Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Santor, anem-hi! Iniciem aquesta segona hora quan tenim 10 graus a trem i al Guaire. On ens trobem a Lleida, al Picard, Rosselló, a Gramunt, Mollerussa, al Menar, al Farràs, Alvesa i Torreferrera. I amb les temperatures explicades enfilem ja aquesta, no última hora del programa d'avui, no última hora de setmana, sinó Maria Gateau del...
Llàstima. Oh, 2025. Ara, ara, ara. M'ha censurat l'Ivan, eh? Sempre ho fa això, com és l'Ivan Un Sol, que segueix amb nosaltres. Igual que, com dèiem, ho fa la Karen, que de fet és la que m'anerà. Karen Alfonso, que ens ha preparat els Jocs i Coses. La Júlia García segueix aquí. I també hi era, perquè hem vingut una estona gràcies a ell, la Renaud Vilac. Que ja m'han explicat que no ha estat per culpa meva. Sóc el putximbol d'esta grupa. Ai, pobre.
M'ha de dir, Ivan. No, és que has dit, has dit, no sé si us podré ajudar, no sé si us podré ajudar, no m'he de dir això. Ja, Déu. Però després ho hem escoltat, eh? Ja m'ho han dit, ja m'ho han dit, estic al cas. Tot bé, tot, tot. Ara me faltaria, ja.
És que jo l'he vist a fora amb aquest tram de 6 minutets i diu, hola Fran, què tal dic? Això vol dir que no ens has escoltat, perquè no ens has dit què tal cabrons, saps? Això vol dir que no ens estàs escoltant. En fi, fes l'apunt, Karen Alfonso. Què anem a fer?
Hola, bones tardes. Sí, avui tenim una hora per davant, gairebé 14 pàgines de Drive i 14 pàgines de Drive plenes de jocs. En aquest cas porto molts jocs. No sé si donarà temps a fer-los tots, no, si, no ho sé, mena l'hora d'inventar sobre la marxa, tot veurà.
Però bé, evidentment patrocinat per el nostre gran amic i fiel aliado, ChatGPT. Jo per un moment he flipat, he pensat, tenim esponsos? Jo pensava en una altra ampolla d'oli, que aquesta darrera guanyo. No, no, no. Algun dia Chat potser ens donar algun premi, però de moment no.
No és aquest cas. Vinga, som-hi amb el primer joc, no? Vull dir, ja no cal demanar-nos més. Hi haurà una mica de tot, eh? Vull dir, m'he anat inventant coses sobre la marxa i aquí la qüestió de riure i passar-s'ho bé, com sempre, en aquesta última hora que tenim de... Si mola, serà greixerà tu, si no, serà culpa del xatgepetent.
Exactament. Molt bé, Fran. Va, el primer joc que tinc es diu Veritat o Tio. I és aquest que potser és l'únic que sabeu, perquè justament aquesta setmana us he anat demanant que sí. Us he anat demanant que em donéssiu frases de quines eren veritat i falses. En aquest cas, doncs... Però has dit Karen Tio, eh? No Tio.
Tío, tío, tío. Vale, vale, és que havia entès tío i llavors he flipat. Digo, espera, que ara això... El tío loco. No, en aquest cas. Va, calla. Va. Fàcil, dinàmica, que ja us haureu... ja ho coneixeu tots, no? Jo dic tres frases, de les quals una d'aquestes és... no és veritat, és falsa. És tío, li direm, vale? Us he de dir quin és el tío. I llavors...
També m'heu d'adivinar de qui són aquestes frases, d'acord? Vinga, som-hi. La primera persona que tinc aquí, jo deixo la primera frase. M'agrada tant preparar dinars de Nadal que aquest any fem a casa nostra el de Nadal i el de Reis. Dos, he presentat les campanades a una cadena de televisió. I tres, he passat un cap d'any a Riviera Maya.
Sabina? Sabina, sí. O Fran, perquè el Fran va dir que també va presentar una... Dos de veritat i una falsa, no? Sí. Jo diria que el Fran, eh?
És el Fran, la falsa és la dels dinars de Nadal, clarament. Sí, però la de Riviera Maya, llavors, sí que és veritat. Home, pot ser, pot ser, per què no? Un cap d'any a Riviera Maya. Però són periodistes, Ivan, i no... Home, la del... Això ho vas dir l'altre dia, lo que vas presentar, lo que vas presentar unes campanades. Que no soc jo, home. Bueno, no ho sé. Focalitza-ho molt ràpidament, us deixeu-ho de seguida. Jo diria que sí. Evidentment.
Vinga, va, doncs, no, és la Sabina. Ooooooh! És la Sabina que també ha presentat campanades a una cadena de televisió, també és cert que ho ha fet, i el que no ha fet és fer un cap d'any a Riviera Maya. De moment, encara no... Ara, com sortir un altre dient que va presentar les campanades, sabés que seràs tu. Ha, ha, ha.
Mira, ara tenim una persona que m'ho va fer a la inversa perquè va decidir fer-ho així ell. Espera que ara en un moment perquè ara quan ha dit això l'Ivan, el Fran ha agafat el seu... ha ficat cara rara i ha agafat el seu mòbil i jo crec que no se'n recorda del que et va dir.
Ha fet com en pla, a veure, a veure què vaig dir jo, vaig dir lo de les campanades també. Ja sortirà. Jo ho faig tot perfecte, que no em coneixeu. Ja sortirà, ja sortirà. I ara et respondrà el guatxa amb antena. Va, això, hi ha una persona que va ficar dues falses i una veritat. O sigui, ho ha fet al revés ell o ella.
Arnau, claríssim. Arnau, segur. És l'Arnau, segur. I la seva returca independent on sempre viatge el nostre geògraf. Doncs mira, no soc jo. Ja ho dic. Sí, sí, amb una compensació. Si us lleixo les frases potser podeu adevinar d'aquí. Vinga. Fa 20 anys, com a mínim, que no menja raïm.
En cada menjada familiar d'aquestes festes nadalenques porta un jersei nadalenc diferent i la decoració nadalenca del seu menjador de casa sempre sorprèn en positiu, imaginatiu i bonic que és.
Ui, li diré a Sabina. La Txell. Jo la Txell, no? La Txell. Penseu que són dos falses, una veritat. Clar. A veure, a veure, torna-vos a dir. Torna a repetir, sí, la primera. Sí, torno. 20 anys que no menja raïm, sempre porta un jersey nadalent diferent a cada dinar i de cor a la casa tota imaginada i bonica i queda superbé.
L'Ivan? Jo crec la Txell, però dels jerseis, perquè els altres dos són falses. Però el del jersei ella ho ha dit en algun moment. A mi és que no em sona, això. A veure, quan hem parlat dels jerseis i tot... No? Una cosa a l'altra o l'altra. Vull dir... L'Ivan, l'Ivan, l'Ivan. A veure, dos falses són, no?
Dos falses, de veritat. A mi és que el jersey de l'Ivan me sona, però potser m'estic equivocant molt fort.
No? No ho sé. A veure, va, vinga, ja. No, jo no m'he equivocat. No, jo no m'he equivocat. Jo vaig llegir bé el que s'havia de fer. Va, doncs qui no vaig llegir bé el que havia de fer era, un redobre de tambors, el senyor Francesc Balanyà, evidentment. Ah! Llavors, és una del G7, tu! Que m'està dient ara per WhatsApp, però no era així? Ah! Ah!
Com a dirigir l'atenció cap a mi, eh? No, no, no, cap a mi! Que despistat! Ha de haver estat l'Ivan, sí, sí. Però quina és la veritat? Us heu menjat, eh, amb patates? La que no menja raïm, des de fa 20 anys. Aquesta és la certa. És que ho has fet molt bé, Frank, ho has fet molt bé, has jugat molt bé. Menys la de respondre i fer-les, o sigui, les... Però bona no posar-les. Vinga, va, anem amb la cua en persona. Més?
Ara ja tot el demés és correcte, de veritat una falsa. En aquest cas. Va, els últims anys he fet jo el tortell de reis des de zero. Tot i celebrar-ho a les Espanyes, a casa meva s'ha cagat el tio religiosament cada any mentre érem nens. I m'encanta la fruita confitada i soc conscient que potser soc l'única persona menor de 60 anys a qui li agrada. L'Ivan, l'Ivan, el de les Espanyes. Crec que és el grau.
Jo crec que es li van anar a dir, perquè tu també havies voltat per les Espanyes, que crec que ens havies dit que havies voltat per les Espanyes, i també és torteig de reix, personal de gastronomia, però l'Ivan, l'Ivan dient l'Arnau, jo crec que és l'Ivan. Em pot ser tu, Arnau? Estàs fent l'estratègia del Fran, és ràpidament entrar a matar, eh? No, no. Sí, sí, jo ho dic per l'Arnau. Tu, Júlia, què veus? Júlia, un gatau, o Fran. Ai, o Fran, l'Ivan. Jo anava a dir, l'Ivan.
I quina és mentira. Sí, el ibal tragués el ibal, és el ibal. Si és el ibal, la del torteig. És el ibal.
La del tortell és la que se suposa que és mentida. O la... Espera, què ha dit del tortell? Se m'ha oblidat. Que la que ha dit de zero. Els últims anys. És l'Ivan, és l'Ivan. Sí, crec que la fruita confitada passava un cop que ell agradava molt. Sí, em sembla. Ens quedava amb l'Ivan. Sí, jo em quedo amb l'Ivan. Sí, ens quedava amb l'Ivan. Sí, és l'Ivan, desveig a tu mateix. Sí, soy, sí, soy. I la que és veritat és, a veure...
La que és mentida, la que és mentida. Ivan, quina és? La que és mentida és, òbviament, la de la fruita confitada. No li agrada ningú la de la fruita confitada. Mon pare sí, però... I no tens i xandall. Però fruita confitada inclou les... Cerezas, cireres. Inclou les cireres, que ara són les guindes en castellà, que no sé com es diuen en català. Suposo que cireres confitades. La cirereta.
I el que porta per sobre, evidentment, la porqueria que porta per sobre el tortell de rell. Home, què són aquells quadrats de color verd? En principi és pinya, crec. Jo havia sentit que era meló. Verda, verda, però verda, verda. Verda del color de la gespa. Verda i taronja.
I vermella... Una mica radioactiu, colló radioactiu, també. Sí, sí, sí. Doncs ja, va, següent. La següent persona diu... Sempre hi ha el cunyat, sí, cunyat, no cunyada, que se posa piripi al sopàs i comença a cantar Nadales. Dos, al meu nebot no li agraden les gambes i mai ho he entès. És l'únic que no les menja. Això sí, el pernil sí, que se'l menja... A mi. I mai surt el tema dels fills o de les parelles en cas de no tenir-ne.
La Maria. Ja la posició corporal que té. Però ara tinc curiositat per saber quina és la de mentida. L'última no. La primera.
L'última, l'última és mentira. L'última no. És la Maria amb l'última. Sí, sí. Clar, i li diuen dir... Què, Maria? Pa' quan? Clar, clar. I a la niña pa quan? Clar, ha dit que és la falsa. Anava a dir, quina família tan conscient del drama dels joves i totes aquestes coses, no? Que no volia fer a preguntar, a furlar. El bo és que si no és a mi, és a un altre... A algun nebot o neboda, de si té parella o no, de si tal i qual. És a dir, que algú, en algun moment...
diu alguna cosa d'això. I el del cunyat és veritat. I com se passa? Pode ser divertit, no? No te unes.
No. Jo faig palmades. I ja està. Arrasca l'ampolla d'anís. D'anís del mono, eh? Del trepador. Això ho fa la meva parella, l'Oriol, que ell té molt bon ritme i llavors ho faig. Oh, espineta. Després d'haver-se injerit el que havia dintre o ja porta l'ampolla? No, ho fa normalment. No, però l'anís agrada també. A mesura va baixant així i agafa diferents notes musicals.
Clar, clar, el timbre és totalment diferent. Vas jugant amb el sop. I de fet segur que l'he d'aquí. No és alcoholisme, és jugant amb... Sóc musicòleg. No sóc alcohòleg, sóc musicòleg. Una abraçada des d'aquella del model. Anem a veure si les següents afirmacions són del musicòleg o no. En aquest cas, va. La 1. Els caps d'anys i el celebro en xandall i amb molta dignitat.
Dos, sempre dic que passo de les llums de Nadal, però acabo fent la ruta per veure-les. Tres, he celebrat un cap d'any fent tres vegades el raïm. Perdoneu. Tres vegades el raïm? Júlia, quines coses més rares que fas. O l'Arnau, eh?
La Karen també participa? Home! No, no, no, no participo. La Karen també participo, perquè prota feina de fer tan fels claustres com a pensar-me jo no. Home, l'Arnau, l'Arnau m'hi pega amb això de les tres raïms. Les tres vegades, no? Sí, sí, sí. Perquè és la Júlia. És la Júlia. No, perquè... No, no, no, no. Mil per cent, mil per cent. Pots respirar, Arnau. Respira tranquil·líssim. Arnau, si no soc jo, ets tu. Respira tranquil·l... No, queda la Chei. Va, quina és la mentira?
Però si jo no sóc, que no és la meua! Igual, qui sigui, quina penso que és! Digueu què és, la mentida bé! És que no me'n recordo de les altres, no me'n recordo de les altres. Que sempre mire les llums de Nadal o que tres vegades és el raïm? És l'Arnau i la primera. Les llums de Nadal és mentida, crec jo. Però tu qui dius què és? És l'Arnau, és l'Arnau. Arnau. Doncs mira, Maria, s'ha acertat una, però l'altra no. Ai, que és Nadal! Sí que és la gent, però és de la Júlia! Aaaaah! Ho ha dit el Fran primer i ningú li ha fet casa.
