literatura i narració de ficció històrica. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, Òsters. Què tal? Us parla Francesc Balanyà i això és Aquí a l'Oest, el programa que fem a 7.00 hores de Lleida amb la producció de la xarxa Comunicació Local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilà de MuntFM. Arnau, molt bones. Hola. La Maria Gatau de Ràdio Rosselló. Com anem? Bona tarda. Què tal?
La Sabina Pedrós, del Picat Ràdio, molt bones. Hola, hola, aquí estem. La Karen Alfonso, de Ràdio Perot de Mollerusa, què tal? Bona tarda, Westerns. També saludem la Txell Bernaus, de Ràdio Sió Agramunt, molt bones. Molt bones. La Júlia García, de Ràdio Trenpallars Ràdio, com anem? Ei, com a tot?
Saludem també l'Ivan Usón, responsable tècnic d'aquest programa, que com a servidors treball d'estudis dueu Lleida Ràdio. Molt bones, Ivan. Molt bona tarda a tothom.
Programa aquest que començarem, obrirem amb un tema del dia, en què veurem els detalls de la 32a edició del Festival Jazz Tardó de Lleida. Va endegar-se el passat 26 d'octubre i durarà fins al 28 de novembre. La Maria Gatao parlarà amb el seu director, en Josep Ramon del Jove, sobre la programació i, de fet, també sobre el jazz a Lleida.
Després serà el moment de la tertulia de tele en què ens movem entre els programes tècnics de la televisió pública catalana i els realities que prometen revolucionar la graella de Telecinco. Un d'octubre que ha estat intens i que ens ha deixat de tot, pantalles en negre, presentadors punxats en directe mentre agafaen...
mentre anem assaixant sense saber, això sí, que els estarà vivint tot a Catalunya i novembre amb clins reals, concursants tancats a cases de luxe. En fi, a més, tentacions a ojo. Abans, però de tot plegat, notícies.
Els Mossos van rebre l'avís, segons explicava el diari Segre, a les sis i quart de la tarda. L'eslerta assenyalava que un vehicle podria haver tingut una sortida de la via a l'esnacional 230, al punt quilomètric 18, direcció Lleida.
Allí va ser quan la policia catalana va trobar el cos inconscient i sense ningú més a l'interior. El SEM va confirmar la seva mort i apunten a causes naturals segons assenyalava el rotatiu. Segons sembla, no té aparència d'un accident de trànsit i haurien explicat fons policials i no ho van considerar tampoc una qüestió sanitària.
I més qüestions de successos que també ens porten a parlar d'un conductor, concretament el que aquest matí ha impactat contra vehicles estacionats en un carrer de Mollerussa. Els fets han passat abans de les 11 del matí. Ens omplia la nostra companya Karen Alfonso de Ràdio Pone Mollerussa.
Un conductor ha causat aquest matí desperfectes en diversos cotxes que estaven aparcats a la ronda Sant Pere de Mollerussa. Segons han informat diversos testimonis que han presenciat l'accident i la Guàrdia Urbana, el conductor circulava a altes velocitats i ha perdut el control impactant el seu vehicle i provocant danys en tres cotxes diferents estacionats, un a l'altura del carrer Doctor Fleming i els altres dos prop del carrer Orient però han acabat fugint fent marxa enrere. Els agents, que ja tenien la descripció i la matrícula, han trobat el vehicle aparcat a la plaça Sant Jaume,
En el moment en què la grua es retirava el vehicle, el conductor s'ha presentat voluntàriament. L'home ha donat negatiu tant en alcohol com en drogues, però ha manifestat que es troba sota un tractament amb medicació forta. La Guàrdia Urbana ha interposat la corresponent denúncia administrativa pels danys causats i està valorant si els fets poden constituir també un delicte penal contra la seguretat viària. Doncs un dilluns aquest, en què la formació ve carregada de successos, seguim en aquest àmbit.
I ara explicant-vos que els Mossos desmantellen un important punt de venda de cocaïna del Pla d'Urgell. El cos ha detingut tres homes a Mollerusa, acusats d'un delicte de tràfic de drogues. Les detencions van tenir lloc el divendres passat, després d'una investigació iniciada a finals del mes d'abril de 2024, quan els Mossos van tenir coneixement
que un home es podria dedicar a la venda de substàncies d'estupefaments al seu domicili a Mollerussa. Davant d'aquesta informació, agents de la unitat d'investigació de la comissaria de Mollerussa van iniciar diversos dispositius de seguiment als hospitós, un home que compta amb nombrosos antecedents per salut pública i altres delictes. Aquests dispositius de seguiment van permetre constatar que l'investigat feia les transaccions de droga en llocs propers al seu domicili després de contactar amb els compradors als quals els venia dosis de cocaïna per l'autoconsum. Finalment, el passat dissabte, els Mossos van fer una entrada i perquisió al domicili dels hospitós
on es van detenir les tres persones i es van intervenir 260 grams de cocaïna, 23,84 grams de metamfetamina, 4.970 euros en moneda fraccionada, tres bascules de precisió i estris per manipular la droga en dosis per l'autoconsum. Dos dels detinguts van quedar en llibertat després de declarar a la comissaria de Mollerussa amb l'obligatorietat de presentar-se davant el jutge quan siguin requerits. L'altre detingut, que té antecedents, va passar aquest diumenge a disposició judicial.
I el ple de pressupostos de l'Ajuntament de Lleida podria ser a finals de mes. Coincidim amb el ple del mes de novembre. A Paeria Novo Possible arribar al termini autoimposat de mitjans de mes. Ara fa unes setmanes, als micròfons de l'un dia més, la regidora del bon govern, encarregada dels comptes, Carme Valls, va explicar que la idea era complir el termini autoestabler. Durant la tertulia d'avui, ha explicat que ara mateix és difícil. Ara es treballa amb la possibilitat que sigui a finals de mes.
La idea és aquesta, estem fent molta feina, però evidentment si això hagués de ser a mitjans de novembre hauríem de fer la comissió, no arribem a temps. Pel dia 15 de novembre no arribem a temps.
Uns comptes que espera i assenyalava avalls els micròfons d'aquesta casa puguin ser expansius gràcies als diners rebuts per les administracions. Així ho expressava amb la presència dels altres grups, dels comuns, Junts, Esquerra i PP, a la mateixa tertúlia.
