Notícies en xarxa. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Us parla Francesc Balañà. Això és aquí a l'oest, el programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem acompanyar amb aquest magazin que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MuntFM. Molt bones, Arnau. Què tal? Molt bones. A Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Hola, bona tarda, companys. A Sabina Pedros, del Picat Ràdio. Com anem? Hola, molt bones, westerns.
La Karen Alfonso, de Ràdio Programa en Mollerussa. Molt bon dia, Karen. Hola, hola a tots i totes. Txell Bernaus, de Ràdio Ciutat Ramon. Com anem? Bona tarda a tots. Saludem també la Júlia García, de Ràdio Trem. Bona tarda, Wester. I finalment l'Ivan Uson, responsable tècnic d'aquest programa que fem des d'1 a 1 Lleida Ràdio. Molt bones. Molt bona tarda a tothom.
Això de fem vull dir que toquem els botonets, el fem entre tots, que quedi clar. Parlem aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què avui parlarem amb algunes de les guanyadores del 61è concurs de vestits de paper de Mollerussa. Totes unes artistes, ja us ho avancem.
I després, ser dijous, toca tertulia d'esports, en què ens farem ressò del guardó que li llenonaven ahir a la nit al Club Patíes de Cafraga, com, atenció, millor equip d'Àrago. I també parlarem, evidentment, del partidàs que juga el Jai Opos a Madrid. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Doncs va, comencem aquest repàs informatiu amb algú que li agrada molt el bàsquet amb el que ja en feia que rola. Bona tarda, sí. Se pot guanyar a Madrid o no? Sí, sí que es pot guanyar a Madrid. Ah, aquesta és l'actitud. Va, comencem destacant que una greu col·lisió frontal entre un turisme i un camió obligat allà, el tram urbà de l'N230, l'accés a Lleida cap a Torreferrera. Els serveis d'emergència han rebut l'avís.
pràcticament a un quart de tres de la tarda. També aquest dijous al matí, dos treballadors han resultat ferits, un d'ells de gravetat, en un accident d'una ambulància de transport no urgent a Vilanova de la Barca. Segons el Servei Català de Trànsit, el sinistre ha tingut lloc pocs minuts després de dos quarts de set del matí, en una rotonda a la C13 al punt quilòmetric 13.9. Per causes que encara no s'estan investigant, l'ambulància hauria sortit de la via. Al vehicle només hi viatjaven els dos ocupants, que han estat atesos amb ferits de diversa consideració, un estat greu i l'altre lleu.
I el grup de Junts a la Paeria diu que a dia d'avui votaran no els pressupostos de l'Ajuntament de Lleida. Assenyalen que aquests comptes del govern La Rosa per al 2026 no són els que els agraden. De fet, assenyalen que si fan esmenes han de ser, diuen, asseguren a la totalitat.
La portaveu de Junts a la paeria, Violent Cerber, ha explicat durant el tradicional esmorzar de Nadal del grup amb els mitjans que veu difícil un acostament al projecte de pressupostos del PSC. Després de la negativa d'ahir als comptes durant la comissió de bon govern, diu que treballaran fins al mateix ple de dimarts per aportar el seu gra de sorra, però que estan en un postures molt distanciades.
Estem molt convençuts d'haver votat en contra. És veritat que el ple és el dia 23 i, per tant, fins al dia 23, aquest cap de setmana, continuarem analitzant si hi ha algun tipus de possibilitat de fer esmenes, tot i que ja us avanço que les esmenes haurien de ser una esmena a la totalitat perquè aquests no són uns pressupostos que ens agradin, no ens agraden al grup de Junts, entre altres coses perquè algunes semblen inversions faraòniques que quan els analitzes no són tarts, però el que sí que constatem és que són uns pressupostos
que no solucionaran la vida ni els problemes dels ciutadans.
Ha explicat que en aquests comptes hi ha molts projectes que depenen de subvencions d'altres institucions. A més, ha assenyalat que s'afegeixen projectes que ja havien estat en altres pressupostos d'anys anteriors i que, per tant, ja tenien una remesa pressupostària assignada. A més, ha denunciat que aquests números no afronten prou qüestions capdals per als ciutadans com el sensellarisme, la seguretat o l'horta de Lleida sobre si creu que el govern de la Rosa pot acusar Junts de marcar perfil electoral, ja que estan acostumats a comptar amb el seu suport des de l'inici de mandat. Servera diu això.
Suposo que si hi ha una qüestió de confiança ens haurem de seure a parlar-ho, però jo presentaré la meva candidatura, evidentment. Si finalment la resta de partits que tenen cinc regidors, a dir, PSC i Esquerra, decideixen no sumar el suport als comptes, el mecanisme municipal preveu una qüestió de confiança i un possible canvi d'alcalde si aquesta qüestió tirés endavant. La portaveu de Junts assenyalar que veu difícil que pugui sortir una candidatura entre els tres partits majoritaris de l'oposició.
Ell sap que no perquè un dels meus defectes o de les meves virtuts és que jo aviso, i aviso molt. I el pacte de pressupostos, entre altres coses, deia que cada mes hi havia d'haver reunions de seguiment.
Dos a dos, més enllà de les comissions. No se n'ha fet ni una. Ens cridaven abans de les comissions per a veure què és el que s'havia de votar. Però això no és un seguiment del pacte. Això és un seguiment del seu PAM, no del pacte de pressupostos. I ell sap que no ho pot dir, això. Malgrat el dictament desfavorable d'aquest dimecres de la Comissió de Bon Govern i el possible no als pressupostos de dimarts per part de la majoria del ple, si Fèlix Larossa superés la qüestió, els pressupostos quedarien aprovats.
I seguim parlant de comptes, en aquest cas dels de la Diputació de Lleida, que han vist llumverda amb el ple d'aquest dijous amb uns pressupostos que creixen un 35% fins al 223 milions d'euros. Els comptes han rebut el suport dels quatre grups de l'equip de govern, Esquerra, PSC, Unió, Arà, Niara, Pacte Local i també de Junts Impulsem mentre que el Partit Popular hi ha votat en contra.
Per primer cop, els pressupostos de l'ENS provincial previstos per l'any vinent inclouen una partida de 2 milions d'euros per per front a catàstrofes meteorològiques i com explica el president de l'ENS, Joan Talans, també n'hi haurà 15 més per obres de millora en l'eficiència de les xarxes d'aigua, la substitució d'infraestructures d'Amiant i els equipaments d'esports.
Donar respostes allà, els municipis ens demanen que els ajudem, catàstrofes meteorològiques, cada cop se'n produeixen més, dos milions d'euros per transferir als ajuntaments de forma ràpida i directa per solucionar aquests problemes. També, i la segona, les demandes que ens han fet els ajuntaments durant tot aquest període, durant aquest any, 15 milions d'euros per poder modernitzar la xarxa d'aigua, per poder donar suport a la substitució i reposició d'Amiant i també la inversió en equipaments esportius.
El pressupost ha quedat aprovat amb 21 vots a favor i 2 en contra. I anem cap a Mallorussa perquè aquest municipi celebrarà aquest dijous l'últim ple de l'any. Es tracta d'una sessió extraordinària que servirà per donar entrada a una nova regidora i també per tancar diversos assumptes econòmics pendents abans del final d'aquest exercici. Una qüestió que ens amplia la Karen Alfonso de Ràdio Pro en Mallorussa.
El ple s'iniciarà amb la presa de possessió d'Ester Gasol com a nova regidora de l'Ajuntament de Mollerussa. Gasol, que ocupava el número 5 a la llista de Junts per Mollerussa Compromís Municipal a les eleccions municipals del 2023, s'incorpora al consistori en substitució de Raül Aguilar, que va renunciar al càrrec a finals de novembre per motius personals.
Ara bé, la nova configuració del cartipàs municipal i el repartiment de funcions no es definiran fins al ple del mes de gener, quan també es concretaran possibles canvis en les tenences d'alcaldia i l'organització del consistori. El ple també inclourà l'aprovació del conveni entre el consistori i el Consell Comarcal del Pla d'Urgell pel programa Treball i Formació Línia a Col, l'aplicació pendent d'un augment retributiu del 0,5% del complement específic dels anys 2024 i 2025 per la plantilla del consistori,
i dos expedients de reconeixement de crèdit, un de l'Ajuntament i un altre de Fira Mollerussa, amb l'objectiu de regularitzar factures abans de tancar l'any. El ple serà retransmès en directe per Radio Ponent i pel canal municipal de YouTube.
I una darrera qüestió, el Parc de Nadal tornarà a omplir el Pabelló Municipal d'Esports Antonio Raure del Picat de diversió i activitats. Durant les quatre tardes estaran plenes de propostes lúdiques, inflables, tallers, espectacles i fins i tot la visita del Camarlenc del Reis Max. Una qüestió que ens apropa la Sabina Pedros del Picat Radio.
El Parc de Nadal del Picat oferirà quatre dies de diversió del 27 al 30 de desembre al pavelló municipal Antoni Roure, amb una àmplia programació pensada per a infants de 3 a 14 anys. Cada tarda de dos quarts de 5 a dos quarts de 9 del vespre, els nens i nenes podran gaudir d'un espai ple d'activitats amb inflables, llits elàstics, futbolins, tallers i manualitats, a més del projecte l'U, que tindrà lloc a la sala polivalent. A banda de les activitats fixes, cada jornada comptarà amb una proposta especial.
L'Andreu, el diumenge 28, un taller d'iniciació a la màgia amb el Mago Toni i el dilluns 30, un espai de manualitats amb argila. Durant tots els dies, al parc també hi haurà l'espai de manualitats i el taller de pintacares amb Oldimar i també un taller de xanques amb en Harry de 5 a 8 del vespre. Un dels moments més esperats arribarà el dilluns 29 de desembre amb la visita del Camarlenc, del Reis Mags d'Orient, que saludarà i recollirà les cartes de tots els infants entre dos quarts de set i les vuit del vespre.
Quatre tardes plenes de diversió, creativitat i esperit nadalenc perquè els nens i nenes gaudeixin d'aquestes vacances de Nadal al picat. El preu de les entrades és de 4 euros per dia o un abonament de 4 dies per 10 euros. Gràcies Sabina i gràcies Karen i Guillem. A tu Fran. Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest.
Seguim l'actualitat aquí, a l'oest.
També el dia d'avui que recau amb el territori de Munt, un territori que aquesta setmana va triomfar, podríem dir-ho així, a la 61. edició dels concursos de vestits de paper de Mollerussa, concretament l'Associació Artesanal de Vestits de Paper d'Almenar i l'Associació Joana Banyeres i Cateura del Guaire.
Però avui el tema del dia, que el fa l'Arnau Vilà, no el farà amb una sola persona, sinó que tindrà tres convidades molt especials, perquè a banda dels premis dels vestits també hi ha premis individuals. I clar, avui l'Arnau està amb tres dones que han guanyat en aquest certamen, el Didal d'Or, que sí, que podríem dir que és com la pilota d'or, però en lloc de futbol del concurs d'aquest vestit de paper. Així que jo no vull esperar més ja per conèixer aquestes artistasses d'Arnau molt bones.
Bona tarda, Fran. Bona tarda, oients d'aquí a l'oest. Doncs mira, en aquest tema del dia d'avui, que ens registrem aquí a MUNFM, em sap greu una mica que només sigui una entrevista radiofònica, perquè ara mateix el que estan veient els meus ulls és espectacular. Només us dic una cosa, podeu anar a les xarxes socials, tant de MUN com de l'oest, per contemplar el que ara mateix estic veient, perquè avui el tema del dia anirà relacionat amb els vestits de paper.
amb aquest 61è concurs de vestits de paper que es va celebrar a Mollerussa i el qual va deixar dos pobles emmonencs premiats. Un d'ells és Alguaire, que és la llar de jubilat Joan Banyeres i Cateura d'Alguaire, i l'altre és Almena, per a l'associació artesanal de vestits de paper d'Almena. I per tant, per parlar d'això, tinc a la Carme Solà, modista i creadora. Carme, benvinguda.
Hola, bon dia. Carme Bejines, també modista. Bon dia. I, finalment, la Cristina Camins, també modista. També. També modista. Bona tarda i benvingudes les tres. Primer de tot, us he de donar un any més, perquè jo us vam tenir aquí l'any passat, també celebrant els vostres èxits en la seixantena d'això del concurs de vestits de paper de Mollerussa, 61-ena, i seguim triomfant. Enhorabona, enhorabona per portar els premis cap a casa i a banda per portar
totes les obres o moltes de les obres o moltes coses que heu fet en paper que ara mateix tenim aquí davant els estudis damunt la veritat és que és un espectacle i amb això us dono la benvinguda i comencem aquest tema del dia pot començar qui vulgui, pot parlar qui vulgui enhorabona per aquesta representació i per aquests èxits
Bueno, com que soc aquí la punta, començo jo. Vinga. Doncs bueno, jo soc la Carme del Guaire. A veure, tota la vida m'he mogut amb el món de la costura.
He tingut taller, he tingut de tot una mica, però ara ja fa uns trenta i pico d'anys, uns trenta-cinc, que vaig començar a participar en el museu, diguem-ne, el desfile de Mollerussa, el qual, vull dir, m'ha mogut molt allà.
També ara, a partir que hi ha molta gent que tenia allà a Mollerussa, al museu, han anat marxant, les senyores grans, l'una ho ha deixat, l'altra posa mort, que és el que passa, normal, i ara gairebé m'ha quedat sola. La qual vol dir que a vegades passi alguna cosa al museu i hi ha d'anar jo, per arreglar-ho, perquè no hi ha ningú més.
Que hauria d'haver al darrere algú, sí, però no el tenim. Clar. El qual vol dir que sempre que passa alguna cosa em criden a jo. Que ets tu, ets tu l'alma mater. Exacte, una mica, sí. I al teu costat Carme tens una altra Carme, la Carme Vegines, que a més ha estat premiada amb el Didal d'Or. I tant, home, enhorabona, enhorabona, enhorabona. A més, ara mateix, les tres que esteu aquí, les Carmes i la Cristina, teniu aquest premi. Ja l'heu aconseguit.
Carme Bejines, me'n vaig cap a tu, explica'ns què és això del Didaldor que t'han donat. Doncs un agraïment de tots els anys que hi porto participant, perquè jo vaig començar gràcies a la Carme Solà. Va ser un any que resulta que jo no em dedicaia, perquè estava dedicada al camp,
i de treballar a casa i ho havia deixat aparcat no havia fet mai més res més de quan vaig sortir de l'acadèmia del corte i el dia que em va cridar va ser que ella havia fet un traje per un ara no recordo qui era un modisto perquè el meu fill gran en aquella època havia fet de modelos
A veure si li volia portar aquell vestit. I de seguida va dir que sí, el meu fill. I va ser a partir d'allà que em vaig començar a integrar en aquest món. Una altra vegada i que en ganes hi ha anys que surts content, anys que portes una mica de decepció, no tornaré, però el cul que et va per dins i quan arriba el moment hi torna.
I aquest any, perfecte. I aquest any ha anat a tope. Ha anat a tope. I Cristina Camins, un altre any que tornem aquí amb un i amb Victòria. Explica'ns una mica això, a veure què s'ha guanyat, perquè s'han guanyat dues categories, a més, la categoria d'època i la categoria de fantasia. Sí, a veure, la d'època, bueno, ja n'hi ha. L'actual, l'actual també.
I anàvem de categoria de fantasia, quasi anem sempre per totes, allí s'hi ha treballat moltíssim. Fantasia, que és per l'Associació Artesanals Vestits Paper d'Almena, explica una mica què és això de la fantasia, l'associació, com és el guanyar aquest temps?
La fantasia ja sempre ens hi hem dedicat. La Carme ja el primer any que vam començar, ja fa 19 anys, ja vam dir que nosaltres aniríem sempre a fantasia per ser el bo, diguéssim, és el bo. Després n'hi fem molts, però aquell el presentem com una obra més que d'art en il·lusió. I gairebé hem guanyat molts premis. Primers i segons n'hem guanyat bastants. Tercer en categoria de...
De moda actual, com dèiem, guanyadora de fantasia amb aquest Nibaria, ho he dit bé, Nibaria o Nibaria?
Com es diu? Nibària. Nibària. Expliqueu-nos això una mica ràpidament com és aquest vestit, així perquè la gent es pugui fer una idea. Aquest vestit que l'explico la Cristina, que és totalment... Vinga, Cristina. Vinga, Cristina, que és teu. Aquest vestit representa una nifda del coral. És com una senyora que surt de dalt del mar, d'un atolon de coral,
però amb conxes i amb neu, com si fos neu. És un vestit molt, com diria, molt espectacular i com si fos, no sé, allò que dius vas al cel i veus bromes de color blau, doncs aquest vestit és així, amb una capa molt llarga, amb una corona i, bueno,
O sigui, m'han intentat representar el millor que pogués el fons marí, però amb color de blau cel. Vale. No amb les foscors de baix del fondo. Amb blau cel i blanc. I queda espectacular. Bueno, se li ha fet uns vestits que, la veritat... Si molt mirem, pensem com ho hem fet això. Correcte. És que això mateix és el que estic pensant jo ara, Cristina, perquè...
És que tot el que tenim aquí damunt de la taula dels estudis, on es trobem vosaltres amunt, està tot fet de paper. Tot, bueno, tots, tots. Tot està fet de paper, les perles... Tot, tot, la joieria, tot es fa en paper. Jo que m'especial... Bueno, soc la que més m'he especialitzat perquè he vist com una torre i jo m'ho emporto tot amb una bolsa, m'he especialitzat molt en mitja i ganxet.
I mitja de ganset de paper, eh? De paper, de paper i tant. I llavors, és que jo i la bolsa va tot arreu. La veritat és aquesta. Si vaig al metge, jo me l'emporto i vaig a ell on sigui. Llavors ja el vestit, el cosia a la màquina i ja no m'hi he ficat en guanya. He fet molt ganset i molt d'això. Però és que em va fer molta il·lusió és intentar punts nous, a la meva manera, per a fer aquesta corona que surt d'aquesta reina.
que se li veu una corona que la feina i jo pensava si la fem, però com l'aguantem? L'aguantar-la als ombros ha estat molt difícil també. I després unes botes, unes botes que s'han fet també totes de ganxet, les ha fet una senyora també molt ben treballades. S'ha de veure aquest vestit, la veritat. Perquè al final, quan ens heu portat aquí els vestits i totes les peces de roba,
Sí que el tacte, si et diuen que és de paper potser ho aprecies, però el que és la composició, la forma d'un vestit és idèntica als vestits de roba, vull dir, i tots els detalls i tot és com un vestit de roba, vull dir, que la gent no es pensi que és agafar un foli de paper i posar-se'n el cos. No, no, no. Hi ha molt treball a darrere tot això perquè has d'aconseguir que semblo natural.
I us sembla, eh? Jo us ho dic, jo que ho tinc aquí davant. A vegades, trobar aquest to costi. Perquè, clar, l'has de posar friselina perquè aguanto, perquè el paper crespo cada vegada és més senzill, més cap però més senzill. Llavors això ho has de reforçar bastant perquè aguanto. Però, clar, quan més reforces més perd aquesta textura de roba. Clar.
Llavors això s'ha d'aconseguir a vegades treballant-lo, planxant-lo, la humitat fa que es torna més tou. A vegades diràs que la humitat al paper no li va bé, però per donar aquest to sí que va bé. I ara hem parlat d'això, del Nibaria, de...
que guanya la categoria de Fantasia per l'Associació Hortegener del Vestits de Paper d'Almena, que a la banda també ha guanyat el tercer premi a Moda Actual, però ara anem a la categoria d'Època. Ara anem cap al Guaire, perquè amb el vestit Samsara es va guanyar la categoria d'Època per la llar de jubilats Joan Banyeres i categora del Guaire.
