Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local. Darrera hora de la setmana d'aquí a l'oest. Començarem, com sempre, aquest darrer tram, explicant-vos les temperatures.
que ara mateix són de 4 graus a Trem, 7 a Gran Munt i al Farràs, 8 en trobem amb un llarús, almena, al Guaire, Rosselló, al Picat i al Besa, i finalment 9 n'hi ha a Lleida i Torreferrera.
Encentarem aquesta segona hora del programa amb un Escolta'm una cosa, aquest espai de musicologia i divulgació musical del nostre programa, on avui l'Eduard Morell i la Maria Gatau ens porten els 10 idees. Així s'anomenen les composicions amb un significat molt potent i que s'han prat ja no només en composicions més religioses, sinó també en cinema i videojocs. Ja veureu de seguida, o millor dit, ho escoltareu.
Després serà el moment de mirar cap a l'exterior, cap al món, de la mà de l'Arnau Vilar, amb el seu massa eix, és o és, en un capítol, el d'avui, en què seguirem parlant de diferents països, però ja us dic jo que avui l'Arnau no anirà gaire lluny, però això sí, s'haurà d'abrigar i de valent. I acabarem amb una falla tècnic on l'Abel Porroy m'ha dit que ens portarà els Premis Latinos 2025.
Així, m'ho ha dit ell. Llavors, amb poques opcions d'equivocar-me, diria que són de música i no pas de projectes de conservació medioambientals. Aquestes són coses de l'Abel de Fons. I ja sabeu que podeu reescoltar totes les nostres seccions, des de l'Abel i companyia, del nostre programa a la nostra pàgina web, quan ho desitgeu, a www.aquialoes.cat.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Escolta'm una cosa.
La secció de musicologia d'aquí a l'OES. Doncs aquí estem, una setmana més per aprendre encara més, perquè es pot aprendre encara més, de musicologia i de música i ho farem, com sempre, amb l'Eduard Morell, el nostre expert músic i musicòleg. Molt bones. Bona tarda, Maria. Bé, primer de tot...
A veure, expliquem als oients quin és aquest tema, les seqüències dies ire, si ho dic bé, que ara explicarem perquè tinc el dubte de dir-ho bé o no, però hola, molt bones, explica'ns. Bona tarda, Maria, ho has dit força bé. És una seqüència, vull parlar-ne de la seqüència dies ire, que és una seqüència del cant gregorià que se canta o que es cantava fins al concili Vaticà II a la missa de difunts.
I és un cant que va després del tractus de la missa de difunts i just abans de la lectura de l'Evangeli, que parla o que explica o que vaticina el dia del judici final i què passarà amb les ànimes dels cristians justos i dels cristians pecadors. Escoltem l'àudio. Digue sirve, digue sirva.
Hem escoltat la primera estrofa d'aquesta seqüència i és un cant molt, molt, molt característic perquè a partir del segle XIX
va prendre una entitat, una força, un poder de relat, un poder de significat molt gran gràcies a Héctor Berlioz. Héctor Berlioz era un compositor francès del segle XIX,
que el 1830 va compondre una obra que la va titular Sinfonia Fantàstica. Ja parlarem un dia més aprofundament de la Sinfonia Fantàstica i del que va carrejar o del que va portar dins de la composició musical del segle XIX perquè va ser el principi del gènere de la música programàtica.
Música programàtica. Sí. Per què? Perquè aquest nom ve de programa de mà i necessitaves les notes al programa de mà que es repartia a l'entrada de l'auditori per entendre de què anava. Perquè és una obra de música instrumental 100%
què té un significat darrere i una interpretació. Per un moment em pensava que era alguna cosa de música electrònica pels programes de programació i tot això, eh? Encara no, encara no. Encara no. No, no, programa de mà. Aquesta sinfonia fantàstica, aquesta composició d'Hector Berliós, va d'un protagonista que té una enamorada i que després o durant una...
mala tarda perquè ha passat un mal viatge d'opi, que era una cosa bastant comuna al segle XIX, el consum d'opi i passar-se de la ratlla, té un seguit d'al·lucinacions sobre aquesta noia, sobre la possible relació d'amor que pot tindre amb aquesta noia. Una mica psicodèlic, eh, també, fins a ser punt. Sí, sí, tornem a Pink Floyd, però... Però d'una altra manera, exacte.
I bé, aquesta història d'aquest enamorat i tot plegat té una correspondència real, biogràfica amb Berlioz. De fet, el 1832 es casa amb una actriu de Shakespeare, d'una companyia anglesa que interpretava Shakespeare a França, de la qual es va enamorar.
i és una mica aquesta història d'amor-desamor que té al principi però que al final s'acaba casant. I per què això de Shakespeare és important? Perquè és important, perquè aquesta obra en 5 moviments i el que ens interessa és el cinquè, es diu Somni d'una nit de sabat.
La nit de Sabath és la nit en què les bruixes se reuneixen i fan un aquel arre i practiquen aquestes arts de l'ocultisme de les bruixes i és una referència a aquest titular El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare. Què passa amb aquest cinquè moviment? Doncs que apareix el motiu del Dies Ira,
que era molt conegut per tothom perquè és un cant que es cantava a missa de difunts i era de pràctica comuna quan tocaven amb un enterro. Clar, però no té res a veure amb l'amor, això. Bé, és que el motiu t'està dient dies ira, dies illa, solvet seclu min fabila. Dies ira, el dia de la ira, aquell dia, ui, el dia que vingui,
quan arriba el dia del judici final, del qual ens són testimonis el rei David, que va fer una sèrie també de vaticinis, la Sibila d'Eritrea, que també va fer una sèrie de vaticinis sobre com seria la fi del món. I és això, t'està... Ui, el dia de la fi del món serà un dia terrible.
per a tots els pecadors i també per als justos. Perquè s'està jutjant la teva ànima i es decideix si vas al cel o a l'infern. I punt. Llavors, aquest cant serveix per recordar el terrible dia del judici final.
Doncs aquest terrible dia del judici final ja se fa un mutatismutandi amb aquesta sinfònia fantàstica i el cinquè moviment és aquesta al·lucinació de la que l'arre de bruixes i sona el motiu als béns metalls.
Bona nit.
l'hem sentit als metalls greus, ara sona més ràpidament amb els metalls aguts i se va transformar en aquest metall i acaba sent una... Explota una mica, diguem-ne. Sí, una explosió musical i de significat, sobretot. Llavors, això és una tradició que més o menys enceta, si se pot dir així, Héctor Berliós, perquè després d'en ells, molts altres compositors del romanticisme i del segle XX prenen la mateixa idea de utilitzar aquest motiu per relacionar-ho d'alguna manera amb...
La mort, el desastre, un destí funest. Per exemple, tenim l'òpera de Faust a Faust. S'estitula l'òpera que va del protagonista que fa aquest Faust, que fa un pacte amb el diable per aconseguir unes habilitats concretes de més poder, més intel·ligència, més saviesa. Doncs fer un pacte amb el diable ja sabem quines conseqüències o que ens imaginem quines conseqüències pot portar.
O, per exemple, una música que no és música de significat com a tal, que és aquest preludi número 2 en la menor Opus 2 de Friedrich Chopin, que s'acostuma a titular presentiment de mort o preludi a la mort i també utilitza aquest diesire com a un motiu que el condueix.
La sinfonia número 2 de Gustav Mahler o diverses obres també d'Aram Hachaturian que utilitza aquest motiu per expressar encara que siguin obres que no necessàriament tenen un significat, com són les sinfonies, els concerts, que simplement la música per la música.
I una pregunta, aquestes seqüències, no?, de dies i de... Aquestes seqüències, sí? Sí, amb els rèquims, res a veure en absolut? No, total absolutament a veure. Ah, sí? Sí, perquè la missa de difunts és la missa de rèquim. Clar.
Llavors sí que té... Sí, sí, sí. La missa de Rèquiem és una missa que té una estructura usual, però amb unes petites variacions, perquè l'introit és un introit, que és la part que introdueix la missa concret per al Rèquiem, que és Rèquiem Eterna, Donateis Domine, i se canta el camp pertinent. No hi ha l'Eluia, en canvi hi ha un tractus, perquè l'Eluia és celebratori, estem en un ofici de difunts, no... No cal celebrar, suposadament. Sí.
La seqüència, que és com una apòstrofe o una continuació, un comentari entre cometes l'Hallelujah o el Tractus, en aquest cas el Tractus, que és el Dies Ira, hi ha la comunió que és l'Absolta, etcètera, que es perfilen els cants de l'ofici de difunts, de l'ofici de Requiem. Es diu Requiem perquè el primer cant, l'introid, comença per Requiem. Requiem eternat d'hores d'ells, doncs Requiem. Molt bona pregunta, Maria. Gràcies.
Més enllà de veure obres de la tradició del conservatori, he fet una petita selecció de tres àmbits musicals en els quals també podem anar a mirar coses i els musicòlegs i els musicòlogues i anem a fer feina també.
Un per exemple és la música escènica, per una banda tenim l'òpera, d'acord, ja he comentat aquest Faust, però també tenim els teatres musicals, i teatres musicals molt ben fets. Per exemple, Swin y Tot, el barbe diabòlic del carrer Flit, amb música de Stephen Sondheim, tenim aquesta obra, la peça que obre el musical, la palada de Swin y Tot,
que un gran cor respon amb un diesire, o sigui, amb una melodia de diesire canviant de lletra, reinterpretat.
Clar, aquí només tenim, hem començat amb el motiu, amb les quatre primeres notes i després canvia, o el desenvolupament diferent. Amb això tenim suficient, amb aquest motiu, perquè és tan característic, que ja n'hi ha prou per reconèixer, dir, ui, cuidado, diez gires, passem coses. Algo, no? Algo xungo, diguem-ne, parlant popularment. Sempre que anem a veure, ara ja és una cosa que deixo a les vostres mans, una òpera, un musical, una pel·lícula, lo que sigui, i sentim.
Cuidado.
Cuidado. Perquè se volia a tothom, no sé què... I ara una lluita, alguna desgràcia, alguna història xunga. Muerte i destrucció. Perfecte. Una altra persona a la qual m'agradaria molt reivindicar i aprofitant aquest dies gire, és a Wendy Carlos. Wendy Carlos és una intèrpret o una música de sintetitzadors
que va ajudar a fer la introducció del sintetitzador com a instrument. Més enllà com un aparell per fer sons indeterminats que molts compositors ja utilitzaven per fer obres lluny del sistema musical usual, Wendy Carlos va agafar el sintetitzador i va començar a fer provatures de dir, va, anem a fer música per això,
i començant adaptant músiques que ja existien per aquest sintetitzador. I aquí la trobem en el cas de l'escena d'obertura de la pel·lícula El resplendor d'Andy Public, quan veiem aquella escena filmada amb helicòpter, que veiem el bosc des de dalt, el riu, el llac, què sé, és la família i el cotxe de la família que se'n va cap a l'hotel, i si t'hi fixes, també, parèntesis, pots veure l'ombra de l'helicòpter reflexada per terra,
Doncs apareix el mateix Dies Ira interpretat amb sintetitzadors.
Fins demà!
Encara que sembli uns instruments de ben metall. Sí, això t'anava de dir. No, no. És un muc. És un sintetitzador muc de l'època i sí, sí, és sintetitzador. I ara que has explicat precisament els significats d'aquestes seqüències, ja diu molt de per què comencen justament la pel·lícula amb aquesta melodia. És com...
ja des del principi deixant clar que passaran coses una mica xungues. El protagonista es torna boig, vol matar tota la família, no sé què, doncs ja ho tens al principi, que una cosa maligna està a punt de passar. I per acabar, també, un dels àmbits en els quals els musicòlegs cada vegada ens hi hem de posar, ens hi estem posant més...
És en el món dels videojocs, perquè... Interessant. Videojocs tenen música. Home i tant. És més. I molt important també. Molt important. Els videojocs tenen música i molts jocs, que no són videojocs sinó jocs de canalla, tenen música. Se canten cançons i aquest és l'àmbit que se diu de la ludomusicologia, que ja en parlarem un dia, de la ludomusicologia.
fem un apunt només de les possibilitats que hi ha dintre de l'anàlisi de videojocs i ludomusicològics. Doncs fa un mes i mig, una cosa així, va sortir un videojoc molt esperat per la comunitat de jugadors i jugadors de videojoc, que és el Hollow Knight Silksong, i bé, més o menys n'estic al cas i vaig a veure què tal és aquest joc, no sé què, i és...
Molt divertit, em va sorprendre molt gratament, perquè encara no l'he jugat del tot, m'agradaria jugar-lo ja quan tingui temps. T'agraden els videojocs, a tu? Bueno, segons quins, alguns més, altres menys. Però jo crec que aquest és un videojoc que s'ha de jugar perquè és divertit i té una història interessant.
O almenys té aquests detalls molt interessants en la música, perquè hi ha un moment que la protagonista del videojoc, per desbloquejar els punts de guardat, per guardar partida, ha de tocar una campana molt grossa i d'on se desplegue un banc mecànic, s'asseu i guarda partida. Doncs quan toca aquesta campana molt grossa, se sent lo següent.
Doncs aquí se procedeix a guardar partida, apagues la maquineta i no juguis perquè se venen coses fonestes, coses terribles. Segurament no he continuat perquè no tinc un valor per la primera vegada que he sentit la campana. És un avís segurament a passatges del que pot passar amb aquest videojoc també, per exemple. Els videojocs també tenen significat en les músiques.
I llavors, és a dir, això a la imatge també ho acompanya, entenc, no? Clar, hi ha una campana molt grossa que toca, simplement toca, se balanceja la campana, se senten aquestes quatre notes, fes números. Si saps el que vol dir, perfecte. Si no, que t'agafi confessat.
Déu-n'hi-do, doncs, escolta, molt interessant el que ens has dit ara, i jo també m'apunto això, eh?, de, si no te'n recordes en algun moment, ho diré, dels videojocs i els jocs, perquè és un tema molt interessant. I sobretot també, curiós, no?, que al final, com ja va passar també amb capítols anteriors i amb altres, doncs això, amb altres recursos, no?, i amb altres estils, que al final trobem...
doncs, qüestions com aquestes seqüències d'Ire en altres històries que no ens hauríem imaginat mai. Inclús els videojocs i també els musicals, eh? Que a mi t'he de dir que no m'acaben de convèncer. Però potser em portes algun que sí que convèncer. Podem parlar un dia d'aquestes musicals. Doncs, Edu, crec que fins aquí, no? Fins aquí. Doncs, escolta, ens quedem amb això i ens veiem el divendres que ve. Fins la setmana que ve, Maria. Moltes gràcies.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'Oest. Massa Est és l'Oest. Connecta amb el món des de Ponent.
Doncs som-hi, anem a Conectari, com sempre de la mà de l'Arnau Vilà, que sempre ens porta a parlar d'altres territoris, marxem de fet ben lluny de les nostres contrades, però avui toca parlar d'Andorra. Només et dic per ser, Arnau, que mira que has arribat a tractar països, que has anat a lloc del tot remots, però encara no havies parlat d'aquest país veí nostre, dels païs dels Pirineus. Molt bona tarda.
Doncs sí, Fran, tu has dit, tu has dit, avui toca parlar d'Andorra, perquè mira que hem fet massa estes o estes, mira que hem parlat de països, mira que hem anat a l'altra punta del món i no havíem anat pràcticament al país que tenim més a prop, al territori més proper, que és Andorra, el país dels Pirineus, el Principat, i doncs ja ho sabeu, aquí divendres a última hora ens agrada també passar una bona estona, sabem que ja tenim el cap mes en el cap de setmana,
que en una altra cosa, i doncs sempre busquem, doncs això, acostar un territori que no sigui el nostre, els oients d'aquí a l'oest, i per parlar sobre Andorra avui tinc l'Albert Lijarcio, que és periodista de l'ACN, de l'Agència Catalana de Notícies, i en concret és redactor a l'Al Pirinau, pel que, doncs, de Pirinau a Andorra en té una estona, i segurament també ens sàpigui més del Principat, l'Albert. Albert, bona tarda i benvingut. Hola, molt bona tarda.
Primer de tot, et faig la primera pregunta, tu que ets una persona que estàs sempre amb Andorra en ment o pendent del que pugui estar passant o no, com definiries actualment Andorra així breument? Doncs mira, sobretot també relacionat amb la feina que faig de periodista, seria com el país de les particularitats.
Sobretot perquè, per exemple, les institucions tenen un nom diferent a les que coneixem aquí a Catalunya. Sí? Després, al ser un país petit,
També, realment, té unes normatives que s'han d'adaptar molt a la idiosincràsia del país, també que està en una zona de muntanya, i realment crida l'atenció que tenint Antorra tan a prop que moltes vegades des d'aquí s'assimila que gairebé ja no hi ha ni frontera, realment quan entres una mica més en la seva dinàmica del seu dia a dia, vull dir, és un país que realment té moltes especificitats. Clar, i ens he deixat les institucions,
que són diferents a Espanya. A què et refereixes que els noms són diferents? Sí, per exemple, el Parlament, allà és el Consell General. Els jutjats nostres serien l'Avellia. Després, ajuntaments com a tal no en tenen perquè, diguéssim, són set parròquies i aleshores cada parròquia es governa en un comú.
I no tenen alcaldes, sinó que tenen el síndic major, el síndic menor, el president del Parlament també és el síndic. Per exemple, el president del govern allà li diuen cap de govern. Vull dir que realment la nomenclatura és una mica diferent. I em fa molta gràcia això que dius de les parroquies, que per situar-lo i en, per si algú no ho sap, és com Andorra divideix el país. Aquí Espanya, per exemple, està amb comunitats autònomes o Catalunya en comarques.
seria com una mena de comunitat autònoma o de comarca per a Andorra, però és que Andorra és tan petit que ja es converteix pràcticament en municipis, és a dir, una parròquia té el municipi del nom de la parròquia i després que tindrà un parell de poblets més de 10-15 habitants, no?
Sí, i a part, clar, sobretot les centrals, les parròquies centrals, és on hi ha Andorra-la-Vella, Escaldes-en-Gordany, és que ja estan unides. Vull dir, realment, l'avinguda Meritxell amb l'avinguda Carlemany hi ha una continuïtat que l'únic que separa és un carrer perpendicular, que és on hi ha un centre comercial molt gran i on hi ha el termolúdic i tota aquesta zona. I realment, gairebé allà a la frontera ni existeix, no?
I després sí que és veritat que hi ha nuclis a les parts més elevades de la muntanya, ja que aquests serien més petits, però clar, Andorra és un territori que dins del Pirineu és bastant urbà. Vull dir, hi ha un contrast respecte a les comarques d'Urgell o de la Cerdanya.
Vull dir, hi ha una diferència bastant gran. Una diferència que, a més, s'ha subratllat, s'ha remarcat més. En els últims anys, tu, Albert, quant temps portes, diguéssim, tractant la informació del Pirineu i Andorra?
Doncs mira, ara el desembre faré 8 anys que vaig arribar. Vaig arribar al desembre de 2017 i fins ara estic aquí. I has vist molt canvi en aquests 8 anys d'Andorra? Sí que el 2017 no fa tant i ja començava a agafar forma, inclús ja era tot el que és, però en aquests 8 anys ja ha canviat molt la cosa.
En aquests 8 anys el que està canviant o s'està preparant el canvi és sobretot en dues qüestions. Una és l'acord d'associació que volen establir amb la Unió Europea, que no significa que Andorra s'adherirà a la Unió Europea com ho estem nosaltres,
ni que passarà a ser part de l'espai Schengen ni tot això, sinó que és un acord que va més enllà de les mercaderies, que inclou també la lliure circulació de persones i altres elements que fa que estigui pròxim a la...
A la casuística que tenim nosaltres aquí, però respectant les seves especificitats que fan que sigui gairebé impossible que un país com Andorra pugui agafar tot el que val normatiu europeu. I l'altra qüestió en què s'està començant avançant,
despenalització de l'avortament, una qüestió que aquí la tenim ja bastant... El tema del dia. Exacte, el tema del dia ja la tenim quotidianitzada i és un dret que ja no, en principi,
ja no hi ha debat sobre això, més enllà dels partits d'Ultradetra, potser, però allà encara s'està treballant amb això, perquè Andorra, una altra particularitat que té, és que és un cop principat, i per tant els caps d'estat són el president de la República Francesa i el bisbe de la Seu, i per tant al tindre una part d'església pel mig,
doncs fa més complicat aquest tipus de qüestions, no? És molt curiós això, que sigui aquest coprincipat. La veritat és que em fa bastanta gràcies, perquè al final és qui decideix sobre un país. En tot cas, Albert, el que volia parlar una mica és com és la gent andorrana, no? Dic, primer t'escoltarem a tu i com definiries els andorrans tu així ràpid?
Bé, clar, jo tampoc... Més enllà de la feina tampoc no tinc un dia a dia allà, eh? Perquè després ja visco a Castamari o a l'Alt Urgell i allà hi vaig per qüestions de feina. Sí que és veritat, per exemple, que a mi el que em sobte, no?, és que tu estàs a 10 quilòmetres de la frontera i ells et veuen com un periodista internacional. Clar, per nosaltres internacional és com un corresponsal, no?, com a mínim a París, Lisboa, Roma, Washington... Clar, ells et veuen com un gran corresponsal, no?
Després sí que és veritat que també els hi marca aquesta part més urbana, no? O sigui, que a diferència de la resta de Pirineu, jo els veig com més urbaníssims. Més barcelonautes, si els veu. Més barcelonautes. Però, clar, és que també la procedència de la gent que acaba allà també és molt diversa. Ah, això també volia parlar. Clar, per tant, suposo que això també és un element de pes, no? Està mal, per exemple...
Si estàs allà t'has d'adaptar a una realitat rural. Clar, a Andorra tu estàs envoltat de centres comercials, de bars, hi ha mil possibilitats d'oci, per tant, sí que tens un paisatge de muntanyes al voltant, però potser la vida no difereix massa d'una gran capital, no? Inclús també venen bastantes famílies immigrants de Catalunya, això és molt segur que passi cada cop més, i a banda de Portugal, no? Sempre s'ha dit que a Andorra hi ha molts portuguesos, això s'ha comprovat que és així.
Sí, sí, és així. I ara el que havia passat en els darrers anys és que també hi havia molta gent procedent de l'Amèrica Llatina. I ara, per exemple, amb un nou protocol que estableix la Unió Europea per a l'espai Schengen, que es diu Entry Exit, clar, s'estan trobant amb moltes dificultats per a la campanya d'hivern de contractació perquè obliguen a això, a tindre regulada una estada de com a màxim 90 dies a l'espai Schengen.
I això els està provocant alguna dificultat ara. Clar. Doncs mira, seguim parlant una mica dels andorrans, Albert, perquè jo et comentava fora de micròfons, que és un país que l'he freqüentat bastant, que hi tinc bons contactes, allà hi tinc bons contactes, de fet, a Andorra, concretament a Canillo,
No m'ha faltat mai ni un llit ni un plat a taula. Llavors, també, com et comentava, he pogut viure de primera amb el que és la vida andorrana i no només això d'anar a Naturlàndia i a Gran Valira. Llavors, els he preguntat, amb un dels meus contactes andorrans, què es defineixin ells mateixos, a veure com són els andorrans. Llavors, si et sembla, Albert, anem a escoltar les valoracions i després opinem una mica. Perfecte.
Els andorrans ens escriuria com unes persones tranquil·les, discretes. De fet, hi ha una dita que se'n diu fer-se l'andorrà una mica, que és intentar no molestar gaire a la gent del voltant, ser discret per no enfadar ni a França ni a Espanya, com aquell que diu, i intentar passar el més desapercebut possible.
Aquí a Andorra, bàsicament, des de joves acostumem a sortir ben aviat perquè al final quasi tothom se'n va estudiar tant a França o a Espanya i llavors tot el que això comporta comença a sortir una mica més aviat i això fa que ens agrada una mica la festa. Després també considero que la majoria dels andorrans som gent bastant esportistes perquè al final aquí estem en un país de muntanya
I a l'estiu ens agrada anar a la muntanya, pescar, caçar, tot el que sigui exterior. També evidentment hi ha les festes majors a l'estiu que ens agraden. I després a l'hivern tenim l'esquí, per aprofitar les pistes d'esquí tan boniques que tenim, i la neu. I després també hi ha la presquí, que també ens agrada això. Llavors tenim activitat tot l'any.
A qui escoltàvem és el Miquel Torres, de Canillo, un jove de 27 anys. Què t'ha semblat les saves opinions, Albert?
És una mica el que parlàvem abans, que jo crec que és un cas d'una persona que segurament haurà nascut a Andorra o té una família andorana i, per tant, aprofita potser sí que tots els atractius del país. O sigui, més enllà de parlar-te de l'esquí o de les festes, que això també ho ha remarcat, el fet que li agrada fer senderisme, excursions a la muntanya,
Això sí que ens assimila més a la vida que portem aquí a la resta del Pirineu. Sobretot es nota molt el canvi del que és una persona pirinenca, per dir-ho així. Diguéssim que hi ha com una ral pirinenca i tu la sabries identificar.
Sí, clar, o sigui, sobretot pel fet que ell ha començat parlant que els agrada la tranquil·litat. Això de fer-se l'Andorra també és veritat que és una dita molt popular i realment és així perquè diplomàticament intenten no posar-se o no posicionar-se en un bàndol o en altra en moltes qüestions i intenten això, fer una vida tranquil·la, fora de problemes,
i gaudir del paisatge magnífic que tenim aquí a les muntanyes, no? Tu també ets tarà del món de la muntanya, digués-me, Albert. A mi la veritat és que jo vaig arribar bastant per casualitat, perquè volia fer un canvi de vida i se'm va presentar la proposta.
Però realment les muntanyes atrapen. Veure-les cada dia, quan condueixes, quan estàs mirant per la finestra... És un territori que t'atrapa perquè és com si t'abracessin les muntanyes. Sí que és veritat que Andorra és una vall molt estreta i a vegades ells necessiten sortir precisament per tenir més amplitud del paisatge i no sentir-se allà com un formiguer.
Però sí que és veritat que també et dona molta companyia i després aquí, clar, les quatre estacions de l'any es viuen... O sigui, realment és una passada l'espectacle de colors que estem tenint ara a la tardor, després l'hivern, no?, que es cobressin les muntanyes de blanc...
després primavera, que tornarà a sortir els brots verds, vull dir, que realment som uns privilegiats de viure aquí dalt. I, doncs mira, parlaves que als andorrans també els agrada escapar-se i sortir d'aquestes muntanyes, anem a escoltar també una valoració més que ens feia el Miquel Torres, que ara la comentarem, l'escoltem. I després, bé, algun tòpic, així que es diu molt dels andorrans, potser destacaria el tema de la conducció,
que sempre diu la gent que a Rondonra es va molt ràpid, però jo crec que és una mica perquè aquí el territori que tenim, les carreteres són les que són, i llavors quan la gent baixa a Espanya o a França, tenim ganes de córrer amb carreteres on es pot aprofitar una mica més.
Això, Albert, és psicològic pur, és quan la carretera no et deixa xafar el peu, a la que et deixa sembla que vagi sol, perquè amb això sí que està clar que els andorrans precisament a poc a poc no van. Sí, sí, a part que jo vaig per circumstàncies familiars...
perquè tinc família a Lleida, baixos o 20, també, és que sempre es compleix el tòpic, realment. Vull dir que una persona que la veus allà darrere teu que té molta pressa, és que normalment un 90% serà de matrícula andorrana, tot i que jo també n'he vist gent que va tranquil·lar, també. Que casa, això et sorprèn, perquè dius... Una matrícula andorrana anant a 80, només. Anant a menys de la velocitat prohibida, doncs dius...
És estrany, clar, és que també, i lligaré això amb el tema que t'introdueixo ara Albert, és que també hi ha bons cotxes a Andorra perquè el poder adquisitiu també és alt, o almenys això és el que ens pensem, vull dir, tu has pogut comprovar també que el poder adquisitiu, i podríem dir, la vida és molt més cara a Andorra.
Bueno, el que he pogut comprovar a nivell dels cotxes, que quan me feies la pregunta ja em venia al cap, que hi ha molts cotxes d'alta gama, que veus per les carreteres, que penses, ostres tu, quina enveja, no? Aleshores allà un Porsche, o jo què sé, cotxes així, que bastant impressionants, no? Clar, allà... L'habitatge també hi ha molts líos ara, es parla de l'habitatge. Bueno, l'habitatge és un problema endèmic que tenim a tot arreu, vull dir, hi ha els preus...
estan molt cars i això està influint molt també, sobretot al nord de la comarca de l'Alto Urgell, a l'Asa d'Urgell i poblacions del voltant, on també s'ha encarit moltíssim. I amb una diferència també que l'oferta és molt escassa i per tant encara pugen més els preus. I encara que pugin, per a la gent que viu a Andorra, que allà s'està tornant un mercat impossible de lloguer,
doncs els recompensa, perquè clar, jo l'altre dia sentia una notícia de que diuen que inclús Andorra estava en els preus de joguer més cars que Barcelona. Vull dir que realment, Déu n'hi do. Clar, quan Andorra ha de ser un 3%, un 5% de tota Barcelona, en quant a població,
Perquè la veritat és que és curiós això. En tot cas, Albert, estem arribant al final de l'entrevista i llavors et faré unes preguntes ja més per esplaiar-te i més personals i amb això ja tanquem aquest Massaest. Llavors, et volia preguntar quin és el teu primer record d'Andorra? Primer cop que vas arribar, si el record és el teu primer record?
Mira, jo el meu primer record, de petita, que hi anàvem amb la família i sempre hi anaves a les botigues de l'Avinguda Meritxell i sempre trobaves allà, que si electrònica de marques alemanes, que si els telèfons francesos que ja semblava com si tinguessin una pantalleta de tipus mòbil, que estaven molt més avançats, després ja anar a comprar el sucre, el formatge, els centres comercials a prop de la frontera.
Vull dir, tot això és el que jo recordo. Perquè clar, el que feia molta gent que suposo que encara ho continuï fent, no? Un puja i baixa en un dia de dir anem a passar el dia i a comprar
a sac o no, en botigues totalment diferents. Sí, sí, sí. La veritat és que jo el record que tinc d'Andorra és com he jugat tota la vida a bàsquet i cada any em tocava pujar a Andorra un parell de cops, era el record del bàsquet i el cap de setmana on et tocava ja aixecar-te a les 5 per anar a jugar a bàsquet a Andorra doncs ja aprofitaves i anaves a fer la compra, com deies, als centres comercials aquells a prop de la frontera on el meu primer record sempre era dient som uns friquis o som uns merdes, així de clar, ja em perdonareu l'expressió
perquè jo vaig als supermercats de Lleida i no trobo res, i aquí bec formatges i patates que són 3, 4, 5 cops més grans que els que tinc jo a Lleida, vull dir, jo sempre pensava això, em sentia ridícul, dic, per què no tenim aquests supermercats aquí? I els toberones, que no ens oblidem. Correcte, correcte, per posar un exemple, per posar un exemple.
I després també et vull preguntar, ja, evidentment, ets periodista i has cobert informació de tot tipus a Andorra, dic alguna informació o alguna anècdota que has hagut de cobrir que vulguis destacar? Bueno, mira, em destacaria dos.
O sigui, una, que quan vaig arribar va començar el judici contra diversos exdirigents de la banca privada d'Andorra, un escàndol que havia esclatat el 2015, que va fer caure el banc per una nota del tresor dels Estats Units. I clar, jo arribo allà i de repent em diuen, Albert, comença el judici al GNE d'això, clar, jo...
realment un tema tan específic, realment m'ho havia d'estudiar, no? Per sort, o per desgràcia per ells, o no sé com dir-ho, aquests judicis van ajornant tantes vegades que la sentència es va conèixer aquest mateix any. Vull dir, Déu-n'hi-do, eh? Has tingut temps per preparar-te'l al judici. Exacte, vull dir, jo crec que m'han donat marge de dir, sospenen perquè l'Albert no està preparat per explicar-ho això correctament.
I després l'altra qüestió és també una activista andorrana que va defensar el dret de les dones a interrompre l'embaràs i que va ser jutjada per, bueno, una mica com per parlar malament, no?, del govern, no?, dient-ho en paraules planeres. Però finalment, afortunadament, va ser absolta, de tots els càrrecs, també ho hem de dir. Doncs mira, genial, també...
També és interessant saber una mica més, com sempre, amb aquesta massa est-es-oest, on tractem diferents territoris. Avui no ens n'hem anat tan lluny. Li demanarem al Fran Balanyà que ens ampliï una mica el pressupost, perquè abans viatgem a Japó, a Austràlia, als Estats Units, i avui hem viatjat a Andorra. Aquí alguna cosa malament hem fet, però en tot cas ha estat un plaer, doncs, conèixer una mica més sobre el País dels Pirineus. Com sempre fem una pinzellada
per damunt sobre els territoris en aquests 15-20 minuts que tenim d'espai, i avui ha estat amb l'Albert Lijarcio, que és periodista de l'Agència Catalana de Notícies i és redactor a l'Alpirinau, pel que, Albert, moltes gràcies per participar en aquest Massa Estes Oest d'aquesta setmana. Doncs moltes gràcies a vosaltres i esteu convidats a venir, que a més us cau a prop. I ens agrada, ens agrada. Adeu.
La ràdio de proximitat, la teva ràdio. Això és, aquí, a l'oest. Lo fallo tècnic. L'espai que obre els micros al nostre tècnic de so.
Que avui és l'Abel Porró i que quan has dit això d'augmentar el pressupost per viatges ha pensat que jo me'n vaig als Premis Latinos, llavors també vull que em destinin dinerets per viatjar, eh, Arnau? Que no saps que som pobres? Que no saps, Arnau? Per què em fiques en aquesta tessitura? En fi, anem a la fenya, que si no, se'ns tira el temps a sobre d'aquest esfalle tècnic que, recordeu-m'ho, ho explicava al sumari, l'Abel em deia que parlaríem dels Premis Latinos 2025. No especificava de què...
Serà de projectes de conservació de la natura, els que més incidència han tingut mediambientalment parlant? Entenem o que no? Molt bones, Fran, què tal com estem? Aquí estem al Fallot Tècnic. Escolta una cosa, jo t'he d'agrair perquè, o sigui, potser li has reduït el pressupost a l'Arnau, però a mi me l'has augmentat per a poder viatjar fins a Las Vegas. Hòstia, és ben fort. Sí, sí, bueno...
Ai, no ho havia de dir, això. És veritat. Per què no ho has de dir? Perquè ara se n'enterarà l'Arnau. I era una cosa que teníem intern entre nosaltres, que jo me n'anava a Las Vegas i se n'anava a Andorra. L'Arnau ha acabat l'entrevista i està cap de setmana. L'Arnau no ens està escoltant ara. Tu pots estar ben tranquil. Perfecte. Que sàpiguis que avui vinc a parlar-te dels Latin Grammy 2025. Com era música. Clar que sí. Ja saps que el tema de la natura te la deixo per a tu, Fran.
I tu ets el DJ Purri, no hem de perdre de vista. Correcte. I aquí estem, explicant els Latin Grammy 2025, que van ser el 13 de novembre a Las Vegas. Per això et dic, vaig anar allí, vaig estar entrevistant a diferents artistes, bueno, va ser curiosíssim. A veure, Abel, Sabidoria Popular. Sí. Explica-la.
El que passa en Las Vegas se queda en Las Vegas. No cal que ens fotis la xapera dels grans i aquests. El que passa en Las Vegas se queda en Las Vegas. M'agradaria restregar a l'Arnau, que jo vaig anar a Las Vegas i allà se'm va anar. Llavors em sembla perfecte, endavant. I allí vaig fer una recopilació de tot el que va passar. Van passar diverses coses que avui t'explicaré. Molt bé. Principalment, una de les coses més curioses va ser...
Bueno, sí. Temat dubitatiu. Comencem per aquí. Sí, és que temat dubitatiu. Ui.
Això és per ambiental o està premiat? I això saps qui és, no, Frank? Of course. Rafael amb el seu Mi Gran Noche. Per què te fico aquesta cançó? Perquè Rafael va ser premiat...
A la millor, o sigui, al personatge de l'any, li van donar un gran... A trajectòria, això és una trajectòria. A trajectòria, correcte. Un dels premis que va sorprendre més a tothom va ser que el premi a la persona de l'any va ser Pere Rafael. I al despertar ja mi vida sabrà algo que no conec.
A veure, anem a explicar una miqueta què és això dels Premis Grammys. Els Premis Grammys són uns premis anuals que reconeixen l'excel·lència artística i tècnica de la música llatina. Per tant, descarta la bachata, no entenc?
Bé, és que la bachata, precisament, Fran, és també música llatina. O sigui, música... Com has dit? L'excel·lència de la música llatina. L'excel·lència artística i tècnica de la música llatina. Descartes la bachata, no?
Tot és música, o sigui, dintre de grans trets, no? Defensant aquí la música llatina, clar que sí. Llavors, és molt important, la música està feta amb espanyol i portugués, sí? O sigui, és una de les característiques... Principals idiomes. Correcte, principals idiomes. Llavors...
Què són exactament els premis Latin Grammy? Són premis musicals que se celebren, com ja he dit, anualment, inclouen gèneres de moltes varietats, ja sigui pop, reggaeton, urbà, salsa, rock, regional mexicà, flamenc, tropical, cantautor, música clàssica, etc. Inclús està música clàssica. Oh!
Aquesta no em l'esperava. Llavors, clar, si l'artista és d'origen nord-americà, no, sud-americà, perdó, llavors se considera que és... Sí, sí, clar. S'entreguen cada any, habitualment són al novembre, i el sistema de votacions el fan professionals de la indústria musical. Productors, músic, compositors, enginyers de so, etc. No el públic, Fran.
Bueno, ja em sembla bé, perfecte. Vull dir que se sàpiga, que hi ha moltes vegades que la gent se pensa, no, perquè jo vaig votar OT l'any passat. I fet que guanyi. Exacte, fet que guanyi, no. Aquell que mai pronuncia l'última síl·laba. Exacte, això aquí no funciona així, els Premis Látin no funcionen així. I l'objectiu principal és reconèixer la creativitat, la qualitat i l'impacte cultural de la música llatina.
I si et sembla, anem al Salseo, no? Sí, sí, això és el que m'agrada. I és que el Salseo està amb... O sigui, quan se celebra en Gales, el que la gent vol saber és precisament els guanyadors. Doncs tenim un clar guanyador. Hi ha molts premis, sí, però el que va guanyar més premis va ser... Bat Bunny.
Tengo el pecho velado, me di una mata
I és que, per a que te facis una idea... Ho sé d'enganyat els que seixen si el ves pel camí. Per a que te facis una idea, són 60 premis en total. 5 d'aquestos 60 premis li van donar a Bad Bunny. No tindràs els títols davant per curiositat? Ara sé que t'agafen fora de joc. Quin s'emporta el Bad Bunny? Que els tens davant? Sí, els vaig dir ara mateix. Millor àlbum de música urbana.
Millor interpretació urbana, millor interpretació de requetón, millor cançó urbana i te n'he dit quatre. Un, dos, tres, quatre i me'n falta un. I me'n falta un que és Álbum de l'any. Correcte, Álbum de l'any.
O sigui, l'àlbum de David Tirarte Mas Foto, que és la cançó que estem escoltant actualment, li van donar el premi a Millor Album de l'any. És com el premi més d'això. I abans parlant d'OT, parlant de l'Aitana, que molts saben que és de Barcelona, etcètera, va rebre també un premi. No se'n va anar allí amb les mans buides. I és que va guanyar el premi a Millor Album.
Packaging. Packaging? O sigui, a veure, això dels categories ens en va bé les mans, com millor packaging. O sigui, o sigui, espera, perquè aquí ho tinc, sí. Aitana va guanyar un premi a Latin Grammy 2025 i va obtenir el millor disseny, perdó, el millor disseny de packaging pel seu àlbum Quarto Azul.
Això és com les mencions, els diplomes aquells que diuen, no, han guanyat aquest, aquest, i amb aquell han donat un diploma o una menció. Doncs han fabricat això del packaging, no? Correcte. Jo imagino, jo personalment no el tinc, el disc de Laitana, perquè soc fan, però tampoc és que sigui d'allò. I no sé, haurem de buscar... A part d'això, però home, que ningú en tingui no vol dir que no se venguin, Fran. O sigui, si vas al cort inglès, allà segur que n'hi veus, vamos, un munt.
Bueno, al cortinglès hi ha més puestos, imagino. Però, bueno, va guanyar. Aitana, amb el seu packaging, va guanyar un gran... Però què és el packaging? El packaging és l'envoltori del disc. O sigui, el disseny... A saber, potser agafes l'obra i et surt l'Aitana des d'allí dintre, jo què sé.
un holograma en 3D d'ella ballar i tot el que fa, no? Doncs no ho sé, sí, possiblement. Però guai, que facis música i donin un premi pel que t'ha fet el paquet. Doncs sí. Està molt bé.
Després tenim Cançó de l'any. Cançó de l'any que jo interpreto que, clar, se fan el 2025, però interpreto que deu ser música i música generalment del 2024. O la trajectòria del 2024. O això, o de setembre a setembre. Jo no tinc ni idea. Clar, exactament, no te sabria dir jo tampoc quan. Del curs de l'any passat.
Molt probablement, perquè la cançó, la cançó del any, va ser per si t'ho viera al conocido de Karol G, que va sortir l'any passat.
Hi va haver molts més premis. Només té un any aquesta cançó? Només té un any, sí, Fran. Espineta. I et diré, aquesta cançó, si no l'he ficat en un any, si no l'he ficat 365 vegades, no l'he ficat. O sigui, podríem dir que una vegada...
O sigui, una... Una sessió? O sigui, en una sessió, o sigui, 365 vegades. No en una sessió, però ja m'entens, no, Fran? O sigui, és una cançó que... Bueno, encara atrapa la gent. Ah, sí, és molt xula. Vull dir, és una cançó que funciona, eh? Després tenim d'altres artistes no tan coneguts, com Fito Paez, que li van donar el millor àlbum de rock, com Natàlia... Fica, fica, fica, fica, fica.
Vinga, anem a escoltar Fito Paez, que el tenia aquí preparat per a tu, Fran. I perquè anem recordant a la gent que el rock segueix existint. Exacte. Anem a escoltar... Que no és una llegenda urbana, que no és un unicorni, sobretot per les noves generacions. Que hi ha una cosa que se'n diu rock. Correcte, i que encara existís i que segueix existint. Anem a escoltar alguna cançó del Fito Paez. Bueno, més concretament, la cançó més escoltada que té...
Bueno, és un rock més experimental, no? Si jo volia adoctrinar-lo jovent, crec que amb aquest tema no és precisament amb el qual potser. Més que rock, vindria a ser una mica més indie, no? Més un rotllo siloer i més això, no? Sí, sí. Després anem a escoltar també a un artista...
que, a veure, que tantes coses no puc fer, Fran, llavors l'estic buscant. Mira, anem a escoltar Paloma Morphy, que va ser, va guanyar el millor, un dels premis més reconeguts, que va ser millor artista nou, o sigui, d'aquestos joves. Paloma Morphy. Cuador Revelacions. Correcte. Pels qui vulguin escoltar-se-la, doncs, se diu així, aquesta manera.
I bé, la veritat és que qui vulgui saber més ja sap el que fer, doncs busca per internet i allà trobarà de tot. A més que van haver moltes curiositats, vull dir, la Gloria Estefan va cantar amb l'Anati Peluso, va nominejar el Rafael, un dels moments més virals va ser entre el Bad Bunny i el Marco Antonio, vull dir, tot això apareix per internet i ho podeu veure.
I llavors, gent d'aquesta música, busqueu un actuel DJ Purri, que ja dic que les fiqui totes, i llavors us podreu gaudir amb una pista. Que et toca actuar, amb algun lloc, aquest cap de setmana? Sí, me'n vaig a Tarragona. Vinyols i els arcs. Molt bé, doncs allà tindrem l'Abel el cap de setmana, però la setmana vinent, igual que l'Ivan, doncs tindrem aquí a l'Oest, on esperem retrobar-vos també a vosaltres, fideu els oients, i esperem també que us contegem aquest bon rotllo que tenim des d'aquest programa, que tingueu un molt bon cap de setmana,