Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local. Sant, tornem i hòsters, iniciem aquesta segona hora del programa, quan ara mateix tenim 19 graus a Trem, 20 en trobem a Gramunt, al Ferrar, al Menna i al Guaire, i finalment 21 comparteixen Mollerussa, Rosselló, Alpicat, Lleida, Torreferrera i Alvesa.
I encertarem la segona hora del programa amb el moment de l'agenda de Conèixer, jo sou, totes aquelles propostes ludicoculturals més destacades que podem fer des d'avui mateix i fins la resta del cap de setmana a les nostres contrades. I acabarem aquí a l'oest d'aquest dijous amb un espai salut on parlarem de diabetis.
I si ja ho sabeu, podeu reescoltar totes les nostres seccions del programa a la nostra pàgina web, quan ho desitgeu, a www.aquialoest.cat. La veu del Pirineu i de les Tarres de Lleida, aquí, a l'Oest.
aquí a l'oest. El magazín de tarda de les Terres de Ponent.
No saps què fer aquest cap de setmana? Treu calendari i retolado vermell, que repassem l'oferta cultural de la província de Lleida. Doncs ens hi posem en aquesta secció de l'agenda, que setmana a setmana es presenta aquest requisit de propostes que avui presentarem amb la Júlia García, de Ràdio Trem, a Pallars Ràdio. Què tal, Júlia? Molt bones.
No tenim la Júlia, de seguida la tindrem, però en principi sí que hauria de ser-hi la Txell Bernaus de Ràdio Estia Gran Munt, el nostre tur, Roanet, que mai falla, com estàs? Molt bé, encantada de ser aquí una tarda més. Va ser que, diguen allò que l'experiència és un grau, potser primer t'havia de saludar a tu i després a la Júlia, per això potser la tecnologia ens ha fet la gitza, anem a provar-ho. Júlia García de Ràdio Trem, Palla Ràdio... Hola! Era això, no fallava. Hola! La tecnologia? Ara, eh? Sí, la tecnologia. I el tècnic sempre s'ha de deixar l'últim, no sé per què.
És un mal costum que tenim, no nosaltres, sinó tothom. Aquí estem, Fran, el tècnic, els primers a arribar i els últims a marxar. Això és veritat. Poc es posa en valor aquesta feina. Tens tota la raó. I amb aquests actes culturals passa especialment, però, Júlia, sobretot als concerts, que és amb el que comencem.
Sí, perquè avui comencem amb concerts, perquè hi ha un concert de celebració del 25è aniversari de Músics, taller de música, amb la col·laboració dels rebels del swing. Tindrem a Toni Solà al saxotenor, Ronald Baker a trompeta i veu, Gerard Nieto al piano, Ignasi González al contrabaix i Xavi No Fossa a la bateria.
El repertori del grup, format per alguns dels músics més destacats de l'escena jazzística actual, es basa en els estils més melòdics i arrelats del jazz, blues, swing, hard-bob i fins i tot bossa nova.
per oferir un espectacle ple d'energia i emoció, accessible a tots els públics, alertant temes vocals i instrumentals amb una qualitat musical extraordinària. Si us esteu preguntant on és, doncs serà al Cafè del Teatre aquesta tarda a les 8 i no us preocupeu que l'entrada és lliure.
Molt bé. Què us sembla? Molt bé. Però sap el que estava pensant jo? Saps el que estava pensant, Txell? Que si el claustre d'ahir hagués, a l'Arnau, ficat una música que era Harbob, a l'igual jo l'encerto com a estil. Perquè jo no sé ni què és. Sí, és... Harbob. És... Segur que soc un analfa bèstia, jo, amb aquestes coses. No.
No, sí, és com un... El tècnic que busca un hardbop. És dintre el jazz un d'aquestos com més animadets, el que et dona més ganes de ballar. No t'ho sé explicar, però jo el sé identificar. És a dir, és com un swing, però més alegre. No sé com explicar-ho. Ara buscant-ne algun el tècnic, quan el tingui el ficarem, perquè no... Ah, mira, mira, mira. Ja ho veràs, és divertit. No, no, no.
Clar, és que acabés per una cosa així, que no puc ni escoltar. Ara està en la intro, suposo... Avança'l per la meitat. Ah! Això es diu harp-hop? Bueno, no és el que m'he imaginat, tampoc, eh? T'està dient que ho estàs fent malament, Abel. Ho ha dit finament, la Txell, que ja sabem que és molt dolceta, però t'ha vingut a dir això, eh? A veure, jo he ficat aquí el harp-hop. I te'n fareu de això? Clar, no soc tan poc especialista en tots els estils de música.
En fi, que ho seguirem descobrint, que ja us ho explicarem, però que el que fem, Txell, és anar amb les propostes, eh? Exactament, perquè en tenim moltíssimes. Continuem amb música per dir-vos que demà divendres 14 i dissabte 15 la boat de Lleida acull el Lleida Metal Fest. Hi ha un total de tres bandes que actuaran el divendres i tres més dissabte. Divendres tenim a Nikiga, a Murrio, Creil, de Barcelona i Porfiria, 666, que són de Valladolid.
i el dissabte Forbannet de Brasil, Sonàmbula de Bilbao i Obstetra de Bilbao. Les portes s'obriran a dos quarts de deu i els concerts començaran a les deu de la nit puntuals. Les entrades van per dia, és a dir, n'hi ha una per divendres i una per dissabte. Cadascuna, per cada un dels dies, val 14 euros. 14 euros, tres grups, doncs ho trobo a la mar de raonable.
Més propostes. Miquel Allué és un músic productor i d'atac després d'una extensa trajectòria amb Pull My Strings i del seu projecte personal sota el nom d'Ira, actualment en pausa. Iniciarà una nova etapa sota el seu propi nom i aquest farà un concert demà divendres al Cafè del Teatre, que sona així.
Tu guardes dins, sents el pes al pi.
No calles fins que sents el temut gris. Això, aquest tema concretament del Miquel Allué s'anomena la factura i sona molt bé. Tot plegat amb un projecte... Sí, que sí, Txell, que sí? Sí, sí. Molt jo. Molt tranquilet. Anava a dir exactament el mateix. Deixa'm explicar-hi també que aquest projecte del Miquel Allué es caracteritza per, ja ho sentim, una sonoritat intimista, orgànica i emocional...
Podríem dir també amb una forta presència d'analogies ambientals, textures artesanals, que també s'hi noten, i una producció que abraça el pop d'autor amb influències americanes com Wilco Elliot Smith o Real Estate. I en directe l'acompanyen, deixeu-m'ho dir també els músics, Javier León, llums de colors, a la bateria, i Lalo Albaix.
Som en se les fieres, no em direu que no, eh? Sí, sí, totalment. La vera està fent lligada, ara. I tenim més propostes? Sí, sí, i tant. I és que Albert Solo, compositor, guitarrista i cantant, visita la ciutat de Lleida demà divendres. El concert tindrà lloc a les 8 de la nit al Can Ramon i oferirà el seu repertori en acústic.
Emma, Rufo, mola això.
El músic és natural de l'Hospitalet de Llobregat, però està establert des de fa anys a Madrid. I habitualment va acompanyat de la banda de Firebird Blues, però des de principis d'aquest mateix any el compositor i guitarrista ha engegat una gira en solitari i en acústic, que és el que ens oferirà demà a la sala de Lleida Tana.
Si esteu interessats, les entrades pel concert es podran adquirir a Guixeta, al Can Ramon, o també a través de la web entradium.com. Can Ramon, que sempre ofereix propostes, però l'espai de fer-ho també és de les que habitualment tenen coses interessants. Exactament. Concretament, aquest dissabte vindran a l'OSA.
Baixa del camp, vine a la ciutat, que aquí jo t'espero, podem anar a sopar. Em pots portar al camp i omplim el camí de flors i violes i romaní.
M'han dit que hi ha uns bailets que han vingut a estudiar. Venen a Barcelona, són del Baix Empordà. Agafen quatre coses, porten els instruments i estudien jazz. Soc jo? Això també sona molt a mi.
Sí, m'agrada molt, eh? Trobo que avui... Mira, propostes molt diferents, eh? En aquest cas, a l'OSA són les guanyadores del concurs Sons de la Mediterrània 2024. És un duet format per Violeta Vidal, a la veu, i Irene Romo, al violoncel.
Les dues han aconseguit ja captivar el públic a través de les seves interpretacions úniques i la seva capacitat de fusionar tradició i modernitat. No sé si noteu aquest toquet de música més potser tradicional, cantada amb aquesta frescor que no havíem sentit abans, per tant aquest toquet de modernitat.
El seu EP, All I L'Hom, del 2024 va ser guardonat com a millor disc de Folk als Premis Ender Rock i aquesta tardor va ensenyar que publicaran el seu primer llarga durada, que presentaran al circuit Folk. Amb el directe força vibrant, Alosa aconsegueix omplir qualsevol sala o festival amb l'austeritat de la seva proposta escènica valent-se únicament del que importa al final, que són les seves veus, un xelo i petits instruments
de percussió tradicionals. Tot això serà, com us han dit, a l'Espai Orfeó, el dissabte 15 de desembre, a dos quarts de nau del vespre. I jo ara... Sí, deixa que soni, que soni molt bé.
Grans veus, premiades, ara ho dèiem. Però és que, clar, la proposta que porto jo a mi és una mica nineta dels ulls, perquè us porta a un lloc del que jo estic enamorat, ho he dit moltes vegades, que és el Parc Astronòmic del Montsec. I per què? Doncs perquè aquest dissabte... Jo també, jo també. Sí, sí, sí. Sabia que ho diries, perquè sempre quasi que vivim el dia de la marmota, ho diu un, i l'altre surt darrere, dient jo també, jo també, eh?
Enamoradíssims. La Júlia que ens va dir que no hi havia anat encara. Júlia, si confies en nosaltres, Parc Gastronòmic del Montsec. Enamori tothom. Dit això, doncs per què hi anem aquest dissabte? No cal que passi res, però a més a més aquest dissabte a les set de la tarda i a les vuit tindrà lloc la final del cicle de música Sota les Estrelles en aquest Parc Gastronòmic del Montsec, que enguany celebra la seva ja quinzena edició. L'espectacle comptarà amb l'actuació de Judit Nederman i Pau Figueres, quasi res,
que presentaran el seu projecte anomenat Joia de l'Univers. Com una joia de l'univers que silenciosa es voleix, com una història que no s'imposa, que qui la troba la sent preciosa,
Clar, Txell, els han convidat pel nom del projecte, potser. Perdona, que no t'ha entès? Sí, els hauran convidat a la Juïna Germán i al Pau Figueres pel nom del projecte.
Potser sí, explica, a veure quin és. Joia de l'univers, ho hem de dir. La joia de l'univers, clar. Amb aquest parc astronòmic del Montrec tot està lligat. En fi, dic que aquesta iniciativa combina l'observació del salt nocturn a un dels salts més foscors de Catalunya. Certificat això.
amb música en directe i constitueix també una experiència que és única de cultura, natura i astronomia. Les entrades ja es poden adquirir en línia, inclouen la visita del parc i l'espectacle musical. I no hem mirat com estaven, però que si algun interessa, són d'aquestes coses que volen, volen, volen. Vull dir que...
Aquestes propostes del Parc Astronòmic, ja és la quinzena edició aquest any, n'hem parlat aquí al programa perquè amb el Salvador, el director del Parc Astronòmic, sempre parlem una mica de quan comença la temporada, ja sabem que paren unes setmanes el Parc Astronòmic per fer millores i tal, no? I que després durant tot l'any estan oberts no només amb l'Observatori del Cel sinó també amb propostes com aquestes que jo crec que acaben de complementar una mica la proposta
del Parc Astronòmic, i és totalment recomanable. Normalment és petit format, per tant, qui vulgui anar, que ho tingui en compte. Júlia, seguim. Sí, perquè ara tornem a l'Espai Urfaó, i és que diumenge a dos quarts de set, Olga Benito Ramírez, el clàssic a oberta,
És arpista catalana establerta ara a Finlàndia, on exergeix de professora d'ARPA a l'Acadèmia Sibelius, que per qui no ho sàpiga està a Helsinki, i a la Universitat Savonnia AMK de Kuopio, des de setembre de 2024. És la neta de l'arpista Rosa Balcells i es va graduar a l'Escola Superior de Música de Catalunya, l'ESMUC, on va estudiar amb Magdalena Barrera.
L'harpa entre França i Catalunya proposa un viatge sonor que explora la riquesa de les dues tradicions musicals mitjançant les sonoritats i particularitats de l'harpa. El repertori inclou obres originals per a harpa, així com adaptacions evidenciant-me la gran versatilitat de l'harpista. Perdoneu, que avui estic una mica... La palableta... tranquil·la...
I què és un temps aquest que tots estem... Mira, jo ara mateix toca aquest botó de silenci, silenci, perquè m'estava tossint, que estem una mica tots groguis pel temps. Com ho porteu sols? Del fred, calor, calor, fred. Fran, Fran, no menteixis, en realitat he mutejat i no ho has volgut. Eh, mentida. Estava aquí cantant no sé què. A veure, vull dir, Fran, a veure, les coses antenes s'han de dir sí o sí sempre.
En fi, després d'aquesta vil enganyifa del nostre tècnic, digue que anem de carpeta i parlem de presentacions, recitals, actes d'aquesta mena, Txell.
Sí, perquè també en tenim. Després també parlarem de teatre, que és una de les carpetes habituals, però ara ens volem centrar en un esdeveniment que omplirà de màgia a totes les biblioteques d'arreu de Catalunya, com és una nova edició de la Supernit a les Biblioteques. És una activitat que l'organitza la xarxa de biblioteques públiques i també el Club Super3. Nans i nanes de tot el país poden viure una nit plena de llibres, jocs i enigmes,
per despertar el cuquet de la lectura. Per si no sabeu de què va, en Rosendo Manrique a la Biblioteca de Sort ens ho explica, l'escoltem. Serà una activitat molt interessant perquè a través dels personatges del Super 3, els nens que participin a l'activitat hauran de despertar la guardiana de les històries i per aconseguir això la biblioteca troba
en quatre mons. Hi haurà el món de les aventures, el món de la fantasia, el món de l'imaginació i el món de l'amistat. Llavors, guiats pels personatges del Club Super3, que podran seguir en directe des d'aquí, des de la biblioteca, els nens i nenes participats haurà de complir diferents missions, i un cop complertes aquestes missions, si tot va bé, doncs despertarem entre tots a la Guardiana de les Històries.
Si tot va bé, eh? Per tant, heu d'estar concentrat, nens i nenes, que participeu, eh? Esperem que sí. No eren tan divertides les broteques quan jo era petita, eh? És veritat. No eren tan divertits. Xxt, xxt, xxt. Xxt. Mira, que estigui interessat recordar-vos, eh? Serà aquest divendres i concretament a partir de les 7 de la tarda, amb la duració d'aquesta activitat a prox d'una hora.
Per tant... Sí, que això per la canalla és perfecte, eh? Passa volant una hora, no perdrem atenció i estan gaudint. Molt bé, bona proposta. I jo us explico que Paco Hernández, doctor en marketing i comunicació audiovisual i també divulgador i autor de còmic, ens presentarà la seva primera novel·la, El barrio de los deseos, a la Casa Illes, el dijous 13 de novembre. És a dir, avui mateix a les 16. L'autor conversarà amb Joan Cano.
Aquest, El barrio de los deseos, té com a protagonista la Carol, que ha patit una gran pèrdua i porta el dia a dia com pot amb l'ajuda dels seus amics, la Maria, el Lucas, el Fèlix i el Luis, els quals també tenen els seus propis problemes. Quan torna el Juan, un amic de la infància de la Carol,
i ha tornat al barri després de 20 anys per muntar un restaurant, la història prendrà un gir inesperat. Tota història tindrà un gir o diversos gir inesperats. I plot twist que en diuen, eh? El diem en anglès perquè mola més, però vamos, que és un gir. Jo no ho he sentit mai, però dic que sí. Com has dit? Què es diu?
Plot twist. Plot twist és aquell gir de guió que no t'esperes i que te sorprèn, no? Ara es diu així. Ara ficaré una parola anglesa que sempre sonarà millor. Un gir de guió. Giro dramático de los acontecimientos, però pot ser discutir plot twist. El que no serà un gir és que li toca a la Júlia.
Sí, perquè parlant de llibres, també aquest dissabte, a les 6, la llibreria Natura Llibres de l'INS acollerà l'acte de presentació de Els Alats, l'última obra de l'escriptora Elisabet Riera, i la trobada inclourà una xerrada de l'autora on desgranarà una mica el procés creatiu, les inspiracions i els temes fonamentals del llibre. Seguida d'un torn de preguntes amb tot el públic,
I l'esdeveniment està pensat tant per amants de la literatura com per al públic en general, amb interès en la cultura i sobretot en el paisatge del Pirineu. A més de conèixer la nova obra, els assistents podran adquirir el llibre i gaudir d'un espai, una mica de reflexió literària en un entorn així acollidor per parlar una miqueta del Pirineu.
que sempre ve de gust, que sempre ve de gust parlar del Pirinau. Exactament, sempre una bona proposta. També ho és, en aquest cas hem parlat de literatura, però si ho sembla anem als cinemes, perquè també tinc una proposta del mateix estil. En aquest cas els cinemes Screenbox acullen un cinefòrum de la pel·lícula Subsuelo, que comptarà més amb la presència del director Fernando Franco.
La sala Lumière, dels cinemas lleidatans, dona espai, avui precisament, a partir de dos quarts de vuit, a la projecció de la pel·li que tracta de la vida de l'Eva i Fabián, que són dos germans bessons a punt de complir la majoria d'edat. Què ens explica aquesta pel·lícula? Doncs que una nit d'estiu es veuen involucrats en un tràgic accident. Les circumstàncies concretes
són, no obstant, opaques, no ho sé saber massa, i tan sols semblen conèixer-los els dos germans, la Mabel i la seva mare. Llavors, tot això és el que es podrà veure avui al Cinema Screambox amb aquest Cinefòrum, que per això dic que és un acte d'un estil similar, perquè jo crec que està molt bé totes aquestes activitats que permeten
aquest comentari directament, per exemple, en aquest cas amb el seu director, no? Perquè jo crec que complementen molt bé el que és en aquest cas la pel·lícula, però si fos un autor d'un llibre, també, no? Llavors, jo soc molt... A mi m'agraden aquestes activitats perquè surts amb una altra visió també de la que tindries només amb el visionat de la pel·lícula o amb la lectura del llibre, eh?
I que segurament acabes aquestes converses i tens ganes de tornar a veure la proposta per veure aquells matisos que t'ha explicat qui les ha pensat, qui les ha gestat, perquè t'ho acabes mirant d'una altra manera, absolutament d'acord, amb la Txell. Clar, això és el dos quarts de vuit, a la sala Lumière de Siles i de Tants.
Mitjoneta abans, a l'estat, no sé si us donarà temps a tot, perquè també parlem d'avui, per tant, en una estoneta, a l'estat, la irreductible, aquesta llibreria, acull la presentació de la novel·la Les veus del foc, amb l'autora Tania Soler, qui conversarà amb l'escriptora i editora Àngels Marthom. No podem estar tot arreu, però també interessant donar aquestes converses, en aquest cas, amb l'escriptora, insistim, i editora Àngels Marthom.
Ara sí, deixem aquest dijous ja tapeït per tornar amb dissabte. Júlia, que normalment tenim més temps. Sí, dissabte normalment no tenim tanta feina i, a més, acabem aquí també aquesta secció de l'agenda perquè aquest dissabte la Vall de Cardós acollirà un taller titulat Ramaderia tradicional de muntanya, pràctiques amb sentit,
Adreçat tant a ramaders i ramaderes com a públic general interessat en la vida agropastoral pirinenca i l'activitat està organitzada per l'Ajuntament de la Vall de Cardós i vol exercir espai de reflexió, intercanvi sobre com les tècniques tradicionals de pastura i gestió del ramat s'adapten als reptes actuals de sostenibilitat i paisatge.
Durant aquesta sessió s'abordaran temes com la selecció de les pastures alpines, la importància del bestiar per a la conservació del bot i els prets de dalt, a més de les formes de mantenir viu un ofici que defineix bona part del caràcter muntanyeng del territori.
també s'explicarà com aquest sector contribuix a l'identitat i l'economia local en un context en què la ramaderia extensiva ha de fer front a condicions com el canvi climàtic, com ja sabem, la llarga tradició i escasetat de relleu generacional. I amb això tanquem aquí i passem a teatre, si us sembla bé. Perdona, sobre aquestes jornades.
que algú pot pensar que estan bé, però parlant fa, mira, menys de set dies, divendres passat a les jornades que nosaltres feien precisament, des d'aquesta casa, això m'ho he fet d'aforar els micròfons, però en Tito, com li diuen de forma planera al president de la FECOC, de la Federació d'Entitats Catalanes d'Ubica Brum, deia que aquests són problemes que tenen molt greus, el tema de tenir prats de dalles, jornades de pastura, temes de sequera...
que no hi ha el rellegi nacional, això ja ho sabem en moltes vegades, ho hem sentit en moltes ocasions, i per tant, aquí s'aborden els grans reptes que té aquest sector amb aquesta especificitat que ja tenen els Pirinaus. Per tant, proposta molt interessant de vertebració del territori. Doncs vinga, va, fet l'apunt, teatre, que ens obre aquesta...
Que ens l'obren la Txell, que és la nostra teatrea oficial. Us sona una mica malament, això, però bé, és igual. Escolta una cosa, dic que tenim moltes propostes de teatre, us les explicarem ràpidament, farem un apunt de cada una d'elles, sobretot a Balaguer, tenen un cicle aquest cap de setmana que ens porta teatre gairebé tots els dies, però si us sembla bé anem xafant una mica de territori, aquí i allí, i comencem demà divendres, concretament, a la mercantil de Balaguer,
que en el marc d'aquest festival l'he estrenat al territori, que és el que us dèiem que ens porta tant teatre, ens oferiran, en aquest cas divendres, el teatre Che fai tu luna in ciel. Espero haver-ho dit bé. He ficat les mans així una mica a la italiana. El nom de Che es que. Che fai tu luna in ciel. In ciel. Algú dia ens has de parlar en itàlia, Fran, si el domines. No, no, no, tampoc per aquest nivell.
No caldria, però bé. Vinga, dèiem que aquesta obra és de la companyia Petit Vermell i concretament que podrem veure un petit globus divertit i somiador que ens acompanyarà el públic dins el seu món, mostrant com de diferents poden ser les coses amb una mica d'imaginació. Dir que es farà en dues sessions el divendres demà, eh? La primera a les 6 de la tarda i la segona a les 7. De quina mà l'escoltadora, Fran?
Sí. Ai, Júlia, perdó, França, vaig jo, vaig jo a l'escorxador, aquest dissabte a les 11, que tenim el festival El Petit, en el marc, de fet, d'aquesta proposta internacional d'arts per a la primera infància. Doncs aquí no trobarem l'espectacle familiar anomenat Do-Dos, aquí jugué amb D-O, número 2, Do-Dos Llops.
Aquesta proposta és d'engruna teatre, teatre d'objectes i ombres i música. Una proposta per infants a partir dels 3 anys. I si us sembla bé, continuem trepitjant territori i anem fins a Juneda.
on el Teatre Foment el dissabte hi podrem veure El principi d'Arquímedes, un dels textos d'autoria catalana contemporània de més èxit internacional. Ha estat escrit per Josep Maria Miró en una producció del Teatre Texas.
Una obra que ha esdevingut un clàssic del teatre català contemporani que planteja un dilema sobre la llibertat i la seguretat. En un context marcat per les xarxes socials, les fake news i la hiperconnectivitat, com ja sabem, l'obra reflexiona sobre com els judicis precipitats poden deformar la realitat i condicionar les relacions humanes. La funció serà a les 8 i jo crec que pel que hem explicat té molt bona pinta. Sí, sí que és bona pinta.
Sí, és que hi ha teatre. Avui veureu que tenim molt teatre familiar, infantil, sobretot a Balaguer, ara hi tornarem, però hi ha propostes que realment són molt xules. És la tardor, és aquest temps de recolliment. A l'estiu expliquem sempre activitats a l'exterior, fines... No, no, tardor, recolliment.
Ara t'anava a dir això, eh? Si us hi fixeu, a l'estiu la cosa va més a l'aire lliure i de cara a l'hivern més concerts, més teatre, més cosetes... Tot i que pel temps que fa, podríem fer-ho perfectament a l'exterior, el que passa és que les coses no es programen de la nit al dia i, a menys cert, molta gent va pensar de programar moltes qüestions d'interior en aquesta època de l'any, que és el que és normal i tocaria.
Exactament. Vinga, va, dèiem que tornem a Balaguer, a la mercantil també, i també dins el marc de l'estrenat al territori. Dissabte tindrem a les 8 de la tarda al teatre Un paradís a la frontera de produccions del carrer Massini. És un monòleg d'Àlex Castro Pizarro, interpretat per Emma de León, que, com us han dit, es fa en el marc d'aquest cicle l'estrenat al territori.
Jo tornaré a parlar d'aquest marc del festival El Petit per una altra proposta, una que ens porta fins aquest diumenge, evidentment també per al públic infantil, d'una obra que s'anomena, no ho pronunciaré bé, però ho vaig intentar,
Schattenwerfer, que diu que vol dir les ombres de l'ombra. És un teatre d'ombres a càrrec de Tangram Collective, un grup d'Alemanya, ho heu pogut notar amb aquest pseudo-alemany que he parlat amb el nom de l'obra, on fan una oda al poder de la imaginació. Edat recomanada, també ben petitets, a partir de 4 anys, i serà, que no ho hem dit, a les 12 del migdia d'aquest diumenge.
i ara si us sembla bé deixem el festival al petit i continuem amb la Taneu d'Aguizona també el diumenge dos quarts de sis l'espectacle familiar La Diferent Orquestra de l'Always Drinking Marching Band que jo tampoc sé si ho estic pronunciant bé que porten una que porten una proposta única i sí, sí, cap endavant nosaltres diem el que sigui
Una proposta única i irrepetible que veu a la diferència la major de les virtuts i riqueses humanes. La Different Orquestra és un homenatge a la vida de l'artista, un espectacle de pallassos, un concert en directe amb música d'ara i d'abans. Un xou amb molt d'humor que demana la interacció del públic, que això sempre és divertit, perquè el públic és el que fa al final diferent aquest espectacle.
Sí que és divertit, però jo soc de les que quan demanen públic sempre miro cap a un altre costat, que no em mirin a mi, que surti un altre. Jo també ho he de dir. Jo tinc moltes ganes d'anar a aquestes típiques obres que interaccionen amb el públic, però tinc por d'això.
De que em traïn a mi, llavors ja... Com el 95% de la població. Que és que, a veure, què li farà amb aquest pobre desgraciat, però que no siguis tu, clar. Això no fa llar. Sí, sí, en fi. Vinga, tot això passa a Beguiçora, a dos quarts de sis. Mitja hora més tard, però el que atreteneu de tarda. També tenim un altre espectacle familiar. Diumenge és molt familiar, tots els espectacles. Estan pensats...
Per trobar, perquè els pares que estem desesperats que no sabem què fer el diumenge, doncs tinguem una proposta. A tarda, espectacle familiar, viatge a Oz, que és teatre musical a càrrec de Trencadisc Produccions, que conviden a fer un viatge interior per descobrir allò que ens apassiona. Suposo que si fem la referència a Oz, doncs ja ens ubiquem una mica, però anirà tot. Però bé, fins aquí podem llegir. Fins al comunisme de Rússia, no entenc.
No, no, no tant, no tant. Ah, no? No veus això? Ves més cap a la madriguera i la licea me tira més cap a l'altre costat, però bueno, no passa res, tot bé. Fèiem broma, també la podríem fer dient que estem potenciant la paternitat perquè més propostes per als més peques, eh?
Durant tot el cap de setmana al Teatre Municipal de Balaguer trobem un espectacle familiar que s'anomena Mac-Bec-Mic, un espectacle de títols concebut per als més peques, com deien, per a famílies amb infants de 2 a 8 anys. I encara més coses a Balaguer, eh, Júlia? Déu-n'hi-do, Balaguer! Sí, perquè acabem al teatre també a Balaguer, però a la Mercantil, en aquest cas, on diumenge a les 6 faran l'espectacle familiar Hora Bruixa de la companyia Application Rejected,
que agafa les tres bruixes de Macbeth com a punt de partida i explora una sèrie de converses mai vistes amb diversos personatges de l'obra clàssica de Shakespeare. També una proposta molt interessant. Molt rebé, eh? I tenim aquest calaix desastre, que podem fer algun apunt d'alguna coseta que tenim, és a dir, aquell esquem no col·loquem ni en un lloc ni en un altre, Txell,
Sí, deixeu-me dir que no ho he dit, que el dissabte tenim espectacle de màgia solidària aquí a Gramunt, impulsada pel MAG Joan Smith, i que serà solidària amb l'organització Tomeini, amb dos projectes, un a l'Índia i l'altre al Perú. Espectacle de màgia, hi haurà el MAG Reibax, el Magic Mark,
Bé, hi haurà diferents mags, serà a partir de les 8 de la tarda, d'acord? Va, jo us en tinc una volant-volant, perquè estem a fora de temps, aquesta tarda a dos quarts de vuit, a la barra Les Tres Ànfores, ja som el propet de Ricard Vinyes, a Lleida Ciutat,
Tenim un tas de cerveses de tardor i hivern. Cerveses de tardor i hivern, eh? Són molt originals, amb castanya, també les típiques pumpkin ales de carabassa, a més de winterworms per escalfar el cos i preparar-lo pel fred. 7 birres més, pica-pica, contundent per aixar aquesta dosi ingent d'alcohol. 25 euros, places limitades, només per a 20 persones, eh? Per tant, si a algú li interessa, què voli?
Julia, moltes gràcies. Txell, moltes gràcies. Abel, moltes gràcies. A tu. Estàs escoltant aquí a l'oest.
Espai Salut, la teva dosi de salut i benestar d'aquí a l'oest.
Doncs un espai salut d'avui on l'Arnau Vilà de Montefemé em diu que parlarà de la diabetes centrant-se en tots els avanços tecnològics que han modificat el tractament i que han canviat la vida de moltíssimes persones. I per parlar amb això estarà en Ferran Rius, que és el cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Arnau de Vilanova. Anem a veure què diuen, molt bones.
Doncs avui, Fran, a l'Espai Salut d'aquest dijous, evidentment ens tornem a emmarcar en el dia mundial d'alguna cosa, que ens agrada molt això, sobretot a mi, ja ho saps. I a l'Espai Salut d'avui anem a parlar del dia mundial de la diabetis, que curiosament és demà divendres. I per parlar amb això estic amb el Ferran Rius, que és cap de secció del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Arnau de Vilanova, el qual ens anirà perfecte per parlar d'aquesta malaltia, com dèiem, en el marc.
del Dia Mundial, però bé, no estem aquí per escoltar-me a mi, sinó amb ell, el Ferran, el qual ja el tinc amb mi. Ferran, bona tarda i benvingut un cop més a l'Espai Salut. Bona tarda i moltes gràcies. Primer de tot, normalment quan fem alguna entrevista amb el Dia Mundial d'alguna cosa en concret, sempre li pregunto a l'expert del sector si aquells del Grammy, per dir-ho així, viuen el Dia Mundial d'alguna forma diferent o especial o almenys en prenen consciència. Dic, com viuràs tu el dia de demà?
Sí, sí que en som molt conscients i de fet des de ja fa bastants anys el nostre servei coincident amb el Dia Mundial de la Diabetes organitzem una jornada que fem conjuntament amb els companys d'atenció primària
de revisió, revisant una sèrie de temes, sobretot amb diferents aspectes, principalment de la diabetis. Vull dir que sí que és un dia diferent per nosaltres, perquè tenim aquesta reunió anual des de ja fa bastant temps. I, bueno, tant haver dit que ens explicacions una mica com és aquesta jornada, que tindreu una reunió, com anirà això? Sí, home, de memòria no sé el programa, però sí ens...
podríem dir com un petit congrés hi ha diferents xerrades que companys del servei o també companys de primària no recordo si alguna vegada vingut aquest any no recordo si hi ha algú que vingui també d'algun centre de fora de Lleida doncs ens fa una petita revisió d'un tema concret i aleshores després hi ha un petit intercanvi de
de pregs i preguntes si és que és el cas. Ets d'aquestes persones que participa i li agrada posar la sàbia o et mantens més en una segona línia amb aquestes jornades? Home, depèn. A mi no soc potser d'aquells típics que saps, que sempre faran alguna pregunta, però sí que m'agrada si penso que tinc alguna cosa...
interessant a portar, un dubte que crec que val la pena resoldre si que participo. Doncs mira, et volia fer aquesta pregunta ja una mica més endavant, però en relació amb això et llenço ja aquesta pregunta, perquè segurament és un tema que tractareu demà i és quins reptes afronta la investigació i el tractament de la diabetis avui en dia. Doncs molts, perquè estem parlant d'una malaltia que
És freqüent, però a més a més cada vegada més freqüent. Això passa perquè sobretot la diabetes tipus 2 apareix associada a l'obesitat, al sedentarisme, a l'envelliment de la població, que tot això són coses que és just el que ens està passant amb la població.
Han canviat moltes coses. En els últims anys han sortit diferents fàrmacs que no tenien prèviament pel tractament de la diabetis. Han aparegut també
noves tecnologies que també ens ajuden, més que amb el tractament, amb el control de la diabetes, com són aparells que ens poden determinar els nivells de glucosa, de sucre, de forma contínua les 24 hores, més en el camp de la diabetes tipus 1, perquè amb el tipus 2 no hi ha finançament,
També tenim tot el tema, tot el camp de les bombes d'insulina, sistemes que són capaços d'administrar insulina de forma, diríem, mitja automàtica d'acord amb els nivells de sucre, de glucosa que està detectant l'aparell aquest que comentava fa un moment de sensor de glucosa. Vull dir que realment hi ha moltes coses noves en el camp de la diabetis que...
que representen un repte, i més que van venint, de fet, perquè tots aquests aspectes es van modificant, els sistemes aquests d'acció de glucosa cada vegada són més sofisticats, més exactes, i amb més capacitats també d'integració amb altres tecnologies, comencem a veure també algunes coses en el camp d'intel·línia artificial aplicada també en aquest aspecte,
És a dir, que realment estem en una època que, pel que és la diabetis, tenim moltes coses en les que pensem. Clar, i també es parla molt de, sobretot en qualsevol sector, de l'aplicació de la tecnologia al camp en qüestió, segur que vosaltres tampoc sereu menys. Sí, bé... Ara ho explicaves, de fet, amb la intel·ligència artificial...
Per exemple, aquests aparells que són capaços de detectar la glucosa no deixa de ser tecnologia, que actualment va connectada, en la majoria de casos, directament als telèfons mòbils intel·ligents, i aquests telèfons mòbils intel·ligents fan pujar aquestes dades en diferents sistemes, el núvol diríem, i nosaltres...
diríem, amb un pacient que potser el tenim a l'altra punta de província, nosaltres connectats amb un ordinador podem veure com ha tingut les glucemies els darrers dies durant les 24 hores perfectament. Tot l'aspecte de la tecnologia està aquí al darrere. Això ferran els detectors aquests de glucosa? Són aquests xips que es posen a davall del braç?
Sí, sí, sí, és el típic que haureu vist que porta gent aquí al braç. Normalment, el que haureu vist més sovint és un que és com una mena de cosa rodona i boneta que posa en el braç, però n'hi ha...
N'hi ha de diverses marques. Aquest no és l'únic, però sí que és el que està més estès. De fet, permet-me fer una menció per la Maria Gateu, que és una col·laboradora estimada d'aquest programa d'aquí a l'Oest, que ens parla sobre això.
i a banda, també tinc un... ho sabem, en el cas directe, perquè un dels amics meus més propers porta aquest xip i ho porta des de relativament fa poc, li podria posar uns 5-6 anys i quan el coneixia d'abans, clar, o sigui, dicem que li ha millorat molt la vida i diu, des que porto el xip aquí darrere, és molt més fàcil fer vida normal, per dir-ho així, que ha sigut un dels grans invents dels últims anys.
Podríem dir que sí, de fet, és cert que ha canviat molt la qualitat de vida dels pacients. Ha canviat per una banda la qualitat de vida dels pacients i també per altra banda la informació que tenim de cara a ajustar el tractament, perquè fins que van aparèixer aquests sistemes el que podíem fer era anar mirant els nivells de glucosa a la sang, doncs, diverses vegades al dia,
amb els casos de gent que s'ho miraven més vegades, potser estaríem parlant de 6 o 7 vegades al dia. Que era Ferran la punxadeta a la punta del dit, no? La punxadeta a la punta del dit, exacte. Fins i tot amb gent que s'ho miraven força sovint, estàvem parlant de tenir 5 o 6 determinacions diàries
però són això, una sèrie de valors sueltos. Clar, ara, amb aquest tipus d'aparell, el que tenim, podríem dir, és la pel·lícula sencera, no 7 o 8 fotos. És a dir, no...
Diríem, si el pacient es mirava a l'hora d'esmorzar i després a l'hora de dinar, tu sabies com estava abans de dinar i abans d'esmorzar, però entre mig no tenies ni idea del que havia passat. Ara, en canvi, tens la corba completa pràcticament, diríem, minut a minut del que va passant, totes les oscil·lacions que hi ha, i això, clar, també ens permet...
al tenir aquestes dades, doncs saber molt més bé què és el que passa i, per tant, poder ajustar molt millor el que és el tractament. Genial, a més m'ha agradat molt aquesta comparació de la pel·lícula. És important tenir present que, almenys, de moment, aquest tipus de sistemes, el sistema sanitari, només els finança amb gent que porten múltiples dosis d'insulina, és a dir, que habitualment porten una dosi d'insulina lenta o basal
i llavors, habitualment, diverses doses d'insulina ràpida amb les diferents menjades. Llavors, això seria el tractament que porten, podem dir, tots els diabètics tipus 1, i també un percentatge gens menyspareable de tipus 2, però que en aquest cas no són la majoria ni molt menys, molts diabètics tipus 2,
directament no porten insulina i dels que en porten, molts només porten insulina lenta. Llavors, en aquests casos, almenys de moment, la nostra sanitat no té contemplat el finançament d'aquest tipus de dispositius. Per això ha anat canviant. Inicialment no es finançava ningú, posteriorment es va començar a finançar amb nens petits i dones embarassades, posteriorment això es va ampliar a
a tots els diabètics tipus 1, posteriorment també amb diabètics tipus 2 que portin múltiples osses d'insulina, de manera que això va evolucionant i no descartaria que en un futur
Potser almenys tots els pacients diabetis que es posen a insulina ho tinguin cobert, això, però de moment no és el cas. I et volia preguntar també una mica això, si haguessis de fer una explicació ràpida i així fàcil sobre els tipus de diabetis 1 i 2, també hi ha la gestacional, en el qual també et preguntaré breument, però una mica això sobre la diferència ràpida entre els tipus 1 i 2, quina seria?
Deixem fer un break Ferran, fent una mica de broma també, sense utilitzar aquests tecnologies més de mèdics en els quals la resta de mortals no entenem. Sí, tranquil. La diabetes tipus 1 és un tipus de diabetes que apareix habitualment en gent jove, per sota dels 30-40 anys, la majoria de vegades. Quan diem la majoria de vegades vol dir que no sempre és així. Va.
amb gent que també habitualment no tenen problemes d'excés de pes i que comencen de forma ràpida
de manera que apareixen ràpidament símptomes que els nivells de sucre són més alts del normal i llavors aquests pacients necessiten tractament amb insulina pràcticament des que es diagnostiquen perquè el seu cos, de fet, ha deixat de fabricar insulina. Amb la diabetes tipus 2 la cosa és diferent. La diabetes tipus 2 és la que s'associa més, tal com deia abans, a l'envelliment, a l'excés de pes, a la...
el sedentarisme, principalment. També intervenen altres factors, com la genètica, etc. I llavors aquest tipus de diabeti sol aparèixer de forma més progressiva, és a dir, moltes vegades es detecta casualment en una analítica, es fa una analítica per el que sigui, perquè anem al metge perquè estem refredats i fan una analítica, i llavors surt un nivell una miqueta alt de sucre, de glucosa, i és una malaltia que
pot tenir tendència a anar empitjorant a mesura que van passant els anys, però la majoria de vegades, tornem a estar amb el mateix, no sempre és així, però la majoria de vegades inicialment es pot tractar sense insulina, encara que també és cert que a la llarga la tendència és que puguin acabar necessitant igualment. El que passa és que també cal tenir present que com que és una malaltia que sovint apareix amb gent gran, pot haver-hi casos que
Encara que la tendència sigui acabar necessitant insulina per llei de vida, això no arribi a passar mai, també. Però la tendència, en principi, seria aquesta. Doncs espero que a l'oient li hagi quedat clar, l'explicació és prou bona. I, a banda, Ferran, també hi ha la diabetes gestacional. Explica'ns una mica això. Sí, bé, la diabetes gestacional bàsicament és la diabetes que apareix en dones que estan embarassades, principalment.
En la majoria de casos també en realitat podríem dir que estaria dins del que seria la constel·lació de maneres de presentar-se de la diabetes tipus 2. És a dir, són dones que probablement tenen ja certa facilitat per acabar desenvolupant una diabetes tipus 2
Aquesta diabetis de moment no ha donat la cara, però al quedar-se embarassades pels canvis hormonals que s'associen a un embaràs, aleshores sí que apareixen alteracions als nivells de sucre, de glucosa. I aquestes dones, a la llarga, no totes tampoc, però sí que tenen
una predisposició important acaba fent una diabetes tipus 2. Perquè diríem, hi ha un petit problema amb la regulació dels nivells de sucre que en condicions normals no dona la cara però que quan ve un embaràs aleshores sí. I pel mateix, com deia abans, com que per exemple aquest tipus de trastorn també s'associa a que augmenta amb l'edat, doncs també aquestes mateixes dones després, encara que de joves, igual...
quan no estan embarassades no tenen cap problema, amb els anys, sobretot si s'engreixen, si porten una vida sedentària, el que ja hem comentat, doncs també tenim molts més números que va tenint una diabetis de tipus 2. La diabetis, perdó, la diabetis estacional és important controlar-la sobretot per l'impacte que pot tenir amb els fills, perquè una diabetis mal controlada pot provocar que els...
que els nadons siguin més grassos del normal, però tot i ser aparentment més grassos, és un nen gras, sembla que sigui un nen més sa, no aquests nens no són més sants, sinó que tenen problemes de maduració, pot haver-hi complicacions, dificultats...
en el parc, una sèrie de problemes associats, que és el que fa que sigui molt important controlar de forma molt curosa els nivells de sucre durant l'embaràs en els casos de diabetes gestacional. Genial. Ostres, doncs, bona explicació. Crec que a tothom li ha quedat clar. Però abans per acabar, Ferran, ja una última pregunta...
I és que aquí sempre ens haurà de fer territori, evidentment, i m'agradaria que ens expliquessis com està això, una mica el tractament i la situació de la diabetes.
al nostre territori, concretament a l'Hospital Arnau de Vilanova, respecte també una mica el que has vist a la resta de Catalunya, a la resta d'Espanya? Bé, des del punt de vista d'assistència penso que podríem dir que no ho tenim malament. En els últims anys també hem tingut la possibilitat de poder ampliar el servei i amb això també poder ampliar
el volum d'assistencial que tenim. Dins de Lleida podríem dir que no és que sigui una zona molt, molt diferent de la resta de zones del nostre entorn, sí que pot haver-hi algun petit detallet, és a dir, abans deia, doncs,
L'envelliment es relaciona molt amb la diabetes tipus 2. Doncs, si ens mirem les dades, veurem que la població de Lleida és un pelem més envellida que la resta de Catalunya, tot i que tota la població de Catalunya, en general, ja està més aviat envellida, per exemple. Estem bé, estem bé. Llavors, estem bé en el sentit que l'esperança de vida és més llarga o que hi ha més gent gran que jove? Sí.
Més aviat és la darrera opció. Ho hauria de mirar, però no em consta que hi hagi grans diferències d'esperança de vida, però sí que hi ha bastantes zones de la província que la població està bastant envellida. Després també hi ha el tema de la immigració, que també és més freqüent que en algunes altres zones.
i la diabetis que tenen algunes poblacions immigrants també és una mica diferent de la que estem acostumats a veure nosaltres.
Sí, diguem... És una diabetes tipus 2, diguem. La majoria de vegades sí, però també hi ha alguns tipus de diabetes, diríem, una miqueta més diferents. Sobretot en població subsahariana tenen un tipus de diabetes que es comporta bastant diferent del que estàvem acostumats a veure. Doncs Ferran Rius, moltes gràcies per estar aquí, cap de secció del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Arnau de Vilanova, per parlar sobre el Dia Mundial de la Diabetes, que és demà,
Molt bé, doncs moltes gràcies a vosaltres per permetre'm participar en el programa i divulgar una miqueta el que és la diabetes a la població.
Gràcies Ferran, gràcies Arnau i gràcies com sempre diem a vosaltres per seguir-nos, per ser finals amb aquest programa que cada tarda us porta aquests continguts de proximitat i que demà no serà una excepció i que farem a partir de les 4 i 3 minutets de la tarda. Fins llavors, vagi bé. Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest.