Sílvia Uriols. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Què tal, westerns? Molt bones, us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 Ràdios de Lleida, amb la producció de la Xarxa de Comunicació Local de Catalunya. Des d'ara i fins de 6 us fem companyia amb aquest magazín, que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MUNFM. Molt bona tarda, Arnau. Hola, bona tarda a tots i a totes. També gràcies a la Maria Gateu, de Ràdio Rosselló. Com anem? Bona tarda, sí. Aquí estem, preparades. També a la Sabina Pedros, del Picat Ràdio. Què tal? Hola, hola. Aquí estem.
I també aquí està la Canela Alfonso, de Ràdio Premi Mallorosa. Bona tarda, Westerns. Saludem també a la Txell Bernaus, de Ràdio Xebre Amunt. Iep, què tal, com anem? Molt bones. I a la Júlia García, de Ràdio Trem. Molt bona tarda. Ei, bones, com esteu?
I també li diem, hola, què tal? Com estàs? A l'Avela Porroy, que està com un servidor dels estudis d'UAU Lleida Ràdio. Programa aquest que l'obrirem amb una tema del dia en què parlarem de l'onzena mostra de formatges de Ponent, una fira del Palau Anglesola que es consolida amb la participació de 15 formatgeries. Després serà el moment de la tertulia de cinema en què parlarem de novetats a les cartelleres, notícies o quelcom que estigui relacionat amb aquest setear.
sobretot si això implica a casa nostra. I avui serà així? Doncs ho descobrirem després, abans prou de tot plegat, notícies. Doncs som-hi, ens hi posem ja en aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem avui saludant la Karen Alfonso i el Guillem Figueroa. Molt bones els dos, què comencem destacant avui?
Bona tarda, Fran. Avui destaquem la qualitat de la carn europea, que ha estat tema de debat en les jornades a Rela. La primera ponència del matí ha abordat la diferència de qualitat entre la carn produïda a Catalunya i la que arriba de fora. La sessió ha anat a càrrec de Romi Pena, catedràtica de la Ciència Animal de la Universitat de Lleida, i Francisco Molino, professor de Tecnologia dels Aliments, sota la moderació del periodista Duau Lleida Ràdio, Francesc Balanya.
Penn ha explicat que el concepte de qualitat és ampli i que inclou aspectes com el valor nutritiu o la seguretat sanitària.
Quan nosaltres anem a comprar carn, donem per sentat que aquella carn és sana i no només és nutritiva i gustosa, sinó que és sana i que no ens farà mal. I això aquí a Europa ho tenim molt, molt, molt ben assentat perquè tenim unes normatives, una legislació que garanteix que la carn és saludable i, a més, és per seguir totes les normatives higièniques perquè no ens faci mal. I això sí que voldria passar uns minuts comentant-ho, si vols, amb tu,
perquè no és una cosa que sigui en tot el món, sinó que és bastant específica d'Europa. En aquest punt ha recordat que l'any 2024 es van registrar 4.000 alertes alimentàries a Europa, però que la carn només en va representar una part molt petita. Per la seva banda, Molino ha remarcat que la seguretat alimentària és un element que sovint es dona per fet. En cuanto a lo que es la seguridad alimentaria, hay una serie de valores, una serie de bienes intangibles que tenemos en la Unión Europea,
que no lo valoramos porque no lo vemos, pero detrás de todo este sistema que permite que las personas cuando vayan a comprar o cuando van a comprar un producto a la carnicería, adquieren ese producto, tienen la seguridad de que ese producto no va a ocasionar ningún tipo de problema para su salud.
El professor ha insistit que darrere de cada producte hi ha una llarga llista de normatives que els ramaders estan obligats a complir i que això té un cost que cal assumir. També ha fet una crida als consumidors a l'hora d'escollir que compren finalment la ponència, abordat el paper de l'etiquetatge i el màrqueting alimentari. Morino ha alertat que molts envasos poden induir a la confusió. El màrqueting fa que es posessin certes coses en l'etiquetat no només per la carn, sinó per un altre tipus de productes
que hacían entender al consumidor una cosa que no era. ¿Para poder qué? Para poder elegir ese producto, el suyo, en lugar del otro. La normativa de etiquetado existente intenta que todas las alegaciones que se puedan hacer están controladas, están lo que se puede decir y lo que no se puede decir. Pero jugamos, existe una delgada línea en la que las empresas del marketing sugieren a tu subconsciente que dicen una cosa que luego no están diciendo eso.
Ha remarcat que les empreses utilitzen estratègies de màrqueting que fan creure al consumidor que un producte té alguna cosa que l'altre no té, per això ha defensat que cal més pedagogia perquè el consumidor pugui triar amb criteri i informació. I el nombre de lleidatans que reben els sagraments de l'Església el darrer any creix. El Bisbat de Lleida registra 1.073 celebracions religioses entre baptismes, comunions, matrimonis i confirmacions.
Durant el 2024, més lleidatans van rebre els sagraments de l'Església que l'any anterior. Segons les dades del Bisbat de Lleida, en concret es van celebrar 397 baptismes, 39 més que l'any anterior, 420 primeres comunions, 26 més que el 2024, i 83 matrimonis, 4 més que el darrer any. Descendeixen, però, les confirmacions, de les quals se'n van fer 173, 51 menys que el 2023. Així, l'any passat es van celebrar 1.073 celebracions religioses vinculades a l'administració de sagraments.
D'altra banda, la diòcesi perd capital econòmic i l'any passat va ingressar poc més de 4 milions d'euros, 31.700 menys que en l'exercici anterior. D'aquests 699.075 euros provenen dels idels, 2 milions del Fons Comú Interdiocesà i 156.378 d'ingressos patrimonials i 1,08 milions de subvencions.
Respecte a persones ateses per la diòcesi, van ser 14.695 en 14 centres. Entre elles, 7.108 corresponen a usuaris atesos a causa de la pobresa, 4.192 a gent gran, malalts crònics i persones amb discapacitat, 1.027 a migrants i refugiats, 191 a menors i joves i 2.118 són persones a les quals es van ajudar per promoure el treball i finalment a 12.000 van ser ateses per 652 voluntaris de Càritas. Gràcies, Guillem. Bona tarda. Gràcies a tu.
La veu del Pirineu i de les Tarres de Lleida, aquí, a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Ep, avui estigueu ben atents, els turòfils, perquè aquest tema del dia va de formatges. Què ens portes avui concretament, Karen? Doncs sí, Fran, avui parlarem de la onzena mostra de formatges artesans de Ponent, que se celebra aquest diumenge al Palau d'Anglesola. I per parlar-ne tenim aquí el Robert K., formatger i organitzador de la mostra, i el Francesc Balcells, alcalde del Palau d'Anglesola. Molt bona tarda a tots dos. Bona tarda. Molt bona tarda, tinguem.
11 una mostra, es diu molt ràpid, però al final costa molt d'arribar fins aquí i deponent, que també ho podem dir, no és la mostra del pla d'UG, és la mostra deponent. Com si repasséssim una miqueta la trajectòria, com ha anat aquests 11 anys fins a arribar aquí? Perquè crec que aquest any també teniu edició rècord.
Sí, la idea va sortir de donar cultura i divulgació al món del formatge. És un sector molt petitet, molt de pica pedra i sembla que això dels formatges o el formatge del súper o formatges de muntanya. Jo que soc del Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, dic no, fora de les muntanyes també hi ha formatges i avui en dia arreu del territori català hi ha formatgeries.
Sempre bé a França són els reis del formatge, doncs no, aquí podem demostrar que hi ha molta varietat i que es fa formatge arreu del territori. Llavors, des del gramí de formatges artesans de catalans, a Crefa,
buscàvem una fórmula per poder fer divulgació del formatge i muntar fires importants val molts diners costa molt trobar algun municipi com Barcelona o així que et deixi o t'ajudi a muntar o deixar un espai per fer una gran fira de formatges i vam dir no pot ser i tenim una esparta i una sabata hem de poder muntar una mòdica de fira i aquest model de fira és el que ens va sortir
per fer una cosa senzill. Llavors vam anar a l'Ajuntament del Poble, vam proposar fer aquest model de fira, ens ho van creure, ens ho van comprar i vam començar amb el polisportiu de Palau i quatre carpes en aquestes típiques que es pleguen, tipus d'acordió, una taula i vinga. I a partir d'aquí hem anat donant una imatge, un prestigi,
i fer moltes activitats, perquè no només és vindre a veure formatge i comprar-lo, sinó que es pugui disfrutar amb el formatge amb demostracions de cuina, amb tastos, tallers, aquest any també... Ara en parlarem de totes les activitats que tindrem enguany. Sí, un concurs, actuacions musicals i la gent que vingui i disfruti de passar una vetllada, un dia sencer,
envoltat el món del formatge amb diferents fórmules perquè puguin disfrutar i marxin amb la sensació que han fet una festa major. Perfecte. I, Francesc, des del Palau d'Anglès, hola, un honor acollir la mostra de formatges de ponent. Oh, i tant. És que el Robert diu que a tot el territori de Catalunya hi ha formatges. No és la quantitat, és que hi ha qualitat, a més a més.
I també una pinzellada del que diu el Robert. A Barcelona és molt difícil. Al Palau d'Anglesola i als municipis petits també poden fer coses grans. I aquesta mostra és una representació d'això. Va néixer fa uns anys amb molta senzillesa i humilitat, segueix sent senzilla però molt digna. Ara no hi ha carpes plegables.
ara hi ha una ambientació, ara hi ha unes activitats de nivell, de qualitat, i les persones que diumenge passin pel pavelló del Palau d'Anglesola és que gaudiran d'una festa major del formatge, perquè al voltant d'aquest producte tan antic i tan bo hi ha totes unes activitats per valorar-lo, conèixer-lo i disfrutar sol, amb família, amb parella, és una festa major de tot un dia al voltant del formatge.
Perfecte, doncs anem a parlar d'aquestes activitats que es faran durant aquest diumenge aquí al poliesportiu. Crec que podríem començar parlant d'això, precisament, també, de la venda de formatges. Quines formatgeries hi haurà i quin tipus de formatges hi podrem veure?
Com has dit abans, sessió rècord, hi ha 15 formatgeries artesanes i 6 productes de proximitat que casen amb el formatge, sigui pa, sigui vi, sigui cervesa, melmelada, són coses que acompanyen el formatge.
és una fira de formatge, no hem de perdre el sentit, per això no hi ha bisoteria, no hi ha roba, és gastronomia, principalment el formatge i el que acompanya. Són 15 formatgeries d'arreu de Catalunya, de tot arreu, hi ha les més pròximes d'aquí,
anem ampliant territori i avui en dia són d'arreu de Catalunya. I tipus de formatges n'hi ha de tot tipus, des d'un formatge més sec, un de més tendre, un de tou, un formatge blau, hi ha tot tipus de formatge. Qualsevol formatge que et passi pel cap hi és. A vegades anem a marques comercials, no, no, un parc més sa, bueno.
Hi ha formatges curats, que són com el parmesà, però estan fets aquí a Catalunya, no són parmesans, però són igual de curats, igual, o m'atreveixo a dir, més bons i tot, no? Hi ha de tot. Llavors farem un tast de formatges, bueno, hi ha el que es diu el xismut,
I aquí és on es pot veure aquesta pincellada dels tipus de formatges que hi ha. Hi haurà un plat amb 8 formatges i seran 8 formatges diferents per veure les tipologies de formatges que hi ha. Podria ser més ampli però no en ser cap tot en un sol plat i hem fet una representació d'aquests formatges.
I llavors és com una miqueta de maridatge de formatges, podríem dir-ho, no? Sí, sí, això és el xismut, durant tot el dia es pot anar comprant uns plats, acompanyat amb una copeta de vi o cervesa, tot és de proximitat, artesà, i llavors pots gaudir d'aquesta representació de formatges. Després sí que hi haurà un maridatge, que ara ho veurem al programa. Ara en parlem. Abans de ficar-nos al programa, deies que hi havia formatges de proximitat i també de fora.