Aquest any la intenció és que siguin uns pressupostos expansius perquè sabeu que vam rebre l'ajut per part de l'Estat per la inversió d'aquests 20 milions d'euros de quals de l'Estat en rebrem sis i també per fer aquesta remodelació del centre històric. Per tant, es preveuen uns pressupostos amplis i jo em comprometo amb la gent que està en aquesta taula, amb els que estan en aquesta taula, a reunir-me per parlar dels pressupostos.
L'any passat es van aprovar uns pressupostos de 232 milions d'euros. I l'Ajuntament d'Albesa ha completat la retirada de la teulada de fibrociment que cobria els dipòsits d'aigua potable del municipi. Una qüestió que ens amplia el nostre company Arnau Vila de MUNFM.
Aquest dilluns s'ha instal·lat una nova teulada als dipòsits i aquestes obres no afecten el funcionament normal de l'aigua perquè s'ha instal·lat un bypass de manera provisional. El cost d'aquestes actuacions supera els 83.000 euros i compta amb una subvenció de més de 27.600 euros de l'Agència Catalana de l'Aigua. L'alcalde d'Alves, Antoni Balasch, valora molt positivament l'actuació. Tindrem ja tota la xarxa d'aigua lliure de figrociment i la qual cosa ens fa guanyar sempre amb seguretat a nivell de salut de les persones.
i en tot cas nosaltres estem molt contents perquè són aquelles obres que no es veuen però que en tot cas contribueixen molt a la salut de les persones. Una actuació que s'inclou dins d'un pla més ampli que també preveu la substitució dels últims trams de canonades interiors que encara contenen aquest material. L'Ajuntament ha confirmat que, de cara a l'any vinent, ja disposa de la subvenció necessària per completar la renovació de la xarxa de distribució i eliminar definitivament les conduccions amb fibrociment.
I el Palau d'Anglesola es prepara per acollir la 11a edició de la mostra de formatges artesans de Ponent el proper 9 de novembre d'enguany. Ho farà amb una programació diversa i un augment de participació consolidant aquesta fira com un dels referents del sector formatge artesà a les tares de Lleida. Ens ho explica la Karen Alfonso.
Un conductor ha causat aquest matí desperfectes en diversos cotxes que estaven aparcats a la ronda Sant Pere de Mollerursal. Una gran crònica que esperàvem escoltar de la Karen, dels formatges. Passarem a la següent, veurem si la podem recuperar. Mentre aprofitem per explicar-vos que Love of Lesbian i The Molotov són els primers camps de cartell del magnífic Fest Lleida del 2026. El certament tindrà lloc els dies 19 i 20 de juny al recinte final de Les Firetes.
... del festival Love of Lesbian i oferirà l'únic concert d'aquest estiu a les Terres de Lleida mentre que de Molotovs consoliden la projecció internacional del certamen. A més, també hi haurà l'actuació fusió mediterrània de Tu otra bonita, l'energia inconstestable de Kitai, la projecció del talent emergent amb Alison Darwin i el cegill local de Rafa Ariño. Segons l'organització, aquesta cinquena edició pretén reforçar el vincle amb la ciutat i la demarcació amb bandes estatals.
Doncs fins aquí l'informatiu. Parlem d'aquesta 11a edició de la Fira. Més calma, podem fer-ho demà recuperant la crònica de la Karen, que no m'ho hem pogut escoltar avui perquè sí que és cert que és una Fira que és de referència. Gràcies Karen, gràcies Arnau i gràcies Guillem. A tu, Fran. Aquí a l'oest, contingut de tota mena. Contingut per a tu.
Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Ja ho sentiu, el jazz ha envahit en les nostres zones sergianes. Estem escoltant el tema So What? de Miles Davis i us l'hem posat perquè la Maria Gatau ens porta el jazz tardor com a tema del dia. Gatau, estàs molt ben acompanyada pel director de Tot Plegat, no? Molt bones.
Exacte, el Josep Ramon Jové, que és el director, com bé tu has dit, de tot plegat. I ja el saludem, Josep Ramon, molt bones. Hola, bon dia. Bueno, primer de tot, benvingut a Ràdio Rosselló, que m'has comentat que no havies estat mai aquí a aquesta emissora. Gràcies per haver vingut, sí. No havia vingut mai, però m'agrada molt estar.
I escolta, primer de tot, com va anar la inauguració oficial d'aquest festival, que va tenir lloc el passat dia 26? Bé, va anar molt bé, va ser tot un èxit, no sols per la rebuda de públic, l'assistència de públic que vam tenir, sinó també per la gran qualitat del concert que va fer la Laura Simó amb el pianista Francesc Capella, amb tot aquest repertori
de Leonard Bernstein, inspirat en el West Side de Nova York i també va ser un èxit, per què no dir-ho,
pel tracte magnífic que ens fan els nostres patrocinadors de Cervona Celler, del Cassell del Remei. I a més a més, un dels vostres objectius és mostrar precisament aquesta realitat del jazz i també en totes les seves cares. Llavors, clar, jo t'he de preguntar ara, o almenys m'agradaria preguntar-te i que ens responguessis sobre quina és, segons tu mateix, o segons jazz tardor, la realitat del jazz actualment. Ja no només a Lleida, sinó parlo també de Catalunya una miqueta.
Has fet una pregunta que potser m'hauries de convidar 200 programes seguits. Fer un monogràfic o 15 monogràfics sobre això. Resumint la realitat del jazz...
té un bon moment, però això és una paradoxa, té un bon moment perquè des de fa molts anys hi ha grans escoles arreu del món de música moderna, de les quals estan sortint músics joves molt formats amb un gran talent i que són grans intèrprets, però d'altra banda això també passa en un moment en què
Clar, tot és molt acadèmic, jo diria, el present i la mirada que podem tenir en el futur no es basen. Antigament el jazz avançava gràcies a
a grans individualitats, gent com el Charlie Parker, el John Coltrane, el Miles Davis, que eren gent que possiblement sí que tenien uns estudis musicals, però que realment aprenien a tocar, van fer les coses que van fer que ells canviessin la història de la música, va ser nit a nit toquen els clubs, vivint a la terrenera, aprenent mentre treballaven. Això avui en dia és absolutament diferent, seria una part d'aquesta paradoxa, perquè realment
el present del jazz és bo perquè hi ha gent molt bona i una altra part seria que vivim una època que hi ha un canvi molt gran en tot però també hi ha un canvi en el paradigma de com consumim la cultura o fins i tot és una època en la qual hi ha un gran
i diria que hi ha un gran despiste, no? Despiste, eh? Despiste en el sentit, no, en el sentit del que diria ara, o sigui, estaríem d'acord en que la cultura forma part de l'oci, però hi ha una tendència majoritària a confondre el que és molt, molt oci amb cultura, i això no és així. Per tant, què et vull dir amb tot això?
Que bé, que tant el rock com el jazz, com la literatura, com moltes coses estan patint una evident manca d'incorporació de públic jove. I això és preocupant. Nosaltres ho constatem any rere any que cada vegada costa més.
que s'incorporin a l'audiència del jazz la gent jove. O sigui, no tant als intèrprets, diguem-ne, als professionals, com al públic. I llavors, això creieu que hi ha alguna manera de treure'ls? O és complicat, potser, també? A veure, jo vull ser optimista. Jo, diguem, de formació, soc historiador. No m'he dedicat mai, però és el que vaig estudiar. Però una cosa que vaig aprendre és que la història és cíclica.
Ara és d'una manera i d'aquí 5-8 anys serà d'una altra. Tinc l'esperança que d'aquí uns anys s'hagi girat la truita. I vosaltres, en el cas del jazz tardor, amb la programació, hi ha també, a banda d'això que hem comentat, de l'objectiu aquest de mostrar la realitat del jazz, també una mica treure aquest públic jove, potser?
Nosaltres programem gent molt jove i fins i tot a vegades hem programat propostes molt radicalment contemporànies. Aquest any
No n'hi ha cap, però moltes vegades hem programat propostes que estaven mestissant, el jazz amb la música electrònica, que hi havia gent de raperos barrejats. Tot això, evidentment, ho fem perquè considerem que a nosaltres ens agrada i que té el nivell de qualitat necessari per a ser programat, però també perquè no dir-ho, programem el desig de...
d'incorporar un públic més jove. D'altra banda, aquest any, per exemple, tenim dues propostes joves molt interessants. El Ramon Matre, un pianista de Lleida que fa temps que viu fora, però que estarà en una col·laboració que fem amb el festival Art a l'Horta, el tindrem el dia 8 de novembre al celler de Sant Uí. Aquest seria un exemple de músic molt jove, talent emergent, però que realment té coses molt interessants a dir.
De la mateixa manera que la jove saxofonista, la Maria Esther García, que serà la coordinadora de les dos jam sessions del festival, serien dos exemples de gent molt, molt jove que vol tocar jazz i que és molt interessant. I a banda d'això també és una manera de deixar clar que el jazz, perquè t'ho dic això perquè té...
Hi ha la consciència, la concepció mundial i popular que el jazz és com una música complicada, que seria com la poesia, la literatura, doncs passa també amb el jazz. I al final és una manera també de deixar clar que hi ha molts tipus d'hibridacions que es vinculen i que s'agermanen amb altres gèneres i que no deixa de ser un art com qualsevol altre gènere de música en aquest sentit i que pot ser apte per qualsevol tipus de públic.
Això que acabes de dir és així, jo no ho diria millor, jo també diria que has parlat de dues coses que a mi m'agraden molt, del jazz i de la poesia, i que a vegades hi ha com uns prejudicis a considerar que són disciplines complicades.
Jo penso que això és absolutament fals, que no té res a veure amb la realitat, perquè tot és una qüestió de... És més emocional. Tu no tens per què ser un doctor en filologia hispànica o catalana. Pots agafar un poema del Gabriel Ferrater sense velles i et pots dir, hòstia, però això m'ha tocat. I a partir d'aquí allò ja és una...
Una porta, no?, perquè continuïs avançant el teu interès en aquest territori. Amb el JASP va ser el mateix, a mi m'ho deien. Jo recordo que fa molts anys a l'UDL donava un crèdit de...
d'història del jazz, que em venien alumnes molt joves i em deien, ostres, però és que això, no ho sé, és molt complicat, si no n'entens no et pot agradar, no? Llavors jo, jo sempre que deia, a veure, tu vas pel carrer Major un dissabte a la tarda i de sobte veus una persona que t'agrada molt, no?
T'enamores platònicament d'un desconegut o una desconeguda, doncs ves on concerteixes, escolta, i potser que et passi el mateix però amb la música, no? No sé si era una bona forma de dir-ho, però jo els hi deia això. Home, sí, no? Perquè el que havia a la fi és descobrir, deixar-te anar, d'alguna manera. Totalment. Sí.
I escolta, llavors, entrem ja en la programació d'enguany, perquè hem escoltat abans al principi, no? Aliades Ochoa, però no sé si hi ha algú, que ja sé que això és complicat de dir-ho ara, però alguns hits, o almenys alguns noms així que hem de saber si volem anar al jazz tardor, ja sigui per a públic entès en la matèria, com dels neòfits, eh? En tot plegat. Bé, si parlem de hits, parlem de noms més destacats, amb més prestigi en el programa, doncs a més d'Aliades Ochoa,
Tancarem el festival amb el Marco Mezquida. El Marco Mezquida és un pianista que en aquests moments té un reconeixement internacional molt gran, que té projectes molt interessants. El Marco vindrà a Lleida, en aquest cas, en col·laboració amb l'any Vinyes, fer la seva visió de la música de Maurice Rabel. No hem d'oblidar que...
Maurice Ravel i Ricard Viñez eren grans amics i que moltes vegades era Ricard Viñez el que era l'intèrpret al piano de les composicions de Ravel, en aquell parís del simbolisme. Aquesta seria una proposta molt interessant amb un dels artistes internacionals, sorgit de casa nostra, però un dels artistes internacionals més importants del moment.
Tindrem a Lleida... Això serà el 28 de novembre a la sala 1 de l'Auditori. El 20 de novembre...
Al Café del Teatre podrem escoltar la proposta del trombonista Dan Barrett amb el saxofonista Enric Pedro. Enric Pedro és un dels mestres del swing i el jazz clàssic de l'estat espanyol i Dan Barrett seria com potser un dels referents del swing amb el trombó més important dels últims 40 anys aproximadament
un músic excepcional, que a més és un dels assessors musicals del cineasta Woody Allen i també toca, Woody Allen té un grup de jazz clàssic en el qual ell toca el clarinet, doncs el Dan Barret és el trombonista d'aquest grup. També destacaria, perquè per a mi és...
Bé, és com... no sé, és un repte, no sé com dir-ho, no? El dia 14, a la sala 2 de l'Auditori, rebrem la Jordina Millà. La Jordina Millà és una pianista de balaguer que fa molts anys viu a Salzburg, ella...
