acció de secrets, calúmnies i assetjament laboral que havia presentat l'exgerent de l'oficina de turisme del municipi.
Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'OES, el programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magasin que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de Munt FM. Molt bones, Arnau. Hola, bona tarda a tots i a totes. La Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Bona tarda, westerns. També saludem la Sabina Pedros, del Picat Ràdio. Com anem? Hola, què tal? Bona tarda. Karen Alfonso, de Ràdio Ponent Mollerussa. Molt bones. Hola.
Bona tarda, li diem també a la Txell Bernaus, de Ràdio Xagromunt. Bona tarda, Westerns. I, finalment, com a redactors, la Júlia García, de Ràdio Tren Pallàs Ràdio. Què tal? Ei, com a tot? Però no ens oblidem, el nostre tècnic de capçalera, opinador de tot arreu, Ivan Usón. Com estàs? Molt bona tarda a tothom. I com un servidor es troba als estudis d'UAU Lleida Ràdio.
És dimecres, per tant, no hi ha tema del dia perquè ens anem directament a la tertúlia d'actualitat que avui condueix la Maria Gatau de Ràdio Rosselló i en què parlarem de menjadors socials als municipis petits de Lleida. També de la primera generada de la tardor i qüestions vinculades amb el 25N. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Doncs som-hi, ens hi posem amb aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem acompanyats del Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que la primera edició d'Agrobiotec Innovation Forum apegarà més de 250 expositors a la Fira de Lleida del proper 25 al 27 de novembre. Aquest nou certament que concentra la branca professional de l'antiga Fira de Sant Miquel buscarà convertir el territori d'oponent en el nàxel agroalimentari del sud d'Europa amb la presentació de les darreres innovacions tecnològiques del sector.
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larosa, ha assegurat durant l'acte de presentació que el Saló permetrà recuperar la capitalitat del territori com a referent agroalimentari.
Se situarà l'agrobiotec no només en un espai d'exposició, sinó en un espai de debat, de reflexió, d'intercanvi d'idees, de negocis, de projectes, i per això creiem que d'aquesta manera recuperem la centralitat, el posicionament, la capitalitat, i quan parlo de capitalitat no parlo només de la ciutat de Lleida sinó que parlo del territori,
com espai central per al debat, espai central en el món agroalimentari amb una escala de caràcter regional europea. En total s'espera que més de 14.000 visitants nacionals i internacionals acudeixin al certamen, que comptaran 22.000 metres quadrats d'exposició amb tres pabellons i zona exterior. La voluntat és accelerar la implementació de noves tecnologies i crear oportunitats de negoci al sector, motiu pel qual s'han programat més d'una centena de reunions, més d'una vintena de conferències i diversos tallers i àrees de networking.
La delegada del govern a Lleida, Núria Gil, ha afirmat que l'Agrobiotec Innovation Forum respon a les demandes del sector i ha repassat els 6 eixons que s'hi abordaran. Valorem molt positivament aquest pas endavant perquè respon al que el sector ens havia demanat. Un espai de treball, de coneixement i de negoci amb mirada llarga, on parlar de tecnologia, de recerca, però sobretot de com tot això es tradueix en oportunitats reals al nostre territori.
Els sis grans eixos del saló són l'aigua, la bioeconomia, la producció agrícola, la maquinària, la ramaderia i l'energia sostenible sintetitzen alguns dels principals reptes que tenim com a país.
En la mateixa línia, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reivindicat que el desdoblament de la Fira de Sant Miquel entre la part lúdica i professional ha estat una aposta decidida per continuar estant al capdavant. També ha avançat l'obertura d'un nou centre d'innovació transformativa SORC, que es sumarà als tres que es troben actius arreu de la demarcació i que estarà orientat a l'aprofitament forestal.
Ara mateix tenim tres CITs, tres centres d'innovació transformativa a la nostra demarcació. En tenim un al Carràs, dedicat a la bioeconomia. En tenim un també a Balaguer, en l'àmbit energètic, on estem també buscant aquelles potencialitats que tenim en l'àmbit energètic. En tenim també un a Quilleida, justament aquí al parc, dedicat a les cadenes de valor. I estem a punt, i això també s'anunciarà, d'obrir-ne una sort dedicada a l'àmbit dels boscos,
de l'aprofitament d'aquells recursos que tenim en l'àmbit de boscos. Encara tenim previst 3 més que estem també buscant ubicació per poder treballar conjuntament amb el territori. Finalment, pel que fa a la maquinària agrícola, la Rosa també ha assegurat que després de 15 anys la Fira comptarà amb representants de totes les marquès i concessionaris de tractors.
I la paeria espera poder presentar el ple de l'Ajuntament de Llei dels Pressupostos per al 2026 abans de les festes de Nadal. Ho ha explicat la regidora de Bon Govern, Carme Valls, que preveu poder obrir converses amb la resta de grups en una setmana o 15 dies. Recordem que la quarta tinenta d'alcalde i encarregada dels comptes ja havia anunciat als micròfons d'Aullida Ràdio que la voluntat era presentar-los al novembre, però que els tempos no ho han permès. Valls explica que ara ja estan avançats i que aviam començaran les converses amb els grups de l'oposició. Així ho explicava aquest dimecres.
Intentarem, jo crec, portarem pressupostos abans de final d'any. L'any passat recordo que es van aprovar el 10 de gener, vam presentar a la comissió informativa que es va fer el 30 de desembre. Per tant, aquest any la idea seria portar-los abans de les festes de Nadal.
Seria la idea. La propera setmana hem d'acabar de tancar-los. Avui tancavam les previsions de la relació de llocs de treball amb aquestes millores que al llarg de l'any tant l'alcalde com els diferents regidors ens han compromès a fer. Recordem que els pròxims pressupostos preveuen la contractació de nous agents de la Guàrdia Urbana i d'educadors de carrer.
A més, espera una forta inversió estatal a través del Pla d'Estratègia de Desenvolupament Integrat Local, el Pla Edil, a la primera corona de la ciutat. La Paeria també espera una important aportació econòmica de la Generalitat provinent del Pla de Barris del Centre Històric. I no abandonem les qüestions pressupostàries i és que l'equip de govern, en aquest cas de la Diputació de Lleida, treballa amb uns pressupostos expansius de cara al 2026 i amb molt bona sintonia, diuen, amb l'oposició. El pre-descompte de l'any provincial està previst per al 18 de desembre.
Així ho ha explicat el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, als micròfons d'UAULLI de ràdio. Talarn creu que els pressupostos d'enguany tenen vocació d'ajudar els pobles, sobretot pel que fa als municipis ja perfilen les inversions que s'han de fer amb les subvencions del Pla d'Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya.
perquè la Generalitat, com sabeu, estem en un nou període de pus, doncs que la Diputació pugui col·laborar en aquest aspecte. Sobretot pensem en temes relacionats amb l'àmbit més de salut, més de suport al municipi pel que fa a temes d'aigua, temes d'equipaments. Volem ajudar-nos en tot allò que sigui possible des de Diputació Lídia, com sempre hem fet, però aquesta vegada, com que són pressuposts expansius, acabarem d'explicar exactament com ho tanquem.
La Fiscalia demana set anys de presó i... Ai, perdó, perdoneu que m'he avançat. El president assenyala que hi ha bona predisposició per part de l'oposició, segons apunta els grups, han fet aportacions molt importants per als dissenys de pressupostos, però ara per ara no hi ha tancat cap acord amb ningú.
Ja tenia, no sé si ganes d'explicar-ho, el Guillem que ens agrada la següent notícia, que precisament sí, ens deia que la Fiscalia demana 7 anys de presó i 15.000 euros de multa per una dona acusada de traficar amb cocaïna i heroïna. Era treballadora d'un local d'Oci Nocturn a l'Alta Rimagorça. Segons l'acusació, la processada concertava cites amb els compradors al seu domicili o al seu lloc de treball per vendre'ls cocaïna o heroïna. La dona hauria traficat almenys des del 2019 i fins al juliol del 2023,
moment en què va ser detinguda i va ingressar provisionalment a la presó. Durant l'escorcoll al vehicle i al seu domicili, els agents van trobar més de 2.500 euros, diverses balances de precisió i 30 amb volcalls de cocaïna i 36 d'heroïna, amb un valor de poc més de 5.000 euros. El judici està previst que se celebri el 27 de novembre a l'Audiència de Lleida.
L'Ajuntament de Golbès estrena avui la renovada seu municipal després d'un any d'obres que han permès transformar completament l'edifici i adaptar-lo també a les necessitats actuals del poble. L'actuació ha suposat un salt qualitatiu, en tant que és un espai disponible ara per a la ciutadania com a comoditat, accessibilitat i també eficiència energètica. Ens apropa la nostra companya Karen Alfonso de Ràdio Ponent Muñerusa.
El nou edifici municipal passa de tenir una sola planta operativa disposada de quatre nivells funcionals amb més de 250 metres quadrats adicionals destinats als usuaris. L'alcalde de Golmer, Jordi Calvís, explica que la reforma respon a la necessitat de millorar el servei i disposar d'espais adequats per atendre els veïns.
La planta baixa acollirà recepcions i actes institucionals. La primera planta serà l'espai central d'atenció al públic i la segona concentrarà serveis socials, urbanisme, el jutjat de pau i diversos despatxos de regidors, a més d'una sala preparada per a reunions i conferències telemàtiques. L'última planta es destina a arxiu i espais tècnics. El projecte també fa una aposta clara per a la sostenibilitat, amb una instal·lació solar i fotovoltaica que permetrà cobrir fins a un 40% del consum de l'edifici, llums autorregulables i dos punts de càrrega per a vehicles elèctrics.
A aquestes millores s'hi afegeix la instal·lació d'un ascensor que resol una mancança històrica i garanteix l'accessibilitat a tots els pisos. La reforma ha tingut un cost de 980.000 euros, dels quals 778.000 provenen de fons europeus Next Generation, mentre que el consistori ha assumit l'IVA i part del mobiliari.
I no li diem adeu a la Karen perquè amb ella també us ho expliquem que l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell ha inaugurat una nova exposició que apropa al públic la història del Canal d'Urgell i l'evolució de la gestió de l'aigua a la comarca. La mostra forma part del projecte Catalunya País d'Arxius, així s'anomena, i que vol fer accessibles els documents històrics més rellevants del territori a tota la ciutadania.
L'exposició titulada El canal d'Urgell, l'aigua, motor econòmic de la plana d'Urgell, reuneix documents i plànols que van des del 1717 amb un capbreu del Palau d'Anglesola on ja es documenten elements que demostren l'existència dels sistemes d'aigua canalitzada molt abans del canal modern fins a l'actualitat.
La mostra també inclou documentacions sobre la indústria que va sorgir gràcies al canal, com la sucrera de Menargens, el carrilet o la forestal de l'Urgell. L'objectiu, segons explica el director de l'arxiu, Josep Jordana, és mostrar com l'aigua ha marcat la història econòmica i social del territori i com els arxius preserven aquesta memòria.
Aquest territori ha crescut molt al costat del Canal d'Urgell, o gràcies al Canal d'Urgell, però el que hem fet, hem ampliat la visió i el que vam voler buscar era com es gestiona l'aigua amb aquest territori abans i després del Canal d'Urgell. I amb aquesta premissa hem trobat molta documentació del canal, però també documentació anterior on surten evidències de l'ús de l'aigua.
L'acte inaugural, celebrat ahir al vespre, va comptar amb la participació del mateix Josep Jordana, de la directora de la Fundació Canals d'Urgell Maribel Pedrol i de l'historiador Esteve Mestre. L'exposició es podrà visitar fins al 5 de gener i, posteriorment, itinerarà pels diferents municipis de la comarca.
I acabem explicant-vos que el Consell General d'Aran arreglarà la taxa turística gràcies a un acord amb el govern de la Generalitat. Les dues institucions es trobaran en una reunió bilateral l'11 de desembre. Així s'ha anunciat aquest dimecres al Parlament des d'on s'ha concretat que l'acord en matèria de tributs es materialitzarà en aquesta reunió bilateral amb l'objectiu de reforçar el sistema de finançament de l'Aran i poder potenciar les polítiques de promoció turística i econòmica.
Durant el ple parlamentari també s'ha reclamat que el Consell deixi de ser considerat jurídicament i administrativament com una administració local, reconeixement que també es vol per part de l'estat espanyol i s'ha posat sobre la taula la dramàtica situació en què es troba l'Aranès. Gràcies, Guillem, i gràcies, Karen. A tu, Fran.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest.
Comencem directe, sense sintonia, amb aquesta territoria d'actualitat. En blanc. En blanc, en blanc. Directes a la feina. Deia ara el jingle per conèixer tota l'actualitat de Ponent i del Pirineu, però podríem dir estar al tanto, com diem en Lleida. De què hem d'estar al tanto avui, Maria Gatau, responsable d'aquesta territoria d'actualitat? De moltes qüestions, Fran. Jo n'he triat i n'hem triat unes quantes, però no totes. L'únic que sí que és veritat que primer de tot hem de presentar els que estan aquí amb nosaltres,
Perquè si no, amb quines veus parlarem d'aquestes qüestions? Imagina que ho haguéssim de fer nosaltres. Home, doncs no seria la qüestió. Primer de tot presentem a la Cris Mongai, que és historiadora i periodista, molt bones. Ara sí. A l'Òscar Lalana, historiador, molt bones. Hola, bona tarda. I a la Laura González, comunicadora i llibretera, molt bones.
I desubicada avui una mica, eh? Desubicada? Per què? No, no, no, perquè no estic gens al dia de l'actualitat. Jo estic focus ja en campanyes de Nadal i històries. El negoci del llibre, que és complicat. Hauries d'escolta'm, és el som del que llegim. Però a què no sabies tu? Per què em toca el rebre si no dir res? Si no he obert la boca? No, és veritat, és veritat. Almenys he estat informat, eh? Vull dir... Aquí cada qual, no sé, ho fem veure, eh? No ho sé jo.
Però la qüestió és que jo el primer, ja comencem a raig, el primer tema que us volia llançar, Mèscades, perquè això se nota, o sigui, els oients s'hi van pel carrer a mateixos, tant, no tant, no la gelada, però sí el fred que ha baixat i les temperatures que han baixat i és que avui hem tingut la primera gran gelada de la tardor a les terres de Lleida o almenys a la plana de Lleida, que això vol dir que, bueno...
L'hivern ja ha entrat per la Porta Gran i no sé si estaven tots preparats. Jo almenys no estava preparada, però pel fred mai estic preparada. Si és així? No ho estem mai. El Fran fa cara rara, però clar, 19 de novembre.
Això el cap ho sabia, però el cor no ho volia entendre. Efectivament, és així, totalment. Jo també confesso el primer dia que em poso l'abric, que no l'havia parlat fins avui. Explica-li tu a tots els bitxets que hi ha ara mateix per la natura. Vull dir, amb ells el 9 de novembre els és igual. No tenen un calendari a la seva casa de bitxets. No, ells encara volen per aquí. Que vas amb l'actualitat totalment, eh?
De la natura, del que puc veure pel carrer. Molt bichitos, encara. Sí, ara és quan la gent sempre diu, jo me'n recordo per tots sants que anem amb jaqueta i ara mateix ens queixem sempre que fa fred. Sí, sí. Arribant ja clarament bé al desembre. Ah, ja tocava. És que les estacions s'estan allargant. Allargant. Allargant, eh? És el canvi climàtic. Coller no el lleves en manera curta. Sí, sí. Qui ho hauria dit? Ningú.
Penetets amb maniga curta. És quasi una blasfèmia, això, eh? Ens hauríem d'estar allà a la calefacció, no? Els pobres castanyers. Exacte, això n'ha de dir. Que no peteix, no peteix. Bueno, però sigui com sigui, al cap i a la fi ja hem començat amb aquesta qüestió de gelades, també vindrà després la boira i tot plegat. I bueno, és així lo que toques, lo que dius tu, Cristina. És lo que toques.
Tard o d'hora havia d'arribar. Costipats, tot vida. Exacte. I ara, agafant el fil de les castanyes i del menjar, jo volia començar amb temes més seriosos, i és que Corvins, hem sabut aquesta setmana que Corvins ha començat a servir el menú de l'escola a veïns de la tercera edat i que viuen sols. De fet, escoltem primer de tot a Jordi Verdú, que és l'alcalde del municipi, que va parlar aquest dimens sobre aquesta qüestió a la tertúlia d'Al matí de Ràdio Rosselló.
Des del 2015 vam fer l'obra a l'escola de tenir cuina pròpia. Nosaltres no estem en càterings ni a través del Consell Comarcal, anem per propis, per lliures, independents. Primer vam parlar amb l'Associació de Jubilats i Jubilades a veure com ho veurien, perquè sobretot eren ells els que ens podien dir aquesta visió del col·lectiu de gent gran, perquè potser estàvem dient una bajanada i els hi va encantar. Van dir comencem ja.
I vam dir, bueno, espereu que hem de parlar amb l'empresa per si ens ho farien, no?, la cuinera. I vam dir que sí, que es veien capaços i capaces de poder, ja que estan cuinant, doncs fer més menús, doncs per poder servir-los a gent gran, fent el mateix menú, equilibrat i cuinat el mateix matí, no?
Bé, a banda que hi ha moltes qüestions abordades també amb la gent gran, gent sol, etcètera, jo volia començar amb el bàsic, és a dir, què us sembla i que teniu municipis més petits, perquè no és només d'aquest municipi, sinó altres també del Segrià i de Ponent ho estan fent, inclús Rosselló també ho ha començat a fer des de l'any 2024,
Donar, proporcionar aquests menys equilibrats, tancats i d'aquest estil per persones que potser o bé no ho poden fer o bé no volen i volen anar a un menjador comunitari amb gent de la seva quinta, diguem-ne, a poder anar allà i passar una estona.
Jo ho vaig superbé, perquè al final es toquen molts temes diferents, des del desperdici que tens alimentari per una banda, menús equilibrats que de vegades no estan sempre a l'accés de la gent gran, que per desgràcia tenim el preu dels aliments com està,
També el tema de la soledat no escollida, que molta gent gran, si no és per aquestes petites excuses, no surt de casa, no parla amb altres persones. La possibilitat que hi hagi contacte intergeneracional amb canalla, amb altres adults d'altres edats, ostres, jo ho veig superbé.
fa aquí una crida en alça a altres municipis o fins i tot ciutat de Lleida. Carai, que això les escoles, els seus entorns, les famílies ho haurien de fer perquè al final és cosa de tots. I una cosa que t'has deixat, l'aprofitament de les instal·lacions i els equipaments principals. Sí, sí, jo estic completament d'acord amb el que heu dit.
I sobretot, el menjar està molt bé, però la sociabilització d'aquesta gent gran, que d'altra manera potser no tindrien l'oportunitat, és clau. Estem parlant del tema de la soledat no desitjada, evidentment, a aquesta gent gran.
I el fet que puguin anar a un lloc, puguin menjar, puguin relacionar-se amb gent jove, amb gent de la seva edat, jo crec que fins i tot això els dona vida. I tant. A part de donar vida també a molts equipaments que potser es quedarien tancats, se'ls dona una vida molt curta.
Sí, i això a mi em porta a la reflexió aquesta també de com hem perdut la sociabilització en l'espai públic, no?, entre les persones, intergeneracional o no, però ara sembla que si no vas a un bar a consumir, l'espai públic, anar a una plaça, és com, uh, que fa aquest grup de gent aquí, que se regale. Totalment, totalment. I llavors, perdre aquesta sociabilització a l'espai públic i ara poder-la tenir amb un equipament, doncs això també, públic, doncs és un motiu de celebració, crec jo. Sí, sí.
Sí, sí. I lligat amb el que deies, que ho hem vist en altres casos, com per exemple tanqueu un bar d'algun poble, sempre sense elit, però no només en el cas dels bars, amb qualsevol equipament que fos espai de socialització d'algun petit municipi, que precisament amb aquests padrins que estan sols, que les persones que estan allà,
amb el propietari del bar o el titular del bar, serveix també perquè va veient com està el padriu o padrina. I si el veu més patxutxo, com diem aquí, truca al fill, truca a la filla. I per tant, ostres, perquè a vegades els padrins no pot estar, no? Estic bé i el veig xof. Ostres, fa dos dies que no surt. Aquella notícia que no fa tant, en el sentit d'aquella persona que ha portat 15 anys mort a casa, no sé...
Ostres, pot haver alguna cosa més trista, no? I que pugui haver ja aquest contacte per veure com estàs, físicament, però també, com deia, emocionalment. Sí, sí, és vital, és vital. Sobretot als pobles més petits, a les ciutats és més difícil.
Però els pobles, jo crec que aquest tu a tu amb la persona que està al bar, o amb la persona en aquest cas, doncs amb els conyers, amb la pepeta que cada dia queden per anar a dinar, jo crec que això és vital. I a més els dono una energia, vamos, jo per l'experiència que tinc amb gent que fa aquest tipus d'àpats comunitaris, doncs els donaré vida.
I una altra qüestió que us volia proposar és... Nosaltres, els periodistes, ja sabeu que ens agraden molt les dades i sempre preguntem quanta gent ha anat a... quantes persones han anat a menjar aquest primer dia? Per exemple, a Corvins eren nou veïns que té a aquest municipi 1.502 habitants. Però, per exemple, a Rosselló tenim també 3.200 habitants i en concret, de mitjana, durant el primer any, tenien com 8 menús de venda diaris.
Clar, vosaltres, o almenys els oients diran, ostres, però 8, 9 són poques persones, no? Però, clar, com podem calcular aquest èxit, diguem-ne, de la proposta, no? Si tenim la mirada aquesta ficada de ciutats més grans o llei de ciutat, ara metropolitana, no? Al cap i a la fi és molt bona iniciativa, ho esteu comentant vosaltres ara, no? És molt bona iniciativa i jo crec que per un poble de 1.500 habitants...
Tenint en compte que estan fent, crec que deia el Jordi Verdú, uns 70 menús diaris de l'escola, nou veïns que puguin tenir un lloc on acollir-se i on estar a gust i poder gaudir sobretot d'una bona alimentació. Jo crec que això també és important. Sí, no és tant el número, sinó el grau de satisfacció personal, que tingui continuïtat a aquest servei, que fins i tot...
si en algun moment es pot ampliar, segur que serà molt benvingut per moltes altres famílies o persones grans, millor. Al final no som números, hauríem d'anar una mica més enllà d'això. Però a nivell pressupostari, per exemple, quan s'ha d'invertir en segons quins equipaments o segons
quins equipaments, bàsicament, de mantenir, doncs això, una llar de jubilats, una llar d'infants, etcètera, doncs pot ser a nivell més de costos, no?, i a nivell de subvencions, etcètera, doncs se miren més aquestes xifres, no?, aquestes dades. Partim que els serveis socials sempre són un deficitaris per l'administració. Aviam, sempre, sempre. De partir d'aquí, no s'ha de treure un rèdit.
econòmic, d'una cosa que tu estàs ofertint a la ciutadania, que ja la paguem entre tots amb els nostres impostos, no ens n'oblidem, vull dir, no? És que l'administració faci màgia i generi diners, aquí ho... No, no, clar. Sí, evidentment, això de partir de la base que és una administració la que ho ofereix i, per tant, evidentment, sempre serà un servei deficitari, eh? Si fos... Però tenir beneficis segurament ja hauria moltes empreses privades interessades. Evidentment, sí.
Però bé, és el que diu la Cristina en aquest cas, el que compta és la satisfacció i el benestar que se li proporciona a tota aquesta gent, siguin menys o siguin més. I no teniu la sensació, ho pregunto.
que deixen de banda si és poc o molt, jo també estic amb el tema que comentava de la qualitat, però que ja va bé que hi hagi propostes com aquestes perquè no hem de recordar la societat en què estem, en què això de la soledat s'accentua, és a dir, els nostres padrins encara estan casats de per vida,
No hi ha hagut grans mobilitats dels fills i filles. Ara pots ser un pare que estigui sol i que la filla estigui vivint a Austràlia i un i l'altre no tinguin parella. Per tant, segurament, això s'accentuarà i aquesta soledat encara serà més majúscula i, per tant, a més, hi fico un altre element en aquesta realitat.
que el poder, si el pare, mare, quan ens toca allò de cuidar-los, no hi som. Ficar-los en una residència, allò que és la frase que tan dol, que som la primera generació que cobrem menys que els nostres pares. Per tant, amb menys poder adquisitiu i que, per tant,
A millor els hi tocarà forçosament, encara que no estiguin amb les condicions que tocaria, doncs està a casa. Però en aquest grau de fragilitat emocional per a la soledat i física es pot accentuar. Per tant, no sé si em veig el mateix que iniciatives com aquestes estrejaven bé que es vagin implementant perquè es donen la sensació que cada vegada són més necessàries.
Sí que ho normalitzem, no? Tornar a connectar perquè estem en una societat tan mega individualitzada. O sigui, de l'escroll però no de tocar-se la mà, no? Ostres, fa pena. I és una mica el que deia la Laura, de reconquerir, o sigui, una mica com a ideal però també a la realitat.
de reconquerir aquests espais públics, de tornar-nos a donar vida, que no només sigui un lloc de trànsit, sinó de trobar-nos i que allí passin coses, és supernecessari. Clar que ho podem considerar deficitari, tampoc, perquè ho paguem entre tots, igual que la educació no ha de suposar, evidentment, un rèdit per nosaltres, ni tampoc la sanitat, és que ja està pagat, o sigui, no anem a treure un doble benefici, han de treure uns bons...
varem-nos de qualitat, havent més personal perquè hi hagi uns millors resultats perquè al final tot se retroalimenta i ens hi trobarem allà.
I després partim de la base d'una altra cosa. A tothom se'ns ensenya a fer-nos grans, però a ningú se'ns ensenya a envellir. I la gent és un problema en què ens estem trobant. Arribar a ser gran és molt complicat. Allò que el cap vol fer moltes coses i el cos te va limitant i te va frenant, aquesta frustració costa molt de saber gestionar.
Això també és veritat. I jo aquí agafant el fil del que deia el Fran i del que deia l'Òscar, segurament la Cristina també ha dit alguna cosa, però el tema de que estem, sembla que estem més connectats que mai, perquè tenim xarxes socials, ens parlem tot el rat, ens sobreexpliquem a través de whatsapps i d'emails.
No, però després hi ha una escletxa digital. Aquesta gent gran, vols dir, que sap fer servir un Teams o un Meet o el que siguin aquests programes per trobar-se... O el CatSalut, per exemple. És complicadíssim per nosaltres, imagina't per una persona gran. Ara ens trobarem que, almenys on estic treballant jo, a partir de ja, se'ls ha traut tot el tema d'enviar cites amb paper.
això provocarà un caos, és que serà un caos, vull dir, és que la gent gran, és el que deia ella, és que és impossible, no estem a Noruega ni estem a aquests països que fa anys que estan habituats, vull dir, però clar, és que el paper ho aguanta tot, mai millor dit,
Però en aquest cas jo crec que no, vull dir que ja cal que estigui preparats. No, i a més aquesta... Esquetxa digital fa molt més vulnerables amb aquests col·lectius, no? Molt grans, vull dir, perquè al final depenen d'algú que els ajudi a fer aquest tràmit perquè, saps? I podrien ser més autònoms, no? Ja se senten prou malament sempre que han de, entre cometes, molestar, no? Ai, no et vull molestar, però a veure si em pots ajudar amb això és...
on demana ajuda de què és del que li pertoca, de què menys de saber de la seva salut, de poder-la gestionar, o inclús del banc. Hola, què tal? Aquests bancs que semblen cafeteries però que no tenen ningú, no pot ser, i ara té frustra, tu com a mitjana menjove, volem entendre-ho així, imagina't una persona, doncs gran,
I a més, hem de dir també que el que havia de fer als municipis més petits, aquesta gent gran no és només que tingui problema amb això, sinó també amb el transport, amb la sanitat, és a dir, que potser no poden anar, per exemple, tenen una cita, un especialista a l'Arnau, no poden anar perquè no hi ha un bus que passi, o potser sí, però no el poden agafar, o potser han d'esperar que el seu fill, en cas que el tinguin, pugui anar-hi a recollir-los i portar-los. Vull dir que...
És tot un seguit de qüestions, no? I és com un peix que se mossega la cua, que és una mica curiós tot plegat, digués. I que lo trist del cas, aquí es reivindica en territori, és que això que crec que a l'imaginari col·lectiu de molts segueix havent, es pensa que això és l'excepció, no, no, això és la normalitat. Catalunya és micropobles.
I quan no legislem pensant en aquestes realitats, que són micropobles, municipis petits, que hi ha una població molt envellida, que hi ha l'escletxa digital, etcètera, etcètera, jo a vegades em pregunto de què cara serveix la política. Si la política és la gestió de la societat a la qual tu atens, ets el representant d'aquell poble, no d'una altra cosa.
Això pregunta o en campanya? Bé, llavors respostes tindrem. Jo en campanya saps què pregunto? Soc una mica així de la punyetes. Com que faig un programa d'agricultura, temes rurals i de ruralitat sempre hi són. I és igual que siguin municipals, europeus i estatals, jo sempre faig el debat.
I sempre dic cap de llista, perquè si tu has de ser el que és responsable d'aquest àmbit, quan això és el primer sector de l'economia i la primera realitat del territori, ha de ser el cap de llista, perquè si no en sap d'això... Malament. I començo des d'allà on hi ha el tècnic preguntant als contertulians
Escolta, algú d'aquí no està a favor de lluitar contra el despoblament rural? Algú d'aquí no està a favor de promocionar el relleu generacional? Llavors, no ens puc perdre el temps dient que per vosaltres això és important, sinó jo, que també soc profe, a mi em diuen, quan faig una programació, que sí, de dir els objectius que els hem citat, però també em demanen com ho farem, activitats, concrecions. Llavors, per respecte als oients, que ho dic cada vegada,
Com que tots m'heu dit que són prioritats, jo sempre els hi fico més, els hi afegeixo, que és molt curiós perquè és igual, Vox, que Esquerra, que la CUP, qualsevol formació, per molt diferent que sigui, diuen el mateix. No ens feu part del temps amb els objectius. Digueu-nos les concrecions. Què fareu per atendre aquests objectius? O li obligueu als professors a una educació? Exercici. És una bona pregunta. I no t'ho diuen. I t'ho diuen? Sí. T'ho diuen?
A vosaltres, per sempre. Mira, anem. Jo sí, l'he preguntat el mateix. Anem a una comissió perquè estudi... Ja està, jo m'he enfatat. Però saps el que... M'agrada, canviarem de qüestió aprofitant això i aprofitant que de fet s'apropa el 25N, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les Dones,
Hem d'explicar també, Fran, que el Departament d'Igualtat i Feminismes està, de fet, posant en marxa el Servei d'Intervenció Especialitzada en Violències Masclistes Digitals, SIEDI, que es diu així, el servei, i, de fet, és bàsicament no perquè ens entenguem quan una dona, en aquest cas, pateix violències en l'àmbit digital, és a dir, en xarxes socials, missatgeria mòbil, etcètera.
25N és aquesta jornada que tenen uns quants dies, però com no ens veurem ja fins després de Nadal, jo volia portar aquest tema també. I sobretot a vosaltres, Laura i Cristina, què penseu ja no només d'aquesta iniciativa, sinó també d'aquestes violències en l'àmbit digital en concret? És a dir, falta també tenir cura i protegir, en aquest cas, a les dones en aquest sentit?
Jo no espero cap protecció de cap puesto. Jo sempre respondré amb la mateixa força. Si he d'esperar que una institució o una legislació o un organisme me defensi d'algo, apañada va. Llavors, està molt bé, queda molt bé sobre el paper, però després la pràctica se verà.
Però què vols dir, no t'ha entès? O sigui, no? Sí, sí, sí. O sigui, ha d'estar-hi la normativa, però quan reps un atac o un atac directe, el millor que vols fer, un, o ignorar-ho, o dos, protegir-te'n tu mateix. Si reps una amenaça, ho has de denunciar i posar les coses que s'hi hagin de posar, però respondre amb contundència, no prendre'ns-ho tampoc com si fos de broma. Exacte.
Clar, el que passa és que a nivell digital, com tot el que té a veure amb nivell digital, és tan invasiu i està en... A veure, la legislació ja sabem que és una cosa que és ràpida, el que és ràpida, ràpida no és mai. I efectiva, doncs no ho sé. I menys en les xarxes. I menys en les xarxes. Llavors, clar, qualsevol tipus de violència, en l'àmbit que sigui, no tant envers les dones com en qualsevol altre sexe,
Clar, és tan lliure, tan gratuït, tan a qualsevol hora, tan invasiu, des de qualsevol mecanisme, des de xarxes, des de WhatsApp, des de missatges directes... I ho relativitzem, que és un error. Sí, llavors, què passa? Sí que s'ha de regular, evidentment, hi ha d'haver una cobertura legal, però també una mica, de nou, aquesta consciència pròpia de com s'aplica això.
I jo crec que també aquí molta clau és el que deia la Laura de la contundència d'això. És a dir, igual que, clar, evidentment hi ha graus, no? Però quan se rep un atac, clarament, doncs, jo no sé masclista, a través de xarxes, mirem si no el cas que està passant ara de la Cristina Fallaràs, de la periodista, que és tot el que està vivint,
Què és el que passa? Quina reacció hi ha social? O sigui, encara que hi ha aquesta coexistència de xarxes, sobretot de dones, però que també hi haurà homes, que ho recolzen i que neguen i eviten i posen el dit damunt de la llaga de dir això no està ben fet, però com ho aplica això a la justícia? Com s'intervé? Com se pare? Com es diu això està malament? Hi ha un càstig, hi ha una manera contundent de dir això no és la via.
Doncs clar, aquí és on falla el sistema. De fet, perdoneu, però l'altre dia ho comentàvem també a la tertulia de xarxes socials d'aquest programa, que va sortir el cas d'un adolescent menor d'edat que va fer una imatge amb intel·ligència artificial, una imatge, òbviament, sexualitzada, d'una companya seva de classe. Llavors, la pena que li havien ficat a aquest noi, perquè ell també havia assumit, havia dit que sí, que ho havia fet,
i s'havia fet responsable de tot plegat, havia estat una multa de, no recordo exactament, 2.000 pocs euros. No recordo exactament. Llavors jo preguntava, ho proposava en aquell moment, i us ho proposava ara també vosaltres, respecte a això que has dit tu mateix, Cristina. És a dir, quin tipus de punició ha d'haver-hi en tot plegat? És a dir, una multa va...
és suficient? O no és tan això? O com funciona? Home, a veure, ningú va sobrat, perdó, que jo aquí m'he... Perquè la meva opinió és políticament correcta. Ningú va sobrat de pasta i quan te posa una multa. Depèn de quina xifra, evidentment, ja te fa anar malament, evidentment. Però, a veure, és que amb la IA sembla que tot és gratuït i fortuït i és un joc i t'agafen la teva cara i te fan fer allò el que volen. A veure, què és això?
No, és que és posar portes al camp, eh? Amb el tema de les xarxes és molt difícil crear perfils falsos. És a dir, és un món que sempre aniran per davant de la normativa que es vagi fent. És a dir, és impossible. És el que deia la Laura. Quasi el que falta, jo crec, és menys organismes i més informació a la gent. Escolta, si tens un atac d'aquests, el que has de fer és denunciar-ho a la policia i punt.
O passant de tot i, escolta, ignorar-ho. Una altra cosa és que, bé, depenent de cada persona s'ho prendrà d'una manera o d'una altra. Però confiar en que un organisme amb una regulació, que jo encara no sé per què està fent ni en què consistirà, perquè és el que dèiem, és que sempre tot aquest món de la tecnologia, de les xarxes, sempre va molt més per endavant.
que de la legislació, i a més, si tenim una legislació que és lentíssima, és que, vull dir, pràcticament no surt ni a compte. I hi ha una curiositat, recordo que ho deia la tertúlia, que era això, una multa de 2.500, no recordo quan era. Sí, no recordo exactament. I deia, ara, certament, ostres, la legislació pot fer alguna cosa. Clar, el dia d'avui, aquesta nena que li han fet això, doncs la legislació, això, 1.200, 1.500 euros...
Si tu com a professor fas una fotografia o fiques a la revista del col·le d'un infant sense el paper signat de drets d'imatge, són 300 o 400.000 euros per a l'escola. És a dir, és més greu la foto a la revista del col·le a dia d'avui normativament
que pot ser un descuit que no ha de passar i que no té cap maldat que això i a més insisteixo i crec que també ho van comentar en aquella tertúlia que al final aquest noi també li han reduït perquè ell ha assumit els fets però igualment també era com 4.000 euros i també li hauríem de preguntar a la noia que ha estat la víctima d'això a veure què opina perquè això ho arrossegarà les coses com són una bona temporada si no durant molts anys
la burleta de, l'aci, però tu... Tu ets aquella que, no? Clar, és molt greu. Jo crec que com a humanitat i com a societat, potser li hauríem de treure pes i força i poder amb això de les xarxes socials i deixar-ho on està. Al final és un X% de la població que són usuaris d'això i dir...
ara hi ha una multitud de xarxes socials, potser estàs amb una, però no estàs amb l'altra. Vull dir, al final, les persones, el dia a dia, el tu a tu, quan vas a classe, quan vas a treballar, quan vas a prendre tu un cafè, això és el que realment importa. Llavors, no sé, hauríem de tirar una mica enrere, saps? De donar-li més espai a la humanitat. Són autopia. Sí, sí, jo és que sóc així, de somiatruites. Bueno, però al final és el que comentàvem abans, també. De tornar a l'espai social, a l'espai físic, a la realitat. Sí, exacte.
Bàsicament. Lo tangible. O sigui, més no relativitzar-ho i fer-li saber als joves que, ei, hi ha vida més enllà del TikTok. Sí, que podeu quedar més enllà del gamer allí, no? Aquelles quatre hores que us tireu. Però mira, ara que dieu això de realitat, aprofito i que ja va passant el temps, senyor, sisplau, Ivan, fica'm la cançó. Ai.
Si no eres suficient tornarem a parlar d'altre cop del disc Lux de Rosalía.
Sisplau, breument o no, quines opinions teniu al respecte? Déu-n'hi-do, eh? Aquí també hi ha la polèmica que va passar fa... ahir, menys d'ahir. A mi hi ha la imatge de la Rosalia, eh? Amb una garrafeta d'oli, no? Déu-n'hi-do. Bé, molta polèmica, sí. A mi personalment m'ha sorprès molt.
M'ha agradat un gran percentatge. També val a dir que si ha sigut una corrada, 13 idiomes, una varietat musical super extensa, moltes col·laboracions, donarà moltíssim a parlar.
Hi ha coses que, bueno, encara les hem d'anar paït, no?, perquè són molt novetat, però, bueno, sinó en grosso modo, a mi m'ha agradat. Sí, a mi també. Bueno, el poc que he escoltat m'ha agradat bastant. És una noia que és molt llesta, molt llesta, a part que deu de tenir uns productors al darrere que li estan fent una gran campanya, però la manera d'integrar diferents idiomes, diferents tipus de música, el que fa és que...
ampliar encara molt més la base de tota la gent que els pogués agradar. I, a més, vaig veient que la noia s'ho va guanyant poquet a poquet, anant a uns programes molt determinats, deixant d'anar amb uns altres que potser no li poden interessar tant. És a dir, està molt ben assessorada. Jo no sé si surten bé ella, crec que no, però sé que la manera que està fent ara mateix la Rosalia de...
d'anar venent aquest disc, que aquest disc ho està petant per tot arreu. Jo crec que és d'una persona que és molt espavilada i que encara donarà molt a parlar.
Jo crec que és una inversió, perquè és una inversió. Aquesta xiqueta ha estat tres anys allà picant i no només invertint en això, sinó també diners. Al final res del que fa és gratuït i és arriscat. És aquestes inversions de risc que o te salen bé o te salen mal. Podria haver-li sortit fatal, però li està sortit bé. El fet que hi hagi aquesta varietat d'idiomes
Doncs obre que a Spotify tu puguis mirar els subtítols, que potser és una cosa que no... O sigui, les lletres, te fiquis a traduir-les, que és una opció que ningú s'ha plantejat mai. Tu pots escoltar cançons en urdu i no les fiques d'allà a traduir a veure què diuen aquests del Bollywood, no ho fiques. I ara penses, ostres, potser ho puc fer. I ja estàs allà mirant les teves cosetes i us descobreixes coses noves. Va implementant coses que fan una mica un canvi de paradigma, però crec que parla...
molt en contra de nosaltres com a oients, que ens sorprengui això aquesta música, aquests estils estan, si no els consumim més és perquè no tenim interès i a l'abast estan, llavors com a oients, doncs diu molt poc de nosaltres diu molt de la Rosalia, de ole
T'has arriscat, és un suïcidi comercial, però és igual, tu ho has tirat endavant perquè t'ha pateixit fer això, tampoc no crec que li faltin els quartos. Bueno, també s'ho pot permetre. Exacte. Aquestes virgueries, col·laboracions, que, bueno, vale. I l'altra opinió és que jo no crec que faci una gran girada. Això no es pot cantar, aquest disco. És molt agut.
o sigui, se quedarà sense veu als concerts, vull dir, es morirà, vull dir, no, no, no, i a més amb tota la instrumentalització, orquestració, corals, que porta de foto, això no es pot fer una gira mundial, farà vuit concerts en estadis, amb una escenografia superxula, i ja està, i valdrà un dineral, també t'ho dic. A les 12 i 1 ja estarà tot petat. Exacte.
Al final, suposo que les mostres que hem anat veient, tant a les parties que feia d'escoltes, com també al programa de Jimmy Fallon, etc. Hem vist ja una miqueta per on va la imatge del disc i també suposo per on anirà també la decoració dels escenaris.
I molts matalassos, no? Ella ha fet així com un àngel o no sé, una madona. Bueno, hi ha tota una litúrgia, no? Sí, sí, sí. Està tot molt... Tampoc és nou treballar. Tampoc és nou. No, no, no, no. Bueno, però en aquest procés de màrqueting, no? De creació de personatge i més enllà, evidentment, l'artistaça que és, molt potent. Però vaja, llavors, sí, el disc Luxe de Rosalia, eh?
Sí, a mi, sí. Sí, sí. I a tu, Fran, que no has dit res, eh? Em sorprèn.
Que vols que parli de música? Sí. Jo només diré que la Roselià, quan la sento en entrevistes, perquè crec que no escoltes cap cançó, sí, Vica amb un món a part, m'agrada molt aquesta noia, com m'afrontar les entrevistes, quan li fan alguna pregunta en català, que somriu, dient que guai que em parlo també en català, perquè m'agrada molt parlar-hi, a mi això m'agrada molt, i no entenc per què l'escolònia Montserrat canta castellà, que no l'he sentit, però sí m'ha arribat. El meló. Això és el que...
És que ho hem comentat abans fora de micros amb la crisi. Jo crec que se li devia escapar el que significa l'Escolània de Montserrat. Ja està, fins aquí el franc. Perfecte. Ara tot això, canviant de qüestió, ja anant per l'últim tema. L'altre meló, aprofitant el meló, hem de parlar, senyors, i sé que potser alguns oients ens mataran ara mateix perquè estem a dia 19 de novembre, però hem de parlar de sopars de Nadal
Sopars de Nadal, sopars d'empresa, les llums ja estan penjades. Exacte, des de fa dies. Això no ho oblidem. Llavors, comencem amb la primera pregunta. Suposo que anireu al vostre sopar d'empresa, si és que en feu, sopars de Nadal.
No? No en fem, no en fem. No en feu? No. Bueno, jo els organitzo amb els grups de lectura, perquè és així de xeratxera. Però com a sopar d'empresa o dinar d'empresa, no ho tenim estipulat. És que, clar, en ser un comerç, plantejar-te en aquesta època, fer aquestes coses, ja ho farem al febre. Saps? I nosaltres sí, nosaltres en fem. Fem dinar, perquè ja el sopar en vam fer, però és millor dinar.
Dinar i tardeu que hi continuo. Ara se fica molt de moda el vespreig. Bé, ja continuarem. Nosaltres crec que la colla de treballadors de l'àrea on estem, sí, també farem una cosa així, de vespreig. El que ha volgut dir la Cris, això del sopar, què va passar?
Bueno, que de vegades és el típic, que hi ha alguns que ja... Me'n vai, me'n vai, tinc tard, tinc tard. Clar, perquè sempre passa això. Clar. I potser després van a una altra festa per ai. Ah, i després se les trobes per ai. Clar, sol passar. No, no, aquí continuem.
I tu, Laura, abans que has dit, vull treure un meló, vull veure les vostres cares de sorpresa. Jo ho introduiré, va, farem una introducció. A veure, és que teniu família, crios, tal, com us dividiu les dates assenyalades per les famílies? Perquè, clar, jo aquí, ara me surto un dilema.
Si un ex et convida a dinar per Nadal, què fas? Jo em puc trobar amb aquesta situació ara per ara. Llavors dic, què faig? És una red flag? Ara som amics? Però un ex no sol, sinó amb la família. No, clar, amb la família. Però un dinar de Nadal...
Això no... Som molt moderna. Obre-me-lo. Obre-me-lo. Què fas? Jo crec que t'has de portaveu amb els ex, però al dinar de Nadal no sé si és el lloc més adequat. Ja seria una altra titularitat, diguem, no? I depèn de quan portis cènex. És a dir, si porteu ja cinc anys que no us veieu i de repente convida, és raro. Si acabeu de tallar perquè fa un mes o alguna cosa així, fins a cert punt... I està programat. Exacte, se podria entendre. Però... Cuidao.
Que bonic ha passat aquest espai de tertúria d'actualitat a Consultor i Sentimental. Ho he escoltat tot l'espai, sisplau. Jo sempre... Fes el que digui el cor. Ai, que bonic. Lo millor deixem pel final. Aquí s'avisa. Lo millor deixem pel final.
I què més? No, i clar, i les famílies com ho feu? O sigui, a casa dels pares d'en vell, d'en vella, els nens, que vinguin ells, menjars multitudinaris... És una aliada. Després hi ha familiars, que s'ajunten, 30 familiars que no s'aguanten i també queden. O sigui, què fas? Sí, això passa. Sempre perquè tinc astroenteritis. El cunyat, el famós cunyat. Tot amb el teu cunyat. Jo soc cunyat d'algú, segurament també.
I és aquelles coses que s'ha de passar, és com una grip, s'ha de passar. I per Nadal té aquestes coses. És la tradició, no? Sí, és la tradició. Però aneu amb la por de si es parlarà de política o si es parlarà de tal o qual? Bueno, hi ha temes que nosaltres ja tenim uns codis que ja sabem que no podem tocar, almenys segons quins són els casos. És la llei no escrita. Sí, és la llei no escrita que quan passem aquella ratlla vermella ja...
Això millor que ho deixem estar, eh? Si no ens volem tirar els torrons al cap... Però clar, això és a la prèvia. La tercera copa de vi... Clar, ja quan arribes a la sobretaula se pot complicar, no? Bueno, el bingo, el bingo és fàcil, no? Ah, el bingo musical. El bingo musical, el bingo típic, també. Allí tens totes les tensions, no? Vas tirant també les moles del bingo. Allí eren tres, no? Allí eren tres. Que no, que ha dit tretres, saps?
I cap d'any ho celebreu amb la família o ho feu amb els amics? Perquè jo, per exemple, amb els amics. Sí, nosaltres amb amics. Nosaltres també. I l'altre tema és la loteria. Ah, és veritat. Què en vols? No, no, no. El tema aquí és el pressupost de loteria. Perquè, al tanto, hi ha gent que... Joder, cuidado. Realment s'haurien de... Penso jo, per les probabilitats que tenim...
Escolteu, jo, si algú m'està escoltant i em creu pel carrer o en algun lloc, no me n'oferiu. No me n'oferiu? És per aquests, eh? És per aquests. Que no vull saber el que em feu, no m'ho digueu. El no tinc suelto. No me n'oferiu. Però per què, senyors? Perquè, com bé diu, la paraula és una loteria. Llavors, jo treballo dia a dia per ser una persona millor. De què em serviria que em toqués la loteria? Seria una mala persona.
No m'arrisco, no m'arrisco. Si mai et toca, per això estem els amics. Clar. Bueno, m'ha de tocar si no jugo. Si et toca tu, si tampoc jugues. No, no, que no vols ser mala persona. Exacte. Però no, no, és un moment molt... No, però jugues amb aquells obligats, amb aquells que diuen, ostres, és que com li toqui mai això, que hi vaig sempre... Però és un moment molt incòmode. Quants números vas? Participació? No, jo ho tinc claríssim. Un i per no quedar-me encara de tonto. Clar, els tens allí els dos damunt de la taula i dius, bueno...
Ja està, ja ho tenim. Jo l'únic que he fet de moment, comprar loteria, no crec que ho faci, però el que sí que he fet és comprar una participació per una panera. Això sí. Que fan a un bar on vaig sempre i allà m'he apuntat. Llavors, no sé si vosaltres feu això. Sí, alguna vegada sí. Sí, sí, és més fàcil. No? Sí, és més fàcil. I és més pràctic, no? Bueno, més pràctic que els quartos no, això és mentida, però... Si te toca aquelles paneres enormes... Però també fa goig, eh? Si et toca el pernil, no? Sí, sí, sí.
Aquell en concret és de birres. Bé, també és bé. Deixeu-me dir que els ponts estan molt estratègicament ben col·locats per semblar que hi ha més del que hi ha. Que jo no heu vertus, no perquè m'hagin tocat, sinó que a sobre ha sigut Burinot ajudant el que li havia tocat. Ostres. I almenys has de treure el suro. Hi havia la caixa a sota, perfumes d'alt, no? Com m'agrada, eh? I l'aninaldo dels autònoms? Són com els reisos.
No, no n'hi ha, no existeix. Xx, què dius? No, que els reixos no, els reixos sí que existeixen, Fran. Però què dius que xx? Jo te dic de l'Aguinaldo.
S'han quedat callats. Que parli la gent que sap el que és, jo no tinc ni idea. Jo, veus, jo no fico pasta a les paneres perquè, com que ja tinc la guinalda, hi ha prou feines, me'l puc menjar jo sola. I a vegades regalo moltes coses, el panetón sempre el regalo. Allò que m'ha convidat en algun lloc, jo el porto. Bueno, sempre tens un dinar bonic de la dalt per portar, no? A mi he pensat que això us agradaria. Sí, sí.
Bé, ara les administracions ja, en principi, moltes ja han deixat de donar els aguinaldos. Sí, això és veritat. I fa anys ja a la premsa que ens rebíem de tot arreu. Allò se'm va anar de mare. Per cert, Fran, preferim aguinaldo o pagadoble?
Home, aviam. Això sí que és una mica invisible. No hi ha color. Això és veritat. Anava a dir que si tenim, ja que vosaltres tindreu l'avançament de quan s'encenen les llums de Nadal aquí a Lleida, ho sabem, el dia 1 de desembre potser.
Segur que ho saben els companys d'informatius. A veure, Ivan, ho són. Què em sens, Ivan? Pregunta'ls i a veure si ho saben. Va, que ho direm ràpidament. Quan s'obren les llums de Nadal? A Lleida. A Rosselló el dia 5, eh? A les 6 de la tarda. Però sempre a les 6 de la tarda, un divendres, eh? I on sona? Perquè pugui haver-hi la canalla. Diria, eh? Sí, i al Macell, em sembla que també. És pel pont, abans del pont, sí. Sí, normalment és el divendres, abans del pont. Per tant, a veure, el 6... Jo dic el dia 5...
El dia 29. El dia 29. 29 de novembre? 29. Al final serà l'agost. Dissabte. Dissabte és la canada que ve. Aprofiten, fa el Black Friday i després fem els dons. Està tot lligat.
Però sabeu que sí, que com que és una d'època trista, més foscor, les llumetes, no només perquè tu vagis a consumir, però que també que te puja en l'ànim, no? Jo sempre he estat molt en contra. Fa més caliu, potser. Venim del canvi d'hora aquest que ningú entén i tots ho diem. No necessitem reconciliació. I a part que també, almenys aquí a Lleida, comencen a posar Nadales, pel carrer, comença a sonar.
O no pel carrer, jo l'altre dia vaig anar a passejar a la mitjana, el diumenge, hi havia un grup de nens mig set d'ànics, feien una mica de por. Cantaven Nadales, em va fer molta por, la veritat. Allà enmig del bosc, o sigui enmig de la mitjana. Un grup de 12 crios, eh? Vestits d'alguna manera en concret. A veure, em vaig allunyar, no sé com anaven vestits. Jo em vaig allunyar d'aquelles veus que es canten Nadales. Però no desafinaven, no?
Bueno, cridaven, eren nens, nenes. Ara es fa també anar a buscar el tió. Anar a buscar la soca. A cazar el tió. Una cosa que no havia sentit en ma vida i ara fa uns quants anys que ho fan. És anar a buscar el tió pels boscos. I ara ho fa tothom. Si els pares no tenien prou feina durant els Nadals, ara se n'ha afegit una que és anar de caceria a buscar un tió pel bosc.
Doncs us proposo una idea. Què us sembla si marxem? Ens fem un equip per anar a buscar la soca. Tu, Fran, si vols ens fas de guia. I de moment jo crec que haurem de tancar allà, perquè estem a punt d'acabar la primera hora del programa. Tu ratifico, tu ratifico, perquè és menys d'un minutet. Sí que és cert, nova tradició, això d'anar a buscar la soca. La soca, m'agrada que diguem soca. Soca, soca, soca. Gràcies, Laura, Òscar i Cris, per venir aquí a la tertulia. Ho n'ha de fer jo, eh? Que s'agraï.
Fins any vinent. Ui, quin mal. No, no, però de veritat, amb ells no ens veurà un final genet. I amb vosaltres ens ens trobem dintre de sis minutets. Per tant, fins ara.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis,