Ja tornem a ser aquí, a l'Oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Bona nit, Donald Wester, seguim aquí a l'oest, quan ara mateix tenim 7 graus a trem, 8 en trobem a Gramunt i 9 sobre els que comparteixen Bullerussa, Rosselló, Alpicat, Lleida, també Torreferrera, Alves, Alferràs, Almena i Alguaire. I incitarem la segona hora del programa amb la nostra secció de literatura, on avui conversarem amb l'autora Targarina Mireia Balcells, qui ens presentarà la seva primera publicació de literatura eròtica titulada Canela Fina.
Després arribarà el moment de conèixer aquells elements de les Terres de Lleida que amaguen històries que paga la pena de redescobrir. Avui concretament el que farem és conèixer una tradició que celebren diversos pobles de Lleida, la Plec de Sant Sebastià. I acabaré el programa amb una secció de la Lleida Natura, aquest espai mediambiental, que avui ens explica com incideixen positivament els ratpenats en les plagues d'insectes en l'agricultura.
I ja ho sabeu, podeu escoltar totes les seccions del nostre programa quan ho desitgeu a la nostra pàgina web a www.aquialoest.cat Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'Oest!
Som el que llegim, l'espai literari d'aquí a l'oest. Espai literari d'aquest Som el que llegim, en què descobrirem el primer llibre de Mireia Balcells, no?
Doncs si, Fran, avui a la secció de Som el que llegim, us presentarem la primera publicació, que no el primer escrit, ara us ho explicarem, de la Targarina. Mireia Balcells, aquí tenim amb nosaltres. Molt bona tarda, benvinguda. Bona tarda. Moltes gràcies per ser avui aquí amb nosaltres als estudis de radició per presentar la que és la teva primera publicació. Sí. No la teva primera escriptura, ni el teu primer relat, ni... Ara ens ho explicaràs una mica.
Concretament ens vens a presentar Canela Fina, que és un recull de relats eròtics curtets que busca trencar tabús i parlar obertament de sexe. Ho presento així tal qual, perquè jo vull anar directe al Gra i vull que m'expliquis exactament una mica no només què t'ha portat fins a aquesta publicació, sinó també la passió que li poses amb tot això, d'on surt i per què és necessari, jo crec, que parlem o tinguem publicacions d'aquestes i en parlem obertament
de temes com la sensualitat, la sexualitat, el sexe, l'expressió corporal, la visual, etc. Són molts els temes els que es conjuguen en aquesta primera publicació. Si et sembla bé, què et va portar fins a Cana la Fina? Doncs Cana la Fina era el meu pseudònim d'escriure. Jo escrivia en una pàgina d'internet, que es diu Relats en Català, i escrivia amb pseudònim.
perquè com que no em dedico exclusivament a escriure, vaig considerar que potser durant una temporada hauria d'utilitzar un pseudònim. I després, a l'hora de publicar el llibre, l'editor em va dir que era molt bon títol i que si m'atrevia a signar amb el nom, que ho canviàvem i que posàvem can a la fina de pseudònim. Perfecte. Vull explorar una mica més aquest àmbit de relats en català. És una pàgina web, ara l'he buscat en un moment, relatsencatalà.cat, on aquí podem treure...
Escriptura teva, o sigui, relats fets... Ara no, des que vaig publicar el llibre hi ha alguns relats que estan al llibre que estaven aquí i els he reescrit i llavors he fet un borrón i cuenta nueva, una mica, de la pàgina. Està bé que ens ho diguis, però sí que és veritat que he sigut molt activa en aquesta pàgina. Sí, sí, sí, tenia dels últims deu anys relats publicats, bastant relats publicats,
i tenia bastant seguint. És una pàgina que et poden puntuar el relat i comentar els altres autors, però està obert a poder-ho llegir qualsevol persona. Llavors, tenia una mitjana de 1.500-2.000 lectures per relat,
Per tant, tenia bastants seguidors, diguéssim. No són pocs, eh? No, no són pocs. I tu, durant deu anys, tu vas escrivint aquí, per tant, format online, podríem dir, no? Tot això va quedant emmagatzemat aquí, amb això, amb els teus lectors, els teus seguidors, els teus comentaris, etcètera, etcètera. Quines temàtiques hi podem veure amb aquests relats?
els relats del llibre, que uns quants formaven part en aquesta pàgina, el tema principal és trobades sexuals, diguéssim, són com escenes de vida. Jo soc una persona molt cinematogràfica i molt visual, llavors m'imagino
la vida una miqueta com una pel·lícula i això sempre dic que són com escenes tretes d'una pel·lícula, que no saps d'on vens ni on vas i de cop et presento aquesta escena. I l'escena que et presento normalment té un contingut sexual, amorós, sensible, emocional. El llibre està partit en quatre parts, que són els quatre elements de la natura, que és terra, aire, foc i aigua.
i llavors cada grup els podem agrupar com, per exemple, foc seria una passió més irracional, aigua són els que estan en un entorn aquàtic, els de la natura que serien la terra, i els d'aire són els més emocionals, les pèrdues, on els personatges estan més compungits. Llavors hi podem trobar una mica de tot.
Les presentacions que he anat fent i el feedback de la gent que ha anat llegint coincideixen amb que troben que, tot i haver-hi sexe explícit en alguns moments dels relats, és una prosa com molt poètica. Llavors és com una fusió entre... sembla que no pugui ser, doncs sí, perquè el sexe és sexe, però el sexe condiciona moltes coses, a nivell emocional t'afecta...
et pot afectar amb positiu, amb negatiu, però alguna cosa et desperta, encara que sigui sexe casual ocasional, et desperta sensacions, et desperta emocions, no?, i que està com molt, hi ha una prosa com molt poètica en aquest sentit. És que, clar, dèiem abans que la sensualitat, la sexualitat, no?,
més la sexualitat que la sensualitat jo crec que està molt demonitzada perquè al final vivim en una societat que ja sigui per motius polítics, religiosos, culturals més igual depèn de com el sexe aquesta és la paraula és certs tabús o és molt tabú tot ell però clar no podem destriar el sexe de la persona
No, jo crec que és una cosa que tenim des que som éssers animals racionals, des de sempre. Hi ha la part més instintiva, que és la sexual, també. Després te la pots pensar, valorar i decidir, però hi ha una part d'instint animal que tenim, molt sexual.
I els tabús i les motxilles que semblava que potser havíem anat deixant de banda d'uns parlant amb les persones sobre aquests temes, veus que no, que sembla que mantinguem un corser.
que ens apreta i que no ens acabem de deixar anar. L'altre dia comentàvem en una presentació que a les xarxes les noies es mostren molt el cos, els nois també, aquest culte del cos que hi ha actualment, tant de gimnàs, un gimnàs potser més que per fer esport, per mostrar un cos supermusculat i superperfecte, això ho mostrem molt i potser ens costa una mica més mostrar sentiments, mostrar emocions, pensaments...
i comentar aquests temes més obertament. Sí, sí, ens traiem la roba física molt ràpid, però ens costa molt més... Despullar-nos nosaltres d'emoció. M'agrada molt que aquest llibre surti de les nostres terres, concretament de Targa, després veurem que també és un llibre més de territori per altres motius, perquè, i amb això m'agradaria obrir una mica la finestra, sí que és veritat que tota aquesta literatura més eròtica, per qualificar-la d'alguna forma, però en la qual el sexe és el protagonista,
a nivell català no està molt conreada. No, coincidim amb que costa molt. Hi havia la Somrisa Vertical i l'editorial Amarrana, que tenia un apartat que es deia Amarrana,
que publicava més explícit i publicava un eròtic que no gaire en català, però alguna coseta trobaríem, però és que van deixar de publicar cap als 90, si no m'equivoco, o principis del 2000. Des de llavors no estem trobant literatura eròtica en català.
i que ho escriu una dona, diria, menys encara. Llavors sí que la resposta, sobretot l'editorial, llibres per circ, quan va apostar per publicar, va dir, ostres, per fi, una dona, i eròtic explícit, per fi, no en tenim, ja era hora, no? I a les llibreries, quan hem anat a fer presentacions, també, és com no tenim a la secció eròtic, no tenim res, no tenim res. I moltes dones madures, que m'han vingut a agrair,
a les presentacions de dir, ja era hora, és que ens sentim com molt identificades amb la teva manera d'escriure. Jo soc molt poc descriptiva dels personatges perquè m'agrada que tothom es pugui sentir identificat. Llavors soc molt descriptiva de l'espai, de les emocions, del moment, però molt poc de la persona.
I clar, és que qualsevol persona de qualsevol edat que tingui ganes d'emocionar-se, de trobar la seva sensualitat, es pot sentir identificada i és d'agrair, que no cal que vagi tot enfocat a un públic concret, no? També m'han anat preguntant, però va més de cara a dones o a homes els relats? No, a parts iguals. Sí que són relats heterosexuals, perquè...
A mi em costa d'entrada escriure des d'una altra perspectiva perquè jo em sento heterosexual i llavors, clar, encara que sigui ficció, perquè és un llibre de ficció, és imaginació pura, però l'escrius des de tu. I llavors no m'he atrevit, tot i que m'han proposat d'escriure des d'una altra perspectiva més homosexual,
No m'atreveixo gaire, és com que em fa una mica de respecte perquè, clar, no em conec tant, no? És que repeu el desconeixement, no? Exacte, no voldria ser respectuosa escrivint d'alguna cosa que no conec. A mi el sexe i la sexualitat és un tema que m'ha interessat des de sempre i soc molt curiosa de saber, a nivell científic també, de cos, de com funciona...
I clar, hauria d'investigar més el tema homosexual per poder-ho sentir més segura d'explicar-ho. Jo crec que llibres com aquestos fan falta en el sentit que no hi ha moralismes, que és una cosa que és necessària, és a dir, jo crec que el sexe, si alguna cosa ha estat tatxada o l'ha encurcetat, el concepte de sexe, ha sigut els moralismes, ha sigut els tabús, evidentment, mentre tot es faci amb respecte,
s'ha de poder expressar, no? I a partir d'aquí, un llibre aquest que és ficció, com has comentat, i que no té moralismes, no?, que no t'explica simplement és imaginació pura i dura entre personatges que d'alguna forma els uneix a aquestes relacions o a aquesta sensualitat o sexualitat o tal, no?, jo crec que això és necessari perquè...
És això, el sexe de vegades el veiem com una cosa que és molt íntim, jo crec, per les persones, i ho és, no? Cadascú veu la seva sexualitat com vol o com pot i de forma molt íntima te la porta tancada, però...
per què no en podem parlar si ens ve de gust? Se n'ha de poder parlar si ve de gust. Jo soc una persona, els meus amics ho saben, ens asseiem a taula a sopar i segur que en algun moment surt el tema, perquè m'encanta parlar-ne, trec el tema, els confronto, els faig preguntes, i m'encanta molt parlar d'aquest tema amb la gent, i què saben, què no saben, i si hi ha dubtes, i si en tinc un dubte jo també investigo per saber-lo, no?
perquè és un tema que el trobo apassionant i que pots estirar molts fils i que per què no parlar-ne, que és com, va semblar com quan va sortir el Satisfyer, que uf, mira, estem tan bé les noies perquè podem parlar d'això, a veure, estem parlant d'una cosa que et fa un orgasme en 30 segons.
No sé si era el més despullador del món a nivell emocional que això. Tenir un satisfier no fa que siguis sexualment oberta. Podem parlar d'altres temes. Jo sempre dic, tu t'has investigat mai el cos teu? Perquè si no et coneixes el teu propi cos, com el podràs compartir amb una altra persona? Doncs parlem-ne. T'has mirat mai la vulva? T'has mirat com és una vagina? T'has investigat...
Trobo que és una cosa important i que les nenes, per exemple, o els que han nascut amb vulva, s'ho han de poder mirar i s'han de poder investigar i no passa res a una part del nostre cos.
Sí, en canvi de vegades sembla això que és com molt obvi que una persona es conegui el seu propi cos també des d'aquest punt de vista de la sexualitat ara és dir les nenes que creuen que neixen amb vulva sabem que de vegades no és així que de vegades el que tu sents no va coordinat o no va en consonància amb el que tu tens del cos o viceversa llavors
Que important hauria de ser poder parlar amb tranquil·litat, sense moralismes, ni sense tabús, però en canvi costa. Per tant, jo crec que és per això que agraïm tant obres com aquesta. Has comentat que, per exemple, les presentacions, ja n'has fet unes quantes, no sé si te'n queda alguna més.