Sempre es queixa que aquí el que ella fa difícilment... Sí, perquè és molt avanguardista. Ella acaba de gravar, d'editar un disc amb SM, que és un dels segells més prestigiosos del món, un segell alemà dedicat al jazz.
I ella ha gravat un disc, que és el que presentarà Lleida, a duet amb un contrabaixista britànic que és el Barrigall. El Barrigall és un senyor gran, és tota una icona del que seria el que anomenem avant-garde jazz o free jazz. És una proposta molt atrevida, és una proposta que...
Estic segur que pot provocar que al sortir de l'auditori algú me xafi la cara o alguna cosa. Per què? Estic exagerant. Però espera públic atrevit, llavors, podríem dir-ho així. És fria, és música lliure, música improvisada, on mai saps...
que estaràs tocant d'aquí un segon, on els instruments com el contrabaix i el piano transcendeixen la seva pròpia funció tradicional i poden esdevenir instruments de percussió, pots veure pilotes de ping-pong volant per damunt de les cordes del piano a la cua,
A Lleida és la tercera vegada que programo un concert d'aquesta estètica, per dir-ho d'alguna manera, però és una estètica absolutament normalitzada des de fa 50 anys a tot el món.
I a mi això em fa molta il·lusió perquè considero que Life in Munich, que és el disc de la Jordina Millà amb el barri Gai, és un treball excepcional. Recomano a tothom que vingui amb una predisposició a descobrir i amb la ment molt ova.
Sí, és el que anava a dir, eh? Dic, si puc recomanar o si puc animar als oients, jo em quedaria amb aquesta... O sigui, amb aquesta paraula que has dit, no? Descobrir i open mind. Open mind. Però la veritat és que un espectacle així, vaja, jo crec que val molt la pena, eh? I, a banda d'això, quines altres novetats ja en guany? Més, no? De termes de programació, fins i tot també de cares o vinculacions amb altres punts de la ciutat, perquè hem comentat ja al principi que hi ha cinc escenaris...
d'arreu del territori de Ponent. Sí, bé, en principi portarem el llast del territori amb concerts i llavors, com a curiositat, hem incorporat un escenari que és la sabateria, la llibreria de vell que hi ha al casc antic,
Perquè ens agrada també, d'alguna manera, que un espai que no tingui la funció cròpia... Descontextualitzar, no? Descontextualitzar. Això ara els moderns que conceptualitzen la cultura ni diuen transversalitat. Ah, molt bé. Bueno, queda molt bé la paraula. A mi fa gràcia això.
Perquè jo ja no soc tan modern, no? I aquí a la sabateria farem una proposta interessantíssima de...
el José Luis Gutiérrez, és un saxofonista històric, és un músic de Valladolid, que també és molt atrevit, però ho és perquè incorpora... Ell vindrà el dia 11 amb un projecte diferent, que és explicar la història del saxofó al jazz per a les escoles. Ho farà a l'auditori en una matinal que hi haurà diverses sessions per a les escoles, però...
Es quedarà el dia següent per anar a la sabateria i fer un altre vessant d'ell com a artista, que són una sèrie de performances en les quals ell fusiona el jazz amb la dramatúrgia, amb ingredients de poesia, de surrealisme, d'absurd...
I és la segona vegada que ho fem. Sol hi haurà 20 persones, però realment és una experiència forta, perquè ell és un provocador absolut. És un dels artistes que més m'interessa de l'escena estatal. I el tindrem el dia 12 a la tarda a la sabateria.
I escolta, ja que et tinc aquí, clar, jo també he llegit a la programació que tu també faràs un acte o almenys un xou, una sessió de DJ, bàsicament, a un bar de Balàfia, a la Pífia, si no me'n recordo. A la Pinta. A la Pinta, això.
Bé, sí, però no és exactament de DJ. O sigui, hi ha una tendència, una tendència que ara està... és molt interessant, perquè és una mica la contraposició als DJs, que són les sessions d'audiòfil. O sigui, en lloc d'anar a un garito, a veure un tio mesclant i no sé què, o sigui, vas a un garito i algú ha muntat un equip exterior de primera divisió, o sigui, super per audiòfils, i tu en vinil...
seleccionis uns temes i els comentes, o sigui, i no res de barrejar, el tema s'escolta com l'artista el va crear del començament al final. Això ja està passant en molts llocs del món i la gent de la pinta
ho està organitzant, ho està fent molt bé, juntament amb la gent de Way, que són els que posaran tota aquesta supertecnologia. I jo faré un avançament, l'any que ve, el 2026, és el centenari del naixement de Miles Davis i de John Coltrane, i jo m'avançaré a fer una petita celebració dedicant la sessió d'Audiòfil a...
a la figura de Mael Sevis. De fet, això que comentaves ara, d'aquest tipus de sessions, a mi me'n recorda que tu també el coneixes, el Guillem Tartalo, que també fa una miqueta això, també fica temes i també parla, explica una miqueta la història de la cançó, de la banda o de la raresa que ha portat en aquest sentit.
El Guillem no sols el conec sinó que també l'estimo. Jo també, que quedi clar. I a més és un erudit. Ni sap molt de música. A més es nota que és la seva gran passió. I tant que sí.
I escolta, tornant al Jastardó, ara sí, Josep Ramon, clar, porteu 32 edicions. Suposo que per intentar que cada cop hi hagi alguna novetat o alguna cosa que desperti una mica la curiositat del públic, ha de ser complicat. O no ho sé, ho dic jo des de fora, que ja organitza un festival, és com, bueno, som-hi. Però no sé, en aquest sentit, si trobeu reptes en aquest camí, per crear una miqueta aquesta...
curiositat que comentàvem o aquestes ganes d'apropar-se del públic cap al jazz. Bé, és complicat perquè tampoc... O sigui, la nostra obligació és programar bona música i difondre la nostra programació perquè arribi el públic i acabar el festival pensant que la nostra programació o la programació que nosaltres hem triat ha quallat i el públic ho ha disfrutat. O sigui... Mira...
Més que plantejar-nos reptes de quines coses originals o innovadores podem pensar perquè el festival se vagi a renovar, jo penso que, i això ho parlo amb molts artistes de totes les disciplines, avui en dia el repte és continuar fent o oferint un tipus de cultura o de creació
que cada vegada està més a la resistència i fer-ho amb èxit. Perquè realment estem molt a la resistència ja. És el que et deia, el paradigma tant de la cultura com de les formes de consumir la cultura està canviant. Hem d'aguantar aquí fins que torni a ser el nostre moment, que potser llavors jo ja no hi seré.
No, però sí que és veritat, i a més ho hem parlat aquí, en aquesta emissora, amb molts artistes que han vingut, que hi ha alguns que sí que se fiquen dintre de la roda i d'altres que volen estar totalment al marge, però en aquest sentit de produir, per exemple, un artista i treure singles cada dia...
no cada dia, però m'entens, vull dir, molt ràpid, consumir molt, produir molt, tot així, i sobretot també el complicat que és que la gent assisteixi, és a dir, que no es quedi només amb les plataformes per on escoltar, plataformes online per on escoltar aquesta música, sinó que facin el salt i vagin a un concert sense ni tan sols conèixer, potser, aquesta proposta, però simplement amb aquesta voluntat de curiositat o de voler
gaudi d'un concert sense saber res, que potser això també és molt guai i és molt interessant de fer-ho. Sí, és molt interessant. De fet, jo penso que tothom abans de comprar una entrada va a YouTube o a Spotify, però sí, però el fet d'anar-hi sense tenir un coneixement profund del que vas a veure és interessant, perquè és una forma de començar, però...
ha de servir per crear un hàbit o per tenir una continuïtat. Potser aquest és el gran repte i jo penso que la...
Bueno, que la gent, quan descobreix que alguna cosa que no coneixia li arriba, és quan realment... L'has enganxat, no? L'has enganxat, sí. Clar, i tant que sí. Doncs, bé, ho repetim, del 26 de novembre, d'octubre fins al 28 de novembre, hi haurà aquesta 32a edició del Llastardó a la ciutat de Lleida i a altres punts de les comarques de Ponent,
Entrades hem dit que ha codetíquets, oi? I si no, el web de Jastardó allà estan ficades totes i a banda d'això també a Instagram i a xarxes també penjareu informacions sobre... Sí, continuament, sí. Bé, no sé si ens han deixat alguna qüestió que volguessis mencionar. Bé, a veure, més que deixar-ne alguna cosa perquè tu ja m'ho has preguntat tot molt bé, no? Vull dir que... No, convidar a la gent a gaudir d'un altre...
d'un nou jazzador, ja sé que això és molt tòpic, però sobretot que el festival també sigui una eina que possibiliti la reflexió, que no tot és efímer i de ràpid consum, sinó que hi ha coses que mereixen i demanen que t'aturis i les assegureixis amb tota la teva sensibilitat i totes les teves antenes posades. El jazz és això.
I afortunadament, eh? Sí, sí. Que queden aquest tipus d'espais, si no, malament. Sí, sí. Doncs ens quedem amb això. Jo crec que és molt bona manera d'acabar aquesta entrevista de Josep Ramon i res, un plaer tenir-te aquí i ens veurem, no?, als concerts i sobretot també espero que tornis per la propera. Quan vulguis. Moltes gràcies, moltes gràcies.
El programa Magazine Territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Tu també ets dels que pensa que no es pot parlar de tele a la ràdio? Audiències, novetats i polèmiques. Tot això i més a la tertúlia de televisió d'aquí a l'Oest.
Molt bones a tots. Hola, bona tarda. Com esteu, caralla? Molt bé. No sembla dilluns. És com un dimecres, com si hem arrencat ja fa una setmana.
Bueno, parla per tu. Estic una mica pa xuxota. Em sembla que estic una mica refredat. No ens ho empegui, sisplau. Per tot plegat, ja us demano disculpes, perquè tal vegada, no he sigut, però tal vegada, avui no em poso tant amb vosaltres com de costum. Intentaré estar a l'alçada. Estic una mica de pilot, però en fi.
Vinga, va, expliqueu-me, que això sí que m'interessa molt, els problemes tècnics de TV3. Perquè, si no recordo malament, dèieu que ho tenien tot assajadíssim, que no hi hauria errors en aquest nou desplegament tècnic sense precedents. Això ens ho expliqueu vosaltres, eh?
amb aquesta secció que sempre era clara, sempre ho diem. No sé si és d'això de lo que parlen, però veig que van tenir problemes amb el Polònia, vull dir que tampoc tant desplegament. No, no, no, espera, espera, Ivan, que hem recopilat algunes. Que amb aquests magnífic nous platós, també amb aquests superrevescàveres, i la resulta que sí, que hi van haver errors, i sembla que no pas petits.
No, ha passat, o sigui, nosaltres vam dir aquí el més probable és que us ho hagin assajat moltíssim, perquè estan venent aquí la supertecnologia, les supercàmeres, el superplató, i sempre que TV3 ha fet una aposta per la nova tecnologia dels nous platós, ho han fet molt bé, i ho vam dir aquí públicament, que confiaven plenament que hi havia un risc molt gran, però que confiaven plenament que ho haurien assajat i que no hauria errors. Qui nada apuesta, nada.
Doncs bé, hem guanyat perquè ha passat, ha passat, no teníem cap de dir res, no ens teníem cap de jugar perquè sí que han tingut errors i de fet aquest octubre jo crec que han estat sofrint bastant dins de TV3 i el canal 3CAT Info.
Ha estat uns entrebancs que, com diem, han estat sorprenents perquè no estem acostumats a veure aquests errors tècnics dins de la nostra cadena catalana i això ha fet que tant els espectadors com també alguns treballadors de la CEMA i mitjans de comunicació han reaccionat a tot el que ha estat passant durant aquest octubre.
En aquest moment, com dèiem, era delicat perquè tothom estava mirant en l'UPEC com avançaven els nous continguts del 3CAT, com ho feien aquesta posada en escena, com venien aquestes supercàmeres que estàvem venent, com era tota aquesta tecnologia. Doncs què ha passat? El primer episodi que hem registrat comença l'11 d'octubre.
va ser durant el Telenotícies migdia, que va ser un dels errors més grans, jo crec que recordem, dins de la cadena. I, a més, va ser en dissabte, que estàvem presentant Júlia López i Joan Reventós, i tot estava preparat perquè comencessin a dos quarts de tres, com comencen normalment aquests informatius, però no començaven, no començaven, no començaven, i van esperar fins a les 14.44. Wow, 14 minuts més tard.
quan finalment van poder sortir en antena en directe. El presentador va demanar disculpes a tots els espectadors i va començar dient, doncs perdoneu, hem anat amb una mica de retard aquestes notícies, en conseqüència d'uns problemes tècnics per la qual cosa, demanem disculpes. Bé, doncs van demanar disculpes entrant, però el que va passar és que el TN, que dura normalment 50 minuts, va durar 37 aquell dia. Llavors, clar, doncs...
Va haver errors, però n'hi va haver més amb Karen, nosaltres els hem anat recopilant. Sí, sí, els hem anat recopilant i perquè pocs dies després d'aquest 11 d'octubre va arribar un altre episodi, en aquest cas va ser el Tot es mou, de la Elena García Melero, que es va quedar Les Foscas en ple directe.
Més o menys, en plan, clar, la Melero, en plan, algú ens pot explicar què està passant, no estem entenent massa què està passant... Mentre intentava, posa una mica, mantenir el tipus i tirar una mica el programa endavant com pots dins de la foscor total que tens en un plató. Però hem de dir que ja està una mica avinguda, eh, la Melero, amb això, perquè quan va passar l'apagada...
la Melona estava en ple directe. Vull dir, que llavors amb això ja està una mica... Potser es pensava una altra vegada general, no pot ser. De fet, ho va dir. Què està passant? Torna així el 28 d'abril? Sí, sí. Bueno, aquest és el segon incident, però és que encara n'hi ha més. Llavors ens anem ja fins ara. La setmana passada, el dimarts, que ve de 28 d'octubre, va haver un dels moments que aquest sí que va ser dels més comentats de xarxes socials, perquè durant l'està passant, amb què conovell i el Jair Domínguez,
durant el directe va passar una cosa que, ostres, hagués pogut ser encara més gran del que va ser. De sobte es va desconnectar el programa que estaven fent ells, l'està passant, i de sobte van anar cap al Telenotícies vespre. Però, què passa? Que des de casa tothom estava veient, el senyor Toni Cruanyes i Roger Rovira, que estaven fent una prova interna ells de guió dintre, com si estessin repassant el que farien durant l'informatiu després de l'està passant,
I va veure fins a Rovira que feia, oh, m'he equivocat, uf, no sé quantos, Corall es va tranquil, que no sé quantos l'estaven animant. M'enrotllo una mica bastant. Clar, doncs tot això... No, no, però és que ells no ho sabien que els estaven punxant en directe. Ells pensaven que l'està passant. I llavors, clar, els van punxant en directe. Vull dir, imagina't el que hagués pogut passar. O sigui, haguéssim pogut cagar amb la mare de no sé qui i allò hagués sortit per tota Catalunya. Vull dir, hi ha round the world perquè tenim internet. Aquesta sí que era una cagada monumental.
Començant per l'APM? Sí, sí. Bueno, l'APM jo crec que ho hagués obviat, depèn del que haguessin dit. De millor no fem lenya de l'arbol caído, haguessin obviat. Però clar, ara, això sí que va quedar una mica el hi-hi-ha-ha, perquè al final el queren errors interns del propi guió, però clar, tu imagina que quan no t'estan gravant pot ser qualsevol barbaritat.
I t'està mirant tota Catalunya i els pensant-se que estàvem fent l'Està Passant. Vull dir que aquí aquesta hauria pogut ser grossa, grossa, eh? Mira, res més traïció, eh? Jo a l'Està Passant recordo una, de potser fa... Era el Toni Cruanyes, ahir. Era el Toni... Sí, era el Toni encara presentant el programa...
que es van quedar les fosques. Ah, es van quedar les fosques, també, durant aquesta emissió. Va haver-hi no sé quin problema elèctric i de cop el Toni estava fent l'espeach inicial del programa i se li començaven a apagar les llums i se li tornaven a encendre i tal, i recordo més que ho vam portar amb molta gràcia de dir, bueno, companys, quan veieu que el vaixell ja està esfonzat del tot, doncs anem a publi i ja està. Exacte. És que al final tu has de prendre així, perquè tampoc faig una cosa més amplia directa.
Sí, sí. Bueno, quan ja vam veure que passava alguna cosa, van anar bé també aquestes fossis a negre de repent, de sobte, tal i qual, i llavors em van anar a publicitat corrents, perquè es van donar compte de l'error, que ja ho diguem, hauria pogut ser molt més greu, això, però bé, es va quedar amb un hi-hi-ha-ha, perquè, mira, en aquell moment no van dir cap barbaritat, perquè imagineu-vos què podien dir de... Que és molt factible, que són personetes els que treballem als mitjans, que fem bromes, que són internes, el que sigui, però manté una...
I que al final tu fas uns informatius i és completament objectiu, però fora d'antena tu pots ser tot l'objectiu que vulguis i pots comentar el que vulguis sobre aquesta notícia, si t'assegna bé, si t'assegna malament. I més amb notícies com les que estem tenint últimament, que m'imagino el que deuen dir fora de càmera dels presentadors d'informatius del Carlos Mazón, per exemple. Per exemple...
Jo sé de molts programes que fins i tot fent els guions interns, entre ells tenen unes bromes molt grans, que nosaltres ho hem fet per fer els assajos, i assagem d'una manera que després en la realitat dient barbaritats, vull dir que podria passar, que clar, que estic dient aquestes jijis ja ja entre ells per fer gràcies, i que tot això ho estic veient tota Catalunya, així que bé, no va passar tan greu, no va passar tan greu, se comporten.
Però hi ha més errors, eh? Aquesta setmana passada no va acabar així. Perdó, perdó, una pregunta. Perquè clar, en tenim diversos. No sé si us consta, sabeu? Si TV3 ha dit, ja tenim detectat el que va passar, si va ser un error humà, d'un mecari que va tocar un botó que no tocava, si és que el nou sistema... Perquè la gent que no ha estat mai en una realització és un pollastre.
I software nou, a vegades no saps per què et passa això, passa l'altre... Clar, mira, una cosa és el que hagi passat, però pot tornar a passar? S'han pronunciat al respecte? Tenen el control sobre la màquina o la màquina té el control sobre ells? No s'han pronunciat. Esperem que ho hagin solucionat i no vulguin fer més autobombo del que està passant.
Ara sí, Karen, perdona. Vinga, dijous. Això que hem contat passar el dimarts, el dimecres, no? Dimarts, me sembla. El dijous de la mateixa setmana, el que deia a l'inici l'Ivan. Ah, el Polònia. En aquest cas, el Polònia, que ja havia passat al Catalunya Ràdio, també va patir una pagada. Ah, va haver-hi una pagada, és veritat. Sí, amb en Recar Ostrell. Doncs el Polònia, que és el programa més vist dels dijous de TV3, doncs va començar amb problemes.
M'entremeteien el resum d'aquests que fan dels gags de la setmana anterior, l'emissió ja es va tallar, va saltar una cortina amb el logotip de TV3, després un missatge que tornaven amb 20 segons, i després, en lloc de tornar a la normalitat, el que vam fer va ser barrejar imatges i senyals de diferents programes, inclòs la careta del temps del Polònia. És un cacau allí dins. Vam fer-hi un cacau meravellau de...
que va durar bastants minuts del directe, que només van patir, això sí, els espectadors del directe, perquè la platàforma 3CAT, el capítol apareix fantàsticament bé, sense cap incidència i tot bé. I el van remodelar, el van remodelar. Però divendres al matí, d'aquella mateixa setmana, cada dia tenien alguna.
El divendres al matí van dir, vinga, anem a tancar ja la setmana amb un error d'aquest ja rodonet, i Cristina Riba, que estava fent el 3CAT Info, va acomiadar el Telenotícies al matí, va donar fase al programa dels matins amb l'Ariadna Oltra, però, clar, els espectadors del 3CAT el que van veure era la pantalla que es fonia a negre,
en el moment que feien el relleu. És a dir, la gent va dir, ostres, què està passant, no? I de sobte, les gràfiques i tots els elements aquests també visuals van començar a aparèixer, però després hi havia un requadre on apareixia la Diana Oltra, que la gent intuïa que havia d'aparèixer allà, quan es donen el comiat aquest, que hi ha dues pantalletes, doncs estaven negre. Bé, coses d'aquestes que encara no han acabat d'equadrar tècnicament. Sí, sí, sí.
un octubre divertit per els de TV3, la veritat, deuen estar suant la gota gorda. I per divertit, el que sí que han rectificat, Fran, que deies que han rectificat això, bé, això no s'han pronunciat, però sí que us en recordeu que van dir, anem a unificar totes les marques i farem que sigui tot trescat, aquell, sabeu aquell micròfon de color vermell, aquella imatge...
xula, moderna, no sé què. Ara han dit, a partir d'avui, 3 de novembre, han dit, s'acabó, agafem les marques històriques del TV3 i Catalunya Ràdio i les tornem a ficar a les signatures, als micròfons, etcètera, etcètera. Ojo, que no als canals, 3CatInfo seguirà sent 3CatInfo.
Sí, no, el canal seguirà sent, però la signatura de les cròniques i els micròfons, la imatge gràfica, aquella quan siguen... No seran totes amb el logo de 3Cat Unificat, sinó que cadascú tindrà el seu. Sí, cadascú tindrà el seu. O sigui, com veuràs TV3, veuràs TV3, i com veuràs Catalunya Ràdio, veuràs Catalunya Ràdio.
O sigui, jo el display de la ràdio, que ara em surt ICAT, m'ha tornat a sortir Catalunya. No, no, no. ICAT és ICAT, vull dir, tampoc no ha canviat res. No, no, no. No, és clar, exacte, clar, perquè Catalunya Informació també és 3CAT Info, ara. No, no, això seguirà sent 3CAT Info i tal. Però, bueno, quan la gent vagi a buscar declaracions, portarà l'espometa de Catalunya Ràdio i quan siguin les notícies les firmaran amb no sé qui, no sé quants, Catalunya Ràdio. Exactament, i TV3, sí, sí.
Però això no és una mica contradictori. És a dir, si hi tiris endarrere, per què no hi tiris del tot? Vols fer... Pregunto, eh? Des del desconeixement. Perquè mira, la primera vegada que penses una decisió, te pots equivocar, aquí ho van comentar, que ens sonarà una mica estrany, com tanta altra gent, una marca coneguda, forjada al cap del temps, que té prestigi i tot.
però que ara es trobin amb aquest terme mig, és perquè això és que volen que hi hagi un moment d'impàs, una transició més suau de la que hagut? Pot ser això el que ho expliqui? Això no ho sabrem. No ho sé pas, però jo crec que això ja és una uïda hacia delante, m'entens? Ja hem muntat el pollastre de remodelar-ho tot, el que es quede ho mantenim i ja està.
i potser dintre d'un temps, quan ja la marca 3K t'estigui més arrelada, possiblement llavors sí que faran el canvi total. Però de moment, és que clar, així diferencien també la televisió, de la ràdio, que bé, no sé. No sé per què ho han fet, però bueno, mira, han reculat.
A mi el que em fa pena és que s'haig perdut la marca 324, que era com... Sí, la roda del 324. Era una assignatura històrica a Catalunya i tothom sap que quan no pot dormir ha de posar-se la roda del 324. Sí, sí. No ha de posar-se tres catimpo. No, tio. Sí, sí, sí. No cometeu aquest error que hem fet tots. Que els acabes sabent totes les rodes. És a dir, és un altre cop, la mateixa notícia. Aquesta senyora acaba de sortir. Sí, sí.
Vinga, va, però parlem més de TV3, que tenen programes nous i ens agraden aquests programes. Parlem de coses bones, sí que TV3 i 3CAT, perquè estrenen crims. Ai, molt bé. Torne, torne. Com si te nota la veu que t'agrada, Karen. Li flipes, que la Karen és fanàtica. A sobre avui també m'he començat l'isla, bueno, bueno, se m'acumula la feina. El proper dilluns, 10 de novembre, sí que no, el que ve.
Tindrem Crims i tindrem un Crims que serà com un especial de tres capítols, que parlarà sobre la mort de les dues dones trobades en un pis de l'Hospitalet de Llobregat l'octubre del 2004. Serà un doble crim de Bellvitge. El més colpidor del cas és que les víctimes eren agents en pràctiques així, així. Ara sí, ara sí. Ja ha passat el Halloween i van.
per la cançó del Kripsk i el Halloween, perquè és real, posant llum a la foscor. Això és real, real. Les víctimes, aquestes que parlarem de l'Hospitalet de Llobregat, eren agents en pràctiques de la Policia Nacional. O sigui, veurem el que els hi porta.
Són nous casos que ja van presentar al Festival de Sitges i han anunciat, Carles Porta i el seu equip, que serà com una minissèrie especial que servirà com a capdavantera de la sisena temporada de Crims, que arribarà més endavant. La temporada sencera no la tindrem fins més endavant.
Sí, comencem ja amb els casos de 70 capítols per cas. Això és el que m'agradava. Tres capítols. Quan l'han començat a dividir... Seran tres capítols sobre la mort d'aquestes dones. Sí, en aquest cas seran tres. Bé, potser hi ha molta informació, com que és així. No, segurament, segurament. La policia nacional i tot... Ves a saber quins intringulis hi ha. Van gastar els menys densos al principi, saps? I ara només els queden de dues parts, ja.
O volen estirar. I els que els donaven per un i ara han dit, hòstia, ara això no un ens encapa en un, eh? O volen estirar la guettinada. Sí, que també. Bueno, si funciona, vull dir que, perquè mira, veurem dades d'audència impressionants, com sempre. Hi ha 3,5 milions d'espectadors a TV3, més de 30 milions de reproduccions digitals i fidelitat impecable per a aquest programa. I a més ja veieu que el Carles Porta no té cap problema en anar-se a Movistar Plus a fer crímenes, eh? Vull dir que... No, no. Això és igual. És igual.
És igual, al final és la seva productora i fan goroca i ells al final són els que venen amb qui volen. I ho compra també amb qui vol. 23% quasi de quota de pantalla que fa cada capítol, així que TV3 no li dirà. És que agrada el marro, agrada el marro. Però a nivell estatal ens agrada. Sisplau, Ivan. Eurovisió, campanades, quina cosa ve. No, no. Jo ho he avançat la cara perquè no se n'ha pogut estar, però ve això. Sí, perdó. Està molt fort, ja palanté.
Mira, les tractadoras. Molt èfico bé, això, eh, pel que és. Bienvenida a nuestra isla. Saluda, saluda, reina. Que majas, no? Opa, y si no vio de aquí. Que fea, hija, faa. Fea, que tú. Me digo, sois muy guapas, eh. Por eso están construidas guapas, no como vosotras.
Molt bé, eh? És la novel·l de literatura. Body shaming, eh? Amb una promo per presentar la temporada. Totalment. Doncs amb aquesta magnífica publicitat ens han venut.
La nova temporada de la Isla de les Tentaciones que comença avui, novena temporada que la Karen veurà juntament amb la setmana següent que és. No fa tants anys que va això perquè s'han fet nou temporada. Novena, novena temporada. Vaig cinc anys, no més, no? Bueno, no sé ja, no sé quants anys fa. Pot ser fan dos per temporada i ja és que em perdo del fila perquè és que sempre fan... Recordo que la primera va ser molt molt la de la Estefanía, si no m'equivoco. I a partir d'allí vinga a la isla, i vinga a la isla, i ja està.
I és la isla que tornarà a les 21.40. Va ser el 2020, sí, sí, la primera temporada, perdona. Imagina't, portem 5 anys, encara no, i... A dos temporades per any. A dos temporades per any, sí. I, clar, és que l'ha agafat amb la temporada baixa de Telecinco i han dit, escolta, això que ens donarà alguna cosa d'audiència, doncs estirem... Perdona, però és que estan igual amb Supervivientes, eh? Perquè Supervivientes aquest any han fet dues edicions, han fet la normal i han fet la All Stars. Que els hi tire. Que és la segona All Stars. Que els hi tire, si no a Telecinco. I ja han presentat la nova de Gran Hermano, vull dir...
Sí, sí, ara em parlarem també, també portem una hermana que comença aquesta setmana. Jorge Javier, perdoneu, està mutant a José Manuel Parada. No sé si ho fa. Però el més gros, una mica més inflat. És el Parada una mica més inflat. Va, pobre Jorge Javier, que em cau molt bé.
Va, Sandra Berneda serà la presentadora de la isla de las tentaciones. Com sempre, hi haurà cinc parelles, que són aquestes que viatgen a la República Dominicana, on posen a prova la seva relació. Ja s'han presentat els protagonistes, no us diem els nous perquè tampoc els coneixeu. D'entra d'una setmana potser sí. Ja sap que canvien.
Les parelles el que fan d'això, se separen, viuen en supercasses lujoses, amb tota classe d'amenities, diguem-ho així, perquè com que està a la República Dominicana. Se ponen las botas, pero bien puesta. I a partir d'allí, doncs, a veure si són infidels, que normalment són infidels, per això expliquen, i ja està.
I ja està, han canviat algunes coses, la Lut de la Temptació, doncs ara també es podrà revelar, veure si... Qui ha set que ha traspassat els límits, només una vegada això, durant l'edició. Les noies també podran veure les imatges de les seves parelles i decidir si els nois després les veuen o no les veuen. Haurà sol test VIP que entraran i sortiran també.
Les hogueres mixtes, la hoguera del soltero, en fi. I estiren el xicle, perquè aquest cop ho fan quasi cada dia de la setmana. Dilluns, la emissió, el dimarts i el dimecres, capítols més curts que fan amb aquest Access Prime Time, i divendres el debate. Sí, sí. I després... I després tindran un lineal de 24 hores por ahí, també, suposo. Sí, i l'Infinity, el Mediaset Infinity, també el podem veure. Aquest dia l'apagueu, eh, si vols.
I després ve el gran hermano, que també tindrem doble ració, perquè ve a la vintena edició, eh? El gran hermano. Vintena edició, sí, que també se diu aviat, eh? Vintena edició. Vinga, doncs jo tenim...
Ja tenim la graella de Telecinco, no? Només falta un format cebador que reculli tot el que passi amb aquests programes i ja està. I amb 10 segons podeu dir alguna bona notícia? Però què més vols? T'hem dit que ve Crils, que ve l'Isla de las Tentaciones, que ve Gran Hermano. Tens entreteniment a Dojo. No cal que maltractem amb la gent així. Si vols de Gran Hermano guanyen 300.000 euros. 300.000 euros el guanyador, tu et veus amb possibilitat? O a la isla, eh? Si fan una isla senior o alguna cosa així. Senior! I van usull.
Són molt joves els que van ara. Sí, sí, són molt joves. Quin mal m'ha fet aquesta. És la sèrie, amb aquesta gran... Acomiaga tu, xico joven i fresco. Acomiado jo. Doncs res, que moltes gràcies per participar en aquesta tertúria de tele i per portar-nos tota l'actualitat televisiva. Sabina Pedros, Karen Alfonso, moltes gràcies.
A tu. Gràcies, Ibarra. Ens has fet riure molt. M'ha encantat. És que, de favor, te les dico ja. És la tentació, senyor. Perquè vagi el Fran. Fins ara. I a tu, Francesc Balanyà, també. Moltes gràcies, el nostre opinador. Tornem de seguida, d'aquí 6 minuts. Fins ara. Fins ara.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més justa. La igualtat és de totes i per a totes, amb veu de dona. A Lleida, el Pirineu i Aran, fem camí cap a un futur més igualitari.
àrea d'igualtat de la Diputació de Lleida.
Emun FM, la teva radio local. Sintonitzem per tu.