Anem a parlar una mica d'aquest vestit del Samsara, què ens podeu explicar? Bueno, aquest vestit, a veure, ha sigut tot un repte perquè no es podia fer, però jo soc molt, una mica de cap quadrat que dic jo, i vaig dir, s'ha de fer en paper. Per la qual, quan ho vaig ensenyar, totes me se giren en contra, perquè veuen els inconvenients, impossibilitats... Carme, això no es pot fer! Sí. És que, com va ser? Bueno, doncs jo insistixo, no callo,
A vegades grido una mica perquè dic, s'ha de fer això? Ai, punto. Aquí m'ha arribat. Bueno.
Però, claro, el meu repte després me va costar lo meu. Però se't va encendre la bombeta, m'has explicat. Sí, claro, perquè aquest vestit jo el vaig veure esposat. Llavors, dintre d'això vaig dir, hòstia, aquest paper, això s'ha de fer en paper. Però, clar, aquest vestit ja hi posa l'explicació, de quan jo lo trec d'internet. Veig que allà hi fica que és un vestit que ha d'estar estàtic, no es pot moure, no pot caminar, no es pot moure, és estàtic, no...
I jo vaig dir, hosti, per un cas que sigui estàtic, jo ja el faré córrer. Una miqueta, una miqueta. Però, claro, quan veus el resultat final, que ja el tens acabat,
i l'has muntat i ho has fet tot i veus que la per cert que la moja jove és el que el porta i ja em va dir que jo no ho volia portar això ja de començament primer problema i jo la vaig portar enganyada tot el temps dient-li no, farem arrans de terra perquè no patiràs però clar, al moment que el va veure ja muntat i va dir això no ho podré portar perquè jo entre em posaré i jo, bueno, els problemes jo ja ho veia això
A veure, ja ho vaig veure des del primer moment, però jo tots ho vaig dir, ha de passar.
Manera, invents, tants com vulgos, que si a l'hambres que l'aguantés en pla... Però va per un invent que va funcionar, no, Carme? Al final amb un hulacop, d'aquests que es munten. Mira. Van fer aguantar tot el baix que el hulacop toqués a terra i no toqués el paper. Bueno, invents, clar, se n'han de fer molts, però això ja és última hora, que anem sempre corretuita. Però mira, va sortir bé i premi. Però va sortir i va quedar molt guapo i espectacular, també.
I bueno, és un disseny d'una japonesa. Sí. Després, doncs jo, clar, m'haig d'inventar el gorro també, perquè el gorro que portava no m'agradava. I vaig dir, no, jo agafo un disseny japonès, però que quedo bonic i que s'adapto al vestit.
Bueno, i va quedar un gorro guapíssim. No és per què ho digui jo, que el vaig fer jo. Però, a veure, una mica de mèrit també m'he de posar. I tant, i tant. Per això esteu aquí, per això esteu aquí. A més, les tres campiones del Díbal d'Or... I va quedar molt guapo, vull dir, la veritat és que va ser espectacular. Fantàstic. En l'inconvenient que, doncs, tenia aquesta mica de trab, eh? El... Claros que s'arropen ja de terra uns 30 centímetres.
Però bueno, però... I la moqueta frena. Va guanyar igual aquest vestit de samsara. El que us volia també preguntar una mica és això, com va aquest concurs de vestits de vapes? És a dir, diuen, anem a la categoria tal, i van passant els vestits i els jutges van apuntant, o com va això? Si el jurat, normalment tenen una setmana de puntuacions, de l'1 al 10,
I puntuent a cada vestit el que ells hi sembla. Un puntuarà potser aquell perquè li agrada més i l'altre puntuarà l'altre fins que arribin a la conclusió que sumen i el que se suma és el que surt. I per exemple, d'aquests vestits de Samsara i Nibària, sabeu què ha destacat el jurat? O us han dit què és el que els ha agradat? No diuen res d'això, mai. I a nivell personal, perquè creieu que ha guanyat?
Home, perquè jo més guapo d'aquestos dos no n'he vist cap. Perquè se'l mereixia. Ja calculem què ha de guanyar. I això que ha vingut gent de fora d'Espanya. Sí, sí, venen de fora. De Portugal. De Portugal, sí, que a Portugal també es fa. Sí, a Portugal i el tema mosaic, lentejuelas i aquestes coses també es porten bastant. Sí, sí, sí. Però no en saben tant com el Guaire i com el Menà. No, no arribaran mai al nostre. No arribaran mai.
A veure, no arribaran mai pel fet que la gent que som i la gent que tinc jo entre Guaire i Almenar i de la Portella que també se'n fa, després hi fa una altra nova també del Guaire i la Maria Carme també en fa un. En aquest nivell que nosaltres tenim de sàpiguer com tractar el paper a més a més el brodar, quan ens acabarem nosaltres s'acabi això.
perquè el jovent seguir d'això que tenim nosaltres no ho faran. Perquè el ganchet no el saben fer, mitjà no el sabran fer, brodar no el sabran fer. I jo sempre, ja fa cosa d'uns anys que estic dient que dono oportunitats al jovent. I el jovent no sap cosí. Això serà. Llavors jo intento a veure si puc aconseguir de què els deixen apegar. Cosa que no es pot apegar res.
Tot ha de ser cosit, però ells cosir no ho faran. Si no deixen apegar o grapar o coses que els jovents sàpiguen fer,
Però ja serà diferent, pegar i grapar, que cosir... Però bé, malauradament, les futures generacions no ho podran tirar endavant, però el vostre llegat serà pràcticament imborrable, perquè aquí teniu unes exposicions, vull dir, material, n'hi ha i molt. No només heu fet els vestits per els concursos, sinó que teniu accessoris... Sí, sí, sí, de tot, de tot. Hi ha moltes russes, us quedarà... Que també hi ha el museu, correcte? Sí.
el qual tenim ja fa molts anys, que allò és una peça de museu que no es pot ni tocar allà el pobre, que vaig fer el de la coronació de la reina d'Inglaterra, i allò és una peça ja única, aquesta peça no es tornarà a fer mai més, ni es podrà fer perquè, bueno, molta gent de la que tenia allí treballant, brodant, ja no hi són,
I aquesta peça, quan se desfarà, us que acabarà, que la trauran, s'acabi aquesta època, vull dir. I com aquests, molts que he fet de bodes de la reina Letícia... I aquests es poden veure al museu de vestits de paper de Muñerusa. Són peces que, vull dir, són úniques, vull dir, no es podran tornar a fer.
I ara us volia explicar també, a veurem, el moment, o els dos moments importants, com és el moment on anuncien que tant el guairem una categoria i almena l'altra guanyen, és a dir, van allí directe pujant a l'escenari i diuen i el guanyador és... No, quan estem al darrere, que estem allí esperant, ells passen les hosteses que tenim allí i van dient, tu no et cal que et canvies, tu no et canvies, saps que aquest post ja té premi.
Ah, vale, clar. Però no sabem quin. No sabem, clar, del primer al tercer, no? No sabem mai. Primer, segon o tercer? Només ho sabem quan es col·loquen en file per sortir, llavors sabem. Perquè la primera és el tercer, la segona és el segon i la tercera és el primer. Llavors, aquí sí que mos lliguem una mica, sabem, doncs bueno, hem guanyat el primer perquè som l'última de sortir. Però abans no. I Carme Bejines, quan et van dir que havies guanyat el dia del d'or, com va ser això? T'ho havien dit prèviament, no te ho esperaves...
Quan me van dir, me van anunciar que em fiqués allí a esperar al darrere. Se'm vaig avisa jo, que consti. Bueno, no sé qui hi havia, ja no me'n recordo. Sé que estaves allí mirant com donaven, vull dir, que li donaven els premis i em diu, tira cap dins que et volen veure i que et demanen. Bueno, cap dins. Vaig anar cap dins i aquelles jutgesses me van dir, fica't aquí.
Bueno, doncs fiquet aquí. Jo sabia que, o m'han donat l'agulla o m'han donat, jo què sé, vull dir, en aquell moment no, un prèmit del vestit no, perquè va vindre el meu fill i va dir, mama, no hi ha prèmit, no hi ha prèmit que esperem l'any que ve.
I, bueno, i llavors va ser que va sortir l'agulla d'or que el van donar en un antre, i llavors ja vaig veure com es quedó, però molta emoció, no ho sé, estàs flotant en aquell moment, perquè és una cosa que dius, no te l'esperes, i sí que te l'esperes, però no...
No que sigui en aquest moment. Vull dir, és així, és un moment molt bonic de passar-hi. I a banda del... O sigui, hi ha el didal d'or i també hi ha l'agull d'or, són els dos premis individuals, per dir-ho així? Sí. Sí. Que et donen un...
Com un trofeu, expliqueu què és això, com una placa o com és això? Vull dir, no, te donen lo didal. El didal mateix? Lo didal mateix, d'or, ple d'uns petits diamants que hi ha, diguem, els foradets que forma el didal, està amb els diamants, vull dir, és una reliquia per guardar tota la vida.
Clar, clar. I està allà exposada. Les tres el teniu, a més, no? Sí. Suposo que el teniu ben guardat. O i tant. Sí? Cristina sí o no? Sí, la Cristina també el té, eh? Ah, vale, vale. Espero que també el tinguis ben guardat. Sí, i tant. Fantàstic, fantàstic. Lo quedo bé el Didal.
Bueno, jo ho explico perquè jo soc la que més guai. Eh? Les que... Però això ho donen a la llarga... Què el tenim aquí, què és això? Sí, el Didal. És el Didal. Home, però si això no m'havies dit que l'havies portat també, Carme. Sí, l'hi he fet portat, l'hi he fet portat. Home, però si sembla això una proposta de matrimoni, t'acabes de treure que se'm sembla un anell, no sabia que el portaves. Normalment se dona a la llarga trajectòria que vas... Clar, molt bonica. Vinint, diguem, i ella ja feia... És com un anell, amb una capçeta d'un anell, perquè es feia la idea a la gent.
Jo no és per res, però la meva caixa és més grossa. També fa més anys que el tinc. Ah, ah. Una caixa allí grossa, amb un llit d'algués. Per acabar, també et vull preguntar, Carme Solà. Tu, a banda, també fas dissenys per marques de roba. Sí, bueno, faig sempre... Ara explica'm una mica això. Jo cada any em toca fer el del dissenyador perquè, malgratament, avui per avui...
No queden modistes, no queden patronistes, no queden ja quasi res. Però, clar, com a patronista, com que n'hi ha poques, el del dissenyador em toca jo de fer el canal. Això que és una marca de roba normal i corrent? Hi ha algun dissenyador. Amb algun dissenyador, però vull dir, les marques són... Jo he fet bastants dissenyadors que no sé quan n'he fet ja.
Són coses que no són poques coses. No, no són poques. És bona marca, per dir-ho així, és bona roba. I tu fas un disseny de paper per a aquesta marca. Per a aquesta marca. Ells m'envien, diguem, el que és en roba. I tu passes el paper. I jo passo el paper. I explica'ns per quina marca has treballat i què has fet aquest any. Aquest any ha tocat una empresa de Barcelona bastant innovadora que es diu Batec.
llavors aquí, aquests treballen en material molt d'aquí del que és l'entorn de Catalunya i és una marca, vull dir, bastant com a juvenil, no?
Ja se'ns ha acabat el temps... Però tornarem l'any que ve, eh? Això, mira, això us anava a dir, us anava a dir això. A veure, a veure, ja ho dic jo. Jo volia dir l'últim moment, el tercer prèmit... Digues, Cristian. És un model exclusiu, no, Carmete? De la Cita Mur. De la dissenyadora Cita Mur, i és un repte que me'l vaig ficar per fer, que tot és a mitjà, bastant difícil...
No queda igual perquè va quedar el lleig fatal perquè no hi havia manera de quadral del model que vèiem a la revista, el que em sortia, però al final hi vaig sortir, estic molt orgullosa, perquè va quedar, si no igual, molt semblant. I em van donar el tercer prèmit.
i em va fer molta il·lusió perquè no m'ho pensava perquè quedava lleig fatal perquè la mitja i de paper mirava l'un cap aquí l'altre cap allà era un problema i el paper aquest molt se descoloria havia de tindre compte que no em toqués clarò de dia perquè me se descoloria i semblava allò un mapamundi
I simplement, doncs, això, com deies Carme, espero que l'any que ve tornéssim a estar aquí. Ara hi ha les tres amb el Didal d'Or, ara ja ho teniu, i, evidentment, amb els premis que estàvem explicant-ho, en categoria d'època, amb aquest vestit de samsara, el premi s'ha anat cap al Guaire, per a la llar de jubilats, Joan Banyeres i Cateura, i amb el vestit de Niveria,
generat cap a Almena per l'Associació Artesanal de Vestits de Paper d'Almena, tot això en aquest 61è concurs de vestits de paper de Mollerussa i que a banda, doncs, avui hem vingut aquí les Carmes i la Cristina, que és la Carme Solà, la Carme Vegines i la Cristina Camins, modistes, per ensenyar-nos també, in situ, les seves obres i per explicar-nos, doncs, aquest certament i aquestes victòries pel que Carmes i Cristina, moltíssimes gràcies per venir un any més aquí,
a EMUN-FM, el tema del dia d'aquí a l'oest, sou més que benvingudes l'any que ve. Molt bé, gràcies. Moltes gràcies i molt agraïdes. Adéu. Moltes senyores, nosaltres estem orgulloses del menar perquè som un grup de senyores que estan molt contentes perquè volen tirar endavant, volen treballar.