És que ho he fet molt bé. Ho he fet superbé. Però vas fulleteada de xandala conjunt o no, Júlia? Perquè no, no, en plan rotllo pijama perquè ho fem a una masia amb els amics i fa molt de fred. Llavors ho fem amb xandala.
I lo de, sisplau, explicar-ho dels raïms tres cops. Vull dir, què vau veure? Les d'Austràlia, les d'Espanya i els Futs Units. Estàs amb un avió volant. Això te n'ho va dir, ja. Per diferents fosors d'horaris, clar. Sí, vaig sortir d'Argentina i llavors vaig fer les d'Argentina, les de Londres, que feia Mascala, i les d'Espanya. Expressament, això. Això va ser expressament.
No, era més econòmic el vol del 31 de desembre, perquè ningú vol volar al cap d'any. I menys de festote, no? Sí, sí. Ens va cridar molt l'atenció, perquè som escandalosos i érem com 8 o 9 persones, en plan, tota la família. I ens vam fotre una bronca...
Em van cridant. Home, els pobres desgraciats que saben que han anat a treballar el dia de cap d'any per culpa d'aquests 4 metats, m'explico, jo també estaria enfadant amb vosaltres encara que no la liéssim. Sí, home, si te penses que si no viatgin ells no se'l tenen els vols. Bueno, no ho sé, vamos. O sigui, treballar ha de treballar igual. Sí, sí, sí. Clar, més divertit. Més fantasia, no sé. No els hi va agradar, no els hi va agradar. És que jo fins i tot em pensava que era una cosa de l'avió, de la circulació. Acaba no els van convidar, no, Bec?
No, van posar llums a l'hora de Londres, en pla llumetes i colors, però res, la gent va aplaudir i ja està. I nosaltres, clar, ho vam celebrar bé, doncs amb raïm, vam treure raïm i vam fer el raïm allà a l'avió. Que guai. Perdona, Arnau, que t'he tallat. No, no, només anem a dir que m'ha semblat curiós perquè, clar, de Londres a Espanya només hi ha una hora, és a dir, vas dur... Era de Buenos Aires, era de Buenos Aires a Londres i després de Londres a Barcelona. Llavors vam fer les tres.
Però justíssima, eh? Sí, sí. Sí, sí, però va ser Londres i Espanya amb una hora de diferència. Però ho van celebrar dues vegades, com toca. Poca gent ho pot dir, això. Però està molt bé, és molt guai. Sí, sí, és que és molt guai. Vinga, va, seguim. Següent persona.
1. Mai acabava els deures de Nadal i més d'un cop m'havien castigat perquè jo justificava que estava al meu poble i que per les vacances no tenia per què fer deures. 2. Des de ben petit he estat molt aficionat al futbol i amb 6 anys li vaig preguntar al rei negre si em podia presentar el Samuel Etó. El rei va riure moltíssim. El meu pare em va castigar sense cavalcada de reis per pegar amb el bastó del tio el meu germà petit.
Home, l'Arnau, està clar, no? Només queda bé. Sí, però les tres tenen bastant de... Ja. Però pot ser pegat. Jo no crec que l'Arnau pegui a son germà. Sí, amb un tronc de nadal és contundent. I a més, ets nen, ets petit i ets home, vull dir, aquí hi ha entre el cavestrisme. Ah, sí? Ah, vale. Testosterona. Vale, ok. Jo que això del tronc... No entiendo. O sigui, diu que això del tronc és fals. Sí.
No, home, jo... Bueno... No, és tan ben que és veritat, no? Clar, jo... Jo aposto perquè aquesta pot ser una de les de veritat.
El que passa és que les tres me sonen, però clar. Jo diria, Karen, que aquesta del tronc és mentida. És això el que estic dient jo. Que sí, que sí, ja està. Arnau, és mentida que no he pegat a sa germà. Era el germà que em portava malament. Però aquesta anàdota en curiós no ha succeït. Però sí que era el germà que em portava malament. De moment. De moment, de moment. Però sí, sí, sí. Quiero dir que la Txell...
La Txell no ens ha pogut enviar les seves respostes, però ara tenim el nostre cor. Quina es podria haver dit la Txell?
No ho sé. Doncs la de mentira, la de que menja torró de xixona, no? Ah, sí, clar. O que li agrada. Bueno, potser podria enganyar, mai he menjat torró de xixona, o amb alguna d'aquestes, perquè potser sí que n'ha menjat alguna vegada, llavors podria enganyar, trapinyar per allí. No ho sé, podríem... Ja li preguntarem quan tornem, a veure què és el que hauria dit ella. Anem al segon joc? Sí. Anem al segon joc. Parlem ara el títol. Nadal o mentira?
En aquest cas jo us diré afirmacions de la vida del senyor, en aquest cas, no vostres, i llavors me dieu si és veritat o si no és veritat. I aquí també aprenem una miqueta de coses del Nadal i sobretot també la segona part, ja us avisaré, serà d'aquest joc, serà de tradicions nadalenques d'altres països, vale? Som-hi, ho tenim? Som-hi. Vinga, va. El tio originalment no cagava regals, sinó menjava-hi com naps o cebes.
Veritat. Nadal. Nadal, dic jo. Nadal. No digui veritat, veritat. És Nadal. El tio era un ritual lligat a la fertilitat i a l'hivern. Tradicionalment cagava aliments bàsics, menjades, fruits secs i no joguines. Els regals són una evolució moderna. Ara s'ha girat. Ara les coses bàsiques se les fot ell i després caga el regal. Ara anem al revés. Les gammes per nosaltres. Ara ell la mandarina, clar. O la pela, eh? La pela, exacte. Sí.
Vinga, el primer arbre de Nadal es va decorar amb patates. Si és veritat, sisplau, que sigui veritat. És del fallo tècnic, això no és veritat.
Jo estic amb l'Ivan, que és una cosa que confio molt. És la de les espelmes. Sí, sí. Molt bé. Mentira. És mentira, és mentira. Els primers arbres decorats es portaven pomes, espelmes i galetes. Harry Potter decorant amb espelmes. Ja ho vam dir que per això la de les espelmes suposa que no va dur gaire, perquè clar, quan es va començar a la parda... Un més un... Un més un incendi, sí. Va, els Reis Mags no apareixen amb nom propi a la Bíblia.
Correcte, i no parlen ni de quantitat, parlen d'astrònoms i no fiquen ni quants són. Correcte. Oro, incenso, llibre. Sí que en sabeu, no? A veure què et penses, sou professor de religió. Va, la Bíblia només es parla de mags d'Orient, els noms Melcio Gaspar i Bartasar apareixen molt més tard a l'abat mitjana.
En aquest cas. Va saltar. I se cayó, eh? No s'havia dit. No s'havia dit. La cançó Fum, fum, fum, parla originalment d'un incendi. Fals. Fals, fals. O no, eh? Ui, no sé. Quan els pastorets se pensaven que era un incendi, van dir fum, fum, fum, i van trobar-se allà tot el percal. Ah, podria ser, podria ser. Jo dic Nadal. Me la jugo? Sí.
No, es mentira. Lo bonita que era la història. Una sinopsi donada per un molt chatero. És molt chatero. Es una mica... Como los héroes del silencio. No toquis a los héroes del silencio. ¿Cómo que...? Semparsena. Seguim. No, no, no, seguim. Aturem aquí. Entre dos tierras... Yo no tengo la culpa de verte caer. Pero...
A mi m'agraden, a mi m'agraden, eh, Fran? Sí, sí, sí. Jo t'ho he de dir. Sí, a mi també. I Enrique Bomborient Solitari també. També. Ara que és ranchero no, però avança. Perdó, perdó, perdó. No tens dret a parlar de res de música, Arnau. Segueix. Pobre Arnau. Va, el primer calendari d'Advent tenia forma de joc de taula.
Sí? Nadal? No sé. Potser dos falses seguides també entren bé. Sí, sí. La lògica de la Rau, eh? Sempre utilitza. Sí, sempre. Però funciona, eh? Funciona sempre. Sí, sí.
Falsa, falsa. Sí que funciona, sí que funciona, perquè sí, és falsa, és falsa. Els primers que hem vist ben van sorgir a Alemanya, predestant del segle XIX, on les famílies marcaven els dies amb línies de guix a la paret o encenent un espelma diàriament fins a Nadal. I es considera que els primers impresos a mà data del 1851, evolucionant cap al format de 24 caselles amb sorpreses. Ojo! Aquí ho prenem, també.
Vinga, el calendari de vent més car del món costa més d'un milió d'euros i està fet amb joies i rellotges de luxe. Ojo! Nadal, perquè la gent està molt... Sí, sí, sí, segur, segur. Això ha de ser veritat. Parat, encara em semblaria el més car que fos d'un milió d'euros. I tres falses seguides, Arnau. Impossible.
Mira, jo us he de dir que aquí no ho tinc clar, però pel que he trobat i he anat rebusant, i força que vaig rebuscar perquè abans m'interessava saber-ho, és mentira. No són tan cars els calendaris d'advent. O sigui, poden ser cars. Aquest any s'ha fet famós una exclusiva d'un calendari d'advent filmat per Dior, que costa 11.000 euros. I després, el més car que s'ha trobat, o que he trobat jo almenys, és un de Tiffany, que també és de jolleria, que és 150.000 euros.
Déu-n'hi-do. Però això és com un pis, això. Si havia vist una botella d'aigua que valia 60.000 dòlars o alguna cosa així. Tot es pot fer cara en aquesta vida. Des de luego. Però heu vist també els calendaris d'advent que ara fan, per exemple, per mascotes?
Ah, sí, sí, sí. Sí, sí, jo tinc una amiga que ho ha fet aquest any. Però és que és un business superguai, hi ha més mascotes que nens i la gent perd el cul amb aquestes coses. I tant. Lo raro és que haguem tardat tant. Jo me'l vaig veure i vaig pensar, l'has clavat. Amb lo que ens encanta, humanitzar les mascotes és perfecte. Però que ells hi fiquen xutxes. Sí, xutxes de gos, obvio. Bueno, de gos o de gat o sí, sí, però...
Ara, amaga el calendari aquell perquè jo estigui de casa. He de dir, que potser no compleix allò els terminis. Com se'l trobi, ell se'l menja tot. Agafa el xuxus, ho menja i pot fotre l'alf.
Vinga, va, ara ja anem a la part de... ens obrim el món, d'acord? Vinga. Perquè què tenim? A Islàndia hi ha 13 pare-noels diferents. Eh? Arnau. Què, Arnau? Arnau? No tinc constància. Tu i Julià has estat a Islàndia, no?
Ja, però per això t'he llançat a tu la pilota. No ho sé. Jo no he estat mai a Islàndia, tu sí. És veritat. Però no tinc ni idea, ni idea. Home, no vas mirar res? No vas preguntar res? De Pare Noel? No. No, justament no. Llàstima. La propera vegada. Fals.
No, és mentira. Ai, és veritat, és veritat. Ah, és veritat! És veritat, és veritat. Són si diuen yulecats o yulelats i són personatges de folclore irlandès que arriben abans de Nadal. Cadascú amb una personalitat treballa diferent i llavors els donem caramel o els donem cadascú el que vulgui donar-lo a les criatures. Molt bé. En aquest cas. Va, a Japó és tradició menjar pollastre fregit per Nadal.
Sí, cert. No. No? Si jo diria que és cert. Ara no sé si és al Japó, sé que era un país asiàtic. Ah, però que se rebentaven. Em sona més Corea, però que la nit de Cap d'Any, cubo de KFC. Jo diria que és cert.
És correcte, és correcte, sí, sí. Tot és correcte, eh? De KFC. Vull dir, es va popularitzar el 1974 un anunci del KFC i es va popularitzar tant que ara el 23 de desembre, en aquest cas, és típic menjar pollastre fregit del KFC, del Kentucky Fried Chicken. Doncs no és queixareu, Esther, del nivellazo de presentadors que tenim aquí, eh? Tots ells, i la Maria porta la seva simpatia, però no em digueu que no, eh? Que no hi ha un nivellazo brutal.
Doncs Déu-n'hi-do, a més també, clar, no te demanes un café sense demanar-te una Coca-Cola, vull dir que aquí també és un dos per un, no? Perquè la Coca-Cola també és un símbol del Nadal. I un gelat, possiblement, també, després. Bueno, jo ja no ho sé tant, però... A mi l'hivern el gelat com que no m'entra, no sé. Ah, jo soc d'aquells que no fa falta que el clima sigui d'una banda o d'altra per menjar gelat.
Això ho digue-li a les botigues de gelat, que ara venen només torrons. Però sí, pobres. Vinga, el Port de Sidney acull una de les celebracions de cap d'any més multitudinàries del món.
Correcte, perquè és la primera. Sí, tot i que teòricament Nova Zelanda encara està més cap alers. Sí, per tots ja la foto que tenim és amb el Pena i tot el rotllo. Sí, sí. Correcte, sí. No cal que us expliqui res perquè sí, ja ho sabeu. Amb el 31 de desembre... He sigut el primer home a celebrar l'any 2026 i me pago la pasta. No deixes parlar de Karen. Ah, no, no. Ja parlo prou. Ja parlo prou. Ja parlo prou.
Sí, tens raó, en aquest cas, és això, un munt de focs d'artifici i que es gasta la pasta, sí. A Noruega, la vigília de Nadal es costuma a amagar les escombres perquè es creu que les bruixes podrien robar-les per volar.
Això és cert. A mi em sona, però no sé si és per aquesta celebració. Exacte. No sé si totes les dades són concretes, però a mi aquesta tradició me sona. A mi també. Correcte. A Noruega, el 24 de desembre, moltes famílies amaguen les escombres com a tradició. L'origen és antic. Es creia que les bruixes sortien a volar aquella nit i si trobaven escombres les podrien utilitzar. És una manera folclòrica de barrejar superstició i celebració nadalenca. Ah, molt bé. Que bé.
Anem-nos-en cap a Sud-amèrica. A Mèxic es fa pinyates en forma d'estrella que simbolitzen la fe i l'esperança. Veritat. Porten moltes veritats, eh? Sí, però tampoc aporte gaire aquesta informació. Deu ser un si tonto i ja està. És algo simpàtico, si no ens fa gràcia, pues sí. Fa gràcia, les pinyates d'estrella? Suposo. Que sé...
Sí, és correcte, és veritat. És veritat, Karen. Ara és falsa, segur. L'estàs comptant, Arnau? Segur. Portem quatre? Per estadística, ara han de venir ja, en algun moment han de venir les falses. Ni queden, ni queden, una, dos, tres, quatre. Ni queden quatre. Quatre, eh? Vinga. Ni queden quatre. Va, us dono l'explicació. Vinga.
Es fa durant les posades que representen el viatge de Maria i Josep buscant allotjament abans del naixement de Jesús. Les pinyates en forma d'estrella són tradicionals i simbolitzen els set pecats capitals que es practiquen. Ens ho intenten trencar com a acte de fe de celebració festiva. Pecà no està bé. Vinga, anem-nos a escapar...
La Vela Itàlia. La versió nadalenca del Panoel. La Itàlia és una bruixa vella, vella amb... no bonita, sinó amb V baixa, exacte, i amable, anomenada la Vefana, que deixa dolços els nens bons i carbó als nens que es porten malament la nit del 5 de gener.
La befana, sí, claro. La befana. Ja ho has dit tu, vull dir que sí, sí, sí, és correcte. Cadascú té les seves tradicions, si us hi fixeu, cadascú té els seus... Uns tenen elfos, els altres tenen bruges, els altres tenen... No sé. Nosaltres tenim els reis. Los reixos. Los reixos. Ah, i molt tenen el arnau. Sí.
Jo he fet de reimag, eh? Jo he fet de reimag, eh? Quatre cops, eh? Eh, quin, de quin? Ajuntament de Lleida, jo vull fer de reimag. He fet, pregunta, pintat de betún o no? Eh, tres de negre i un de... Arnau. Eh, però és que, però és que fa dos dies, eh? Que d'això, que fa dos dies ens feia tots gràcia.
No, no, ni fa dos dies, a dia d'avui encara hi ha ajuntaments que ho fan i a l'ofensiva amb llavis molt gruixots i coses d'aquestes. Després hi ha la Carmela, la de Madrid, que era personatge mitològic, no? Aquell de Copèrnico, Copèrnico. No, no, diu Colau, Colau, diu, no, que soy Copèrnico. Després també tenim el velem aquell de la Colau. Què li deia?
És que no sé de què parleu ara mateix. Sí, és un vídeo molt viral. Que era Copernico el rei mag i no li vam saber com Cristóbal Colón. I fins a la Karen i la Jules s'han quedat callades. M'ho faig, no m'ho faig. Ah, d'acord. Que soy Copernico! La cavalcata de Manuela, home! No sé de què parleu, la veritat. Jo tampoc, jo tampoc. Ja ho buscarem, després ens ho passeu per... Sí, ja ho passeu. Ves buscar l'audio perquè això és història vida.
Vinga, va, tornen cap a Mèxic de mentres. Vinga. Perquè el 23 de desembre a Mèxic és tradició llançar ràvecs tallats al cel com a sort eligi per a treure bona sort durant l'any nou. Fals. Veu una falsa, no? Fals. Fals. Sí, toque fals. Toca una falsa. És una falsa. Sóc que us he ajudat, eh? Perquè estàvem aquí pitjant massa. No cal perdre el temps. Portem quatre de sis...
Però sí que és veritat que tenen tradició amb els ràbecs, eh, aquests? Vull dir, tota la nit del ràbec el que fan és tallar-los, o sigui, els detallen un munt, com si tallessin... Com figuretes o alguna cosa. Sí, tallen ràbecs per exposar-los i decorar-los als sopas de Nadal. No els llacen al cel, però sí que fan figuretes. I aquí també. Aquí fa molts anys que ho fem també.
Per cap d'any acaba i sempre veus que hi ha una ràbia que acaben tallant la Guàrdia Civil al cas de 3 o 4 dies. El humor. Correcte, correcte. D'aquí, Fran, al Club de la Comèdia. Mai t'has pensat de fer un xou i portar-lo per aig? Allò són a València, falta-se, perquè tot són a València, no? Qui ha passat reis, siguen a un, els de la ràbia... Em fa molta gràcia, em fa molta gràcia.
La policia ha decidido no entrar para no empeorrar las cosas. El humorista Goyo Jiménez deye que aquestes rabes només les pot deixar la OTAN. Monolex, monolex. Venga, va, anem a la penúltima. A Caracas, Venezuela, la gent va patinant a la misa de Nadal.
No, home. Bueno, patinant, però no sobre els llars. Sobre els rodes. Sobre els rodes, clar. Bueno, depèn de los gelats que estigui en els carrers, no? O de Caracas. No ho sé. Home, Caracas és carib. És quasi carib. Però quasi no sobre hockey hi ha. Hi ha poc hockey a Venezuela. Què? No hi ha res. Jo diria que fals. Jo crec que també. Fals, fals. Jo diria que fals també, sí. Fals, fals.
Doncs no, és veritat. És veritat, és veritat. Sí, sí, se li diuen les patinates, que constitueixen una llarga tradició de l'època durant l'any a tot Caracas, la capital del país, on es tanquen avingudes senceres perquè els feligresos puguin arribar patinant a la missa de Nadal. A moltes zones de la ciutat no hi poden circular vehicles fins a les 8. A més, en anar-se'n a dormir la nit de Nadal, els nens es lliguen l'extrem d'un cordell al dit del peu,
per la finestra, l'endemà els patinadors passen per allà i els poden, bé, fan coses. I el cura també va, o el mossèn, perdó, també va amb patins? Potser sí. Home, si està la població tan envellida com aquí...
Seria arriscar. Jo és que no estarà més joven segur. De fet jo m'he imaginat pel·li d'aquestes dels anys 50-60 dels Estats Units, les noies aquestes que anàvem a servir als restaurants aquests dels cotxes. Els macautos. Exacte. Algo així però amb missa. Em va passar el plateret. Sí, algú així. Perdó. Que guai.
Vinga, va, l'última. També seguim a Sud-amèrica. A Buenos Aires, en aquest cas, ens n'anem perquè és tradició regalar roba interior de color rosa per Nadal com a símbol d'alegria, fertilitat i bon auguri per l'any nou.
La Júlia va estar a Buenos Aires per Nadal. Sí, sí. Tampoc te vas a enterar de res. No se m'ha enterar. No, a mi no em va regalar roba interior ningú. Perdona, pas allà, pel carrer, Fran. Seria raro que ho sapigués. Faria raro, sí. Jo diria que potser no, eh? Perquè rosa, si tot... Sempre de la gent és com un vermell, no? Aquí ho fem de País igual té el seu color. Sí.
Doncs pot ser, sí. És que, a més, a Buenos Aires hi ha com la Casa Rosa, la Casa Rosa, que és com la Casa del President o alguna cosa així, però ja amb la roba interior ja no en sabem tant, eh? No. Hòstia, no ho sé. Per Nadal, dius? Sí. Jo el voto pot ser. Sí, podria ser, no?
Sí que és Deuen que té múltiples interpretacions Alguns la relacionen amb rituals pagans de fertilitat i de procreació I d'altres la vinculen amb el període de vent i la vela rosa Que simbolitza alegria per l'arribada de Jesús Si cadascú s'ha agafat molt Molt bé Doncs si anem al joc 3 Vinga És algo d'amor que fas aquesta veu? No, ara és musiqueta
Ara anem amb musiqueta, ara Ivan... Vinga, som-hi. Nadales. Nadales, Nadales. Ivan, el que farem serà ficar superpoquet de la cançó i a veure si adivineu quina és. Entenc que és l'ordre del correu, eh?
Correcte, sí. Sasam, pues som-hi. L'Ivan no jugué, perquè l'Ivan li ha ficat els títols. Ah, clar, jo lo sé. No m'adonava premis. Vinga, va, pues som-hi. La primera, un segonet. Ara ve Nadal. Molt bé. Ara ve Nadal, matarem el gall, i ara dia Pepa n'hi darem un tall. No barcelonitzeu la cançó, no la barcelonitzeu. Sembla que la jure dient Trump.
Anem a la segona? Vinga. Vinga, un momentet. Però has de ficar un trosset petit, no? Sí, entenc jo. Jingle bells, no? Gairebé, però no. Sembla que és la de la pegatina. És la de la pegatina. És la de la pegatina. Això són dos punts, per almenys. Sí, sí, sí. Ens fa torcir com una mula.
Recordo, obrir TV3 i estar amb aquesta cançó. Ui, sí, va ser la cançó del Nadal de TV3 un any, que 100%. Sí, sí, sí. Vinga, anem a la tercera, va. Vinga, prefereix que posi un tros del mig o poso des del principi? El que vulguis. Vinga, va.
M'agrada el Nadal, un pessebre com que pastorets i torrons i cançons vols. El títol diria que és M'agrada el Nadal, però no em surt d'aquí. La vaig cantar al col·le, per això em sona. No ha arribat aquí i deixa, Júlia. És bona pista, aquesta del col·le. És M'agrada el Nadal de la Maritja Albert.
Després ve la deus nadar al meu cor. Ah, segur. Aposto. Aposto, aposto. Ja us ha vist o que no hi és? Va, la quarta.
Hi ha d'haver un caganet. Ah, aquest és Albert Pla? No, això també és de TV3. Ah, semblades? Però sobre tot hi ha d'haver un caganet. Hi ha d'haver un caganet. Sí, és una de les Nadales de TV3 que va haver, que és la del caganet. I si surt Albert Pla i surten molts més, o sigui, 5 o 6 cantant en francès.
És digne de... d'escolta la letra d'aquesta cançó. Va, el següent. Let it snow. Sí, però és català. Ah, no, sembla... Ah! Però qui és? You better watch out, you better watch out.
Però en català com sabia. I'm telling you why. Santa Claus està tornant a la ciutat, està venint cap a la ciutat. I si ara ho fem més nostrat? Encara? Pare, no, ara està tornant a la ciutat. Més nostrat. El tio està tornant a la ciutat. Escolteu, escolteu, que ho han dit dos vegades, de la cançó.
Saben tot el que estàs fent. Els reixos. Els reixos estan venint a la ciutat. A veure, espereu que ho digui la cançó. Sí. Molt bé, ho hem tret. Sí, és com el Santa Claudiscament Tutant, però personalitzat en català, exactament. No he trobat de qui és, la veritat, no en tinc ni idea de qui he fet aquesta cançó.
Haurem de fer un bizum, no, un xazam, haurem de fer. Si em va fer un bizum, a mi no. No, no. I a ti no, no. Bueno, va, anem per les sis, va. Vinga, per les sis. El 25 de desembre, fum, fum, fum. El 25 de desembre, fum, fum, fum.
A ningú li dona la sensació que aquestes Nadales cantades així per nens tenen com un punt tètric, una mica... No? Sí. Potser és el... Potser és el... Potser és l'entonació, eh? De... Ah, vine cap aquí.
Bueno, tots aquests coros de nens sonen com molt inquietants. Si me la posessin en una pel·lícula de por potser m'he cagat. Exacte, i a mi me'n recordo de la de Freddy Krueger. Pasadilla en el maestrit i és una mica raro, però... A mi el que em passa, i no sé si també passa a petits municipis del Segrià o de Lleda, que el meu poble, el Matret, durant el dia de Reix i durant el dia de Cap d'Any, des del Campanà, tot el dia les Nadales, aquestes cantades pels nens. Tot el dia. Tot el dia.
I és... Bueno... A més, em volia fer el test de mitja hora, eh? I que se repetessin les cançons al cap de 20 minuts. Aquí a Lleida, no sé si ho segueixen fent, perquè sé que hi havia queixes cada any, però tenien el fil musical, eh? Per tota la ciutat, o com a mínim per aquí, per la zona de Ricardo Vines i tot això. A costa de la finestra aquí tenim una. A cap pont no arribava. No, però ja vam tallar, no, el cable? Ah, no ho sé pas. Sé que en algun moment va deixar de funcionar, però no sé per què.
Venga, anem a per la setena. Venga, anem a per la setena. A veure.
Xasquesantes de Nadal, que són festes d'alegria. Molt bé. Quin titol és la Nadal? La Castanyera, imagina't. Pensa'm una cosa perquè l'escoltes una entrevista a l'hora. Per tu que no és la mateixa sintonia que la Castanyera? A veure, escolteu.
Molt bé, l'Arnaval! Molt bé!
Sí, sí, estic flipant. Sous-ho dic! Es diu el violet, aquesta. Ah, el violet. M'agrada. Són moltes hores escoltant el campanar del poble. M'agrada aquesta playlist, eh? M'agrada aquesta, eh? Molt bé. Vinga, anem a per la vuitena. I escolteu la lletra, sisplau, a veure què me'n diu de la lletra. Sí que la des de l'inici. Ah, que és la del tió, no?
Caga, tió, tió de Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pit. Toca, toca, Valentí, passa amb ous i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu, minyons, que la teta fa turrons, el vicari els ha tastat, diu que són un poc salats. Ai, el món, ai, el porc,
Ai el cara, cara, cara, ai el gust, ai el port, ai el gust.
Això ho canteu altres? No, ningú. Aquesta crec que és la versió barcelonina del Super 3. Jo la cantava així. Jo la cantava així. Jo he flipat amb la part rítmica de la cançó. Vull dir, toco, toco, toco, toco. Són bastoners, això no és... Fantasia, eh? No cagos erengades que són salades. Cagatorrons que són molt bons. I el del conill a dalt del pi i tot això a mi no em sona. I tu la cantaves així, eh, Júlia?
La cantaven les mestres i nosaltres donàvem cops perquè no ens la sabíem sencera. Fins aquí les Nadales catalanes i us porto un bonus track que a mi personalment aquest any m'està fent molta gràcia perquè s'ha ficat molt de moda un tipus de Nadales en guany.
La Leti, no. No, la Leti sempre. La Leti forever. No, a TikTok, a Instagram s'han ficat molt de moda aquestes Nadales i ara vull que els escolteu, a veure si les heu escoltat o no vosaltres aquest any per les xarxes. Fica-la des de l'inici, Ivan.
A veure, un moment aquest. No sé si he tingut algun problema. Espera, això ho solucionem ràpid. A veure, un moment... Estic tenint problemes, nois. No sé si algú vol parlar de mentrestant. Ah, per problemes. Ah, sí, sí. El moment era un moment de dos segons.
Ai, no, aquest no és, veus? Aquest no és, aquest no és, veus? Doncs ara el trobaràs, tranquil. És una qüestió de TikTok que és molt viral, no, Karen? És el Nadal Índia, no? Però això està fet a mi, eh? No, és...
A més, és de Bollywood, que no parlàvem de Bollywood al... Mara, aquest és el que vol estar aquí un pato amb el qual no puc parar de riure.
Però explica el context per a qui no el conegui, perquè jo no tinc ni idea. Jo no ho estic entenent, això. O sigui, estan cantant en anglès però amb accent hindú, no? És això. Sí, però és que crec que no té més, eh? Vull dir, no hi ha context. Però les imatges... Clar, els vídeos, què surt?
Aquí posa Funi Christmas Music a la portada del vídeo, vull dir, ja està. Però el vídeo és graciós o alguna cosa? No, no, és una foto fixa, com si fos un CD que es digués així, Funi Christmas Music, no ho sé pas. A més que al principi m'ha recordat el tralalero, tralalà, allò de xarxa, o sigui que està també per Instagram i tal de Gaia, llavors he tingut pod i coses. No, una nova causa viral feta a mi.
És que no té res, vull dir, mira, si ho busqués a la IAT, la música de Nadal Índia s'ha tornat viral gràcies als remixes que fusionen viancicos clàssicos amb ritmes de Bollywood, utilitzant percussió i cordes típiques, i que dues o tres persones ho han fet viral i aquí s'ha quedat la...
Vindaló 5, eh? Per qui vulgui buscar-ho, això. Sí, sí, però hi estan tots, eh? El Jingle Bell, el Fri Navidad, l'Ola Iwan Ford Cripa... És que, a més... El que tu vulguis. Fa dues setmanes vam fer un Massa Estes o Est, on vam parlar de Bollywood, i darrere una mica sobre Bollywood em vaig trobar amb aquesta cançó. És que és increïble. És increïble. És increïble.
Va, m'hi queden deu minuts i tinc tres llocs més, els quals ara us diré els títols i me dieu quin voleu fer i el fem, vale? Vinga. Va, el Nadal en 30 segons, aquest és un títol. Després, Nadal del futur, aquest és un altre títol, o sopas de Nadal ideal. El del futur. M'agraden el del futur, sí. El Nadal del futur, vinga, va.
Doncs el Nadal del Futur, aquí heu de participar d'altres. Jo us diré una frase a cadascun, que bonament puguem entre el que quede, i m'heu de defensar la idea de com seria aquest Nadal. En aquest cas, Nadal de l'any 2050, en aquest cas. I no sé, qui vol començar? Qui s'atreveix? El Fran. El Fran. Està com l'Ivan, a Franca ara he de no entendre la dinàmica.
Se inventa algo del 2050, no? Jo t'ho diré una frase. Ah, t'ho diré una frase. Jo t'ho diré una frase. I jo la defenso. I tu la defenses, correcte. Vale, ho tenim? Dispara. El calendari d'avent serà un microdrón que et porta el regal cada dia al llit. Sí, sí, a més el podràs programar, això està estudiadíssim, que els pares amb aquests fills que estan lluny li puguin enviar cada dia una sorpresa diferent. I això ho petarà.
Sí, però vigileu el pes que li poseu al dron, perquè si no... Estem parlant d'any 2050. Podrem transportar elefants. Orogrames. També hi ha un petit apunt que et dic que si no et lleves a temps, el dron el guarda i et fa una nota de penalització digital.
i què et passa Fran amb la penalització o sigui, a veure si m'he enterat has de matinar per rebre això o què? si no matines te quedes sense regal espavila aquí el que ha d'explicar la cosa és el Fran argumenta jo aquí veig fallos a la lògica que s'haurà equivocat aquest xat EGPT que està una mica retrasadet perquè recordem que només està el 2025, quasi 26 perquè l'any 2050 amb l'evolució no caldrà treballar i per tant no caldrà matinar
Per tant, no hi haurà cap mena de sanció en aquest sentit. Aquest m'agrada més. M'agrada aquest final. I només ens queden 25 anys, no per això? Bueno, arribem tots de sobre. Sí, sí. A més, la de les pensions i tot això pinta molt bé. Ara li falla la Maria.
Vinga. Perquè a la Maria li dic que el torró que canvia de gust segons l'estat d'ànim. Ojo! Ah! Sí, de fet, se van inspirar en el... Sabeu aquells anells que quan te'l fiques canvia de color? Home, de la Superpop, no? Exacte. Que si estàs enamorat es posa vermell... Doncs hi havia un que era molt gorman, un que li va tocar un anell d'aquestos, o una, no ho sé, i va dir, he d'aconseguir un torró que sigui així. Llavors va contactar amb uns cuiners molt especials,
I se'l van fer. I en funció de... quins diferents gustos té, en funció dels diferents estats ànims? Doncs mira, tens el gust de llimona, però llimona en plan fotuda, o sigui, molt àcida. Tens també així una miqueta dolçet, però sense empalagar. Tens després, perdó, l'empalague máximo, no? Allò triple xocolata, amb tofe, amb caramel, vull dir de tot. I després tens també una que no sap a res,
I una altra que és una miqueta com a així... Gust de smartphone. El gusto del futuro. No, com una mica com triste, però no sé quin gust té la tristesa. Llavors, pues no ho sé. Algo que no us agradi. Algo que no t'agradi és allò. Les pances. Oh, l'estava pensant. Pues a pances. Jo ho juro, l'estava pensant, Ivan. Pobres pances. I ara que el 2025 ja se'm feien torrons de totes tipus de guarrades, no se'm...
No hi ha salats, per exemple, un torre d'aquestos emocionals. Si estàs molt content de conills, si no d'espaguetis... Pot ser, sí, però això ja... Clar, són diferents... És que clar, jo no volia mencionar marques, però hi ha diferents marques. Hi ha diferents marques. Llavors, clar, cadascuna d'elles aposta per unes vies. Jo m'he explicat la que a mi m'agrada més. Hi haurà torre de grau a 2050?
Jo estic parlant de torrons especials, el de Gramunt, és tradicional. Que podrà tenir el gust que vulgui l'usuari, quina fantasia, no? No, que canviï el gust segons l'estat d'ànim.
Els gustos estan predefinits ja des del principi Però segons la marca tens una varietat o una altra David Diversol fa de callos Interessant Qui vols seguir? Arnau, Ivan, Júlia Arnau Qui ho ha dit? Els nens hauran de negociar amb intel·ligències artificials per convencer-les que es portin bé Oh, boníssim
Haurem de negociar amb intel·ligència... Qui s'ha de portar bé? La intel·ligència artificial o els nens? És que no m'ha quedat clar. Però és que la intel·ligència artificial, tenint en compte el pilota... No, els nens que es portin bé. Que va el 2050, haurem... millorat aquest escull. Sí, doncs aquí també podia tirar com un robot, no?, o com un dron, o com una cosa que controlés els nens i que també incentivés o castigués en funció de la seva actitud, no? Una mica com... Sí, això...
Jo faria una mica així, no? Premi o cachetada, no? Està guai. Tenim temps per la Júlia? Volant? Tenim temps per la Júlia. Ràpid, ràpid, vinga. Júlia, els llums de Nadal que escolten i contesten. Ullo. Clar, perquè tu al Nadal estàs molt reflexiu. Llavors necessites parlar amb la gent i llavors les llums...
s'il·luminaran o s'apagaran per enviar-te missatges. Si estàs molt content, s'il·luminaran molt, i si estàs molt trist, s'aniran apagant. Stranger Things, eh? Sí, una mica, eh? Iba Nusson! Iba Nusson! El tio serà digital!
Home, normal, no? I tindrà una pantalla on tu podràs triar d'un llarg catàleg de regals i llavors triar el que tu vulguis dintre d'això. Porta com una tablet incorporada, diguéssim. I l'hauràs de pegar, també? Sí, però la tablet no, que llavors es trinca. Però portaràs aquells puntes caques com els bolis aquells dels primers mòbils? Com? Tornarem amb aquesta cosa caca? No, per què? Per què?
Amb els punteros aquells que es portaven... I això seria per picar o què? Clar, no, si has de picar... No, no ho sé. Ja també té com una para colxada que detecta els cops, saps? I llavors, si vols, depèn de quin regal, doncs te costa, per exemple, 50 cops. Si vols la tablet, doncs són 100. Vinga, ja li pots anar fotent. Mira, és que ningú treballarà. Ostres, serà un sobresforç físic, això.
Serà interessant. En fi, no digues, digues, digues. No, no, que l'apunt que ficava del tio digital era una app on li pegues cops virtuals i et caga entre cometes, codis QRs amb descomptes. Ah, el QR s'haurà millorat, que és molt llest. És molt pràctic, però és molt llest. És a dir, i l'idea en un altre nom per diferenciar-s'hi, això, 100%. En fi, que se'ns ha acabat, eh, lo és? Ja està. Un minut. Oh!
Em fa quasi pena dir que no ens tornarem a veure film després de Reixos. En aquell moment que estareu tristos, perquè amb lo malament que us ha emportat tindreu només que carbó. Fins llavors no ens veurem. Maria Gatao. No ploris, Fran. Arnau Vila. Que vagi molt bé, Fran. Un pla. Que vagi molt bé. Garri d'Alfonso. Jo, doncs, moltes gràcies per escoltar-nos aquest any i que seguiu escoltant-nos l'any que ve, sisplau. Júlia García. Molt bones vacances, nois, us trobarà a faltar.
Això és veritat. I també saludem a la Txell i a la Sabina. Nosaltres hi tornem, insistim, en l'hora de dir sempre, però ja serà l'any vinent que tingueu unes grans festes i ens retrobem el llivec 7 de gener. Fins, amors! Adéu! Si t'has perdut alguna cosa, recupera el nostre podcast aquíaloest.cat. Aquí a l'Oest, el magazín de tarda de les Terres de Ponent. Un programa de la xarxa.
A mi m'ho pots explicar. Et veig molt riallera últimament. T'has enamorat, no? Encara millor i dura més. M'han arreglat les dents. He anat a la clínica dental Pedrol Mairal i ara somric perquè estic enamorada de la vida. Doncs mira, jo també la vull una excusa per somriure.
Doncs aquí la tens. Ah, i afanya't, perquè les 10 primeres trucades rebran fins un 10% de descompte amb l'ortodòncia. A Clínica Dental Pedrol Mairal fa més de 40 anys que et fem somriure. Som experts en implantologia, ortodòncia, estètica dental o d'ontopediatria, i sí, també en urgències, perquè el teu somriure no pot esperar. Truca ja al 973 75 71 01 o millor, vine a l'Avinguda Jaume Nadal 35 del Guaire. Més informació a pedrolmairal.com.
A Portespac som especialistes en portes automàtiques amb més de 30 anys d'experiència. Fabriquem a mida, amb acabats personalitzats, disposem del millor material del mercat i oferim un servei urgent. Instalem, mantenim i reparem tot tipus de portes, seccionals, basculants, batents, enrotllables o corredisses, tant per ús residencial, comercial o industrial, amb la màxima qualitat i seguretat. Portespac, rapidesa, experiència i confiança.
Vine al Polígon Industrial de Torreferrera, carrer Boira número 1, truca'ns al 973 982 408 o entra a portespac.com Estàs escoltant? MUNFM Ràdio
Emun FM Radio. Bones festes. Emun FM.
Ja ens ha arribat la soca. Li hem donat galetes i mandarines. Els canelons de les padrines ja escalfen els forns. Polvorons, neules i turrons. Bones festes des de MUN FM Ràdio!
Saps que t'estimo i cari, cari, et carícia, però no sé com dir-te. Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 6, us parla Mercè Roura. El Ministeri d'Agricultura confirma un nou cas de sanglar positiu amb el virus de la pesta.