Estic ara començant a programar per de cara a Sant Jordi. D'acord, per tant, anirem a parlar. És un llibre que tinc de recorregut, segur. Espero, espero. Has comentat que t'han fet preguntes, com per exemple això, si és més per dones o per homes, que comentaves. Què més et pregunten? Perquè, clar, entenc que és un tema que a priori depèn de com la gent li pot sobtar o li pot interessar, no? Ha sigut com... El feedback ha sigut molt bo a les presentacions perquè tothom m'ha vingut a dir que s'ha sentit molt còmode
veient com una persona parla amb tota la naturalitat d'aquest tema, sense cap mena de tabú ni de corser, que dèiem, i que això els ha fet sentir amb ells còmodes per poder-ne parlar tan bé. I llavors hem fet preguntes, no sé, per exemple, a una persona...
una persona que conec d'una dona de 70 llargs anys, em va venir a agrair poder tenir això, perquè em va dir, jo no puc fer el que estava arrelat, físicament ja no puc tenir sexe en un lavabo i fer una animalada així, però sí que m'ho puc imaginar.
i m'acabes de fer el regal, perquè jo continuo sentint, em va dir, jo continuo, al meu cap, continuo imaginant i continuo sent sexual, i encara que físicament no pugui tenir, tu amb la teva literatura em faràs gaudir, no? I és això l'objectiu d'aquest llibre, que si desperto aquesta sensualitat, aquestes ganes de provar, de sentir, de conèixer't,
o genera aquesta miqueta de passió, ja està. Aquest era l'objectiu. Jo sé del cert que l'òrgan sexual no és a la part baixa del cos, és a la part més alta, és a dintre del cap. L'òrgan sexual per mi és aquí dintre. Quan t'excites, quan t'emociones, quan sents, realment és perquè la part de dalt del cervell està tota activada. Per tant, que bonic que ens diguis això.
Rema, repassar, Canal Afina, publicat per Llibres per Sir, primera publicació, tot i que no la primera vegada que escrius de la Targarina, Mireia Balcells, que teníem amb nosaltres. Anem a parlar de les imatges del llibre, perquè això també és un punt important. A veure, explica'ns-ho. Sí, sí.
De fet, al llibre no hi anaven imatges al principi, jo tenia molt clar que volia fer aquesta separació amb els quatre elements de la natura, perquè per mi, jo he nascut a Almenara, aquí al costat, encara que soc targarina de tota la vida, però vaig néixer aquí, i per mi, néixer envoltada de natura ha sigut una part que m'ha marcat molt a la meva vida, de fet, hi ha molta muntanya, hi ha molta natura en aquest llibre, perquè és un lloc on em sento molt en pau i molt còmoda,
i quan estava acabant el llibre em vaig adonar que havia de fer la portada, que no sabia quina foto posar, i vaig pensar, i per què no obres cada element de la natura justament a la natura?
I aquesta part de cos nu vist de forma natural també, com que forma part de la natura, que està fusionada amb la natura i que és una cosa natural, que no ha de ser barruer, per mi era important. I després, clar, jo tinc 50 anys, no soc model, tinc un cos com qualsevol altre.
I també em semblava interessant per què no un cos d'una dona de 50 anys, del muntó, despullat a la natura, perquè no pot ser bonic. I també era com una reivindicació d'aquesta naturalitat, que un cos despullat no té per què ser agressiu a la vista, sinó que donar-li aquest punt dolç de fusió natural.
I mira, tinc el fill d'un cosí meu que és una persona amb molta sensibilitat, és programador musical i fa fotos també precioses, és una persona que entén molt bé, és un xavala joveneta però molt maco el Joan.
I li vaig dir, em faries això? Necessito que puguis captar aquesta fusió de cos i natura. I em va dir, i tant. I vam anar a la Serra del Menara, aquest agost, i vam fer les fotos. I aquí estan. És que no hi havia millor jo que la Serra del Menara.
Em té el cos robat, evidentment. I això podrem veure també, com deies, amb molta sensibilitat. Els cossos bonics o no, jo sempre dic que això del bonic és a la vista. Hi haurà qui trobarà preciós un cos de gimnàs, que dèiem abans, no? Hi haurà qui trobarà preciós el cos de la seva parella després de 80 anys d'estar junts. Sí, sí, sí.
El que és bonico, jo crec que sempre... És amb els ulls, és amb els ulls amb què tu mires. Hi ha cànons que ens volen imposar, però al final la bellesa està allà on tu la vulguis trobar. Llavors, tinguem un compte això també. Se'ns acaba el temps, però evidentment no vull acabar sense fer un tastet petit de la teva literatura, en aquest cas a Canela Fina. Vinga, llegis-nos algun fragment que d'alguna forma ens pugui fer un tastet del llibre. Vinga, va, som-hi.
Vam seure a la llera del Rierol. Algú havia posat unes pedres amb tota la intenció d'encetar-hi una conversa. Ens vam mirar als ulls i la fressa dels pins es va calmar. Fluents les paraules, ens respiràvem l'harmonia que suggerien els cossos, gestos de complicitat, connexió. Havia anhelat tant de temps trobar aquella pau que em semblava impossible sentir-me així altre cop.
Parlàvem sorpresos perquè era fàcil, molt fàcil el diàleg. A claparada em resistia a creure que els astres s'haguessin alineat per regalar-me aquell moment, per regalar-me la seva companyia, per tornar a bategar.
Exacte. Ara tinc ganes de més. I això es tractava. Superbé. És un autèntic plaer. Nosaltres aquí ens dediquem a fer aquest espai, el som en què llegim, a parlar de literatura de proximitat o d'autors de casa nostra. Sovint hi ha autors que ja coneixem obra i que simplement presentem obra nova. Avui hem presentat una obra nova i t'hem conegut a tu també mitjançant aquesta literatura que d'alguna forma ve a...
Despertar-nos. En aquest cas, una part que, com hem dit abans, almenys en la literatura en català, no està molt treballada. Per tant, que bonic és que des de casa nostra, des del punt de vista d'una dona, que a mi això em sembla importantíssim, i també en aquest àmbit, també siguem productius amb coses que són respectuoses, que són boniques, que desperten el cos, la ment i les ganes de viure i tot.
I la passió, la passió, que ens falta apassionar-nos. És que no la podem perdre. Abans ho diem, sobretot amb els dispositius, ho diem amb micròfon tancat, i ho reprodueixo, que sobretot amb el tema dels dispositius ens estem tornant molt passius. Només rebem, rebem, rebem, però poques vegades fem, no? Simplement, comentàvem, actuar en una obra de teatre, no? Cantar, ballar, saltar, escriure, etcètera, no?
Recuperem-ho. De fet, és un llibre, jo dic que és un llibre de tauleta de nit, perquè te'l pots anar llegint a poc a poc, són relats curts, i és per tots els públics, adults, perquè com que són relats molt curts, són molt fàcils de llegir. Llavors, cada un seu ritme pot anar...
Triant, si avui un, demà un altre o tots de cop, com vulguis, i despertar la passió cada dia, cada nit. Apassionem-nos. Apassionem-nos. Dia i nit. I tant de bo, no sé si tens algun altre projecte en ment, jo espero que sí. He començat, he començat. Has començat, per tant. No me'n puc estar. Tindrem l'ull posat a sobre per tal d'anar seguint una mica tota la teva evolució. Mireia, moltes gràcies per avui ser aquí amb nosaltres. Gràcies, gràcies a vosaltres.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Sabies que...
Sabies que el cervell humà té una capacitat sorprenent? S'estima que conté al voltant de 100.000 milions de cèl·lules nervioses anomenades neurones. El més fascinant és que cada neurona pot establir connexions amb milers d'altres neurones, formant una xarxa complexa de comunicació dins del cervell. Aquesta xarxa neuronal és responsable de les nostres capacitats cognitives, com ara el pensament, la memòria, la percepció i el llenguatge.
A mesura que aprenem i experimentem coses noves, aquestes connexions neuronals s'enforteixen o debiliten, cosa que influeix la nostra manera de pensar i en les nostres habilitats. Una altra curiositat interessant és que el cervell humà és altament eficient en temes de consum d'energia. Tot i que només representa al voltant del 2% del nostre pes corporal, consumeix aproximadament el 20% de l'energia total del cos. Això és perquè les activitats cerebrals com la transmissió de senyals elèctrics i les íntesi de neurotransmissors requereixen una quantitat significativa d'energia.
A mesura que els científics i investigadors continuen estudiant el cervell humà, descobreixen cada cop més detalls fascinants sobre la seva estructura i funcionament. Aquesta curiositat infinita per comprendre l'òrgan més complex del cos humà impulsa avenços en camps com la neurociència, la intel·ligència artificial i la medicina i ens apropa cada cop més a desentranyats misteris de la ment humana.
Si no et vols perdre el que passa al teu voltant, aquí, a l'Oest. Redescobrint-nos, l'espai que ens acosta a pobles, gent i històries amagades de les nostres terres.
Un redescobrim-nos d'aquesta edició, que canvia de rumb i es deixa endur per l'olor de fum, d'herba gelada i de dinada plec. I és que la Júlia García enfila cap a Pallars per descobrir com Sant Sebastià omple d'històries, jocs, panets i pobles com tal art i zona en una diada on la tradició i el bon humor van totalment de bracet.
Avui és 20 de gener, Sant Sebastià, aquell sant que surt a tots els quadres ple de fletxes, però que al Pallars més que mal rotllo el que porta són a plecs, dinars i festa. Avui viatgem a Talarn, Isona i Rodalies per veure com es viu aquesta diada tan pallaresa. Així que si esteu escoltant això des de la feina, penseu que hi ha gent que ara mateix pot estar cantant goig, jugant al catxo o preparant una paella a l'ermità de Sant Sebastià.
Cantar, tocar, ballar, escriure o pintar, enfortint les arrels. Per situar-nos, Sant Sebastià és un màrtir cristià molt invocat contra les epidèmies i per això moltes cofredies i pobles el tenen com a protector i li fan festes a l'hivern, just a la seva diada, avui, 20 de gener. O sigui, que si avui no teniu mocadors, fogarons, goig o dinar de germanor...
Potser us falta un Sant Sebastià a la vida. No us espanteu que avui, de moment, amb aquest temps no celebrem res. Però comencem per Talarn, on al cap de setmana anterior a Sant Sebastià tornen a celebrar la Plec, l'ermita del mateix nom, Sant Sebastià, amb missa, goig, dinar i el famós joc d'Alcatxo.
El catxo és un joc de tarda de festa major. Es fa amb una baralla de cartes i un bon grapat de premis a la taula, cava, torrons o altres detallets. I la gràcia és que l'objectiu és aconseguir 3 cartes del mateix coll o 3 reis, utilitzant una mitja baralla.
Sembla fàcil, però no ho és tant. Jo crec que és una mica d'aquells jocs senzills, de pura sort i molta xerrameca, que ja ens agrada, que serveix d'excusa perquè tothom participi des dels avis fins als més joves i que acaben sent gairebé tan importants com el dinar de la plec. O sigui, que Sant Sebastià de Talar pot sortir de l'ermita amb l'ànima ben encomanada i, si tens sort del catxo, també amb el rebost una mica més pleg.
Si saltem a Isona i Rodalies, la devoció a Sant Sebastià també hi està molt viva. A l'Ermita de la Poça hi celebren un apleg el dissabte següent al 20 de gener, és a dir, aquest dissabte. Allà hi ha missa, candelgoig, repartiment de panets i un dinar popular que reuneix la gent del terme a l'entorn de la imatge de Sant Sebastià.
Penets, beneits, dinar popular... Si se'ns abasteix a que és el cap, segur que triaria el Pallars per passar la seva festivitat. Aquest model de pleg es repeteix a molts punts del Pirineu, trobar de l'ermita, ofici religiós, goig, bon menjar i sobretot molt bona conversa i germanor, que al final és el secret perquè aquestes tradicions es mantinguin vives.
Més enllà del Pallars, Sant Sebastià és excusa de festa arreu dels països catalans. Des dels pobles on es fan apats de tres dies amb plans com la Girella, el Corder o la Cardolla, fins a grans fogarons, correfocs i concerts en ciutats com la Palma. És a dir, que Sant Sebastià deu ser un dels sants amb la agenda més apretada del gener. Un dia és a Talarn, amb el Catxo, l'altre i zona repartint panets i al vespre, fogaró i correfoc a la ciutat.
Així que avui, si passeu per les terres de Lleida i sobretot pel Pallars, sapigueu que no és un dia qualsevol. És Sant Sebastià, dia de plecs, d'ermites, de panets, de jocs i de retrobaments. Imagineu grups de gent pujant cap a les altures, cisteies a la mà amb embotits i pa cruixent, l'olor de llenya cremant que omple l'aire fred de gener, que de veritat que aquí en tenim, i aquella xerra meca animada que només es viu en aquelles diades d'hivern al Pirineu.
A Talarn amb el catxo repartint caves i rialles, a Izona amb els panets beneits de la poça que saben a tradició viva, són moments que teixeixen memòria col·lectiva, retrobaments familiars i aquella manera tan pròpia de celebrar la vida lenta. Amb l'ànima ben plena hi ha el cos escalfat per la germana del poble. I si no us ha tocat festa, sempre podeu aprofitar per apuntar a l'agenda. L'any que ve, cap a Talarn o cap a la poça.
que Sant Sebastià no perdona. I això és el que ens regala Sant Sebastià al Pallars. No només una diada santa, sinó un recordatori que les petites festes del poble són el millor antídot contra la pressa del món modern. Nosaltres ho deixem aquí. Que passeu una molt bona diada a Sant Sebastià i, com sempre, que les Terres de Lleida us segueixin sorprenent cada setmana.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'oest. Lleida Natura, l'espai dels tresors medioambientals de casa. En Francesc Balanyà, du a un Lleida Ràdio.
Doncs avui acabarem el programa amb aquest tema que us he dit que a mi particularment m'interessa i molt, en alguna altra ocasió n'hem fet esment, que és això de controlar les plagues a través de la natura. I en aquest cas ho farem parlant d'erratapenats amb un projecte.
que el seu nom científic és Control Biològic d'Insectes Plaga en Vinyes Vinjansans Quiròpters. Això, bàsicament, és el que us explicàvem abans. Sobretot, plegats, s'està fent una investigació amb vinyes, com dèiem, i en parlarem amb la Carla Cárdenas, que és la tècnica de gestió de l'àrea sostenible de la Fundació EMIS. Molt bones, Carla. Hola, bon dia. Hola.
I també amb el Xavier Puig, que ell forma part del Museu de Ciències Naturals de Granollers i és un dels coordinadors d'aquest projecte que és mental. Molt bones, Xavier. Hola, molt bon dia.
Alguna vegada, en aquest espai, ho hem comentat, que no sé si me'n vaig posar amb el Xavi per al Museu de Ciències Naturals, amb aquest ratpenats.cat, ho dic bé, ratpenats.cat, per ratpenats.cat. Punt org. Punt org. Crec que cada vegada que n'hem fet referència ho he dit sempre malament, eh? Punt org. Doncs mira, vinga, ara ho diem bé. Que passava que el com així, si no, ja m'ajudaràs per parlar una mica dels antecedents, que quasi que descobríem o ens feia estar amatents alerta
que amb allò d'ajudar a poblacions d'aquests equinòpters, d'aquests ratpenats, doncs que tinguessin una millor salut, doncs agricultors de la zona, crec que era de l'Alta de l'Ebre, diuen, ostres, hem tingut una incidència en positiu, hem tingut menys plagues. I allò en toma una mica la proposta de dir, doncs anem a donar-hi força a tot això, amb uns animals que, històricament, a més, sempre han estat molt criminalitzats amb tot el que ens arriben a ajudar els humans, eh?
Sí, va ser la nostra entrada no buscada en el món de l'agricultura i els repenats. Arrel d'un projecte al Delta l'Ebre, com dius, a l'illa de Buda, un raconet que hi ha a prop de la desenbocadura, que el parc natural va instal·lar unes caixes per repenats com una mesura de conservació sense altre objectiu que fomentar repenats, perquè és un parc natural.
I la conseqüència va ser aquesta que dius, van baixar les plagues, el barrinador d'arròs va començar a baixar els anys següents, les caixes van ocupar una barbaritat, van vivint milers d'animals al cap de 5 anys i hi havia més de 3.000 animals a les caixes.
i les plagues van baixar però ningú tampoc lligava cap, no pensava que em pogués haver d'una relació entre una cosa i altra, fins que algú hi va atinar, em van parlar i ens van ficar a investigar, i de fet va ser el primer i principal capítol de la meva tesi que vaig treballar sobre aquest tema, va ser justament aquest, el cas del Delta de l'Ebre i del consum de plagues, de borriner de l'arròs, i realment el resultat va ser espectacular, i va fer això que deies,
una espècie de nostada, vull dir, del menys tinguda, diguéssim, de cop es va valoritzar, però, com els bitcoins, en veritat de l'Ebre, sí, sí, va passar a ser una espècie requerida per als agricultors, al punt que ens trucaven fins i tot per demanar-nos enviar unes caixes enratpenats. Impossible, vull dir, els enratpenats han d'ocupar per si sols, a més fa una salvatge, els refugis, però ja ens demanàvem que els portessin enratpenats i tot, al final.
Sí, sí, va ser un èxit molt gran, que ens va portar a uns interessants moltíssim per aquest tema, i aquí estem. La Fundació de Amics, que són molt espavilats, m'imagino que no van ser d'aquests que van trucar demanar una caixa de ratpenats, però sí, segurament, de seguir i donar un cop de mà amb això de la investigació, que, a més, ara hi entrem, amb el que sabem, o en quin punt ens trobem de tot plegat, però que, deixeu-me subratllar, que paga molt la pena, que estiguem parlant de relació de fauna salvatge amb agricultura en positiu,
perquè les notícies només fem que parlar de la pesa negativa, dels casos que porten problemes i poques vegades d'aquestes simbiosis que són tan importants, no, Carla? Sí, exacte. La fauna salvatge a vegades no té la millor fama, però nosaltres des de la Fundació ja fa molt temps que intentem treballar per preservar el nostre patrimoni natural i creiem que aquesta fauna salvatge, si nosaltres li...
li proporcionem com l'hàbitat còmode on desenvolupar-se pot acabar sent beneficiosa, ja sigui per l'ús públic, l'agricultura, en molts aspectes.
I sobre aquest cas concret d'aquest control biològic d'insectes plaga en vinyes, mitjançant això els quilòptres, els rempenats, projecte que està acabat, projecte del qual esteu a les Baceroles, esteu a la meitat, teniu ja dades importants, és a dir, en quin punt ens trobem sobre el projecte? Està finalitzant i tenim alguna dada important, ens en falta alguna encara, ens falten resultats de...
de laboratori de genètica per veure què estan menjant els rapenats que estaven al voltant de les plaques que hem estat estudiant, això és una cosa que encara encara un parell de mesos segurament arribar, i seria ja, diguéssim, l'última dada que ens falta. Aquest tipus de projectes, diguéssim, cau dintre la categoria de demostratius, que es diuen de la Generalitat, i estan molt orientats a evidenciar en el sector un coneixement, diguéssim, que no està a l'ús,
però que ja es té, o sigui que pot ja estar demostrat experimentalment o pot estar ja més o menys provat científicament, però que encara no s'ha traduït en una aplicació generalitzada. Aquesta és la intenció final d'aquest tipus de projectes. En aquest sentit,
partíem ja de molta feina feta. No és que haguem de descobrir aquí la sopedalla o haguem d'iniciar unes recerques de la qual no sap res, sinó que tenim una base molt ferma de coneixement en aquest sentit i el que fem aquí és donar suport a la informació que ja sabíem i exemplificar-ho en un parell de casos pràctics sobre el terreny.
Tot això ho dic perquè resultats previsos ja en tenien molts, o sigui, les plagues del raïm, per exemple, el cor del raïm, tot i que en aquest estudi hem recollit mostres, sonarà així una mica gruller, diguéssim, recollit fentes, caques de ratpenats, per poder-les analitzar, perquè això, actualment, els mètodes genètics ho envies al laboratori i et saben dir exactament què han menjat els ratpenats, totes les espècies de plagues que han consumit i de no-plagues. Aleshores, per exemple, això ja ho hem estat fent durant els darrers anys i s'ha fet en diversos llocs d'Europa i del món, de fet, on hi ha vinyes,
I se sap, per exemple, que el barriñador del raïm, el cor del raïm, perdó, el cor del raïm, que és l'obésia botrana, una espècie, diguéssim, bastant molesta per als viticultors catalans, perquè han de fer tractaments extensius per a aquesta espècie, doncs sabem que els repenats la consumeixen aquí i en molts altres. Per tant, aquesta, per exemple, ja la tenim, tot i que l'estem tornant a recollir en aquest estudi, però com per reformar-ho, per evidenciar-ho, per posar-ho de nou, diguéssim,
davant del sector. Aquest resultat és el que ens falta avui en dia, però el va fer una prova molt interessant que no havíem fet mai a Catalunya, que va ser construir un parell de gàbies d'exclusió, que diguem, que són tancats grans, de 10 per 10 metres, a sobre de les vinyes, on no hem deixat d'estar el rapenats.
No hem deixat entrar durant tota la temporada de l'any passat, no vam deixar entrar els repenats en aquests tancats, vam fer gaire unes malles i simplement els impedia el pas. Les papallones, per tant les arnes sí que podien entrar-hi, i volíem mirar què passava en un tros de vinya on no podien accedir els repenats.
I això, que no ho havíem fet mai encara aquí a Catalunya, ho havíem fet amb altres cultius, ho havíem fet mai a Barroso, no ho havíem fet mai encara amb vinya, va donar un resultat bastant espectacular, sobretot a la vinya de l'Empordà on vam fer l'assaig, a la vinya del Sallespel, perquè vam trobar...
ara diré malament el nombre, el voldam de 60 o 70% més de plaga a dins del tancat que a fora. Concretament era d'apostes el 81% i d'afectació el 59%.
És moltíssim. És moltíssim, no? I només per un petit tancat de deu per deu no hem deixat passar els rappenats directament. Vull dir, són resultats molt bonics i molt exemplificadors del que estan fent de forma silenciosa i totalment desapercebuda els rappenats. És el que estan fent per defecte en els nostres cultius. I això és molt important posar-ho en evidència.
pel que veies abans, perquè posem en valor una mica la fauna que ens està fent aquí uns serveis que hi són, encara que no ens siguem conscients. I que a més cal tenir en compte que Europa ja porta immersa, porten 4 o 5 anys, amb allò d'anar traient les anomenades materis actives dels productes fitosanitaris,
que es vol baixar fins al 50% el 2030, que ja van sortir els llistats dels productes que no es poden tirar, que recordem, com que a Europa, els països de la Mediterrània importen molt menys que els del nord d'Europa, doncs això afecta molt més a insecticides que a fungicides. Per tant, això d'insectes, per controlar-los caldrà pensar en altres fórmules, tenir confusió sexual, etcètera, etcètera, però aquestes aliances amb la natura, doncs si sempre haurien d'haver estat claus,
doncs poder ara, més que mai, i més amb un canvi climàtic, que també ho diuen tots els experts de centres de referència, com és també l'IRTA, que parlem del estrès hídric del país, però compten les plaques que poden ser pitjor el que ens ho poden fer passar, que no pas la manca d'aigua. Per tant, a nosaltres per això ens interessa molt saber la feina que feu vosaltres, perquè insisteixo, crec que és de bé molt més important del que la gent s'arriba a imaginar.
Txell va frenquíssim el cap i la Carre també, eh? Perdona, no només per perafegir-ho, efectivament és que només vull ressaltar aquest aspecte que el que hem trobat, per exemple, en aquestes vinyes de l'Empordà, el Sallespel, és un efecte que si ningú el mesura...
Bé, simplement, mira, el cultiu ha anat així, l'afectació de la plaga ha anat així, i sembla que vagi així de forma, i és així, natural, però no saps per què tens certs nivells de plaga. Aleshores, aquí també, si traguéssim aquest element del medi, que ja és de forma natural, i que no és també en aquest servei, de forma gratuïta, doncs teníem un problema majúscul. Aleshores, posar això en evidència és molt important.
Hi ha reticències, Carles? Perquè quan un vol fer investigació sobre el terreny, qui decideix que l'agricultor et permeti d'alguna manera, no ho sé, pel tema de treballar a les mateixes finques o si cal posar caixes niu en determinats llocs, aquestes sinergies i no sé si hi ha moltes reticències. Jo sóc dels que penso que segurament menys que la gent s'imagina.
Sí, a veure, nosaltres treballem amb bastants agricultors i agricultures que, bé, funcionem bastant amb el que es diu un acord de custòdia, que són acords voluntaris, on nosaltres, com a portem el nostre punt de vista ambiental i la persona propietària, doncs, bé, pot tenir diferents beneficis, depèn del cas.
I en general, a veure, depèn del perfil d'agricultura que es faci, això determina molt com aquesta obertura, però nosaltres en general, si la intervenció que tu fas en el cultiu no és com d'absoluta, no? O sigui, no depèn, no hi poden perdre tot el benefici o...
La part de curiositat hi és, i la part de voler intentar provar coses també hi és. El que passa és que, clar, depèn de l'escala o del tipus d'agricultura que estiguem parlant. Amb la gent amb qui nosaltres treballem hi ha molta obertura, hi ha ganes de canviar les coses, i sobretot treballem amb petita explotació, no? I...
I sí que hi ha aquesta part. Ara sí que és veritat que a l'hora d'accedir a grans superfícies, tot just nosaltres ara comencem. Per tant, no tinc com una resposta absoluta de tot el sector. No, ni en pot ser-hi, està clar, està clar. Però una mica el que nota una. I us volia preguntar també, perquè dels ratpenats, sempre que en parlem acabo de dir el mateix, però que és dels pocs animals que no li fiquem cognom. És a dir, ratpenats són tots iguals.
I aquí tenim quantes espècies eren, Xavi, a Catalunya? 29. Una trentena. Clar, el gran públic, jo també m'encloca, doncs sabe quin repenat és quin, doncs això ens costa moltíssim, però clar, que tenim també una riquesa que crec que, no sé si ja t'acompanya, Maria Mas, que és prou important a nivell d'Europa per varietat. Sí, sí, o sigui, és el grup d'amifes que té més espècies a Europa.
i a casa nostra. O sigui, no hi ha cap altre grup de mamífers tan diversificat
I és veritat que ens ha passat desapercebut històricament. Són ratpenats, o ratapetxets, o morissecs, segons on siguis, però tens un únic nom sempre per designar-los. Això reflexa aquest desconeixement que en tenim. Però, efectivament, dos punts molt encertats d'aquí. Realment hi ha una gran varietat, que vol dir que s'adapten, i tenim espècies a tots els àrees, a tots els entorns, a qualsevol tipus de cultiu, a qualsevol cota, des de cotes alpines fins a randemar i en ratpenats. Aleshores, aquests serveis de què estem parlant, tant si són cap a plagues com a
simplement artròpodes, invertebrats que viuen en el medi i que algú altre anava de regular les poblacions, el fan a tot arreu. Per tant, nostres, posar això en evidència, no és una única espècie que pot acrolar en un lloc molt específic. En tenim a tot arreu. I això, el que deies de la vinya, perdó, també és un cultiu que realment hi estava en un gir molt bonic en els últims anys cap a l'ecològic,
Hi ha una transició, bueno, per qüestions d'adronomia, sembla ser, no hi entenc, però comenten que és un cultiu que té una transició relativament fàcil o menys complicada que altres. L'Olivera i la Viña són els que lideren la transformació al segell de la CCPAE, del Consell Català de Producció Agroecològica, cada any. Sí, i està molt bé que sigui així. I realment, és veritat que ens serveixen molts sellers que posen molt en valor la fauna. Només volia esmentar aquí, no ho vull redondar, però...
Per exemple, el Seller Recareda, amb qui hem treballat en aquest projecte demostratiu, de fa una colla d'anys que aposten per biodinàmiques i per l'ecològic més de tallaire,
I tenen una línia de productes, des del qual ens financen al museu, que són vins dedicats a la fauna. Tenen el virrat penat. Sí, l'he vist. He estat, és molt bon. Sí, que és molt simpàtic, amb una etiqueta capgirada i un virrat penat allà he dibuixat. Ha canviat una mica el disseny de llar dels anys, però aquest virrat penat, diguéssim, el fan arrel de comèdies que tenim comèdies de col·laboració. Després en tenen una altra, que és la Bolaina, que és el nom local per les papallones, perquè aquí el museu també investiga sobre papallones i cultius.
O sigui, han obert una línia realment molt orientada cap a biodiversitat i com ells d'uns altres cellers, i això realment és molt engrescador. Clar, acabem de dir que tenim aquesta trentena de ratpenats, per tant la pregunta que faré ara ja sé que no és pertinent del tot perquè és poc concreta, però amb els que com a mínim incideixem aquest projecte, quina realitat té una colònia de ratpenats? Tenim una caixa niu ubicada a prop de la nostra finca,
Perquè clar, algú pot pensar, sí, sí, tinc aquí una caja niu, però que se'n van a menjar als prats del costat. O de més enllà. Això més o menys, quina incidència... Com podem explicar aquesta incidència o aquesta radia d'acció? Sí que és encertada la pregunta, perquè de les 30 espècies que tenim a Catalunya, 29, moltes són molt rares. Els que fan ram en control de plagues són les comunes.
I de les comunes, o sigui, les que poden exagorcir a qualsevol del territori de control fort de plagues són les més comunes, les més comunes són 4 o 5 espècies, sobretot d'epistreles, repenades bastant petitets, que tenen una mobilitat més o menys de quilòmetre, quilòmetre mig al voltant dels refugis. Per tant, els repenades es poden desplaçar tranquil·lament un bon tros, fins i tot més, però vull dir, estic parlant de distàncies mitjanes durant l'època de cria, que es desplaça una femella mitjana quan està criant a l'estiu, que és quan tenim més plagues, també.
Per tant, això, la colònia no cal que estigui a dintre del cultiu. Evidentment, si estan a prop del cultiu, millor. Sempre que recomanem als agricultors de posar caixes niu, busquem llocs en els marges dels seus cultius, mai al mig, perquè el mig és un lloc menys atractiu, diguéssim, a nivell d'estructura pels reparants, però busquem zones més o menys naturalitzades al voltant dels cultius, des del qual tinguin un accés bastant directe.
Per tant, la proximitat és, sens dubte, un factor a favor, però no és imprescindible. Es queda tres minutets, li faig una pregunta a la Carla, però també aneu pensant si hi ha alguna coseta sobre el projecte que no haguem dit que és important. Ara m'ha d'estar escoltant, anava d'un agricultor, però això ultrapassa el món de l'agricultura.
Fico el cas del meu cosí, que el que estàvem fent una casa va dir, el primer que farem és posar una caixa neu de ratpenats, ho tenim claríssim. I això, que fa 20 anys sonava utopia, és molt bonic veure que cada vegada hi ha més gent
que no ho fa com una penyora, sinó amb una il·lusió, amb un convenciment que diu molt, també, que allò que expliquem també acaba capilaritzant la gent, no? Però si hi ha gent que ara mateix s'anima, agricultors o no, no sé si Carla, perquè a vegades també...
juguem allò dels humans a ser déus, pensant que hem de portar o ficar caixes de qualsevol manera. Com ho fem? Com es pot canalitzar si ara mateix algú té cert interès? Perquè a vegades, volent fer-ho bé, ho fem pitjor. A veure, jo crec que el de posar caixes...
Posar caixes és molt xulo, no?, perquè és una cosa com molt palpable i és una acció que tu poses en la, no sé, com a criatura, en família, com a adult, el que sigui, però sí que hem de tenir molt present com que tu el que vols aconseguir és que al lloc on vius
sigui un lloc molt agradable per la biodiversitat, ja siguin repenats, ocells... Per tant, el que vols és tenir una estructura natural bona, diversa,
amb arbres, arbustos, flors per polinizadors, i jo crec que això hauria de ser l'objectiu sempre que sigui possible. Llavors, quan això ja hi és, o quan no hi és, es pot complementar amb caixes niu, caixes de repenat, diferents estructures que poden facilitar que la fauna silvestre vingui amb nosaltres al lloc on vivim. I jo crec que en aquest sentit hi ha...
Bé, els centres de recerca cada cop més s'està fent molta feina per transferir com el coneixement tècnic d'una forma com molt agradable, molt divulgativa. Hi ha moltíssimes entitats ambientals fent divulgació de com fer bé o com fomentar tota aquesta biodiversitat. Però sobretot jo crec que una paraula clau en tot això és la paraula d'hàbitat.
Sempre que tu tinguis habitat i variació d'aquests hàbitats, com més hàbitats i més diversos, millor, a totes les escales. Escales de jardí, de balcó, de finca i de paisatge. Absolutament, eh? Per cert, que a ratpenats.org podeu trobar molt d'informació perquè aquestes entrevistes passen volant, eh? Xavi, alguna coseta més per tancar el que deia? Alguna coseta... Sé que no m'ha explicat moltes coses, eh? Però potser és que en puguis dir alguna més.
No, només, mira, lligat amb el que acaba de comentar la Carla, que dintre del marc del projecte, ja que deies allò si es deixava alguna cosa en el pinter, estem fent un manual de bones pràctiques on s'intenta explicar, resumir,
com afavorir que tinguem aquesta ajuda natural en els cultius, orientat a la vinya, diguéssim, però amb unes directrius que serviran per a qualsevol agricultor o pràcticament en qualsevol cultiu. I això és important pel que estava comentant la Carla, aquesta transferència que vagi arribant a qui realment la pot aplicar sobre el terreny i en aquest projecte ens treballem també sobre aquest aspecte.
I a mi m'agradaria afegir una última cosa relacionada amb la pregunta d'abans, que jo animo a tothom qui s'ho estigui pensant de... Ara avui parlem de repenats, però podria ser aplicat a mil coses més. Sobretot, sobretot, hi ha una part que és...
per millorar l'estat de... La motivació de fer totes aquestes accions és pot ser per millorar l'estat de conservació, per l'agricultura, pel que sigui, però jo remarco com aquesta part de... com començar a observar la natura i de cop veure que...
en mesura que em estic fixa, em poses una caixa i de cop t'hi apareix un animal, dius, ostres, vaig a investigar quina espècie és, i tot aquest procés ja personal és brillant, fa que encara ens enamorem més de la natura del que...
del que podria semblar, i crec que no és menys important. Una persona que, quan l'entrevistava, parlo de fa 7 o 8 anys, era llavors l'empresa d'hortalisses més grans de Catalunya i d'ella, agricultor, jo abans, quan veia un insecte, era un bitxo i pensava que ho tenia per matar-lo. Ara, quan veig algú que no conec i tinc una obsessió pel que deies tu, allò d'observar la natura,
i em dius, ostres, com actua i com fa, ostres, si hi ha aquest altre animal que se pot depredar, i diu, i acaba sent una passió. I sí, i nosaltres des d'aquí també som dels que pensem que quan un obre els ulls mirant la natura, el que fa més que patir, perquè no sap el nom d'aquella espècie, és anar aprenent i sobretot anar gaudint. No s'ha de saber-ho tot el primer dia, però sí d'obrir un cuquet,
que penso que és molt saludable i ens reconecta amb allò que som i amb allò d'on venim i que avui ens han reconectat i molt. I per això ja li diem a la Carla i al Xavi que quan vulguin repetim, quan digui els resultats, quan puguem parlar també d'altres cultius, perquè de veritat que ha estat tot un luxe aquesta conversa. De veritat, moltes gràcies i felicitats per la feina a vosaltres i a la resta de membres dels vostres equips. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. Gràcies.
I amb aquesta llarga conversa de Molissacs, com diem a Lleida, posem el punt final. Nosaltres, ja ho sabeu, tornarem demà, com passin tres minutets després de les quatre de la tarda. On? Aquí, a l'oest.
Si t'has perdut alguna cosa, recupera el nostre podcast aquí a l'oest.cat. Aquí a l'oest, el magazín de tarda de les Terres de Ponent. Un programa de la xarxa.
Arriba la 37a Festa del Tocino al Belda, una de les celebracions més antigues del territori declarada d'interès turístic d'Aragó ara fa 25 anys. El 25 de gener vine esmorzar la nostra xocolata amb magdalenes i calentar motos per tota la resta. Una festa sorprenent on podràs viure l'experiència més rural. Productes tradicionals, l'exhibició del rostit de carn a la brasa amb picada d'aigua i julivert i el més sorprenent, la matança del Tocino i l'elaboració del mondongo. També hi ha dinar popular i ball,
Reservat el proper 25 de gener, vine a la Festa del Tocino del Belda i endinsat en les tradicions més rurals dels nostres avantpassats. Festa del Tocino del Belda, 25 anys, sent declarada Interès Turístic d'Aragó, organitzada per la penya Lomagré des del 1987.
Ei, què fas? Doncs aquí, he escoltat la ràdio una mica. Ah, i què escoltes? Amb un FM Ràdio. Hola, un munt! Deixa ja de parlar sola i sintonitze'ns.
Estàs escoltant M1FM.
Notícias en xarxa.