realitat el 2030. Tornem amb més notícies en xarxa. Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Bones de nou oester, seguim aquí a l'oest per enfilar la darrera hora d'aquesta setmana. Ho farem amb l'Escolta'm una cosa, aquest espai de musicologia i divulgació musical del nostre programa, on avui l'Eduard Morell i la Maria Gateu no estaran sols als estudis de Ràdio Rosselló. I és que en aquesta edició estrenen un altre format o gènere, el de l'entrevista.
La protagonista d'avui serà l'Ester Llop, etnomusicòloga amb la qual parlarem sobre els gojos. Després serà el moment de mirar cap a l'exterior, cap al món, de la mà de l'Arnau Vilà amb el seu massa eix ESOES. Avui, però, dediquem l'última hora del divendres
Feta la música en aquesta secció perquè sabem que molts de vosaltres ja esteu pensant en el cap de setmana i per això l'Arnau i l'Abel avui ens faran una volta al món musical. I acabarem més música en aquest cas la del Fallo Tècnic on lògicament l'Abel Porroy no se'n podia estar i ens aportarà el nou disc de Rosalia. I ja ho sabeu, si voleu reescoltar totes les seccions del nostre programa podeu fer-ho al nostre portal web quan ho desitgeu a www.aquialoes.cat
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'Oest. Escolta'm una cosa. La secció de musicologia d'Aquí a l'Oest.
Doncs efectivament aquí estem un divendres més. Escolta'm una cosa, aquesta secció de música i musicologia que tenim ja aquí preparat l'Eduard Morell, el nostre expert en músic i musicòleg. Molt bon és, Eduard? Bona tarda, Maria. I esperar perquè a més avui, primícia d'aquesta secció, no estem sols aquí als estudis. No estem sols, estem acompanyats, Maria.
Em fa molta il·lusió presentar-te a l'Ester Llop, etnomusicòloga, que ens explicarà unes quantes cosetes. Què tal, Esther, com estàs? Bon dia, bona tarda, moltes gràcies per convidar-me aquí. Un plaer, a tu per vindre. Bé, l'Ester és etnomusicòloga, és doctora en musicologia formada o s'ha fet una tesi doctoral sobre la tradició oral dels camps dels gojos. Exactament.
Primera pregunta, Esther, que tenim aquí, que tu ens la resoldràs molt millor que no pas ningú. Què és això de l'etnomusicologia, aquesta paraulota? De fet, el títol del doctorat hi posa, allò que signe un rei i tal, hi posa que soc doctora en art i musicologia. Es veu que el títol és així. Però m'agrada dir que la branca de la musicologia que m'he especialitzat és l'etnomusicologia, que al cap de ball...
Vé a parlar, clar, depèn del minxo que cadascú agafi, però al final parla de la música de la gent, és a dir, d'aquests grups socials que poden ser, pot ser un poble, pot ser una ciutat, un barri, i que hi ha una música que els...
que els porta més enllà d'allò que són. Pot anar des de, tu ja ho saps, des de, què em sé jo, els crits en un camp de futbol, en una manifestació, que aquests dies n'estem vivint unes quantes, que no saps per quina raó resulta que no ens coneixem, però sembla que hàgim cantat tots a la mateixa coral, amb el mateix repertori i tot.
al final són frases que acabem de parir i que ens surten a tots tan bé, com poden ser els gojos que també combinen qüestions diferents, com pot ser també una mirada sobre una època determinada, la música d'una època determinada a partir del que tenim. Però bàsicament és fonament en la música de tradició oral.
Molt bé. I llavors, estudiar aquesta música des del punt de vista de la comunitat mateixa, des d'un punt de vista extern? Clar, en aquest cas, quan vaig a estudiar els gojos, doncs, toque ser-hi. No pots ser... Tu ets un observador de fora, ets un outsider, que et diuen, eh? I per tant, doncs, has de fer el màxim per...
No sé si hi ha un membre d'aquella comunitat, perquè no l'ets, però sí que fer els possibles per entendre com ho entenen els d'aquell grup, que pot ser molt canviant, és a dir, quan es canten uns gojos amb una ermita, cada any cantem els mateixos, però de vegades...
Doncs el perico de Cal Pastor un any s'ha trencat la cama i no ve, però aquella comunitat continua existint i per tant pot ser el que és l'acte performatiu, diguéssim, la cantada, trobes a faltar el perico perquè feia una cosa molt especial, però...
La comunitat continua i fa la seva interpretació pròpia, és a dir, és canviant i alhora és el mateix, aquesta idea de la tradició, que és allò que deia el nostre professor Jaume Llats.
que ho treia d'un autor clàssic, que és aquesta il·lusió de la continuïtat. Exacte. Perquè no existeix la continuïtat realment. La tradició no existeix. Què és la tradició? Allò que sempre... Sí, la tradició és allò sempre igual, Nadal... Allò que feien antes, que feien antes i feien ara.
És més el que fem ara que no pas el que fèiem antes. El passat no existeix, només existeix el present. Això és veritat. Clar, i al cap i a la fi, com a musicòloga, t'has de posar les sabates d'aquella comunitat, has de fer un acte d'empatia per a poder investigar aquelles músiques, aquelles activitats que es duen a terme. Sí, exacte, t'has de posar les seues sabates des de les teves sabates, és a dir...
estudiar alguna cosa comporta obligatòriament fer divulgació, que ho estem fent una miqueta, estem aquí a la Mar de B un dia de la tarda, però estem fent una mica de divulgació, perquè alhora allò que s'entén d'una manera al centre d'aquella comunitat ho puguis explicar en una altra comunitat que mai dels mais aniria, que em sé jo, a carrer sumada a sentir les coplilles.
que canten a principis del mes de maig, no? És una mica això. Clar, i ara una pregunta també fonamental, has estudiat els gojos? Sí. Què són els gojos, Esther? Mira, els gojos cada cop estem més bojos pels gojos, et diria.
Sí, els gojos és un cant narratiu que parla d'un sant, d'una mare de Déu, i comencem per la mare de Déu i parla dels seus moments de felicitat. El text parla dels seus set moments de felicitat a la terra. Això es diuen gojos, perquè és el gaudí, és l'alegria.
Això ja em sembla una cosa interessant. Dins del que és un cant que pot semblar religiós, catòlic, el que es vulgui, està parlant de set moments canònics de felicitat i això sempre enganxa a la gent de festa.
Per tant, enganxar la gent de festa sempre és una bona cosa. I bé, i això es canta a molts llocs, capelles, esglésies, en un dia determinat, o de vegades són novenaris o septenaris, allò que es repeteix durant set dies o nou dies. I llavors...
a part de cantar aquells set moments d'alegria o aquelles virtuts que té aquell sant o aquella mare de Déu, al final hi ha una petició. Aquella ensabonada, llavors hi ha una petició, però la petició és greu. La petició és curar unes certes malalties, hi ha uns sants que s'encarreguen d'alguna malaltia concreta,
multigenèriques, un sac gros, i sobretot aquell empar, aquella companyia, aquella llum en l'hora de la mort.
És així de greu, però viure comporta això, que un dia ho has de deixar de fer. Llavors, és una cosa molt interessant perquè es canta tots junts, no és un cant que puguis cantar en solitari. Pots fer, no passa res, no s'enfaden els anys, ni les Mare de Déus, ni ningú.
però habitualment es canta en comunitat i això fa que alguns gojos tradicionals dels més antics tinguin unes tonades que afavoreixen el fet d'anar a tots a l'hora i cantar tots junts. Com un ritual també.
Exacte, també d'aquesta part de ritual, de complir-lo, com qui pot fer cagaltió, com qui pot, què sé jo, quan vas parlant de fer un cert itinerari que sempre és el que repeteix, sí que té una part de ritual,
Una part de que nosaltres som aquests del poble i que anem amb aquesta Mare de Déu, aquest sant, i una part de recordar que no és que jo això, clar, ho he de continuar fent perquè la meva padrina ho feia i llavors, clar, quin disgust li donaria si justament jo...
Decideixo no fer-ho. I aquesta pràctica, aquesta tradició dels gojos, el cante dels gojos, és una pràctica exclusiva de Catalunya, de Lleida o de Gones, això? Clar, jo vaig començar a estudiar-ho per fer un treball de...
de la universitat. Saps que hi ha gent, tu que també estudies així fort, hi ha gent que es simplifica la vida, és a dir, busquen la manera fàcil, s'ha de fer un treball, tinc dues opcions, el profe em dona dues opcions, o els vaig a gravar en directe, o vaig a la Biblioteca de Catalunya, que allà en tenen un fotimer, passo una tarda allà, faig una dotzena de fotocòpies i faig unes anàlisis
Dius, què em portarà menys temps a la biblioteca? Què em complicarà la vida? Allò altre. Què faré? Doncs allò altre. Bé, és més nutritiu, no? Per a la investigació també anar al directe, diguem-ne, no? Sí, i és molt més èpic i jo què sé, potser és que la meva vida quotidiana no és prou entretenguda, no?
hi ha un punt, i doncs vaig anar per aquí. Llavors, sí, vaig estar per el que seria Andorra, l'Alurgell, bé, després em vaig anar contaminant en altres comarques i tenia la idea, doncs, que era una cosa com de l'antiga corona catalano-aragonesa, sobretot de la part catalana, Catalunya, Andorra, fins i tot la Catalunya del Nord, País Valencià...
les Illes Balears i Sardenya, sorprenentment, també Sardenya, aquest record d'aquí va bé, els catalans hi van fer una mica de mal. I després va anar veient que també el que havia estat l'antic regner de Navarra, actualment també Navarra n'hi havia, fins i tot alguns...
gojos puntualment en altres zones de la península ibèrica, però després, clar, la sorpresa va ser quan estudiant-ho fort amb un altre col·lega, en Juanma Ferrando, que ell estudiava molt més la part del País Valencià, i en Jaume Iats, que va ser el nostre tutor de tesi doctoral de tots dos, doncs vam veure que això havia arribat també a alguns països d'Amèrica,
Tant del nord com del sud. I fins i tot a Filipines, també, a través de diversos viatges. S'ha de saber una mica d'història, encara que et dediquis a l'etnomusicologia. Cal saber de tot, perquè...
És això. Filipines, que estava en altres llengües, en moltíssimes llengües, i per tant és una cosa que ens va de passar. És, gairebé diria, si em permets, que els gojos ha estat el gènere musical i literari que s'ha difós amb més llocs
el gènere català pròpiament que s'ha difós amb més territoris del món. Déu-n'hi-do. Crec que la Rosalía al proper disc hi hauria de posar uns gojos. Gojos, eh? Bueno, escolta, qui sap, eh? Potser sí que ho fa.
I, Esther, sé que també estàs boja pels gojos, els gojos ens torna bojos, però hi ha una cosa dels gojos que ara ens torna més bojos, que és aquesta distribució rítmica que tenen alguns, que és el justosil·làbic. Esther, què és el justosil·làbic? Això que en diem el ritme justosil·làbic és un concepte que va definir en Constantín Breilloio als anys 50...
Fa molta gràcia perquè en Jaume Iatz i en Jaume Arnella quan parlen en diuen en Constantin I love you, no? En Constantin I love you. Llavors en Jaume Iatz va fer un aterratge d'aquesta teoria, la va simplificar més, ell té molta traça amb això, i la va aplicar tant a les balades catalanes com als gojos i va veure que era un sistema rímic que funcionava. Com funciona això?
estem parlant de música oral, de música que no toca paper. Exacte. No hi ha paper, no hi ha notació, tot i que hi ha notacions al segle XVI de Gojos, el que passa és que la transmissió és completament oral. I com funciona? No funciona amb els compassos, aquella cosa que havíem potser après al col·le, a l'institut, a l'escola de l'institut,
del compàs de dos, del de tres, del sis-vuit, no sé què, no funciona, o no acaba de funcionar en algunes tonades, i funciona per una cosa molt més simple i molt més antiga, que són les parelles de síl·labes breu i llarga. És a dir, pots tenir combinacions que siguin dues síl·labes breus, breu-breu,
Pots tenir breu-llarga, llarga-breu i llarga-llarga. I amb aquestes quatre combinacions et pots muntar, diguéssim, el que és un sistema rítmic. Això fa que de vegades s'hagin volgut transcriure aquestes melodies i sigui una mena de...
de trencar closques impossible per qui és, pels músics acadèmics, per exemple. L'obra del cançoner popular de Catalunya els hi passava una mica això, que no sabien ben bé, o feien una sèrie de canvis de compàs
Que llavors és complex, això, de pensar que una gent que va veure la Mare de Déu un cop l'any resulta que estan aquí fent uns... Han d'anar pensant que si ara de 3, que si ara de 4, que si ara de 2, que si ara... Llavors, en canvi, aquest sistema funciona per algunes d'aquestes melodies.
I a banda dels gojos, que potser per deixar-ho més o menys clar, o per dir on podem trobar el just oscil·labi que ens pugui sonar una mica, clar, els gojos potser ens queden lluny, segons qui hi ha avui en dia,
Hi ha algunes cançons, jo crec que hi ha algunes cançons que sí que tenen, que són més properes, que ahir ha estat fet números, però potser no hi m'equivoco. Per exemple, la que està coneixent tothom, el Cant dels Segadors, l'Hitme Nacional de Catalunya, crec que té un justo silàbic.
Ja li has dit a la IATS, això. No encara, però ja li faré arribar a aquest programa. Per exemple, o sigui, portaríem figures de curt-curt-llarg, per dir-ho d'alguna manera, no? Catalunya triomfat, no? Curt-curt-llarg-llarg, curt-curt-llarg, amb el final Occiton. Torna a fer. Tornarà a ser rica i plena. Però ojo aquí, que venim amb una tirallonga de curts. Endarrere aquesta gent...
i després tan ufa, né, tan super, bé, torna a canviar. Això podria quadrar com un justosilàbic? Sí, de fet ja...
O hi ha, per exemple, en les balades passa que hi ha una regularitat molt gran, per exemple, la dama d'Aragó. Aragó ni a una dama. Aquest funcionament que seria breu-breu i llarga-llarga. Aragó ni a una dama. Exacte. I altres que tenen...
Una mica més de varietat, però en tot cas es repeteix a totes les estrofes aquest sistema. I a més a més, alguns d'aquests ritmes, això ho vam descobrir també, per exemple, els Gojos del Roser. Els Gojos del Roser és una melodia del segle XVI. És una folia, és una música per ballar. Per ballar, guai, és una folia, no és una pavana que és molt més reverencial, no? És d'escabellar-se viu i parlant dels Gojos de la Mare de Déu, no?
De fet, Esther, en aquest programa hem parlat de les folies, de la folia d'Espanya, concretament relacionant-ho amb Britney Spears. Oh, fantàstic. A veus? Sí, sí, sí. L'harmonia és molt similar a una de les cançons, però bé. D'acord. Doncs sí, justament, doncs mira, de la... Sí, sí, la Britney Spears i els gojos del Roser, eh? Doncs també podríem fer connexions. Els gojos de la Britney Spears també en deu tenir per explicar.
Doncs podria ser. De fet, una part de la nostra feina com a etnomusicòlegs és també poder destriar algunes rearmonitzacions o reconstruccions de certs gojos que s'han passat per un filtre perquè el pugui cantar, jo què sé,
M'imagino una coral de dir, mira, doncs ara tenim una coral, anem a fer un arranjament, no sé què, i potser el nou quadrave s'ha hagut de moure alguna cosa i que justament hagi quedat diluït aquest just oscil·làbic tan genuí que fluïa tan bé i bé, és també una de les nostres feines.
Com fer una restauració? Com faria potser una restauració d'un quadre? Exacte. Ho trobo molt ben pensat, tenint en compte que la música té aquesta... I sobretot la música oral té aquesta cosa efímera, no? Que quan l'has acabat de cantar ja deixa de ser present, ja deixa d'existir. Doncs sí, és... Sí, sí. I sobretot l'objectiu també és preservar-ho, no? Entenc jo? És a dir, que aquests justos il·labics continuen existint, no?
encara que se reformuli la composició o no? Bé, fer-los visibles, si més no, donar més sovint a conèixer aquest sistema. De vegades dius... Jo, per exemple, que també ara faig classes a secundària, n'havia fet a primària...
aquest plantejament de per què estem ensenyant això per quin motiu estic ensenyant això per què estic reiterant en ensenyar els compassos si resulta que també hi ha aquest altre sistema i que és molt interessant fer-lo visible també ens va bé i també veure
Més que preservar-lo és veure quins són els constructes que fan que allò existeixi. De vegades el fet que uns goges es cantin o no es cantin
pengen d'un fil. En alguns pobles penja del fil que la senyora Maria de Calbepo no s'hagi deixat les ulleres de llegir a prop. És a dir, la música és el que és, però la lletra dels gojos es llegeix i te la pots inventar. Te la pots inventar per jugar, que això també es fa. Però, d'entrada, pot penjar d'aquest fil o del fet que hi hagi la persona que reparteix els fulls.
i que hi sigui, no? De fet, han passat grans desastres per coses tan senzilles com això, no? Així que veure aquests mecanismes i com s'activen, però cada cop n'hi ha més, eh?, de grups i pobles, sobretot de nuclis bastant petits, de dir, ostres, que nosaltres hi som, no?, hi som poble i ens reivindiquem, més enllà de les teves creences, sinó com això, com part d'un patrimoni. Social.
Sí, i d'un patrimoni, que de vegades pots anar a veure tranquil·lament el monestir de Vallbona de les Monges i em pots admirar, encara que no comparteixis els símbols, però la pots admirar per la bellesa, per la cultura, per la simbologia, més enllà de si et convents, amb la música passa una mica el mateix. I tant.
Moltes gràcies, Esther, per vindre i per explicar-nos tot això, que és molt interessant. Bueno, aquí a Rosselló, per mama que ja... Home, sí, claro, sí, sí, digues, digues. Aquí a Rosselló teniu una tonada de cançó de Pandero, eh? Que jo crec que aquí l'hem de començar a reivindicar. Ah, sí? El poble. Sí, sí, sí. Es va recollir en Valeria Serra i Voldú. Bueno, no, espera't.
Ell la va republicar de, com es deia, Estadella i Arnó. Va fer un recull per aquí i hi ha puntada, si no ho recordo malament, ara també no em feu jurar les coses, que és pecat, a més a més.
Doncs va recollir una tonada de cançó de Pandero preciosa, molt bonica, molt rica, i suposo que com en altres llocs havia de desaparèixer la tradició, socialment tot es va dibuixar d'una altra manera, la manera de fer festa també, i escolta'm, si voleu un dia en tornem a parlar. I tant.
Home, sí, jo m'ho apunto, eh? I a més a més que aquí tenim també la Coral Flo d'Espígon, no?, amb el Víctor Román, que ell potser en sap, i si no també tenim altres contactes dintre d'aquestes músiques de Pandero, precisament, i la tradició oral, que potser els hi podem preguntar també. I tant que sí. Com vulgueu.
Doncs bé, un plaer tenir-te aquí, Esther, i com sempre a tu també gràcies, Edu, per portar-nos aquest tema tan interessant i que hem descobert, jo almenys he descobert ara, que és això dels gojos i escolta, molt interessant aquesta qüestió, Esther. Gràcies a tots dos i amb tu, Edu, ens veiem la setmana vinent. Fins la setmana que ve, Maria. Moltíssimes gràcies, a reveure't.
La Ràdio de Proximitat, la teva ràdio. Això és, aquí, a l'Oest. Massa Est és l'Oest. Connecta amb el món des de Ponent.
Doncs som-hi massa és o és d'aquesta setmana, ben singular, i és que l'Arnau, que ja us ho diem, només pensava el cap de setmana i amb les festes que es pegarà, i sobretot,
quan arribarà a ballar, doncs ha vist l'Abel, que t'ha encarregat de fer ballar a la gent, i ha pensat, doncs anem a portar això en aquests estudis d'Ulla i de ràdio, en què portaran aquesta mescla de músiques del món, i per parlar-ne, doncs jo els abandono, que a mi això de la música, ja sabem que amb certes dosis sí, però estic ben tranquil perquè estem parlant amb uns autèntics experts en la matèria, així que companys, tot vostre.
Doncs sí, Fran, és veritat, és veritat. Deixa'ns passar a nosaltres, perquè avui el Massa Est és Oest és una mica especial, una mica diferent, perquè després del Massa Est és Oest ve el fallotècnic a la secció de l'Abel Porroy i dic, per què no fem un featuring, per què no fem una col·laboració Massa Est és Oest amb l'Abel Porroy, evidentment experta en música,
I em va dir que sí, que el tinc aquí, Abel. Aquí estic, aquí estic. Bueno, també t'he de dir que això d'expert tampoc, a veure. Bueno, avui tirarem cap al teu camp, per dir-ho així, tirarem cap al teu camp. Jo he de dir, com podia ser que no haguéssim tractat la geografia i la música en un massa estes o és, aquest espai on parlem de temes internacionals,
I avui Abel et faré un examen. Vinga. Uh, i un examen, m'agraden els examens. Tens deu pistes, diguéssim que aquest és com el material que et donen per l'examen, no? Vale, deu pistes. La fulla. I ara bé, ara explica en primitia perquè ningú sap què hauràs de fer.
El que hauràs de fer és endivinar el país de l'artista que fa la cançó que sonarà. Jo et dic, aprovar és molt fàcil, perquè són cançons que les coneixes de sobres, però potser el deut és difícil.
El 10 és difícil. Potser el 10, o sigui, molt probablement. També t'he de dir una cosa, jo no soc ni de 8 ni de 9, vull dir, jo sempre he sigut de suficients i respant els B que teníem abans. Correcte, ara els han tret, correcte. Correcte, sí, ara els satisfactorin, no sé, històries d'aquestes. El que també podem fer, evidentment, perquè als professors sempre els ha agradat que amplies una mica més la pregunta quan et feien un examen, no només la resposta, si posaves més text els agradava més. Ah, això també, sempre. Podem parar a comentar una mica com està la cultura musical d'aquell país, res.
breument. M'he semblé bé. Llavors, jo ara aquí, per a que fiquem en context una mica els nostres oients, l'Arnau m'ha donat diversos àudios, tots enumerats, i ara, doncs, bueno, procedim a... De l'1 al 10. Correcte, de l'1 al 10. Llavors, entenc que si n'han cert o 5, hauré aprovat. Correcte, correcte. Vinga, va, doncs anem a pel 5, anem a pel 5. Vinga, doncs, sona la primera, sona la primera. Vinga, va, som-hi. A veure com sona això.
Saps qui és o no?
És que a més és curiós, perquè mira que t'hauria pogut posar cançons. Vaig preguntar. Sí, si has pogut anar a fer mal. M'agrada especialment aquesta cançó, no sé per què, però qui és Abel? Home, aquesta cançó és Bad, de David Guetta, que la va treure quan, podríem dir, quan jo vaig començar. Jo feia tercer de l'ESO quan la va treure, i me'n recordo. Tu feies tercer,
Tenia 14 anys. Doncs jo feia primer, segon de... 2013. Sí, sí, 2013. No, no. 13-14. 13-14. 13-14. Jo feia primer, segon de uni. Temazo increïble. És més, va ser l'època en què David Guetta... Bueno, te dic el país. Sí, sí. França. Correcte. On David Guetta va ser quan va augmentar, va escalar en cançons com Memories, Sexy Beats, aquesta també, The Bad... Sí.
Vem estar aquí bé a l'època de Lovers on the Sun. Correcte, sí. L'època, diguéssim, de l'EDM. Sí, correcte, total. I ara s'ha pogut posar moltes cançons, però no sé, t'ho vols posar a la debat, que no és tan ni top 20, potser, de David Guetta, però... M'ha encantat. No, no, m'ha encantat. Per mi és una de les millors. O sigui, per mi David Guetta té moltes cançons, moltíssimes.
però precisament aquesta és de les que, de quan va agafar i va créixer, de les que més m'agrada. Sí, sí, l'has acertat. Genial. I l'he acertat jo també. Sí, sí, primer punt, primer punt. Anem a la segona. Perfecte. Vinga, anem a la segona.
Uuuh! Esta... Aquí, resposta, jo crec que ja la sabràs, eh? Vale, a ver, aquesta... De aquí estem parlant. No, o sigui, la cançó m'encanta. Hmm. Perquè, però si t'he de ser sincer... Eh? No la coneixia. No? No, Arnau, no coneixia aquesta cançó. Hosti, nothing like the old school. Va, però molt probablement te puga dir el... el... No te sé dir qui és l'artista, però molt probablement de Holanda... Sí?
o Països Nòrdics, segur, podria dir. Però no sé exactament de quin. És Holanda. Veus? És Holanda. Bueno, doncs així, he sentat, he sentat. Perquè primer he dit Holanda i Països Nòrdics. Perquè com primer he dit Holanda, com primer he dit Holanda, tu compro, tu compro. No saps de quins artistes estem parlant? Doncs o... Deixa'm provar. No crec. Diblo Can Estefan? No. Randy, tampoc. No.
Tu i jo hem parlat d'aquest artista? Uf, hem parlat d'aquest artista?
Ara me mataràs. Cefa. Sí, correcte. Oh, vale, vale. Volia posar Holanda perquè sobretot volia fer menció a això que Holanda és un país que la cultura aquesta del hardstyle, hardcore, que és el que estem escoltant, es veu molt diferent com aquí, sobretot aquí a vegades està molt associada al món poligonero, per dir-ho així, de les drogues. És una pena, és una pena. I allí és...
de la cultura en general. Sí, i s'escolta pràcticament a tots els puestos. De fet, s'ha fet molt viral, ara vaig a portar-ho cap al futbol, el feien or de Rotterdam, un equip històric d'Holanda, abans del partit posen una cançó de Angerfist, que és un d'aquests. Sí, sí, correcte. La cançó de Radical, crec que havia sonat, de Angerfist. De Radical, sí. Aquesta sí que sé quina és. I posen aquestes cançons i està molt més acceptat a la cultura general que a Espanya. És una pena, és una pena perquè, sincerament, per mi té molta més força melòdica, té...
Com t'ho diria, t'arriba molt més aquest estil de música que no pas l'estil de música que tenim aquí en quant a moment disco. Perquè aquí, vull dir, predominen molts estils, però en quant a moment de disco estem invadits pel reggaeton, burgos o no.
I aquest estil de música... I l'alternativa al reggaeton és la música aquesta catalana del pachangueo. Exacte. Llavors, per mi, el tema del hardcore, el hardstyle, el Frenchcore, tots aquests estils que són una mica més melòdics, per mi m'enamoren molt més.
Però bueno, Sefa, de Sefa conec bastantes cançons. Aquesta no la tenia present. Però bueno, un artista molt recomanat per a tothom. Ficaros dos punts perquè mira, perquè... Vinga, va. És divendres a última hora. Perfecte. Els professors a aquesta hora ja estan més tolerants. Anem a la tercera. Vinga.
Suposo que sabràs la cançó. Correcte, la cançó Sea Heaven és el nom de la cançó i diria que l'artista és, no sé si m'equivoco, del Regne Unit, podria ser, no. No. D'on és? És DJ Sami. DJ Sami de...
Aquí he volgut anar a picar. Aquí he volgut anar a fer mal. Perquè tu veus DJ Sammy 2M, Y, DJ Sammy... No sona que és espanyol, no? No sona gens. Ah, sí. De Mallorca! De Calvià. De Calvià. És DJ Sammy. Vale, vale, vale. De Calvià. Sí, sí. Bueno, un temazo que molt probablement... DJ Sammy ara mateix no sé quin repertori té.
Jo tampoc, no sé si és One Hit Wonder pot ser amb això. Molt probablement. Però segurament serà el típic digi, el ser de Mallorca de més, doncs que els estius se'ls deu passar a Ibiza, doncs per alli... Ah, claro, llavors... No traient temazos, però bueno, punxant un dia amnèsia, un dia una cosa, un dia un altre. Sí, sí, sí. Va que de les cançons més escoltades d'en Bey és la de Heaven. Al final... Bueno, pues bueno, està bé sempre... Dos. De moment dos. De moment dos de tres. Anem a la quarta, jo crec que aquesta la sabràs. Vinga, anem a la quarta. De les meves preferides.
I he volgut posar la versió vocal amb Farrell Williams. És un gran de de la música, Farrell Williams. Total. I, per cert, estem parlant de su discals mafia. I, bueno, que ara fa dos, crec que un parell d'anys van retornar. Clar,
Aquí m'ho has ficat complicat, perquè Swedish House Mafia diria... Bueno, són tots de Suècia. Correcte, vale. Tinc un bonus track per aquesta pregunta, però segueix intervenint. Claro, són tres. Sí. Sebastián Ingrosso... La meva pregunta bonus track és si em sabies dir els tres de Swedish House Mafia. Segueix. Ah, vale. Sebastián Ingrosso...
No, és que sempre me confongo amb Alesso, però l'Alesso no és. Però està allà al pal. És de l'Axwell Ingrosso. Axwell Ingrosso i el tercer. I el tercer... Oh, no me'n recordo mai. El tercer sempre és el...
Es diu Steve. Buà, m'has pillat, eh? M'has pillat. Steve, Steve, Steve. Steve Angelo. Steve Angelo, correcte. Correcte. Steve Angelo. Et dono el punt. Vinga, vamos. Un tres, un tres. Tres de quatre. Eh, pues tampoc anem tan malament. Tampoc anem tan malament. Tampoc anem tan malament. Tampoc anem tan malament. M'agrada molt la cançó de One. M'agrada molt la cançó de One. La de One està molt totxe. La de Greyhound. Ah, aquesta.
La de Greenhouse. Sí, amb els bossos allí, aquells elèctrics. Patrocinat per Absolut Vozca. Sé que no estem en horari. Sé que no estem en horari, però... És veritat que surten allí anunciats, és veritat. Sí, sí, sí. Anem a la cinquena. Vinga, anem a la cinquena. M'encantava aquesta cançó, Abel. M'encantava quan va sortir.
És un remix vocal. Sí, correcte. I clar, quin és el problema d'aquestes cançons, que com que em van sortir tantes i tant de cop, jo a mi els noms, hi ha algunes que em perdo molt. L'hauria de saber. O sigui, aquesta és... Clar, en Martin Garrix no és. No. A més Holanda ja l'hem gastat. Sí, sí, exacte. Ja l'hem gastat Holanda.
Hosti, m'has pillat, ara aquí. Quina és la cançó? El remix es diu Body Talk, la cançó original es diu Mamut. La de Mamut. Mamut és de Dimitri Gassina. Correcte. Gràcies. No? Bueno... Sí, són grecs. Ah!
Teu conto, teu conto, teu conto, va, teu conto, teu conto. Ells són d'origen grec, però han viscut a Bèlgica. D'aquí on els ha vingut tota aquesta cultura, també. Teu conto, teu conto, teu conto. Home, que digués gràcia. I l'aigme que són germà, te ho compro, te ho compro. Com anem una mica justos el temps, anem a l'altra, però bé. Ui, sí, és veritat. Anem a la sisena.
Aquí te regalo el punt. Privilegio raro de Gigi D'Agostini, de Gigi D'Agostino, no? No? No, no, no. Abel. I, a més, la cançó es diu Jordi, eh? Jordi, és veritat. Ui, ui, aquí no sé si donar el punt. No, és que el tema del Remember, no, no, aquí no. Aquí, Itàlia, no. Itàlia, sí. Itàlia, però no me'l mereixo, no me'l mereixo. Portes 4 de 6. De qui és? De Gabri Ponte. De Gabri Ponte, sí, sí.
A més, m'agrada molt el bit aquest italià, és com a diferent. Amb Gabri Ponte i Gigi d'Agostino, tenen com aquest bit diferent. Més baix. Sí, sí, és un rotllo diferent. És més baix. Vinga, anem a la setena. Anem a la setena, mítica. Tiesto. No? No? Hosti, què et...
És difícil. Crec que Tiesto va fer un remix d'aquesta cançó. Pot ser, però l'original és que és un one-hit wonder, pràcticament, jo crec. Tu pots ser... Però jo diria que és un one-hit wonder, aquesta persona. Vale, Ismail. És Darude. Buah, no, no, no, no.
Amb la mítica cançó Sandstorm. Sí. Sandstorm. Sandstorm. Sí. I no te sabria dir. I el país, aquí, és més difícil, és Finlàndia. Finlàndia. Finlàndia. Vinga, va, vuitena. Anem a la vuitena. Aquesta cançó, Abel, quan... O sigui, jo me'n recordo... Me'n recordo jo estar al cotxe quan feia sisè de primària.
i dir, aquesta cançó és una locura, això és un té-món, això és un té-món. I clar, que sap el que passa? Que abans, si a la ràdio no deien el títol de la cançó, tu no la sabies. Igual vaig estar dos mesos, esperant que a flashback diguessin quina era el títol de la cançó. Anem a escoltar-la.
És la de... La de...
No era alguna cosa amb saxo. No, jo és saxo beat. Però és del mateix país, et dona una pista. No, no et sabria dir. És Eduard Maia amb l'estereolòf. Això, estereolòf, estereolòf. Molt malament. I el país? Molt malament. Regne unic? No. És el mateix país que Alexandre Estan, que Ina a Rumania. Ah, ahí està. Ah, aquí està.
Aquesta què? Aquesta no te sabria dir, això deu ser de... Si t'esperes al final de la pista, potser tens una pista, mai mire. Anem fora de temps, anem fora de temps, llavors haurem de córrer una mica, a veure. Bueno, de Colòmbia, imagina't. No? No, d'Argentina. És Europa. De... no ho sé...
És de Portugal. Ah, Portugal, Portugal. Necessites una última, Abel? Una última. Podem fer una última? Una última. És l'última. Alan Walker, aquí el tenim. Sí? I d'on és Alan Walker? D'on és Alan Walker, Abel? Ah, no ho sé, això que l'he anat a veure. No ho sé. És de Noruega. Noruega, Noruega. És de Noruega. Salta bé Noruega dels nòrdics. Ai, bueno, no passa res. Tenim després una última bonus track.
Ràpides? En principi no, ja anem fora de temps. Volia fer una última, però ja està. De bo nostre, que era Doneres Rihanna, que és de Barbados. Bueno, ha estat molt bé, m'ha agradat. Aquest Massa és express. Sí, totalment. Bueno, doncs aquí estem.
Molt bé, Arnau. Avui hem jugat amb sàpiga de l'origen, a vegades, d'alguns cantants que sabem i no sabem d'on són. Moltes gràcies, Arnau, per aquest supermassaest és oest. Ens veiem a la propera i ara seguim amb Fallo Tècnic. Gràcies. Actualitzat amb Aquí a l'Oest. Lo Fallo Tècnic, l'espai que obre els micros al nostre tècnic de so.
I amb això acabarem aquesta setmaneta. I, a més, en ser la nostra tècnica que té divendres, la Mel Porroia, que ja saludem. Molt bones. Molt bones, l'Anna. Doncs, quan diem el somari, cap sorpresa, toca música. Normalment, haurem fet ja alguna cosa a remugar, però a mi la Rosalia em cau bé. M'agrada... Me cau bé, me cau bé. Sí, vale, però ja ho sé, que és la Rosalia, però no havíem quedat, Fran, que no ho diríem. Per què no? Havíem dit que ho diríem ara en pleno... O sigui, és una novetat, és una...
És, o sigui, hi ha no novetat. Si en part es parlen les evitats cada dia de les cançons. Ja ho sé, però ja saps que a mi m'agrada fer una miqueta de l'espectacle. Però que la gent no és tonta, que la gent està a casa i diu que novetat, si ho sabíem tots, si només parlem de la Rosalia. Ja ho sé prou, ja ho sé prou. De dins i purri no sentim res, però la Rosalia cada dia. I per què? I per què Fran se parli cada dia de la Rosalia? Per què la Rosalia? I més avui. Avui. O sigui, què passa avui?
que Rosalia treu nou disc després d'un any sense haver tret res. Per què em fiques a la vaca? M'agrada que em diguis això. M'agrada, m'agrada. Creu que parlàvem de la Rosalia? Exacte.
I és que, encara que sembla impossible, estem parlant de Rosalía. Sí, sí, el seu tema... Espineta. Mira-te-la, aquí la tenim.
Doncs encara m'agrada més la Rosalía. Brutal. O sigui, sens dubte ha sorprès a tothom dins la indústria musical. Ha rebentat tot el que la gent s'esperava, no? Perquè tothom estava una mica en plan la Rosalía, a veure quin nou temazo treu, a veure quines noves melodies llatines aporte, a veure què... No, no, no. Agafa i la tia se planta aquí
i ens presenta aquest àlbum Lux, que el presenta avui, avui surt, el podeu escoltar tot seguit a Spotify. Avui només escoltarem la cançó de Berghain, perquè ha sigut la cançó que va treure fa dues setmanes enrere i que va deixar tothom perplex. Com pot ser que Rosalía, amb aquests ritmes que ens portava abans, agafi i ens porti ara música clàssica
combinada amb música moderna, perquè sí que té molta base, ara aquí és molt música clàssica, ella en base de cantant així a lo líric i tot, sorprèn, però va evolucionant, si nosaltres escoltem aquest tema concretament, va evolucionant a mesura que va passant el temps, va evolucionant i veiem aquesta transformació de la música barroca com va continuant i va acabant sent música més moderna.
Brutal. Sí, sí. Deixa'm dir que l'escoltava fa una setmaneta, que li feien una entrevista, ell que és utilitzar els mitjans, però la veritat és que la música no l'he escoltat gaire, però sí que la seva veu explicava en una entrevista que, això, deien que havia fet cançons en molts idiomes, en diferents idiomes, i m'agrada el punt d'honestedat que deia jo anava composant, anava ficant en Google Translator i mirava si allò tenia sonoritat o quedava bé, i després anava amb un...
traductor oficial, perquè, evidentment, Google Translator, que va molt bé, però no te'n pots fiar. No, no, correcte. Lògicament. I, ostres, a vegades tocava canviar coses, era molta feina, tota la pesca i tal. Per tant, ja sorprenera tothom i està bé perquè, intensicament, diu, ho estic fent jo, que ja és una cosa cara de veure amb els artistes. Exacte. I, segon, que el fet d'atrevir-se a un idioma que un no coneix, crec que està molt bé, però, sense haver-te seguit gaire el tema,
Molt m'aventuro a dir i a especular. Adiós. Que com que ja no entenia que és en català... Crec que ja no entenia que és en català. Que haurà saltat ja tothom a la iugular.
¿Por qué hablas con este dialecto? Aquesta gent que té tanta cultura i diu el catalán dialecto. Teniu molta cultura. Des d'aquí una abraçada, ànims, segur que no us va tan malament a la vida com tot apunte, els que dieu que el catalán és un dialecto. Si no l'entén de nadie... Però bueno, no entrarem en aquest debat. L'espai és meu i avui se parla aquí de música, no de política. Només volia enviar una abraçada a la gent que ja segur que ho ha fet.
Perquè no parlaran de qualsevol altre idioma, però segurament aquesta referència ja hi ha estat. I si no, perquè no ho seran explicades i pensaven que era suagil, i quan li diguen que és català ja saltaran. Ja està ja la meva aportació per avui. Doncs bé, moltíssimes gràcies, Fran, per la superaportació. Llavors, anem a parlar de Rosalia, que és de lo que... Parlar d'una cançó de Rosalia. Bueno, sí, sí, però bueno, però... Bueno, deixem-ho aquí, deixem-ho aquí. Que si no haurem de fer talls aquí que no pertoquen, no.
No, és broma. Està censurat. No, no, no, no té censura, ja saps. Vinga, mute, ara només parlaré jo. Sí, amics, el Fran està mutejat, així que escolteu-me només a mi. És broma, és broma. A veure, anem a parlar de la Rosalia. Qui és la Rosalia? Perquè tothom coneix molt la Rosalia, però potser no ha indagat, no?, d'exactament qui és aquesta gran artista del nostre país.
Té com a nom Rosalia Vila Tovellà. I va néixer a Sant Esteve de Ses Rovires, del Baix i Obregat de Catalunya. Sant Esteve Ses Rovires. El 25 de setembre de 1992. I va estudiar flamenc i a l'escola.
superior de música de Catalunya, o sigui les Smug, és on va fer el seu treball final i on va fer aquesta transformació del flamenc, la barreja entre flamenc de la música del segle XXI i això li va anar bastant bé.
Els seus inicis musicals van ser, no sé si ho sabies això, potser hauràs vist algun clip, ara estan molt famosos, els clips de la Rosalía. No sé si ho sabies, que abans de fer música... Correcte. Ah, i no ho sabies, eh?
vol dir que és amb 14 anys amb un concurs a la tele 15 anys, el tu sí que vales la primera ronda la va passar i la segona se li va complicar el clip se veu pon massa energia ella deia com pot ser que haig de ballar, cantar a veure, què és el que hem de fer aquí llavors va desafinar bastant i no va acabar passant a la final però que està bé perquè un artista ha de ser polifacètic ja ho sabem i també pobreta
No per la Rosalía, per qualsevol artista que amb 14 anys, 15 anys, tenen tot el dret a aprendre, a millorar, i si amb 22 et diuen el mateix o amb 35 i segueixes millorant i arribis a la fita, doncs una mica com el que passa a les empreses americanes. És a dir, avui t'enfonses, allà està ben valorat perquè adquireixes experiència i aquí sembla que falles una vegada i has de ser un fracassat de per vida. Doncs no, mira, la Rosalía és un bon exemple.
És un bon exemple, sí, sí. És un exemple d'esperit, de superació, d'agafo i jo crec que amb el meu producte, tiro, tiro, tiro. L'Enric, perquè saps amb qui li vam fer nosaltres un càsting i li vam fer, no? Aquí. A la Lorena. Està a la televisió, de la manià de televisió. Ah, sí. Ah, la Lorena. Sí, sí, la Lorena, perquè guanyadora del temps. Sí, sí, sí. Diu, que tens alguna altra habilitat? Jo no portava el càsting, però també voltava. Ai, Déu meu, Fran. Plurava per allà. I diu, bueno, em diuen que sé cantar.
Ah. Bueno, no cal, no cal. Sí, sí. I ja està. Hi ha les imatges. Vale. I on podem trobar aquestes imatges per aquests oients? Bueno, jo les surto, tampoc. Ah, vale, vale. Tampoc seria molt dramàtic. Bueno, la qüestió... Perdó, la vam preseleccionar. La preselecció consistia en fer un reportatge a peu de carrer. Sí. I allà la vam eliminar. Però no tant per culpa seva, sinó perquè el que va entrevistar, no diríem ja qui és, però es pot trobar també,
Era un restaurant important, conegut, i crec que era una mica veudet i no li ajudava gens a una persona no vella amb carxofa davant de càmera, perquè allà ho feia prou bé. Bueno, doncs després d'aquesta història que se'ns ha menjat tot el temps, Fran,
Però això no ho expliquen les altres emissores, totes parlen del mateix. Exacte, és veritat, exacte. Hem vingut aquí a parlar de la Rosalia i acabem parlant de la Lorena, però no passa res. La qüestió és fer el fallo tècnic, fer el més divertit possible, no, Fran, sí o no?
I això, bueno, la qüestió... Tens encara dos minuts i mig, pots explicar molt. Dos minuts i mig, se poden explicar moltes coses. Com, per exemple, que amb què va triomfar? O sigui, què és el que va fer que la Rosalia triomfés universalment? Amb el seu motomami. I dius, què és això de motomami? Doncs és dos paraules que se va inventar, que va combinar ella. La moto, que per a ella era força i energia, i la mami, que per a ella era tendresa i feminitat, va agafar aquestes dos paraules, les va explotar, i ara tots els seus fans...
és la Motomami Mami. Amb aquest CD que va treure un disc de Motomami, hi havia moltes cançons de les quals van acabar triomfant. Una d'elles, Despetxa. Un dels seus temes més icònics i amb el que més va rebentar. M'hem sentit molt aquests dies com no podia ser d'una altra manera. Correcte.
Però, bueno, Rosalia donaria molt, molt de què parlar i ha estat amb moltes col·laboracions. CD Tangana, Rao Alejandro, Bad Bunny, vull dir, és una artista que ha acabat reventant-ho tot i demostrant que des de ben petit, si un creu i lluita amb els seus objectius,
Els pot acabar assolint al final, no? I ara amb aquest CD luxe, amb aquest disc, agafa i ho rebenta tot. Diu, hasta aquí la Rosalia d'abans i ara vaig ensenyar una altra cara de la Rosalia, la cara que jo vull mostrar. És molt agosarat i des d'aquí l'aplodeixo ja per aquesta valentia, de veritat.
I així acabem ara aquest assembles i acabem amb el tema que te'n presentava. Verheim, acabem. Deixem-nos anar una estoneta per gaudir-lo, perquè la gent el pugui escoltar per cent trenta novena mil vegades. Sí, home, i tant. Sí, sí, s'ha de dir. Si quan a la música surti ho pete, ho pete. Correcte. Aquí som molt prosos Rosalia, que el que més m'agrada és que quan li fan una pregunta en català, diu...
Ai, que bé que em parleu en català, em tenia ganes. Clar que sí. Internacional, però aquí amb les nostres arrels. Una abraçada per Rosalía, us deixem amb aquest temazo, que ho va estar petant i que ho seguirà petant, i que crec que és fantàstic per començar aquest cap de setmana. Gràcies, Abel. Moltes gràcies, Abel. I a dos altres huesos per seguir-nos, que tingueu un bon cap de setmana i ens retrobem dilluns. Adeu.
Yo sé muy bien lo que soy, ternura pa'l café. Solo soy un terror de azúcar. Sé que me funde el calor. Sé desaparecer cuando tú vienes.
This is signifying to adventure. The only way to save us
Fins demà!