És molt difícil, la feina del formatger. Vull dir, està potser anant a la baixa, aquesta feina. Com ho veus? Com des de formatge, fent formatge tu? Són moments difícils, ja, perquè això donaria per fer un programa de tot el matí sencer, aquí, una tertúlia,
perquè amb el sistema que ja hem muntat avui en dia de burocràcia, de recursos, amb la globalització, les grans superfícies, és molt difícil lluitar amb un producte tan específic. La feina del formatge
és dura perquè és tot el dia i és tots els dies de l'any i no pares mai perquè fer formatge ja implica tot el dia però després s'ha de vendre i amb tota la càrrega burocràtica que tenim ja sigui d'administrativa o dissenda perquè ens controlen per totes bandes això ja t'ocupa una bona part del dia i no l'acabes mai la feina i si sumes els ramats els que tenen ramats hi ha gent que té ramat propi també
I després també s'ha de vendre aquest producte. I amb el que parlem que cada dia queden menys botigues locals, el formatge s'ha d'anar a vendre. Llavors també fer fires és una manera de vendre aquest producte que estem fent perquè si ens sabem molt d'elaborar però no el podem vendre, no serveix de res a elaborar.
I això són moltes hores perquè les fires i mercats normalment són cap de setmana. O sigui, entre setmana elabores i el cap de setmana vas a vendre. I si encara tens ramat propi, que els animals s'endemunyi els 365 dies de l'any. Llavors és una feina molt esclava.
però és molt bonica també, per això ho aguantem. I després veure com algú disfruta del formatge amb una taula, amb amics, amb família, la botelleta de vi, el formatge d'aquest parc del forc del poble, són moments que ja et recompensa veure com la gent disfruta.
d'en aquesta harmonia. I aquí hi ha la gràcia del que farem diumenge, que pots parlar amb el formatger i aquesta passió que ara ens comenta el Robert te la transmet amb el producte perquè t'ho explica, t'explica el que hi ha darrere cada varietat. Una mica també és una forma de donar-te a conèixer, en aquest sentit, tant al teu producte com a tu mateix, que a vegades la proximitat és el que fa...
que tu te llancis a comprar aquest producte i no vulguis anar tant a les grans infraestructures i les grans cadenes que hi ha en aquest cas. Aquest model de fira precisament és això, és que no hi hagi revenedors, perquè grans fires que trobes per allà moltes vegades hi ha revenedors i a vegades donen mala imatge del mateix producte. En aquest cas parlem de formatge, però pot ser d'emotí, de vi, de qualsevol altre tipus de producte.
i els revenedors a vegades donen aquesta imatge, perquè hi ha revenedors que són més agressius i quan es compra tallat tens la sensació que t'han pres el pèl. I aquest model de Fira precisament volia evitar això, que no fos revenedor. Aquí cadascú vendrà el producte que elabora, amb noms i cognoms,
I sense rebentes, directament. I amb el caliu que ets tu el que l'has fet i el que l'has treballat i l'amor d'haver-li ficat aquí. Exactament. Donar aquesta confiança entre producte i consumidor. Exactament. Vinga, anem a parlar de més coses que passaran aquest diumenge. El concurs de formatges, m'estàveu parlant. De pastissos de formatges. De pastissos de formatges. Jo he de dir que vaig tenir l'honor de ser jurant l'any passat. Vull passar increïble. Com serà aquest any?
Això és animar la recepta de casa, portar-la, portar-la a la mostra i creure't que pots ser un bon cuiner i creure't que amb el formatge en sortint
bones receptes. Tan petits com grans, perquè tenim concurs infantil i adult. I tant. Totes les edats. Per tant, siguis on siguis, el diumenge cap al pavelló amb la teva recepta de formatges. Tota aquesta informació que estem dient ara, de programes, tot això està a mostradeformatgesdeponent.com. A la web està detallat horaris, instruccions per participar-hi, els tallers que s'han de pagar també es poden reservar des d'aquí perquè tots tenen aforament limitat i s'omplen.
Per tant, això és molt important, que si el que estem dient motiva algun oient, mostra de formatgesdeponent.com i que s'inscrigui ja. Perfecte. Anem a parlar d'aquests tallers. Quins tallers tindrem enguany? Bé, després del concurs de formatges, quan la gent ha presentat el pastís i mentre l'estan avaluant, farem una sessió de pa amb formatge. Es vol fer una degustació de diferents tipus de pans, perquè no només hi ha un tipus de pa, n'hi ha molts, de tipus de pans.
i en aquest cas cada pa anirà maridat amb un formatge a veure quin tipus de pa queda bé amb quin tipus de formatge i aquí tenim el gran Jesús Quirol de Torregrossa un forner que va ser dels pioners a fer pa de massa mare i recuperar totes aquestes fórmules antigues de pa i pa de veritat i ell ens explicarà el tipus de pa i per què queda bé amb aquest tipus de formatge o amb aquell altre
A la tarda hi haurà un tast de vins amb el sommelier Javier Ayala del restaurant La Buscana.
I també ens farà una harmonia entre els vins i els formatges, perquè també hi ha molts tipus de vins i hi ha molts tipus de formatges. I aquí, com ho fem amb el pa, també ho farem amb el vi. Anirem caçant vins amb formatges. I maride molt bé, eh? I maride molt bé. Que per cert, tot això que estem dient comença a la vigília. El dissabte hi ha un sopar que també hi ha vi, formatge i pera.
Aquest any hem fet una novetat de la mostra, és aquesta aliança amb Pere de Lleida, amb el pa de pagès català,
i també amb el formatge La Carrotxa, que són tres elements que tenen denominació trigen protegida o indicació geogràfica protegida. I el fet de tenir el segell també posiciona aquesta mostra amb més excel·lència. Mira, que no ens ho deixem, Francesc, ara que dius aquest segell, aquest any teniu marca celíaca.
També, cert, és una altra de les novetats del 2025. Sí, com a municipi vam fer un conveni amb l'Associació de Celiacs de Catalunya per intentar que tots els actes del Palau d'Anglesola fossin inclusius per a les persones celiaques. Per tant, si això ho fem per la festa major,
i ho fem per la castanyada i ho fem per carnes soltes, encara més havíem d'aconseguir-ho per la mostra de formatges, perquè acull quasi 2.000 persones, passaran pel papello del Palau d'Angesola, esperem, no, Robert? Esperem. Esperem, esperem, i si cal que sobrepassem. Doncs que d'aquestes 2.000 persones, les celíagues puguin fer els tastos, els tallers. Per exemple, hi ha un taller de pizza infantil. Evidentment, pizza, quatre formatges. No podríem fer-la d'altra manera. Doncs és una pizza apta pels infants celíacs.
I t'acabo de tothom, en aquesta fira. I t'acabo de tothom, que això és el més bonic que tenim. Ho deia també perquè, per exemple, la cassola de tros que teniu de dinar popular també teniu l'opció de... També, també és una cassola sense traces de gluten, només faltaria. Per cert, i abans de la cassola de tros no ens podem deixar les formatgeres d'honor, Robert. Enguany tenim unes formatgeres d'honor de molt honor. Cada any ho són, eh? Però mai havíem donat el trofeu
a un equip, sempre era una persona, gastrònom, veteròleg, gent de la cultura, una persona referent que faci també això del formatge, que li agradi el formatge, que en parli i que surti el Palau d'Anglesola a les xarxes. Enguany no és una persona. I a més a més és de proximitat. Exacte, Enguany és un equip de nivell, tant nivell com els formatges,
I de proximitat? Clar, és el club de hockey femení de Vila Sana. Molt bé. Guanyadores mundials, vull dir. Guanyadores mundials. I què hi farà un formatge artesà amb unes guanyadores mundials? Doncs el Robert mateix, entre altres, també té títols mundials reconeguts. Aquests formatges que estem parlant que són artesans fets amb totes les dificultats, amb pobles petits,
també alguns tenen reconeixements, com aquestes noies. Per tant, aquí farem a l'escenari, a les 12 del migdia, un reconeixement de podi. Formatges de podi i noies esportistes també de podi. Que n'hi haurà alguna que serà jurat també del concurs aquest any? Estan convidades. Sí, eh? Estan convidades, i tant. També tindreu, com a persones rellevants, si podem parlar-ho, en aquest cas del món de l'actoratge i de la comèdia, el Ferran Aixalà.
Oh, i tant, oh, i tant. Al Bermud tenim un parell d'artistes, tal qual, són de Targa. De fet, una noia fa, a més, del Palau d'Anglaçola, que ens animaran al Bermud. Tal qual, es diuen tal qual. I després, a la sobretaula, el Ferran Aixala farà un monòleg d'aquests que estàs acostumats, per tant...
Avorrits no estarem, pagarem bé la cassola de tres i els formatges, un monòleg a l'entorn del formatge i d'aquest món formatger. Per tant, riurem, segur. Això està assegurat. Això està assegurat. Ens estem quedant sense temps. És gratuït? Horaris, com ho tenim? Entrem a les 10 i sortim a les 7 i pots sortir ben tip si t'hi quedes tot el dia. De 10 del matí a 7 de la tarda. I això té un ressò una setmana després.
perquè una setmana després han fet la repera jove del formatge, que em diràs, ostres, i com encaixa això. Doncs aprofitem el cartell, aprofitem la pera i aprofitem el formatge per portar els buos. I fa un concert jove, una setmana després, on hi havia formatgeries, hi haurà aquest concert. I a l'entrada tothom podrà degustar un xarrub de licor de pera,
i un troset de formatge. Això no s'acabi aquí, llavors. I que no s'acabi mai el formatge, també us ho diré. Com a fan del formatge, ja us ho diré. No sé si ens deixem alguna cosa per dir, ho hem dit tot més o menys. Ho hem anat dient així i així, però com deia el Francesc, tot està ben detallat a mostradeformatgesdeponent.com. Exacte. El programa és molt llarg, hi ha tallers infantils, hi ha tallers per adults, la gent pot fer de jurat, un jurat popular, que la gent del carrer podrà jutjar uns formatges, els de la mostra,
i tot el dia, tant per petits i grans, hi ha activitats, hi ha la pàgina web, podeu mirar el programa i apuntar-vos allà on més us vingui de gust. Sí, és important aquest apunt de que hi cap tothom, perquè clar, hi ha cervesa artesana, hi ha vermut, hi ha vi, això és pels adults, però els infants tindran d'aquest taller de pizzes, des del taller de pizzes, els gegants del Palau, que hi ha un moment de cercavila, hi ha pintacares,
Poden passar-s'ho bé tot el dia, també, els nens i les nenes. Per tant, convidats. Per a tot el públic i tothom convidat a aquesta mostra de formatges, que serà aquest diumenge. Així que moltes gràcies, Francesc Robert, per ser aquí, per parlar-nos un any més d'aquesta mostra i per molts més altres anys. A gaudir del formatge. Aquí estarem. Gràcies.
Estrenes, actualitat cinematogràfica, sèries, documentals i molt més a la tertúlia de cinema d'aquí a l'oest.
Doncs som-hi, ens hi posem amb aquesta tertúlia que ens he divendres, ara ho sentíem. És de cinema i això significa que saludem la Júlia García, la Karen Alfonso, la Mària Gateu i l'Ivan Usón, que també el tenim aquí com a opinador, eh? Hola a tots, què tal? Hola, bona tarda. Això d'opinador ens agrada molt, eh, de l'Ivan? Doncs a més ens agrada molt la tertúlia.
que aquesta setmana va de la Festa del Cine, si no vaig errat, no, Karen? Sí, avui la començarem parlant de la Festa del Cine, però parlant personalment. Heu anat al cine? A veure pel·li, si us plau, dieu-me que sí. Fa dies que no vaig, fa dies a l'edat, tia, però... Jo he de dir que des que metges l'edat no he anat al cine encara, però és que aquí és...
Tu has de muntar bé, has de triar bé, has de mirar el que donen a cada cinema perquè és una vegada a la setmana. I no són les estrenes. Els teatres és com el cinema també. Demà donaven una del 2015
i una del 2025, el dissabte, per exemple. Llavors és com una actual i una de fa uns anys. Llavors t'has de mirar com molt bé. De fet, a la cartellera no sé ni què hi ha, no és que no hagi anat al cine, és que no sé ni què hi ha.
Doncs jo sí que hi he anat. Doble sessió. Doble sessió? Sí, vaig anar una a les 8 i mitja i l'altra a les 10.45, el mateix dia. I vaig anar a veure un clàssic que m'agrada a mi, perquè ja sabeu que sóc la romàntica del grup, i vaig anar a veure, a pesar de ti, que és una nyonya, que me va encantar, evidentment, com no podia ser d'una altra manera. Està xula, en veritat, està xula. Dins de les nyonyes està xula, vull dir, la podeu veure.
I després vaig anar a veure l'Hermanestra Fea de la Cenicienta, no sé si us sona. Wow, diuen que és boníssima. Una mica gore, eh? Una mica gore. I no t'agraden les gores, entenc? No massa, vull dir, no n'havia vist massa tampoc, així menys a gran pantalla. I el de posar-se les mans així per veure-ho només amb...
Em va passar diverses vegades, la veritat. Però bueno, és xula, vull dir, està molt ben fet i els plans són molt xulos i al final, bueno, la història més o menys ja us la sabreu, no?, de què va. Home, a més ara també amb aquesta festa del cine, venim del Halloween, vull dir, tindrem en cartellà moltes pel·lis de por, no? Clar.
No n'hi havia tantes, eh? N'hi havia... N'hi havia... No n'hi havia tantes. Sé que hi havia, per exemple, La novia cadàver de Tim Burton. Ah, sí que és veritat que la restrenaven. Que la van reestrenar, sí, aquesta sí. I crec que n'hi havia una o dues més de pop, però ja està, no n'hi havia massa més.
Després hi havia una ambientada amb l'època de Franco, que sortia en Mario Casas... Ah, sí, sí, que és veritat, la del cuiner de no sé què, no? La cena o l'última cena o algo així, sí, sí. I n'hi havia diversos també. Hi havia una altra que sortia en Waller... Jo espero que estigui encara la de Good Boy, aquesta de terror precisament d'un gos, no? Que era com una casa amb fantasmes des de la perspectiva d'un gos. Ah, molt bé. No sé si ho siguin bé, eh?
Però aquesta la tinc moltes ganes i de fet la meva idea era anar-hi, en aquesta festa del cine, però és que jo crec que tots els d'aquí som bastant workaholics, com diuen ara, en moderno. I llavors no he tingut temps. Bueno, workaholics. Workaholics se suposa que és una mica, no per plaer, però una mica per adicció. Per què t'agradi? Sí, clar. Si fos per mi no seria tan workahòlica. No sé quina opció hi ha que no sigui adicció, sinó que sigui obligació, però bueno, en fi...
Sona menys dolent, eh? Si és passió, encara que... És un autoengany. Sí, però bueno, no em pots anar. Workaholic, cada dia aprenc paraules noves. Workaholic. Aholic, aholic. Molt bé. Amac intercalada, eh? Crec. Clar, perquè és com un joc de paraules entre alcoholic, no? I work. Sí, exactament. Exacte. Exactament. Ai, senyor.
Vinga, va, marxem cap a casa, Maria. Sí, sí, de fet, tornem ja amb una de les veus, que no l'escoltarem amb ell, però és que us hem d'explicar que ja el pràcticament, podem dir-ho així, col·laborador oficial d'aquesta secció...
El Joel Muno, tenim la bona notícia, que forma part d'una de les seves produccions, de les seves obres, de la selecció de curtmetratges per segon any consecutius del Bogo Shorts, que és el festival de curtmetratges de Bogotà. Un lloc on, bàsicament, al mes de desembre, es viu i es creu 100% en el curtmetratge, convertint-se en la seu mundial d'aquest format.
El seu curtmetratge concretament i relevante ha estat seleccionat a l'apartat Col·leccions Cinema dins del Cinema i ara escoltarem a Esther Sala, que és l'ajudant de direcció i guionista de la veu en off d'aquest curtmetratge. Molt contents perquè, bé, no deixa de ser un dels festivals de curtmetratges més importants del món, pràcticament, i el fet de tenir aquesta visibilitat i aquesta plataforma per ensenyar el nostre treball, la veritat és que és un orgull i estem molt contents.
Home, molt bé, no? Enhorabona, enhorabona. I a més a més, l'any passat ja van estar seleccionats amb la pel·lícula L'Hombre que mató a Terry Gilliam i el seu director Joel Muno va poder-hi assistir allà a Bogotà. No obstant això, enguany no ha estat possible que es puguin atensar o es puguin viatjar fins allà, però Sala ha destacat que l'objectiu i el que compta realment és que hagin estat inclosos en aquesta programació del festival.
De fet, l'ajudant de direcció de Relevante ha també explicat més detalls sobre aquesta selecció que hem comentat al principi, aquest cinema dins del cinema, on han estat inclosos. Nosaltres participem en una categoria que es diu cine dins del cine, que no seria selecció oficial, és a dir, no podem optar als premis del jurat, però podríem optar al premi del públic, cosa que és complicada perquè al final no deixa d'anar gent amb els seus amics i tot això funciona una mica així d'aquesta manera.
però al final això no és tan important com que el que deia, que d'alguna forma es vulgui projectar una feina que fem des de Lleida com un equip de petit i que això tingui tanta transcendència com que es vegi a l'altra punta del món, no?, pràcticament, i això és el que al final ens interessa i ens fa il·lusió. Doncs sí. Sí, sí. És que al final no t'ho veuries pas, no?, que des de Lleida et puguis anar fins a Bogotá. Ui, de Bogotá al mundo, eh?
De Bogotá al mundo. De Bogotá ya es el mundo. I a més a més de tot això, la Cinta, aquest currometratge irrelevante, també ha estat ja guanyadora del Gran Premi al No Todo Film Fest. Vull dir que és com... Que apunta maneres. Exacte. Un cup allà força interessant.
Sí, sí, sí. Vinga, no marxem de per aquí perquè justament ahir mirava evandos d'aquí de la comarca del Pla d'Urgell i vaig veure que a Vilassana, que són referents municipals de ponent i acció, han fet arribar una sol·licitud de localitzacions per a un curt que s'ha de rodar a principis del 2026 aquí, a les noces terres. És un curmetatge ambientat en la construcció del canal d'Urgell
a finals del segle XIX i el que busquen són espais de l'atrezzo mobiliari i art en general i se'ls responsabilitza de la producció i per tant només cercen espais que encaixin amb la descripció i les referències que demanen. O sigui, ho expliquem també per si algú està interessat o si algú té algun espai que sàpigui que pot optar a que el seu espai formi part d'un curtmetratge i aparegui en pantalla.
De fet, hem de dir, perdona Karen, que d'aquest curtmetratge vam parlar la setmana passada també en aquesta tertúlia, si no m'equivoco, que vam dir precisament que havia estat una de les obres com més... o sigui, un cas d'èxit a Sitges, perquè el noi aquest va presentar la proposta de curtmetratge a Sitges de l'any passat, llavors en guany havia quedat com un cas d'èxit i l'anaven a rodar ara mateix, vull dir que ja té sentit que facin aquest anunci.
Exactament, exactament. Diuen que necessiten tres espais i que els llogaran, vull dir que la productora pagarà una tarifa establerta de lloguer, en aquest cas. No res, que si voleu ser hagut algun espai per les zones del Canal d'Urgell, doncs encantats seran de rebreu les vostres propostes de ponent i acció.
El túnel de Montclar, ara el títol. Aquell túnel on tanta gent va morir, que em vam explicar la semana passada. Però clar, si és abans una localització, abans de la construcció dels canals d'Urgell, no sé, pregunto, especulo.
costarà molt trobar quelcom que encaixi perquè tingui aquesta imatge del Clot de l'Infern o Clot del Diable, que se'n deia abans, de l'Ocicarral que era, quan és tot ara zona de regadiu. Però és una imatge de cinema, Fran. Amb FX, clar.
Amb Photoshop? Semblant, semblant. Suposo que ho faran tot amb l'animació que està per ordinador CGI, saps? A dia d'avui ja és tan avançat que fins i tot hi ha programes com diguéssim que t'agafen la geografia i et generen models 3D de...
de les coses i és fàcil integrar-les dintre de la producció després. Sap de tota l'Ivan. I suposo que hi haurà espais... És molt intel·ligent l'Ivan. Però suposo que hi haurà espais també que es podran adaptar sense arribar fins i tot a aquesta tècnica, no? Simplement amb... No sé, perquè clar, no sé el pressupost que té... Però clar, només que hi hagi algun plano que obris una mica el focus, clar, es veurà aquest fantàstic regadiu, el més gran d'Europa, recordem-ho.
No pateixis que no es veurà. Ja ho mirarà amb l'ex. Ja ho sé que no es veurà. I un dia més s'ha demostrat que el Fran Balanyà és un expert en natura, en regadiu i en pagesia. Jo només deia que al cap de la gent, pensar quines són aquestes localitzacions,
sense saber requeriments, i si surt del fons Regadi i diu no passa res, que això ja s'institueix, doncs al fons cap problema. Només era això. No passa res, Fran. Ho busquem i la setmana vinent com informem millor del que han de buscar. No veniu amb els deures fets. No veniu amb els deures fets. Sempre igual. I França, et sembla bé que passem ara als Premis Gaudí? Et sembla bé?
O encara estàs pensant i donant-li volta. Estarà una estona, ara. No, em sembla bé, em sembla bé. Doncs bé, les produccions candidates per la propera edició dels Premis Gaudí arriben a les 85, una xifra rècord fins ara. L'Acadèmia del Cinema Català ho ha fet públic aquest dimarts recordant que els títols que competiran són 10 més que l'última edició i 4 més que fa dos anys.
A més, els títols en català superen ja la meitat del total d'obres que es presenten catalanes, és un 53%, i és un increment respecte al 47% de l'any passat i al 40% de l'anterior. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judit Culell, ha celebrat aquest dimarts els anys dolços que està vivint la indústria catalana. Escoltem-la.
Portem uns quants anys d'anys dolços i crec que continua. Arribar a 85 títols i, sobretot, que d'aquests 85 títols un 53% siguin en versió original catalana, a mi em sembla una notícia esplèndida. Seguim estant molt presents a festivals, més que mai, potser. Vull dir, que hem tingut dues pel·lícules al Festival de Cants,
Hem estat a tots els festivals, a l'Alcarno, a Carlo Vivari, a Sant Sebastián, ara a la Seminzi, vull dir que realment hem estat presents a tots els festivals i el públic segueix anant a veure les nostres pel·lícules, amb la qual cosa penso que podem estar molt satisfets. Aquest any tenim més llargmetratges en versió original catalana que mai, tenim uns quants amb uns pressupostos molt, diguem, alts, que no són pel·lícules petitones, i tenim un any amb una presència de cinema en versió original catalana molt potent.
Doncs vers Gaudí, eh? Recordem que quan nèixia el Gaudí hi havia molta gent que criticava i deia, home, cinema català. No, doncs el cinema Gaudí ha de servir per posar en valor tot el que es fa aquí per potenciar-ho i crec que aquest objectiu se li ha de reconèixer i aplaudir amb aquest certamen, eh? Perquè insisteixo, tots tenim una memòria molt curta i molta gent va arribar a diverses veritats quan es creaven aquests premis i, per tant, celebrem alguns que vagin així de bé.
El 2009, no? Diu aquí que es van començar a fer. Sí, sí, no fa tant. El 2009. No, no fa tant, eh? No, no, no. A més, d'altra banda, també volíem posar èmfasi en la presència femenina, perquè també va a l'alça...
i frega ja una miqueta la paritat en el cas de la direcció. És un 48%, però bé. Però, tot i així, m'ha sorprès perquè després, per altra banda, les productores continuen bastant estancades en 40%, cosa que m'ha sorprès. Pensava que ja estarien en la paritat en dues coses.
En aquest cas no, i també si parlem de pressupostos, que ho direm més endavant, tampoc està igualat el tema de pressupostos a homes i a dones, en aquest cas. És increïble. Com segueix sent un tema pendent, potser podríem dir-ho així, per dir-ho d'alguna manera fina.
Però bé, quedem-nos amb la por positiva, cada vegada hi ha més direcció i suposo que també la producció anirà augmentant, perquè és el que diem, és uns premis força nous, i cada vegada se senten més noms de directores i d'ionistes, etc. Llavors, contents d'aquesta xifra.
I així per resumir una miqueta els Premis Gaudí, entre les 85 produccions, 40 són llargmetratges de ficció, 16 documentals i 4 són films d'animació. Completen el llistat de preseleccionades 15 curtmetratges i 10 produccions europees.
Entre la quarantena de pel·lícules, 14 són en llengua catalana, una xifra més alta que els darrers anys, com ja hem estat comentant. I en el cas dels curtmetratges, la presència del català és especialment rellevant, perquè 12 dels 15 s'han rodat en aquesta llengua, que està molt bé. I em sap greu, Fran, però mig metratges encara no, a poc a poc. Veus? És que...
Bueno, dóna el temps. Cada edició d'aquesta secció certifique el que jo dic, però no passa res, continueu. No passa res. És que hi haurà algun dia que m'haureu donar la raó. No sé quantes dotzenes més d'espais han de passar, perquè no veiem que això dels migmetratges és una llista urbana, però en fi.
Molt bé, doncs mira, ens quedem amb això, Fran, moltes gràcies, però hem de seguir parlant d'altres qüestions perquè pel que fa al balanç de gènere, mentre que el pes de les dones, com dèiem ara, és pràcticament el dels homes, pel que fa a la direcció i també el guió, un 50% dels films candidats tenen dones encapçalant aquest guió, davant el 41% del 2024 i el 48% del 2023...
el percentatge continua sense arribar al 40% en el cas de les productores, que ja ho comentaves tu ara, Júlia. Els llarmetratges dirigits per una dona han vist un augment de pressupost respecte a l'any passat per arribar als 2,34 milions d'euros, una xifra que, doncs, pràcticament...
Arriba a la dels homes, que són 2,36 milions, però amb tot la mitjana pressupostària d'òperes primes se situa en 1,7 milions i presenta també un desequilibri de gènere més pronunciat, perquè les dones debuten amb un pressupost d'un 32%, o sigui, un 32% més baix que els homes, o sigui que Déu-n'hi-do, no arriba als 50%, però és una xifra...
força grossa, i amb una mitjana d'1,3 milions d'euros en xifres absolutes, mentre que els homes arriben als 1,9 milions d'euros. Estem parlant d'òperes primes, eh? Clar, però el dubte que suposo que no soc pas l'únic que tinc és, tenen pressupostos més alts els homes perquè se'ls atorgue percentualment més diners,
o perquè fan produccions, estrenen a la piscina, que tenen més costos. És a dir, però tu pot ser que facis un... M'entens? Jo crec que és la primera opció, eh? Més econòmica, no ho sé. Clar, jo dic perquè... No ho sé. Jo, opinió personal, eh? Sí, jo opino com la Maria. I jo el que opino és que no he tornat a fer els deures. Vinga, més dubtes per la setmana vina. És que... Catxins la mare, aquestes.
Les 14 obres que opten al Premi de millor pel·lícula en llengua catalana són Centaures de la nit, de Marc Retxa, Duro, de Francesc Cuellar, Emergència, èxit, ara sí, de Lluís Minyarro, Esmorza amb mi, d'Ivan Morales, Estrany riu, de Jaume Claret Muxart,
Frontera, de Judit Colell, Ada, d'Àlex Manyas, La furgo, de Loïc Calvo, La invasió dels bàrbars, de Vicent Monsonís, Les irresponsables, de Laura Manyà, L'impuls nòmada, de Jordi Esteve, Molt lluny, de Gerard Oms, Pare nostre, de Manel Huerga i Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera, Déu-n'hi-do.
Agafa aire, Maria. Les nominacions se sabran concretament el dia 16 de desembre, és a dir, dintre de poc més d'un mes, i la gala serà el 8 de febrer al Liceu de Barcelona.
Jo continuo pensant que potser hauríem de fer un programa especial des d'allà. No sé. Home, fem-ne-lo des de Bogotà, no? Si algun ente no s'oye... Ja posats. Ah, clar. El curmetratge de Lleida Tà se'n va a Bogotà. Aquí el programa Lleida Tà, l'únic magazín a enxar-se de les Terres de Lleida, hauria d'anar a Bogotà. No? Per fer un especial.
Sí, i des de allà ja aprofitaries, no? Hi hauria molts lleis de natura, no? Home, ja hi ha molts bichos. Un a un paga els bitllets de l'Aquieloest. Vinga, on està el contrato? A veure si hi ha alguna cosa que afloja la mosca. Bé, hi ha algun patrocinador que vol que fem programa des d'allà. Doncs ens envieu un correu, ens truqueu. Parlem-ho, parlem-ho. I ara, si us sembla bé, continuem viatjant perquè marxem a un escàndol que ha passat a Hollywood.
que és que, no sé si ho sabeu, però Millie Bobby Brown, l'actriu de Stranger Things, va denunciar David Harbour per assetjament.
que per qui no ho sàpiga, Miley, Miley es diu, és la protagonista i David Harbour és el seu pare a la sèrie. A la sèrie, sí. Doncs segons ha avançat el Daily Mail, Brown va presentar una queixa formal interna per assetjament i fustigació contra Harbour.
Els fets haurien ocorregut just a l'inici del rodatge de la cinquena temporada, la darrera fornada d'episodis i la que suposarà el final de tota la sèrie. Cap de les acusacions són de caràcter sexual i Netflix va obrir una investigació interna de la qual es desconeixen els resultats.
Deu-n'hi-do. I, de fet, Brown i Harbour han aparegut a tots els tràilers i també a les imatges promocionals d'aquesta cinquena temporada, que s'estrenarà concretament el 26 de novembre d'enguany, és a dir, dintre de no res. I això serà una primera part, ja que la multinacional ha decidit dividir el final en tres parts. La segona s'estrenarà el dia de Nadal, el dia 25 de desembre, i el capítol final l'1 de gener de l'any vinent, per donar la benvinguda al nou any d'aquesta manera. Molt pesats, a partir de l'estrenament.
temporades així, jo... I han de tirar el xicle. M'avorreix, m'avorreix això. Han de tirar el xicle, sí, sí. Però bueno. També te dedico... Perdó, els fotòlegs de Netflix em donen la sensació de les plataformes. És dir, hi ha una temporada sencera, la veig, la gaudeixo, el ritme que jo vull i no m'he d'esperar. Aquí també ja comentava. Jo prefereixo...
O sigui, estrenes setmanals, no sé si un o dos capítols, per què? Perquè d'aquesta manera, i això és una teoria meva, d'aquesta manera generes debat sobre aquesta sèrie. Si tu llences tots els capítols en un dia, d'aquella sèrie se'n parlarà una setmana. Si tens una temporada de deu capítols i tires dos per setmana, durant cinc setmanes se n'anirà parlant si la sèrie és prou interessant. I s'anirà fent la bola de neus. La bola de neus va més gran a les xarxes, llavors la gent sent parlar, la mire...
I, a més, que tornes a el que es feia, o sigui, no és per tornar endarrere, però vull dir que habitualment, i no hi havia tantes xarxes ni plataformes, les sèries s'estrenaven un capítol per setmana. Així és. Jo ara recordo Un passo adelante, per exemple, i coses d'aquestes. Era com un cop a la setmana t'ho veies allà i, a més, era això que dius tu, Ivan, que encara que no hi hagués xarxes, però també hi havia aquest debat. Què passarà amb aquest personatge? Què no? Què tal?
I llavors això també crea una miqueta, o sigui, mantens el misteri i no ho sé, però bueno. Sí, i a més és interessant perquè, clar, pensen, no ho sé, però ells veuen més viable fer tres parts, no? Suposo que també per una miqueta allargar el que estava dient l'Ivan, no?, aquest èxit, però ho veuen millor de tres vegades en comptes de fer com un capítol cada setmana. O sigui, no entenc com...
Ni tanto ni tan poco, saps? Bueno, perquè entenc que volen fer això, lliberar diversos capítols de cop, però volen que se'n segueixi parlant i volen que se'n segueixi generant hype, imagino. Llavors, si te deixes els tres finals per finals d'any, la gent estarà allí menjant-se les ungles, saps?
Però que a part de Stranger Things ja porta molt de temps. Jo he sentit i he llegit crítiques de per què una altra temporada, per què es tira tant el xicle. Vull dir que ja és una sèrie que ja entra molt dintre d'aquesta dinàmica de més producció, més de fer calés, diguem-ne, que no pas de... Després també hi ha les temporades de producció i les temporades d'emissió. Per exemple, jo què sé, Juego del calamar, un dels últims pelotazos de Netflix. La temporada 2...
Era realment una temporada, produïda com una temporada, però per alguna raó la vam partir en temporada 2 i 3. Bueno, per alguna raó no, per això, per estirar el hype de la sèrie. Sí, sí. Sí, no ho sé. Però bueno, sigui com sigui, cap dels dos actors, en aquest cas que estàvem parlant, doncs hauria deixat de rodar la cinquena temporada.
El tabloi, a més a més, britànic assegura que hi havia pàgines i pàgines d'acusacions i que van provocar que la investigació s'allargués durant mesos, segons afirmen una font anònima. No hi ha, de fet, acusacions penals conegudes vinculades a aquest assumpte, ni tampoc cap document que s'hagi fet públic.
Netflix i els representants de Harvard i Brown i els creadors també d'Stranger Things, que són Matt i Ross Daffer, no han respost tampoc a les sol·licituds de la premsa, llavors és com silenci administratiu i res de res, senyor. I si hi ha pàgines i pàgines d'acusacions, com has dit,
Especulem perquè no ho sabem, però... Una pregunta que puguem respondre, Fran, eh? Obrim-me l'o d'especulacions, eh? Que... Entenc que pàgina i pàgina vol dir que hi ha hagut moltes situacions en què s'ha repetit això que... Bé, clar, érem dos actors que treballaven junts amb escena molt... Però el que vull dir és que això s'havia de saber per la resta de la gent de l'equip.
i ho dic que allò posant més les mans al cap perquè sempre diem que aquestes situacions no es poden donar que l'entorn hi ha de fer la seva i si és cert que això és així i que hi ha tantes pàgines i pàgines doncs poder s'hauran de dir-hi més responsabilitats també amb l'entorn que poder no són penals si és que s'acaba demostrant però sí morals, no ho sé ja està, era la meva reflexió sí, sí, sí no, no, no, però digues, digues, Julio
No, no, que m'ha deixat pensant, eh, el Fran. Ara li estic donant voltes. A veure, aquí el que passa, jo crec que és que, clar, hi havia molts dinerets en joc, no? I llavors, no sé, els executius de televisió, la gent de Trají Corbata que hi ha darrere d'aquestes produccions, diguéssim que normalment no pensen tant en lo bé o lo malament que s'estan passant els actors, més que en els diners que pot arribar a generar aquest producte. Ostres, però parlem de moltes temporades, eh?
Clar, però aquestes acusacions han sortit a la cinquena temporada, potser les altres... Bé, a la cinquena, no sé si era a la cinquena, no sé quina temporada heu dit, perdoneu. Sí, sí, sí, però recordeu els casos del Me Too? Sí, i tant. Vull dir, què passava allà? No, mira que Vine Space, sí, eh? No ho sabia i ningú deia res. Exacte, mira que Vine Space i ningú deia res. És a dir, aquesta qüestió que tothom ho sabia, primer de tot, a veure, ella també...
com ho sentia i com ho manifestava i què passava realment. O sigui, no sabem el que va passar. Sabem que, o sigui, possiblement... Ara hem de dir presuntes, no? I potser era una relació d'admiració professional en què en un primer moment no te n'adones d'aquestes coses, però amb el pas del temps ho van fer amb ella...
I que ella va començar que era una nena, vull dir, era molt petita i ara ha crescut amb la sèrie, aquesta noia. Llavors, bueno, no ho sé, tampoc crec que sigui fàcil per ella ni tampoc per la gent del voltant, perquè aquestes coses tampoc és que siguin tan evidents. Com, ui, li ha tocat el cul per parlar, no? Pla i... I a més estem parlant de cosa que no són coses sexuals. No, no, no, és només abús laboral, imagino que serà moving i coses d'aquestes. Pitjor encara, pitjor encara, llavors és molt complicat.
Això és veritat. Un minut i mig. Doncs parlem superràpid de les primeres imatges del rodatge de Crons, la pel·lícula sobre els atemptats del 17 d'abril, que en els darrers dies, barcelonins i visitants que han passat per la Rambla s'han trobat amb escenes que no han passat desapercebudes, cotxes, patrulla, ambulàncies, gent corrent i lliteres de banda a banda, i es tracta del rodatge de la pel·lícula Cronos.
dirigida per Fernando González Molina amb una estrena prevista per a la tarda del 2026, és a dir, d'aquí un any. I serà exclusivament en cinemes. La producció de Nostromo Pictures i Beta Fiction Spain en coproducció amb 3CAT i amb la participació de RTUB i Movistar Plus es va començar a filmar al setembre i la previsió és que el rodatge duri 8 setmanes, si no m'equivoco.
Què et sembla, Fran? Una repassada superràpida. Superràpida, sí, perquè no tinc temps per a més. Gràcies, Karen, Julià, Maria i Ivana per les teves opinions. Nosaltres ja sóc el moment de fer l'aturada i tornem després amb la darrera hora d'aquí a l'oest d'aquesta setmana. Fins ara! Fins ara! Fins ara!
Aquí a l'oest. El magazín de tarda de les Terres de Ponent.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equilibrada.