i allí ens ho passem molt bé treballant, ens ho passem molt bé al taller i això és un honor ja per si bé per als que ho arrastrem, perquè la Carme i jo ens vam posar al cap d'aquesta associació que era endavant i llavors, bé, n'hem sortit. Hem tingut moltes traves, però bé, gràcies a Déu n'hem sortit. Doncs amb això acabem, perquè l'any que ve esperem més. Molt bé, gràcies.
Estàs escoltant aquí a l'oest. L'esport no només és futbol. I tampoc només cosa dones. Esport plural i divers a la tertúlia esportiva d'aquí a l'oest.
Bona tarda. Bona tarda.
de la Mollerussa. Benvingut de nou a casa teva. Bona jaqueta, la del TG. Sí, t'agrada, eh? Del Manchester, eh? Manchester United. Està xulo, eh? Sí. Molt bé. I pantalons del PSG, s'imagina. Ets un MDLR, no? Vaig ben combinat, tu. Ahir a la nit. Anem una mica ràpid avui amb moltes coses, però perquè això és d'ahir a la nit a dir... A mi particularment em fa molta il·lusió que el Club Paties de Cafraga revés
el guardó el millor equip d'Aragó, en el que era la 27a gala dels esports d'aquesta comunitat autònoma. Jo dic que em feia molta il·lusió, hi tinc afinitat, em cau moure la gent del Fraga. Ho sabem. No sé si ho heu notat. Però no només per això, no ho dic per això. Portes la sabarreta del Fraga a sota, potser? No, no, no. Crec que no, a veure, deixa'm mirar.
no la portem però sí que crec que és important perquè els que reivindiquem aquest esport que té la visibilització que té
i amb comunitats on no hi ha grans equips, que diguin que ets el millor equip, però molta gent obre el cuquet. I els que anem habitualment al Sotet, al pavelló, veiem que cada vegada ve més gent, s'enganxen, veuen, sempre està ple ja, i crec que és com una bona notícia, no només pel Fraga, sinó per l'hockey en general, perquè l'hockey li cal allò d'arribar a més llocs, no sé què en penseu. És evident que el Fraga sempre la patenem una miqueta territorialment, però és que...
concretament aquest projecte té molt ADN lleidat. Llavors, encara ens el fem una miqueta més dels esports d'aquesta casa perquè, a més a més, és això. Han fet molt bona feina i hi ha molt lleidat al cap davant del projecte i, evidentment, doncs, mereixut Premi Profraga.
Bé, és que el tema de l'hoquei, al final, crec que aquesta zona, diguéssim que Catalunya, incluent aquesta zona de la Franja, és un plus nacional en tot l'àmbit, tant no només per l'hoquei, sinó també per l'esport femení en general, perquè, evidentment, a Europa estan demostrant la majoria d'equips d'aquesta zona que són els predominants en aquestes categories. Els millors del món. Parlant dels millors del món, va haver xàmpions aquest passat cap de setmana,
amb un esnic a Fraga per seguir amb aquest equip i tan caro, que empatava 12 segons pel final, ni més ni menys, que a un Benfica que ha fet un equip per guanyar la Champions, que anava guanyant dos anys. Fraga estava jugant molt bé. Tu què creus que la guanyarà?
La Champions o la fase de grups? La Champions, la Champions. La fase de grups és una cosa i després arriben les garrofes i això és una altra cosa. Jo estic entre Fraga i Benfica. Uf, la meva porra. Tu, Sergi? Jo crec que s'ha de ficar el Vilassana per dins.
D'aquesta travessa sense cap menedut. No, no, però claro, si en tinc més tan bé, està clar. Bueno, clar, a veure, al mínim podem ficar-ne a 4, que a la final és a 4, no? Ah, no, no, si em parles de la Final Four, Telecable, Vilasana, Fraga i Benfica, claro, claro. Jo fico el Vilasana per davant dels dos equips aquests. Sí? M'agrada, eh, la idea de... Ah, no, ara, ara, a mi m'agrada que ens mullem, eh.
De fet, jo penso que també la clau per ser la Final Four, per això també mirant endarrere, però per mirar endavant, seran les dues properes jornades de la fase de grups d'aquesta Champions. Recordem que hi ha quatre equips amb dos grups i passen dos a la Final Four. Tant pel que fa al Fraga com pel que fa al Vilassana, realitats molt diferents, grups molt diferents, però que crec que les dues següents jornades són claus, eh?
Jo crec que no, jo crec que cap dels dos tindrà problemes. Jo crec que no, jo crec que Vilassana per començar, evidentment va perdre a Gijón, però crec que la resta... Pots perdre contra Gijón, contra Telecable. El que no perdràs contra els altres que no perdran. No perdràs ni contra Cerdanyol ni contra Tricino. El Fraga pot patinar, doncs bueno, pots patinar contra el Palau.
pots batinar, però ja, un dia, això al final a la llarga funciona. I evidentment, clar, hem de tenir en compte, són dues jornades, són dos empats pel Fraga, no? Crec, a la pista del Palau i a casa, no? I el Vilassana porta una victòria i una derrota.
Bueno, és que el que dic, pots patinar una vegada contra el Palau, fora de casa, has empatat, ja està, per tant... Que fins i tot, potser no, jo no considero ni mal resultat l'empat contra el Palau allí, ni l'empat a casa contra el Benfica, però el que anava és que, per exemple, el Vila Sana, amb dos partits, tot i haver perdut, té un punt més que el que té el Fraga, el Seguro, per exemple. No, no, absolutament, eh?
Recordem, el grup de la mort, que està en quadrat el Fraga, trobem Benfica, Manlleu, Fraga i Palau. Per tant, quatre equipassos. I a l'altre grup, el que diria qualsevol Quimiala és que Telecable i Vilassana són qui passaran, perquè els altres dos equips hi ha Cerdanyola i Tricino. Tricino el descartem 100%, pràcticament. Però clar, jo diria que si algun ensurt per tindre el Vilassana,
És el viatge allí. Perquè ara li toca els dos partits de Cerdanyola. Comences un equip, dos, tres, i fas tres, dos, un. Per tant, ara li toca dos veies amb Cerdanyola. Si aquí no hi ha ensurt, per dir-ho així, amb Cerdanyola, aquí certifica o es complica la vida. El normal és pensar que ha de tirar endavant i ha de passar.
Volem també com arribé de baixes, va recuperar la lucha, que era important. Jo parlo molt bé del Vilasana perquè veient amb el grapat de baixes amb les quals està jugant, és que està tenint un nivell molt alt i jo m'estic imaginant un Vilasana
els mesos on jugui la xapa i amb la plantilla B i crec que l'hem de posar com a favorita a tot. No crec que tampoc se n'amaguin, eh? Evidentment amb aquests noms propis tu has de defensar aquest cas de favorit i no t'ha de...
d'emboirar a nivell intern. Ramon Porto ja ho ha dit des del principi que el seu objectiu és guanyar la Champions i guanyar-ho tot i per això ha fet l'equip que ha fet. Un equipàs, eh? Sí, sí, però vull dir que podries dir, no, hem de competir i tant, no, no, però hem de guanyar-ho, perquè per això han fet el millor equip.
I això també és de Joan. A mi m'agrada la gent directa i que ho té clar. O sigui, no vull vendre... Testa falsa humilitat, no. Aquí dos més dos fan quatre. Doncs això ja serà de cara a l'any vinent. No tenim ok aquest cap de setmana. Només us dono una dada i jo d'altra pel Pont Lleida. Recordem-ho, no podrà estar a la Copa del Reim. Queda una jornada, però matemàticament en queda fora.
I pel que fa a l'Alpicat, me'n vaig a 2ª Divisió Ocaplata, doncs segueix amb aquesta mala dinàmica, també amb les noies a l'Oc Lliga, però clar, és que feia les matemàtiques amb l'Alpicat, entre els equips de 1ª i 2ª Divisió de la Lliga, de nois i de noies, a nivell estatal, de 46 equips que hi ha entre 1ª Divisió de nois i de noies,
Només hi ha dos equips que no hagin puntuat. Un de Noies, que és un equip de gallegues, que és el res a Cambres, que està al nord de la Coruña, i l'altre és el Picat. És a dir, de 46 equips, només hi ha dos que no hagin puntuat. I un és el Picat, eh? Vull dir, per veure la situació una mica que tenen avui damunt la taula. Anem al bàsquet. Es pot guanyar el Madrid? Es pot guanyar el Madrid.
Podem saber, és que clar, m'hem dins que ens sabia molt, però... Jo ara mateix, jo he de dir, i he de ser realista i he de ser sincer, crec que ara mateix no estem en el moment per guanyar el Madrid. Per exemple, vam anar al Palau, jo ho deia, és el dia per guanyar el Palau i fer història. Mirant el rival fins i tot, també. Sí, sí, clar, clar. O sigui, jo em refereixo a tot en conjunt, eh? Vull dir, tal com arribes tu, tal com arriba el rival... Ara em preguntes si vas al Palau i pots guanyar? Dic que no. A principi de Lliga, quan vam anar, vaig dir que sí...
Aquesta setmana s'ha de creure, s'ha de creure, però la gent que entén de bàsquet, no m'afegiré jo aquí, té clar que és un partit en el qual el Madrid, si està seriós, el Lleida ha de tenir poques opcions per guanyar-lo. L'equip no està bé, veurem si juga Baitmon, veurem com acaben d'encaixar les peces, sobretot al joc interior, perquè per començar es defensa a Tavares, que és el jugador més determinant de la Lliga.
i diguéssim que en el tir exterior no estàs tenint encara en cert. Per tant, acumules que no estàs defensant com toque, Murcia et va fer més de 90 punts, l'altre dia a Bilbao va a la segona part 60 punts, a que no estàs encertat des de fora, competir el partit ja no dic guanyar-lo.
Competir-lo, jo crec que ja haurem d'estar contents perquè serà una millora pel que ve, que és l'important. Girona i Andorra, que per mi són els partits que has de guanyar per acabar d'intentar donar aquest marge al final de la primera volta per la salvació. Crec que és la clau. Per exemple, jo crec que veiem on no vaig jugar l'altre dia una mica mirant ja aquest futur, no?
No el veig dissabte jugant 32 minuts. Jo tampoc. Perquè no paren els Nadalos, se juga el 26. El 28 a les 12 a Girona diumenge, el 2 de gener divendres a Andorra a les 8 de la tarda i el 4 a casa.
contra Saragossa. Tres partits, dels quals hauries de sumar-ne dos per anar bé, i acabar la primera volta amb sis, comptant que Tenerife i Gran Canaria els dos viatges, costarà de sumar aquests partits. Molts partits fora, perquè ara venen també diversos partits fora del Barris Nord, o el Gener, és un mes de força partits fora, amb el Tour per les Illes Canarias, que es faran el Daniel... I València, eh? I després València. Pa, pa...
El partit de dissabte hi ha dues dinàmiques que estan per trencar-les. Una, ho mirava avui, a nivell només ACB, després sí que el Madrid participa en competició europea, però el Madrid porta des del 12 d'octubre sense perdre. Són 8 victòries seguides des del Madrid per 4 derrotes seguides del Jaiú Postlleida.
És l'últim partit del 2025 al Barris Nord, i el que jo crec, a veure què diu demà el Gerard, però jo el que sí que crec, fins i tot com a, ja que estem en èpoques de Nadal, com a regal a l'afició, el que se li ha d'exigir dissabte al Jaió, és que en els intangibles, igualis al Madrid. En tot el que no té veure amb el talent, sinó que té veure amb l'altre aspecte, doncs aquí...
intentis igual la força. El Madrid en Euroliga sí que ha perdut. Per això, per això... Que al final, vull dir, arribem en que jo considero que el Madrid aquest any està centrat en la Lliga dic centrat, evidentment sabem que l'Euroliga castiga molt amb aquests equips i que arriba un punt en què la Lliga segurament per aquests equips no és tan important i crec que el Madrid se l'ha pres en sèrio des del principi, d'intentar estar a la part alta perquè és que jo crec que avui en dia aquests equips a la Lliga tenen més a perdre que a guanyar.
I venir a Lleida i que se't compliqui el partit després d'una doble jornada d'eurolliga, això és el que els fa mal, perquè tu pots perdre a Milà, però si després arribes a Lleida i pateixes, llavors sí que és quan comencen a sonar les campanes de problemes.
Entenc que el que deia Sergi és que es pot perdre aquest dissabte, les 7 de la tarda, però que no marxis amb les males sensacions, no? És una mica el que a vegades ha dit el general Encuentra, no és el perdre sinó com es perd, no? Hosti, em confirmes, Dani, però l'any passat del Madrid aquí...
va haver de suar. Sí, sí, sí, va patir, va patir. Però és veritat que aquest any estem veient que hi ha equips que no han de patir. Murcia no va patir, l'altre dia a Bilbao, bueno, podem dir que va patir, però la segona part va ser un passeig. Per això dic que crec que al ser l'última casa del 2025, amb la importància que sempre hem parlat del Barris Nord, crec que la plantilla ha de retrobar-se amb aquest ADN, amb aquest... Ostres, donar una mica pel sac. Que si el Madrid vol guanyar a Lleida...
que no ho tingui el tercer quart ja aclarit. Ojalà, però no tingui les sensacions d'això. Són diferents, sí. Jo estaré content si arribem a un final de partit en el qual pots entrar a competir-ho i a disputar-ho. Jo ja marxaré dient... Per això fer la pregunta al Sergi, perquè segurament tenim aquesta sensació de poder, no estem al millor moment, poder perquè ha començat amb una trempera que tampoc pertocava. No ho sé, però sí que la sensació aquesta una mica...
Veus jugadors que estan, no sé si baixant una mica el nivell perquè la temporada és llarga, perquè es poden acumular massa minuts, no sé el per què aquesta exigència, de moment el que més manté el nivell és Melvinés i amb la resta li està costant ser constant sobretot.
Anirem al futbol, només dic que el Cadillacau ha retrobat una victòria, a més ho feia fora, contra un rival que està molt més amunt a la classificació, veurem si els serveis per agafar embranzida les altres llenques, que tornen a jugar aquest dissabte, a un quart de buit del vespre. A la pista de l'Ensino. I amb opcions, si aconsegueixen sumar alguna victòria més, que no s'acabi incolant a la Copa sense fer massa soroll, evidentment passa per guanyar l'Ugo aquest cap de setmana, clar.
Ah, en futbol, que tenim moltes coses. Com ens agrada veure que l'EM guanya derbi... El Toni Lasso el sentia a l'atransmi que deia que no és un derbi. Per què diu que no és un derbi? Qui has dit que ho deia? Antoni, explica-nos per què no és un derbi. Llavors, és evident que no té raó. Era un derbi lleidatà, a més a més, era un derbi que tenia un context, home, interessant, perquè... Molts ex. Molts ex, a més a més, amb un i a l'altre...
i ex de rellevància, de portar la braçaleta al seu anterior equip, Puig i Toni Vicente, vull dir que hi havia gent que coneixia les dues disciplines, camp d'esports, dos mil aficionats... Jo crec que només el públic demostra que era un derbi. La quantitat de públic al camp d'esports ja parla de l'ambient i les ganes que hi havia d'aquest partit. I que eren dos equips que estaran en zona de descens.
de tres que n'hi ha a dia d'avui, dos són Lleida i Mollerussa, malauradament. Per tant, se sabia també de la importància. Crec que el Lleida surt molt reforçat del partit de diumenge i el Mollerussa, el Dani ho coneix millor, però aquest diumenge necessita...
Recuperar un puntet d'ADN competitiu... És el tercer entrenador... De ubicar-se, necessita ubicar-se. El nou entrenador porta dos partits, dues derrotes... Es va empatar el primer. No, es va perdre a casa. No va ser un a un, Piranova, al final? No, no, no. Es va acabar perdent?
Ara sí? Ara que ho dius? No, no. Ara m'enganxaràs. Confirmo, Teje. Però bé, és igual. Les sensacions són que canvies d'entrenador per tercer cop, com aquell que diu, i no aconsegueixes guanyar. I aquest diumenge tornes a jugar a casa contra un rival, per mi, de molt nivell, com és el Tona. Però que està a la zona mitja. Sí, està a la zona mitja, però ja et dic jo que acabarà a la zona alta. Doncs sí, un a un, no, Sergi, dius? Sí, contra el Jano Berais, el truc. Doncs sí, va empatat al final, potser. Sí.
A Lleida sí que li podem donar opcions, bé, també al Mollerosa, però per entendre'ns, amb aquesta trempera bona dinàmica, on Vilassà es pot guanyar amb aquest camp? El 89 empatava el Mollerosa ja per tancar el partit de Vilanova. Jo no sé què opines tu, Sergi, crec que és un dels camps on el Lleida fora de casa pot sumar punts. No sé si guanyar, però el camp del Vilassà és una mica, diguéssim,
confortable per les idees del Lleida i de Jordi Cortés. És a dir, trobar-nos en la prèvia del partit d'aquest dissabte del Lleida, podent parlar d'un equip que se'n pot anar al Nadal en posicions de salvació, crec que fa dos mesos ens tirarien de bojos. I no només estaríem parlant d'un tema classificatori, sinó un tema de mereixer el Lleida, anar-se'n de Nadal...
empatat o per damunt del Cerdanyola o per aquesta zona de salvació, perquè porta una dinàmica molt bona, perquè s'està veient un equip que està entrant molt el que demana la categoria i s'està veient que Jordi Cortés ha aconseguit fer el que fa sempre amb els seus equips, que és amoldar-los al que demana aquesta tercera federació. Un minutet, Atlàtica Lleida, per positiva, és que com que aconseguia l'empat
Allò, in extremis, doncs aquest 1 a 1 sembla menys dolent segurament que les seves necessitats. En un partit, i això és el que us volia preguntar, contra el Sant Andreu, recordem que ja ho explicàvem tots, que no es posaven entrades a la venda, que ha estat, i era molt previsible, molt criticat aquesta decisió que es prenia des de la Junta de l'Àtic Lleida.
Han respost, perquè de crítiques a xarxes n'ha hagut moltíssimes. A part del comunicat inicial que surt Bartolo, que diu que no se'n vendran, diuen alguna cosa més després? No, sí que els jugadors del Sant Andreu surten també amb cadascú una samarreta d'una de les penyes. Aquesta setmana, en d'altres mitjans, sí que portaveus del Sant Andreu també han fet manifestacions al respecte i que a la segona volta ja veurem què és el que...
El que passa, passi el que passi, l'Aleta Illa sí que se'n va en posicions de descens aquest Nadal, i el diumenge, evidentment, com tot, el que estarem parlant aquestes setmanes ha de guanyar, no hi ha més. Diumenge a les 12, toca anar a les Illes. Sí, senyor. Gràcies, TG, gràcies, Sergi. Adeu. A vosaltres. A vosaltres ja sabeu un moment de fer la torreta, i tornarem dins de 6 minutets, no us mogueu fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa.