seva gala,
L'últim dia de gener, Aina Florencia se li ha reconegut com la millor esportista dins del món de patinatge, de qualsevol disciplina de patinatge, i el Lleida Llista, placa d'or, juntament amb d'altres cinc entitats. Per això, també dic qualsevol disciplina, per tant, també té molt mèrit, ampliarem aquesta informació. Gràcies, Sergi Guiu, gràcies a nòbil. Adéu, adeu. Vosaltres no el moveu, que tornem amb sis minutets. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el