Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Moltes gràcies a tots. Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí, a l'OES, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins de 6, us fem acompanyar amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de Munt FM. Molt bons, Arnau. Hola, bona tarda a tots i a totes. Maria Gatao, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Bona tarda, sí. Aquí estem, preparades. Preparada també, ben segur, la Sabina Pedrós, de Picat Ràdio. Què tal?
Hola, hola, aquí estem. Carl Galfonso, de Ràdio Ponent Mollerussa, bona tarda. Bona tarda, Westerns. Txell Bernaus, de Ràdio Seu Agram 1, molt bones. Iep, què tal, com anem? Molt bones. Júlia García, de Ràdio Trem, hola, hola. Ei, bones, com esteu? També saludem a l'Abel Porroi, responsable tècnic del programa, que com servidors trobeu els estudis? Duou Lleida Ràdio, què tal, Abel? Molt bona tarda. Molt bona tarda, Fran, aquí estem.
Programa aquest, que l'obrirem amb un tema del dia que se centra en la celebració dels 10 anys de les aules d'extensió universitària de Linyola. Coneixerem la seva trajectòria i tot el que tenim plantejat per en aquesta temporada. I és divendres, això vol dir que després arriba la tertulia de cinema en què parlarem del festival de Sitges, com no, de seqüeles de pel·lícules i sèries, estrenes i molt més. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Doncs som-hi, comencem aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem amb en Quim Gasó. Disculpa, Guillem Figueroa. Bona tarda. Bona tarda, Fran. Comencem destacant que l'Ajuntament de Llei de la Païria aprova les ordenances fiscals gràcies a un pacte de darrera hora entre PSC i Junts. Els socialistes accepten reduir l'IBI un 2% per reduir la pressió fiscal a la ciutadania.
La reunió convocada a primera hora del matí entre Junts i PSC ja feia sospitar que les declaracions d'ahir de la portaveu Violant Cervera o a Ulleida Ràdio, assegurant que no tenien el seu suport, podrien acabar no sent veritat. Tot i la tensió en la negociació, els dos partits han aconseguit mantenir la sintonia entesa i les ordenances...
S'han aprovat amb 14 vots a favor i 12 en contra d'Esquerra, PP i Vox i l'abstenció del Comú. En el debat del ple, la posició de Junts l'han defensat Neus Caufaper i Violent Cervera, les quals han defensat l'acord destacant la nova rebaixa del 2% de l'IBI, però també han remarcat els canvis que cal fer en la taxa d'escombraries. Escoltem Neus Caufaper.
És imprescindible posar a ordre la taxa d'escombraries. El padró hauria de servir com a base per calcular la taxa domiciliària. Sabem que és complex, però també és el sistema més just. Recordem que el projecte d'ordenat se suavitza la pujada de la taxa d'escombraries prevista per al 2026 i redueix en un 2,5% l'impost de circulació.
36 investigadors de la Universitat de Lleida es troben entre els més citats del món. És una xifra superior a la de l'any anterior, segons els llistats elaborats per experts de les universitats de Stanford als Estats Units. En concret, són 10 investigadors i 26 investigadores de la Universitat de Lleida. La catedràtica laboral de l'Escola Politécnica Superior Luisa Cabeza Fabra continua com la millor posicionada de la UDL.
en lloc 1.252, amb 4.958 referències excloent les autocites. Per centres, l'Escola Politécnica Superior ha aconseguit situar 9 membres del seu personal docent i investigador en aquest llistat. L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària i Forestal i Veterinària en té 18, la Facultat de Menistina, 8, i la Facultat de Dret, Economia i Turisme, un sol.
En el número 1 a nivell internacional durant 2024 s'ha mantingut Zhong Lin Wang de l'Acadèmia Xinesa de Ciències amb 40.519 cites. Rècord d'inscripcions al casal municipal senyor de Mollerussa. Aquesta temporada han donat el 3 de sortida al curs amb 600 places ofertades per una vintena d'activitats. Això vol dir que són 100 més que l'any passat i quadruplicant les sol·licituds dels darrers 5 anys. Ens amplia la nostra companya Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa.
Aquest augment d'inscrits ha obligat l'Ajuntament a incrementar el nombre de grups i a habilitar nous espais com una nova sala anexa al centre de distribució d'aliments per poder donar resposta a tota la demanda. Segons ha explicat la regidora d'Acció Social i Comunitària, Anna Carné, aquest creixement és fruit del procés de transformació que viu el casal sènior, orientat a adaptar-se a les noves tipologies de bellesa i fomentar un envelliment actiu i saludable. Carné ha destacat també el canvi de perfil dels usuaris, ja que cada cop s'inscriuen més menors de 70 anys.
Estem dintre d'un procés de transformació per poder donar resposta a les diferents necessitats i als nous models de bellesa de la ciutat. Dintre d'aquest procés de transformació hem ampliat el número d'activitats, degut a que durant els darrers cinc anys hem quadruplicat el número d'inscripcions, de manera que aquest curs 2025-2026 hem tingut un total de 636 inscripcions, en quant a l'any 2021-2022 n'hi havia 148.
Una de les novetats d'aquest curs és l'activitat de tonificació muscular. Tot i estar prevista per a un grup de 16 persones, ha acabat reunint prop de 80 participants. També s'han incrementat els grups de ioga i de gimnàstica adaptada.
Més de 350 ramades d'agricultures es van reunir aquest dijous a la sentit de Sió per mostrar el seu suport a la planta biogàs projectada en aquesta localitat. Els professionals del sector agrari es van aplegar al pavelló per exportar un municipal per conèixer els detalls del projecte Covirgi, que té previst iniciar la seva construcció a inicis del 2026 i entrar en funcionament al llarg del 2027.
Els impulsors del projecte van defensar la necessitat de les plantes de biogàs com a solució per garantir la viabilitat i continuïtat de la indústria ramadera i agrícola local. L'equip local de la planta, liderat pel Ramades Manel i Ferran Pasqual, van actualitzar els assistents sobre els darrers avenços d'aquesta iniciativa declarada estratègica pel govern i que busca reduir la contaminació dels sols i dels aquífers per excés de nitrat.
La futura planta de biogas Coborgi transformarà unes 500.000 tones de residus orgànics com purins de porc, fems de vaca i bedells, gallinassa de granges locals, residus d'escorxador i altres residus orgànics industrials per a la producció de via humetà que s'injectarà a la xarxa de gas natural existent. Els impulsors asseguren que l'activitat de la planta permetrà una gestió sostenible dels purins, un repte cada vegada més exigent per a les més de mil explotacions ramaderes situades al voltant de la futura planta.
La planta generarà també 40 llocs de treball directes i indirectes a temps complet de caràcter fix, així com 100 llocs adicionals durant els dos anys de construcció. A aquest cap de setmana, aquest 17 i diumenge, el venal celebrarà la setena edició del Firatasta, juntament amb la setzena edició de les Jornades Gastronòmiques. Un cap de setmana amb xerrades, parades, degustacions i xou-cookings. Ens ho apropa, ens en dóna més detalls. El nostre company Arnau Vilade en un FM.
Cada edició gira en torn d'un producte que es deve el protagonista durant aquesta celebració. L'any passat va ser la patata, l'anterior la xocolata, i enguany el protagonista de la setena edició serà el formatge. I ens n'ha parlat la Teresa Maia, que és la paera en cap d'almena. Estem supercontents i agraïts a la gent del poble. El poble s'hi aboca en aquesta fira.
perquè els restauradors cuinen d'una manera que també cuinen pels tastets i després la gent del poble cuineix aquests cuiners i cuineres de casa desinteressadament. El programa de dissabte inclou una taula rodona amb productors i experts, una street food night amb restauradors locals i diumenge hi haurà talles, música i tastets amb desenes de plats elaborats per veïns i restaurants locals. Una cita que combina fira, gastronomia i comunitat al llarg de tot el cap de setmana.
I una darrera qüestió, les estacions d'esquí nòrdic del Pirineu de l'Etat volen fer un pas endavant en la competitivitat i la desestacionalització. Pretenen implementar un pla per aconseguir que els complexos acullin l'activitat durant tot l'any i obtinguin així una certificació en turisme sostenible.
En el marc del Pla de Sostenibilitat Turística en destinació que impulsa la Mancomunitat de Municipis per a la promoció de l'esquí nòrdic, les estacions del territori volen, a més, apostar per un model turístic basat en la sostenibilitat i posicionar-les com a referent, aprofitant totes les actuacions que són tot a terme amb els fons Next Generation. La Mancomunitat agrupa 7 complexos d'esquí nòrdic, 6 estan situats al Pirineu de Lleida, Arança, Aelles de Cerdanya, Sant Joan de l'Erm, Tabascan, Duixent L'Avança i Virós Vidal Vallferrera i una Girona Aguils Fontanera.
Gràcies, Karen, gràcies, Arnau i gràcies, Guillem. Gràcies a tu. Bona tarda, Fran. Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Doncs som-hi, ens hi posem amb aquest tema del dia que ens porta a parlar de les aules d'extensió universitària avui des de Ràdio Ponent, molt lluny, per tant, saludant la Karen i preguntant-li, Karen, molt bona tarda, qui tens avui als estudis?
Doncs avui estic amb el president de l'Associació de les Aules d'Extensió Universitària de Linyola, Josep Maria Mas, amb l'Àlex Masses i amb l'Anabel Capa, membres fundadors d'aquestes Aules d'Extensió Universitària. Molt bona tarda a tots tres. Molt bona tarda. Avui estem aquí per parlar, a part de les Aules d'Extensió, perquè aquest any tenim una fita important i és que aquest any...
Fan deu anys les Aules d'Extensió Universitària de Linyola. Abans d'entrar en matèria d'aquest any m'agradaria fer una mica d'història. Com van néixer aquestes Aules d'Extensió i com han anat creixent arran d'aquests deu anys? Sí, doncs recordo que era la tardor del 2015 que ens va caure les mans o ens vam assabentar del projecte aquest d'Aules d'Extensió Universitària per la gent gran.
que en aquells moments es coneixia el projecte. I era perquè a Mollirussa existia i hi havia programació al respecte. I aleshores ens vam posar en contacte amb el Marius, el coordinador de la Universitat de Lleida que ho portava, ens va explicar com funcionava i de seguida amb l'Anabel, que estàvem junts a l'Ajuntament, mos hi vam implicar.
i vam intentar posar en marxa un projecte semblant al que s'estava fent a Mollerussa i a altres capitals de comarca de les Terres de Ponent per això, per aquesta voluntat d'intentar apropar la universitat als pobles i sobretot pensant que originalment el projecte anava per aquí perquè aquelles persones que pel seu dia no van poder anar a la universitat tinguessin
l'oportunitat no de fer una carrera, sinó uns tastets d'això, de masterclass, de ponències magistrals, no?, de diferents tipus i apropar la cultura, en aquest aspecte, també al poble. I vam començar, doncs, amb una programació senzilla i ja de bon principi implicant persones per poder tirar en marxa una associació que ja no depengués de l'Ajuntament, sinó que fos externa i autosuficient i autodinàmica. I de bon principi, no?,
Ja mos ho va comentar, sí.
Perquè el món indís va fer una reunió amb unes 15-20 persones, també gent implicada a nivell cultural, una mica experta, per poder comunicar-ho i traspassar aquesta informació per la possibilitat de buscar alguna persona que pogués continuar com a entitat, que s'hauria de fer d'associar... Fes una junta, eh? Sí, una junta i...
crear una entitat per aquest moment per això va ser la voluntat aquesta de trobar-nos una certa persona i d'aquí conferir la possibilitat de coordinar-se llavors en un principi hi havia una llista de professorat de la Universitat de Lleida que eren els que oferien les seves xerrades amb preus simbòlics però a partir d'aquí cada any s'ha anat evolucionant i volem que es portin gent més mediàtica gent més coneguda
i per això ara explicarem també la nostra programació d'aquests deu anys amb gent molt mediàtica.
mediàtica o simplement experts en diferents temes, més enllà del catàleg, diguéssim, de ponents de la Universitat de Lleida, que al cap tampoc no han fet res de novedors respecte a altres aules, però que sí, però l'important és que, de bon principi, això que comentàvem és que ja vam tindre la confiança de gent del poble per poder formar-ne part i que la gràcia ha estat això, que la entitat ha estat arrotllat per si sola i persones com el Josep Maria els hi són des del principi.
I al final també unes oles d'extensió que potser deuen començar, com bé dèieu, en petit format, a veure com funciona tot una miqueta, potser hi havia poca gent que s'hi va apuntar i ha anat creixent, i ara crec que sou 300 alumnes apuntats pràcticament. No, però de bon principi ja ens va sorprendre, sí, sí, l'acollida ens va sorprendre, ja va ser bona des de bon principi, i tot i que la programació, comparat amb aquests anys, era potser un quart del que fem ara,
però clar, ens va passar que el primer any no vam poder començar puntualment perquè era tardor i ja havíem començat, però sí que vam arrencar el 16 i que estava mig curs, però bueno, ja vam posar en marxa, no vam posar en prova i el test aquell va funcionar, perquè després ja, a partir del 16-17, ja vam funcionar en un programa complet, diguéssim, de domany, ja estàvem constituint la entitat,
I anàvem sumant membres i sempre, de bon principi, hi ha hagut molt bona acollida, molt bona resposta, no només de gent del poble, recordo que també venia gent dels entorns, dels pobles de la vora. De la comarca. Sí, de la comarca i de les comarques veïnes.
de Castellxerà, Penelles i Villcaire. De la demarcació, pots ser una mica? Sí, sí, sí, de la demarcació. Vull dir, i Valls, Vallvert, no? I la Sanna, també. I la Sanna, sí, sí. Clar, perquè llavors no es feien a les poblacions, ara sí que s'han anat evolucionant i es fan a moltes poblacions, però llavors vam ser els pioners. Pioners. Pioners.
Pioners en l'aspecte que ho comentàvem l'altre dia amb el Marius, dels primers pobles, fora dels pobles de capital de comarca, que s'impulsava una entitat de les aules d'extensió universitària. I que suposo que vam ajudar o incentivar que ara, sembla que som 33 arreu de la demarcació, que hi hagi pobles com aquests que anomenàvem que també tenen les seves entitats, que tenen aquests programes ja a disposició dels seus pobles també.
O sigui, sento una mica un mirall per altres... Bueno, sí, hem ajudat a extendre l'ataque, com al seu moment van fer Mallorussa o altres pobles més grans a la resta dels que veníem a darrere. De més petits, perquè tots tinguin aquestes aules i puguin tenir aquesta experiència, per dir-ho d'alguna manera. I ara, deu anys...
amb una programació immensa, ja ho podríem dir, perquè sé què fèieu abans, era com una conferència mensual, i ara ja n'heu agafat encara més de conferències, que ara en parlarem, però comencem parlant d'aquesta inauguració que vau fer el 21 de setembre.
Sí, el dia 21 vam inaugurar amb una exposició fotogràfica tots aquests deu anys, molt bonic perquè hi havia un recull de fotografies, de ponents, de sortides, la gent se va poder veure els panels que vam organitzar i bé, va agradar molt a la gent això.
Després vam... Clar, que teníem una antena de fotos, d'aquestes de banys, representatives. No, més, més. N'hi havia 226 de fotos. En quinze plafons. 90 eren els ponents que han passat, o passaran. Sí, sí. N'hi havia unes 220 fotos. Sí, sí. Clar, es veia, doncs, molt dur, com aquell paviró, però es portiu a l'Iñola,
Ens van acompanyar també dos professors de l'Escola de Música de Vinyola, tocant el piano i la flota travestera. I després vam continuar fent un dinar amb la gent ja que s'havia inscrit prèviament. I vam tenir també un espectacle musical.
El grup d'Estació 67, que també es va minimitzar el dinar i va ser molt divertit, ens va passar molt bé i la gent que va venir també va respondre molt. Va tocar música als anys 70-80, que són els Beatles, Elvis i companyia.
La veritat és que sí. No vam ballar gaire, però ens vam passar molt bé, perquè vam estar escoltant. Bona música, eh? A més, ells ja eren xous, ja eren xou-man, los Jesús Alriols, que és el que ho porta al davant, és tot un xou-man i ens vam passar molt bé, la veritat, sí. Que bé. I després d'això ja vau començar amb les primeres ponències, les primeres conferències, podríem dir-ho, i va ser Ariadna Oltra la primera que vau tenir aquest 4 d'octubre. Sí, abans, veient, va fer un piatre. Exacte. Havia repetit.
aquests de l'agropecuària, i després, sí, seguidament un dissabte, el patrí d'octubre ens va acompanyar l'Ariadna Oltra, també, doncs, va estar a la sala molt plena, no recordo si van posar... Van posar 120 gadires, i està heble fins al, sí. I de què va parlar una mica l'Ariadna? Va parlar del titó de la conèrcia de comunicar i informar-se, com i on.
Llavors ens va parlar d'una mica de les informacions, saber discriminar si són feinius, si no són... Important. Una mica tot el...
D'on trobem la informació. Tota la situació actual d'informació i desinformació, no? Sí. Pongo de trobar la informació i saber certificar si aquesta informació és certa o no, bueno, va ser interessant. Mira, just això ho parlàvem la setmana passada aquí també a la ràdio, perquè dèiem, això ho hauríem d'ensenyar ja als nens petits, com buscar informació i com saber si la informació és veraç o no. I més ara amb xarxes socials i tot, que encara és més difícil.
Va ser de les reflexions que es van sortir al final de què seria interessant que hi ha des de les escoles, des dels centres educatius també s'aprenqués a contrastar aquest tipus de... Doncs sí, sí, sí. I després de l'Ariadna Oltra amb què seguim? Perquè teniu un ventall de ponències.
Aquest any ha sigut especial, perquè fer els deu anys hem volgut commemorar d'una manera més completa, més atractiva, més lluïda, i portem 17 conferenciants, fem una obra de teatre, que és la que vam fer,
També portem tres espectacles musicals, un també que el vam fer el dia de la inauguració, i quatre sortides que també acostumem a fer. Un ajustament al Parc de les Olors de Linyola, després anem a Montblanc a veure el Museu del Pessebre i el Museu Comarcal, i també una visita turística al casc antic d'aquesta vila. Aquesta serà el desembre, eh? Aquesta serà el desembre. A Barcelona anirem al Parlament,
i ens ensenyaran com funciona i totes les dependències. Prèviament ve el president del Parlament, el Josep Rull, i ens explicarà una mica, més que el Parlament, ens explicarà les seves vivències a la presó. I que això també és molt interessant, i ens agradaria que vingués. I el senyor...
