preveure molt bones vendes. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns, i molt bona castanyada. Benvinguts amb aquest, aquí a l'OES, programa que començarem avui amb un tema del dia en què la Txell Bernaus ens portarà un cop més al passat, aquest cop per descobrir les necròpolis tumularies, ara sí.
De la zona que està ubicada entre el riu Segre i el Cinca en parlarem amb una de les investigadores principals d'aquest projecte, la Georgina Prats. Després serà el moment de tertúlia de cinema en què parlarem del Curtaneu, aquesta mostra internacional de curtmetratges que arriba a la seva desena edició. Abans, però de tot plegat, notícies.
Doncs som i ens hi posem en aquest repàs a l'actualitat local, ho fem, acompanyats a Judit Castellà, bona tarda. Bona tarda. I destacant que el ple de la Païria ha acordat un increment del 3% en les taxes del proveïment de l'aigua i el clavegueram per al proper any amb els vots favorables del PSD i Esquerra. Els republicans han decidit alinear-se en aquest aspecte amb l'equip de govern com a única opció viable per tal de mantenir l'equilibri d'un contracte que va fins al 2037, ho ha argumentat la portaveu del grup Jordina Freixinet.
Vostès volen governar aquesta ciutat d'aquí al 2037? Els partits que votaran en contra d'aquest expedient volen governar la ciutat d'aquí al 2037?
Perquè la decisió de si es puja un 3,13 o un 1,2 o un 2,25 no és una decisió política, és una decisió d'una fórmula polinòmica que s'estableix el propi contracte. I una vegada tenim aquesta fórmula que està auditada, per això ve tan tard, perquè demanem una auditoria, una segona auditoria, una tercera auditoria, de les concessions administratives més auditades que té aquesta corporació, és quan llavors decidim com es repercuteix. I aquí és on intervé la política.
Des del govern municipal han dit que aquesta és la via més lògica per evitar el camí de la judicialització i que permetrà continuar fent millores a la via pública. Junts per contra ha estat un dels partits que ja ha votat en contra, subratllant la incongruència de voler congelar la taxa d'escombraries però pujar altres gravaments comparant la situació de Lleida amb la d'altres capitals de demarcació. Neus Caufaper, regidora del grup municipal de Junts. En el passat ple ja recordàvem que Lleida era la tercera capital de l'estat amb l'IBI més clar, però és que ara veiem que tampoc som la capital...
amb l'aigua més assequible. La mitjana anual d'una factura domèstica és de 390 euros a Lleida, mentre que a ciutats similars, com per exemple Girona, és de 204 o, per exemple, a Burgos, de 196, gairebé la meitat. A tot això que a la Fisic hi ha edificis que no disposen de comptadors individuals, edificis on hi viuen famílies vulnerables, on hi ha pisos adquirits per fons voltors, també pisos on els propietaris volen poder disposar d'aigua i acaben costejant la factura del veïnat. Això sí que és un greu problema i, per tant, un gran repte per nosaltres.
També hi ha votat en contra el Partit Popular assegurant que aquesta proposta, fruit de la renovació del denominat Pacte de l'Aigua entre PSC i Esquerra, acordat durant l'anterior mandat i reeditat el 2024, ha comportat un increment molt superior als lleidatans. Aquest 3% ha acordat avui. Paral·lelament, també s'ha aprovat el conveni entre la Paeria i Aquali en matèria de pobresa energètica per als propers 3 anys amb els vots a favor de PSC, Esquerra, Junts i el Comú de Lleida.
I les empreses que fan funerals laics reclamen als ajuntaments de la demarcació de Lleida que ofereixin espais municipals per celebrar ceremonis fúnebres d'aquest tipus. De fet, la manca d'espais fa que molta gent acabi fent per l'església quan no era la seva intenció.
La demanda de cerimònies funebres laiques o fora del rito cristià ha augmentat en els darrers anys. Tot i això, encara hi ha pocs espais que les ofereixin i els que ho fan es concentren sobretot en tanatoris privats a les grans ciutats. Escoltem Remei Capitana, dirigent de l'empresa Agraïments. La família, el greuge més gran que em trobo és on ho farem.
on ho farem? Perquè si som de Tèrmens, som de Vilanova de la Larca, som de Vilagrassa, inclús de Targa, que encara no està acabada una sala, que amb tot el carinyo l'estan fent, però encara no s'ha acabat el Tanatori, no saps on fer-ho. I és el Tanatori qui està agafant aquesta responsabilitat, i jo els agraeixo que ells vulguin fer alguna cosa per aquest laïcisme, però perdona, impostos els paguem tots, eh?
Fins aquí aquest arrepari formatiu. Gràcies, Judit. Bona tarda. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Doncs som-hi amb aquest tema de la dia nostre que ens portarà Txell molt bona i ens donarà un passeig per la història, no?
Doncs sí, Fran, en aquest últim dia del mes d'octubre, aquesta tarda de divendres, nosaltres ens fixem en la història. Aquesta nit ja és una mica així, amb els temes de Halloween i tot això, ja ens dona una mica per mirar enrere. Avui ho farem, no obstant, des del punt de vista de l'arqueologia, perquè tenim un projecte molt interessant a casa nostra que volem repassar, en aquest cas amb una de les seves dues investigadores principals, amb la Georgina Pratsa, que tenim amb nosaltres. Benvinguda, moltes gràcies. Moltes gràcies, perfecte.
Dèiem que amb tu volem parlar del projecte Necròpolis Tumularies del Secre V, arquitectura, ritual i societat, que és un projecte que té a veure amb les nostres terres amb una visió més àmplia. Per què en volem parlar? Doncs perquè fa poquet vau estar precisament amb una de les necròpolis que formen part d'aquest projecte com és la Necròpolis d'Almenara, que ens és aquí a Gran Munt, forma part del nostre municipi.
Si et sembla bé, anem a parlar una mica de com ha anat aquesta última campanya que s'ha fet aquí a la necròpolis d'Almenara, si heu trobat alguna cosa interessant, que n'extraiem, no? I després anem a parlar una mica d'aquest projecte de necròpolis tumularis a nivell de territori, perquè a mi personalment crec que és molt interessant i crec que ens pot aportar molta informació de com vivien els reabampassats nostres. Ens estem remuntant a molt temps enrere, eh? Si et sembla bé, anem a fer una mica de repàs de com ha anat aquesta última campanya a la necròpolis d'Almenara.
Doncs sí, aquest estiu, l'última setmana d'aoç, la primera de setembre, vam estar al Menara, en una excavació. Doncs durant aquestes dues setmanetes hem pogut continuar el treball a camp que ja havíem
començat alguns anys anteriors, i definint d'alguna manera l'estructura de la necròpolis, la caracterització de com són aquests túmuls circulars, aquestes tombes de la necròpolis d'incineració, i veient una mica també com es disposen, com són, si hi ha alguns canvis en aquests tipòsits funeraris. L'objectiu era continuar la feina que s'estava duent a terme,
i acabar, si era possible, l'excavació d'alguns d'aquests túmuls. No és la primera vegada que s'hi intervé, de fet, a la necròpolis d'Almenara. Jo crec que aquesta és la dezena campanya, o la novena, si no recordo malament, que és duaterme. Ja s'han trobat diferents urnes. Recordem que les necròpolis són els llocs on descansen els morts, no?,
I això ens parla molt dels rituals funeraris que aquests avantpassats nostres, ara situarem l'època, feien per tal de, com dèiem, acomiadar, que això diu molt d'una societat, una societat que acomiade o respecte els morts creant estructures, fent rituals, etc. Jo crec que és una societat dins cadascú la seva època, però que és una societat avançada. Jo crec que aquí radica una mica la grandesa de l'estudi d'aquesta època, perquè saber més com es tractaven, no?
Exacte, exacte. De fet, la natròpolis tumularia del Menara, de cremació, vaja, és el lloc d'enterrament, com tu bé deies, Meritxell, és el lloc d'enterrament, en aquest cas és de cremació, no d'inumació, sinó d'incineració, d'acord? L'incineració no és un ritual funerari d'avui en dia, sinó que ja fa molts anys que es practicava,
I de fet és un jaciment arqueològic descobert i excavat ja als anys 60, que es recupera l'any 2015 per uns companys, en aquest cas els companys d'arqueologia, i on reprengueren en el marc d'un projecte d'excavació i de posada en valor del patrimoni de la zona.
i que ha continuat al llarg d'aquests anys. Què n'han pogut saber? Què heu descobert, en aquest cas? T'ho pregunto en aquest concret, però després veurem que l'estudi, que aquest projecte de necròpolis tumularis del segre V va molt més enllà. Llavors, m'agradarà saber què us ha cridat l'atenció d'aquí per saber si repeteix o no a les altres necròpolis. Exacte. La necròpolis d'Almanara és molt interessant. Ja sabia, com et deia, ja s'havia excavat d'antic, però una vegada recupera
En total portem una àrea intervinguda aproximada, una superfície aproximada d'uns 450 metres quadrats i en aquest espai
Hem localitzat fins ara 41 túmuls que possiblement en els pròxims anys que continuem l'estudi de la necròpolis puguem ampliar aquesta quantitat, dels quals, d'aquests 41, 34 s'han excavat íntegrament. Llavors, podem veure que són la gran majoria túmuls circulars plans, que en diem, lleugerament elevats del terreny, però poquet,
i delimitats per, us heu d'imaginar, tot un seguit d'anells de pedra, concèntrics, d'un a quatre anells poden tenir. I els diàmetres d'aquests anells sí que varien d'entre 90 centímetres, per exemple, de diàmetre, alguns que poden arribar a fer més de tres metres.
La gran majoria hi trobem aquests anells de pedres, que hi diuen socus, i al centre poden presentar diferències, però normalment al centre d'aquests túmuls, que en diem que són les tombes, on recullen les despulles d'aquests individus que van ser dipositats, que es van enterrar ja fa molts anys, hi trobem el dipòsit funerari, que se'n diu.
que poden ser... Algunes vegades podem trobar tombes, podem trobar tombos sense dipòsit funerari, sense ossos,
ni urna, que en diem. L'urna, Meritxell, és l'urna de ceràmica, com avui en dia, d'alguna manera podíem comparar en l'actualitat. Normalment, quan les restes eren incinerades, eren cremades, es recollien les restes d'ossos, amb alguns fragments, a vegades trobem d'aquests aixobars, d'aquests...
d'aquest material, en molts casos metàl·lic, que acompanyava el difunt, recullen les restes i les posen dins una urna. I aquesta urna és enterrada en el centre, en un forat a terra, que nosaltres anomenem cista, però que no deixa de ser un forat a terra on es col·loca aquest urna amb la seva pedra tapadora i
és on es localitzen aquests anells de pedra, que és el que nosaltres veiem de primera vista. Quan anem a buscar aquests túmols, quan comencem a obrir un jaciment com aquest, el primer que busquem és delimitar, veure quins són aquests anells i el límit d'aquests anells, que ens marquen les tombes.
Perfecte. Dèiem que aquí heu trobat urnes, s'està estudiant tot això per delimitar exactament una mica com eren aquests processos, quins materials utilitzaven, tot això s'està estudiant, sabem que tot el que es troba cuidadosament es treu i s'estudia i una mica es trobeu amb aquest tema.
No m'agradaria només centrar l'atenció a la necròpolis d'Almenar perquè, com dèiem, és una de les que forma part d'aquest projecte que al final, recordem, deixa'm-ho dir, tenia una durada, era un projecte quadrinal i era des del gener del 22 al desembre del 2025. Per tant, ens trobem...
ara, en aquest mes d'octubre, a les acaballes d'aquest projecte quadriennal. I m'agradaria obrir una mica més el foc, parlar dels altres jaciments, mencionar quins són, per què considereu que s'han d'estudiar i esteu dedicant esforços, també no, i una mica quines conclusions traieu d'aquest projecte quadriennal que ara ja va acabant, eh?
Sí, exacte. Com dius, ja s'està acabant. Ha tingut una durada de quatre anys i l'objectiu, quan el vam presentar, vam fer la nostra proposta en aquesta convocatòria que es diu dels projectes quadrenials de la Generalitat de Catalunya,
proposem un projecte centrat precisament en les necròpolis d'incineració. En les necròpolis, en la problemàtica, des d'una manera global, holística, de les necròpolis d'incineració o cremació de la Vall del Segre, en aquesta plana occidental catalana que nosaltres veiem a la Catalunya Occidental,
entre la fi del bronza i l'inici del ferro, que si vols després en parlem. I es tracta del projecte englobada a més a més de la necròpolis d'Angloba, a més a més de la necròpolis d'Almenara, la necròpolis de la Colomina, a Gerb, a Os de Balaguer. A més a més tenim...
El projecte també inclou la necròpolis de la Vall de la Clamor, a Soses, en aquest sentit, l'Os de Balaguer es troba a la Noguera, Soses està al Sagrià, i a més a més tenim la necròpolis de la Pena, a Torregrossa, i també la necròpolis de Roques de Sant Formatge, a Saròs.
Ja veieu, estem en un àmbit territorial ampli, Vall Inferior del Segre, Comarques de la Noguera, el Pla d'Urgell, el Segrià i l'Urgell. Per intentar caracteritzar quines són aquestes pràctiques funeràries de cremació en aquesta zona...
com a fenomen cultural i d'alguna manera anant a buscar la manera de definir, de saber com eren les comunitats que habitaren aquesta zona en aquest moment determinat de la prehistòria a través de les seves pràctiques funeràries. D'alguna manera busquem saber com habitaven, com eren, quines eren les pràctiques rituals de les comunitats que habiten a plana occidental.
Em sembla importantíssim i si et sembla anem a parlar una mica de quin període històric ens trobem, perquè clar, ja veuran els nostres oients que no estem parlant d'un període històric que ara et pots moure amb millora d'una punta, per exemple, o amb una hora, per exemple, d'una punta de territori a l'altra. No, no, clar, estem parlant d'un període històric que aquí vivien petits poblats
que es devien comunicar com podien i que, clar, entenem que el fet que tinguin rituals comuns implica que més enllà del poblat o l'assentament, per exemple, d'Almenara o de Soses o de Gerb, aquí hi havia connexions. Parla'ns una mica del moment històric que esteu estudiant.
Sí, el projecte se centra en el període cronològic que és conegut com el bronze final, el final de l'edat del bronze, així de manera genèrica.
I la primera edat de l'Ajú, de prehistòria, si ens podem repassar com aquests grans eixos cronològics, tenim el Paleolític, després les societats caçadores recol·lectores, perquè ens entenguin els veients, passen a ser, a grans termes, agricultors i romaners.
i en aquest període nosaltres l'anomenem el neolític, comença a haver-hi la ceràmica, aprenen a domesticar plantes i animals, que és una revolució en tota regla, i llavors comença el que es coneix l'edat del bronze, perquè es descobreix un metall molt important que és l'ús i el domini del bronze, i posteriorment hi ha l'edat del ferro, que aquí intervé el coneixement i l'ús i la pràctica
del ferro, que també és una innovació tecnològica molt important. Doncs, si anem ja en un àmbit més detallat, ens traslladem a aquesta fase final de l'edat del bronze i inicis de l'edat del ferro. Per què? Perquè és un moment on les pràctiques rituals canvien. Passem d'un ritual funerari, que és la inhumació,
en coves, a dins de fosses subterrànies, que són les conegudes sitges... Hi ha un moment que canvia aquest ritual, aquesta pràctica, i passa a que els cossos, en comptes de ser inhumats, s'incineren. I això és una pràctica que dura al llarg de l'edat del ferro fins a l'època romana.
I precisament això, en segles, podríem situar-nos al segle XIX abans de Crist fins al segle VI abans de Crist, o abans de la nostra era. D'acord? Perquè ens entenguem. I us heu d'imaginar que la plana occidental catalana, aquesta Catalunya occidental, aquesta zona del Segre, fins i tot del riu Cinca,
hi viu una comunitat que nosaltres, els arqueòlegs que estudiem en aquesta zona, l'hem anomenat com el grup del Segre Cinca. Aquestes comunitats que viuen a cavall entre el riu Segre i el riu Cinca. Són dos rius molt, molt importants en el moment que ens situem. I us heu d'imaginar que passem d'unes societats d'alguna manera segmentàries a unes societats complexes.
que a mesura que vagi, anem entrant a l'edat del ferro, i passada aquesta primera edat al ferro, acabaràs donant origen a la coneguda societat ibèrica, i en aquest cas la societat ibèrica i l'argeta que es coneix en aquesta demarcació. Són grups culturals que la seva rellevància, nosaltres li diríem grup segre 5, perquè...
quan ho comparem amb la resta del nord-est peninsular, la resta de Catalunya o les comarques o les zones veïnes d'Aragó, tenen un procés de desenvolupament propi, de concentració dels hàbitats, d'inici de l'urbanisme i tenen una estructura socioeconòmica diferent. I tot això ens permet, nosaltres, caracteritzar aquestes societats d'aquesta zona com a propi i singular.
És a dir, el que comentàvem abans, no?, eren sí assentaments poblats, com ni vulguem dir, però sí que tenien, devien tindre accés, segurament, no?, per tal de compartir certes característiques, eh? Evidentment, sí, sí. I, de fet, en el proper projecte que hem demanat, aplicarem nous estudis, tant en els materials saràmics com en les restes òsseas,
per veure si aquestes comunitats, per veure quina mobilitat i quins contactes tenien aquestes societats, aquestes comunitats. Evidentment, estaven connectades molt més del que nosaltres ens pensem. El que passa que avui en dia, en la nostra feina detectar aquestes relacions,
És molt difícil, no?, aquestes relacions... Perquè, clar, les relacions que tenien s'han de materialitzar en els materials arqueològics, que és el que nosaltres trobem a les escales. Al final ha plogut molt, eh?, des de llavors. I tampoc hi ha de ser molt testimoni escrit. És a dir, no hi ha bibliografia o testimonis escrits d'aquesta època, no? Al final us ha de centrar molt en els materials. Sí, sí, evidentment. És un moment que...
us heu d'imaginar que al final de l'edat del bronce, el principi del ferro, és un moment complex. A tot Europa, no solament a la Catalunya Occidental, a la Llevant Peninsular, a la Península Ibèrica, sinó més enllà, és un moment on hi ha molt de moviment de població. Penseu que aquest fenomen de les necròpolis tumulàries ens ve d'un fenomen més...
molt més enllà, que són els camps d'urnes, que és un fenomen cultural que ens ve d'Europa, ens ve del centre d'Europa. Arriba nova gent amb un ritual funerari molt concret, amb un material ceràmic també molt determinat,
i que la Catalunya actual, part de l'Aragó, part de la zona de l'Ebre, doncs adopta aquesta pràctica. Cap a baix al País Valencià també trobem alguns exemples de necròpolis cumulars, però no sembla que tinguin contacte o relació amb la cultura dels camps d'urnes com és el nord de la península, la nostra zona, sinó que té més a veure...
amb els contactes que reben del Mediterrani. Penseu que som en un moment on la península ibèrica rep contactes atlàntics de la zona de la Bretanya, de les il·les britàniques, tota la península, la part occidental de la península, rep influències de l'oceà atlàntic, de comunitats que viuen més enllà, que baixen. I la part de la península més oriental, doncs, rep
contactes de comunitats gregues com són els misènics, després rebran el contacte fenicis, després grecs, després romans, però més enllà les relacions són molt complexes.
quan obrim el camp i veiem que el que ens passava aquí, aquí hi havia alguna cosa de globalització també, al final. Pensem que això de la globalització, el moviment migratori és de la nostra època, resulta que no, que aquí també hi havia molta migració. Sí, evidentment, quan et poses a mirar temps passats i la nostra feina ens permet fer una cosa magnífica, que és
Veure que, no quan diuen aquesta frase, tot està inventat o evidentment les migracions van molt més enllà que l'actualitat. Avui en dia és un tema molt actual i que en podríem parlar bastament. Però si traslladem la mirada, veiem que els moviments, els contactes de població, les migracions, és que la gent...
es movia molt més. I, de fet, ho podem ara resseguir a través de molts estudis genètics que ressegueixen l'ADN. Això també... La ciència, evidentment, evoluciona, les analítiques també, i gràcies a això podem resseguir molts més d'aquests patrons de mobilitat del territori, tant d'objectes com de persones, i de contacts.
i que a través d'aquests estudis podem definir aquestes comunitats. Aquestes comunitats vivien tancades en si mateixes en una època determinada, però en una altra reben aquests contactes, aquestes influències, adopten pràctiques diferents, pràctiques culturals, rituals, etc.
Avui t'agraïm moltíssim que ens ho hagis explicat, perquè realment jo crec que aquestes coses, quan s'entenen i saps d'on venim i podem descobrir més sobre el passat, crec que és importantíssim per tal de fonamentar la nostra societat. T'agraïm moltíssim, no només la fina que esteu fent, evidentment, sinó també que ens ho hagis explicat avui aquí en aquest programa. I si et sembla bé, us encoratgem a continuar, que això ha de tirar endavant. Moltes gràcies, i tant. A tu, merci.
Estrenes, actualitat cinematogràfica, sèries, documentals i molt més a la tertúlia de cinema d'aquí a l'oest.
I en ser aquesta, la del darrer divendres de mes, doncs significa que avui tenim convidat, tenim entrevista, que de seguida ens presentaran les que porten aquest espai, Cadena Alfonso, Maria Gateu, què tal? Molt bones. Hola, bona tarda. Alguna persona relacionada amb migmetratges, potser?
No, quasi, però no. Sempre ens quedem a prop, ens quedem sempre a propet, eh? Però en fi, deixa'm saludar abans de presentar el nostre convidat també l'Ivan Ussol, que tenim la sort d'avui de tindre d'aquí a aquesta terra, Túlia, que, bueno, anava a dir, l'Ivan, si en sap molt, però és que en sap de tot. Hola, Ivan. Molt bonis. Doncs ara sí, aquí tenim nosaltres. Ivan, com vas de curtmetratges? Bueno, no és el meu fort, però bueno. Perfecte. Avui n'aprendrem, avui n'aprendrem, doncs. I tant, i tant que sí.
Perquè, de fet, avui parlarem del Curtàneu, que és la mostra internacional de curtmetratges, que aquest any arriba a la seva desena edició, en concret es fa a les Valls d'Àneu. Entre aquest cap de setmana i el proper, és a dir, de l'1 al 10 de novembre, el festival projectarà un total de 63 curtmetratges de ficció, també d'animació i documentals, amb tallers per a totes les edats i, a més a més, un nou espai de projeccions al municipi de Sorpe, al Pallar Sobirà.
I per parlar-nos de tots els detalls, preguntar-li què és això, si existeix o no, això dels migmetratges, i més qüestions sobre curtmetratges i novetats, avui ens acompanya el Ramon Alaró, que és director del Cortaneu. Molt bones, Ramon. Hola, bona tarda. Digue'm.
Mira, jo ja començarem ja a ras, si et sembla, i assumint que tenim aquí a l'altra banda el nostre company Fran i seguint amb la conya, que existeixen els migmetratges. Digue'm que sí, sisplau. Sí, sí, existeixen, sí, sí. Depèn de quins festivals ho consideren a partir d'un temps.
però normalment en general i aquí a Espanya i sobretot a França, que és un dels llocs on es fabriquen més curtmetratges, es considera que fins a 30 minuts és un curtmetratge i a partir dels 30 fins a l'hora o així és un mig matratge i a partir d'aquí ja és el cinema convencional un llarg matratge. Més o menys aquesta és la definició. Nosaltres, com que ens preocupem només dels curtmetratges, en matem fins a 30 minuts, amb alguna excepció que aquest any tenim.
Ara l'expliquem. Per cert, com que sempre diem això dels mitjametratges, que tenen molta obsessió amb les nostres companyes, estava pensant, tal vegada podríem fer el mitjaneu, perquè estan orfes de festivals, no? El mitjaneu? Per què no? Sí, sí, sí, seria... I també es podria fer el llarcaneu, no? També, clar.
per fer llargmetratges, no? Sí, bueno, de fet, el nom de Cortaneu va bé perquè és curt. Sí, sí, sí. I impactant, no? Sí. Però, escolta, Ramon, com porteu, llavors, ara ja sí, ficant-nos en la qüestió, no?, i tornant així a la serenitat, com porteu aquesta edició del Cortaneu?
Doncs mira, clar, evidentment comencem demà passat, per tant ho tenim ja pràcticament tot a punt, sempre queden coses a última hora i corredisses que s'han de fer, però bé, la cosa ja està preparada, tenim 17 sessions, 11 oficials i 6 que es fan per les escoles i la llar de l'argència de gent gran, per tant són 17 sessions que ja tenim preparades, estan totes fetes, preparades en els ordinadors i a punt de llançar-se quan toqui l'hora.
Perfecte. Desena edició, es diu ràpid, però no és tan ràpid de fer en aquest cas. Com veus quina diferència hi ha hagut entre el primer any i l'últim? Com ha anat evolucionant aquest Cortaneu?
Bé, partint de la idea inicial de fer un petit festival de curtmetratges, doncs han anat evolucionant, evidentment, perquè primer de tot era un misteri a veure si això es quallaria, si això es agradaria a la gent. Jo n'estava segur que sí, però, bueno, fins que no ho fas no ho saps. El cas és que de seguida vam tenir un bon recolzament,
per part dels ajuntaments de les Valls d'Àneu, que els quatre municipis que hi ha, que ens van ajudar, ens van posar els diners, i pràcticament amb poca cosa, molt poca cosa, vam començar a fer el festival. Òbviament ha anat evolucionant, i cada any hem anat incorporant noves coses, més sessions, més pel·lícules, i nosaltres vam començar fent cinc o sis sessions, ara aquest any en fem onze.
Vull dir que 11 sessions a la programació oficial, no? I, per tant, això ha sigut una millora. Ha sigut difícil, sí, evidentment, perquè han passat d'entremig la pandèmia. I hem de recordar que l'any 2020, per exemple, ja ho tenim tot preparat, el novembre del 2020,
Quan 15 dies abans es va començar a complicar tot el tema, van haver molts casos allà a les valls d'àneu, i abans que la Generalitat ja ho dictés, el vam ajornar. L'any 2021 vam tenir els sants pavrots de fer-ne dues edicions,
La del 20 i la del 21. Però cosa que ja no sé si ho tornaríem a fer, perquè va ser molt esgotador, perquè clar, acabat de fer una i hem de preparar una altra, quan realment tu estàs ja preparant des del gener, estàs preparant el novembre. Per tant, va ser un correr bestial. Vam tenir els Sants Pebrots i ho vam fer. Per això estem aquí ara a la desena d'edició, si no, estaríem a la novena.
Bueno, mira, i al cap i a la fi no, no passa, és a dir, tot és un aprenentatge. Potser dius ara que no, que no, però potser us animeu molt i al final ho acabeu fent i acabeu fent més d'una sessió a l'any, qui sap. Qui sap, qui sap, però bueno, jo crec que no, eh? Fixa't tu que hi ha pocs festivals, bueno, jo diria que no hi ha cap festival que faci dues edicions en un any.
Crec que no. Jo diria que no perquè s'han de tenir molts apabrots. És que no és fàcil. No és fàcil. No us penseu que és. S'està treballant. Jo, de fet, encara no. Encara s'està fent. Encara no ha començat aquesta edició, la desena, i jo ja estic veient pel·lícules per la onzena.
O sigui, jo ja he estat al film, al feedback, i ara visitaré altres festivals, pel·lícules que t'arriben per internet, tot això ja, com que la programació ja la tenia tancada aquest estiu, tot el que va arribant ja queda per l'any que ve, però ja s'està preparant ara mateix.
Està bé que ho diguis també tot això, Ramon, perquè al cap i a la fi és una manera no de mostrar, sinó de mostrar que al cap i a la fi un festival no és d'ara per ara, ni és tampoc qüestió fàcil d'organitzar, sinó que vosaltres, els que esteu dintre de l'organització, porteu molts anys, molts mesos, preparant tot plegat. Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí. Aquesta és la part, diguem-ne, dels curtmetratges, però clar, després hi ha la part administrativa, que la porten altres persones, que per exemple, el pressupost, buscar els pressupostos, fer el pressupost, buscar les subvencions, que tot això es fa al començament d'any, també. Tot això, o sigui, hi ha unes persones que s'encarreguen d'aquest tema, jo porto tota la part tècnica, artística, ideològica...
tot el que sigui qüestions de purament del festival, però clar, ja acaba una producció i això és el que també hi ha persones que ja des del començament estan treballant amb això. I escolta, Ramon, pel que fa a l'objectiu del Cortaneu, quin és aquest i també què el diferència d'altres mostres de curtmetratges?
Mira, l'objectiu principal, és a dir, el motiu pel qual vam crear era portar cinema allà on no n'hi ha. O sigui, cinema per la gent del territori descentralitzat, desestacionat, aquesta seria la paraula correcta, desestacionat perquè es fa al novembre quan no passa res al Pirineu i a més gratuït. O sigui, el focus és donar més qualitat de vida a la gent del territori de les valls d'Aneu.
Aquest és l'objectiu principal. Després han anat sortint altres coses, que, òbviament, ara és dinamitzador del territori, perquè, òbviament, tenim visites, hi ha gent, i abans que no passava res al novembre, doncs ara sí, ara està passant alguna cosa al novembre. Ja es nota perquè els hotels i tot, abans tancaven i ara ja s'esperen una mica que passi el Portaneu i, llavors, fan les seves vacances.
Així és la realitat. Ara no ho recordo, però és que hi ha esdeveniments que fan aquesta feina farragosa de posar-hi xifres, el que representa el seu certamen. Vosaltres sou d'aquestes, ho feu? Teniu aquest històric?
o una aproximació... De xifres de gent? Sí, de xifres econòmiques. No, no, hem anat a la agenda econòmica de menjar el territori, que és molt complicat d'aproximar-se... Ah, no, no, no. L'impacte que té Cortàneu sobre el territori... No, no, no tenim xifres sobre això. No és un... Penso jo que no és una cosa important. Per exemple, el d'ençàneu...
que és el festival de dansa que es fa també a les valls d'Àneo, aquell sí que té un impacte bastant perquè, clar, porta 30 i escaig d'edicions i, a més, té un pressupost molt elevat. Nosaltres, el nostre impacte és molt menor, però, clar, partint que fa 10 anys ja era zero, doncs ara, si tenim 15, doncs està fantàstic, no? I això és l'idea. Econòmicament, jo no t'ho puc xifrar, eh? És que a part seria, potser... No deu ser exageradament important.
Però segurament que és més del que un pot preveure, perquè jo ara estava pensant, i dic el meu cas, perquè això em passava ara mateix a mi, i crec que li pot passar a molta gent, que tu potser no et plantejaràs anar al Cortàneu, però ja només de parlar, i t'imagines el lloc, t'agafes ganes d'anar-hi. Aquesta desconexió amb la muntanya, que tenim especialment els de la plana, i potser no vas directament a cap sessió del Cortàneu, però te'n vas a la muntanya.
perquè vosaltres també consigueu aquest impacte mediàtic a tot, perquè en parlem molta gent, i crec que també això ajuda que la gent vagi en una època, com molt bé deies, que segurament no és la més forta i que desestacionalitza una mica aquest turisme al Pirineu, que sabem que és un dels reptes que té el territori.
Exacte, sí, aquesta és una idea correcta, que nosaltres també ja hem pensat, de dir, bueno, escolta'm, és que potser el sol fet de parlar de les valls de neu ja atrau gent, m'entens? I això tampoc es pot calcular exactament, però que sí, evidentment, i no solament ja durant aquesta època, sinó que ja...
Vé amb ganes de dir que estan parlant de la muntanya, de les valls de la neu, m'agradaria conèixer això. Potser no és en aquesta època, però poden pujar per plantejar-se cap al pont de la Puríssima o l'estiu de l'any que ve, venen a fer unes vacances a les valls de la neu. Per aquest aspecte és possible que tinguem també el nostre èxit.
Molt bé, Ramon, anem a parlar de l'edició d'enguany, de la desena edició, perquè crec que venen bastantes novetats, entre una gala de clausura que heu ampliat també els dies. Parla'ns una miqueta de què és el que es podrà veure durant aquest d'ençàme. Ai, cortàneu, perdó.
Sí, mira, aquest any projectem 63 pel·lícules a la secció oficial i repartides en 11 sessions. Per tant, comencem el dia 1 i el dia 2, fem les dues primeres sessions, i després fem un petit pont fins al 6, que és el dijous, 6, 7, 8 i 9, que acaba el festival.
Durant aquests dies fem les projeccions escolars i en la residència de gent gran. La novetat més important d'aquest any és la sessió i l'Ardenca, que està despertant una certa curiositat perquè és cinema de Ponent. I això és una novetat que ja fa dos anys que tenia la idea
de posar-la en marxa, i que finalment aquest any ens vam decidir anem a fer aquest experiment i a veure què passa. I ha tingut una resposta certament positiva, perquè la crida l'han fet a través de xarxes i de mailing, no pas a través de plataformes, que és més senzill. Però ja, com que ha tingut aquest èxit, l'any que ve segurament sí que farem una qüestió de plataformes.
I per allò de més, si teniu curiositat amb xifres, d'aquestes 63 pel·lícules tenim 28 que són de producció catalana. 28, eh? 7 espanyola,
La resta són cop produccions. Tenim 28 produccions catalanes, dels quals 20 són en català.
d'Òmnium de curtmetratges, d'acord? O de cinema. I aquest festival ofereix pel·lícules produïdes a Catalunya i en català. I aleshores està en una sessió especial només amb els premiats d'aquest any, del 2025, dels Premis Foc. Per tant, una de les coses importants és el cinema de casa de Catalunya i també de Ponent.
I escolta, Ramon, ara tornant a aquesta sessió ilerdenca, com has dit, que hi ha molta producció i que són d'aquí de cineastes i autors d'aquí i de les Terres de Ponent, hi ha com alguna mena de, no ho sé, gènere preferit de les propostes que heu rebut o forma de fer que coincideix? És a dir, hi ha com un perfil de creador de Ponent, per dir-ho així? Bé, el perfil és persona jove.
persona jove. Llavors, persona jove vol dir també videoclip. Ens han arribat de diversos videoclips. Llavors, videoclips d'un grup, d'un sigui, però o gravat aquí, o gravat per una persona, persona de Lleida, o sigui, d'Estres de Ponent, o fins i tot que el conjunt és també d'aquí. Tenim un videoclip que està gravat a la seu vella de...
de Lleida, està molt xulo. I el perfil, després també podríem tenir una mica el documental i també la ficció. Una mica també tenim una pel·lícula, per exemple, que és una mica un thriller, una mica com de terror. Vull dir, és molt variat. El que ens ha arribat aquest any, que ja són unes 15 propostes, de les quals hem seleccionat 9,
Són d'aquest tipus. I, curiosament, també tenim dues pel·lícules d'animació. Una és semi-animació, perquè hi ha una combinació d'imatges també de vídeo, i una altra és animació, que això també ens ha agradat, de dir, ostres, també hi ha algú que s'anima a fer animació aquí, sabent que a Lleida, per exemple, hi ha un dels festivals més importants d'animació, que és l'Animac.
en parlem amb aquesta secció crec que en parlem totes les mitjans de Lleida lògicament m'ho volia aturar perquè has fet desment això del perfil de persona que produeix clar, diem això de jove que fa videoclips segurament també explica una mica a vegades les dificultats de produir pel sector i guanyar-se la vida sí, sí una mostra de les dificultats d'arribar a produir i fer-ho aquí sobretot
Sí, sí, sí, és que la producció és cara, perquè jo he parlat a vegades amb cineastes, jo soc de Badalona i vinc del festival Filmets, que ara fa pocs dies ha acabat la 51a edició, i jo vaig estar 5 anys treballant allà a Filmets, i sé el que he parlat amb cineastes que són de Badalona, i sé que, ostres, la producció d'un curtmetratge, oi que sigui de 5 minuts, és molt complicat si es vol fer amb un equip professional, òbviament,
Òbviament pots agafar tu una càmera, fins i tot un mòbil una mica bo, i pots gravar un curtmetratge. De fet, hi ha alguns festivals que són només de pel·lícules gravades amb mòbils. Però bueno, si no és això, el recurs normal de buscar una...
és car, evidentment. Després el recurs del videoclip ja és més treballar una mica les idees, treballar els enquadres, enquadrar-ho amb la música i amb l'artista i buscar bona fotografia. I això és el millor amb una reflex i es pot fer bé. Amb una càmera reflex bona es pot fer bé, vull dir, no necessites res més. Ara, si tu vols fer ja un curt en textura professional, doncs ja has llogat una càmera bona professional d'aquestes
que són de vídeo però que graven amb textura de cinema. No hi ha cap diferència. S'ha de fer un etalonatge per posar-lo amb la qualitat de visionat d'un full HD o d'un 4K.
o el que sigui, s'ha de saber un etalonatge que es diu, que és un ajustament d'aquestes càmeres que graven amb tanta qualitat que per reproduir-les amb un projector o el que sigui necessiten una transformació, per dir-ho d'alguna manera. Ha explicat molt fàcilment, eh? I per curiositat, us arriba alguna cosa d'algú encara molt alternatiu que fa servir analògic o alguna cosa?
Vols dir cinema de 35 o de 8 o de 7? Sí, correcte, 35 mil·límetres. Alguna cosa ha arribat. Mira, fixa't que la Clara Simó crec que va gravar una pel·lícula amb Super 8. O agafant retalls familiars de Super 8 i la va complementar. Però no, a nosaltres no ens ha arribat, ara que jo recordi, cap producció d'aquest tipus...
que jo recordi, ara no n'estaria segur, però jo diria que no ens ha arribat. Però sí que sé que hi ha qüestions, que hi ha gent que està experimentant i tornant a gravar amb 35 mil·límetres amb filoide, per tornar a fer després, o sigui, per tenir la textura original, que tot i que les càmeres i professionals modernes de vídeo ja tenen aquesta... o sigui, s'assemblen quasi com les càmeres que havien abans que gravaven amb 70 mil·límetres.
Molt similar. I escolta, Ramon, en aquest sentit, i tornant una miqueta a l'estat del sector i dels professionals, tant actuals com futurs, encara que vosaltres us hagueu especialitzat en el curtmetratge, no sé si pots comentar una miqueta com veus el panorama. És a dir, el Fran ho ha comentat, pot ser aquesta precarització o precarietat que tenen alguns creadors per poder fer cine, però no sé si vosaltres ho veieu així sempre i en tots els sentits.
No, bé, clar, aconseguir pressupost és complicat, però hi ha ajudes. O sigui, la Generalitat, si tu demanes i tal, després les diputacions i tal. Quan veieu un curt matratge a vegades, doncs fixeu-vos que al començament posa el Govern d'Espanya o Generalitat de Catalunya o...
o diputació d'ell, no sé què. I a vegades tots alhora, tots allà, pum. Vol dir que el productor s'ha espavilat buscant els calés per on sigui i aconsegueixen tenir dos, tres o quatre milions d'euros, o cinc o deu, i els aconsegueixen per fer un curt metratge, perquè és que les xifres van per aquí, vull dir, si vols fer una cosa grossa o una cosa així ja una mica important, necessites un pressupost molt elevat.
Però això, Ramon, pot ser apte per tothom? Disculpa que t'interrompeixi. És a dir, és fàcil que ja no sé... És que, clar, penso sempre en els joves, no? Però no sé, algú que està com començant dintre del sector que pugui assumir, o ja no assumir, sinó sol·licitar una ajuda d'aquest tipus. Jo crec que...
Si ja despunten d'alguna manera, algun productor ja els agafa. Aquest curtmetratge és interessant.
i fem possible... Parlo de producció, també de distribució, els distribuïdors. Mira, apostem per aquest i els poden ajudar. Jo aniria per aquí, però exactament, com que no és el meu tema exactament, tampoc el millor, no estic exposant-lo amb detall o amb...
o amb el punt adequat, però jo diria que és per aquí. D'alguna manera algú destaca, algú rep les ajudes i suposo que els que posen els calés al final es volen assegurar que allò sigui bo. No ho sé, ha d'haver alguna...
algun lloc on es clarifiqui el tema i de dir, sí, vale, aquest sí que posaran diners, no posaran diners... Però havia debat, eh? Que ha fotut una... No fa res, no? A menys que tinguin bon enxufre, això és una altra cosa. Sí, sí. Ha hagut debat, eh? Sobre això, sobre qui ha accedit, si són les de sempre, com gestionem el talent novell, perquè la gent, evidentment...
dret a aprendre i a vegades no pots acreditar, com dèieu ara, aquest talent. Poder l'acreditars d'haver fet coses, en molts casos. Però sí que és cert que té la sensació, i sé que no és estrictament la teva matèria, però a vegades la gent que organitzeu festivals d'aquesta índole i que esteu vinculats, doncs parlàvem amb qui produeix.
dóna la sensació que històricament, i aquesta és la pregunta, en si ha canviat, era com, tu surts de l'ESCAC o d'on sigui, la teva formació, i estàs en aquella època en què te vas ajuntant o formes part de molts projectes en què això de que se pagui a qui treballa, ni de lluny... Hores de vol, eh? Són les hores de vol, l'agafa experiència, el fer currículum, allò que quasi molts tenen interioritzats com a pas prèvi per poder treballar a la indústria, això ha canviat gaire o segueixen així?
No, no, jo crec que va per aquí la cosa, no sé, vull dir, és un món, és tot un món, i explicar o buscar aquestes explicacions, doncs, és, no ho sabia, o sigui, lliga una mica el que tu estàs dient, vull dir, jo amb això sí que estaria d'acord.
I escolta, Ramon, ja per anar acabant, però ara qüestions pràctiques, si algun oient està interessat, entenc que al ser gratuit no cal comprar entrada, però potser sí que cal reservar, és a dir, com s'ha de fer si algun oient que vol anar al Cortaneu, ja sigui des d'aquest dia 1 o fins al dia 10 de novembre?
Bé, doncs entra a la nostra web, a les 3B dobles, cutaneo.cat, aleshores busca la pestanya que posa desenar edició, i allà hi ha totes les sessions, i llavors hi ha una pestanyeta que posa inscripcions. I aleshores allà t'inscrius a les sessions que tu ja has vist, allà dir, mira, m'interessen a la sessió 5, a la sessió 7 i a la 9.
Si em poses i m'explica aquesta, aquesta i aquesta. Sí que s'ha de ser personal. Per cada persona s'ha de fer una inscripció.
Si són dues persones, s'han d'apuntar els dos. D'aquesta manera ja estan inscrits. És gratuït, no hem de fer res més.
que serveix per fer les valoracions de quina de les pel·lícules... O li donen nota, en el nostre cas, li donen nota d'1 al 5 a cada curtmetratge. Més que res, aquestes valoracions són per nosaltres tenir una idea de quina temàtica o quin tipus de curtmetratge els interessa als nostres espectadors per anar-lo ajustant a això.
I també a mi em serveix per anar fent experimentació de dir, bueno, si fico jo aquesta pel·lícula, que és rara, a veure què passa. I quanta gent rara hi ha que li agradi aquesta pel·lícula, no? Una de terror o una de no sé què, o una molt experimental i tal. I bueno, sempre hi ha algú que la vota bé. Generalment no, però hi ha algú que diu, ostres, pues...
Aquesta m'agrada. El públic és variat i tens una qualitat estàndard, però sempre hi ha el que se surt a l'estàndard i de tant en tant has de posar alguna coseta perquè aquesta gent no es trobi allà. On he de buscar? La meva pel·lícula.
Perfecte. Perfecte, Ramon. Doncs ens quedem amb això. Ramon Alaró, director del Festival Cortàneu. Un plaer tenir-te aquí amb nosaltres. Espero que hagis gaudit i, sobretot, també que gaudiu molt aquí a les Valsàneu d'aquesta decena edició del vostre festival.
Exactament, això és el que farem. Nosaltres donem llum, art i connexió al territori, que seria el titular. Llum, art i connexió amb el territori. Doncs amb aquesta frase ens quedem. Gràcies a Ramon. L'acomiadem amb ell, també a vosaltres, no definitivament, perquè el que toca fer ara és fer aquesta breu aturada de sis minutets i tornem amb el que resta de tota segona part del programa. Fins ara! Fins ara! Fins ara! Adeu-deu!
Bona nit.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més justa. La igualtat és de totes i per a totes, amb veu de dona. A Lleida, el Pirineu i Aran, fem camí cap a un futur més igualitari.
Àrea d'igualtat de la Diputació de Lleida
al mòbil, a la tauleta o a l'ordinador. Pel canal que vulguis i, siguis on siguis, tens tota la informació local del Segrià a l'abast. Llegeix-nos i escolta'ns en directe a m1fmradio.cat. Streaming de proximitat, actualitat local i tots els podcasts a la nostra pàgina web, m1fmradio.cat. M1 FM