Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Bolañà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Des d'ara i fins a les 6 us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies al Rau Vilà de MUNFM. Com anem, Rau? Hola, bona tarda a tots i a totes. Maria Ateu, de Ràdio Rosselló. Bona tarda, westerns. Sabina Pedrós, del Picata Ràdio. Molt bones. Hola, què tal? Bona tarda. També saludem la cara d'Alfonso, de Ràdio Preu Mallorussa. Hola, hola.
La Txell Bernaus, de Ràdio Segre Amunt. Bona tarda, Westerls. I Júlia García, de Ràdio Trem, a part llars de ràdio. Molt bones. Ei, com a tot? També hem de saludar el nostre tècnic de capçalera, l'Ivan Usón, que es troba com un servidor als estudis d'Auller de Ràdio. Què tal, Ivan? Molt bona tarda a tothom.
Programa aquest que l'obrirem amb una terra del dia en què ja fa el que fa, podríem dir-ho així, mitja Catalunya, que és el cap de setmana, amb aquesta celebració de castanyada i o Halloween, ja que el picat aquest 31 d'octubre recupera el recorregut de cases encantades i s'estrena una nova temàtica per l'aclamat passatge del terror. I després serà el moment de la tertulada i xarxes, avui amb persones, rata, normatives de l'Eurocambra i...
Finfluencers. Això ho han apuntat les xarxes, eh? Finfluencers. Tu saps què és, Ivan? Ni idea. Doncs després us cobrirem tot plegat quan acabin les notícies. Som-hi.
Doncs som-hi, ens hi posem amb aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem acompanyats, el Guillem Fiorola. Molt bona tarda. Bona tarda. I ho fem destacant que la paeria ha iniciat aquest dimarts a la tarda el procés d'adhesió de les entitats de la ciutat al nou pacte per a la convivència i el civisme.
El Consistori ha convocat el teixit associatiu de la ciutat a la llotja pel pas prèvi a la presentació de l'avantprojecte de l'ordenança de civisme que tindrà lloc el pròxim mes de desembre. El païencap Fèlix Larrós ha afirmat que Lleida ha d'excelir en termes de civisme i de convivència a través d'un compromís de la ciutadania.
Volem una Lleida on el respecte sigui la norma, on la diversitat sigui valorada i on la responsabilitat compartida sigui el motor del canvi i del progrés. L'equip de govern ha assegurat que el pacte és fruit de l'escolta activa fet durant els darrers mesos i que estarà basat en valors com el respecte, la generositat, la solidaritat, l'acollida, la inclusió, la sostenibilitat i la convivència activa, entre altres preocupacions del consistori. L'acord vol servir per inaugurar l'espai antirumors anunciat mesos enrere.
Volem una Lleida on ja n'hi ha prou d'atacar a través de la rumorologia
A les persones, als col·lectius, ja n'hi ha prou d'enfotre-se dels agents de seguretat, a qui tot val, ja n'hi ha prou de ridiculitzar els servidors i servidores públiques, però el més greu, ja n'hi ha prou de criminalitzar el veí, la veïna i...
a les persones amb les que puguis mantenir una discrepància de caràcter personal. El pacte també inclourà un nou servei de mediació comunitària que busca resoldre conflictes entre comunitats de veïns. En total es tracta d'un document obert que de moment compta amb 269 aportacions de diversos col·lectius i veïns de la ciutat.
Perquè aquest esdevingui una realitat serà capdalt la figura dels agents cívics. Actualment la ciutat de Lleida compta amb 8 professionals totes dones que han fet un total de 12.800 actuacions aquest 2025 amb una tendència a l'alça respecte a l'any passat i amb tasques eminentment preventives i pedagògiques.
Els Mossos d'Esquadra detenen un noi de 18 anys i dos mesos després de cometre tres robatoris a punta de la valla a Lleida. Els arrestats van assaltar diversos menors i van agredir i robar a una dona que hi va intercedir.
Un dels fets va tenir lloc al carrer Tarragona del barri de Pardignes quan tres joves van assaltar un menor d'edat i amenaçant-lo amb una navalla li van sostreure un telèfon d'alta gama i la jaqueta que portava posada. Després d'amenaçar la víctima van fugir cap a l'estació de trens, els Mossos els van poder localitzar a la plaça Noguerola.
Quan van veure els agents, els joves van fugir corrent, però els Mossos van aconseguir detenir un d'ells de 18 anys. Poc després, equips de la rou van detenir la resta d'implicats al carrer La Palma i a la baixada de la Trinitat. Un cop detinguts, els Mossos els van poder relacionar amb dos robatoris violents més o correguts la mateixa tarda a cap pont. Els menors d'edat van ser entregats als seus pares un cop comunicada la seva detenció a la Fiscalia de Menors. El major d'edat va passar aquest dilluns a disposició judicial. La investigació, però, continua oberta.
I Junts reclama que s'amplin els serveis públics de reproducció assistida als hospitals de Lleida, Girona i Tarragona.
La formació considera que l'ampliació del servei permetria garantir l'equitat i reduir també les llistes d'espera. El grup parlamentari ha registrat una proposta de resolució per posar en relleu que la cartera de serveis del sistema públic inclou tècniques com la inseminació artificial, la fecundació in vitro o la injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoïdes, però la seva oferta només es concentra en pocs centres sanitaris. Per això el Juntaire es demanen ampliar aquests serveis perquè és una qüestió d'equitat territorial i retenció mèdica.
A més d'ampliar la cartera de serveis, la proposta de resolució també insta el govern a establir convenis temporals amb laboratoris privats acreditats mentre no es disposi de prou infraestructures. I la Che, aquesta confederació de l'Africa de l'Ebre, prohibeix la renovació als pantans de Sant Anna i Canelles a partir de l'1 de novembre. La mesura es mantindrà fins que s'instal·li una estació de neteja d'embarcacions per evitar la propagació del musclo zebrat.
A partir de l'1 de novembre quedarà prohibida la navegació als pantans de Sant Anna i Canelles. La Confederació Geogràfica de l'Ebre ha decidit aplicar aquesta mesura fins que aquests envassaments disposin d'una estació de neteja d'embarcacions, un requisit clau per evitar la propagació del musclo zebrat, una espècie invasora que ja s'ha detectat en altres punts de la conca. La Tx explica que la decisió arriba després de mesos d'intentar sense èxit
que les administracions locals habilitessin aquestes instal·lacions durant la temporada d'estiu. Un cop tancada la campanya de control larvari, l'organisme ha constatat que no hi ha venços i ha optat per suspendre temporalment la navegació. Enguany, el seguiment dels musclos hebrats s'ha fet en 38 envassaments amb més de 650 mostres analitzades. Les proves han confirmat la presència de larves en baixa concentració a pantans com terrandets, camaras i també canelles.
Des de la Confederació recordem que la col·laboració ciutadana és fonamental i que per això els usuaris han de presentar una declaració responsable i assegurar-se que embarcacions i complements de bany es netegin i s'assequin abans d'entrar a l'aigua. Actualment hi ha 35 punts de neteja operatius a la Conca de l'Ebre. El Monestir dels Avellaners instala la reproducció del sepulcre doble dels comptes d'Urgell, Álvar i Cecília de Foix. Les còpies s'han pogut fer amb pedra artificial a partir dels originals.
L'Institut d'Estudis i Lerdencs ha impulsat aquests treballs, els quals han tingut un cost de 84.230 euros, d'aquesta manera el sepulcre doble que està instal·lat a la lateral esquerra de l'alta de l'església. Se suma el del Vescomte d'Àger al Bar II, que s'ha instal·lat a una capella lateral fa dos anys i que es va recrear amb la mateixa tècnica. Pel directe del Monestir de les Avellanes, Robert Porta, aquest dimarts ha estat un dia històric.
Fita més d'aquest projecte de recuperació, de dignificació, de difusió, d'investigació del Panteó dels Comptes d'Urgell aquí al Monestir de les Avellanes.
Per tant, un gran dia, des de 1906 que se'n van anar els originals i que avui estan a Nova York, per aquesta via, a través de la reproducció de tècniques modernes, tornem a aquests sepulcres perquè tota la societat es pugui gaudir. És un dia històric, fa dos anys ja ho vaig comentar, jo crec que sí, estem fent una cosa innovadora, estem fent una cosa...
no poden tornar els originals, doncs ho fem a través de còpia, però, torno a insistir, retornem a la societat una cosa que és de la societat, un patrimoni que és de tot. Ara queda pendent la reproducció del sepulcre del comte d'Urgell, Hermen Goldeser.
I una darrera qüestió, l'Ajuntament de Bellvis ha estrenat la reforma de l'edifici consistorial després d'unes obres destinades a millorar l'eficiència energètica. Els treballs, que han comptat amb una subvenció de la Generalitat, han permès renovar un espai que no s'havia actualitzat des dels anys 80. Ens apropa la nostra companya, Karen Alfonso, de Ràdio Pone Mollerusa.
Les actuacions han suposat una inversió total d'uns 285.000 euros subvencionades en un 80%. L'empresa Vidal Almirall ha estat l'encarregada de les obres que han consistit en la renovació de tancaments i persianes, la millora de l'aïllament exterior i interior, la substitució de lluminàries per tecnologia LED i l'adaptació dels lavabos per a persones amb mobilitat reduïda. Això ho explica l'alcaldessa de Bellvis, Sílvia Escalé.
No hi ha més fàcil. El que hem fet és fer tots els tancaments, les persianes, els aïllaments. El que s'ha fet és canviar tot l'arxiu que s'ha fet nou, de tal manera que ha quedat ja arreglat i ja ha estat tot l'Ajuntament. I aquí dins de l'edifici de l'Ajuntament tenim l'esplai, que és la llar de jubilats. I el que sí que ha fet l'Ajuntament amb recursos propis és canviar els lavabos perquè no estaven adaptats. I el que hem fet és aprofitar que fèiem totes les obres per fer els lavabos nous i fer-los adaptats. I això sí que s'està acabant. Li queda una setmana.
Coincidint amb la finalització dels treballs, el Consistori ha organitzat una jornada de portes obertes perquè els veïns poguessin conèixer les millores i visitar els espais municipals. Gràcies, Karen, i gràcies, Guillem. Gràcies a tu, Fran.
Seguim l'actualitat aquí, a l'oest.
Doncs som-hi, anem a conèixer com és preparar el picat per viure aquesta nova edició de la castanyada i el Halloween amb una jornada plena d'activitats per a grans i petits. I guany, de fet es recupera una cosa que ha d'agradar moltíssim, m'imagino que és això de les cases encantades, Sabina Pedrós, molt bona. Sí, l'any passat ho vam trobar en falta, la veritat és que sí, ara ens ho explicarà en Xavi perquè jo crec que tot el poble estarà d'acord amb mi que ho vam trobar en falta a aquestes cases encantades.
es recuperen enguany després d'aquest any de pausa, però també hi ha moltes més activitats previstes per aquest divendres 31 d'octubre i per això tenim en Xavi Gutierrez, que és el tècnic de joventut de l'Ajuntament del Picat, per explicar-nos què han preparat per aquesta castanya de Jalun. Xavi, benvingut. Hola, bona tarda, Sabina. Molt bé, molt bé. Aquí, últimament detall ja de cara a aquest divendres. Quant temps porteu preparant-ho, Xavi? Bé, una cosa és el braç executor,
I l'altra cosa seria la ment pensant que, de fet, gairebé d'un any per l'altre ja comencem a pensar a veure què podíem ficar de nou, com ho podem millorar. De fet, no vull fer espòilers, però ja tenim la temàtica de l'any que ve. En sèrio? Parlem de la lenguany, que sí que farem una mica d'espòilers. Deixeu-ho pel final, anem però reconològic. Aquestes cases encantades que recuperen després d'un any de pausa, que ho dèiem a l'introducció amb el Frank, les trobarem a faltar.
Sí, és una activitat que agrada molt a les famílies, sobretot amb la canalla aquesta més petita, que tampoc no poden entrar als passatges del terror perquè són més d'adults, però és una activitat molt bonica, veure com les cases estan decorades. Jo trobo que és una activitat molt familiar i que pot donar a conèixer tot el que fem aquí al Picat. Enguany 24 cases i comerços adheritzen a aquestes cases encantades. Fa dos anys en la reedició tenim dades de quantes n'hi havia, Xavi?
Hi havia, parlo de memòria, no sé si eren 13 o 14. Ostres, val? Sí, sí, sí, hi ha hagut un salt gran. Suposo que també ve la parada aquesta l'any passat que no es va fer. Aquest any també des de la regidoria de promoció econòmica també s'ha incentivat que els comerços participessin i a part de cases també hi ha botigues d'aquí del Picat, entre una cosa i l'altra, aquest any 24.
Sacs de caramels que ja se deuen estar repartint, si no s'han repartit ja en aquestes cases per part de l'Ajuntament, perquè puguin donar amb aquest típic trucotractre, suposo que també repartits. Sí, sí, sí, gairebé la meitat de cases inscrites ja han passat per la Unió a buscar el sac de caramels i la restreu faran abans de divendres, ja. Que hem de dir que s'ho corren moltíssim, les cases del Picat, ara tothom que s'estigui escoltant, si no han anat mai al Picat, hem de dir que s'ho corren molt, hi ha unes decoracions, Déu-n'hi-do.
Sí, només veiem decoració entre altres anys i vol dir que no, encara que no hi hagi concurs, com que la majoria es coneixen entre elles, ja una mica es piquen i a veure qui ho fa millor i a veure qui fa més por. El recorregut aquest que es fa és molt curiós. Recorregut, que molta gent ja pregunta el mapa, quan el tindrem publicat?
El mapa l'hem publicat fa una estona, jo crec que al migdia l'hem publicat. Ah, molt bé. És un enllaç de Google Maps on hi ha unes etiquetes a cada casa inscrita i a cada casa, si apreten allà a la xinxeta de cada casa, hi ha l'adreça, hi ha el nom que ells han volgut posar a la seva casa.
i a part també el mapa hi ha una zona on hi ha l'esplanada de davant de la biblioteca on estan fent obres que allí habilitarem per zona d'aparcament per a tothom que vulgui vindre està ficat també a quina ubicació és el passatge del terror on hi ha el pintacanes on hi ha els espetacols infantils està tot una mica sentit sí, sí, ara l'estic entrant molt currat aquest mapa, la veritat és que sí que tenim el nom de les cases encantades ara vaig entrar amb una així a l'atzar vinga, a veure què em surt jo vaig mirant
Ara ho avançaves, també hi haurà pintar cares de 5 a 7 de la tarda allà al carrer Lleida. Aquí tothom que vulgui simplement es presenta i poden pintar-se la cara en temàtica de Halloween.
Sí, tindrem cinc persones que estaran per fer el pintacares. Hi haurà com unes plantilles, diferents opcions, on els nens poden triar, doncs mira, vull aquest dibuix o aquest, però que sigui més ràpid i senzill a l'hora d'escollir, i simplement se centraran a cadira, es maquillaran, i quan estiguin, doncs ara se'ls està la gent.
Això serà de 5 a 7 al carrer Lleida. En quina ubicació, més o menys, el carrer Lleida? En quina alçada? Serà en una zona molt propera a l'entrada del teatre. Intentarem fer-ho tot bastant en aquella zona, com que tampoc no se solaparan massa les coses, intentarem fer-ho més o menys allà davant. Després, també a dos quarts de 7, arriba aquest espectacle Uking Cangeli de Chip-Chap, que també es farà en aquella zona.
Sí, si us ubiqueu una mica, el carrer Lleida, un cop passes al Teatre de la Unió, es bifurca com amb dos carrers, un que fa pujar de l'altre baixada, doncs al carrer de baix hi hauria l'espectacle aquest, ficarem allí l'escenari,
un espectacle de xip-xap, que és un espectacle amb titelles, amb música, que ningú s'esperi que és una cosa que els faci por a la canalla, tampoc. Tracta una mica el tema dels monstres i així, però fan d'una manera molt xula amb cançons i amb titelles. Llavors, el carrer de dalt sí que és la zona on hi hauria el pintacarres.
Perfecte. Així diem, el Quim Cangali és públic familiar que no va assustar, sinó que són monstres divertits, diguem-ho així. Correcte, correcte. Perfecte. Doncs això serà a partir de dos quarts de set de la tarda i tot seguit arriba el plat fort, emocions fortes, diguem-ho així, els més petits aquí sí que Xavi, pot ser que al passatge del terror s'esperin fins que siguin una miqueta més grans per entrar-hi.
Sí, tot i així, fa uns dies enrere vaig rebre un whatsapp al telèfon de joventut, una persona que em deia, ostres, on puc aconseguir les entrades? Li vaig enviar l'adreça per comprar les entrades i al cap d'una estona em pregunte, els nens de 3 anys també paguen? I dic, ostres, em vaig quedar una mica soltat perquè dic, els nens de 3 anys no haurien d'entrar en aquests llocs.
Si algú vol alguna recomanació, jo menors de 9-10 anys, a més a més si van sols, perquè amb aquestes edats van un grupet de l'escola o el que sigui, jo menys de 9-10 anys no els deixaria entrar. Tampoc no veuran res que no els deixi dormir durant dies, però...
Jo, com a participant del Passatge del Terror i ja com a pare, jo no els deixaria entrar a menors de 9 anys. Clar, és que són emocions fortes, ja ho diem. Potser que en aquesta edat ens quedem encara per els pintacares i l'Uquim Canguel i veure l'espectacle familiar i refer el recorregut de cases encantades, que allí sí que els ensurs són més raonables, diguem-ho així. Correcte.
I sempre es poden atençar o no. Si ja tenim por de la casa estar massa decorada, massa terrorífica, i els nens ja diuen, anem a la següent, saps? Ja t'ho vam dir, també. I tant, tenen l'opció d'anar-hi o no. De totes formes, també ens hem trobat amb casos, i si ens hi trobem aquest any també ho farem, que al mig del passatge del terror alguns diuen, si us plau, treieu-me d'aquí, que tinc por. Això ho pot passar, i hi ha una persona que l'acompanya en una zona segura o cap a fora, i per això cap problema, també.
Passatge d'error de dos quarts de vuit fins a la una de la matinada. Està previst. De moment, les entrades estan a la venda. I n'heu venut unes 500 ja, Xavi? A veure... Mira, és que estic ara, de fet, davant de l'ordinador.
508, ara mateix. Doncs mira, no anàvem errats, eh? En teniu com unes mil disponibles, més o menys perquè pels grups que feu, doncs que aconseguiu encabir totes les persones en aquestes franges horàries, si no, també es podrien comprar allà, si encara n'hi haguessin, el mateix dia. Correcte, sí, sí, sí. Perquè fa la... Ai, si digués, digués, Xavi, perdona.
Hi haurà venda presencial, hi haurà una única cua on la gent al final de la cua, si ja té entrada, farà el check-in amb els controladors d'accés i si no té l'entrada la podrà adquirir ell mateix. Perfecte. Passatge del terror, parlàvem que serà molt terrorífic, temàtica, avança-nos alguna cosa? La d'enguany, perquè si ja penses estarà la del següent. Sí, l'any que ve ja ho parlarem més endavant.
Per aquest any, la temàtica, l'edifici de la Unió es transforma per un dia en l'internat del Picat, d'acord? Llavors, el dia 31 d'octubre és el dia de portes obertes d'aquest internat i repartirem uns flyers a fora del carrer, els voluntaris, els actors que tinguem, donant la benvinguda a la gent i...
intentant seduir-los, que és l'internat dos picats, l'internat, què poden veure, però un cop entran veuen que no sobretot el que reluce, com diuen, que tot el bonic que hi ha al flyer no és tan bonic un cop entran.
Doncs això ho haureu de veure a partir dels quarts de vuit de la tarda, aquest dia 31, al Picat, serà tot a l'edifici de l'Orió, que de fet ja ho esteu preparant perquè m'han comentat els de l'Aula d'Extensió Universitària que havien de fer una xerrada ahir i no les han pogut fer perquè ja esteu allà muntant aquest passatge del terror. Això de vegades no ho tenim present perquè fem l'activitat o la gent que ve de fora fa l'activitat i diu ah, molt bé, ho han d'acordar molt bé, però...
Aquí darrere hi ha molta feina. Primer, els menys pensants que han d'elaborar la idea inicial, després s'ha de pensar quin recorregut es pot fer, perquè si sempre... Els últims anys s'ha fet aquí a l'edifici de la Unió, però si sempre féssim el mateix recorregut, al final seria bastant repetitiu. I s'ha de buscar fórmules, diferents entrades, diferents sortides, perquè sigui una mica novedós.
I després hi ha la mà d'obra, que aquí vull fer una menció especial al personal de la brigada municipal de l'Ajuntament del Picat, que porten gairebé dues setmanes movent material, movent balles d'obra, amb malla d'ocultació, a la la deixalleria, a buscar andròmines que no serveixen per casa nostra, però sí que ens serveixen al passatge del terror. I des d'aquí vull fer una menció especial als treballadors de la brigada.
Una feinada. Quants voluntaris hi ha, Xavi? Doncs ara mateix, entre voluntaris, els nois i noies de l'institut que fan servei comunitari i els actors i actrius que tenim, al grup de voluntaris hi ha 43 persones. Déu-n'hi-do. Vosaltres en quina hora us comenceu a preparar? El dia mateix, els actrius i els voluntaris, òbviament, que estan a l'entrada i guien a les persones.
amb els voluntaris que hem quedat amb ells a partir de les 3 de la tarda. Però sí que és veritat que els actors principals i els que porten una mica d'aveu cantant ja hem quedat al matí amb ells a les 9 del matí per acabar de decidir espais, acabar les decoracions, posar els materials on creguin convenients i ja començar a caracteritzar una mica.
Déu-n'hi-do. No ens deixem res. Em sembla que ho hem repassat tot el que hi haurà en aquest Halloween castanyada. Xavi, alguna cosa més? De què no, ara? No, no, jo crec que ho hem repassat tot una mica. Jo animo a la gent que vingui, que s'ho passarà molt bé. La gent que ara del terror que vingui, que evidentment...
Això ja es diu a l'entrada, que no hi haurà cap actor que els toqui amb ells, que ells tampoc no han de tocar als actors, que el material que hi hagi és material de tretzo, però que un bon ensurt sí que això t'emportarà en seu punt. 3B dobles al picat.cat barra entrades i encara n'hi ha de disponibles. N'han venut ja més de 500 entrades per aquest passatge del terror. El preu són 4 euros i si no us voleu arriscar a anar aquell dia allí i no trobar entrades, doncs les aneu comprant anticipades.
Hem de dir que hi ha moltíssima gent al picat el dia 31 i més quan hi ha el recorregut de cases encantades. Si anys previs estava dient al Xavi que hi havia unes 12-13 cases enguany, hem de dir que són gairebé el doble. Per tant, hem de preveure que estarà el poble pleníssim el dia 31, aquest divendres, Xavi.
Sí, sí, ja de fa uns quants anys cap aquí que sempre es nota molt i inclús els dies previs ja fa gairebé un parell de setmanes que cada dia com a mínim dos, tres contactes nous al WhatsApp que em pregunten a veure què fem, si s'ha d'agafar entrades, si s'ha de reservar alguna cosa i gent de tot arreu, eh? Gent d'Alpicat, gent de Lleida i gent de Mollerosa, inclús gent de Balaguer que m'ha preguntat a veure què fem aquí, què els ha arribat
un cartell i a veure què és això que estem fent per aquí. D'on no fer, a la ràdio també ens han de dir molts missatges privats des que comencem a publicar la castanyada i el Halloween del Picat. Fran, què ens vols dir? Ja has de vindre, ja, Fran, per aquesta castanyada. És que el pla és molt bo, tot el dissabte de la nit de Farra, no?, amb aquestes cases encantades. Divendres, ja t'estàs anant el dissabte perquè jo ja sé per què vas a Lissabte. Ah!
Perquè, bueno, ja fem fins diumenge, veiem a les noies de l'Alpicat, que rebenen líder contra el pronòstic, el Manlleu, partidàs. Un gran cap de setmana al Picat. Mira, ens podríem quedar fins i tot tot el cap de setmana, ja ho veus. De divendres, dissabte exploreu la zona, que tenim també moltes zones molt boniques, i el diumenge, doncs, gaudiu de l'Hockey. Gràcies. Jo al Fran li vol dir un record i una abraçada gran, perquè el coneix, i ell em coneix a mi de fa molts anys, de les domeniques, de quan ell feia extraescolars, em sembla,
I, ostres, vaig veure que estava aquí a la ràdio i molt bé. I tant, què tal, com estàs? Ara em deia, com es deia, com es deia, recorda'm-ho. Ara, clar, abans parlàvem, però ha passat molt de temps. Que petit que és el món, eh? Sí, sí. Vinga, va, ja ens saludarem aquest cap de setmana al Picat, si et sembla. Fantàstic, aquí ens veurem. Moltes gràcies, Xavi. Que vagi molt bé i que feu molts sustos i que us ho passeu molt divertit, com que l'any. Això segur que sí. Acabarem cansats, però tothom ha assustat, segur.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'Oest. Inicia sessió al teu perfil. Fes like i reposteja. Que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Tertulia, aquesta en què se parla de tot, però no ho parla tothom, que a vegades a un li tanquen el micròfon, recordeu-m'ho, però al principi... Escolta, escolta, jo m'agafo els fets, eh? Txell Bernaus, que ja la sentim, Sabina Pedrós, que segueix aquí amb aquest directe, Karen Alfonso i Maria Gatau, i el Ivano Solquerosa, per cap llet, Tertulia i Xarxes, molt bones! Molt bones! Hola, bona tarda. Què tal?
El dia que lliuri espero lliurar-me. Te tocarem. Sempre portem temes molt interessants, Ivan. El d'avui segur que no l'havíeu sentit o si l'havíeu sentit realment veureu que és sorprenent
I que més enllà del xoc inicial, quan t'ho expliquen, penses, ah carai, parlem-ne d'això. Home, el títol porta persones rotes, no sé si m'agrada. Hem de dir que és un tema que intentem portar des de mitjans de setembre, però és que com que no acabem mai, és impossible portar-lo i avui hem dit avui el primer, perquè si no, no ho trobem mai.
Jo coneixia allò de los niños rata, que és allò que se li deia a la persona de nen, ell jugava molt a l'ordinador i vivia com en la seva habitació. No tan lluny és tant de l'assumbre. No? No, avui us volem explicar una nova tendència que han nascut als països asiàtics, sobretot a Xina, i que, bueno, doncs la volem explicar perquè no sabem si, com tot, ho acabarem exportant aquí o no. Passa-te a menjar-se mosos a rates.
Ara, d'això va l'assumpte, us ho expliquem una mica, perquè és més complicat del que pot semblar. Estem parlant d'una tendència que traduïda seria persones rata, d'acord? I és això, és una tendència que arriba de la Xina i que a nosaltres ens pot sobtar molt, però quan penses en el context d'allà potser ho entens. Què són aquestes persones? Doncs són persones que bàsicament estan tirades al llit tot el dia, només s'aixequen per menjar o per anar a fer les seves necessitats fisiològiques al lavabo, s'entén?
Laveguem per internet gairebé tot el dia i tota la nit. Sí, llavors sí que és el mateix. Llavors, què passa? Els seus hàbits es limiten a estar al llit per evitar l'estrès i gastar, literalment, això es diu, la mínima quantitat d'energia i de diners possible. D'acord?
A nosaltres ens pot semblar això una forma de... És marketing per dir que una persona no vol fer res, no? Però va més enllà, us ho explicarem. És un nini. No, no és ben pensiós. És un nini enganxat a internet. És clar, Ivan, jo ara estava pensant, los niños rata han evolucionat i ara són adultos rata. Clar, són persones rata. Clar, ja són ja persones rata. Però, perdó, jo com a animalista que soc, vull dir que són animals molt actius i que no s'assemblen per a res el perfil que esteu dient. Sí, però sempre quan et diuen ets un rata...
No, rata... Parlant de frases fetes, l'altre dia. Ah, sí, que vau demostrar que sou expertes, llavors t'escolto. Sí, sí. No, el tema és que es diuen persones rata, no pel fet de la tacanyeria, podríem dir que aquí potser quan diem ets un rata, volíem dir que ets una persona que ets una mica així, del punyó cerrado que em diuen, no? De la cofrania del punyó cerrado. Exacte, ni pel mal de morir, no?
sinó que les rates es veu, segons tu, Fran, potser que ets la persona més vinculada amb el món... Amb les rates. Amb els animalons, exacte. Amb el coneixement del món animal. Amb les rates. Doncs les rates es veu que durant el dia, doncs només havia bastant tranquil·letes, però que a nit són molt actives. Llavors, com que aquesta gent es passa tot el dia tirats al llit i a la nit augmenten el seu consum d'internet, de navegació, etcètera, doncs d'aquí ve una mica el símil amb aquest roedor, com es diu en català... Rosegador. Rosegador, d'acord?
A veure, la fundadora i editora de Watson Weibo, Mania Koetze, va ser la primera en explicar aquesta tendència, que tècnicament el nom original a xina, lamento la meva pronúncia, però és Lao Shuren, d'acord? A mi m'ha semblat més divertit que li hagis dit Mania. No és Mania?
Ah, mania. No, mania. Mania, aquest tema. Potser és mania com jo, no? Potser és la mania. La mania coetze. I és aquí, del 25. És mania. Potser és mania com jo, clar. M'ha fet molta gració. No, jo entenc que s'han...
Jo entenc que és amb xino, jo que he ficat mania, però és amb y. No ho sabem, no ho sabem com se pronuncia. Bueno, doncs ja tenim tall pel mes oest. Ens estem rient de l'atzell, però no sabíem si és mania o mania. No, no, no, no, no. Jo què sé, és que no ho sé. Ja ho buscaré, ja ho buscaré com es pronuncia. Perdoneu, perdoneu, és que no m'he pogut estar, perdoneu. No passa res, no passa res.
Igual que la Oixuren, que tampoc no sé si ho pronunció bé, segurament no, segurament és diferent. Ja ho buscarem. D'acord? El més o és... És igual, no som nàvius de Xina, vull dir, no passa res, no passa res. No, no, passa res. Va, a veure, llavors, ell el que fa, la mania o mània, o com s'ha dit, o la mania aquesta noia, el que fa és que això no és que sigui una simple vagueria, no? Sinó que el que passa...
És que no podem continuar avui. Tu ves tirant, tu ves tirant i ja està. Jo vaig tirant, jo vaig tirant. El que ens explica és que això respon a la pressió social que viuen aquesta gent, sobretot en un sistema laboral que és 9-9-6. Què vol dir això? Que es treballi de 9 a 9 6 dies a la setmana. Llavors, clar, què passa?
Jornada de 35 hores. Que quan tu estàs aquí, amb aquest sistema, aquest fa... Sí, exacte, aquí reivindiquen unes 35 hores i resulta que allà estan de 9 a 9, que són 12, 6 dies a la setmana i només un per descansar, no? Llavors, clar, quan el sistema és aquest, doncs com a reacció, jo entenc que com una forma de protesta, una forma de dir, doncs jo no m'hi nego a passar per l'Aro,
doncs surt aquesta tendència de les persones rata que el que es dediquen és a això, a no fer res i a navegar molt. Aquí cadascú jo crec que podrà valorar si és posar-li el nom tècnic a la bagueria, al no fer res, si és una reivindicació legítima, clar, si és legítim que tothom hagi de treballar 9-9-6, 12 hores, 9-9, 6 dies a la setmana,
Clar, llavors, aquí és el tema, que quan tu parles de les persones rata, a priori, des del nostre punt de vista, pot semblar, mare de Déu, com saps que hi ha gent de la vida en general, no? Però després, quan comprens d'on surt això, de quin sistema polític i social i econòmic neix, doncs potser sí que veus que és més una reivindicació que no pas... És allò, és com el que en diuen els hippies, la resistència passiva, no? És a dir, jo, la meva forma de protestar és no fent el que el sistema vol que jo faci.
No sé si m'explico. Perdó, eh? Però jo intento pensar en aquest perfil i em ve més algú que és passada, que no té ganes d'agafar cap responsabilitat ni fer res. O sigui, almenys amb els homòlegs catalans no em ve cap que li vegi un punt reivindicat. Clar, però nosaltres no tenim aquesta cultura de la feina del 9966. No, i que és una cultura molt llunyana, Alemanya. Vull dir que...
Ai, per favor, Fran. Escolteu, en aquest aspecte us portarem la visió. Jo realment, jo crec que és un híbrid. Si avui donarà el joc, vamos. Ai, donarà la paraula per molt. El professor associat de la Universitat Nacional de Singapur, Alfred Gu, va dir que aquesta tendència revela les diversitats i també les preferències del jove, dels joves de Xina, no? I va dir que també és difícil imaginar que la Xina reverteixi la situació econòmica en un futur proper i, clar, que aquesta gent no veu que la situació vagi a canviar. Llavors,
Una forma de rendir-se, una forma de protestar, diguem-li com vulgueu, però és com una reacció a aquest sistema que realment ha de ser dur i lloc, ha de ser molt dur, la veritat. Avui volíem parlar una mica d'això. No sabem si s'acabarà exportant aquí a Espanya o no, però sabem que ens agafem a tot el bo dels altres països. Llavors, no sé, nosaltres què n'opineu?
Home, també hi ha moltes persones aquí, que aquí els diuen friquis dels videojocs o d'altres maneres, que podien fer un símil que es passen moltes hores tancats a casa, simplement jugant als videojocs. Els videojocs costen diners, eh? I això és una tècnica per estalviar i per alliberar el cas. Però et surt molt més econòmic
que fer coses a fort. A dia d'avui no ho sé. És un videojoc... A dia d'avui no ho sé pas, eh? Estem als 90 euros ja, eh? Sí, però... I sortir de festa quan em penses que està. Jo crec que una nit de festa és el més barato que comprar un videojoc. Sí, però a los niños de rata, una de les característiques comunes és que juguen al mateix joc durant molt de temps. Counter Strike, no sé quan. Fortnite. I alguns de gratuïts o descargables. O d'ordinadors craquejats. Per tant, segur que gasten menys que algú que surt de festa.
Bueno, i que al final si tu te fas streamer i tens alguna mínima visualització, o si se te paga sol aquest joc. No és que no hi ha cineres, clar. I si tens notorietat a sobre te'ls regalen, però bueno, això ja és... Això són uns quants. Però encara així entenc que no és el mateix del que estem parlant...
No, però sí que és una mica el quedar-se a casa, aquella cosa de quedar-se a casa moltes hores sense sortir de les quatre parets perquè ells ho passen més els seus telèfons mòbils, hem dit, no? Perquè, clar, al final amb alguna cosa hauran de passar el temps a casa seva. Vull dir, clar, és que 24 hores tancat dintre de casa. Exactament. Clar, per això jo em venia al cap videojocs o entreteniment televisiu o... Exacte, exacte. O llegir o fer manualitats o fer maquetes, el que sigui...
Si parlem d'això, vull dir, és que ja no només tampoc videojocs, vull dir, hi ha gent que es passa hores mirant TikTok, vull dir, es cròleg en TikTok, es pot passar hores i hores, vull dir, és el mateix, és el sentit d'estar tombat al llit sense fer absolutament... Sense fer res productiu, vull dir, sí, sí. Exactament. Vamos, procrastinar.
Sí. No seria tampoc... Jo no crec això, eh? Però castinar és... Ho acabes fent a l'últim moment, a lasminut.com, quan no et queda més remei... Aquesta és la paraula nova dels millennials. Sí, és com deixar-ho per a l'últim moment. Però castinar és la paraula del dia. És la paraula del dia. Però castinar vol dir... Vol dir... Els de la meva generació procrastinarem tots els exàmens.
Estudiàvem a l'últim moment perquè no ens quedava cap més remei, no? Allò d'anem a estudiar tranquil·lament per assimilar els conceptes... No, no, no, l'últim moment. El meu dubte de viejuno és... És la paraula com aquesta de... El meu crash que s'ha acabat dimentar fa dos dies... No, no, però que a altres anys... Això a la RAE ja fa anys que ve, eh? Els diccionaris. Sí, sí. És el meu dubte. De fet, ho he buscat a Google i em diu com a sinònims diferir-aplazar. Aplazar, veus? Deixeu-ho per l'últim moment el que dèiem nosaltres, sí. Podríem millor que la RAE, eh?
Deixar-ho per l'últim moment. És com a favor de fer altres activitats que siguin més irrellevants. Estic amb el mòbil i retrasso que he d'estudiar un examen fins a l'últim moment. Però més per l'agustera, que provoca aquell moment d'estar sense fer res.
Exactament. A pesar de que ets conscient, eh? Per l'agustera o per el fet que no saps com ficar-te, que també de vegades contestinem. Sí, sí. No saps com ficar-te, de dir, bueno, és igual. Sí, me sento identificat com a persona amb déficit d'atenció, me sento identificada. No troba el moment mai, eh? Bé, aquests joves no sabem el que fan, però no fan res, en principi. És que hi ha a casa seva i ja està. No, no, és a dir, l'objectiu de vida d'aquestes persones és existir al llit per a les persones rata, eh? Gastant el mínim d'energia i de diners.
Clar, no sabem quina esperança de salut tenen aquesta gent, perquè tot el dia tombats, només menjant, anant a fer les necessitats, i enxufats amb una pantalla, sense dormir massa a les nits... Però, i al final, quins són els ingressos, aquí? Bueno, jo entenc que aquí hi ha una família solidària, que és la que... Ah, que és solidària! Estava serien niños rata, o adolescentes, o persones... Però és el que passa aquí, perquè mirem a l'Orient Mitjà, si li passa el mateix.
A l'Orient Mitjà se suposa que ho fan com una mena de protesta, que és el que deia la Txell, no? Contra aquest sistema laboral que hi ha. Aquí ho fan perquè són vagos de mena. Però vosaltres que heu preparat el tema des de fa tant temps, Karen, la pregunta és molt en seriós, no faig colla. No, no. Realment creieu que és una forma de protesta o que no, que és com aquí, que passotisme absolut.
Heu vist algun vídeo d'algú allò que se'l vagi reivindicatiu dient penso sacrificar-me pel bé de la nostra societat i estaré tot el dia jugant a videojocs. Això ho hem vist? Existeix aquest momentazzo? No, no, no, és a dir, són persones que es dediquen a estar-hi. És que fiqueu ara mateix si voleu al YouTube Persona Rata i veureu el que fan. O sigui, són persones al llit. Mira, a veure si compartim el programa. La CNN, vull dir, què està passant? Sí, sí, amb
la CNN, per exemple, i un reportatge que està sortint a la CNN. No, però és que fora colles. Imagineu-vos que els jovens de la Xina, en un 60%, decideix que el sistema laboral no els convenç, no veuen futur, no senten capacitats per aguantar 12 hores diàries 6 dies a la setmana, i comencen a unir-se amb aquesta tendència. Però aquestes maneres que es manifestaven fent més hores de treball, quan feien una laga.
No, aquests són els japonesos. Una vaga japonesa és fer treballar... Jo tampoc no ho he acabat d'entendre mai, però es veu que amb ells els hi serveix. Sí, perquè genera sobreproducció, llavors el valor del producte cau. Surt perdent l'empresari, clar. Va, doncs això. Bueno, amb el metge avui n'hem parlat. Una màgica com el d'ell de rata.
Però és que la cultura laboral japonesa té moltes coses d'aquestes. Per exemple, la cultura laboral japonesa sempre premia a la persona que porta més temps a l'empresa per molt incompetent que sigui, entre cometes. És a dir, sempre se li donaran més oportunitats a la persona que més anys porta a aquella empresa que a una persona que acaba d'arribar. I a més, és com estar molt en contra de la cultura de l'acomiadament. O sigui, la gent és jubila, no s'acomiada. Per exemple, coses que sé. O que crec saber.
Perquè no tenen caràcters llatins entre els seus. Llavors, si acomiadarien gent amb una picaresca nostra. És que, de fet, ara estic mirant aquests vídeos, és molt fort, és que entre ells se piquen per a veure qui gasta menys entre ells. I hi ha com foros, com el forocotxes, però el fororratas seria una mica...
I estan doncs alli picant-se de jo he gastat molt menys, m'he passat tot el dia fent només això, només he gastat amb això, o sigui que entre ells sí que hi ha aquesta cosa de reivindicativa de gastar el mínim possible i compartir-ho a les xarxes socials tenen un munt de likes, a més. Molts, eh? Ho estàvem mirant, a més de dos milions de reproduccions, tot vídeos, vull dir, heavy heavy.
També hi ha alguna cosa que no sé si té a veure, perdona, Txell, però jo parlo de fa molt de temps que no recordo com es deia, la moda, la tendència o com que ara li volguem etiquetar, però que era tindre lo mínim de lo mínim de lo mínim. I era una noia que tenia dos textos del mateix color i dos samarretes blanques, ja està, i un llit al terra sense...
sense l'armatós tenia l'estructura, i ja està, i que era més feliç perquè no havia de patir per tot el material. I sé que això va tenir bastant, i vaig trobar fins i tot interessant, eh? I per combinar la roda, fantàstica, això, perquè clar, tens quatre peces. Sí, però per limpiar res, que s'assequi aquí l'hivern. Sí, home, però perquè s'assequi. Jo tinc un problema amb l'uniforme amb la filla, n'hem hagut d'agafar més. Clar, això sí que és un problema. A ver, el col·leg has de tindre més d'un uniforme, que no ho saps, això? Sí, però cal a l'hivern, els pantalons dobles. Com se nota que ets mare no vells.
Sí, sí, ho acabo d'aprendre. Els pantalons dobles costen que s'acequin ara l'hivern aquí. Has de comprar secador i llavors és una inversió encara més gran. Aquí li toca el claustre la setmana que ve, que farem consell ja a les Mares Novells.
I m'ho diu el Francesc Balanya. Jo crec que soc pare de moltes criatures. Sí, sí. Més coses? Parlant de criatures, si voleu, anem al següent tema. Digues, digues, Txell. No, he de dir una cosa només. Jo crec que no sé si això, per respondre a la pregunta del Fran, que no sé si això és una reivindicació o simplement el gafaneria o mandra o que la gent no vol treballar... Ho veuen com reivindicació política, la veritat.
Sí, sí, és a dir, jo no sé el que és, no estic en el context xinès, però a mi sí que m'ha recordat molt a la pel·lícula Paràssitos, que en aquest cas és Heredonia, perquè al final, dels països asiàtics, la idea que nosaltres en tenim és que són països on la gent és molt treballadora, molt responsable, és molt d'allò...
Molt ordenada. Molt ordenada i coses com aquestes ens fan veure que realment són... Que hi ha una mica de tot. O tanta exigència laboral, tant ordre, tant no sé què, tant compromís, de vegades també provoca que la gent passi al costat contrari. Amb motiu o no, eh? És a dir...
Amb motiu o no, vull dir, jo no ho defensaré, jo només us ho he explicat això, però a mi d'alguna forma et fa veure que la societat és més diversa del que potser ens pensem o ens fan pensar, d'acord? Ja està, amb això ja acabem. Com ja acabem? Si encara falta una estona. No, acabem amb aquest tema. Les persones rates.
Si voleu més informació entreu a internet que hi ha uns blogs i uns vídeos meravellosos de gent dormint i menjant poc. És que ha de ser molt apassionant veure gent que no fa res. S'ha ficat de molt a veure gent menjant amb l'ASMR. Següent polèmica, vinga. Següent polèmica, que ja n'hem parlat alguna vegada d'aquesta, no sé com dir-ho, si prohibició, legislació,
Preautorització, en fi, l'Eurocambra proposa vetar l'accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i exigir autorització parental fins als 16. Això ja s'ha fet una proposta al Parlament Europeu que prohibeix justament això, que s'accedeixi a les xarxes socials als menors de 13 anys i exigir aquesta autorització parental, és a dir, que els pares donin autorització fins als 16. Els 13 als 16 necessitarien autorització parental i dels 16 endavant ja se suposaria que podrien autoritzar les xarxes socials com se venen utilitzant fins ara.
La Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor de l'Eurocambra ha adoptat un informe en què els eurodiputats expressen la seva preocupació pel fracàs de les principals plataformes en línia en aquesta protecció adequada. Fiquem entre cometes perquè ho hem parlat aquí moltes vegades també a la tertulia de xarxes de com estan protegint els menors les pròpies plataformes que se'ls exigeixen, les pròpies xarxes socials, que se'ls exigeix que hi hagi una protecció als menors i com que no hi és, per això ha passat al Parlament Europeu.
Adverteixen llavors dels riscos i l'addicció per part de la salut mental que suposen aquesta exposició sense control, amb aquests continguts moltes vegades que són també il·legals o perjudicials per la salut mental i altres coses que es poden veure a través de les xarxes socials. I l'informe que ja ha ficat reclamacions s'ha aprovat ja a la Comissió de Mercats Interiors amb 32 vots a favor.
5 en contra i no abstencions. Ara el que s'ha de fer és sometre's el vot final a l'Eurocambra durant aquesta sessió plenària que serà durant aquest mes de novembre. Veurem si a Junts això s'acaba ja traslladant a que sigui així a tota Europa. A més, jo m'agradaria, no sé si en parlarem més d'això, però m'agradaria remarcar la importància de l'autorització dels pares. També pel pelús incorrecte que puguin fer aquests nens de les xarxes socials, vull dir que hi hagi algun responsable darrere d'aquests comptes.
i de fet, escolteu-me, i de fet és més notícia d'ahir el Ministeri de Joventut i Infància està treballant en una nova llei per regular el xarenting que en aquest cas és directament el xarenting i han fet una paraula avui dos, ja m'explota el cap aquesta també l'hem d'incorporar perquè aquesta també és un tema que preocupa que és la pràctica de compartir fotos, vídeos i informació dels propis fills és a dir, aquesta norma que hem estat parlant fins ara té a veure amb l'accés dels menors a les xarxes socials
Però, notícia d'ahir, eh?, del dia 27 d'octubre, des d'Espanya també es vol regular el fet que els propis pares puguin, d'una forma regulada o no, pujar fotos dels seus fills a aquestes xarxes socials. És a dir,
Jo entenc que la protecció del menor s'ha de tenir en compte des de tots els punts de vista, no només del que pugui fer el propi menor per desconeixement, sinó també aquesta presència que tenen de vegades, sense ser-ne conscients, perquè són els propis pares els que pengen fotos. Digues, digues.
No, no, perdona, perdona. Això és una norma que la ministra Rego ho està treballant i es vol portar, es vol regular d'alguna forma també. Anna Obregón se t'ha acabat el xollo, eh? Jo crec que aquí és un debat apassionant perquè tu com a pare pots decidir què vols i què no vols pel teu fill
És a dir, estem pressuposant que que surtin a les xarxes és negatiu. O sigui, el debat, si diu que ho volen... Jo crec que serà segons en quin context, entendré, perquè clar... No, no, clar, clar, però si és així a grosso modo... Publicar el teu fill amb...
A veure, està clar que els menors són... Els nens juguen un partit que és el cap de setmana, com fa un servidor, que estan fent esport, que estan promouent l'esport, que se senten orgullosos d'aquesta partida esportiva. És difícil ficar límits aquí. I més tenint... O sigui, veiem a la televisió, a les sèries, a les pel·lícules, veiem nens treballant, en aquest cas, cobren una remuneració per fer anuncios de televisió, per fer sèries de televisió, per fer anuncios, i després me diràs que no pots ficar al teu fill ballant al menjador
de casa teva. Sí, pregunteu-li a Edu García, el nen de Quino y Quim Viva, què tal, com li ha anat a la vida, eh? Oh, bueno, n'hi ha molts casos d'aquests, n'hi ha molts casos d'aquests, eh? Jo qui entenc el problema és no tant els pares, és a dir, el problema no és tant que tu, com a pare, pugis una foto del teu fill, sinó que realment en pic la puges, tu perds el control d'aquella foto.
Correcte. Tu perds el control. És a dir, no és que tu n'estiguis fent un mal ús. Ja s'entén que tu com a pare... El problema és que algú pot fer un mal ús. Exacte. És a dir, el problema és aquest, és que no és que tu estiguis fent un mal ús d'aquella imatge. Però llavors prohibim els cotxes, perquè si hi ha gent que atropella gent prohibim els cotxes. No, no. Ho dic perquè el debat... Bueno, per això en algun moment es va prohibir conduir sense carnet.
No, si ho trobo perfecte. Per això és el de l'autorització i tot això. I ara al principi del que deia de la normativa, que insisteixo a mi, la limitació de xarxes socials, que siguin els nens els usuaris, crec que s'ha fet molt tard, que està molt bé que hi arribi, però jo em faig una pregunta en veu alta, que els nostres polítics, que a vegades no són precisament els més espavilats de la classe,
pot ser que llegin això i com fem amb els comptes falsos. Perquè clar, per tu poder acreditar que aquell compte és d'un major d'edat has de tindre clar que tots els comptes no són falsos. Perquè si hi ha un nom inventat i tu has falsificat el d'això, qualsevol compte fals és susceptible que hi hagi un menor darrere. Per tant, regulant-lo dels menors, si realment tu creus,
Has dit un control sobre els contests falsos? O com ho farem, això? Alguna vegada se n'ha parlat, això, de fer servir el DNI per poder accedir a les xarxes socials i material per adults que hi ha a la xarxa. No s'ha fet ni per la material per adults? S'ha fet, però no a Espanya. Perquè aquí a Espanya, pàgines alcohòliques, pàgines del que siguin, contingut sexual, pornogràfic, no et demanen cap DNI.
O sigui, s'hauria de demanar. S'hauria de poder posar l'escanejada del teu DNI i entrar a aquestes pàgines i també fer el compte. El que passa és que també donaran les xarxes a qualsevol portal. Sí, ja ho estem fent. No, no, ja, ja, però el DNI que l'ús que te'n poden fer
per coses fraudulentes, és molt més gran el risc que la seguretat que genera. És a dir, si no hi ha una... Ho tenen tot ja, no? Això seria tan fàcil com generar un codi. És a dir, generar un codi... Això és el que es va parlar. Tu li dius a l'administració, te dones d'alta a l'administració com a un perfil usuari
amb totes les dades correctes, te genera un codi de validació, i per tant, diguéssim les teves dades d'esta és l'administració que ja les té. La cosa és, pot haver-hi perfils fakes i no els demonitzem, perquè, evidentment, si algú vol tenir... Anonimat. Sí, anonimat a les xarxes, endavant. El que passa és que aquest compte estigui, no de manera pública, evidentment, però lligat amb un identificador,
que vagi amb una persona i si aquest conte està fet per fer laguits amb algú, per fer bullying, per fer activitats ilegals, que sigui ràpid arribar a la persona que hi ha darrere d'aquest perfil i ja està, que encara així ho és, perquè després hi ha les IPs i totes aquestes coses, però ja involucra la policia i una mica més d'investigació. Però una pregunta d'on, si entra als Mossos d'Esquadra amb una caputxa, puc entrar-hi o no? Doncs si et deixen entre els Mossos... Amb una clava, directament. Si et deixen entre els Mossos, doncs sí, però t'haurà de deixar passar el mosso que està a la porta, no?
Doncs això seria. Ja, molt bé. No hi m'has preguntat, senyora. Ens acabem de fer aquí la manera com regularment les xarxes socials. No ens fan cas, però... No ens fan cas, però la veritat que... Ja hem de pagar com assessors. Els polítics, a més, els hem donat... Els directius de televisió també. Els directius de televisió també. Sí, sí, és que ens donen una d'informació gratuïtament, mare meva. Sí, sí. Bueno, pues això. Bueno, ràpidament. Voleu dir alguna cosa amb 30 segons?
Sí, 30 segons, que acabo dient això, que el text que s'ha aprovat, que deia ara la Sabina, el que contempla sobretot és que es preservi la privacitat, que és el que estem dient tota l'estona, vull dir, ja em repeteixo, i que aquestes mesures que no eximeixin a les plataformes de responsabilitats d'oferir serveis segurs. I també diuen que haurien de posar-ho també, que s'hauria d'aplicar a aquest 13 i 16, que dèiem, aplicar-ho a plataformes de vídeo i de continguts d'intel·ligència artificial.
No només hi ha xarxes socials com Instagram, Facebook, Twitter, etc., sinó també amb aquestes plataformes de vídeo, perquè clar, si no hi ha contingut explícit... Jo ja m'avanço... I es pot generar contingut, també. I es pot generar contingut, exactament. Perquè us vaig aventurar al futur.
Recordeu-vos-en, eh? A veure, Alessandro Rey de La Quielora. Si tirem davant aquesta normativa que, insisteixo, l'esperit de la norma és molt xulo, està molt bé, compartim segurament tots els que estem allà, el que passarà automàticament és que hi haurà plataformes que es penjarà en una altra etiqueta, que no serà xarxa social, que per tant et pots donar d'alta i que els hi funcionaran els menors com a xarxa social. Us ho veu jo un peso? Jo me'l jugo.
perquè hi haurà tanta necessitat de fer-ho que ja sabran aquells que, com que no tindran l'etiqueta d'eixar-se social, doncs aniran allà, haurà un business molt gran i passarà això. I com sempre que hi ha una norma, no sé si els polítics a vegades se n'obliden o els assessors són justets, però sempre que hi haurà normes de pensar què pot arribar a passar si tu fas això. I casualment, doncs sempre hi ha alguna escletxa
Que trac, trac. Aquesta és la meva porra. Ves que no hi hagi interès també, eh? Mig cafè? No. Ves que no hi hagi interès, eh? En regular aquestes coses i que per això tampoc es faci, però bueno, escoltar. No, és que no és fàcil, eh? No, és que on es fiquen els límits, eh? En fi, debats apassionants, també molts somriures que tenim aquí a la Tertuna de Xarxes, però també va bé que de tant en tant ens fiquem serios, eh?
i que donem aquests consells gratuïts de gent tan poderosa sense cobrar ni un rollo. Així que és un gestion... Arreglaríem més país. Consells d'avui. No sigueu persones rates i no exposeu els fills a les xarxes. Vinga. I vigileu aquelles xarxes utilitzant. Amb aquestes fantàstiques paraules de l'Ivan anem a païr-les, a reflexionar-les i tornem dintre de 6 minuts. Gràcies, xarxeres. Adéu. Adéu.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més justa, la igualtat.