I per això, exacte, un cop ha vingut ell a fer la xerrada, després anem al Parlament, que ens atendrà ell, també, personalment, i anirem a la Model, també, com a presó, o sigui, ho lliguem tot una mica. Intentem, a vegades, que algunes conferències estiguin lligades amb la... Amb la sortida. Amb la sortida. Per exemple, a Montblanc, anem al Museu dels Pessebres, de Montblanc, que la gent no sap qui és, i és un museuet que està força bé,
i abans fem una conferència sobre les figures del pessebre i ens ve tot un expert també en pessebrisme i ens explica cada figura quina... Quina particularitat té, eh? Cadascun. Simbologia. Sí, simbologia i tot, sí. I després d'aquests conferenciants aquest any són de gran nivell, a part de l'Ariadna Oltra que ja ens va visitar i ens va dar força,
També ve el Francesc Mauri, que parlarà una mica sobre els residus i com la problemàtica dels residus ens pot afectar al canvi climàtic i a les vivències del dia a dia. Actual. Exactament. El Lluís Caelles, que ja sabeu que és també un periodista i que ens vindrà a parlar molt d'Ucraïna i del conflicte que tenim tant...
Una mica de feina del periodista de guerra, no? Corresponsal en primera línia de guerra i un grau comunicador, també. També com a figura, l'Eduard Estivill, el metge de la SON, que ens vindrà a parlar una mica de com podem dormir bé, envellint, com diu dormir bé per envellir millor, que seria la seva...
la seva ponència. Després l'Eloi Vila, també periodista, guionista, escriptor, presentador de TV3, també ens vindrà a parlar, en aquest cas, del que sap molt, que és la memòria històrica, recerca i silenci sobre la guerra, la guerra civil. Després també persones com el Josep Rull, el president del Parlament, també vindrà a fer una xerrada sobre el...
com ha estat les seves vivències a la presó, i també el Josep Almirall, que és expert en les torres humanes,
amb els castells, castellers... Les terres humanes. Ens amantes, eh? Ens amantes tots. Sí, sí, sí. Terres humanes, els castells. I que fa aquest programa de les tres rondes, que segueix tot el món casteller, tan arrelat amb algunes regions de Catalunya, encara que a casa nostra potser no tant,
I també allò que hem dit abans, no? Aprofitant que vindrà el Josep Almirall amb l'Ajuntament de Linyola, també hem programat una diada castellera i, doncs...
Vindrà segurament per Festa Major, que és els voltants de quan hem programat aquesta sortida, aquesta conferència, i vindran uns castellers, que fa molts anys que no em ve cap a Clinyola, i ells faran la part pràctica i nosaltres farem la part teòrica, així complementarem una cosa amb l'altra.
Bueno, aquests són potser els més mediàtics, potser els més coneguts, però fins a 17 tenim altres de molt diferent temàtica. En tenim d'aquí? Sí, sempre procurem que hi hagi gent de linyola. I en aquest cas, un és l'Àlex...
I la Maria, que quan diem el parc de les olors, ens parlarà de la mitologia i les plantes medicinals. La relació aquesta tan interessant, que si tenim temps, després l'Àlex pot fer cinc cèntims. I després també ve el Rafael Roca Espana,
que és el director tècnic de l'Estany de Bars Vila Sana. Ens parlarà una mica de la fauna de l'Estany, de la riquesa i dels reptes que hi ha de cara al futur. Ell està especialitzat en ictiologia, en peixos, i és ambientòleg i treballa també fent projectes d'impacte ambiental i sobretot amb estudi de rius i peixos i recuperació.
i el tenim al poble, i és un referent en aquest aspecte. Tal com ha comentat el Josep Maria, des del principi sempre s'ha intentat programar que alguna de les ponències sigui algú del poble o de les contrades, referents en diferents camps, però pensem que està bé, perquè a vegades ens passa que tenim gent bona al nostre entorn i també ens fixem més en el de fora que el de casa, però no, aprofitar-ho perquè també és important tindre-ho en compte.
amb moltes temàtiques i variades i tenedores que d'un i d'un i d'un. Ostres, no tenim res a envejar a altres zones on hi pugui haver també referents a moltes coses. Evidentment, aquí també en proporció a la gent que som, però que és important i per això també ens agrada destacar. I sembla que m'has comprat cap a casa, no? Fes-nos cinc cèntims, Àlex. Però fa gràcia perquè del Parc de les Olors de la Inyola, que és el projecte aquest particular o de casa que portem,
em fa especialment il·lusió, a més de personalitzar o de tematitzar una xerrada que va més enllà del que normalment fem nosaltres, que és la descoberta del parc, d'explicar les propietats de les plantes i els usos i aplicacions. Anem una mica més enllà, anem a buscar la mitologia, anem a buscar l'origen de tot plegat, d'això, de la màgia, del poder de les plantes aromàtiques i del...
i de la natura, en certa manera, i l'apreci que des de l'antiguitat hi han tingut, i saber d'on ve tot plegat, tot el que coneixem ara d'on ve, i que, com diem,
Moltes vegades el fet de ser original no és el fet de ser diferent dels demés, sinó anar a buscar els orígens. I moltes vegades l'orígens és a la natura, a tornar a tocar de peus a terra, però amb històries, amb mitologia, que intenten explicar d'una manera fabulosa aquest món màgic de les plantes, des de la cosmovisió dels grecs, dels romans, dels antics, fins avui dia, i què és el que ens queda d'això.
Mira, jo a això n'estarem molt pendents i potser algun dia fem alguna cosa fora d'ones, però veure com és tota aquesta mitologia, perquè al final és una cosa superinteressant de saber i que ningú potser li preste la suficient atenció com seria. M'agradaria... Ho tirim molt a prop. Sí, sí, per això. M'agradaria, ja ens quedem sense temps, però no m'agradaria marxar sense que expliquem Terol, que aquest any és una excursió a dos dies.
Nos llancem, aquí mos llancem. Aquí a la piscina ja, eh? Nos llancem a l'aventura, sí. Sí, una nit a fora, a Terol, farem una visita guiada per la població, anar a veure el museu de los amantes de Peruel, la torre de San Salvador, la plaça del Torico, les beses de San Pedro, llavors farem un dinar, una visita guiada per l'asticador de pernils, Bronxales, també molt conegut, visita al museu minero d'Escutxa i visita de les dutres de Cristal.
Llavors serà el 26 d'abril del 2026. Això és un assaig, perquè em sembla que ja ha de caer l'any que ve, serà Aula d'Astenció Universitària, Agència de Viatges. Ja ficarem la barreta, eh? Bueno, ho veurem, ho veurem. Tenen molt...
Tenim moltes ganes de sortir. La gent té moltes ganes. La gent s'ho passa molt bé. Estan molt contents. Ja està bé, al final. A més, ja hem tingut que fer dos autogars. D'això es tracta, no? D'això es tracta, d'això es tracta. Doncs ho hem de deixar per aquí. Moltíssimes gràcies. Jo abans de acabar, si em permets, voldria agrair el suport constant de les institucions que, en certa manera, també col·laboren, tan econòmica com personalment,
Tant de la Caixa com al Consell Comarcal i sobretot de l'Ajuntament de la Inyola, que en tot moment, des que hi eren ells fins al nou Ajuntament, doncs sempre han estat amb nosaltres recolzant-nos amb tot el que els hi hem demanat i mai han tingut un no. I, bueno, és d'agrair, evidentment, i bé, correcte. Poden fer el temps als mitjans, com a radioponent en aquest cas, perquè sempre ens ha donat també altaveu. Això rai, això rai. Gràcies a tots ells. Gràcies a valtres per fer aquest projecte i que sempre funcionin i siguin una bona iniciativa pel...
Per la comarca, ja no només pel poble, sinó per la comarca en general. Moltíssimes gràcies, Josep Maria, Anabel, Àlex, per ser aquí i per obrir-nos les portes de casa vostra. Molt bé, si que vulgueu. La veu del Pirineu i de les Tarres de Lleida, aquí, a l'Oest.
Estrenes, actualitat cinematogràfica, sèries, documentals i molt més a la tertúlia de cinema d'aquí a l'oest.
I aquest molt més serà avui el dia dels migmetratges? Serà aquest el dia? De seguida ho descobrirem amb la Maria Gatao, la Karen Alfonso i la Júlia García. Què tal els tres? Hola. Hola, bona tarda. És un dubte que sempre tenim, eh? Sí. Serà aquest el dia? Jo dic que abans veuré l'unicorni.
Prometo, Fran, que perquè és que sempre tenim notícies i mai podem fer-ho, però algun dia, que no en tinguem, en tinguem poques, penso dedicar una secció sencera als migmetratges. Intentaré buscar estar amb algú experta en migmetratges. Exacte.
El trobarem, segur, hi ha més de Lleida, segurament. Segur, perquè tenim molt talent aquí, sempre ho estem dient. Va, Julià, no sé si entro la Julià o... Un moment, ara entra, ara entra. Ah, vale, perfecte. És tu. Clar, asitges que hi ha de tot, que a més ara no va arreglar així el tema de la temàtica i tal, no hi ha migmetratges.
Hòstia, però ara sí que em pillo, suposo que sí que em pillo, clar. És que no n'hi ha, ha sentit les notícies i no n'hi ha res de migmetratges. Perquè no podem dir cul llarg de tot. No, és que no existeix, si no m'enganyeu més. No m'enganyeu més. No ho sé, jo crec que sí que existeix. En fi, com que no ho sabem si n'hi ha, explica'm cosetes d'aquest esitges en el que estem immersos i aquí ja n'hem parlat.
Doncs mira, comencem efectivament amb aquest festival perquè ha celebrat i de fet està encara celebrant aquesta 58a edició del Festival de Sitges i de fet Júlia Ducornau, que és la directora de Crudo i Titan, va donar el tret de sortida dijous passat a aquesta edició del Festival de Sitges, el Festival de Cinema, amb la projecció de la seva nova pel·lícula Alfa en la gala inaugural del certamen.
I, a més a més, va ser una gala on s'ha recordat a David Lynch i en la qual la cineasta Mary Harron, directora d'American Psycho, també ha recollit el premi Woman Infant. El festival, a més a més, s'allargarà, com hem dit, fins aquest diumenge 19 d'octubre amb més de 200 títols, Fran, en cartellera, que ja s'estan i s'han anat projectant. És que vull saber de quants són migmetatges d'aquests 200 títols. Si la Karen ho està buscant...
és que no ho trobo. Ah, clar, clar que no ho trobes. Juli, ara sí que crec que et podem saludar. Què tal? Sí, hola. Què tal? Hola, et fas de rogar, eh? Se fas de rogar a Juli. No, he de dir que l'Abel m'ha penjat.
I aquesta censura, Abel? No, no, ben fet, a veure, aquí només volem qualitat. És broma, eh, Abel? No, no, que va, que va, Julià. Vinga, va, que us faig tornar a puesto explicant que aquesta escena, tornem a Sitges, aquesta edició, està sent marcada per pel·lícules com Bogònia, de Iorgos Lanzinos, Frankenstein, se n'ha parlat molt, de Guillermo del Toro, Scarlett...
de Mamoru Osoda, que no sé si ho dic bé. Ostres, ara no diuen noms de cine, eh? Crec que és la primera vegada. És que he vist avui, mira, feien el report i m'ho he escoltat pensant en vosaltres. També diria que han dit Dràcula,
de Luc Besson, que deia aquest bon home que a ell no li agrada el cinema de terror. Que no li agrada. Però ha fet la pel·lícula de Dràcula. M'ha semblat curiós. Estava fent tasques domèstiques i podria que no fos una informació del tot encertada. Però diria que ha dit això. També tenim No Other Choice, de Park Chan-Gook, director d'Old Boy, que em semblaria. Pues estupendo.
I a més a més, jo t'afegiré també que, òbviament... Sí, perdó, Maria, sí, eh, te ho corroboro. Luc Besson dirigeix Dràcula i diu, no, m'agrada les pel·lícules de terror. Sí, sí, tal qual, vull dir, és el que... Eh, eh, eh... Doncs estaves escoltant bé. És que sempre ha de portar coses. És sobre la història d'amor, diu. És la història d'amor, Dràcula.
No sé si serà... Què hi haurà per allí al mig? La mate perquè la queríem, això me sona més a... Home, però si a Drácula... No! A Drácula, a veure... No mor, perquè després se torna immortal, perquè no veus que se convierte en vampiro. Però deixa de ser humà, per tant, mor com a humà. Per tant la mates. Mira, no sé, jo que temes així tan filosòfics i nietzianos, no sé si estic disposada a parlar aquesta hora. Però...
La qüestió és que, a més de tot això, d'aquestes pel·lis més internacionals, Sitges també ha tingut presència lleidatana. De fet, parlem de professionals lleidatans del sector audiovisual que, a través del projecte Ponent-hi Acció i que, associats amb el PMP, que és Producers, Meet Producers i del PAC, dels productors audiovisuals de Catalunya, han visitat aquest certamen per presentar aquest projecte de Ponent-hi Acció.
De fet, això ens ho ha explicat el Ramon Botxaca, que és membre i coordinador del projecte i l'escoltem ara mateix. I explicar-ho com un cas d'èxit dins del procés de descentralització que totes les productores estan fent i totes les associacions de productores estan fent a Catalunya i posant en valor el territori com a espai per a nous fotorredatges i també com a espai en què la indústria està agafant test i s'està organitzant per a vertebrar un nou espai, una nova indústria, un nou...
escenari en què el sector audiovisual tingui potència. Llavors vam fer aquesta presentació de preinjecció.
De fet, mira, també han explicat com ha funcionat el projecte aquests primers mesos, perquè porta només vuit mesos en actiu, és a dir, està com al principi del seu camí. A les Beceroles, que m'agrada molt. A les Beceroles, efectivament. De fet, en Ramon Boixaca també ha facilitat algunes dades i és que en només vuit mesos, Fran, atenció, han ajudat a tirar endavant un total de 22 produccions i pujant, eh? Mira.
Sí, sí. En aquests primers vuit mesos hem ajudat a durar-se a terme 22 produccions. Aquestes són xifres de fa dues setmanes. Són 22 produccions que s'han dur a terme. Algunes ja s'han estrenat i algunes estan en procés de postproducció. Ara, de fet, s'estrenarà l'espot del Ministeri de Cultura sobre els drets culturals que es va arreglar a sis localitzacions de casa nostra.
Però, clar, això, jo et deia, són xifres de fa dues setmanes, però que és que amb aquestes dues setmanes ja mateix diria que són set o vuit sol·licituds més de suport a la producció. Per tant, aquestes xifres, que ja eren bones, doncs queden enrere i segurament, bueno, segurament no, es multiplicaran. Per tant, són xifres que són positives, tenint en compte que són els primers vuit mesos d'una oficina que no existia i que va haver de perdre de zero.
No sé, està molt bé, no? Què us sembla? Sí, sí, Polín. Al final, ponent llecció és una cosa que va començar també, suposo, perquè ens l'estaven dient com una mica una cosa experimental, a veure si funciona, a veure si va bé, a veure si ho podem tirar endavant...
i bueno, és que va amb viento en popa, com dient els nostres veïns. Vull dir, meravellós. I mira, a més a més, respecte a aquestes xifres i els noms i produccions lleidatanes, tornem ara sí cap al festival, cap a Sitges, perdó, perquè en Ramon també ens ha mencionat quines figures i quines persones de Lleida i de província hi han assistit i a més a més també han presentat els seus projectes en aquest festival.
Sí, de Lleida hi havia un parell de projectes que havien passat per la trobada de talents, de l'edició entera de la trobada de talents del Festival Galacticat, un projecte de quartmetratge que es diu Dona d'aigua, d'una guionista del Pallars, l'Anna, i també hi havia un projecte de llargmetratge documental que s'anomena King,
I, a més, també hi havia un projecte que no havia passat en aquest cas per la trobada de talents, però que havia fet el seu recorregut de forma paral·lela, del David Casals-Roma de Lleida, també un projecte d'allà de documental i, per tant, estàvem a força representats. A més, hi havia Oriol Ripoll, que també presentava un projecte,
Força a altra gent del territori, que d'una forma individual, el Joel Almuno, la Marina Rubies, el doctor de cinemà, el Daniel Ferramona, perdó, que també presentaven el teaser del seu curtmetratge El tronel de Montclar, que ho produït en principal segon amb el Miquel Ramans, que també van passar per la Trabà de Talents de l'any anterior i que van fer maig amb el Miquel per produir aquest curtmetratge. I, per tant, la representació de Lleida era nutrida. Home, Déu-n'hi-do, eh? És que això està molt bé. Sí, moltíssima. Molt bé.
I segur, Fran, que hi ha algun migmetratge entre aquestes produccions. De moment... Jo t'ho he preguntat al Ramon. De moment, sempre em diu que n'hi ha, però no ha quedat acreditat. El que sí que hi ha és el que dèiem, ha hagut molt cine i lleidatat, perquè al final fem molt bones coses aquí a casa nostra.
I també hi ha hagut curtmetratges. M'agradaria que fiquem el tall que t'acabo de passar.
Hola, noies. La veritat és que vam estrenar l'últim desig, aquest curtmetratge que he fet l'últim any. El vam estrenar el dissabte dia 11 d'octubre a les u i mitja. Vam fer el passe juntament amb altres curtmetratges de fantasia, animació, de caire infantil.
I després es farà un altre passeig de mà, justament, a les dues i mitja també, o sigui que si esteu a temps d'anar-hi, doncs us animo a que aneu. I la veritat és que va ser una experiència molt màgica, molt emotiva. La veritat, em agrada molt poder ensenyar-li al curt que el pogués veure gent que no era del meu cercle, no?
i veure les reaccions una mica, els nens molt atrapats per la màgia, per la fada i la nena i tal, i la bruixa que apareixen en el curt, i alguns pares o avis una mica emocionats, la veritat, al final. No faig cap espòiler, però sí, va haver-hi una dona que se'm va acostar després i em va dir, ostres, que maco, que emotiu, que això t'omple i et fa donar-li sentit al que fas, no?
Doncs això ha sigut una mica l'experiència per Sitges, després he fet altres coses, per altres projectes i reunions i tal, que a veure què hem de parlar al futur. Potser alguna coseta gravarem per Lleida i ja en parlarem. Doncs Renoiars, moltes gràcies una vegada més i un petonet. Espero que vagi tot molt bé. Cuideu-vos.
Això no estava el guió, quina sorpresa. Ah, quina sorpresa. Per la gent que no ho sàpiga, qui és? Qui és la Núria Francisco, Karen? És la Núria Francisco, bueno, excompanya nostra d'aquest programa, que si ho sé t'ha sigut des de fa anys, doncs la temporada passada va estar amb nosaltres. I, a més, la vam tenir la setmana passada o fa dues setmanes, potser? Sí, fa dues setmanes. Sí, fa un parell.
Doncs fa un parell de setmanes que va venir i ens va parlar precisament d'això, que ella també estaria al festival de Sitges i hem volgut saber una mica com li ha anat aquesta estrena al festival i però que sembla bé, no? També hem pogut fer una mica de contactes en general, perquè suposo que aquest festival també serveix molt per això, per anar a veure gent, a parlar amb gent i a veure quines sinergies es poden crear per crear nous productes. Sobretot Lleida Tans, perquè escolta, ho que ha dit, que potser venia per aquí Terres Lleida Tans a gravar, eh?
Jo crec que era per fer el migmetratge d'aquí a l'oest, que jo em diria que faria. El primer migmetratge, no de l'oest, sinó del món mundial. Fet aquí, a Lleida. Jo crec que serà això. I tindrem a Fran Balanya com a protagonista de la història? No, no, no. Jo darrere les càmeres. Ah, vaja. Bé, pots ser un personatge que parli de tu, però no cal que surtis, Fran. Ah, això em sembla bé.
Ah, aquest sí? El típic guapo protagonista, vols dir, no? No, no. Sí, exacte, que t'empineix perfectament. Exactament, exactament. O el típic personatge que no apareix mai, però sempre com la Constance, saps? On està el Fran? On està el Fran? Doncs en directe, com ara. Pràcticament 3 o 3 quarts de 5 de la tarda en directe, com vols que sigui. Fasso de trobar-me. Va, canalla, seguim! Vinga, seguim, seguim, seguim. Ara anem una mica, obrim espectre, no ens quedem a Lleida, parlem una miqueta de què més ha passat en aquest
en aquest Festival de Cinema del Terror de Sitges. Tenim que el popular actor Benedict Cumberbatch ha rebut el Premi a Màquina del Temps al Festival de Sitges. L'actriu Carmen Maura i els directors Terry Gilliam, Peter Chan i Joe Dante van rebre el Gran Premi Honorífic i també tenen el Premi de la Màquina del Temps.
William Fisner, Enzo G. Castellari, Ben Whitley i Sean S. Conegam, el legendari director i productor de la saga Viernes 13, que suposa que aquestes sí que són, eh? Sí que sabem quina és. Va, en guany, els festivals s'estan duent a terme, s'estan duent, ho diem en present, perquè és això, eh? Vull dir, encara teniu dos dies per anar a veure i avui encara a la tarda també, és una mica més just, però bueno, si sou de per allí prop i si no també hi podeu passar.
s'estan duent a terme a l'Auditori Melià de Sitges, a la Sala Tramuntana, a la Sala Levant, al Cines Casino Prado de Sitges, a l'Escorxador i al Centre Cultural i Centre Cultural Miramar, en aquest cas. I per si encara no heu vingut, no heu anat, voleu anar aquest cap de setmana, doncs us diem que les entrades es poden comprar per 11 euros, tant online com a la guixeta, a la taquilla del festival, que estan a l'Auditori Melià o a la Sala Tramuntana.
Recomanem des del festival que reserveu a mantelació els passis, sobretot amb caps de setmana perquè, clar, les sessions... Que no feu el viatge sense el passi, que si no el que potser fareu és passejar per Sitges, que és molt bonic, però no és el millor dia perquè està tot a...
No és el millor dia ni quan hi ha el festival ni quan és Carles Toltes. Allò és impossible. I això, i que hi ha transport públic també per anar fins als sitges i tot superben comunicat. Sí, els trens en aquest país funcionen superbé.
Bueno, això és una història, però el comunicat està a l'arriba d'arribi i a l'arriba d'arriba. Què passa? Si volen que a la ràdio no tenen la ironia, què rius, Maria? Visc a Rodalies. Visc a Rodalies, no visc a Rodalies. Jo estava pensant, no sé si us recordaré, la temporada passada del mes o és d'aquest podcast que tenim, que poden recuperar els oients aquí a l'es.cat i a Spotify, doncs vam posar una cançó... Efectivament.
Vam escoltar una cançó bastant explícita, entornar l'amor, diguem-ne, cap a la marca que gestiona els trocarrils. I, de fet, en aquesta mateixa secció vam sofrir els problemes, també. Exacte, sí. Amb el director del Festival Pla. Aquest rencor no és pas gratuït, però... En fi, no som els més afectats, també, diguem-ho, respecte a altres...
Tornem a Sitges i tornem a Lleida, no, Júlia? Sí, ara sí que tornem a Lleida perquè avui, com ja hem comentat, parlant amb el Ramon Boixaca, també hem pogut saber que dues localitzacions lleidatanes han estat visitades per set professionals del sector audiovisual internacional, provinents de la Shooting Locations Marketplace. Que sigui Jujo de Tronos 2.
Dos o tres. Doncs bé, Boixaca ha explicat que aquests professionals han visitat Caltrepat de Tàrrega i Mirau. Escoltem-ho.
el Shooting Location Marketplace de Valladolid, que es fa al mateix temps que la Seminxi, i que és el mercat de l'Obetzo dels més importants d'Espanya i dels més importants d'Europa, que venen a veure dos espais de casa nostra, venen a veure Cal Trepat i el municipi de Quimerà, específicament, diguéssim, per conèixer aquesta part de Catalunya. Això es fa en col·laboració amb la Catalunya Film Commission,
portar aquests localitzadors internacionals a veure aquests espais de Lleida i després seguiran recorregut la resta de Catalunya Una pregunta que sembrarà broma però que de veritat que és seriosa Si triem que altre part i hi va algú vosaltres ja heu anat
Sí, vam estar-hi, crec, no? Jo almenys vaig estar amb una qüestió d'on... Jo hi vaig anar abans que obrissin. Llavors, allò de que s'atura el temps, que hem comentat que entres, i dius, uau, aquí es va tancar la porta, literalment, i va quedar-ho així, no? Clar, si va... A mi em van dir, però s'hi heu preguntat, si hi heu anat...
que aquesta era la vocació de mantenir-se quan s'obrís l'espai, no? Per tant, això se manté. Clar, però si ve el cine, que te la lia parda, perquè ho desmuntes tot, ho mous tot i tal, pots esperar aquesta essència de la sensació que tot està parat al temps. Si van també és per veure si els encaixen la pel·lícula que volem fer. No, però per molt que encaixis...
Farem un plan aquí amb un travelling i has de posar unes vies pel travelling i aquestes coses. Has d'apartar que moure catxarros. Si mous, perds la màgia? Jo crec que amb les energies. Jo crec que no, perquè al final jo crec que el trepat algú ho porta, sigui l'Ajuntament o sigui qui sigui. Llavors, en aquest cas, tu pots dir aquest material no es pot moure per a res o si aquest material s'ha de moure,
Fiquem una cinta aquí al terra perquè després, a l'hora de posar-ho, tornis a posar-ho absolutament igual. La teoria és molt bonica, però hi ha només il·luminació. Si vols et passa el contacte del Ramon i li preguntes. Truquem-lo ara. Sí, ara mateix. Deixa acabar la Júlia, pobre, que volia acabar.
Sí, perquè és que, de fet, no només han visitat aquestes terres avui, que han estat fins a tres hores per aquí, sinó que els productors i experts en localitzacions han continuat amb el seu tour per altres zones de Catalunya, com ens ha explicat.
doncs fem això, fem aquests family trips, aquests viatges de familiarització amb els espais, perquè els locators coneguin espais que puguin encaixar amb projectes que tenen en cartera, no? Per tant, tenim aquests set locators internacionals, tenim la Laia Guixader, que és la responsable de Catalunya Film Commission, que els acompanya des de Valladolid, des del Shooting Location de Madrid de Valladolid, i tenim també una representant del Shooting Location, que ve acompanyar Rosa a la resta de viatges a Catalunya, no?
I Bochaca ha destacat la figura dels localitzadors, que a mi personalment em sembla com super difícil ser localitzador. O sigui, com anar visitant els llocs i dir, vale, és aquest, perfecte. O sigui, t'ho has d'imaginar superbé i a mi això em costa molt.
I llavors crec que també té moltíssima importància en la producció de les pel·lícules. Totalment, totalment. Per moltes coses. Sí, sí, sí. I de fet... Clar, i de fet jo suposo que també és una feina que col·laboren amb direcció i amb guió, etc. És una feina bàsica, tens un catàleg, no només t'ha d'agradar l'espai i el lloc, sinó que ha d'haver de ser accessible, has de tenir permisos, has de comptar... O sigui, has d'enquadrar moltíssimes coses. D'aquí pugui aterrar tota la logística...
que no tenen trinçons exteriors que et perjudiquin i els tinguis controlats, encara que el lloc sigui meravellós i tot, si tens segons què t'han a prop... És a dir, és tot un món, les localitzacions. Jo les he sofert, eh? Jo he fet localitzacions. El xinó, per això ho dius. Per això les defenso. Sí, al final cadascú del seu rol i cadascú... Al final, Sade, tenir en compte, que també ens ho diuen tots els que venen aquí a fer entrevistes amb nosaltres,
que la feina d'una pel·lícula no es queda amb un director, un guionista i els actors. Vull dir, hi ha moltíssimes peces per darrere que a vegades no es veuen tant com hauria de ser i que són crucials perquè una pel·lícula funcioni. A part dels efectes especials, parles de localitzacions, parles de la llum, parles del so... Vull dir, és que és tan veient com agafar una càmera i intentar ficar amb una llum, amb un contrallum, i el director ho vol així, doncs el de la llum ho ha de fer bé. Vull dir...
Si el pla no és aquell, el pla no és aquell. Hi ha moltíssima gent darrere d'aquestes, i ja no només parlant de grans produccions, curtmetratges, també porten molta feina i molta gent que hi ha darrere, que a vegades és una única persona, que també ens ho diuen, és una única persona que fa 3 o 4 feines alhora. Vull dir que és important i s'han de valorar totes aquestes feines que fan dins del món del cinema.
Clar. Sí, i tant. No, i també anava a dir això, que al cap i a la fi, l'interessant també en el cas de Ponent i Acció no és que al final estan descobrint escenaris o paisatges o punts del nostre territori i que no deixa de ser també una cosa que també ens comenten, oi, noies, molts dels que venen aquí, de ficar a Ponent, en aquest cas, dintre del sector. Sí.
i que ho dèiem al Camp de Juneda, quan hi havia el festival rural, que recordo que els preguntava si aquesta és una de les fortaleses, jo m'hi vaig trobar, que com que no estem avesats al Munt del Cine, a Barcelona munten un rodatge i la gent està farta de què t'ha dit al carrer, de què tal. Aquí la gent és tot el contrari, necessitaríem això, això, això... Tu vas allò a plorar, que dic jo, a demanar, i diuen, ah, no, si voneu el pavelló tres dies, tres dies, no un. Si inciteu que us ajudin les dones ja us fan el menjar.
o els no sé què, o els... Clar, i és una altra manera de treballar, que això també és superimportant, superimportant, per costos, per mal de caps, i per un munt d'històries. Tothom hauria de viure un rodatge, amb un dia suficient, però viure un dia de rodatge i un dia previ de preparar allà un rodatge, que també, com deia la Karen, és prou important. Ens queda... No, un minutet, alguna coseta més?
Superràpid, si vols. El dissabte va morir l'actriu Diane Keaton. Suposo que la coneixerà tothom. Bueno, si no, suposo que tothom la coneixerà, que és guanyadora d'Oscar, etc. Vull dir, no cal que faci el seu currículum.
Després, que Marisels serà una pel·li, la podreu anar a veure als cines a partir del 28 de novembre. Què més? Que hi haurà una seqüela de Peaky Blinders, una nova generació de Peaky Blinders faran sèrie. Això sí, arribarà encara més tard que la pel·lícula on sortirà el guapíssim Tomás.
Ja l'he vist bavejar mentre jo pensava. Però és que és una realitat Fran, és una realitat. He mirat tantes vegades aquesta sèrie però és que cada vegada em troba més guapo. Vull dir, és igual, és el que hi ha. Hi haurà pel·lícula. També falta força que arribi, eh? Però els fans que som de Biggie Blanders que sapigueu que tindrem nova sèrie i nova pel·lícula. I també hi haurà Ocean's 14 amb Brad Pittman, Damon, Julia Roberts, tot l'elenco...
I George Clooney, evidentment, ho ha confirmat ell mateix i hi estarà. I des d'ahí també es pot veure Culpa Nuestra, que és la que tanca la trilogia de Culpa Mia, a Prime Video. Ja es va...
Es va estrenar ahir i ja la podeu veure. Doncs fantàstic el resum, eh? Sí, sí, ho ha clavat la Karen. Ho ha clavat. Proposta, pel dia que no tinguem res, a part dels milimetratges, fer les vostres dos-tre pel·lícules preferides de Netflix, de Prime Video, perquè així els que no ens agrada triar us farem cas. Ah, d'acord. Oh, molt bé. Us sembla bé? Sí, vinga. Agafem el guante.
Vinga, va, doncs ja us he donat feina, a la Carina, a la Júlia i a la Maria, que us agraïm aquesta secció. També el tècnic, com sempre, l'Abel, que què faríem? I els seus botonets. Fem aquest descans, re de bo a la vida. I tornem dintre 6 minutets. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda... La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat...