El parça que passa a vuitens de la Cupa del Rei de Futbol i continuarà defensant el títol. Això s'hi va patir ahir, un partit força feixuc.
Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal us parla Francesc Balanyà? Això és aquí a l'oest, el programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem acompanyar amb aquest magasin que fem gràcies a la Raúl Vilà, de MUNFM, molt bones. Bona tarda, westerns. La Maria Gatau, de Ràdio Rosselló, com anem? Bona tarda, sí, aquí estem preparades.
També la Sabina Pedrós, del Picat Ràdio. Bona tarda. Saludem també la Karen Alfonso, de Ràdio Ponent, molt llarussa, molt bones. Hola, hola, bona tarda. Saludem també, molt bones, a la Txell Bernaus, de Ràdio Sèvra 1. Molt bones. I a la Júlia García, de Ràdio Trem. Ei, bones, com esteu? I finalment saludem l'Ivan Oson, ja us sabeu, el nostre tècnic, que es troba com un servidor als estudis. Dueu llei de ràdio com a nom Ivan. Bona tarda a tothom.
Ja ho sabeu, és dimecres, dia fora de la tertúlia, però avui Marnau Vilà, apocant a l'elenca, tertúlia especial, eh? Sí, avui la tertúlia s'emmarca dins del que és el programa Asteroide B612, que és una tertúlia que fan membres del Centre Assistencial de Sant Joan de Déu d'Almacelles,
la qual ja han rebut premis radiofònics, i la veritat és que, pel que he vist, pel que he vist, no tenen pols micros, de fet, tot el contrari, més gent que si alguna cosa se li passa pel cap ho diu, ho pregunta, i la veritat és que això és d'agrair, és d'agrair, i avui doncs tindrem aquesta tertúlia nadalenca, evidentment, toca parlar dels adults. Que entenc, entenc, Arnau, si no és així ja m'ho diràs.
Usuaris d'un centre de salut mental. Per tant, des d'aquí també penso que és important que quan hi ha aquell dia internacional de la salut mental, que sempre diem que s'ha de visibilitzar, aquell dia tots els mitjans en parlem, però després ens n'oblidem.
com tants altres dies internacionals. Correcte, i aquí ens agrada molt a l'OES fer els dies internacionals, però sí, la veritat és que quan venen els nois aquí a parlar, a EM1, perquè és una tertúlia que se'n registra a EM1,
Doncs m'agrada això, la naturalitat, com ho mostren, evidentment parlem de totes les tradicions nadalenques, de què pot venir, és el típic que has demanat pel rei, si ens agrada el Nadal, ens agrada el fred, doncs agrada, totes les coses més o menys.
que poden sorgir, però com sempre dic, Fran, agraint aquesta naturalitat que potser a moltes altres persones no la tindrien perquè, com ja sabem, Fran, a vegades quan portem gent aquí ja només pel simple fet de tenir un micro davant ja els assusta, ja vigilen a veure què puc dir, a veure què no puc dir i la veritat és que aquesta gent davant del micro són uns autèntics experts.
Sí, a més, un servidor que porta ja dos anys treballant fent tallers de ràdio amb un altre centre de salut mental, una de les coses que m'ha sorprès, compleix molt a nivell particular, però que també una de les coses que a mi particularment em sorprèn, no sé si serà el cas també, que ens podem trobar avui, perquè un servidor la tertúria no l'ha escoltat,
però que trobes perfils d'usuaris que a priori tu penses, ostres, aquest senyor fa molt millor que el presentador, fa molt millor que els conductors d'aquest programa i que de moltes altres emisores, no? I és per exemple, una persona que té episodis d'esquizofrènia, que amb la medicació ho tens més controlat,
i que a priori no et sembla que hi hagi una dificultat, no? Però clar, cal tenir una vida molt controlada. I altres, que per les altres casuístiques o per els altres perfils, doncs la qüestió canvia molt. Per tant, hi faig aquesta prèvia també perquè la gent entengui que això de la salut mental té molts perfils,
i que, per tant, nosaltres encantats que en tinguem d'uns, dels altres, dels que us sembli més, dels que us sembli menys, de cara als que són profans en la matèria, perquè en qualsevol cas, molt contents de visibilitzar aquesta tertúlia. Gràcies a l'anar per la feina i que sé que arribarà, això sí, després de les notícies.
Doncs comencem ja aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem acompanyats del Guillem Figuerole. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que la Diputació de Lleida convocarà la taula de rodalies a principis del 2026 per analitzar l'estat actual de la mobilitat. La reunió tindrà lloc entre el mes de gener i febrer. La taula es va impulsar l'any 2020 per fer front comú entre les institucions amb l'objectiu d'aconseguir millores en la mobilitat de les comarques de Lleida.
I la creació de les rodalies d'aquestes segons ha explicat el president de la Diputació de Lleida, Uau Lleida Ràdio, Joan Talarn, ara es tornarà a reunir per abordar la situació actual.
Ja hem executat el 60% del pressupost, l'any que hem executat més pressupost, i de fet, de tot el pressupost acumulat, hem executat 300 milions d'euros, perquè tenim cost d'anys anteriors. O sigui, vol dir que anem avançant molt positivament, encara ens queda un camí per recórrer, encara ens queden algunes coses per poder restir endavant, però, home, s'ha fet molt bona feina pel que fa a l'àmbit aquest de la desvolucratització de l'administració de la Diputació.
En això tenim pendent de fer un... ben aviat, convocarem un altre cop la mesa de rodalies, que crec que és una eina que ens serveix, i ben aviat, segurament a primers de gener, o primers de febrer, vull dir, a primers d'any, segur que la convocarem una mica, també ens expliquin en quines situacions estem. Aquest any 2026 s'ha de generar el consorci que ha de gestionar rodalies, rodalies Catalunya, i en aquest cas rodalies Lleida, i volem saber quines intencions tenen des de l'Estat, des de la Generalitat,
per la nostra demarcació. D'altra banda, durant l'entrevista talar també ha detallat que Nens ha executat el 60% del pressupost previst per al 2025 i entre aquests, aquestes noves traçades fets pel que fa a l'agilització de la burogràcia. Entre les mesures per millorar aquesta desburocrarització hi ha el pla que la Diputació va anunciar aquest dimarts per tal de risordre els ajuts directes en 3 o 4 mesos. Els postconvergents votaran a favor dels comptes aquest dijous, mentre que el PP hi votarà en comptes.
Ara el pacte local anirà al Parlament a reclamar que s'acabi amb el problema de la manca de secretaris i interventors al Parlament. L'alcalde de Mollorça, Marc Solsona i l'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, participaran a la comissió d'afers institucionals. Serà a principis d'any, entre gener i febrer, i la voluntat és explicar els problemes que els ajuntaments tenen per poder cobrir aquestes places. També portaran una proposta per millorar les competències dels càrrecs electes.
per a fer una reforma quirúrgica a punta solsona del sistema de treball i d'aquests i proporcionar-los més competències en un entorn on els funcionaris tenen un poder d'actuació i assenyalar fins i tot de veto a la política municipal. Ho ha explicat en una trobada amb els mitjans on l'alcalde de Mollerussa s'ha mostrat satisfet amb la feina feta
Ja que diu, s'ha demostrat que ara Pacte Local és una eina útil. Un exemple apuntava ha estat la proposta del seu partit sobre els contractes menors successius, que ha estat acollida per diversos grups del Parlament. Per tot plegat, Solson apunta que ara Pacte Local ha arribat per quedar-se.
Nosaltres ja vam dir al seu moment que això no era un invent efímer, això era un instrument per donar sortida a les diferents candidatures del món local, que sigui perquè no volen formar part d'estructures de partits establats, que volen que el seu objectiu primer és el seu municipi, podem buscar aquest instrument com és el pacte local per poder ajudar.
Nosaltres volem ser útils i buscarem la fórmula perquè cada ajuntament pot fer l'acompanyament en cada municipi en la fórmula que cregui millor per poder també optar a governar, que nosaltres no volem participar, nosaltres volem governar. Durant la trobada, la vicepresidenta de la Diputació i alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, ha enviat un missatge per als partits parlamentaris. Posa l'exemple de l'acord dels pressupostos entre diverses forces de la Diputació per tal d'emplaçar els grups parlamentaris a fer el mateix.
Llavors, aquí faria una crida de dir, a veure, el país, els municipis s'han de governar. Llavors, és fàcil arribar a pactes. I avui estem sense pressupostos de la Generalitat, sense pressupostos de l'Estat, i això és el que anem arrossegant. I aquí hem de dir prou, de dir, polítics, senteu-vos, negocieu i pacteu. Que si des d'una Diputació de Lleida ho sabem fer, vol dir que es pot fer a tot arreu. I això és la crida que jo faria com ara a pacte local, de dir, negocieu i pacteu.
Sobre altres qüestions com per exemple l'aparició en el programa municipal d'Aliança Catalana del Partit Municipalista ha deixat clar que pactar amb l'extrema dreta és una línia vermella per a la formació.
I la paeria posa en marxa una nova eina gratuïta orientada als comerços de la ciutat de Lleida per tal de reforçar la seva seguretat i millorar també la capacitat de resposta de la Guàrdia Urbana davant situacions de risc greu. Es tracta de Drag Alert. Així s'anomena aquesta aplicació que ha estat presentada aquest dimecres amb la intenció de reforçar la convivència, especialment als barris i a les zones comercials.
per a dispositius Android que funciona com un botó virtual d'emergència. En posar-lo el comerç pot alertar de manera immediata la central de la Guàrdia Urbana o la patrulla més propera enviant automàticament la ubicació fixa de l'establiment. El sistema està pensat per ser utilitzat exclusivament en situacions greus com robatoris amb violència o intimidació,
robatoris amb força, agressions, baralles o situacions de risc per a les persones. L'alcalde, Fèlix Larros, ha remarcat que es tracta d'una ina de prevenció i ha insistit que la col·laboració entre la paeria, la policia local i el teixit comercial és clau per avançar cap a una ciutat més segura i cohesionada.
El Dracaler el que volem és avançar per una lliure més segura i a més a més utilitzar les noves tecnologies o la digitalització de les comunicacions per facilitar aquesta interacció, aquesta comunicació de forma immediata amb la Guàrdia Urbana. El servei s'adreça a comerços amb ubicació fixa que no estiguin obligats per llei a disposar de sistemes de seguretat específics. L'alta és gratuïta i es pot activar per a cada persona que treballi a l'establiment associant un únic dispositiu mòbil a cada comerç.
Canviem d'ajuntament, o el que és el mateix, canviem de municipi per explicar que el consistori del Picat ha posat en marxa un nou servei de teleassistència avançada adreçat a la gent gran amb necessitats especials. Es tracta d'un relatge intel·ligent que incorpora sistemes de seguretat i comunicació permanent amb familiars i serveis d'emergència.
I l'escola de Pinyana del Ferrar s'ha proclamat a guanyadora del certamen Llegim entre les zones un projecte radiofònic i educatiu impulsat per Emun FM i el Pla Educatiu d'entorn de l'Alt Segria. Ens ho explica l'Arnau Vila d'aquesta emisora.
El certament ha comptat amb la participació d'alumnes de cicle mitjà de sis escoles del territori, Alferràs, Almenar, Alguaire, Torreferrera, Alvesa i Corvins, amb la implicació de les biblioteques municipals. Més enllà de la competició, el llegiment treones s'ha consolidat com una experiència educativa basada en la lectura en veu alta, el treball en xarxa i l'ús de ràdio com a eina pedagògica. La directora de Munt, Piri García, destaca que el certament acaba esdevenint una eina molt útil per treballar la lectura i l'oralitat a les aules.
El certament acaba esdevenint una eina molt útil per treballar l'oralitat a les aules, a través dels tallers que fem d'oralitat a cada un dels centres educatius, i a més a més es creen aquestes sinergies amb les biblioteques que formen part del jurat i que impulsa que hi hagi més hàbits lectors. Finalment, tot això ho emetem a través de la ràdio, creant aquest contingut multimèdia i a més a més d'educació mediàtica que ens serveix perquè també entrin i estimin una mica més el mitjà radiofoni.
Pel que fa als premis, l'Escola Pinyana s'endú un lot de llibres gentilesa de les biblioteques municipals. A més, tots els alumnes participants faran una excursió amb el tren dels llacs fins a la Paula de Segur gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida i Ferrocarrils de la Generalitat. I el grup de teatre d'Alpicat torna a escena després de 4 anys amb la representació dels pastorets. Un projecte recuperat gràcies a l'Associació de Dones del Municipi i dirigit per Josep Messeguer. Una qüestió que ens explica la Sabina Pedros d'Alpicat Ràdio.
Després de quatre anys sense activitat, el grup de teatre del Picat, batejat com l'Otriato, ha tornat a aixecar el teló amb la voluntat de recuperar el teatre popular al municipi. La iniciativa ha estat possible gràcies a l'impuls de l'Associació de Dones del Picat, que ha contactat amb antics membres per reactivar el projecte.
La primera fita d'aquesta nova etapa és la representació dels Pastorets, una obra que el grup ha adaptat amb un estil propi, dinàmic, còmic i molt visual. Es tracta d'uns Pastorets allunyats, de les versions més llargues i clàssiques, però que mantenen l'estructura tradicional. Els Pastorets, l'anunci de l'Àngel, l'Infern i l'arribada al portal de Belén, però amb girs nous, personatges canviants i un final coral amb una Nadala cantada per tots els participants. Josep Messeguer, director del grup de teatre del Picat, ens avança alguns detalls de l'obra i destaca el teatre com una eina de creixement personal.
Hi ha algun petit número musical, tot ambientat i dedicat al poble, i després tota la gent que participa són vilatans i vilatanes del Picat. Crec que no defraudarem a ningú. Hi ha alguna sorpresa, perquè en aquesta sí que no la puc avançar, però hi ha algunes persones que hi vagin, se sorprendran, espero que molt gratament.
És un teatre còmic també, intentem que sigui divertit, que faci riure la gent sense ridiculitzar ningú, però intentem passar-nos-ho bé. De fet, el teatre per nosaltres és una teràpia. Basta bé amb la vida mateix i per viure el moment present.
Actualment el grup està format per una dotzena de persones, combinant membres veterans i noves incorporacions. Els assajos van començar a mitjans d'octubre i es fan cada dijous al vespre. El grup també fa una crida a totes les persones que vulguin sumar-s'hi de cara a futurs projectes, especialment pensant en una nova actuació prevista per al mes de juny. De moment, el grup de teatre Lotriato convida a gaudir de la representació dels pastorets que han preparat per aquest divendres 19 de desembre a les 8 del vespre a la sala La Unió del Picat. L'entrada serà mitjançant un donatiu de 3 euros.
I una altra qüestió darrera, també vinculada amb aquestes dates, el mercat de Nadal de Covelles es prepara per la seva tercera edició amb l'obertura de nous escenaris i també un increment en el nombre d'activitats, totes elles a més gratuïtes. El certament tindrà lloc aquest dissabte entre les 11 del matí i les 9 del vespre a la plaça Sant Julià i al bosquet del municipi de la Noguera amb la presència de 25 paradistes.
Després de dos anys de creixement, el mercat es consolida dins del calendari festiu de Nadal del territori, tal com ha explicat en l'acte de presentació l'alcalde de Covell, Sebastià Boixadera. Perquè ara vam tenir clar que calia apostar-hi, i el temps ha donat la raó tres anys després. El mercat de Nadal ja és una cita imprescindible del nostre calendari festiu i un punt de trobada que cada vegada atreu més públic.
Enguany el mercat obre nous espais a la plaça Sant Julià i al Bosquet, ubicació habitual del mercat adequats especialment per a donar més amplitud al recorregut i incorporar-hi noves propostes. A més, aquesta edició s'incrementen les activitats, totes elles gratuïtes amb la voluntat de garantir una jornada participativa. D'altra banda, Josep Camps, regidor d'Economia, Joventut, Turisme i Patrimoni, ha assegurat que el mercat està sent un èxit en els darrers anys, però que no volen créixer per créixer.
i el que nosaltres volem és que volem créixer, però no volem créixer desaforadament, perquè l'espai ens marca i ens delimita que sigui el programa,
El lloc és molt bonic i si ampliem el que farem és degradar una mica l'essència del mercat. Amb els espais el que volem crear és ordenar-ho tot més bé, que la circulació sigui més fluïda, que les parades estiguin totes més ben col·locades. La inauguració del mercat anirà a càrrec del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. Gràcies, Guillem, i gràcies, Sabina i Arnau. A tu, Fran.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest.
I avui tenim amb nosaltres el Roc. Benvingut, Roc, com estàs? Bé, molt bon dia. Jo sé que molt content avui. Una mica. Perquè, no sé si ho podem dir. Sí, perquè avui m'he alçat molt mal de panxa.
No, això no és de felicitat. Perquè avui estic content, que tinc la paga doble. Bien, bravo per tu, sí senyor. Eh, Juan Antonio, què tal? Bien. Tu també content? Sí. M'alegro. Moti. Muy bien, aquí estamos.
Qué bien, ¿cómo estás? Bien. Ya te veo, estupendo. Vamos, bien, bien. Con tu gorra. Hombre, claro. Hay que no te la quitas. Mira que si no sé lo que pasa, que me veo muy feo. ¿Qué dices? Si es guapísimo. Sí, no, no, no. Y el Marcos, que... Hola, hola. Es va a estrenar el mes pasado. Sí. Van a ver. Me gustó mucho. Me alegro. Amlarnao, eh. Sí, de lo que tú no estabas. No, estaba, como ya me habéis dicho antes, de vacaciones. He venido porque me lo ha dicho el Rafa, eh.
Ah, estupendo, Rafa, gràcies per dir-li. Però tu tenies ganes de tornar a Marcos? A mi me gusta mucho, porque la otra vez ya se lo dije. Y me dijo, si falta alguien, tranquilo que vendrás. Que repetirás. I la Beti, que també ja és una de les nostres sèniors, ja podríem dir. Beti, com estàs? Molt bé, bon dia. Guapa, amb aquest nou canvi de look que t'has fet. Sí, gairebé que sí. Gràcies. Avui?
Que ja estem a desembre, pràcticament, parlarem de Nadal. Home, i més encara que el Roc ha cobrat la paga extra. Jo no la cobro tan aviat, eh? A veure si s'envita alguna cosa. Ho he de dir que em fa una il·lusió. Clar, potser encara no, perquè potser el govern se canvia d'opinió i no me la donen. Calla, calla, calla. Tot és possible. Tot és possible, tenint el Roc. Perquè aquest món està molt revuelto, eh? Perquè, jo dir, pel que veig... Sí, no? Aquest... Des que vol entrar aquest... Aquest...
Fijo, com li diguin, que la cosa està molt malament. Parleu de política vosaltres al centre? No, no, jo pràcticament no, però és perquè he sentit-hi per la tele. A mi la política no m'agrada, gent ni mica. Ni política, ni religió, ni diners. A mi tampoc m'agrada, perquè sempre estan iguals, uno con otro, el otro, el otro, així.
Ells mateixos se monta la pel·lícula. Hablan entre ellos o no? Sí, però vosaltres... Hi ha un personatge molt important de la història, que és el Joan Fuster, que deia que la política o te la fas o te la fan. Si vivim molt, molt, molt enllunyats de la política, els polítics van fent igual, eh? Sí, però jo passo de la política.
No es pot passar de la política, que t'afecte. Per què no es pot passar? Perquè potser no cobres. Bueno... Està mal dit el que he dit. No, estàs perfectament dit. Al contrari, Roc. Superben dit. Avui, com que això, millor, diu que per fer bons amics, per mantenir els amics, no s'ha de parlar ni de diners ni de política ni de religió. Ja hem començat parlant de diners i de política. Molt bé.
Avui parlem de Nadal, que ja està tot amb la frerina nadalenca. Us agraden aquestes festes? Perquè hi ha gent que té aquesta ambivalència. Són llunyoses aquestes festes, són festes d'alegria. A qui li agraden?
A mi m'agraden molt les festes preocupades, som família. Mira, jo marxaré el dia 24 i potser tornaré el dia 28. Estaré cinc dies a casa. A casa on? A casa de ma germana. A Balaguer. De les meves nebotes. A Balaguer, viu? A Balaguer, sí, a Balaguer, precisament. Què ho coneixes, Balaguer, Pilar? No tant, que el conec Balaguer. Tu no mos esperaves avui a la ràdio, Pilar? És veritat, se m'havia oblidat, però m'ha fet molta il·lusió veure-vos i aquí esteu, i contents, i contenta.
Y... ¿Dónde vas? José Antonio. ¿Qué farás, José Antonio? Pues... a lo mejor igual me voy... pa' casa. A Barcelona. A Barcelona. ¿Barcelona Ciutat? Sí. ¿Sí? Sí. Muy bé. ¿También pasan las festes de Nadal? Sí. Muy bé. ¿Y tú, Moti? Yo en el piso. Ay, qué bien. En el piso. ¿La liáis mucho en el piso o qué? Eh...
¿La liais? No, sí, sí. Uy, sí la lian. Pero Monteu la abre y tot això sí. No, sí, quedan cuatro gatos, como cada año. Quedáis cuatro gatos, pero os gusta. Sí, si no, por tanto, se ponen... Ya están ya más o menos... Ya van aquí en el ambiente, el ambiente así, chocando, chocando. Feu caga la soca o ya no?
No, al centre, tampoc. Sí, al centre sí, la tenim amb un raconet. Ah, ja us ha arribat? Ni posem menjar i no s'ho mengen, ni posem menjar i no s'ho mengen. No, perquè encara, és que encara la pobra encara no ha de començar a fer la digestió. Sí, s'ha de posar madureta que cago, que cago. Que li doneu, que li doneu. Que no cago neules, que cago tarrons. Que són molt bons.
Caramelos. Caramelos, eh. ¿Y qué más? Que no cago lengades, que cago terrores, que son morgones. Y tú, Marcos, ¿qué farás per Nadal? Yo me quedo en el centro. Molt bé. ¿Y qué feo, qué feo? Por allí tranquilos y... Hombre, tranquilos tampoco, que no pareu de fer coses. Bueno, hacemos cosas salidas y eso y...
Però bé. I concursos, no? De decoració en Adelenca. Hacem de tot. Ara m'ho explicareu. I tu, Betti, què faràs? Va a casa. Estupendo. Molts dies? Una setmana, si pot ser. Fantàstic. Va, i ara sí, explica-nos, perquè al centre sí que suposo que decoreu les sales, les portes, fer un concurs. Ayer era una monitora nuestra, La Salvadora. Sí.
Puso en la puerta ya, hizo en las puertas de las unidades. En la puerta principal. En la puerta donde dormimos nosotros, en la puerta principal, puso como un dibujo que sale San José, la Virgen María y el Niño Jesús. Con un poco de paja.
Ai, que mono. Ja ha fet un mini pesebre. Sí, i en cada habitació... Perdona, eh? En cada habitació ha posat un arbolito així en verde, amb una estrella. Sí. En cada habitació, per decorar les habitacions i això. Fem un concurs de portes. Què vol dir un concurs de portes, Beti? Explica'm-ho. Cada any fem un concurs de portes. També decorem l'arbre de Nadal. Després fem un obre, molt gran.
I què us sembla això de... Va, va, jo ja ho sé. Del bar posem l'arbre de Nadal, fem el Belén de Nadal, que és molt gran, que agafa de paret a paret, és molt ampl, és molt llarg, i queda molt bonic, posen el cagatió a darrere d'això.
A mi són unes festes que també m'agraden molt. A mi també m'agraden molt. De joves no, eh? De joves no. De joves no m'agradaven gaire. De joves vull dir, de joves d'entre 20 i 30. Pues a mi m'agradaven molt a esa edat. Sabeu per què? Perquè només li veia la part consumista. Què en penseu d'això? Potser gastem massa coses, massa comprar, massa regals, massa, massa, massa, massa, massa. Massa l'or. És d'això. Vinga, torna a la parla de diners.
Sí, sobre todo de economía. De economía. Se gasta mucho dinero, ¿no? Y tanto, se va mucho dinero. Luego lo que le tienes que dar, hacienda. ¿Y Caltán? No. No. No. Vienen los corales y cosas estas a la capilla. ¿Y hay gente que no celebra el Nadal? Vendrán las terabalas, ¿no? Aquí están, hablamos sobre el Nadal, como cada año.
Que us parlen sobre el Nadal també? Us expliquen el per què? Cada any més o menys el seu mateix. Home, perquè... L'Ester és la tècnica del Museu de Lleida i que ve com a voluntari al centre i ens explica històries de Nadal. Home, Roc no pot canviar gaire perquè el Nadal sempre és igual. Sempre ve de la mateixa tradició, no? És el que he dit jo, sempre parla de la mateixa cosa en qüestió, ben emparaulat. Ai, que bo. Fan un escala anífic.
També? Fan concurs de postal de Nadal i la frase. Ja estan fetes les postal de Nadal. I participeu vosaltres? Jo no. No és obligatori. Qui la fa la vol i qui no la deixa. Com Got Talent. Algú ha fet aquí una postal? No. Algú ho farà a l'escalainifi? No. Qui se'n va a Porta Aventura?
Jo mateix, el dia de desembre. Hosti, tu! I t'agrada pujar als llocs o què?
Bueno, al tren de la mina. Al tren de la mina es lo único que me agrada. Al Zambala no se sube. Yo sí, yo sí. Una pasada. Ya veremos el día ayer si te subes. No voy, pero... Yo hace muchos años que iba y me subía todo. No, no, no, no.
Cuando era más joven me gustaba la adrenalina, todo. ¿Y sabes lo que es la adrenalina? Que me gusta mucho el subidón y todo eso. ¿Qué es la adrenalina? La adrenalina es la hormona. El subidón que te gusta más.
Te lo negar es de puja mes. Claro, todo eso. Ah, contra mes puja mes vos. Claro. Es aquella hormona que te fas... Pero te estoy hablando, cuando yo iba con el colegio el Sambala no estaba. Solo estaba el dragón Khan. El Sambala a lo principio de todo.
Luego, cuando fui, me subí al Zambala y todo esto. ¿Y al Furious Baco también? Ese estás así y haces así. Sale disparado. Qué miedo. Yo eso no me subo, ¿eh? Y los Keds los puedes perder porque estás con los pies colgando. Déu nido. Imagínate, si pierdes los Keds ya está, ¿o no? Descalzo, ¿no? Todo el día descalzo, ¿no, Rafa? Marco, usted es el Zambala. El que está al lado del Dragon Khan. Una atracción. Una atracción.
Jo ho preguntaré quan va... Hombre, és encara més car, més gran que el Dragon Khan, en Xambala. Poca broma, eh? Tu no te subiries? No.
Jo, el tren de la mina, sí. A l'estampida, també. Al Dragonkan, bé. I ja està. Al Shambhala, no. Al Shambhala, no m'atreveixo. No vol dir que algun dia no ho faci, però jo no m'atreveixo. I tu, Moti. No, no, no. La caída libre. La caída libre. Jo, no, no, no. I una vez... Que miedo. Eso sí que da miedo.
Yo una vez monté al tren de la mina con la que me quedé un poco más mirado. Un poco más al tren de la mina, pero echando volando. No, no, no. Se me iban los móviles y todo. Uy, uy, uy. Sí, sí, sí. Y una y no más, ¿no? No, no, no. Pero es que se me iba el móvil por todos lados.
Es verdad, es que te recoloca las vértebras. No, no, no. Jaime, yo ya no voy más con ninguno. No, no. Ojo, es que me pasa algo, me pasa algo y estaba...
Pero ojo, ¿eh? Y no te pasó nada. No, no, no. Solamente el susto. No, no, pero es que iba... Sí, que es vital. Es que me iba para los lados. Digo, hay que me caigo, hay que me caigo. Pero ojo, ¿eh? Y el Jaime Terzas, en la fundación que fuimos a dormir allí...
I jo ja no vaig anar a la Porta Aventura, però ningú no em va dir. Però, ojo, estuve la tarda, però va, va, va. I tu que voltes tant, Moti, que no pares? Sí. ¿Te gustan estos parcs de Nadal? Perquè volteu, no? També aneu a veure les parcs de Nadal als pobles...
Però jo, per ella, vull solo jo. Ja no sé, si nos hemos encontrado muchas veces. Jo vull solo. I què fas? Els caps de setmana sortim i anem per Lleida, anem a pobles on haguin coses de Nadal. Per la culpa, per la culpa. No t'agrada això, Roc?
Sí, anem al poble alli a fer un bebre, alli al bar dels jubilats. Però que ara anirem a Lleida a veure la pista de gel. Mira, Domenico ja estàs a Lleida, la pista de gel encara no està ficada. Quan estigui, quan estigui. Que també pugeu a la pista de gel, patineu. No, no, patinar res, que vols que em fota de nas? Jo tampoc, ja no, ja no tinc els genolls. Primer i segon que jo no sé patinar.
¿Tú saps patinar, Rafa? No, no gaire. Algú d'aquí patina? Yo antes sabía mucho, pero tenía patines de línea.
Pero me pegaba cada trompazo. Yo tenía patines de línea, en serio, cuando estaba en casa, en serio. Marcos, eso es lo primero, luego ya... Luego te acostumbras. Sí, luego vas aprenent al final, ¿no? Asaig error, asaig error. Escolteu, i per cap d'any, què fareu? A casa. Jo estaré aquí al centre, i per això també, només la hipernada a la casa. Menjaré raïm o no? Oh, clar que més menjaré raïm.
I feu alguna cosa d'aquestes, jo què sé. Celebrem les uves, les campanades i tot. I feu una mica de repàs de com us ha anat l'any. I penseu, a veure què podria fer l'any que ve. Això també ho feu? Esperem que l'any que ve, l'any 2026 sigui millor. Millor en quin sentit?
Pues que ha de ser millor que d'altres anys, que no haigua tanta democràcia. Com ha sigut aquest any? Ha sigut bé, però bueno, si pot ser millor, millor que millor, perquè sempre s'espera el millor d'un any per un altre. Heu tingut un bon any vosaltres? Evidentment, jo diria que sí, però bueno, a vegades les coses no van com haurien d'anar. I tu, Juan Antonio, has tingut un bon any? Regularcillo. Explícate, a ver, no?
No reconecí yo por lo de... ¿Que has estado pachucho? Tu salud, por salud. Sí. Bueno. Yar, ¿cómo estás? Ahora va empezando a irme bien. Ah, sigue remontando a final de año, ¿no? Sí. Muy bien. Y tú, Moti, ¿qué dirías de este año? ¿Cómo te ha ido? De este año de médicos. ¿También? Buah.
He ido al médico hasta aquí. Pues yo te veo estupendo. Que va por dentro la procesó. Sí. Porque por fuera estás jovencísimo. Sí, sí. A ver cómo estoy, con las pastillas, que no sé qué, control y todo.
Però tu voltant per Lleida, tant com pots, eh? I amb aquesta alegria teva. I tu, Marcos, com diries que has tingut l'any? Bueno, jo crec que bé, no? M'ha ido bé. Jo, de moment, he tomat pastilles, no sé per què són, però a veure si m'entiendes de salut, de colesterol, azúcar, i això no ho tinc jo. De salut jo crec que estic bé. Però jo crec que bé, sí.
I tu, Beti, però així en general, si heu tingut un bon any o si... Bueno, regular. També? Sí. Regular, Beti? És que mira, entre metges, salut. I altres coses? I algun moment gloriós d'aquest any? Algun moment divertit, xulo, feliç? Els amics. Els amics. I tu, Marcos?
A un moment. Sí, un moment. També.
I tu, Moti? Igual, igual, igual. Ai, que bé. I tu, Juan Antonio? Tres quartos de lo mismo. Que bé. I tu, Roc? Lo mateix. Oh, o sigui que sou molt afortunats amb amics i amigues. Jo dic amics per tot arreu. I els monitors. Els monitors són... El Marcos és molt amic meu, la Bet i, bueno, tots els que estem aquí són... I els monitors. Els monitors també, bueno, sempre algun d'allò que un altre, però bueno. Clar, si no... Que sempre són un pocos farrucos, no? Que estem un pocos farrucos. Un pocos així, rarillos. Sí, eh?
Ja saps per on vaig. És que al final on vivim són com la família. És que ni més ni menys, són com la família. És que és la família que, com és allò? Que la família no es trie, però en el vostre cas la vostra família que en certa manera també trieu, no? Sí. Això és veritat, això la gent ho va dir. És veritat, la família... Bé, però després...
Nada. Nada. I què li desitgeu a l'any nou, va? Salut. Salut, pessetes i amor. Oh, fantàstic. Tres coses a ell en la vida, com diu aquella cançó. Però si tu roco tens tot, tu tens tot. No, encara més, no, però tinc molts gastos al cap de l'any. Com tothom, jo se vol dir com tothom. I felicitat. Això, i felicitat, això és el principal. Però la veritat és, ja ho he dit, per l'endavant, sobretot salut. Si no hi ha salut, lo demás no val per a re. No funciona, sí, sí.
Esteu tots d'acord, no? Jo, jo llevo... Mira... Que te'n trablar, Peti, que te'n trablaràs de tindre molts diners si no tens salut? No, mira, els diners és material. I l'important, perquè tu t'ho marxaràs d'aquest món sense res. Però clar, a l'altre món no m'emporta res res. Què t'emportaràs? El carinyo dels demés. El carinyo dels demés. Mira, mira aquesta moda, la encarrafa, oi, pobrete. Si no m'hi puguem alantar-ho perquè m'hagués posat el problema.
Ja ho vaig passar malament quan se va morir aquello, lo Miguel Frago, pobret, que mos ha deixat ara recientment, que fa dos mesos que mos ha dit. Quatre. No, tres mesos, va morir el 31 d'agost. El 31 d'agost, tres mesos. Tres mesos farà. Tres mesos. Pobret. Aquí quatre. Bueno, quatre farà el... Tres mesos ja. Tres mesos ja. Tres mesos ja. Uau. Era bona persona, eh. Sí que ho és, sí.
Però bé, també fumava molt, tio, és que s'ha de dir tot. S'ha de dir tot. Sí, que és això, que la salut no és una cosa que vingui sola, també te l'has de treballar. Sí, la salut, si tu te la saps guanyar, te ve... Qui ha fumat aquí? Jo. Jo.
Ja no. No, jo no. La Betty, el Marcos i el Juan Antonio. I jo. I què? Jo no fumo. Doncs pel 26, no, hi ha molta gent que diu aniré al gimnàs, aprendre anglès i deixaré de fumar. Sí. Això el que passa és que camino molt. Veus?
I què, us proposeu deixar de fumar als tres fumadors? No, no, no, si està bé, algun cigarrit d'un moment. No, però jo estic amb un procés molt bon i cara. I si lo querem deixar, no pots. Hoy tant que pots. Sí que se pot. Sí que se pot, jo este any he deixat de fumar dues vegades. Eh, pues jo l'intenté, no potser. No, no m'agrada. Ben fet que fa. Jo la he provat i no m'agrada.
Aquí és bueno, Beti. A la Beti li agrada fumar igual que a mi. Sí, però tens la senyora que fumo. Jo no, jo no. No fume gaire, per això. Bueno, però no m'agrada menjar, no m'agrada fumar, però... No, a mi no. A veure, el que t'has de gastar amb tabaco, gasta teva menjar, que te farà més profit. El dia... Doncs... El dia 22, hicimos...
Casi del año 89 al 2026, 25, casi 36, 37 años con la banda. Oye, mare me va, casi 40 años. El 22 de noviembre, casi del 1989. Del 89. Son casi 36... 22 de noviembre, 22 de noviembre o diciembre. Noviembre, que fue la... ¿Santa Lucía? Sí, Santa Lucía.
Ha pasado hace poco, mira, que fue el cumpleaños del Emilio. De unido, Moti. ¿Y cómo está la banda? Bueno, se van cambiando. ¿Vais a hacer algo para Navidad? No sé si haremos, no sé. Porque el otro día teníamos la melenda, la teníamos así, que digo, ya se me quitó ya, se me quitó ya todo. Es que no hicieron nada.
Y no había nada de merienda. Nada preparado. ¿Y qué pasó? No, no, dijeron que no. Algo habría que tú no quieres decirlo. Y te enfadaste, Moti. Hombre, claro.
No, no, yo me fui antes. Digo, seguro que no. Porque tú querías que te... La merienda. Claro, la merienda es ante la Cecilia, los músicos, claro, los músicos. Tú querías ahí buena merienda. Claro, para los de la banda, los de la banda. Reivindica que el año que viene, además, será... ¿Cuántos años? ¿Empezasteis el 89?
36, 37, 38. ¿Son cuántos son? 37, 38. No lo sé, yo calculo muy mal. 37, 38 años. Del 89, 38, 37 años. 37, 37. Una banda que la montasteis con el hermano Francisco, sí, sí. En el 89, ¿no? Sí, en el 89. Escolta, primero, has de reivindicar el teu Brenà de Santa Sicilia. Claro. Això una banda. 37 años.
I després, ja podeu començar a pensar en els 40. Els 40 heu de fer alguna cosa molt grossa. Calla, que jo tinc quasi 40 anys, eh? Els 40, moti, heu de muntar alguna cosa molt grossa. Jo en tinc 70, ja, Pilar. Ja ho sé, és que no us sembla rock. Es nota que el rock no fuma i camina cada dia. I també, ja.
¿Tú también? ¿También es note? No. 64. 64. Pero ando mucho, ando mucho. Mira, por el pueblo sabe lo que me dicen. ¿Qué?
Me dicen, oye, ande bastante prisa. Yo digo, no, si no corro. No, más que una verdura. A ver, pipa, pipa, pipa. Es que, como veis solo, es que, me dicen, ande bastante. Y que te vas a caminar pel poble. Sí, la chumada, me voy, es que me van a dar justico, justico para ahí. Y digo, pipa, pipa. Y como me ve un poble corriendo, le digo, ande va. Digo, no, que te han corre. No, si no han corre nadie.
Eres tu que vas ràpido. Sí, sí, sí, és que està costant brava, sí, andar. Como si fueras por el metro de Barcelona. A mi me pasa, això. Vaig a Barcelona, que de cop i volta, sense tindre presa, començo a correr. Perquè, com que tothom va ràpid, jo també. No, no, pero no es corriendo por la calle. No, no, debe ser tu ritmo, pim, pim, pim, pim. El mateix metro te fa córrer. Claro.
Doncs senyors i senyores. Volia dir algo? Claro, Beti. Sí. Volia dir algo, ràpid. Volia donar gràcies aquest any per tenir-me al costat amb els companys i els professionals i a la Fundació cada dia.
Ai, que bonic. Doncs jo dono gràcies que aquest any ens hem tornat a trobar, que em feu sentir molt feliç per parlar de veritat de les coses, des del cor. Ens feu obrir els ulls cada mes que veniu i que tingueu super bones festes de Nadal i a gaudir, i sobretot un millor, com diu el Roc.
El mateix vols dir jo a la ràdio Torreferrera. Moltes gràcies. Adeu bonicures, que passeu un molt bon any. Igualment! Igualment! Una abraçada! Aquí a l'Oest. El programa Magasín Territorial en xarxa de les Terres de Lleida.
Vull dir moltes coses, però aniré al gra. Entenc que m'ha agradat molt aquest acomiadament de Bonicuris de la Pili García. Pili no es chapelleró, però me copiaré. És una paraula que acabo d'incorporar com a preferent al meu diccionari. Bonicuris m'agrada molt. I dos, tens raó, eh? Interessant, entrañable i que paga la pena, es nau.
Doncs sí, totalment. I ara, Fran, acabem aquesta última hora també amb una reflexió força interessant, perquè ara escoltarem un projecte, són cinc minutets dels alumnes de l'Institut Joan Solà de Torreferrera.
que ens fan reflexionar, perquè evidentment, com escoltàvem aquí a l'esteroide, la cosa va de Nadal, d'anys nous i d'aquesta nova temporada, i clar, la cosa pot ser que el que primen aquestes àpoques són el tema dels aliments, Fran, vull dir, tots estem contents, que menjarem, molt abundant, no?
Venim de la Marató, que és molt solidària, que pensem en casos per millorar la situació d'algunes persones, però certes que a vegades també amb aquests adults ens n'oblidem de la gent que ho passa més malament amb coses tan importants com els aliments. Sí, al final aquest projecte dels alumnes de l'Institut Joan Solà de Torre Farrera es diu Recerca, Creació i Servei...
que va venir d'un encàrrec del Festival Cero Verde i a partir d'aquí han creat el projecte Fam Zero, Gana Zero, que diguéssim que és basa en tot el malbaratament dels aliments i més que mal ús, em podríem dir això, la mala distribució dels aliments i a vegades això que ells com ho titulen de l'abundància buida, és a dir, l'abundar molt per abundar, fins al final, per...
per a cap finalitat, diguéssim, per a nodrir-se, sinó que plenem el carro per plenar-lo i després passa el que passa, el que passa és que això és més exemplificat en entitats i associacions i col·lectius i particulars que fan una mala gestió dels aliments.
A més, deixa'm dir que les xifres són les faraïdores pel que fa ara que deies això d'omplir el carro amb el malbaratament alimentari. Això no només va de la gent, dels usuaris finals, que posem les coses al carro i portem a casa, sinó també amb tots els processos productius, restaurants, etcètera, etcètera, que es perd molts aliments. Crec que un de cada tres és malbarat. És una barbaritat. Déu-n'hi-do. Un de cada tres. És un dels reptes que tenim com a país, com a estat, com a Europa,
I en això s'està batallant. I més, sobretot, quan hi ha gent, què passa ara? És una de les qüestions que és important. I deixa'm dir també, com a educador, que tinguem joves i adolescents que treballin aquests temes amb aquesta clau també periodística d'explicar-ho, encara m'agrada més, si et sembla.
Sí, perquè al final, i abans d'això, volia fer un breu matí sobre això que diies del jovent, Fran, perquè avui en dia, encara que hi ha gent al nostre país que ha viscut una postguerra, però, clar, d'aquí uns anys... I fa de poc, eh? Correcte, d'aquí uns anys ja no passarà. Clar, els joves han tingut un concepte molt diferent del que té la gent que ha passat una postguerra. Aquella frase que... Bueno, clar, el meu padre ho deia i els altres, però ja que de les noves generacions...
Si haguéssiu passat una postguerra... Però també hem passat pandèmies... Sí, i passaran coses que passaran. Però, clar, aquesta generació ha passat fam. Sí, sí. Doncs vinga, va, anem a escoltar aquest document. Bon dia, som unes alumnes de l'Institut Joan Solà i us venim aquí a la ràdio a presentar el nostre projecte.
Treballem en un projecte de RCS titulat Recerca, Creació i Servei, en el qual una entitat ens fa un encàrrec. En aquest cas, a Saló Verge ens ha encarregat que fem una obra d'arquitectura efímera.
El procés de l'obra va començar amb l'alumnat, vam fer un treball de recerca dels 17 ODS i individualment vam triar el que més ens agradava, el que més ens captava l'atenció. El vam ficar en comú amb tota la classe i l'escollit, el que estàvem tots d'acord, va ser el segon ODS titulat Fam Zero.
El primer que vam fer va ser informar-nos sobre què era l'arquitectura efímera, perquè molts no sabíem el que era, era el primer cop que ho sentíem. I vam buscar el significat i després d'aquí vam buscar diferents festivals que es feien a Catalunya sobre l'arquitectura efímera. I va sortir un que era Salobert, que és com s'etitola el projecte que hem fet, i vam anar d'excursió allà, al Salobert a Tortosa. I això ens va ajudar molt a tenir idees sobre com fer la nostra obra, la nostra creació.
Seguidament vam començar amb el procés de creació, que bàsicament el que vam fer va ser dividir la classe en grups de sis persones i cada grup va decidir o va buscar diferents idees sobre l'obra que podríem dur a terme. Llavors, seguidament, els grups van presentar les seves propostes davant de tota la classe i a través de la votació vam escollir els dos que més ens agradaven, que van ser Abundàcia Buida i El Pes de la Gana.
Aquestes dues obres estan relacionades amb la fam zero i el pes de la gana és una balança que a un costat hi ha plats buits i a l'altre està plena de menjar. I això reflecteix la diferència de com les persones viuen aquesta situació. I l'altre és abundància buida.
que és una taula plena de plats, està parada però no hi ha menjar, i des de dalt del techo cauen llaunes. I això reflecteix que hi ha molt menjar però no a tothom ens arriba. També hem volgut transmetre la mala distribució del menjar en aquest món, que no és la falta de menjar sinó la mala distribució.
I després vam posar a la part de darrere tota una paret de plats amb frases relacionades sobre la fan perquè així el públic pogués interactuar una mica. I ens va agradar molt la idea que a l'escola vingués els alumnes de sisè perquè fer-los un taller sobre aquest tema i que poguessin també interactuar amb aquests plats i posar les frases que opinessin.
Després vam fer el procés de creació i que ens vam dividir en comissions de treball. Hi havia la comissió d'ideació, construcció, materials, comunicació i organització. Això va fer que cadascuna de les comissions tingués el seu treball i així ens poguéssim reflectir i organitzar millor. Jo era del procés de creació i la meva comissió consistia en construir l'obra.
L'obra es pot visitar a la Biblioteca Pública de Torreferrera a l'hora habitual del 24 al 29 de novembre.
Durant aquesta obra ens hem sentit com que per fi teníem moltes de les nostres edicions a les nostres mans, ja que a l'Institut i generalment ara mateix els adolescents com nosaltres no tenim massa dret de decisió. Llavors, gràcies a aquest projecte ens hem adonat la feina que costa molts cops fer els projectes o les coses que duen a terme les associacions d'adults.
Com ara, per exemple, contactar amb altres empreses perquè ens proporcionessin el material necessari. I també per a publicitar la nostra obra, doncs també hem de haver de contactar amb certes persones com ara ve l'Ajuntament o com ara ve la ràdio. Volem donar les gràcies a l'empresa Codina per donar-nos plats, a l'empresa Electricitat Bifet, a l'empresa IEM, a la residència a Bona Estada d'Almena, a l'anomnat i al professorat que ens ha ajudat. Moltes gràcies.
I fins aquí... Sí, fins aquí la nostra explicació del projecte. Esperem que vingueu a visitar la nostra obra efímera a la biblioteca.
Carai, avui, Arnau, quins protagonistes més molons els porteu des de Muna, eh? Sí, bueno, això, cosa és cosa de la Pili Garcia i l'Anna Gasol, que són les encarregades també de gestionar les coses educatives. Doncs, des d'aquí les felicitem, eh? Molt bona fenya. I també farem una cosa que no fem habitualment, però que pensem que paga molt la pena, que és...
Dic que tindrem una segona part molt molona. Que no se vallen. Efectivament. Ja tastet, ja claustre, però el farem aquí a tot, en directe, pràcticament estarem tots els estudis d'UAU, perquè farem jocs i coses molt divertides. Comprim el tastet, Maria? Doncs el tastet, bàsicament, no tindrem convidats de fora, sinó que tindrem convidats de dintre de la ràdio, perquè els propis companys seran els...
Els que es veuran immersos en una prova de tast a cegues de dolços nadalencs. No hauran saltamuntes ni coses d'aquestes, no? No, no, no. Vull dir, és fet amb carinyo o com ho faria fent? Hi ha coses rares amb carinyo, sempre. Hi ha coses rares però hi ha coses bones, totes dolcetes i molt sabroses. Com jo!
Ja ho veurem. I el Clausten, qui li toca aquesta setmana? No ho sé, no sé qui ha anat pel sang tota la setmana. No t'ho sabria dir, eh, Fran? Pot ser tu? Pot ser jo, però farem una cosa que he pensat molt amb tu, Karen. Que bé, gràcies. Farem com que no el tindreu una Eurovision a la nostra manera.
Perfecte, s'agrada. Perquè la gent ho sàpiga. I com que el Fran està fart de mala música, perquè no confio gens en vosaltres, i admiro tu arnau directament als ulls, el que hem fet és el vostre propi missatge de final d'any, el missatge de Nadal, del rei, del president de la Generalitat,
Cadascú, i aquest era el repte que tenien, amb uns condicionants de que fos curt, etc, etc, amb un pseudònim que hi hem participat absolutament tots. Sí. Doncs els escoltarem, farem, com a Eurovisió, Five Points, tu, eh? Hi haurà un guanyador, o, bueno, ja us ho dic ara, que serà masculí perquè seré jo. El meu és insuperable, us ho dic de veritat. Si algú em superem, em trobaré el barret. Vinga. Tu, Júlia, de 1 al 10, com te penses, quines possibilitats tens de guanyar? Ara m'han baixat moltes, de cop.
Ara ho veurem. És que el meu és molt guai. Sí? Sí. El meu també. Jo és que... El que comentava el Fran, jo no sé si ho he fet bé o malament perquè no sé... Jo ara també estic dubtant, no estic segura.
A l'Ivan, n'ha de traient molt pita aquests dies per la redacció, eh? Que ja veurem si guanyes. Si coneixeu el concepte shitpost, és una mica per aquí. A més, haurem d'endevinar qui ha fet cadascú. Això, amb sis minuts, ara fem l'aturada i no us podeu perdre, perquè David et promet aquesta segona hora. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat...