Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Bones de nou, Esther, seguim aquí a l'oest, quan, ara n'hem explicat les temperatures, i normalment sempre la primera població que citem és a Trem, perquè és que la Trem és baixa, però avui a Gran Munt guanya Trem en aquest sentit, perquè està a 7 graus, mentre que Trem està a 9. 9 també en trobem a Mollerussa, al Guaire, al Menar, al Ferraz, al Besa, Torroferrera, al Picat i Rosselló, i un grau més és el que hi ha a Lleida Ciutat.
I encertarem aquesta segona red del programa amb el moment de l'agenda, de conèixer les propostes lúdico-culturals més destacades que podem fer aquest cap de setmana a les nostres contrades.
I acabarem aquí l'oest d'aquest dijous amb l'Espai Salut, on la qüestió d'avui es basa en el càncer de mama i per tot plegat tindrem una secció una mica diferent perquè parlarem del Mama Pop, ja ho sabeu, d'aquest concert solidari que recapta fons per lluitar contra aquesta malaltia.
I ja ho sabeu, podeu reescoltar totes les seccions del nostre programa al nostre portal web quan ho desitgeu a www.aquialoest.cat Si t'estimes la teva terra, escolta Aquí a l'Oest.
No saps què fer aquest cap de setmana? Treu calendari i retolador vermell que repassem l'oferta cultural de la província de Lleida. Som-hi, doncs, amb aquesta tertúlia tan important. A saber quanta gent es munta el suc cap de setmana escoltant el que preparen la Txella Maria i la Júlia. Moltes gràcies, companyes.
Bones, doncs clar que sí, home, aquí estem. Clar que sí. A punt de dir moltes coses, que passen moltes coses a nostres terres. Lleida existe, home. Ja he quedat acreditant. Avui vinc guerrera, aviso, eh. Ui, ui. Com ens agrada.
Oi? Sí, sí. Bueno, a mi ja em desperta la curiositat. L'Ivan també el saludem, que sempre ell és per dir la seva i ens agrada i molt això del futur no solter d'aquest grup. Ah, ara ja ho veurem, això. Ja ho veurem, ja ho veurem. Però centrem-nos en la feina, que tot el dia estàs pensant en el mateix. Vinga, ara, anem amb música. Txell, és la carpeta que obrim de propostes que podem fer des d'avui i fins diumenge.
Exactament, i comencem per totes aquelles persones que els agrada molt la música en vinil, no? Tenim una sessió a càrrec de Miles Davis, perdó, de Miles Davis revisat, ara sí. Serà avui a les 6 de la tarda fins a les 8 al Bar La Pinta de Lleida, avançant-se al centenari del naixement del geni trompetista, que serà el pròxim 2026. En Josep Ramon Jové, director de Gestardó, farà una sessió per a Eudòfils en format vinil, recorrent la trajectòria i comentant
l'obra, l'entrada és lliure. Per tant, avui, quan acaba el programa ja tenim plan. És a dir, més immediat ja es pot començar. Nosaltres comencem el cap de setmana el dijous. Això seria una bona careta pel programa. La secció de l'agenda de l'aquí ho és. La secció que comença el cap de setmana el dijous. Com els universitaris. La revista que sale los miércoles, no? Exacte. Nosaltres, com els universitaris, comencem dijous. Júlia!
Sí, és que aquesta tarda també hi ha més coses per començar cada setmana. I és que també dintre del marc del jazz tardor, la saxofonista i clarinetista Mari Esther García Bernal, una de les joves promeses més destacades del jazz estatal, visita Lleida. En concret, ho farà al Cafè del Teatre.
Va estar formada primer en música clàssica i després especialitzada en jazz al Conservatori del Liceu. Ha rebut la prestigiosa beca Joveres Promeses i ha actuat en festivals com Emergents Barcelona o el Festival de Jazz de la ciutat de Talavera, a més de liderar el seu projecte Mariester Quintet.
El jazz tardor, Maria Esther, serà l'encarregada de coordinar la tradicional jam session del festival, una cita imprescindible per viure l'espontanitat i la màgia de la improvisació jazzística. És entrada única de 5 euros i serà a dos quarts de nou d'avui. Què us sembla? A vosaltres que us agrada el jazz? A la Txell m'agrada molt, crec.
Jo faig un programa de jazz i m'agrada. Fas un programa de jazz? No, jo no. El fem aquí a l'emissora. El Ramon Campà, el tio Truman. L'enxell l'escolta, eh? Sí, sí. I el gaudeixo, i el gaudeixo. Sí, sí. Per preguntar si ens agrada la proposta, a mi sí que m'agrada. El que no m'agrada és que hagi apuntat la segona proposta. Que no hi tinc res en contra perquè pinta...
que és la mar de xula, però com voleu que llegeixis? És el primer que hi fiquen. O sigui, qui és el Baleno Valenta? O sigui, és... Triomfa, músic de saló, val? No era tan difícil. Claro, però tu mira'l jo, mira'l jo. No, no, ja, no ho estic veient. I que fiquen... Aquesta i, entre parèntesis. Ah, per què és trompa? Claro, exacte. Trompa, triomfa... Ah...
Està ben portat, està ben portat. M'ha costat agafar-ho, eh? Trompem músic de Salón, triomfa músic de Salón. Bé, que això, que entre la I i aquest triompeu triomfa, hi ha dos parèntesis amb la I i amb l'H. Queda dit, dir que el músic llibertà Gilber Camí, que suposo que és el culpable d'haver-nos ficat en aquesta teixitura, serà també l'encarregat d'inaugurar...
El cicle ha nombrat Retorns, tot recordant Ricard Vinyes, aquest ja m'agrada més perquè és pronunciable i tot, en el marc de l'any Vinyes. Aquest cicle de concerts el que vol és rememorar la fidelitat, la generositat i el compromís de Vinyes en la seva ciutat, en Adiua, tot oferint cada any una carta blanca, música d'origen lleidatà.
amb un vincle sòlid amb la ciutat i que, com vinyes, han desplegat la seva carrera professional lluny de Lleida. Camí, que ens proposa el concert d'aquesta parola complicadíssima, trompa, triomfa, de les parèntesis, músic de Salón, que serà aquest viatge musical per l'Europa del segle XIX a través de la trompa i la seva evolució. Ara ho entenem!
Ah, mira, perquè és l'instrument clau. Ah, bé, començat per aquí. Però mira, jo crec que, veus, la part positiva de que sigui un nom tan enrabassat és que ara la gent se'n recordarà.
Tu sobretot. Exacte. Que l'has patit. Jo que l'he patit, no sé per què no l'he fet llegir a la Maria Gateau aquesta, i jo l'he escrit. Va, Maria, explica'ns una de ben fàcil, a London. Què tenim a London? Home, aquesta és més facileta, crec jo. Mira, és aquesta mateixa tarda, a dos quarts de nou, a London, com bé has dit, aquí al costadet. Aquí a baix. Toca a la ràdio. Que acull el concert de Pendulum Full Rock.
que és una banda atribut de Creedence Clearwater Revival i al seu repertori trobareu cançons d'aquesta mítica banda i també versions dels temes i cançons del 70. I és aquesta tarda per 5 euros. Que sempre hi ha farra els dijous a la nit a London. Home, i tant. Jo me'n surto a treballar, que soc dels que circo, sempre va callar un ambientasso els dijous. Els que cirguis treballant o els que cirguis sortint? No, treballant. Que no em coneixis, gateu. Per això t'ho pregunto.
Bueno, que avui hi ha agrotarder, avui jo fareu una mica el rocot, avui hi ha el vespreig agrari. Això se porta molt últimament, no? Ho va fer Jarc, s'ho va inventar el primer any, ho va empetar i avui hi ha el vespreig agrari que comença a les 6 de la tarda, no sé si ho havíeu ficat a la ginta, companys i companyes. Bueno, però ho estàs dient tu ara. Sí, ho dic que si ho teníeu previst, que jo ja aniré cap allà després, a vesprejar amb els meus pagesos, que te l'estimo. Està molt bé.
Encaixa un espai de dating d'aquestes allà? Per si pot donar l'ibac, dius? No, per tu. Les possibilitats de lligar en un lloc d'aquestes sempre hi són, però l'estadística no et juga a favor.
Bueno, mira, si trobes algú tindràs tema de conversa, eh, tu. Clar, depèn del que busquis, escolta. Clar, jo com que sé, el que busco... Deixa'm-ho, deixa'm-ho, va. Escolteu, anem a la pobla de Segur, què us sembla? Vinga. Molt bé, molt bé. Anem a la pobla de Segur, súper bé.
Avui a les 8, a la Pobla de Seguracull, el concert del Cicle C13, concerts acústics tardor-hivern amb la banda Rumba Blanca. Escoltem-la. Amigos, para siempre, means you'll always be my friend. Amics per sempre, means the love that will never end.
Estava ballant, eh, el Fran? Oh, que bo!
Com has arribat avui, Maria, de mentidera? No et feia així, tu? Tincador, tincador. Escolteu, jo vull veure això un vídeo, sisplau. Jo he avisat també que avui venia a Rumbera, també, és a dir... No, no has dit Rumbera, has dit de maraja un dia. No, he dit que res. Pensa que tot quede penjat a www.aquialoes.cat.
Qui vulgui recuperar-ho, si no és això, el podcast desvellarem si he dit... Rumbero no ho he dit, però tampoc he dit de Malejandria. Avui he vingut guerrer. Júlia, Júlia, sisplau, ajuda-me. Júlia, sisplau. És un mentider. Però si queda tot penjat. Us penso recuperar el tall. Apunta el time code, Ivan Ifun. Apunta. Pel més o més, si algú no sap el que és, time code, per ser com tu. Sí, sí.
Però què passa, què passa a la C13? A banda d'aquesta rumba tan salsera. Vinga, estem a escoltar una de les cançons que versionen, com dèiem, en els seus concerts, la C13, concerts acústics. Si no us ha anat bé, ho podeu sentir avui, però si no us ha anat bé, us posem una altra data. Demà...
seran a sort el Social Bar a partir de les 8 de la tarda. I aquestes propostes formen part de la nova programació cultural de tardor-hivern a la comarca, que està orientada a portar això, música en directe i activitats artístiques, amb aquest Pallars que jo m'estimo tant i tant i tant. Que tots. I tant. És impossible no estimar-se el Pallars, de fet. Si algú diu que no se l'estima... Mentidera. L'empresonem, si alguna cosa li passa. Mentidera. No hi és del tot. I ara us l'heu d'estimar més, que jo hi soc aquí.
Home, i tant. No podia ser perfecte, exacte. Fran! Després sóc jo la de la Malejandria. A mi m'agrada perquè avui estem molt riallers. Sí, no sé. Està estupenda. Suposo que ja es nota que està aquí a prop el cap de setmana. Sí, és el que ens ha acumulat, falta de son, no? Clar. O que la vida és més fàcil del que ens pensem que és. Això també és veritat, eh? Això també està molt bé, amics, que no és tan complicada, que la vida és més fàcil. Vinga, va.
Auditori municipal, Enric Granados, fem baixar la Pallaresa perquè ens expliqui què tenim aquest divendres. Sí, perquè a l'auditori, en el marc de l'any Vinyes i del Jastardó, hi ha el concert Els Somnis de Rebel, a carrer de Marco Mezquia Trio, formació encapçalada pel versàtil pianista de jazz, improvisador i compositor Marco Mezquida.
Aquesta proposta convida a fer un viatge oníric per l'imaginari musical i personal de Maurís Rebel, l'Efervesceni... Uh! Ara m'està acostant a mi tant. Efervescència del jazz. Al costat del percussionista Aleix Tobias i el cellista Martín Meléndez, Marco Mezquida ofereix una recreació personal i única de la música del genial Rebel.
la imprènda... Ui, com estic avui? La imprènda d'agro l'expandeix a través de la improvisació i no sé qui ha escrit això, però... Algú enemic teu. Era la novatada, era la novatada, Júlia. Algún dia havies de pillar. Tu vaig dir, Júlia, que series novata fins que no arribis algú nou. És a dir, pots estar 5 anys més aquí i seguiràs sent la novata. Tinguis-ho clar.
Bé, perquè ho tingueu clar, serà a dos quarts de nou, demà, perdoneu, a l'Auditori Municipal Enric Granados. Mal rebeu. Perfecte, perfecte. Doncs mira, una miqueta més tard, concretament a les 10 de la nit i en aquest cas al Cafè del Teatre, hi ha el concert de la Jodie Caix i de fet de la seva també poderosa banda, nova banda, eh?
que arriben disposats a fer tremolar l'escenari amb la presentació oficial del seu esperat nou àlbum, que és My Senses. Una nit única, carregada d'energia, actitud i música inoblidable. Per a mostra, un botó. Since the first time I saw your eyes I knew the way of my star After many years falling from the sky
Hem transportat una mica als Estats Units, no? Home, i tant. Una mica bastant. Molt Thanksgiving, eh? Com a tema del dia d'avui. Entres amb una d'aquelles tabernes de la ruta 66, no? Fins alguna maqueta música.
Amb el seu nom, la Jodie, ja repercuteix una mica en tot aquest imaginari més de Johnny Cash, del country, etc. I, de fet, aquest My Senses, aquest nou àlbum, està gravat amb la seva original banda Jodie Cash Fingers, que està formada per Toni Espelta, Moisés Sorolla, Toni de l'Amo i Tuan de Bass.
amb l'aportació, a més a més, de Simon Labbrecht, el violí, i Ricky Frutsman, el La Pestil. Aquest disc, a més a més, és una joia molt íntima i emocional, com l'escoltem, que també reta homenatge al llegat familiar de la Jodie.
M'agrada perquè és un estil que poques vegades podem gaudir de les nostres contrades. Per tant, una bona proposta, on expliquem més. Ja sabeu que aquí si una cosa tenim és diversitat i aquesta ens porta fins a l'Espai Orfeó aquest divendres a les 10 de la nit i a la marca del curt circuit on trobem el concert de Galgo Lento, el projecte personal de Martí Galán, una de les veus més singulars i captivadores de l'escena independent catalana.
La seva música combina l'indie, el R&B. R&B, sí. Ah, sí? Sí. I el hip-hop, no? No, això ja no. Ah, quasi. Hip-hop, eh? Amb referents com Maca de Marco, Frank Ocean o Childish Gambino, però sempre amb una identitat molt marcada i personal, volíem dir, i que sona així.
Queda't amb l'altre. Home, sí que és molt Chandy's Gambino, eh? Sona el Lofi, eh?, una mica. Bueno, el Frank Coucha, i tot això us ha dit, les referències que ha donat són acordes amb la mogulga. I que sapigueu que la revista de rock, i també artistes com el Petit de Caleril o Ferran Palau, sobre aquell grup que estem escoltant, n'han destacat i han dit que aquesta proposta és com una de les més prometedores del moment, eh? Per tant, compte.
A l'escenari, aquí hi trobarem. Doncs Galgo Lento es presenta amb una banda de quatre músics i ofereix directes molt intensos i emocionants amb espais per a la improvisació i unes lletres que connecten de ple amb el públic. Interessant. Va bé, eh? Sona i chill, eh? Sona i chill. Sona i chill. Ens ha calmat a les feres, eh? Per exemple, a nosaltres. Ens ha calmat a les feres. Jo ja em noto diferent. Sí? Ah, vale, vale.
Anem dissabte a la sala Cotton, perquè a dos quarts de vuit hi haurà una nova edició del concert solidari Rock pels xuclis, que arriba a Lleida amb una nit plena de rock i solidaritat amb els millors tributs. En aquesta ocasió hi haurà Sonde Rosas, que és tribut a l'oreja de Van Gogh, i, aquest és molt divertit, els hombre B, perdó, els hombre B, que són band de tribut als hombres G. I està molt bé, també.
Sabem, el Roc per Xuclis, aquesta activitat solidària, la Casa dels Xuclis, tot relacionat amb aquest projecte per als infants amb càncer i ajudar les seves famílies, tot això. La Casa dels Xuclis, tot això. Per tant, molt bona iniciativa la que hi haurà, com dèiem dissabte, al Cotton, a la tarda. D'acord?
Exacte. I tracta, en aquest cas, a les vuit, a l'auditori, i en el marc de commemoració del centenari de Lluís Virgili Ferrar, hi haurà un concert homenatge a càrrec de l'orquestra sinfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, que comptarà amb la participació de corals i cantaires de les Terres de Lleida, en un gran homenatge que constarà de dues parts.
La primera s'interpretarà al Requiem de Faure, una obra emblemàtica que el mestre Virgili va enregistrar el 1963 a Pamiers amb l'Orfeó Lleidatà i l'Orquestra de la Ràdio Televisió Francesa.
En el cas de la segona part, serà més de caire participatiu. Ja plegarà centenars de cantaires per interpretar una selecció de peces vinculades a la seva obra i bagatges com són els espirituals negres, el repertori sacré Montserrati i la música tradicional catalana. Escolta, com és que la ràdio francesa té una orquestra?
Home, això, Fran, la Ràdio Televisió Espanyola també té una orquestra. Sí, i nosaltres per què no? Què t'ha fet una bona pregunta? És que tenim un violí i anem una mica coixos. No toca res. Falta un triangle. Falta un triangle. Comença un violí.
Jo la flauta dolça no la vau tocar al col, eh? No us em recordo. La vam sofrir. I els que teniu fills la sofríeu més, per doble, ara. Calla, calla, que en el cas del meu fill l'han suprimit la flauta, cosa que agraeixo, toquen l'Ukelele. Oh! És molt gran, això, eh? Home, això, molt bé. Molt més xulo, eh? Ja tocava, eh? Ostres, quin gran encerf. Però més difícil, no?
Home, sí. Home, sí. Home, sí. Sí. Perquè l'ukelele no és com una guitarra, no té un acord de menys o alguna cosa així, pot ser? M'ho estic inventant absolutament. Jo diria que no, però ara mateix no t'ho sé dir. Pot ser algun guitarrista o ukelelista, me mate. Sí, no, l'Ivan Lleyes. Ara estic mirant, estic mirant. Però clar, i ara estic pensant com a profe que està molt guai l'ukelele, de veritat, molt, molt.
Confirmo que només té quatre cordes. És un baix petit. Has trobat lo que vol dir, literalmente, vol dir pulga saltadora. Ukelele vol dir això? Sí. Del hawaiano u ukelele, que literalmente significa pulga saltadora. Mira. Ja ho sabem. Veus? No t'acostarà sense saber una cosa més. L'ukelele és de cada nen, és a dir, el porten de casa cap al cole quan li toca música.
Sí, sí, sí. Entenc que és més assumible comprar un ukelele que una guitarra. Vine urets, eh, els veig per aquí. I a més està molt guai perquè això també, no sé, jo ho trobo com més interessant, no?, perquè després cap a l'adolescència, quan siguin grans, doncs poden fer el pas cap a la guitarra, el baix... Claro, claro. Saps?
Per lligar, per exemple, va molt bé. Jo ho estava pensant, però no ho diré, però ho has dit tu, Fran, jo no he dit res d'això, però sí, és una bona oportunitat per això. És el que lliga, està claríssim. Bueno, però diuen sempre que no t'has de fiar mai del tio de guitarra. Ah, veus? També ho diuen dels baixistes, els bateries, ho diuen de tothom, però no passa res. Podria ser que haguéssim notat ser rencor, les paraules de la Júlia, sóc l'únic que les he notat.
Aquesta experiència hi ha hagut aquí. Els guitarristes són... Sí, sí, sí. Deia això de l'ukelele, t'ho preguntava, perquè el bo de la flauta és que és com tu, a l'inici d'aquestes seccions, que és més guerrera i que aguanta més. L'ukelele, una pilotada a la motxilla i venga ja... Ah, sí? No ho sé, dic jo. Home, no ho sé. Esperem que no. Esperem que no.
Vinga, va, ha aguantat l'Ukelele i, per tant, amb el seu fill ja podem tocar ukelele i violí aquí en directe a l'OS. Que bonic, qui duó més únic? Que bonic i comprometa. Ho apuntem a l'agenda de la qual no demora pàgina. Ja ho fem nosaltres.
Estàvem a dissabte i no ens movem de dissabte, perquè tenim les coses. I efectivament, perquè anem ara, tornem, de fet, al Cafè del Teatre, perquè a les 10 de la nit de dissabte, com ve ha dit el Fran, hi ha el concert de Selva Nua, que després de debutar amb Momentari, el 2022, ara presenten I tu què fas quan no fas res? Que sona així.
Bona nit.
El concepte menja sostre a mi m'agrada molt. No sé vosaltres què en penseu d'això, però és molt interessant. I a més, no sé què penseu també vosaltres, però la cantant, la vocalista de Salvanó, a mi m'agrada molt la veu que té. És així com dolceta, però vull dir que, no ho sé, és interessant.
Doncs aquesta banda lleidatana torna amb aquells elements que tant els caracteritzen, com són la sonoritat pop, amb influència soul i picades d'ullet a la música low-fi, lletes també introspectives i evocadores, melodies singulars, diferents i, a més a més, sorprenents. Sintetitzadors també nostàlgics, guitarres mesurades, línies de baix emblemàtiques i bateries tenaces i potser fins i tot algun ukelele. Oh, espineta, quin ruix de sorpreses.
Però mira, us en vaig presentar una que a mi m'agradaria tenir, que és una nit d'òpera. No, una nit a l'òpera. Jo heu estat a l'òpera? Jo mai.
Jo un cop, a la llotja, precisament. Jo fa molts anys amb ma mare el teatre principal de Lleida. Ah, que guai! Encara feien coses, eh? Un merderí, eh? Sí, però fa molts anys. I vam veure l'òpera que canten Nessun Dorma, que és la cançó de l'Uni, no? Sí, sí, sí, molt xula. Ara fa molts anys, eh? També t'ho dic, eh? Clar, tu més fàcil, no, Júlia, d'estar a l'òpera?
Jo? Sí. Per què? Perquè és de Barcelona. Ah, perquè és de Barcelona. Clar. No, però escuta anar. No, escuta anar. No, escuta anar. És la veritat. Bueno, que no passa res. Tenen més oferta cultural que nosaltres. He anat bastant, la veritat. Vaig anar l'any passat a Viena, també. Ah, que guai. A l'òpera.
Perquè a la meva parella li encanta l'òpera i vam anar al Nadal, tres dies a Viena, i li vaig regalar. Que xulo. Que guai. Quina parella més guai te l'ajuda. De Viena diuen que és molt guai el concert d'any nou que fan també allà. Els Frankfurt del Viena també diuen que són molt guai.
Però us vestiu així formalets i tot, amb vestit i amb plaques i tota la història aquesta? He de dir que no, o sigui, jo vaig normal, però la gent va tan mudada. O sigui, jo em sentia ridícula al costat de la gent.
Però clar, per exemple, era l'hivern, jo vaig anar amb dessuadora, capes, no sé què, i la gent amb uns vestits, llars... A més, Júlia. Que ho digui això el Frank, té, fam. Frank, estàvem a menys 5 graus. Clar, és que fa molt fred. Quin mal, la que has dit, Txell, amb tota la raó, per cert, per això m'ha fet tal.
Bé, en fi, que si voleu una nit a l'òpera podeu tenir-la aquest diumenge, no feu com la Júlia, fiqueu-vos com toque, que anirem a l'auditori amb una proposta que va a càrrec de la Camerata Granados, amb el que, sota la direcció de Pau Romero Andreu, donen a conèixer noves veus que ja han tingut l'ocasió de participar en produccions operístiques a l'Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana o el Gran Teatre del Liceu.
I això de noves propostes pot ser allò que al cap dels anys diu jo hi vaig ser quan aquesta persona començava. Per tant, una proposta d'aquestes que promet ser apassionant, dels que ens en recordarem, i que no hem dit és a les 7 de la tarda, aquest diumenge a l'Auditori, a les 7 de la tarda. I amb aquesta proposta tanquem música i obrim Txell Teatre.
Exactament, perquè també tenim propostes. Concretament comencem el Teatre Municipal de l'Escorxador, que dissabte acollirà l'espectacle Còpia d'Animal Religion. És un espectacle per nenes de 8 a 10 anys, més o menys. Aquest grup no ha fet cap assaig ni cap preparació abans d'entrar a escena i juntament amb aquest espectacle,
Però com no ha fet cap passatge? Com ha de fer una obra de teatre si no ha fet cap passatge? Has dit això? És a dir, a veure, convida a l'escenari un grup de nens i nenes de 8 a 10 anys, d'acord? Llavors, aquest grup de nens i nenes no haurà fet cap passatge, ni cap preparació o res abans d'entrar a escena, però juntament amb Animal Religion, transitant per un espectacle que és jugant emotiu, eclèctic, on l'única guia és la còpia.
Això. D'una còpia també en surt un original. Aquesta és la premissa. Tot això, qui vulgui viure, perquè de vegades explicar-ho és molt difícil, és millor viure-ho directament, doncs a les 6 de la tarda a l'escorxador, dissabte. Perfecte. Molt bé.
amb teatre també familiar, perquè en aquest cas, el diumenge, a l'Espai Urfaó i en el marc de l'Espai Nadons, està l'espectacle familiar Tutut de la companyia Fes-tu com vulguis. És un espectacle de contes lligats a partir d'un element motivador, en aquest cas el tren.
Aquest tren esdevé un element que confereix ritme a la proposta a la vegada que ajuda els infants a situar-se en la dinàmica de l'espectacle. Cada vagó genera expectatives noves que la nona resol desenvolupant recursos i propostes estètiques diferents per a cada història.
L'edat que recomanen és per a famílies amb infants d'un a cinc anys i tot plegat començarà a dos quarts d'onze en la primera sessió i a dos quarts de dotze serà la segona. I hi ha més propostes, diria, aquest diumenge.
Sí, de fet, a Cervera tenim el Teatre Mort d'un Comedian, que és una producció del Teatre Romea de Barcelona, on Jordi Bosch interpreta un d'aquells papers capaços de marcar un abans i un després en la trajectòria de tot un actor. De fet, l'edat recomanada per aquest espectacle és per a majors de 14 anys i és al Teatre de Cervera.
I a juny ja tenim el Teatre Formen. A les 8 de la tarda em dic Josep, un documental teatreal i musical que convida a explorar els límits difusos entre el seny i la boigeria. Anem a festes majors i fires, anem a Torres, on ens hi porta la Txell, que aquest dissabte, cosa que ens importa molt el que passa allà.
A mi m'agrada molt, jo soc molt fan dels micropobles, penso que s'han de reivindicar molt i hem parat moltes vegades en la ciutat de micropobles, doncs en aquest cas es fa la quarta edició de la Fira de Micropobles, que sota el lema Som Batec Rural buscarà un espai de trobada per mostrar el patrimoni, els atractius i els projectes dels municipis més petitonets.
Aquesta edició de la Fira reunirà més d'una vintena de poblacions de les quatre demarcacions catalanes i cada una d'elles comptarà amb un espai propi on compartiran projectes, experiències i elements patrimonials i turístics que es puguin destacar. Per tant, molt recomanable el dissabte a Torre Serona. I aquí a zona tenim més propostes durant tot el cap de setmana.
Sí, perquè hi ha la nova edició de la Fira Playmobil i l'Ego de Guisona, que serà un cap de setmana per visitar l'exposició per diogrames temàtics, comprar productes o participar en els concursos. La Fira també compta amb la participació del Museu de Guisona i del Centre Didàctic Llavor, on s'hi duran a terme totes aquestes activitats.
Anem a Benavent, que diumenge tenim proposta. I tant, de fet, hi ha la sisena edició del Mercat de Nadal de Benavent, un mercat de productes naturals, artesanals, florals, decoratius, de tot i més, que a més oferirà un conjunt d'activitats com la proposta familiar Anem a buscar el tio, que enguany arriba, atenció, a la seva novena edició.
I no és ben bé una fira, però també ho volíem comentar, perquè parlem ara de les terceres jornades de memòria de frontera, que arriben a sort aquest cap de setmana amb activitats per recordar la història del territori i les persones afectades per la repressió i l'exili. Sempre és important, però més després d'aquestes xifres, en parlarem amb la territorialitat d'educació d'aquesta setmana, en què molta gent sembla que no conegui dels joves tot el que va suposar aquest cop d'estat. Doncs bé, per conèixer-ho aquest divendres, és dur tot el cap de setmana, però per exemple, divendres...
A les sete de tarda a la biblioteca es presenta el llibre El biberon de la quinta de Joan Coramines. Dissabte tenim a les 12, per exemple, a la sala de plens de l'Ajuntament de Sort un homenatge a quatre persones que naixeren a Sort i van ser deportades durant la Segona Guerra Mundial. Molt ràpidament el que puguem explicar d'exposicions, llibres i altres qüestions. Txell, amb què comencem?
Mira, aquesta tarda, Òmnium Llei de Ponent celebrarà el sopar Estellès a les 8 de la tarda a l'Espai Orfeó. Acompanyaran els assistents, els recitadors de l'Ateneu amb l'espectacle Salt a l'Anafra, que és un recital poètic basat en l'obra de Maria Mercè Marcel. Qui vulgui fer la reserva, a través d'un formulari online, el tiquet val 30 euros. Molt bé, i a Cala Júlia, és a dir, a Trem, avui tenim proposta.
Sí, avui a les 7 i a la Biblioteca Pública Maria Barbal acull un nou capítol del seu club de lectura per adults, en aquest cas amb el llibre El gran Gatsby, per anar a comentar-ho, tots els veïns i lectors del Pallars Josep. I pels que tinguin peques a casa, Maria. I que els agradi llegir, també hi ha una altra proposta. En aquest cas, a les 5 de la tarda, divendres, a la Biblió Pública de Sort, acull una nova sessió del cicle Tardes de Natura, impulsat pel Parc Natural de l'Alpí i Neu.
I a la mateixa biblioteca, però una mica més tard, a les 6 es presentarà el llibre perfectament imperfecte amb la seva autora Carla Gràcia. I marxem ara del Pallar, Txell, del Sobirà. Exactament, sí. Marxem del Pallar, Sobirà, al Jussà, perquè a la mateixa hora demà la sala Cingratalla de tren acull la trobada oberta d'ones i muntanya, que és un espai de reflexió i diàleg dedicat a les dones i a la seva relació amb la muntanya.
Tantes pendents fan que ens cansem, llavors tornem a la plena, Júlia. Sí, perquè l'Escola de Jardineria de Lleida dissabtes farà la sisena edició de l'activitat Limo Caminar per la Malató, una caminada popular solidària oberta a totes les edats que proposa un recorregut de 6 quilòmetres. Moltes gràcies, Júlia. Moltes gràcies, Txell Bernaus. Moltes gràcies a Maria Gateu. I a Iván, per sempre, per dir la teva. Gràcies, companyes. Seguim amb el programa.
I esperem que això és. Això sí. Aquí al oest. El programa Magazine Territorial en xarxa de les Terres de Lleida.
¿Sabías que...
Com es desencadera una tempesta d'estiu? Inesperades i intenses, la sufonga en calor característica del nostre clima a l'estiu fa que es produeixin. Perquè es formin, cal que l'atmosfera estigui molt humida i que l'alta radiació del dia permeti la formació de núvols del desenvolupament vertical. Solen durar una hora i poden anar acompanyades de calamarsa i de descàrregues elèctriques. Segons l'Institut Nacional de Meteorologia, cada dia es donen unes 44.000 tempestes d'estiu al món.
La ràdio de proximitat, la teva ràdio, això és, aquí a l'oest. Espai Salut, la teva dosi de salut i benestar d'aquí a l'oest.
Un espai d'avui que sembla que podria tenir més rialles i desbaixo de les que estem habituats, ja que l'Arnau de Marenici està amb el director del Mamapop, el Manel Simón, i per tant ens parlarà de quines idees tenen entre mans per aquesta edició d'enguany. Més a banda sí que parlarem d'històries humanes, que hi ha darrere de l'organització d'aquest Mamapop, amb un concert solidari que ja ho sabeu es fa amb uns concerts que es fan a la llotja,
Però volíem dir que amb les presentacions i exposicions ja tenim l'Arnau i el Manel Simón, els quals ja saludo. Molt bons companys.
Bona tarda, Fran. Sí, avui toca parlar de causes solidàries del nostre territori, que sempre ens agrada fer difusió, i que no són poques, llavors, per parlar d'això, estic amb el Manel Simón, que és el director i fundador del Mama Pop, el qual ja tinc aquí amb nosaltres als estudis de MUNFM. Manel, benvingut. Moltes gràcies per la vostra invitació, un plaer.
Evidentment, suposo que la primera pregunta és obligatòria i t'he de preguntar una mica que ens expliquis ja no només què és el Mamapop, que és un concert solidari en contra del càncer de mama, sinó també que ens expliquis una mica com es presenta aquesta edició de Tenguany. Doncs molt bé, amb molta il·lusió. Jo crec que a dia d'avui moltíssima gent sap el que és el Mamapop, però per a aquells que encara no ho sàpiguen, és un projecte que neix, que dispara per primera vegada el 2014,
És a dir, l'any passat vam fer deu anys i aquesta és l'onzena producció que fem. És un concert solidari, però és un concert sobretot professional. És un concert que volem fer per la gent perquè gaudeixi i perquè pugui dir, ei, l'any que ve i vull tornar, no? D'ençà que vam començar el 2014 amb un primer concert només a l'auditor Enric Granados, al cap d'uns anys vam passar al Palau de Congresso de la Llotja...
I, bueno, i en guany hem llançat, vam llançar, quan vam presentar en roda de premsa a la MAPOP, quatre sessions, quatre concerts a la llotja i pràcticament, pràcticament està tot ple. Encara queda alguna botaqueta el dissabte a la nit, encara queda, eh? Per dalt, per dalt amb un raconet. Sí, però es veu molt bé tot, eh? Des de la llotja. Això sí, això sí. És un auditori que està preparat per en qualsevol posició, doncs, gaudir dels concerts.
Llavors, encoratjo a la gent que vulgui gaudir d'un espectacle en el qual posem en l'escenari al voltant de 35 professionals, 35 músics, que entri a la web mapo.cat per buscar en alguna de les sessions i gaudir d'aquest concert. Que el disparem, el 29...
de novembre, dissabte, i el 30 de novembre, diumenge, i després de Nadal, el 10 de gener, també tornen a fer una altra vegada un disparo total, de moment quatre passes. I això com és que aquests dos splits, que es diria, com és que feu ara el novembre i després un altre al gener? Heu de citar així el calendari o eren les millors dates? Bé, tradicionalment, el Mamapop ja l'havien posat al calendari al final de novembre, no?
I hi ha molta gent que quan respira Magapop comença el Nadal, és el previ al Nadal. Llavors era la nostra data més habitual. Sempre, entre el 14 i el 30 de novembre, havíem disparat el Magapop. Llavors, per això, ja des de fa temps havíem reservat el dissabte 29, que fem dues sessions, a les 6 de la tarda i després la sessió golf a les 10 de la nit...
I després el diumenge a les 7 de la tarda. Llavors, deixem passar les festes nadalenquers perquè la gent pugui regalar Mama Pop i tornem a disparar el Déu de gener. El Déu de gener per a tota aquella gent que encara no s'hagi enterat que el Mama Pop ha arribat i que el disparem ara al novembre, no?
Estem superagraïts a la gent i a la resposta de tothom perquè, torno a dir, és molt difícil omplir una llotja sencera de mil persones, però imagineu-vos quatre i estem pràcticament allà d'aconseguir-ho perquè queden molt poques localitats.
Fantàstic, i ens alegrem la veritat, però et vull preguntar, Manel, com comença això el 2014? És a dir, per què tu, Manel, com neix tot, com neix aquesta idea, comences sol? Explica'ns una mica la gènesi de tot això. Doncs sí, ara us explicaré m'obrir una mica la part més personal, perquè evidentment un projecte d'aquestes característiques
totalment se sentin de lucre i destinant el 100% dels beneficis que aconseguim, perquè sempre hi ha despeses quan vols fer qualitat a la recerca en càncer de mama, neix per una llavor personal. El 2007 mor la meva mare, amb una edat que no s'hauria de morir una mare, sinó que hauria de començar a gaudir dels seus nets al voltant dels 60 anys,
per un mal haït càncer de mama del qual ja estava curada. Feia 9-10 anys que havia estat intervinguda, una mastectomia, quimio, ràdio i tal, estava curada, però sembla que no, que finalment no estava curada, va tornar a ressorgir i es va deixar sense la mare el 2007. Llavors, després de passar el tràngol, de perdre una persona molt important com és una mare a casa i després de reflexionar, doncs vaig pensar que em volia sentir útil
respecte a aquesta malaltia i em vaig reunir amb l'IRB de Lleida per veure què estàvem fent, què necessitaven i evidentment la recerca necessita diners i tenia clar l'objectiu finalista que era la recerca i ara faltava decidir quin és el vehicle quin era el vehicle, què fem per aconseguir diners per a la recerca científica
Doncs bueno, jo des de l'època de l'institut fins que vaig acabar la carrera, doncs, em vaig dedicar al món de la faràndula i de la música, vaig ser cantant d'orquestres, estava molt lligat amb el món musical de Lleida, i a ma mare també, doncs, li agradava molt cantar. No professionalment, cantava a casa, llavors, doncs, vaig decidir enredar una sèrie de companys i generar i construir un projecte únic, un projecte inèdit, no? Un projecte en el qual avui en dia no és habitual trobar-se tants músics a sobre un escenari,
perquè la gent que es dedica a fer produccions les intenta fer eficients amb un mínim de músics, i a més a més amb un repertori inèdit, és a dir, el que vam començar a disparar el primer any encara no ho sabíem cap a on caminaríem, però a partir dels anys successius vam decidir anar canviant de temàtica del pop rock internacional a nacional,
Llavors definim una temàtica, triem les millors cançons, encomanem les partitures perquè un violí, un xelo, un baix o una guitarra sàpigui que ha de tocar. Fem els assajos, entrem en temes de coreografies, també vestuari, maquillatge, estilisme i disparem el magapop. Aquesta és la llavor. La llavor és la pèrdua d'una mare.
I diguem-ne que el Magapop és la búsqueda de la solució, i la solució passa per la recerca. Avui en dia, amb la nova innovació, amb la nova investigació, amb el que s'ha aconseguit en recerca, podríem dir que variants de càncer de mama com el que va tindre ma mare, avui en dia una persona no té per què marxar, sinó que es pot curar.
Aquesta és la solució, aquesta és la llavor. Això és el que ens inspira i des del punt de vista professional i artístic el que hem volgut fer és un concert de màxima complexitat, de màxima qualitat i tot un espectacle als ulls. Fantàstic, Manel. Doncs la gran explicació, la veritat és que és inspiradora.
I et pregunto també perquè el Mamapop és com una sinergia del diferent eixit empresarial de la ciutat, no? Estat veient com tu ho explicaves, que també era amb aquesta vesa professional, i m'agradaria saber com es compta amb les empreses, és a dir, la teva feina i suposo que de la gent que t'està ajudant ha sigut anar trucant persona per persona, empresa per empresa, explicar una mica el projecte i...
I a la diència volien participar. Clar, això és molt picar pedra, no? Jo no ho estava pensant, digués picar pedra total. Sobretot a l'inici, que amb el cor a la mà anaves explicant, i com no tenim temps perquè ens dediquem molts de nosaltres en altres tasques, tot i que hem tingut experiència en aquest tema de produccions artístiques,
Però com no tenim gaire temps, doncs quan podíem, quan podíem, doncs tiràvem primer de tot d'amics, de coneguts, d'empreses conegudes, explicar-les el projecte per si es volien adherir, per si ens podien ajudar una mica als costos fixos del que implica una producció de màxim nivell, no?,
I al llarg dels anys, i conforme el Maapopa ha anat creixent, doncs encara ha estat més fàcil, perquè a la gent li agrada estar al costat de projectes que tinguin ressò, que tinguin impacte, no? I sobretot que quan hi ha una causa, una causa solidària com aquesta. I estem molt contents i molt agraïts de tota aquesta gent que ens acompanya en aquest viatge, no?
i que a més a més comptem amb ells per col·laborar en un dels elements comunicatius i marquetinià que utilitzem com a magapop que és per donar a conèixer el magapop a part de fer una roda de premsa al cap d'unes setmanes, al cap d'un meset agafem una de les cançons
que farem en el Mamapop d'aquesta edició i fem un vídeo col·laboratiu amb les diferents empreses solidàries i també amb personalitats i artistes coneguts. Val a dir, atenció Arnau, que aquest any el Mamapop va de Guateque, és a dir, l'any passat vam fer Generació en Movida, vam anar cap als anys 80,
90 i aquest any ens anem cap als anys 60 i 70 amb aquest guatec que molts de nosaltres no hem viscut, però coneixem aquestes cançons perquè més endavant cap als anys 80 va sorgir un grup que es deia La dècada prodigiosa i que va donar conèixer una altra vegada totes aquestes cançons, és a dir...
que gent que hagi anat de festa als anys 60, 70, 80 i 90, els coneixeran molt aquestes cançons. Perquè si ara et dic un rayó de sol... Oh, oh, oh. És immediat, és ràpid, no? Saps quina estava pensant, Jo Manal? Sí. La de saca el whisky, chelip...
Que vamos a ser un guateque. Correcte? Correcte. El guateque és la primera amb la que he pensat. Doncs fixa't, una de les cançons estelars d'aquest ma pop, El Corazón Contento, que va a cantar i versionar la Marisol, doncs l'hem tret del concert, l'hem preparat perquè la cantin una sèrie d'artistes coneguts
gent solidària i algunes empreses solidàries i us presentem en societat i a través de totes les xarxes socials aquest Lleida canta el mamapop mitjançant el corazón contento amb personalitats molt conegudes de Lleida. Que et semblen anar al cinema a escoltar aquest videoclip.
Que, bueno, si anem a fer una introducció, si la gent va al YouTube i busquen concert mama Pop Guateque, Lleida 2025, Lleida promo 2025, doncs només cal que veguin que les cares els resultaran força conegudes, canta l'alcalde de Lleida. Correcte, Feliç Larró.
Després, a banda de gent del teixit empresarial de la ciutat de Lleida, de fet també tenim, he vist també algun comedian, no?, algun humorista. Està el Toni Almà, el Xavier Gracet, el periodista Xavier Gracet, també la Mariona Escoda, l'Oriol Grau, actor.
I recordem que la Mariona Escoda, guanyadora de la primera edició d'Euphoria, anys enrere, amb 17 anyets, Mamapop va ser el seu primer escenari multitudinari. Mira, genial. Va debutar el Mamapop. Doncs anem a escoltar aquest vídeo promocional. Tothom a parar les orelles.
Doncs mira, ja l'hem escoltat, Manel, em fa gràcia perquè és jo, que estàs mirant el vídeo i coneixes tothom, vull dir, eh, mira, eh, mira, eh, mira, eh, mira. Vull dir, molt bé, molt bé, m'ha agradat, m'ha agradat, no? Suposo que molta gent ha hagut de treure la seva vessana artística, ja m'he imaginat allà la gent gravant, oi, que hem de gravar un vídeo, que hem de gravar un vídeo, vinga, va, vinga, oi, jo no sé cantar, però jo no sé cantar. Bueno, fica't darrere, fica't darrere, vinga, qui sap cantar, tu, més davant?
La gent es posa nerviosa quan no està acostumada, hi ha gent que té més morro, però el que hem de fer en aquest moment que els enregistrem és primer acalentar-los una mica per intentar que tothom estigui al mateix nivell d'intensitat, després aconseguim el que aconseguim, però l'important és que quedi cucó, que quedi agraït, que se canti a tempo i que se canti a la tonalitat adequada. No es tracta de fer el ridícul, sinó fer...
fer-ho amicalment i per ajudar i col·laborar. Realment és un vídeo que sempre ens ha funcionat molt,
Aquest vídeo col·laboratiu és, si em permets, molt xafarder. Sí, i tant, i tant. La gent ho comparteix ràpidament. Correcte, perquè com hi ha molta gent que surt d'aquí i al final se'm diuen, mira que surt la tal, que surt la tal. I això, doncs, és una bona eina de difusió, si més no, és una molt bona eina. Una altra cosa que també et vull preguntar, Manuel, perquè he estat mirant vídeos del Mamapop, ara ja sortint-me una mica del que és el Mamapop i tots els cànons,
I tu perquè també vens del món de la música, clar, llavors també t'ho he de preguntar. Perquè clar, a la llotja de Lleida l'agradaria, per dir-ho així, són butaques. Però hi ha concerts, i passa molt també quan es fan al Liceu i així, que hi ha un moment on vas tan animat que podríem dir que inclús la butaca s'obre.
i he vist gent de peu, gent allà que ja començava a saltar i a cantar. Et vull fer una pregunta com a professional i després també que em diguis una mica quin és el mood del Mamapop, quin és el rotllo per dir-ho així. Quan l'espectador ja es pot començar a aixecar de la cadira i començar a cantar i a saltar? La veritat és que el disseny de l'espectacle està concebut perquè hi hagi un flow, torno a dir, predissenyat durant el concert.
la gent no se n'adonarà, però des de fa molt temps enrere, nosaltres amb l'equip, amb el núcleo del Magapop, dissenyem com ha de ser el concert, però a més a més, si comencem per una lenta, si anem evolucionant cap a una mitjana, si fem una ràpida, si tornem a baixar, tot això està pensat per impactar emocional amb la gent i que funcioni. Llavors, jo diria que la gent el que fa i el que ha de fer en el concert és deixar-se portar.
les cames s'activaran soles. Hi ha moments que són d'escoltar molt bé aquella cançó, perquè és una balada, perquè és una cançó intimista, molt xula, i la gent ha d'estar a la butaca, i després hi ha algunes cançons...
que la gent no pot aguantar, no podrà aguantar. Si em posen Il Divo, encara puc estar assegut, però si després hi ha una mica de rombeta o així, ja les cames van soles. A més a més, és que aquest any ens dona aquest guateque per moltes coses molt dispars. Pensa que versionem temes de la Marisol, Los Brincos, Los Bravos, la Maciel, El Duodinamico, recentment va morir un dels seus cantants,
la Rocio Durca, los Sirics, Nino Bravo, atenció, los Mustang, Mocedades, Rocío Jurado, Camilo VI... Va molt a Eurovision, eh? Sí, sí, és que aquella època va ser molt fructífera i en cantants molt bons, no? Com, per exemple, l'Albert Hammond o la Janet o el Miguel Ríos, que va néixer en aquella època, va florir, no?, el Miguel Ríos. Genial, home, els noms segur que molts els hi haurà... O el Julio Iglesias. Mira mi...
No podia faltar aquest nom, eh? No, històric, però va començar en aquest entorn. Clar, clar, genial, genial. Clar, podríem dir que és una mica... La gent començarà el concert sentada però l'acabarà de peu, no l'acabarà... És que, a més, he pogut veure vídeos manal i... I això acabava la gent.
Asegurat, així serà i la veritat jo crec que la gent s'ho passarà teta. Aquest és un altre dels nostres eslògans. Fantàstic, home, fantàstic. Abans d'acabar, un breu recordatori, el preu de les entrades? Sí, són 30 euros i es poden adquirir a través de la pàgina web a pop.cat.
digitalment i també físicament ens fan de finestreta l'escola d'idiomes i lingua, allà Ricardinyes, o l'escola de música i conservatori i l'intèrpret. Ara torno a dir a aquells que s'estiguin escoltant que vagin ràpid perquè encara en queden, encara en queden, però poquetes i potser haurem de fer alguna decisió, però encara no l'anticipo. De moment que vagin ràpid perquè s'estan exaurint.
I encara així tenim tres dies per a gaudir d'aquest Mamapop. És aquest 29 i 30 de novembre. I el 10 de gener. I el 10 de gener ja com a pròrroga per als que s'hagin quedat amb les ganes aquest novembre. Sí, però he de dir... Puc adelantar que el 10 de gener... Que presenta fort, també. El 10 de gener està tot sol d'alt. Ah, i el 10 de gener és el dia. Sí, segurament l'hora, segurament que hi ha gent que potser el novembre no podia ser-hi, ja se va reservar pel 10 de gener...
Bé, encara hi queden localitats, sobretot el dissabte a la nit, alguna butaca per la tarda... Bé, que la gent entri i t'afaneixi i engresco a tothom a vindre al Mamapop perquè s'ho torna a dir, s'ho passaran d'allò més bé, s'ho passaran teta. Doncs mira, i per parlar sobre el Mamapop hem tingut avui el seu director, el Manel Simón, doncs com dèiem, explicant-nos aquesta iniciativa
que busca, evidentment, l'ajuda contra el càncer de mama i que ens has presentat avui aquí pel que et dono les gràcies i, evidentment, desitjar-te tota la sort i longevitat amb aquest projecte, Manel. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per l'invitació. Adeu. Adeu. Doncs arribem ja al final d'aquest programa. Ja sabeu que, com cada tarda de 4 a 6, hi tornarà aquest divendres. Us esperem a tots i a totes. Fins amors.