logo

Aquí, a l'Oest

Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h. Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.

Transcribed podcasts: 64
Time transcribed: 1d 21h 5m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

i Flick preparen el debut a la Copa del Rei. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, què tal? Com ha anat el cap de setmana? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a setes ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins a 6, us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vila, de Monefem. Molt bones, Arnau. Hola. La Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Molt bon dia. Bona tarda, què tal?
La Vina Pedros, del Picat Ràdio, com anem? Hola, hola, aquí estem. També saludem la Karen Alfonso, de Ràdio Premo Llerusa. Bona tarda, Westerns. La Txell Bernaus, de Ràdio Ciberamunt. Molt bones. I li diem també hola a la Júlia García, de Ràdio Trem. Ei, com a tot? A més, a més, també saludem el nostre tècnic, l'Ivan Usón, que com un servidor es troba els estudis, du a un llei de ràdio. Com anem, Ivan? Bona tarda a tothom.
Programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què rebrem la Sílvia Guerrero, la mare del jove assassinat a Tàrrega l'agost passat. Es troba immersa en una recollida de signatures perquè accions tan greu com aquestes no segueixin rebent petites penes quan el culpable és un menor a punt de ser major d'edat com és aquest cas.
Després serà el moment de la tertúlia de tele en què parlarem de la marató de TV3 que se va celebrar ahir i també amenacen aquestes responsables del programa, la Can i la Sabina, a parlar per enèsima vegada de les campanades i Euro Junior. I si dóna temps també al programa, atenció, parlarem de Toni Cantó, que va fer un 0% d'audiència. Abans, però, de doblegat, notícies.
Doncs som-hi i posem-nos en aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem acompanyar, és el Guillem Figuerole. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que els Mossos d'Esquadra han detingut 9 joves, 7 dels menors d'edat, implicats en dues baralles tumultuàries en Mollerussa. La policia també ha arrestat dos individus per robar dues bosses, aprofitant les corredices i el desconsar regenerat.
Les barallers van tenir lloc els dies 11 i 12 de novembre a l'Andana i a l'exterior de l'estació de trens de la capital del Pla d'Urgell. Durant les primeres setmanes d'investigació, la policia va identificar 28 persones relacionades amb els fets. Finalment, entre el 4 i l'11 de desembre es van detenir a Mollerussa, Tàrrega i Cerberà.
Els nous joves implicats directament en les baralles d'ols del qual s'haurien exhibit també un bat de béisbol i una navalla. A banda, els agents també han arrestat dos homes de 18 i 21 anys per sostreure una bossa de mà i una motxilla aprofitant les corredisses. Els nou detinguts van quedar en llibertat el mateix dia de la seva detenció després de declarar a la comissaria amb l'obligatorietat de presentar-se davant del jutjat de Lleida que instrueix el cas i de la Fiscalia de Menors.
I la Guàrdia Urbana de Lleida deté, en aquest cas, el presumpte autor de tres incendis provocats a contenidors de brossa aquest diumenge a l'avinguda d'Hector Fleming. Aquesta detenció se suma a la del passat 6 de desembre, quan es van detenir llavors dos joves per cremar contenidors a la Mariola.
L'home que té 38 anys i els fets van tenir lloc aquest diumenge a 3 quarts d'11 de la nit, quan hauria produït d'anys a contenidors i papereres d'aquesta avinguda. El cos va rebre dues trucades de testimonis que van informar que un home calava foc a contenidors i en arribari els agents el van poder localitzar i detenir. Aquesta no és la primera detenció que es fa aquest mes i és que el passat 6 de desembre la Guàrdia Urbana va detenir dos joves més i va imputar dues persones més per participar, presumptament,
en la crema intencionada de diversos contenidors de la Mariola. Els incendis també van causar danys en vehicles propers.
L'UGT dona per fet que la setmana vinent hi haurà una nova vaga dels conductors d'autobusos per carretera i és que a hores d'ara l'acord entre empreses i sindicats està aturat i no s'alvira cap pacte. Els sindicats volen que l'acord contempli el mateix salari que els conductors de la resta del país, que és entre 300 i 400 euros més alt que el dels conductors lleidatans. La secretària general d'UGT a les Terres de Lleida, Joan Amor, recorda que actualment els professionals lleidatans cobren una mica més del salari mínim interprofessional amb moltes hores de conducció a la carretera,
Hi ha vies que tenen més dificultats per la conducció que els de l'àrea metropolitana, per exemple. Mora avisa que la setmana vina hi haurà mobilitzacions, tot i els inconvenients als usuaris. Ho explicava als micròfons d'Ullida Ràdio, que diu que és la manera de poder-se fer sentir.
Però és que és així de la manera que podem fer ceroll, que la ciutadania se n'enteni del que està passant, perquè les vegades que han fet mobilització i que han fet vaga, la gent ve a preguntar, ostres, què està passant, no, i tal, i llavors els hi expliquem el que està passant, i és que tampoc ho entenen, tampoc ho entenen, perquè no ho saben.
El desacord entre empreses i sindicats és d'un 1% del salari. Des d'UGT assenyalen que no volen donar el braç a torse. Diuen que ja ho han fet amb altres qüestions complementàries que no han entrat en la negociació i que godeixen la majoria de conductors d'altres demarcacions.
I l'Ajuntament del Ferrer ens ha constituït una mesa de coordinació per abordar l'incivisme i la delinqüència juvenil al municipi. I participen en Mossos d'Esquadra, agents municipals, serveis socials, el jutjat de pau i diferents regidories amb el suport del Departament de Justícia. Ens amplia l'Arnau Vilà de Muna FM.
Segons explica l'alcalde d'Alfarràs, Joan Carles García, la iniciativa neix arran de queixes veïnals per a episodis d'incivisme i petits fets delictius. L'objectiu és coordinar millor les actuacions i evitar respostes aïllades. Aquesta actuació servirà de pla pilot perquè serveis socials treballin en un programa de conscienciació i cohesió social que es podrà desplegar a partir del 2026. Serveis socials utilitzarà l'Alfarràs com a pla pilot
per establir un programa que poden, a partir de l'any 2026, que volem posar en exercici a partir de l'any 2026, en què es fa una mica això, es consciencia la gent de la necessitat d'ajudar-nos, de mantenir-nos units, de valorar el bé públic. Des del Consistori, remarquen que no és una solució definitiva, però sí una eina per compartir informació i reforçar la prevenció.
I una darrera qüestió, la Generalitat flexibilitza aquest dilluns les restriccions d'accés al medi natural establertes pel brut de pesta porcina. L'executiu català crida, això sí, a mantenir la màxima precaució i col·laboració. Des del govern remarquen que es continua fent seguiment i diari de la evolució de la pesta porcina africana a Catalunya i destaquen que aturar-la és cosa de tothom. Recordem que la Generalitat havia prohibit l'accés al medi natural a 91 municipis com a mínim fins al 14 de desembre per lluitar contra l'expansió del virus que és mortal entre ports i senglars
però que no afecta la salut humana. Ara continuaran amb les mateixes restriccions dels municipis més propers del focus. Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Santa per Puerta de Mogoda, Ripollet, Moncada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Polinyà, Terrassa i Rubí. Gràcies, Guillem, i gràcies, Arnau. A tu, Fran. La veu del Pirineu i de les Tarres de Lleida, aquí, a l'oest.
Seguim l'actualitat aquí, a l'oest.
Doncs som i ens hi posem ja en aquest tema del dia, ho diem abans al sumari, tema del dia que sempre diem que tots són importants, però segurament aquest una mica més per aquest cas que tant ens va frapar a tothom, que és difícil d'entendre moltes qüestions que han passat i per tot plegat la mare d'aquesta víctima, d'aquest jove assassinat a Tàrrega l'agost passat, la Sílvia Guerrero,
doncs estan prenent una lluita que és per canviar les coses, per donar-hi veu, que menys, doncs l'hem convidat aquí als nostres estudis i li agraïm que hagi volgut venir-nos a explicar què és el que vol aconseguir. Molt bona Sílvia. Molt bona tarda i moltes gràcies.
Si algú no sap de quin cas parlem, en fèiem algun apunt al sumari de forma molt ràpida, que a l'agost passat el teu fill va ser quasi vilment assassinat a ganivetades per una persona menor de 17 anys.
Un fet, que podríem dir-ho així, va copsar molta gent, i jo m'incloc, i que, evidentment, al tenir 17 anys, doncs, es considera menor, i segurament el que li pertoca, normativa en mà d'avui vigent, és que sigui jutjat com a menor. Una qüestió de la qual a tu t'agradaria poder canviar aquesta realitat, no?
Sí, estem iniciant una lluita perquè al final són 8 anys del que cauria de llei i surten nens d'antecedents i ho trobem molt vergonyos.
És important perquè la gent se'n faci càrrec de la diferència de condemnes. Si fos un menor estaríem parlant de què és això. Amb aquesta llei vigent s'enfrontaria amb aquests 8 anys que comentava la Sílvia. Mentre que si fos considerat com un adult, per exemple això passa als Estats Units, que ets menor però segons quin delicte com ets, doncs ets jutjat com adult, doncs clar, aquí hi ha una diferència abismal amb penes que oscillin dels 10 als 25 anys.
Per doblegats s'estan recollint signatures i ja en porteu a l'ordre de 60.000 per demanar que aquesta llei canviï. Després explicarem la fórmula per si algú vol sumar a la campanya, però a quan s'ha d'arribar, perquè això seria una ILP, si no veig errat, Iniciativa Legislativa Popular...
És a dir, és una fórmula per fer pedagogia a la gent que no ho sàpiga en què el poble fa una proposta als governants i aquests poden decidir no admetre la tràmita. Però jo entenc que hauria de ser de sentit comú qualsevol ILP que els nostres representants polítics com a mínim ho debatin. Perquè si s'han recollit el mínim d'assignatures, què menys que parlar sobre aquesta problemàtica. Però clar, per entrar en consideració hi ha un mínim. Quin és aquest mínim?
Doncs ens en demanen 500.000. És una barbaritat de firmes, sobretot s'ha de tenir 500.000 firmes, accions polítiques, soroll del poble... És complicat, però no perdre l'esperança.
perquè recordem que és una ILP que se'n va a Madrid, al Congrés, i clar, i aquest volum de gent s'entén amb el còmput global de l'estat espanyol, clar, i aquí ens semblen moltíssima gent per la població que som, però clar, 60.000 signatures ja recollides, també, com a mínim, crec que és inqüestionable de dir
que s'empatitza o que hi ha una preocupació amb el que a tu et va tocar viure i la teva família i els amics del Juan, del teu fill, en primera persona. Aquesta empatia dona la sensació que hi és.
Sí, perquè si no recordo malament, poder fa com a tres mesos que vam iniciar la campanya i ha tingut moltíssima repercussió, no me l'esperava. Jo me'n recordo quan feia el change, pensava que no sortiré. I quan vaig començar a veure com van anar increixent les firmes i hem arribat a aquest punt, dona a pensar que hi ha molta gent que opina com tu i que vuit anys són molt tristos i que s'ha de fer un canvi.
Clar, ja aquesta via, insisteixo, que a través del poble, amb aquest aval de les signatures, això es pugui portar al Congrés i canviar, perquè fins de moment és el Congrés qui decideix sobre aquesta matèria penal,
També hauria la via dels partits polítics, és a dir, dels partits que estan a Madrid i dir, ep, nosaltres això ens ho creiem, ho abanderem i ho portem com a formacions. T'hi has trobat amb formacions, amb representació a Madrid que avalin aquest neguit que explícites? Des de Madrid no, des d'aquí Catalunya sí, que hem trobat un partit polític que és Aliança, aquest sí que està al nostre suport i donant-nos acompanyament, però des de Madrid encara no.
I la resta de formacions, encara que sigui en l'àmbit català, no s'han interessat, els has transmès, t'han dit alguna cosa. Perquè, clar, a vegades també tens allò de parles amb algú d'aquí que són la mateixa força política i ho transmet a Madrid. Aquesta voluntat ja ha estat o no? No, actualment no. L'únic partit que s'ha ficat en contacte directament amb nosaltres, que no ho he fet jo, si no han sigut ells, ha sigut Aliança i, de moment, res més.
Clar, jo també ho dic perquè, no ho sé, els nostres representants polítics, si entenen aquesta situació, si entenen aquest dolor, si entenen que això segurament no s'hauria de repetir o hauria de tindre una altra mena de càstig en situacions concretes i específiques com és aquesta, doncs entenc, Sílvia, que tu portes obertes de parlar amb tothom. I tant. Sí, sí, a més el que ens interessa és això, no? Quanta més coacció i més suport tinguem, molt millor.
I a més hi ha un factor que alguns donem per fet, però que crec que hauríem de posar damunt la taula, que aquí fins i tot algú pot pensar, i no és la paraula dient el que vaig dir ara, que pot haver un egoisme de la família amb la mare i la Sílvia al capdavant. Segurament, si això tirés endavant, qui no tindria cap ràdit o benefici seria la causa del Juan, perquè seria per a futurs casos, això. Però normalment aquestes...
normes acaben funcionant a posteriori, és a dir, l'acusat d'assassinar el teu fill, segurament si això tirés endavant, doncs no crec que si li arribés a aplicar, per tant seria per a futurs casos.
Exacte. La qüestió és que la llei no es retractiva, per tant, al Juan no se li veuria afectat si hi hagués un canvi de llei, però això no és el problema. O sigui, no podem ser egoistes i el que estem intentant aconseguir és que futures famílies de víctimes no es trobin tan perdudes i que la justícia se n'enriu, perquè és que et sents així. O sigui, sents que la justícia se n'estan rient de tu dient de 8 anys.
El meu fill tenia 18, en tenia moltíssims pel davant. I tenia molts somnis i moltes il·lusions. Vuit anys per això, per un fet tan greu, tant assassinar com violar, ho trobo molt ridícul.
A més, el cas... El Juan s'hi va trobar de rebota allà, pobre, amb una casuística que encara, si qualsevol mort és dolorosa, segurament, tal com van anar els fets, amb el Juan que, pobre, li van dir, escolta, pots baixar un momentet i s'ho va trobar, que s'ho va trobar. Això és el que apunten tots els indicis. Veurem que acaba dictaminant la justícia...
d'allò del segon a segon del que passava, però tot apunta que va ser així, que senzillament una víctima que va tindre la pitjor sort del món, doncs clar, això, aquesta sensació de ràbia, d'impotència, deu ser terrible. No em vull imaginar que... Com ho vau viure? És que no m'ho puc arribar a imaginar.
És complicat perquè al final és com una cadena de situacions. El lloc equivocat en el moment equivocat. Després van ser 38 hores sense poder veure el nostre cos, del nostre fill, sense saber ni on era, ni què estava passant. És que va ser molt dur. La meva doctora sempre m'ho diu, que estic vivint una pel·lícula de terror i té tot el guió. Perquè han hagut moltes coses que no s'han fet bé. 38 hores per poder veure el meu fill.
i que quan me'l portin ja me'l portin a la sala de vetlla on està moltíssima gent i has d'atendre el noi del velatori mentre t'entren i t'acaben de portar el cos. És que va ser una situació que dius on està l'empatia? Vaig arribar a l'hospital i el nen ja estava a la taula del forense. Són moltes coses.
Marxo una mica del tema, però suposo també que va una mica relacionat, que és que dóna la sensació, i no sé si tu has viscut el que vaig a dir ara, però que ha hagut cert immobilisme amb moltes conductes incíviques, il·legals,
que el gruix de la població diguem, ostres, això no pot ser, això s'ha de canviar. Abans citaves Aliança. Alguns s'hi han posat i donen la sensació que ara els altres a corre cuita facin veure que temes de seguretat ciutadana els interessa, però el cert és que portem com una travessia al desert en què moltes coses no anaven canviant. I jo soc dels que sempre ho dic, és a dir, quan parlen de cordons sanitaris, Aliança, jo sempre dic el mateix,
segurament el millor cordó sanitari que haguéssim pogut fer era fer els euros quan tocava.
I també, segurament, això explica per aquest creixement, perquè hi ha moltes qüestions de seguretat ciutadana que molts diem, tot i que ens diguin les xifres, que és un pic el mateix, les xifres, un agafa les que li interessa, respecte als tres anys. Fais la Rosa feia l'altre dia el diagnosi de la seguretat ciutadana, és molt graciós que en guany miri un tipus de delictes, l'any passat em mires un altre i fa dos anys em mires un altre com a titular, perquè s'acaba fent el que toca.
La sensació aquesta de que hi ha una inseguretat creixent, i el que parles tu, si ve, de l'empatia cap a les víctimes no hi és, m'imagino que en aquest cas és allò portat al sumum.
Sí, sí, sí, perquè ja et dic, ni policia ens va vindre a avisar, ni ens van trucar de l'hospital... De fet, vaig dir, escolta, amb el meu fill el seu telèfon tenia l'avisament a mi, perquè sabia que jo hauria escorregut. I em van contestar que és que no tenien un iPhone. I em vaig quedar amb cara de, i què?
Això ho vaig llegir i no puc arribar a entendre... Doncs va ser la resposta. I vaig quedar molt parada perquè vaig pensar, bueno, i què passa? Que si no tens un iPhone no et poden avisar? Jo si toco el telèfon unes vegades em surt la informació de la persona de contacte d'emergència.
I el meu fill em tenia a mi. A mi em dol molt no haver pogut acompanyar el Juan a l'hospital. Sé que no l'hagués pogut veure, però hagués estat allà. I actualment, cada dijous estic amb vela. No puc dormir. Tots els dijous. Perquè el meu cos em reclama que aquella nit vas dormir quan no pertocava. I no aconsegueixo dormir.
Sí que parlo amb molts, amb nom de molts, dient que si et tocava, que carai podies saber tu, però entenem el teu dolor. Però en nom de tots, penso que de tothom que escolta, dic que evidentment no t'has de sentir gens culpable perquè ets la menys culpable i tot plegat. I abans també fem aquesta reflexió de la seguretat ciutadana, perquè si no vaig errar també els presumptes agressors,
estem obligats a utilitzar aquesta etiqueta, és gent coneguda ja per la policia. És a dir, és gent que no et sorprèn que arribin a fer fets delictius. Dit d'una altra manera, que el que parlàvem abans de seguretat ciutadana, antecedents, etcètera, etcètera, que clar, que quan qui executa això resulta que ja són persones així, doncs encara fan més ràbia que aquesta gent pugui fer el que sigui que no passi absolutament res. És allò de que
Qui la fa no la paga amb la normativa actual. Exacte. O sigui, són persones que al mes de febre ja van tindre un conflicte entre aquestes dues famílies i van tindre un conflicte important. Per tant, no acaben d'entendre molt bé on queda la justícia o cap a on mirem.
I algú de la família del presumpte assassí s'ha apropat, us han demanat disculpes, que sé que segurament és poc, però també diria una mica. Això ha passat? No.
No, no, no. De fet, tinc entès per alguns amistats que alguna de la família del presumpte assassí la mateixa nit, o sigui, la nit després de l'assassinat, van estar fent vídeos per tarda buscant-me i dient-me que vinguessin a buscar-los per poder-los pegar. I jo els hi deia als amics del meu fill i a la meva família, tu et penses que jo tinc intenció de vindre a què?
O sigui, quina necessitat tinc jo de vindre a esbarallar-me amb tu si tu no em sedotraràs el meu fill i ja me l'ha humetat. O sigui, no he educat el meu fill perquè sigui una persona agressiva, no en soc, no estic d'acord amb el ojo per ojo, no hi considero cap necessitat perquè no estic a favor de cap tipus de violència i acabo de perdre un fill. Però no he sigut educada d'aquesta manera i no he educat el meu fill d'aquesta manera. Per tant, quan em van dir que em buscava jo vaig pensar, doncs continua buscant.
perquè prou ta feina tinc a implorar la perdó del meu fill però el perdó no ha arribat dèiem que per la gent que vulgui sumar-se amb això que reclama la Sílvia pot fer-ho a change.org és anant a la web com us trobaran? per si algú no ho ha fet mai un tutorial molt ràpid per aquella gent que diu jo vull signar però no sé com es fa això
i amb aquest enllaç vas directe, busques al Google i et portes directe la petició de les firmes i aleshores hi ha un quadrat de color groc que diu firmar, és posar el nom, el correu electrònic, acceptar i després t'arribaria un email conforme hauries d'autoritzar la firma, conforme ets una persona i autoritzes la firma. I ja està, continues compartint, és molt important el compartir perquè si no no acabaries de fer la transició i fet, és que és molt fàcil, és un minut.
És que això és un minut. I com diu la Sílvia, és que segurament, si això tira endavant, el que farà és que tinguem menys sílvis en el futur, vull pensar i jo, perquè si la llei... Alguns ho pensem així, i aquí un mulló, a nivell personal, un pot pensar diferent, però jo un mulló. Si ara tothom comparteix allò que en molts casos un comet qualsevol fet delictiu, entra per una porta, surt per l'altra, doncs la justícia no fa por.
Ja s'ha demostrat que aquest sistema, per molt que ens diguin que no, que tot és perfecte, doncs no és així. Que l'altre sigui l'ideal, no ho sé, però segur que és millor que l'actual. Jo crec que això és fàcil de reconèixer, no? I segurament, segurament, que el signar
Per aquest cas, crec que això ultrapassa aquest cas en concret, és a dir, és també un, tots els que ho pensem, dir prou amb aquesta impunitat que dóna la sensació que hi ha molts àmbits i, evidentment, amb aquest màxim que és que una persona li tragui la vida a un altre, no?
Clar, és que al final hem d'aconseguir poder sortir al carrer amb pau. I ara mateix no hi és. O sigui, tu vas pels carrers i vas amb por que et pugui passar qualsevol cosa. I els nostres antepassats van aixecar i van lluitar molt perquè ara mateix poguéssim tindre moltes llibertats. Doncs ara ens toca unir-nos i tornar a aixecar-nos i fer força al poble.
perquè és que si no no podrem jo per exemple els meus fills quan volen sortir amb els amics doncs em fa patir perquè ja m'ho van dir els Mossos avui en dia els ganivets surten amb massa facilitat oh gràcies doncs no em dones molta pau perquè jo tinc més fills en tinc un de gran de 20 anys és que segurament si haguessin posat el remei molt abans això que els ganivets estiguin perquè si nosaltres que fem notícies que apareguin a cada lloc potser no estaríem fent aquesta entrevista exacte amb això estic totalment d'acord
Això és el que em fa més ràbia. Sí, a mi també. A tu especialment, lògicament.
Crec també que, per la gent que s'ho cregui, que s'ho cregui de veritat, aquest esforç hauria d'anar fins i tot una mica més enllà, perquè aquí som molta gent, però, clar, arribar al mig milió de signatures, doncs toca travessar fronteres i anar més enllà. Llavors, crec que tot el que ajudi a visibilitzar aquest cas i que, diguem-ho així, corri la proposta de signatures per moltes altres comunitats autònomes, doncs segurament ajudarà i sumarà
a que s'arribi amb aquesta fita, que és altíssima, però també la part positiva és que en poc temps és molt, 60.000 signatures. Aquesta és la part positiva. Però entenc també què els demanem a la gent que rebotin aquest missatge a altres punts de l'estat, no?
Sí, és molt important el compartir. De fet, he sortit amb algun canal de YouTube per poder donar més visibilitat i que hi hagi més visualitzacions fora de Catalunya. I estem intentant. És complicat, però torno a repetir, no perdreu l'esperança. Jo sempre he volgut pensar que la mort del meu fill no ha de quedar així com així i que hi ha d'haver un abans i un després i ha de servir per alguna cosa, perquè a mi no li agraden les injustícies.
I aquesta n'ha sigut una i de les grosses. I aleshores necessito fer alguna cosa. És que, tot i que em troba molt cansada i em faci molt mal el cos i tinc molts problemes, necessito continuar-me aixecant i aixecar la seva veu. No tenim un temps límit per aconseguir aquesta fita del mig milió d'assignatures? És a dir, això pot, és igual que passi en tres mesos que en mig any o no? Quan comences no hi ha cap problema, no? No, no hi ha temps límit, no.
Això és la part positiva. Sí que mirant a l'agenda, el proper 21 de febrer, quan es compliran sis mesos justos d'aquest assassinat, voleu recordar especialment, ja ho feu, però més especialment la figura del Juan, no?
Sí, el dia 21 de febrer, com que faria sis mesos com tu dius, vam fer una manifestació a Targa per començar el punt on va passar tot i acabaríem davant de l'Ajuntament de Targa, farem un minut de silenci i intentar ajuntar al màxim de la gent perquè es vegi que el poble està unit i que realment estem tots en contra d'aquesta llei. Perquè jo tinc el telèfon ple de missatges que ho diuen.
que volem canviar la llei, que la llei ha de canviar ja. Doncs ara necessitem que ens escoltin els que ho han de fer. Clar, perquè insistim, anem via assignatures perquè un podria recollir el guà i portar-ho com a formació política a Madrid.
I això de moment no està succeint. I ens agradaria que si algú ens està escoltant, que digui, estàs escoltant l'entrevista aquí, amb una de les sete i meves hores que fem aquest programa, ens volem trobar amb la Sílvia, que ens ha dit que sí, que vol parlar amb vosaltres, i que ho portin cap a Madrid. Segurament seguiríem recollint signatures perquè no deixin d'expressar el malestar que esclareixin del poble amb aquest tema, però també l'objectiu és que les coses canviïn, i sigui per una o altra via, doncs que canviïn, no?
Veurem si és així, si és bé, nosaltres sempre ho diem, aquí estem al servei de la gent, del territori, ho diem moltes vegades amb aquest programa que es diu Aquí a l'OES, però sobretot per les causes justes i em sembla que dóna veu a una mare que batalla pel que és just, és una de les millors coses que podem fer la gent que treballem amb això i per tant et diem que si qualsevol altre dia en qualsevol altre moment, doncs necessites explicar-te, doncs això és casa teva.
Moltes gràcies per l'acollida i per donar-me un espai una vegada més on poder donar veu i continuar lluitant. Agraïda. Tu també ets dels que penses que no es pot parlar de tele a la ràdio?
audiències, novetats i polèmiques. Tot això i més a la tertúlia de televisió d'aquí a l'Oest. Sabien que no es calen, Alfonso, perquè no com a mínim l'entraeta dient tertúlia, d'Eurovisió, Campanades... Molt bona tarda. Hola, què tal, Fran? Podríem fer-ho així, no? Audiencies sí, que en parlem. A veure avui en parlarem. M'ha fet molta gràcia, no, d'Antoni Cantona? No ho sabia.
Ah, no sabies que havia serat un programa? Doncs mira, no ets l'únic. Què passa? Sa mare estava fent la compra o què estava passant? Almenys que somia algú, no? Un zero, un zero per cent. Ara us ho explicarem si hi dóna temps, perquè tenim moltes coses abans. Però jo vull arribar amb això, ja podeu espavilar. Em costa una mica fer broma després de vindre d'on venim. També deixem-m'ho dir. Una entrevista molt necessària, també, Fran, per això. Totalment. Aquí hem tractat més seriosos.
I després, a vegades, aquest to que tenim de poder riure i somriure, doncs costa una mica. Per això ens ajudarà l'Ivan, que serveix per tot. Ivan, us són molt bones. Molt bones, jo us faig riure.
No, però bé, en el millor sentit de la paraula. Ah, d'acord. En el bon sentit de la paraula, ja ho saps. Que ens agrada el teu sentit de l'humor. Gràcies. També ben seriós i cal que tinguem una marató de TV3, no em digueu de Trescat o no sé què, ben forta. És que ara està de Trescat, Fran. Que no ho canvia. Hem canviat la marca. Que no ho canvia bé. Bé, tu sí que es diuen de TV3. És la televisió del poble que l'apunta i no ens ho preguntes. La Teletrés.
És com se li diu tradicionalment, la Tele3. Més de la teva época, sí. Sí, li diu el posto, que tia, m'agrada molt. Bueno, amb la Tele3, TV3, aquestes les admeto, les altres no, com va anar a la Marató? Doncs bé, va anar bé, evidentment, com no podries anar d'una altra manera, al final són causes solidàries i la gent, doncs, si vol que en aquest cas, si parlem d'audiències, com bé deies, va liderar durant tot el dia TV3, la 3, 3CAT, com li vulguis dir,
Doncs va liderar. Va estar durant tot el dia liderant gràcies a aquesta marató. El programa solidari de referència de la televisió pública ha tornat a demostrar la seva força perquè va estar 17 hores en directe en una edició centrada, en aquest cas, en la lluita contra el càncer, que no és el primer cop que destinen diners a aquesta causa. I el grafisme no va fer estralls, com els ha passat als informatius, no?
No, no n'hi pot dir res. Quants causos benèfics al final? Jo crec que costa més ficar-se amb les fiches. No, de veritat, era molt normal, va passar desapercebut.
La gent es fixa a més en els testimonis, suposo, i tot el que es veia, que no posem el grafisme. Errors greus, que sapiguem, no en va bé. Que en sapiguem, eh? Segurament en 17 hores... No, i en 17 hores hem de fer una cosa per haver passat. Home, normal. Però és normal i no crec que ningú es fiqui com deia la Sabina, eh? A mirar amb lupa si hi havia una coma o un accent mal ficat en aquest cas, perquè l'important eren els protagonistes que anaven sortint durant el dia.
L'edició d'aquest any ha aconseguit un 15,9% de quota de pantalla, que són dues dècimes més que l'any passat, i ha permès a TV3 ser líder absolut d'audiència durant tot el diumenge. A més, la recaptació ha estat bastant destacada, especialment destacada, en aquest cas han recaptat 9.741.627 euros, que és una de les xifres més altes dels darrers anys.
En aquest cas, o sigui, podem dir-ho que és un bon resultat, però queda bastant lluny del que de la màxima repercussió del programa en els seus temps. Sí, clar, és que en els seus temps, el rècord històric d'aquest marató el tenim l'any 2006, encara no es pot batre i jo crec que mai es podrà batre perquè les condicions ara mateix no es poden donar. A més és abans de la crisi econòmica.
No, i a banda d'aquesta crisi econòmica de l'economia del país, també si parlem de televisió, òbviament està molt més fragmentada i aconsegueix records d'audiència. No vull dir impossible, perquè no hi ha res impossible, però sí que és molt més complicat que no pas abans del 2011.
Encara hi ha casos i petites excepcions, com per exemple podria ser el futbol, les Eurocopes, els mundials i aquestes coses, que encara fan aquelles dades d'audiència espectaculars. Sí, quasi mitxers, sí, sí, fan el 50% moltes vegades. Un Barça-Madrid moltes vegades l'acaba aconseguint, o a finals de la Champions, si arribessin dos grans equips d'aquí, segurament també arribaríem amb aquests rècords.
Però en la marató va ser el 2006, que en aquell any es va dedicar al dolor crònic i estava presentat principalment per Antoni Bases, i va solir un 24,8%. Ara parlem d'un 15,9% que no està tan allunyat tampoc d'aquest record. I tot i això, van tancar amb menys recaptació el marcador final. I ara parlem del marcador final, perquè ja sabeu que això fins al febre encara no tenim les dades...
va sumant, no? Sí, tots els pobles encara estan fent coses, estan aportant encara tots els diners per sumar aquest marcador final finalíssim, diríem, però el que es va veure ahir, que és quan tanquen el directe, doncs el 2006 va ser de 6 milions i mig, i aquest any arribàvem gairebé els 10 milions, per tant...
Val més que no pugin tant el xer i pugin més la recaptació. Jo t'hauria dit que s'hagués fet més recaptació amb altres anys precisament per l'època de crisi econòmica que estem passant, però mira, millor tu.
No, no, després van tenir un altre resultat bo d'audiència el 2019, el segon millor, que es va dedicar en aquesta ocasió a les malalties minoritàries, el va presentar Quim Masferrer, segurament el recordeu, aquest fa menys, i va ser justament en context de prepandèmia, va arribar a un 22,7% de quota de pantalla, i aquí sí que es van recaptar més de 14 milions quan es tancava el marcador.
En canvi, en els darrers anys, doncs les dades ja són molt més similars amb les que vam tenir aquest any. El 2022, a la salut cardiovascular amb un 13,6% de share, el marcador va superar en aquest cas també els 8 milions, el 2023 l'edició estava centrada en la salut sexual i reproductiva, aquí van pinxar bastant en el que és els diners, la quota de pantalles va quedar bastant similar, 16,6% de quota, però el marcador sí que va ser dels més baixos i podria dir potser el més baix que han tingut mai en la marató, que va ser uns 5,7 milions, no arriba ni als 6 milions.
I el 2024, l'any passat, les malalties respiratòries, que també ens pensàvem que seria uau, uau, uau, i va arribar el dia en què tancaven amb 6,4 milions, i després sí que ja va arribar en aquests 10 milions, també, cosa a fer el recapte final. Per tant, com veieu, heu fet una mica de context perquè entengueu les dades d'audiència, el que no es va veure en aquestes 17 hores de directe.
Veurem també el final perquè si ara quedes tu 6,4 milions i al finalment 10 milions i ara ja hem arribat als 10 milions gairebé en marcador quan se faci el recompte final a veure fins on arriben aquesta edició en aquest cas perquè sembla que serà alta també aquest any Sí, sí, s'han fet moltes coses arreu i s'estan fent encara Sí, n'hi ha que fan coses durant tot el Nadal també per recaptar fons per la Marató Com els catalanes
Els catalans. Home, clar, és que la marató són dels catalanes. Afora no els fem. Que poden aportar, eh, la revista d'Espanya i del món mundial, però normalment s'aporta des de Catalunya. Ja ho deia Rajoy.
La temàtica d'aquest any va ser el càncer i en sis ocasions ha estat el càncer com el punt de mira de la marató al llarg de la història. Les dades clares. A Catalunya, un de cada dos homes i una de cada tres dones tindran càncer al llarg de la vida i segons els experts, prop del 50% dels casos es podrien prevenir amb hàbits saludables i programes de cribatge.
O sigui, tothom que se vagi a anar fent xequeos de tant en quant també, perquè al final també pot salvar vides això. La jornada està conduïda. Hem de deixar de fumar. Hem de deixar de fumar. I deixar de fumar. Hàbits saludables. Mengeu, fa. Es va recalcar moltíssim, eh, a més. No, no són. No, Fran, és veritat. No, no, jo ho sé, jo també fumo, però és el que hi ha. Quan vas al metge què et pregunten?
Fumes? Fumes? Doncs per algun motiu és un motiu de cribatge. Si no, no ho preguntaríem. No, no, si no dic això. Jo li diria a l'Ivan que pot tenir de la barra de dir això, només això. Perquè ell és conscient que ho ha de deixar. No, tant. De fet, jo ho havia deixat i he tornat a fumar. És que és això. Quants anys han estat sense fumar? Burinot. Doncs any i pic o dos anys, jo crec. No pot ser això. No pot ser. Vinga, propòsit d'any nou. Bueno, passa. Que no en un altre?
Bueno, n'hi ha molts, hi podem fer molts de propòsitats. Clar, i tant. I està llarga, ja tindríem. Bueno, va, aquest any el va conduir Ramon Pellicer, la Marató, des dels estudis, i després Roger Escapa com a disposició radiofònic de Catalunya Ràdio. Què va bé? Doncs un munt de testimonis, però això com és habitual, testimonis, motius, entrevistes, connexions arreu del territori i actuacions musicals que van marcar aquest programa d'informació, emoció i solidaritat, que és el que podem resumir
la marató de TV3 durant tots els anys, i no només aquest any, sinó que sempre és així. I el tancament el van fer els Catarres, punt musical per acabar aquesta edició, que han participat en més de 3.000 activitats solidàries arreu del país i més de 1.200 voluntaris tenen trucades a donatius. Aquí estaven a la Universitat de Lleida, el rectorat, em sembla, que aquest any també està. El senyor Ordeix estava allí també, agafant trucades.
Doncs molt bé, molt bé. Entre aquests 1.200 voluntaris també teníem els nostres d'aquí. Amb una nova roda de premsa de la PPA. Però està agafant també trucades. Pobre conseller. Pobre conseller. No pare, ni diumenge. No sabia on se picaven. No, pobre. Si us ho sabia, que és un conseller que coneixi el sector. Però també han encadenat quatre malalties xunguíssimes. Una darrere l'altra. Quan comença a marxar una, pam, una altra.
Pròxima marató dedicada a Óscar Ordeig. Sí, clar. A la salut mental d'Oscar Ordeig. La salut mental ja n'hem tingut, en general. Vull dir, podem incloure les compareixences. Veiem que aquí compareixen en directe. De fet, ara mateix està fent la compareixença sobre el brot de la peste. I portes tota la cascana, vull dir que...
Sí, sí, ho està explicant. Si ho posem bé, ara nosaltres el tenim aquí apagat, perquè com que estem en directe amb vosaltres, però segurament, segurament s'està explicant llarg i... Sí, sí, està fent molts gestos amb les mans, o sigui que està explicant. S'està explicant la mateixa que nosaltres, els índexs d'audiència de la Marató de TV3. No ho crec. Vols dir? No creiem, no creiem.
Va, que anem a una cosa que li agrada molt al Fran i són les campanades. Que en principi no hauríem de parlar-ne més d'això. No, però és que no es pot tancar. Perquè havien tancat però és que havíem de tornar a obrir la caixa dels trons. Perquè encara no tenim presentadors de Ràdio Televisa Espanyola, de la UNO, eh? La U, no sé com li vols dir.
Doncs, Andreu Buenafuente... La primera, també. La primera. I aquest tema també una mica nostàlgic, no? La primera. La primera. La primera. Doncs, a la primera no hi ha presentador ni presentadora encara de les campanades perquè Andreu Buenafuente fa pocs dies, la setmana passada, va dir això. Mi bandos.
Hola, ¿qué tal? ¿Cómo estáis? Voy a intentar ser breve. Tenía ganas de que me escucharais explicando un poco lo que me ha pasado y a ver si algo de perspectiva del futuro. Ya sabéis, tuve un episodio de estrés, algo muy común,
No agradable, pero común en una sociedad como esta, pues poco acelerada y en mi caso con trabajos que yo mismo me origino y me motivo y yo mismo creo, o sea, radio, cine, televisión, teatro, hubo un momento en que ya no pude, me desalineé y mi cuerpo dijo tienes que parar y así lo hice.
Quiero agradecer a todos los profesionales que me están ayudando y a toda la gente que me rodea y que me está dando un cariño increíble. Muchísimas gracias. Que sepáis que cada gotita de ese cariño es una vitamina. Y el respeto también por la situación. Es muy emocionante comprobar como que esto ya es muy común y todos hemos aprendido un poquito a sobrellevarlo. El que lo sufre y el que asiste a que lo sufre.
Esto es un poco lento. Si queremos hacerlo bien va a llevar un poquito más de tiempo. No creo que tenga que acelerar una recuperación. Tengo que estar bien para hacer lo que me hace feliz.
Y, por consiguiente, no va a ser posible hacer las campanadas con Silvia Abril, quería deciroslo yo, en este contexto de recuperación. No veo ninguna cosa buena en forzarme para hacer un trabajo un día. Hay que volver bien, hay que estar en la senda, en el camino, en el avance y la serenidad para volver a hacer lo que me gusta.
Doncs ja ho sentíeu. Ha fet tot aquest discurs per dir-nos que no farà finalment les campanades. Així, Fran, lamentant un moment hem de tornar a parlar de campanades perquè no tenim presentadors per televisió espanyola. Qui posem? Ara sí que falta poc. Jo sempre que us vaig dient que... Ara sí que falta poc.
Ara falta poc. Doncs fem el repàs de tot el calvari que està passant a la televisió espanyola amb les campanades. Primer, vam fer una enquesta, ja anàvem tardíssim a buscar qui fes aquelles campanades, perquè... Les parelles aquí estan bones. Totes les cadenes ja havien anunciat qui eren els seus presentadors estrella per aquella nit. Doncs, a la televisió espanyola se li va acorir la Mara Llobre i Zaire de fer una superenquesta oberta perquè l'Audiència fos qui decidís. En aquella enquesta va guanyar Gaby Rufián i Vito Quiles per ser parella de presentadors.
Van veure per on els hi va sortir la cosa. En fi, després Broncano i la Latxut ja van dir que ells no repetirien l'experiència de l'any anterior. Després de la superenquesta, que van veure que tampoc acabava de ser molt bones idees per ells,
Però simplement alguna idea va entrar d'allí i van dir, escolta, venga, anem a consultar a Andrea Buenafuente i a Silvia Abril. Al final van dir, venga, sí, a Andrea Buenafuente i a Silvia Abril. Tothom ens pensàvem que érem, bueno, súper, molt bé, ens agradava molt aquesta parella i tots estàvem in per anar a veure aquestes campanades amb aquesta parella televisiva i fora de la televisió.
Però, dos dies després, Andreu Bona Fuente, després que s'anunciés que serien els presentadors, va fer un comunicat dient que ella hauria de parar la seva activitat professional degut a aquest episodi d'estrès, però que sí, que farien les campanades. I ara fa quatre dies, exactament tres i mig, que ha sortit dient que finalment no les farà, que és el que acabem d'escoltar. Per tant...
Qui les farà? No ho sabem. Jo, des d'aquí, m'ha dit el Guillem Figueroa la fora. A veure, ara si tenim les nostres apostes. Necessitem el Marc Giró i el Camp de la Penya presentant les campanades de televisió. Va, va, és una de les meves apostes, però també en tinc altres. A veure si us agraden, va, vinga. De moment, Alba Carrillo...
Ella mateixa s'ha postulat a les seves stories d'Instagram i ha dit ella mateixa, jo me postulo junta a tots mis compañeros de Hasta el Fin del Mundo para presentar les campanes de Raetera Española. I aquí he dit jo, ep, espera't, que aquí... Yolanda Ramos. Ah, Yolanda Ramos, amigos. Jo he dit, molt bé, Alba Carrillo me estàs donant una idea, tu potser no, però Yolanda Ramos, jo la veig molt bé substituint a Sílvia Abril, per tant...
Candela Peña també, però... I Yolanda Ramos també, la beca. Però, llavors, Yolanda Ramos l'hauríem de ficar amb algú que la pugui centrar una mica. Perquè, si no, allò se'ns anirà de mare. És que és el rol de Silvia Abril, també una mica. Sí, clar, però Andreu Buenafuente fa el contrapunt. Així és. Llavors, jo pensava, va, Yolanda Ramos molt bé, però qui li fa el contrapunt? Marc Giró potser també se'ns en va una mica la olla, ficar-los els dos junts, potser és una mica intens. Però, bueno, Marc Giró també sap ficar per als peus. Però us he pensat, i Paula Vázquez?
A la vora de Yolanda Ramos. Doncs mira, m'agrada dir molt, sí. A més, Paula Vázquez sembla que està tenint com una segona vida a la televisió, últimament a la televisió espanyola, i a mi m'agrada molt Paula Vázquez, jo sempre reivindico. Clar, llavors he pensat, Paula Vázquez és el punt més sèrio, més professional, i Yolanda Ramos li dona aquesta disbauge. I també fiquem dues dones que sempre s'ha de pensar home i dona. Doncs no, escolta, aquestes dues jo crec que encaixarien perfectament. Això està bé.
I hasta el fin del mundo, és la idea que ens ha donat el Bacarrillo, així que moltes gràcies, des d'aquí, fem la nostra pròpia enquesta de TVE i apostem per aquesta parella. També... M'agrada més aquí de Trufiana. Sí, home, jo crec que petaria els d'audiència si ho aconseguís. O sigui...
No, no hauria arribat. Cristina Pedro, si ja pot portar el vestit que vulgui, que tothom estaria veient Gabil Rufián i Vito Quiles sense perdre ni un segon. O sigui, no faríem sàpig ni en el moment que es treu la capa per descobrir el vestit. Però això no passarà. Llavors he pensat, Inés Hernán, també està darrere d'Espanyola, podria ser un dels noms, que segurament no diria que no. Ana Igar Tiburo, ja crec que ella mateixa diria que no, després de tot el que ha passat. I per tant, doncs, estic entre aquests noms, jo. Espera que ens posaran el Javi de Ollos a presentar als campanades, també.
No crec, no crec. Últimament li han agafat un curs de televisió espanyola també amb Javi y Ollos, però bueno. Bueno, perquè ha vingut amb la rebolada de la fàbrica, ha vingut amb aquesta gent. Ha fet un molt guapa aquest any, Javi y Ollos, o sigui, que podria ser o podria... El que està clar és que no poden tardar massa en dir-ho, perquè estem a 15 dies. No, és que no demana temps ni de fer-se el vestit, saps? No, no, i algú ja l'ha de tenir fet de prefàbrica, perquè... Vaya pollastre que tenim damunt la taula. Bueno, escolta...
A vere, a vere, a vere que acabem de ficar. Bueno, ja ho veurem. Però ja estàs el que tenim ara també. Això, això, Eurovisió. Saps que no havíem de parlar, però és que ha sigut Eurojúnior aquest cas de setmana, Fran. Exacte, sí. O sigui, havíem de parlar. Exacte, anem a fer un repàs superràpid. Li demanem perdó cada vegada que parlem d'algo, eh? Per què m'enganyeu sempre? Per què m'enganyeu sempre?
Perquè s'ha de parlar, són coses que és actualitat de la tele i s'ha de parlar. Intentem no fer-ho, però s'ha de fer. Sí, anem molt ràpid, ara fem un resum molt ràpid, perquè així arribarem al zero d'audiència. Al Toni, jo vull el Toni. Per això, va, a veure si arribem. Ràpid, què sabem que va passar? Evidentment ja ho vam comentar, em va fer també un especial el...
l'Arnau, concurs de la Cançó de Neurovisió, Neurovisió 2026, diu que Israel podrà participar al festival de... del 2026, en aquest cas. On era? No me'n recordo ara. A Viena?
Sí, sí. Sí, avians decidit així. Vale, perfecte. Retirades de països que han marxat. Espanya, Països Baixos, Irlanda, Eslovenia i Islàndia. Han anunciat que ells no participaran si hi ha la delegació israeliana pel mig. Crítiques a la UER. La UER es va negar a fer una votació específica sobre la participació d'Israel, aprovant només unes normes que mantenen la seva plaça al concurs.
I diverses emisores públiques i governs han criticat durament aquesta organització, acusant-la de perdre neutralitat i valors ètics. Què més? Protestes dins i fora del món eurovisiu. S'han organitzat manifestacions i pressions socials a països com Portugal i Bèlgica perquè les seves televisions també abandonin el festival.
I després també tenim gestos simbòlics, és a dir, altres artistes que ja han guanyat el festival han tornat el seu guardó, com per exemple Nemo, que va ser el guanyador del 2024, ell ha dit jo torno el meu trofeu perquè així doncs proteste perquè ell no es fa partícips. El va trencar, ja no el vols? Va ser una auguria tot allò ja.
Li van fer un replacement i potser encara té l'altre a casa i ha tornat l'altre, eh? Ha tornat el trencat que va enganxar amb Superglu. Doncs un altre antic guanyador que és el Charlie Maggettigan, espero dir-ho bé, és el d'Irlanda, va ser guanyador el 94, també ha dit que ell tampoc vol aquest trofeu ara mateix i amb motiu de protesta també solidaritza amb la causa i el vol tornar.
I per això, doncs, l'AUER ha fet una mica de respostes a aquestes crítiques, ells defensen que són independents, que tenen un procediment ja que sempre segueixen i que, bé, l'atenció internacional, doncs, veurem com acaba dins d'aquest sector. En aquest cas, és cultural. Llavors, clar, que estem barrejant coses que ja sabem que ara no obrirem aquesta caixa, que ja l'hem obert moltes vegades. Però ara parlem... Hem fet aquest resum d'Eurovisió, no ho fem més, Fran. Ara parlem d'Eurovisió, però la Júnior.
Exactament. L'estic veient, llavors dic, tanquem el tema i anem a Eurovision Junior, que un altre dia ja tornarem a obrir aquesta caixa. Doncs sí, sí, perquè va ser Eurovision Junior, justament aquest dissabte, que després es va metre a l'última gala d'Eurovision Junior,
Espanya va tenir el cinquè lloc amb Gonzalo Pinillos i la cadena pública va mostrar la pantalla quan s'acaba la retransmissió en un retor que deia ens veiem a Eurovisió Junior 2026 i clar, la gent va a flipar. Mira aquí la cançó. Que me ladra miro que hago con Peter Pan y que Alicia me espera en la isla del tesoro Nos juntamos para contarnos
Però quin problema hi ha del cartell? Doncs resulta que van anunciar amb aquest cartell, però amb això nosaltres pensàvem, val, Euro Junior i seran l'any que ve, no? Perquè si diu l'any que ve tornem amb Euro Junior 2026, però miuts després, doncs molta gent va dir, hola, hola, què està passant? O sigui, l'any que ve sí que tornem amb Euro Junior. Però també hi ha nens d'Irrel.
No, no va participar a Israel. Llavors, Torra Espanya va voler aclarir tot això des de reitoria espanyola. Van dir que encara no havien decidit si participarien o no en la propera edició. Doncs no fiquis res, Borinot. Ja, va ser que va ser com en aquella enquesta que els va sortir malament. Ells ho van donar per fet a Euro Junior, sí, després la gent es va rebotar, van dir, però què passa, què passa? Doncs veurem si ho acaben de decidir.
Toni Toni Toni Toni Toni Toni Toni Toni canto t'agrada? Home, m'agrada molt parlar-ne en aquests moments. A 7 vides eres guai, però a partir d'allí ja està, no eres guai. No eres guai en 7 vides? Sí, jo ho sento molt perquè, a més, jo crec que no hi ha un fan més gran de 7 vides que jo. Ara mateix, com a mínim aquí, representant els fans de 7 vides amb aquest programa.
I és evident que les temporades dolentes de Cite Vidas són... A partir de Toni Cantó. Exacte, les que hi és Toni Cantó que són les primeres. A més, també la sèrie estava una mica sense formar i es va barrejar moltes coses. Però jo, si recordo Cite Vidas, el cast que recordo no és el que té Toni Cantó entre les seves files. Estem d'acord amb això, no?
Jo el recordava, Toni Cantó, 7 vides, però és que a partir d'allí no el vull recordar, és diferent. És que més és això, després d'allí allò ja va ser el 2001, el final de la seva carrera. I estem al 2026 gairebé. Doncs mira, gairebé, a final de 2026 Toni Cantó ha estrenat un programa a l'Apunt i com bé dèiem a l'inici amb un 0% d'audiència en aquest...
Durant 46 minuts, 28% d'audiància. És a dir... No, no, no. Toni Cantó, és que l'Instagram tindrà més audiància. Vull dir, no cal que vagis a la tele. És que és cert. Sí, el programa va començar divendres passat. Va començar i potser acaba. Divendres passat amb un 2,4% de share i 19.000 espectadors. Bueno, així... No, està bé, està bé. Està bé, està bé.
T'ha d'anar bé la cosa, perquè per fer un zero... És que durant 46 minuts ningú el va voler veure. Els últims 46 minuts del programa va ser quan va baixar fins al zero. Clar, és que la gent va apagar. I de sobte em va dir que això no m'interessa per res. I no hi va haver ningú més que va acabar el programa. A València, recordem-ho. A València. És un hate molt fort, això. Que tu estàs mirant un programa i decideixes apagar-lo... O sigui, és que...
Però de què anava? Va abordar, el tema principal era una suposada crisi del feminisme, una tortulia amb col·laboradors bastant polèmics i una entrevista de Lucía Echevarria. Això és el que va anar més o menys. És que clar, tenim una cartellera espectacular. Jo si ens deixeu un momentet, vull aportar això, un tall de 7 vides, que ja precisava una mica tot això. Tu no canvis nunca, corazón, sigue siendo siempre como eres.
Oye, y ni remordimientos ni mala conciencia, ¿tú? ¿Sabías dedicarme a la política?
Ostres, tu, eh. Deberia dedicar-me a la política. Però ni a això, eh, tampoc. No, no li va sortir bé, aquesta. A mi, bueno, 0% d'Eixer no, però pocs votants li van entrar també. Home, ja no sota d'ans, no? Ai, senyor. Bueno, t'ha agradat que parles amb el Toni Cantó, eh? Per acabar, si vols, un altre dia parlem d'altres coses que teníem moltíssimes més, però ja no ens donem temps. No, i això serà no ara, sinó l'any vinent, ja. Ja, ja, és que... Ui, l'any vinent, sí.
Tienes altres coses per fer després de Reis? Pot ser Triunfo d'on i canto l'any vinent. A veure. Potser em deu obrir aquesta tertúlia. No passarà. Fer una trucada al Toni convidant-lo aquí. Espero que no siguem amb aquesta... Home, però si ens ha de baixar l'audi, ara sí, tampoc caldria. No, no, no.
Vull dir, anem a més per l'edit de sabater, gent que sabem que és guai i ens puja a l'audiència. Sabem que és guai, exacte. Sabem que és molt guai, eh? En fi. Sabina, per dos. L'any que ve hi haurà molta més tele, eh? Ui, tant. Anyo nuevo, vida nueva. No, no. Mantenim la tertulia aquesta de tele? Oi, tant. Sí, oi, tant. Fins la mar. Bueno, va. Gràcies, Sabina. Gràcies, Karen. Gràcies, Joan. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Anem dintre de sis minutets fins ara. Adéu.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida, cada tarda de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa