Notícies en xarxa. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bones a tots i a totes. Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'oest, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa Comunicació Local de Catalunya. Des d'ara i fins les 6 us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilà de MUNFM. Molt bones, Arnau. Hola, bona tarda a tots i a totes. La Maria Gatau de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Bona tarda, westerns.
Saludem també a la Sabina Pedrós, del Picat Ràdio. Hola, què tal? Bona tarda. I bona tarda li diem també a la Karen Alfonso, de Ràdio Ponem Mollerussa. Hola, hola. Xell Bernals, de Ràdio Siga de Gran Munt. Molt bones. Bona tarda, Westerns. Júlia García, de Ràdio Trem. Molt bones. Ei, com a tot? I saludoem finalment a l'Ivan Usón, que és el responsable tècnic del programa i que es troba com un servidor als d'Estudis 2U Lleida Ràdio. Molt bones, Ivan. Molt bona tarda a tothom.
El programa aquest que l'obrim amb un tema del dia en què ja comença, com tantes altres coses, a parlar de Nadal. Però en aquest cas penso que amb molt bon criteri perquè ens fixarem en els lots socials de la cooperativa Albaix Jussà.
I després serà el moment de la tertulia de xarxes on avui estarem atents a la caiguda de Twitter. Us explicarem el motiu i també celebrarem un aniversari abans prou de tot plegat. Notícies.
Doncs som-hi, comencem aquest repàs en l'actualitat local. Lo fem acompanyats del Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que decreta llibertat a mesures cautelars per al caçador detingut aquest dilluns per la mort d'un company en un vedat de casa Cervera. L'home de 30 anys haurà de comparèixer al jutjat cada 15 dies.
El jutjat de guàrdia de Cervera també li ha retirat el permís d'armes i manté oberta la causa per un delicte d'homicidi imprudent. Recordem que els fets van tenir lloc aquest dilluns al matí, després d'una batuda, quan al detingut se li va disparar l'escopeta mentre pujava al cotxe, on hi havia la víctima asseguda al seient del conductor. Segons va explicar l'home, havia buidat l'escopeta, però a l'arma li quedava la bala de la recambra i va impactar mortalment contra el seu company, amb dos somveïns de Torrefeta i Florejacs.
La Fiscalia demana 16 anys per superar un home acusat de violar, agredir i amenaçar l'exparell a Lleida. Els fets remunten el juliol del 2023 al bar on treballava la víctima. Segons relata la Fiscalia, el processat va anar al bar on treballava la víctima i després de discutir amb ella davant els seus fills menors va intentar covardir-la amb expressions com si això segueix així t'hauré de matar. L'home va marxar del local però després hi va tornar i va ser aleshores quan la va agredir sexualment i va produir-li les lesions.
Arran d'aquests fets, el jutjat va acordar prohibir-li aproximar-se i comunicar-se amb ella. A més, a banda de la pena de presó i de llibertat vigilada, l'acusació pública també es sol·licita per al processat que no pugui aproximar-se ni comunicar-se amb la víctima durant deu anys, que no pugui tenir ni fer ús d'armes durant cinc i que no pugui exercir la pàtria pot estat dels seus fills durant sis anys i que quedi inhabilitat per treballar en feines que impliquin contacte amb menors durant sis anys.
La Fiscalia també proposa que la pena de presó se substitueixi parcialment per l'expulsió del país quan el precisat hagi complert tres quartes parts de la condemna i amb la prohibició també de tornar a l'Estat durant deu anys. El judici està previst que se celebri el 27 de novembre a l'Audiència de Lleida. L'atenció primària de Lleida incorpora la teràpia amb gossos per reduir la solitud no desitjada en persones grans. Ho fa a través del projecte anomenat Apotetes amb tu, una intervenció grupal pionera que combina benestar emocional, activitat física i suport comunitari.
El projecte s'està donant a terme al cap del barri de la Bordeta i consisteix en un assaig clínic aleatoritzat amb 9 sessions setmanals d'una hora i mitja realitzades en grups de poques persones. Aquestes trobades combinen les activitats de gestió emocional, la relaxació, l'autoestima i l'exercici terapèutic amb els gossos de teràpia assistida de l'associació IlerCant. Amb aquesta iniciativa el que es vol aconseguir és reduir la sensació de solitud, millorar el benestar emocional i valorar el recolzament social percebut.
Cinc alumnes de la Universitat de Lleida presentaran els seus projectes audiovisuals al Pitching Audiovisual, l'acte central de la Setmana del Talent Audiovisual del 2025, que tindrà lloc del 24 al 28 de novembre al Design Hub de Barcelona. Aquesta iniciativa busca connectar el talent emergent amb productors i professionals del sector per tal de captar el seu interès i poder anar tirant davant els projectes.
Les propostes seleccionades pertanyen a estudiants del màster en escriptura de guió audiovisual de la Universitat de Lleida. D'una banda, Irene Castellón, Maria Mayoral i Aida Pinheiro presentaran Les coses que ens fan por, una sèrie d'animació infantil adreçada al públic de 6 a 9 anys que explora en format d'aventura i comèdia com un grup d'infants afronta les seves pors més habituals a la seva edat.
D'altra banda, Bramallops forma part de la categoria de ficció i és obra d'Ariadna Puertoles i Àngel Nicolàs. La minissèrie és una comèdia juvenil que s'endinxa en l'univers del pubillatge catarà i en la pressió social que envolta aquest món festiu i tradicional. I tal com us avançem en aquesta mesura, l'Ajuntament de Corbeins ha posat en marxa un servei de dinars per a la gent gran del municipi, pensat sobretot per a veïns que viuen sols o que tenen dificultats per cuinar. Una qüestió que ens amplia la nòbila de MUNFM.
Els apats estan constituïts per un primer plat, un segon plat i un postre i valen poc més de 6 euros que s'elaboren a la cuina del menjador escolar i que el consistori aprofita per donar un segon ús al servei a banda de treballar amb productes de proximitat. Els menús es poden recollir al casal de jubilats o, en cas de necessitat, els poden rebre a domicili. Quin ha parlat sobre això és l'alcalde de Corvins, el Jordi Verdú.
I amb l'Associació de Jubil·lades i Jubil·lades de Corvins els vam proposar aquesta idea que se'ns havia acudit, ho veuen molt bé i pensem que és aquella aproximació a facilitar a la gent que viu sola, que té dificultats a la cuina, poder-nos-hi facilitar el dia a dia una mica més. Des de l'Ajuntament preveuen una mitjana diària de 10 menys.
I Mollerussa ha iniciat avui els actes del 25 de novembre, Dia Internacional de l'eliminació de la violència envers les dones, amb una campanya centrada en la sensibilització dels espais educatius i esportius. El consistori vol visibilitzar el rebuig a la violència masclista i implicar-hi tota la comunitat, una qüestió que ens explica la Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa.
La primera de les activitats ha començat aquest mateix matí amb un esquelet rump als carrers de la ciutat on han participat alumnes dels instituts La Serra i Terres de Ponent. L'activitat té com a objectiu reflexionar sobre les relacions sanes, el respecte i la prevenció de les violències masclistes a través del joc i l'experiència directa. La regidora d'Igualtat, Romi Balaguer, ha destacat que enguany es vol arribar a tots els espais, des de centres educatius fins a complexes esportius, amb accions que reforcin la convivència i el compromís social. Les senyals destopen la violència.
És una iniciativa conjunta entre l'àmbit esportiu i l'educatiu per fomentar espais segurs, lliures de violència i amb consciència social. Aquests senyals es col·locaran als pavellons dels camps de futbol, de pistes esportives, de centres d'ensenyament i altres espais vinculats a l'activitat esportiva i educativa.
I l'objectiu és aquest, visibilitzar el rebut a la violència de gènere i promoure la implicació activa de tota la comunitat en la convivència i el respecte. Aquests senyals es lliuraran el dimarts 25 de novembre a les 7 de la tarda en un acte a la plaça de l'Ajuntament que culminarà amb la lectura del manifest. La commemoració inclourà també una acció artística de l'associació Albada. Les dones de l'entitat estan elaborant un gran estel que portarà escrits els noms de totes les víctimes de violència masclista d'aquest any.
I acabem explicant-vos que Baquira Beret resta els dies per començar la temporada d'enguany d'esquí amb 5 pistes noves i 173 quilòmetres esquiables. Si les condicions climatològiques ho permeten, l'estació, amb una inversió que supera els 10 milions d'euros, obrirà portes el 29 de novembre.
i allargarà la temporada, volíem dir, fins al 6 d'abril de l'any vinent. La 61ena temporada de Baqueira Beret arriba en poc més d'una setmana i ho fa amb voluntat d'allargar-se durant cinc mesos i mantenir-se en les bones xifres dels darrers quatre anys. Xavi Oveira, director comercial de Baqueira Beret, explicava que les previsions de visitants de cara a aquesta temporada són bones i que són optimistes al voltant de seguir en els números dels últims anys. Aportem quatre temporades amb uns nivells de visites molt importants.
vam superar el millor de visitants l'any següent de la pandèmia i a partir d'aquí ens hem quedat amb aquesta línia, hem passat millor 50, millor 20, 950 i hem estat a la millor, me sembla que són 20 aquest any també. Per tant, estem en una línia de visites de clients molt, molt important i és una mica l'objectiu que tenim per aquest any, mantindre aquest nivell d'assistència de clients i d'esquiadors i crec que amb les condicions que tenim a l'estació ho podem repetir.
Una nova temporada d'esquí que arriba amb novetats. Enguany s'afegeixen 5 pistes laves que eleven la xifra de traçats a 130 i amb 173 quilòmetres esquiables. També destaquen novetats pel que fa a la restauració, la inhibició i l'àmbit tecnològic. L'aplicació mòbil de Baqueira Veret amplia prestacions com la geocalització o un mapa amb navegació interactiva. Tot plegat ha suposat una inversió que supera els 10 milions d'euros, tal com explicava Oveira.
Tenim 5 pistes noves que ens aporten aquests 3 kilòmetres nous de pistes, tant a Beret com a la zona de Baqueira. També hem comprat dues màquines noves amb el Cable S30, amb el Winchi, que això ens permet treballar la neu molt més. L'única més és la inversió que hem fet en producció durant els últims anys.
sinó també el manteniment d'aquesta nou, que és tan important com la producció, i també millorar-se a nivell de restauració, el Moet ha fet una restauració amb nova imatge total, a la restauració de l'Hotel Montarto, que també és nostre, hem fet un nou local per restauració i un nou local amb una xocolateria, millores molt importants que al final representen aquests 2,3 milions d'inversió que hem tingut per aquesta nova temporada.
Vaqueira Beret, que segueix tenint la voluntat d'ampliar la seva influència a territoris com Canadà o els Estats Units, oferirà aproximadament 800 llocs de treball al llarg de l'hivern entre l'estació, la restauració i l'agència de viatges. Treballadors que comptaran, segons ha dit Oveira, amb allotjaments a través del convent instigurat per Gremi i dos hotels que Vaqueira Beret té comprats i llogats. A més, gent del territori posa a disposició de l'estació el seu allotjament llogat i és Vaqueira Beret qui ho gestiona durant la temporada.
Pel que fa als preus dels forfets, el diari costarà 71,50 euros mentre que el de temporada serà de 1.350 euros. A escala competitiva, Baqueria Beret seguirà acollint cites rellevants a escala mundial com el Freeride World Tour a mitjans de gener o europees amb la celebració de la Copa d'Europa a principis de febrer. També celebraran noves edicions de la marxa Beret o de la cita solidària Trofeu Fundació Jesús Serra o esdeveniments d'oci com el Polar Sound. Gràcies, Guillem, i gràcies, Karen i Arnau. A tu, Fran.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
El tema del dia, podríem dir-ho així, de present i futur, perquè tot i que estem a la tardor, doncs sí que molts tenen ja el focus posat amb el Nadal i el seu ambient. I precisament d'això és el que volem parlar avui a través d'una iniciativa que hi encaixa perfectament, no, Júlia?
Doncs sí, Fran, ara que ja s'està apropant el Nadal, he pensat que podíem parlar amb la cooperativa El Baixosà, que ja s'ha consolidat com un referent al Pallars, en l'impuls de projectes que posen les persones al centre. Tenim aquí amb nosaltres a Núria Espejo, membre de l'equip de la cooperativa,
Per parlar, entre d'altres qüestions, dels lots de Nadal, que són de valor social i és una proposta que combina productes de proximitat, responsabilitat social i oportunitats laborals per a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Amb ella vull repassar els orígens de l'entitat, l'evolució del projecte i l'impacte que aquest té al territori. Així que, primer de tot, molt bon dia, Núria. Bon dia. Què tal, com estàs? Molt bé, aquí de dimarts.
Doncs res, per començar, era una mica si podríem parlar de què és la cooperativa, no?, Alba Jussà? Sí, Alba Jussà és una cooperativa de treball, sense ànim de lucre, que neix el 2018.
Una mica com el marc en el qual treballa la cooperativa, és acompanyar persones i les seves famílies en tot el seu projecte de vida. Una mica la missió que té el Bajussà és que les persones puguin viure una vida plena i una vida que elles han triat. És a dir, ens centrem, les persones estan al centre.
I quines són com les principals línies de treball que podrem trobar? Tenim el tema de vida independent, centres ocupacionals, club social, la part laboral també. O sigui, enfoquem una miqueta totes les àrees de la seva vida perquè puguin tindre la vida que ells trien. O sigui, és una mica per a totes les edats. Sí, és per a tot tipus de persones amb risc d'exclusió. Actualment treballem sobretot amb els col·lectius de persones amb discapacitat intel·lectual, persones amb salut mental...
persones grans i també joves que han migrat sols, joves amb risc. Llavors, no sé si ens podries dir alguna activitat destacada o alguna iniciativa que ara se't tingui al cap. Sí, podríem parlar del projecte i llavors d'oportunitats, per exemple, l'Horts de Nadal, són com dos projectes dintre de l'àrea laboral que tenim ara destacats i l'Horts és ara l'època.
Doncs et sembla bé, parlem de lots, que com bé has dit, és l'època. Com va néixer la idea de fer un lot de Nadal amb productes de proximitat i valor social? No sé si ens pots explicar una mica com la idea d'aquesta iniciativa.
I tant. La idea de l'Horts de Nadal va néixer amb la voluntat d'unir dues coses que per nosaltres són essencials, que és el compromís que tenim amb el territori i la creació d'oportunitats laborals per a les persones. Llavors, la cooperativa d'Alba Jusà sempre ha treballat per generar ocupació inclusiva i vam veure que la campanya de l'Horts de Nadal podia ser una bona ocasió per oferir-ho, també així tenint un compromís amb el territori i tenir un valor afegit, que és contribuir amb l'economia social del nostre entorn.
I només ens pots explicar una mica com funciona el tema dels lots, els objectius generals que trobem? Sí, per nosaltres l'objectiu general és promoure l'economia social i solidària i crear ocupació digna per a persones amb dificultats. O sigui, el principal objectiu de la cooperativa amb el projecte lots no és tant la venda de lots ni la quantitat de lots que venem, sinó la creació de llocs de treball. O sigui, parteix d'una inserció laboral. Sí, totalment.
I no sé si ens podries explicar també per qui va adreçat. Ja ens has explicat com funciona una mica el Ballosà, però aquesta iniciativa dels lots no s'hi va dirigida directament a un grup social...
No, va dirigida a tothom. En el tema inserció, sobretot podem inserir alguns joves, al final tema peons per crear lots de Nadal, i també les persones de centre ocupacional, que són persones amb discapacitat intel·lectual, que venen a col·laborar i formen part de la creació d'aquests lots.
Ens pots explicar en quina mesura els lots de Nadal encaixen amb el vostre model? Com ho encaixem aquí? Com t'he comentat, els lots de Nadal per nosaltres no són simplement un producte, sinó una eina que utilitzem per generar llocs de treball i també per impulsar els productors locals i demostrar que és possible fer regals en sentit local i territorial.
I ara, si et sembla bé, podríem parlar una mica de què són aquests lots de Nadal, què es pot trobar la gent, si crec que estan a la vostra web també, per exemple. Sí, el catàleg es pot trobar a la web d'Alba Jussà, també es pot posar les persones en contacte amb nosaltres a través del telèfon o mail que podem trobar a la web,
Però el que trobem en aquests lots, i sobretot amb novetat pot ser altres anys, és que incorporem molts productes del territori. A part de socials, també molts productes del territori. Que al final així podem ampliar la varietat i oferir més opcions de personalització als clients.
I no sé si ens podries dir, crec que hi ha diferents tipus de lots? No estic segura, eh? Que hi ha diferents tipus i varietats de productes? Potser m'estic equivocant. No, no, no. Tenim diferents... És a dir, nosaltres tenim un catàleg amb diferents productes. El catàleg porta senyalitzat quins són productes del territori, quins són productes d'entitats socials, que potser no són del territori però són socialment responsables.
Llavors tenim models de lots tancats estàndards, hi ha diferents models, hi ha com uns 10-12 models de lots tancats, però després les persones a part poden dintre d'aquests lots fer modificacions, afegir o treure productes o també crear el seu lot amb productes. Es pot personalitzar el lot totalment. I es pot demanar d'un lot a 300 lots. No hi ha un mínim.
Ah, perfecte. Això és superinteressant. I no sé com trieu aquests productes o les associacions que ens heu dit que incorporeu. Els criteris principals que utilitzem són la proximitat, la qualitat, l'artesània i sobretot el valor social. Ens agrada treballar amb proveïdors que comparteixin els nostres valors, cooperatives, tallers ocupacionals o petits productors del territori.
I aquesta opció és el que hem parlat, que ens dona també i genera oportunitats laborals. Ara sobretot centrat en joves pel que ens has dit. No sé quins reptes heu vist en aquesta nova edició 2025.
Per nosaltres el principal repte és continuar creixent però sobretot sense perdre l'essència. No volem que l'opció de crear molts més lots o tenir molt més marge de beneficis ens faci perdre la nostra essència. Al final, com t'he comentat, a vegades els productes locals o els productes socialment responsables a nivell de preu et donen menys marge segurament que si compres a grans empreses, però realment la nostra idea de créixer sempre és sense perdre l'essència. Volem arribar a més clients, sí, però mantenint el compromís amb qualitat i valor social.
I suposo que aquesta qualitat i valor social també va lligat molt al territori, no? Exacte. No sé quin impacte teniu al territori amb aquests lots. Per nosaltres l'impacte que tenim és que reforcem molt el teixit econòmic local perquè comprem directament els productors del pallars i comarques properes. Donem visibilitat a les iniciatives socials i contribuïm a mantenir viva l'activitat econòmica rural. I per vosaltres quina importància té aquest valor social amb el territori?
Però al final és com que cada lot mostra que realment es pot consumir amb sentit. No sé si podries compartir-nos alguna dada, perquè jo tinc molta curiositat com el nombre de lots distribuïts l'any passat, per exemple. Aquest any sí que hi ha més novetats, però no sé si ens pots explicar d'on veniu. L'any anterior vam distribuir uns 4.000 lots.
I vam crear... Aquest any crearem cinc llocs de treball. L'any passat en vam crear uns sis. Aquest any creiem que crearem un lloc de treball menys. Estem tenint una mica menys de reserves de lots. Creiem que això també pot ser degut al tema ajuntaments i així. Aquest any em sembla que ja no podem fer lots de Nadal. Llavors nosaltres, clar, entitats que participaven molt amb nosaltres i amb el projecte.
I com mesureu l'èxit d'aquesta iniciativa? Per nosaltres l'èxit el mesurem amb nombre de persones que podem inserir. És a dir, al final, si aquest any fem menys lots, per nosaltres no és que no sigui èxit, ens faria perdre més l'èxit el fet d'inserir menys gent. Clar, o sigui, al final és el principal objectiu, no? Sí, al final cada contracte i cada comanda són una oportunitat per fer créixer l'impacte social, no tant per la comanda i el lot, sinó per més comandes i més persones.
Més persones nostres i també, com et comentava, més productes a comprar a empreses socials i a empreses del territori, a les quals també al final és una ajuda. Al final és una xarxa. Si nosaltres inserim més gent, tenim més comandes, les persones també ens venen més productes.
I no sé molt bé aquest tipus de lots, quin tipus d'empreses o gent va adreçat? Repartim lots per tota Catalunya i les empreses particulars, detalls, el que es vulgui.
I com t'he dit, ho fem molt adaptat. O sigui, no cobriu només el Pallars, per exemple. No, tota Catalunya. De fet, contractem durant el mes de, ara, finals de novembre i tot desembre, un transportista propi. A part de treballar amb altres transportistes de la zona, segons l'API i TNRV, a part contractem un transportista nostre per empreses grans que ens demanen bastant número de lots per fer nosaltres les entregues personalitzades.
I suposo que això que deies, que els lots siguin personalitzats, també això fa que puguin ser regals o uns més particulars. Sí, exacte, perquè hi ha gent que al final té més contacte, sobretot aquí al Pallars, que ens coneixem tots, és com molt típic que algú vol el xolís d'aquest establiment amb el qual potser nosaltres no és el que tenim més compra, però nosaltres anem, piquem a la porta i aconseguim aquell producte.
I no sé com funciona una mica la personalització, no? Us han de trucar, ho fan per la web? Si és personalitzat és millor per mail o per trucada perquè a la web el que poden comprar és a la web fàcil, si vols 3 lots, 4, 5, amb recollida o que te'ls portin, es poden comprar els lots tancats.
Si són personalitzats, ens han d'escriure un mail o trucar-nos. I si volen recollir-ho, on esteu exactament? La nau on fem lots es troba a Pobla de Segur. Perfecte, per si hi ha algun oient. Exacte, però també es podria recollir a Trem. Nosaltres ho podríem fer arribar a Trem, a l'espai Enrique Vicente que tenim també. O sigui, tant a Pobla com a Trem com a enviaments. Com a enviaments, exacte.
I no sé quins, ara parlant del que espereu d'aquest any, que potser és una persona d'inserció laboral menys, no sé quins objectius mireu de cara al futur. Sé que encara no s'ha acabat aquesta iniciativa aquest any, però no sé de cara al futur si teniu ganes d'expandir o fer més personalitzats, un impacte social diferent. Per nosaltres la idea és continuar creixent en impacte social, incorporar cada cop més productes del territori,
i l'objectiu és que cada any més empreses i persones apostin per un Nadal amb valor. I no sé si hi ha alguna novetat per a l'edició de l'any que ve o ja esteu pensant? De moment encara estem centrat en aquesta, per nosaltres acaba de començar. Comencem la campanya de lots a l'agost, però clar, és molt difícil perquè les persones a l'agost encara fa molta calor no pensar en Nadal i ara és quan ens comencen a entrar les comandes i comencem a anar perquè tothom pensa en els lots del mateix mes.
I suposo que ja és com tard, ja aneu com... Sí, sí, sí, ara ja és, tothom vol els lots per el pont de desembre o tothom vol els lots per abans de Nadal, ara. Que és que de cop ens hem aixecat a Nadal. I això, vull dir, hem de començar a fer els lots ara, però si porten producte fred s'ha de vigilar perquè tampoc els pots començar a fer, llavors tot s'ha de fer a últim moment. Llavors, ara estem molt centrats en aquest... I no sé, què li diries, no?, a alguna persona que està dubtant si agafa un dels vostres lots
Bé, jo el que diria és que, per mi, comprar un lot del Baixosàs tria qualitat i proximitat, però que també és un gest solidari. O sigui, cada compra ajuda a generar ocupació i a reforçar l'economia social. Clar, suposo que és el diferent... Sí, és com el diferent, al final un lot el pot fer tothom,
Crec que creem dintre de tenir productes de proximitat, qualitat i d'economia social. Crec que tenim uns preus força ajustats i que es decideixin a comprar amb nosaltres, que generem ocupació. Ja ho saben els nostres oients. I per acabar, també m'agradaria parlar d'alguna altra iniciativa que teniu de cara al futur, tema d'inserció laboral, alguna novetat?
Sí, així com a novetat, nosaltres tenim unes persones contractades també, que són persones amb risc d'exclusió, com t'he comentat, treballem 100% en aquest perfil, i estem fent neteges a equipaments esportius públics, a ajuntaments, ens presentem en algunes licitacions, i de cara a aquest any ja hem començat a fer domicilis, o sigui que si algú...
necessita una neteja puntual o també pot ser periòdica, també es poden posar en contacte amb nosaltres, que també generen ocupació. I entenc que tot això ho poden veure per la web, també. Tot està a la web. I també tenim un servei que m'agradaria comentar un moment, perquè potser molta gent no el coneix, però que també fem neteja de cotxes, que aquí al Pallars em sembla que no hi ha massa llocs que ho faiguin, i les persones de centre ocupacional, juntament amb una monitora, fan neteges de cotxes, exteriors i interiors.
I on? Perquè la gent... Ah, ho fan a la benzinera de tremenys. El que fan és, els hi pots portar el cotxe o te'l passen per un suplement, te'l passen a recollir i te'l tornen amb la monitora. Sí, doncs molt interessant. I si truquen al Bajossau o escriuen algun mail al contacte que tinguin, tots podrem adreçar la persona que ho gestione.
Doncs moltíssimes gràcies, Núria. Crec que ha quedat clar i espero que els oients també és una manera que tothom s'acabenti d'aquests projectes del Pallars, que són superinteressants i, com has dit, arribar a tot Catalunya i crec que és molt important que la gent sàpiga de què estem parlant. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos i per donar a conèixer els nostres lots.
Aquí a l'Oest, el programa Magazine Territorial en Xarxa de les Terres de Lleida. Inicia sessió al teu perfil. Fes like i reposteja que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Som-hi, doncs, amb aquesta tertulia de xarxes en què saludem a les ja batejades definitivament com a xarxeres, les responsables d'aquesta secció, la Txell, que sempre comença rient, ens agrada, Sabina Pedros, Karen Alfonso, clar que sí, i Maria Gatau, què tal? Molt bones. Bona tarda, bona tarda. Molt bones, bones. Millor riure que plorar, perquè avui no hem començat gaire bé el dia.
I l'Ivan no ha dit res abans que el saludi? Hola. Tot bé, Ivan. Últimament estàs protocolari, esperes que et saludin. No, bé, bé. Em sembla molt raonable. Vaig aprenent, eh? Després dels anys de fer programa, doncs... Però què et sembla, Fran? Educats i amb alegria. Això és perfecte. No, no, per això que anem progressant, que és del que es tracta.
Ahir no va ser un bon exemple de la tertúlia, però, en general, anem problemat. Ai, de verda, eh, Sabina. Ja serà menos, ja serà menos. Perdoneu que faci l'incís, però, companyes de la tele, ja tenim totes les campanades, eh, de totes les teles. Ah, sí? Ai, Sabina, que no la sé. Que la Sabina allà... No m'obri el micròfon, entraria tots els micròfons. Ràdio de Televisió Espanyola, també, ja està. La Sabina, com que és nova en aquest àmbit, ara mateix no l'esteu veient,
Però a part que ha vingut amb pijama a la ràdio, jo no anava a dir això. Jo no anava a dir això, sinó que té el micro enfocat cap dalt i cada vegada que parles posa puntetes. Se pot baixar, si dobleguis això... Mira, l'altre dia el vaig baixar i me'l vaig carregar, això estic intentant donar-lo. No et preocupis, aquest no cau, tu pots. Aquest micro, Sabina, està perjudicat, això ho sabem ja.
Que no fos que calli com les xarxes, no? Ai, que ha passat això, sí que ha passat això. Aquí anava jo, que n'hi ha que no han començat massa bé el dia per aquest motiu. No, no, no. Que ha passat? Expliquem, expliquem. Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que ha passat? Que
Va bé la caiguda mundial de Amazon, no? Recordem, perquè vam estar parlant fort. Avui una altra. Avui una altra, correcte. Avui en aquest cas ha estat Cloudflame, que és una empresa de serveis de seguretat d'internet i servidors, que ara està investigant que ha tingut una fallada a la seva xarxa global que ha provocat la caiguda de diversos dels seus clients, entre els quals s'hi troba, doncs,
Twitter X, dieu-li com vulgueu, el xatbot de ChatGPT o el videojoc League of Legends, també... Uh, el LOL també. El LOL també. El LOL també. El LOL que ha hagut, per tant, hi ha gent que ha... El Canva, el Canva ens hi hem trobat, aquí nosaltres. Canva també, Movistar també. Si ha caigut pel matí, només afecta els nens, no passa res. Gent com la gent que no ha pogut fixar, gent que no ha pogut parlar... Passa res a mi. Següent tema.
Hauria de ser obligatori que de tant en tant que haguessin aquestes coses per fer coses de profit. Perdó, ja està. Seguiu.
No, a veure, vull dir... Si necessitem aquestes signes per treballar, me la mena, exacte. Són pals a les rodes, eh? Exactament, hi ha servidors... Sí, a nosaltres, per exemple, la nostra pàgina web de tal qual, no la de Keloes, sinó la nostra... La de Keloes no ho he vist, la veritat, però la nostra no funcionava, vull dir, no el podíem, claro, sí, no el podíem fer-la anar.
Per tant, clar, facen coses, eh? No és només League of Legends o X, que la gent no ha pogut vomitar pilis durant aquest matí, però la resta... Però nosaltres, per exemple, jo us he passat també un fil d'X aquest matí, tampoc l'hem pogut veure, llavors ha estat prejudicial també per la nostra tertúlia, d'alguna manera. En cert punt, sí. I això se sap per què és? El Javier Tebas tenia el dit suelto o què ha passat aquí?
Ho estan investigant, ho estan investigant, no sap, no sap, no han dit res, no han dit res. O sigui, l'únic que se sap és això, que ha caigut sobre les 12.48, més o menys, d'aquest matí, i que ha tornat, perquè jo ho he estat fent així tot el rato, actualitzant, actualitzant, a veure quan torna a funcionar, i més o menys ha estat cap a 3.45 de la tarda, o sigui, les 15.45, més o menys que ha començat a funcionar,
tota normalitat, hi ha gent que li ha arribat abans, hi ha gent que li ha arribat més tard, perquè estàvem aquí amb tres ordenadors i ho anàvem comprovant a veure si funcionava o no funcionava. Vull dir, més o menys ha estat això. No se sap encara per què. S'ha mig dit que podria ser perquè estàvem fent manteniment i jo què sé, i alguna cosa ha passat, però...
En si el Cloudflare no ha dret res, no ha dit res de què és. Dic que és Cloudflare per si algú no ho sap. És una empresa de tecnologia especialitzada en serveis de seguretat i rendiment per a pàgines web i aplicacions. La seva xarxa actua com a filtre i protecció davant d'atacs automatitzats. Intents de frau i accessos no autoritzats asseguren que els visitants puguin utilitzar els serveis sense interrupcions. És una mica això que et fa dir, eres un robot, no ets un robot, ets una persona humana.
Però normalment ja està automàtic dins de l'aplicació de la mateixa web i t'ho ha de tenir compte de què ho fa. És una persona humana. És pujar cap a dalt, això, una mica. Sí, sí, gran reflexió. Però, a veure, si una cosa no pot caure és algú que es dedica a la seguretat.
pot caure tot tot. Bueno, aquí està la línia. Escolteu, un mal dia el té tothom, eh? Reflexió número 1. Està quasi 3 hores, eh? Vull dir, per no funcionar. Ivan, què carai vols saber de per què ha passat? Si encara no sabem, per què se'n va anar la llum el dia del meu aniversari? Curiositat, tinc curiositat. Certo. Suposo que ho diran, eh? Sortiran a dir-ho, però de moment encara... Suposo que diuen estar investigant què és el que ha pogut ser per no liar-la.
Parlant d'aniversaris. El dia del teu aniversari no crec que se sàpiga oficialment. No, però sabem un altre aniversari que és ara mateix. I, a més, ho portàvem avui al guió. O sigui, ho podem filar fins i tot. És l'aniversari d'alguna cosa avui.
No d'una persona en si. No, d'una d'allò. Jo demanaria a l'Ivan que si tens alguna música així, rotllo... És molt la diera, parlant de l'aniversari del Fran. Que no has portat el viol a la ràdio, Txell.
Sí, claro. No cal, no cal. Però el violí no fa tan sexy, saps? Pot ser un piano, no? O quizá. Tinc, tinc, eh? Jo ho estic fent, eh? Jo ho vaig fent. Està mirant la pantalla com si treballés. Com el que necessita l'amor, una d'aquestes, sí. A veure... Us direm que... Ai, ai, ai, ai.
Vale, m'assembla bé, m'assembla bé. Aniversari d'Algo de la Karen per aquesta música. Correcte. No, no. Ella era molt joveneta. Ella era molt joveneta. No ho havia nascut, no havia nascut. De fet, Fran està relacionat una miqueta amb allò dels speed datings, allò que feien allà el Teresa Carles, saps? Una miqueta amb això, més o menys, és aquest tarantà. Sí, sí. Va, us expliquem que...
Justament el passat divendres, dia 14 de novembre, hi va haver una xarxa social que va fer 29 anys i, a més, era una d'aquestes apps que va causar furor. Algú ens hauria dit... Ah, mira, mira com ho caneix, eh? Perquè veiem algú l'ha utilitzat, no? Exacte!
Ja no funcionen aquestes apps o què? Bueno, funcionar funcionen, una altra cosa és si funcionen pel seu propòsit o no. Sí, sí, pel seu propòsit, clar, em referi. Jo aquí tinc coses a dir, eh, vull dir, aneu tirant. A veure, salseo, salseo. Vinga, opinado oficial, diguem. O a l'inversa, eh, jo començaria perquè l'Ivan ens expliqui. Deixa'm dir que ho ha dit com a...
Amb una tona de designació, enfadat, mala experiència, que no es van complir les expectatives, m'ha sortit així. No estic content amb aquestes aplicacions de ligoteo, bàsicament perquè ara ja no funcionen com funcionaven abans. I, bàsicament, dirigeixen a l'usuari a pagar grans quantitats de pasta per poder tenir un prèmium.
Badu inclou que... Bueno, sí, però és que ara no sé si és Badu, juraria que sí, o juraria que sí, però que no te permeten ni, per exemple, quan fas un match amb algú, ni obrir aquella conversa sense pagar i poder dir-li alguna cosa, saps? I a més no sé si amb Badu passa... Bueno, perdó, però no sé si és només amb Badu, però a mi em sona que abans, ara no ho sé, perquè fa temps que no les utilitzo, però en el seu moment Tinder...
Tinder que, si no t'ho dic, quan l'utilitzava, Tinder era gratuïta, diguem-ne, o més gratuïta per algunes opcions i algunes qüestions premium per als homes, per a les dones. És a dir, que les dones tenien com més accés a segons quines qüestions. Això és el de les discoteques de tota la vida. Mujeres gratis, ja ho sabem. Però si m'haurà de perdre el reclam. Quin és l'objecte, saps?
A dia d'avui... Existeix tota la vida, abans les aplicacions, també. Això, desconec si a dia d'avui és així, perquè, bueno, no m'amagaré, jo faig servir aquestes aplicacions de sites, però és això de manera gratuïta, ja et pots oblidar de que funcionin. Mireu, mireu, estic trobant... És de Mèxic, però, bueno, podria fer una mica la correlació, perquè el cost de Tinder és el més gran i pot anar dels 49 als 279 dòlars.
Us en puc dir quan costa aquí Espanya, ara mateix, ja veureu. I va dur fins als 600, eh? Què dius? Quan van aquí, quan van? Ara us ho veureu, que ara me sortirà aquí... És que aquí, ho sento, la màxima de tirant más dos... Això funciona, aquí. Mira, si pagues... Si pagues un mes del tirón, te surt a 6,49 la setmana. La setmana? O sigui, 6,49 per 4. Si pagues 6 mesos de cop,
surt a 3 euros amb 12 la setmana i si pagues només una setmana et durarà 13,99 la setmana. La mare de Déu per la... Sí, Déu n'hi do, eh? Ja t'he dic... Després a ser a veure's he convidat-ho a fer-ho veure. Us surt més a compte apuntar-vos a qualsevol activitat social i conèixer físicament les persones i obrir-vos la mail. Més barat, segur.
A més, clar, també passa una cosa. 13 euros és un menú, fins i tot, podem trobar un menú avui en dia amb aquests preus gairebé, eh? 13 euros a la setmana per sortir un dia a dinar amb algú, eh? Senyors, lo del speak dating aquest, jo crec que era 20 i escaig euros i almenys tenies el contacte persona a persona. I una copeta que te l'aprens, com a mínim. Exacte.
Vull dir que jo crec que sí que surt més a compte això que no pagar, no ho sé. No, no, ja us ho dic. I a més, clar, si la fas servir només de manera gratuïta, és bastant difícil que hi trobis alguna cosa, perquè bàsicament t'estan ficant la treba tota l'estona perquè arribis a pagar. Al final això és una empresa que el que vol és generar diners. Clar, aquí, mireu, a dia d'avui va dur, això us ho hauria explicat després, clar que s'han fet una mica recordatori, però com que veig que tothom sap com funciona, eh?
Sí, una mica així. Jo la veritat és que no n'he utilitzat mai cap i sabia que existien, però no... Per exemple, això de deslizar esquerra-dreta i coses així... És el mateix a tot arreu que Tinder. Sí, ara ja sí. El que diu la història és que Badu va centrar una mica les bases dels Tinders actuals, perquè ens han tingut. Així és.
Perdó, Badú va néixer en un moment en què només hi havia fotologs, us en recordeu del gran fotolog? Mort Déu, sort que es va axaurir aquella pàgina d'un dia per l'altre i va desaparèixer fulminantment el que havia allà.
en aquell 2006 veníem del Messenger veníem del Fotolog i de poqueta cosa més llavors apareix Badu i clar, allò t'havies de registrar, fer el teu perfil i a partir d'aquí aquest funcionament jo crec que va sentar una mica les bases del model actual d'aquestes aplicacions i que ara les aplicacions com digui l'Ivan no serveixen per aconseguir l'injectiu que tu vols, que és trobar parella en definitiu i et dic
I a més, és que ni un cas d'èxit, eh, des que faig servir aquesta aplicació, que no es fa gaire, però és una cosa, o sigui, quan fas un match no te contesta ningú perquè no saps si és un vot o si l'altra persona està jugant a cinc bandes. S'ha convertit com el sistema, no? Clar, és que és això. També hi ha determinades llistes segons el número de likes que reps. Si reps molt likes, estàs com en una categoria a banda de la gent que rep pocs likes.
Saps? Voleu xurrejar amb l'Ivan? Us donaré un correu electrònic. Fem-ho des d'aquí. Fem-li gratitud. Segurament que filtrem millor que qualsevol aplicació d'aquestes. Agafem un poc de boli que ja sé que tothom vol xurrejar amb l'Ivan. No sóc la persona més guapa del món, però cuino molt bé. I tinc... Escolta, veig-te millor, sisplau. A veure, espera. El que ha dit que no...
que té molt cabell, que cuine molt bé, és simpàtic, també ho poden dir, que no ho ha dit el mateix, i que té molt cabellos l'ha de tenir. Parlo del cap, eh? Sí, però ja ens esperem. Ja ens esperem.
Escolta, li creiem un perfil, de veritat, t'ho dic, un mail, clar, una foto seva a Instagram o algo, i què? No, però creiem-li de veritat un mail que sigui exclusivament per això, que sigui ivancites.com, per exemple, o una cosa així. I cada setmana anem revisant, cada dimarts, doncs, podem fer aquest consultòric. Nosaltres, ja, ja, ja.
Avui li creo el mail. Conversa en tindreu amb mi, però bueno. I li fem de manera gratuïta i filtrem els altres perfils, que serà molt més acurat, perquè nosaltres el coneixem realment, l'Ivan. Però ens ha de donar almenys unes, no?, que ens digui què li agrada o què no, o jo què sé, no ho sé. No, però això ho anirem dient cada dimarts, per exemple, a la ràdio. Podem fer d'aquesta manera. Ara mateix està ficant l'aire condicionant. Ai, pobre.
En fin. No, no, yo compro la idea.
Em petaria fins i tot un fallo tècnic per posar això. Oh, mira, si no me l'he de preparar... No, no, el fallo tècnic. L'he de preparar a nosaltres. T'ho fem de manera gratuïta i a més trobem l'amor, què més volem? Hem de fer veure ser noies que no us agradin les sèries, eh? Bueno, també val, ves? Com que a veure? Si a tu t'agraden, t'agrada bé. Però pots introduir-la més del hobby de les sèries. Òbviament, no? No cal que tinguis els mateixos gustos, que si no seria molt avorrit. S'han de descobrir coses noves, també. Bueno, bueno.
Vinga. Vols el correu, eh, Sabina? T'ho preguntaré. Sí, sí, sí, que sí, que sí, que sí, que sí, que el faré, que el faré, us ho dic en serió. Fran, si en cas d'Ègit amb l'Ivan, després vas tu darrere, eh? Sí, sí, sí, com hagi qui ho maig, anem seguint amb els solters de l'equip. Mira, exacte, si l'Ivan fa maig, seguirem amb l'Arnau, que veies, i com que no pot protestar, ja en farem un, eh, per l'Arnau. Com pot ser? Troba l'Amor amb l'Oes a Revegem ell,
No, el seu nom li troba l'amor o una cosa així, us ho pensem. A veure, que estigui lliure, eh, perquè també... Vinga, va, l'important ja està explicant, no sé si heu d'explicar alguna cosa més, perquè teniu 15 minuts, eh? No, no, de Badú, jo perquè... La feina que hem fet en un moment. Tira, tira. Bàsicament ens quedem amb això que era l'aniversari de Badú i després això, el correu de l'Ivan.
El resum d'avui és aquest. Estic tots atents aquí a l'OES, que aviat hi haurà un mail i també hi haurà unes característiques per totes les aspirants que ara mateix tenen ganes d'aplicar per conèixer l'Ivanoso. I neu ràpid, perquè si algú no vol passar el Nadal sol, doncs... Ah, mira, interessant, veus això? I així s'estalvia el de ficar-se sota de la taula, no? 27 anys, eh? Exactament.
27 anys, eh, per cert. Exacte, ves dient coses, ves dient coses. Tu ves dient informació, tranquil, te m'ha notat. Les pretendents ara ho pensen. Ara has de dir l'horòscop, també. És que això també, mira, això també és un gran punt a favor, veus la veu? No, és un punt en contra, la veu, eh. La veu? La veu, que no és bonica, és una veu bonica. No, no, dic per les imatges que té la gent a la ràdio, perquè, clar, normalment t'idealitzes a la persona ideal. Encara que sigui molt guapa, com que tenies una imatge, acaba sent una altra...
És com el que passàvem amb les mascaretes quan és el Covid, que tots ens imaginàvem la part de la boca i el nas de la manera que nosaltres tenim en l'edialari i després amb el nostre imaginari, vull dir, la persona ideal, i després quan se la traien deies, hòstia, no era així, no com me l'imaginàvem. Aquesta frase agafada pel final és una mica complicada. No, no, no. Quan se la traien no era com... Com, clar. Quan es traien la mascareta...
Com estem? Pensa que l'Ivan està baixant la temperatura més, ara. No, no, està bé, està bé. A vosaltres no us ho han dit mai, com a locutors de ràdio, que... Ai, t'imaginava diferent, i tu penses, gràcies. Sempre si et diuen això és que t'imaginem més guapo. Més guapo, clar. Més guapo per ells, eh? Vull dir, perquè... A mi una cosa que em passa, no sé si imposto massa o faig servir massa postprocessat o alt, és que la gent no se creu que soc jo el de les falques.
I dic, mira, aquesta veu sóc jo. No s'ho creuen. No, no pot ser, no parles, és igual. La cápsula aquesta del Sabí és què? Perquè és així. Doncs serà perquè no han escoltat falques de l'Ivan. Perquè és impossible no escoltar una falca voluntària de l'Ivan. Fins i tot em passa amb coneguts i familiars que diuen, no, no, aquests no ets tu, jo. Home, com no he de ser jo?
Escolta, que t'ho demostro. I li faro all'indirecte. Va, parlem del WhatsApp, si us sembla. Sí, no sé, marxem, marxem. Sí, perquè jo crec que aquí ja s'ha dit tot el que s'ha dit. Va, no, i ho tenim pendent, eh? Tu pots anar soltant el que vulguis. S'ha obert un món que tancar-se un capítol, Ivan. No és per res. Això tu vi continua, eh? WhatsApp, digui WhatsApp, no? Vinga, va. Exacte.
Anem al WhatsApp i anem a parlar de la interoperabilitat que ha arribat ja al WhatsApp. I ara m'hi diràs, què és això? T'ha agafat un ictus? No. La interoperabilitat de WhatsApp és que a partir d'ara, WhatsApp, a través de WhatsApp, podràs comunicar-te directament amb altres aplicacions de missatgeria. És a dir, ja no caldrà que dues persones tinguin WhatsApp per parlar entre elles. Un podrà escriure des d'una altra aplicació compatible i el missatge arribarà igualment a WhatsApp. Molt bé. M'estic explicant?
Per aquella gent que no té WhatsApp, per dir-ho així, per aquest 0,02% de la gent que si no vol tenir WhatsApp no vol aquest tipus de comunicació, creem una aplicació per poder-nos comunicar amb ells.
No, des de totes les aplicacions, ara s'interconnectaran. Saps que ara moltes vegades... Espereu, espereu, espereu. No us entenen, però explica l'idea. A veure, si WhatsApp, ara podràs comunicar... És igual, per exemple algú té Telegram, i tu tens WhatsApp, llavors tu podràs escriure des de WhatsApp i li arribarà Telegram. Des del telèfon que tingui, el número que tingui de telèfon, i a l'enrevés.
Ell parlarà per Telegram i a tu t'arribarà a WhatsApp. Funcionarà així. Què passa, que no només està funcionant? Què? Que això en un hipotètic futur, eh? En un hipotètic futur, exactament. No està passant això encara. Exactament, és el que anava a dir. De moment no està a Europa, tot i que em t'ha dit que ho estarà aviat, de moment no ho està. I tampoc s'està utilitzant de moment Telegram, Signal, que són com aquestes grans altres plataformes per poder parlar de manera normal com WhatsApp, eh?
Això ho haurien de fer a mi Instagram, eh?
Això ho hauríem de fer Instagram, WhatsApp. Perquè hi ha molta gent, no sé si us passa a vosaltres, que molta gent teniu converses simultànies via Instagram i WhatsApp i si us responeu de manera instinta del WhatsApp i Instagram... D'una manera com de problema de salut mental de tenir diverses personalitats. A més, mostrant cada personalitat a través d'una aplicació. Sí, el típic que t'envies memes només per Instagram i després és super seriós per WhatsApp. O discutint amb la mateixa persona per Instagram però parlant per WhatsApp. Coses rares, no?
Sí, correcte. Doncs estaria bé que ho fessin també, eh? Però no duplica. A veure, podria ser que ho fessin perquè al final és meta. Vull dir, podria ser. El que passa és que crec que ara s'estan posant com una mica més amb aquestes apps de xatejar més en si i no tant això. Ara, per ara, està en Birdichat, que segurament potser no sabeu ni què és, que és una aplicació de xat per a professionals.
Hi ha alguna cosa que es diu així? Sí, birriachat. Había antes birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat. Birriachat.
Va existir una pàgina que se deia Patata Brava. La van inventar el meu curs de periodisme. Va ser vosaltres? Era com una mena de ricón del vago i xat per a universitaris. És el que té moltes hores de cafeteria, que t'avorreixen. Va ser la senyora Patata Brava. Karen, què de Patata Brava?
Patata Bravere, on trobaves els apunts. El rincón del vago, no?, una mica. Sí, sí, sí. Com alguna cosa així, però per universitaris. Sí, sí, sí. Diu, fa 20 anys, 3 estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona es van juntar a la cafeteria de la facultat i van decidir crear una oi perigida per estudiants. Sí, sí, sí. Sí, fa 20 anys, quan jo estudiava, és que va ser a la meva classe, això. Que guai. Que fort. Que fort.
I per què no li van posar a Torronet Valent o alguna cosa d'aquestes? No, perquè jo no hi era, eren companys de la meva classe, però jo no hi era amb això. Tens el contacte, perquè els podem portar aquí i parlar de... No teniu grup de WhatsApp de la Uni? Tenim tots canes ja, eh?
Bé, no ens importa. Ha passat molt temps, em refereixo, saps? Però si no, el trobaria, el contacte, sí, sí. Doncs vinga, un altre deure. Ja el miraré. Avui s'han de posar deures, eh? Sí, m'apunto, m'apunto. L'estic mirant perquè va desaparèixer, però no...
Jo crec que ha mutat, ara se diu d'una altra manera, crec. Que no l'ha comprès alguna empresa així, en plan, algun perfil et felicito fill o alguna cosa d'aquestes, saps? Que fa contingut a les xarxes o alguna cosa, no sé, a saber. Ho invento, estic teoritzat. Molt probablement.
Bé, anem a X, si us sembla. Vinga, va, hem avançat. Ha caigut, però us expliquem coses. No, claro, han caigut, però a banda d'això han llançat també un xat, que bàsicament és per enviar fitxers, missatges directes, bàsicament per enviar fitxers, editar, fer videotrucades també, i tot això a més a més, molt en el mood també Elon Musk,
utilitzant una encriptació d'extrem a extrem per protegir tot el contingut de les converses dels usuaris. És a dir, que podeu parlar pràcticament de qualsevol cosa i podeu fer també negociacions. Entenc que és com una mena de xat més professional, per així dir-ho, com una eina més encara de la professionalitat, o no?
A través de X ja, professional i X ja s'estan com diluint. Sí, però no. Perquè, per exemple, nosaltres com a mitjà de comunicació, jo crec que X és la xarxa més potent, no nosaltres. I funcionem com a mitjà de difusió.
De notícies potser encara sí, però... El que permet això, segons diuen, és enviar, rebre, editar, eliminar i enviar missatges temporals perquè desapareguin bàsicament de manera automàtica. I a més a més els missatges també admeten trucades, videotrucades i a més a més no cobreixen tampoc les metadates relacionades amb la informació del destinatari, l'hora, la data de creació, és a dir, és com un...
Com un xat més encriptat, d'aquesta manera, no? Que no sé tan bé t'he de dir fins a quin punt, tot i que diuen que no existeix la protecció amb atacs d'intermediari, llavors no sé fins a quin punt és del tot segur, no? Segons quin... Amb el hate que hi ha a X, sabeu per on va? Sí, però que res és segur. Sí, però que res és segur, cap xarxa social, eh? Al final el que compartim sabem que es pot recuperar i que ho podem recuperar.
Sempre sap greu... Si no mirar-ho d'una manera més esperançadora, però acabem dient sempre el mateix missatge en aquesta tertúlia. Gente, ho he trobat, lo de patata brava. Ah, mira. Que ho està mirant també ara. S'ha integrat a la plataforma DocCity des del 2017. Ara és DocCity, però no se pot. DocCity. I també és per documentació, papers i històries. Apuntes, resúmenes, exàmenes per a universitat.
i tal. Documentació, copiar, diguem les coses a la persona. Copiar, copiar, copiar. Era per estudiar. Secret ladrón, eh? Que todos son de su condición, Fran. Bueno, bueno. Jo de patata propa no, però del Rincón del Vago, algun resum d'algun llibre d'aquests que no tenia ganes de llegir-me l'he tret, eh? Ara ho fan els GPT, no va ser res. A mi giren melota a la teva descripció, eh, Ivan. Epa, epa. Totes les que anaven diumenge a missa ja s'han autoborrat.
Bueno, és un filtre bo també a vegades, eh? Estava entenent, eh? De cop. Ah, vale, vale. Si no a misa, escolta. Com a resumar, vull tertulir la xarxa. Si voleu, m'us diem que Bezos ara ha tornat a posar-se de directiu per fer una empresa de la IA que financia amb 6.200 milions de dòlars posats de la seva butxaca gran part i és Promeceus que vol aplicar a la IA problemes d'enginyeria i fabricació en sectors com la computació aeronàutica i l'automoció.
i fins i tot podran aprendre fent experiments físics amb robots i laboratoris automatitzats. No només que apren d'aquesta manera com té l'IA. Terminator. I Mark Zuckerberg també aposta, fa un all-in a l'IA perquè la seva fortuna, que és una de les majors del món, Forbes el situa com el cinquè més ric, amb un patrimoni de més de 232.000 no sé quants milions de dòlars,
Doncs ara diu que tota aquesta fortuna, que juntament amb el seu matrimoni havien quedat una fundació, s'anirà per finançar la IA, també.
O sigui que ha canviat d'idea. El Biohub ho vol ficar, que és una empresa que desenvolupa l'Aïa. Molt bé. Què no dius jo de Ai? Ai. Ai, el temps que se'ns tira a sobre. Per tant, moment d'acomiadar i agrair a la Txella, a la Karen i a la Maria i també a l'Ivan, el futur xic amb parella d'aquí a l'OMS. Moltes gràcies, 6 minutes de descans i tornem. Fins ara. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equilibrada.