hospitalitzada a l'Hospital de la Vall d'Hebron.
Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Bolañà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magazín que fem. Gràcies a l'Arnau Vilar, de MUNFM. Molt bones. Què tal? Molt bones. La Maria Gatao, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Hola, bona tarda, companys. La Sabina Pedreus, del Picat Ràdio. Com anem? Hola, molt bones, westerns. També saludem la Karen Alfonso, de Ràdio Prodent Mollerussa. Molt bones. Hola, hola.
Bona tarda a tothom.
Programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què coincidint amb el Dia Internacional per a la Prevenció de l'Explotació del Medi Ambient en la Guerra parlarem del Pirineu i de com els conflictes humans han marcat el seu paisatge amb l'historiador Josep Calvet Bellera.
de la tertulia d'esports, en què començarem parlant del duel futbolístic Lleidatà d'ahir a la tarda, entre Mallorosa i Allàtic Lleida, i també de les qüestions extrasportives que gira al voltant d'aquest darrer equip.
Això amb aquest nou capítol especialment del cul ebrot de la replantació de la gespa. No oblidarem, però, altres cites importants d'altres esports, com és el cas d'Hockey Patins, on el Pont Lleida debuta a la seva estimada Europe Cup, o la visita del Vilassana a la pista del líder, el Manlleu. Abans prou de tot plegat, notícies.
Doncs ens hi posem amb aquest repàs a l'actualitat local avui acompanyat de la Judit Castellà. Molt bona tarda. Bona tarda. I ho fem destacant que els bombers atenen 21 avisos pertemporals de pluges des de la nit de dimecres fins al migdia de dijous a la regió d'emergències de Lleida. Els aiguats també han afectat la línia R14 entre Lleida i Riu Milans que continua tallada.
Segons ha informat el cos de bombers, la majoria dels avisos rebuts han estat per inundacions i per caigudes d'arbres. També han estat alertats per l'impacte de llams en alguns arbres. Tot i això, a hores d'ara no s'ha registrat cap dany personal. Pel que fa a la circulació, els forts aiguats han afectat l'atenció de la catenària de la línia R14, motiu pel qual s'ha habilitat un servei d'autobús entre Lleida i Lleida.
i Tarragona. A la demarcació, la tempesta ha estat especialment intensa sobre els municipis del Matret, Maials i Cerós, on ha deixat xàfecs acompanyats de calamarsam que han tanyat especialment les oliveres pendents de recolectar. Segons ha des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació...
L'estimació és que a aquests municipis la pedra hagi malmès entre el 70 i el 100% de la collita. A banda de les olives que han caigut al terra per la força de la calamarsa, les que han quedat a l'arbre han quedat malmeses pels cops de la pedra.
I arriben les primeres nevades de la temporada. El Pirineu Occidental, el Port de la Bona Aigua o el Port del Cantó han quedat emblanquinats al llarg d'aquest dijous al matí. Així és, la neu ja ha fet acte de presència aquest dijous, baixant fins a la cota 1.700 del Pirineu Occidental. Les muntanyes han quedat tenides de blanc i el Port de la Bona Aigua i el del Cantó...
han acumulat gruixos entre els 4 i els 10 centímetres, motiu pel qual ja s'han activat les màquines llevaneu per netejar les carreteres. En el cas de les estacions d'esquí, Port Ainer ha registrat uns 10 centímetres per sobre de la cota 2000 i l'estació de Nòrdic de Tuixent uns 4 centímetres.
I el psiquiatre de Lleida, acusat de quedar-se al patrimoni d'un pacient de la seva clínica, ha tornat a negar-ho a la repetició del judici que s'ha celebrat aquest dijous a l'Audiència de Lleida. El facultatiu ha dit que la família del pacient va proposar fer un vitalici pel qual es feia càrrec d'ell a canvi de quedar-se en una casa de la seva propietat. El processat ha explicat en seu judicial que van ser l'advocat de la família i el germà de la víctima els qui van proposar aquest acord.
¿Quién le propuso o quién propuso hacer este vitalicio? Los dos. ¿Era habitual hacer este tipo de contratos? En las instituciones psiquiátricas grandes es muy habitual.
porque en el momento en que desaparecen los padres de una persona con trastornos mentales, la persona queda desasistida. Los hermanos no se pueden ocupar, la familia es un estorbo para la familia, y en las instituciones psiquiátricas grandes es habitual. En mi caso, en absoluto. Desde el año 1954,
En la clínica Bellavista ha habido solamente dos casos de estos. Y curiosamente los dos casos me han llevado a esta silla. Suerte que solo han sido dos.
Per aquests fets, el 2023 hi va sortir-ne absolt, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la sentència perquè el tribunal havia rebutjat que la societat que va comprar la clínica exercís l'acusació particular. Fiscalia manté la petició de sis anys de presó pels delictes continuants d'estafa i apropiació indebuda, més d'una multa de 108.000 euros i una indemnització pels béns que s'hauria apropiat.
L'IRB Lleida situa el funcionament del càncer i l'abordatge multidisciplinar com a eixos clau per identificar no els tractaments per frenar la malaltia. La capital del Segrià debat els avenços mèdics aconseguits en una jornada de recerca de l'Institut Català de la Salut. La setzena edició de la jornada ha permès posar de manifest la importància de la prevenció i el diagnòstic en estudis primerencs, així com la necessitat d'abordar la recerca d'aquesta malaltia
des de perspectives multidisciplinàries que integrin coneixements i experiències diverses, tal com ha explicat el director de l'IRB Lleida, Diego Arango.
Gran parte del progreso ha venido como fruto de esa inversión de conocimiento a nivel muy básico y molecular de cómo funciona la enfermedad. Eso nos ha permitido identificar nuevas dianas terapéuticas y desarrollar nuevos compuestos que puedan interferir con esas vías de señalización que son importantes para la progresión de los tumores.
En aquesta jornada també s'ha posat sobre la taula com la intel·ligència artificial pot ajudar en els processos d'investigació de la malaltia. Francesc Xavier Cos és el responsable de l'oficina de suport a la innovació i recerca de l'Institut Català de la Salut.
Per tant, jo crec que gràcies a la recerca i que s'està fent activament, s'estan treballant en nous models, s'estan treballant en noves metodologies, com la intel·ligència artificial també s'incorpora, com nous sistemes permeten poder entrar en línies d'interpretació del que s'està observant per generar.
noves hipòtesis, noves línies de recerca i trobar noves dianes terapèutiques, dianes que gràcies als instituts poden generar empreses que generen el que se'n darien spin-offs i coses que finalment això amb el temps pot arribar a generar un nou test per detectar la malaltia en fase més fracós. L'any 2024 es van diagnosticar més de 40.000 casos nous de tumors malignes a Catalunya i s'estima que van morir 17.000 pacients per càncer, sent una de les principals causes de mort a Catalunya.
I acabem amb una darrera qüestió que també ens parla de salut, concretament que Mollerussa acollirà aquest divendres la segona edició de la jornada anomenada Millorar la qualitat de vida del pacient oncològic, un espai per compartir. Es tracta d'una iniciativa que està impulsada per l'Associació contra el càncer amb la col·laboració de l'Ajuntament. L'objectiu de la trobada és oferir eines i espais d'acompanyament per afrontar la malaltia des d'una perspectiva emocional i comunitària. Ens en dona més detalls la Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa.
La jornada tindrà lloc durant el matí al Centre Cultural de Mollerussa i s'adreça tant a persones amb càncer com als seus familiars. El programa inclou dues xerrades i un taller pràctic amb ponents de l'àmbit de la psicologia i la infermeria i posarà l'accent en aspectes com la identitat personal, el suport emocional o el valor de l'empatia en el procés de recuperació. Així ho explica la psicòloga i tècnica de comarques del Pla de Lleida, Aida Anglès.
El nostre objectiu és el de poder donar informació, aportar més coneixement tant a pacients com a familiars que estan passant per un procés oncològic i el de poder també donar un espai on compartir entre pacients i familiars que estan passant per un procés bastant similar. L'any passat vam centrar molt la jornada en l'aspecte més físic, vam parlar de nutrició, d'exercici i aquest any
doncs volíem centrar-ho més en aspectes més emocionals, més psicològics, més d'acompanyament emocional. La jornada també busca donar a conèixer l'entitat a la resta del Pla d'Urgell i aproximar els serveis que s'ofereixen a Mollerussa perquè ho pugui necessitar. L'entrada és gratuïta i les inscripcions es poden fer a través del web o presencialment el dia de l'activitat. Gràcies, Karen, i gràcies, Judit. Bona tarda.
Aquí a l'oest, contingut de tota mena. Contingut per a tu. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Avui, coincidint amb el Dia Internacional per a la Prevenció de l'Explotació del Medi Ambient en la Guerra, la Júlia García parla amb l'historiador Josep Calvet-Vellera sobre com els conflictes humans han deixat empremta el paisatge del Pirineu. Bones de nou, Júlia.
Avui, 6 de novembre, es celebra el Dia Internacional per a la Prevenció de l'Explotació del Medi Ambient en la Guerra i els Conflictes Armats. Amb l'excusa d'aquest dia, avui volem mirar cap al Pirineu, una terra que ha estat escenari i testimoni de nombrosos episodis bèl·lics al llarg de la història.
Per parlar d'això tenim amb nosaltres Josep Calvet Ballera, historiador especialitzat en els primers anys del franquisme i en la recerca de les rudes de fugida pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. Doncs primer de tot, molt bona tarda Josep. Bona tarda. I res era això, avui coincidint amb el Dia Internacional per a la Prevenció de l'Explotació del Medi Ambient en la Guerra,
Volem parlar del Pirineu i com a territori marcat, no pels conflictes. Per començar, com creus que la guerra ha afectat històricament els espais naturals del Pirineu? Bé, és un fet inquestionable que el Pirineu com a territori, diguem, transfrontèrer o territori que a partir d'un moment determinat se pare
a França s'ha vist immers de manera directa o indirecta en els últims esdeveniments mèl·lics que han tingut lloc a Europa, a Espanya i a Europa en general i per tant ha sigut protagonista d'aquests conflictes mèl·lics.
I ja directament com a compats, especialment durant la Guerra d'Espanya, durant la Guerra Civil, i bàsicament també el paper que ha tingut com a lloc de fuggida de les guerres que han tingut lloc a banda i banda dels Pirineus. Per tant, el que és conflicte, el que és guerra va aquí lligat amb el territori.
i sovint pensem que aquestes guerres són sempre en termes com humans o polítics, però suposo que tampoc pensem tant en el tema ambiental. Com es veu des de la recerca la relació entre aquesta guerra i el medi ambient en zones tan fràgils com una frontera enmig de la muntanya?
És evident que la preparació per la guerra ha repercutit en el territori, en l'espai físic, en el medi, ja sigui per la construcció de trinxeres, de búnkers, d'elements defensius, ja sigui per les destruccions motivades pels bombardeixos, pels atacs d'artilleria, etcètera.
Hi ha aquest doble vessant de destrucció, de modificació del medi, de l'espai físic, però també de destrucció, sobretot a la Guerra Civil, els bombardejos i els atacs, sobretot al front, aquest front que va estar 10 mesos estabilitzat entorn a l'Obera Pallaresa, va provocar aquests canvis en el medi ambient.
Sí, parlant una mica de la Guerra Civil, creus que és el període més decisiu per entendre com el paper del Pirineu com a espai de pas o de resistència?
Bé, no, probablement sí, que és el més conegut i el que més ens afecta, però aquest paper com a lloc de fugida, de resistència o de salvació, també, doncs és un paper secular, que havia començat potser a les ganes del 7-19, a les ganes carlitges, o fins i tot...
que és poc conegut, de la Primera Guerra Mundial, 1914-1918, hi van haver molts nois francesos que es van refugiar a Catalunya, es van refugiar al Pallasper i evitar ser mobilitzats per la guerra. Però, evidentment, l'exili de la Guerra Civil pot ser l'episodi que més va afectar a la població del Pirineu. Nomènicament...
Va venir molta gent durant la Segona Guerra Mundial fugint de la Europa ocupada dels nazis i fugint de la guerra, però, diguem, evidentment, l'episodi de la Guerra Civil, 1936-1939, va afectar molts i molts habitants del Pirineu. Per tant, és recordat com pot ser el període amb més intensitat que aquest pas de la frontera, o dels Pirineus, va significar a casa nostra.
I suposo que encara, jo crec que sovint ho recordem com un lloc tant de fugida com d'esperança, una mica, entre els camins de llibertat, tota la zona dels Pirineus i tota la història que té, però també va ser al final una zona de perill. No sé com es viu al Pirineu aquest doble paper, d'esperança i de perill alhora.
Evidentment, clar, ens hem de situar a l'època dels XVI, a mitjans de les primeres dècades del segle XX, no hi havia carreteres, no hi havia cotxes, i la gent que anava d'un costat a l'altre a la sottera, espanyaresos i també la gent d'Alta Garona, de...
d'Arieix, d'aquest departament del sud de França, de la regió d'Occitània, doncs es desplaçaven a peu. Tothom es desplaçava a peu, ja sigui per anar a treballar a l'altre costat de la frontera, ja sigui per anar de festa major, ja sigui per anar a comprar o a vendre, ja sigui per practicar el contraband, ja sigui per anar a celebracions familiars o per pasturar un i altre costat. Per tant, era un entorn que ja tenia una certa activitat, o molta activitat, eh?,
passaven moltes coses. I en èpoques de guerra, sí, van tenir aquest paper fugir a l'altre costat, donar aquest últim pas de creuar aquesta frontera que representava Espigueros podia significar, en la major part dels casos, fugir de la persecució, de la mort, etcètera. És un camí d'esperança. Tot i que, com es va veure, tampoc passar a l'altre costat va significar una tranquil·litat immensa, perquè no volíem que els...
eren persones que fugien del franquisme o de l'arribada de les forces franquistes al Pirineu. Un cop van passar a l'altre costat de la frontera, inicialment a la vida del 1978, molts van ser retornats a Catalunya i després molts van ser internats en camps de presoners, de concentració,
de la Mediterrània i aquí, com d'anar amb el pallasso, el camp de Bernat d'Ariell, molt proper. Per tant, tampoc significava una salvació immediata, però sí que va ser significatiu. I en cas contrari, a la Segona Guerra Mundial, també aquesta paradoxa que molts dels que fugien de la Segona Guerra Mundial, del nazisme i de la guerra, buscàvem de fugir a l'Espanya franquista, que era un règim polític, molt i molt proper a l'Alemanya nazi.
Per tant, tampoc va ser fàcil per aquestes milers de persones que van entrar a l'Espanya franquista per poder sortir d'una manera ràpida i feliç. No sé com ho vius tu, perquè tu ets del Pirineu, oi? De la pobla, diria. Sí, sí, sí. No sé com creus tu que ha modelat aquestes experiències la identitat i la memòria col·lectiva del Pirineu, dels habitants, una mica la història, no?
Bé, és evident, especialment a la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, en menor mesura, potser a l'Alta Ribagossa, i encara en menor mesura el Pallars Llussà, però també, sobretot a l'Albujei, que té contacte més propi a Andorra, tot aquest flux de persones passant la frontera, guerres civils, de la Guerra Mundial, tot això és un record encara molt viu, per un costat, molt viu.
també va associat, com deia abans, al contraband, i va associat en una època que els camins... Els camins sempre eren els mateixos, els camins de contrabandistes, els camins que utilitzava la gent per passar cap a França, o de França cap aquí, després van ser els camins de fugir dels perseguits polítics, o que fugien de les guerres. Per tant, tot això, evidentment, ha modelat aquest...
Aquesta percepció que hi ha al territori d'aquest paper dels peineus és un fet encara molt viu, no? A part del pas de ramat o el pas de persones, però sí que el pas de fugitius encara és...
un tema molt recordat, amb tot el que pugui venir d'associar, de gent que dormia en les bordes a la muntanya, els passadors que els acompanyaven, la presència de la Guàrdia Civil buscant sobretot durant la Segona Guerra Mundial les persones que fugien del nazisme o en la Guerra Civil també impedim que molts fugissin. Tot aquest habitat que es va crear al voltant de la sontera encara està molt i molt viu, malgrat que
per raons ja d'edat, molts dels protagonistes, moltes persones que van viure aquests moments ja no estan entre nosaltres. Sí, t'anava a preguntar per això, que ara que ha passat un parell de generacions, o tres ja, no sé si creus que estem preservant prou bé la memòria històrica del Pirineu.
Bé, s'han fet moltes coses, segur que insuficients, perquè s'ha arribat fins on s'ha pogut. La història de casa nostra és la que és. Es va començar tard a parlar ja d'aquests temes, a investigar per raons òvies que no hi havia accés a alguns arxius, o encara no hi ha accés a alguns arxius, aquesta problemàtica encara és molt candent.
Però, com sempre, potser no vam arribar a temps a poder recollir el testimoni dels protagonistes. Per altra part,
No és una qüestió fàcil, perquè hem de pensar que, sobretot al Pirineu, la repressió de postguerra va ser molt i molt dura, molt i molt intensa i això va marcar molt aquests protagonistes. No voler parlar, no voler explicar ni als seus propis fills què va passar, què van viure, quines barbaritats es van, diguem, succeir.
quines barbaritats va provocar l'exèrcit franquista en la seva arribada. Per tant, evidentment hi ha hagut molts silencis, moltes pors, això és difícil de trencar.
Probablement això s'està trencant a les segones, terceres generacions. Potser són els nets dels protagonistes els que volen saber què va passar, què va fer el seu padrí, què no va fer, perquè se'l va empresonar, etcètera, etcètera. Potser els fills van estar una mica estigmatitzats encara per la por i perquè el seu pare no els ha explicat, però jo crec que comptem ara amb els nets, o fins i tot amb els meus nets, que també estan intentant tirar d'aquest fil. Malauradament ja no tenim
el testimoni, si no haguessin donat abans, dels protagonistes. Però crec que també tota aquesta visió dels nets o dels més nets també pot ser molt interessant per complementar el que s'havia fet fins ara. O sigui, podem dir que creus que en un futur sí que continuarà aquesta relació amb la memòria històrica i la preservació d'aquestes històries? Hi hauria de ser, no podem oblidar,
Què va passar? No podem oblidar els protagonistes, no podem oblidar, no podem deixar de posar-los de relleu i de manejar els protagonistes i, sobretot, també com una antídos, com una vacuna per al que pugui venir.
L'any 2025 són temps en què tothom adverteix els perills d'aquesta nova ordre mundial, d'aquest auge dels moviments totalitaris, d'aquesta penetració que tenen aquestes idees fins i tot amb el públic o amb la joventut.
No por que tenen els joves fins i tot als sistemes dictatorials. En fi, jo crec que hem de seguir treballant en aquesta línia per explicar el que va passar. També com una manera, a part de homenetjar i posar en relleu el que els nostres han passat, de prevenir que tornem a viure un episodi com aquell.
Sí, justament això t'anem a preguntar, perquè en el context actual, amb tots els nous conflictes arreu del món, què creus que ens pot ensenyar la història del Pirineu, territori com aquest, la frontera, per exemple, que és normalment els llocs on més es pateix aquest tipus de guerra? Primer, clar, fas una anàlisi, una reflexió sobre els conflictes melis actuals,
des de fa últims 40 anys, i pots fer l'excepció de pensar aquest paper fonterer, aquest territori fonterer, el paper que va tenir per la salvació de tantes i tantes persones i tantes traves, els inconvenients, que si posava l'època, la vigilància, aquest tancament de la fontera per impedir que arribessin a...
tant a Espanya com a França, aquests refugiats de la guerra, aquestes persones, en el cas de la guerra civil, d'aquestes famílies, padrins, fills, nets, que ja marxaven a la desesperada, des dels curs de residència cap a França, davant la imminència del triomf franquista. Podem fer lògicament l'assimilació amb els conflictes actuals o conflictes que...
passat no molt recent, van tenir lloc no només a Europa, sinó al món sincer. Jo crec que ens interroga a pensar que els terres, malauradament, estem a l'any 2025 continuant, encara hi ha poblacions desplaçades, encara hi ha poblacions perseguides, i que el fenomen no acaba d'acabar.
I finalment, una mica a cavall per concloure, no sé, quin missatge t'agradaria transmetre a les noves generacions sobre la importància d'aquesta memòria històrica que estàvem parlant del Pirineu?
Bé, jo crec que és molt important doncs situar, situar els fets, conèixer. Estem en una zona fronterera, estem en una zona de Pirineus, una zona de parts de persones, de secularment i per tant de llibertat, no?
la frontera, de la mateixa manera que pot ser una frontera, una barrera, una tanca que impedeix de passar d'un costat a un altre, també pot ser, si és trencada o superada, un camí de llibertat. Jo quedaria amb aquest missatge. Jo també he intentat, amb alguns dels meus llibres, explicar aquest significat de les muntalles com muntalles de llibertat. Podien ser muntalles de repressió, muntalles de temor, però també
aquest missatge positiu de la llibertat, que significa xafar aquests camins, transitar avui i avall. També seria interessant que els nostres joves es posessin in situ en aquests camins, en aquests itineraris que s'han recuperat des de molts punts de vista i poguéssim veure aquests itineraris que van permetre a altres persones fugir de la persecució de la mort i aquest valor
més enllà del valor indubtable que tenen, des del punt de vista de la fauna, de la flora, de la paisatgística, aquesta preciositat dels nostres muntanyes, dels nostres estranys, dels nostres camins, però també que es poguessin interioritzar amb el pas dels anys, amb moments de crisi, de perill, de guerra, doncs aquests dos mateixos camins van ser la via que van possibilitar a tantes i a tantes persones poder salvar o salvar-se d'una mort més que segura.
Doncs amb aquesta reflexió crec que ho podem deixar aquí, Josep, si vols. No sé si tens alguna cosa més a afegir. No, ens hem encantat d'estar aquí amb vosaltres i fer aquestes reflexions. Espero que, com a mínim, he despertat algun tipus d'interès. Gràcies, Josep, per compartir aquesta estona amb nosaltres i a vosaltres per acompanyar-nos en aquest viatjar per la història dels Pirineus.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. L'esport no només és futbol. I tampoc només cosa dones. Esport plural i divers a la tertúlia esportiva d'aquí a l'oest.
Pràcticament 30 minutets que tenim per fer l'anàlisi del més destacat en clau esportiva. Ho farem amb en Sergi Guiu, responsable d'esports d'UAU Lleida Ràdio, narrador de l'Atlètic Lleida. Molt bones. Hola, Fran. Amb l'Arnau Vilar, company d'aquest programa, de MUNFM, ja ho sabeu, però també, i per això tenim aquí especialment el redactor de Lleida en joc i narrador de l'Atlètic Lleida. Què tal?
Molt bé, Fran, i molt content d'estar aquí. I al Guillem Figueroa, que en aquest programa sempre l'escoltem a les notícies, però que és un fanàtic del bàsquet, perquè també coneix altres esports, Guillem. Gràcies per ser-hi. Bona tarda. Comencem amb lo més immediat, que és que va ser ahir, en aquell partit.
Entre, i ara l'Arnau, me n'aniré amb ell, entre Mollerussa i Atlàtic Lleida, Copa Catalunya, que hi havia aquest morbo a veure qui passava, perquè allà l'esperava el Lleida Club de Futbol. Sí, mira, primer de tot, deixa'm fer un aclariment franc, perquè també hi havia morbo només amb l'Atlètic Lleida i Mollerussa, perquè ho comentàvem ahir, que al final era com tornar al 2021, tornar al 2022, quan lluitaven per pujar a la tercera...
Federació Bonestana, primera catalana, encara quan no hi havia Lliga Elit. I també una mica nostàlgics d'això, i només et dic que quan va acabar el partit vaig obrir el meu grup d'amics i els vaig escriure, no us perdonareu mai el no haver vingut avui a Mollerussa. Imagina't com va ser el partit, vull dir, em semblava un dimecres tonto, la gent treballant, no va començar a entrar la gent, sobretot fins al minut 30,
i a partir d'aquí amb el públic apretant golaços, gols de mig al camp, gol olímpic, va haver-hi de tot. Finalment, que no hem dit el marcador, va passar... 3-2, el Mollerussa. A part, també va donar l'occasion que a la zona que estàvem amb nosaltres hi havia gent del Mollerussa, de la base, hi havia xavals que van viure de forma molt esportiva, però animant molt al Mollerussa,
I la veritat és que hi ha un ambient de futbol molt bonic, on, evidentment, va guanyar l'equip local i l'afició local que va omplir l'agrada del Municipal d'Esports de Mollerussa, però, per dir-ho d'alguna forma, el que tot apuntava que era un partit que no volia guanyar ningú, el d'ahir... Jo això ho deia, Sergi Guiu. El què? Això que no el volia guanyar ningú, deixa'm-ho dir.
jo segueixo pensant en el que pensava ahir abans de dos quarts de set sense cap tipus de problema l'Atleta s'ha tret un dimecres de sobre i no un dimecres qualsevol que crec que li serà positiu sense cap mena de dubte el Mollerussa necessitava guanyar un partit però el Mollerussa hagués signat perdre ahir i guanyar el diumenge tinc claríssim perquè necessita els tres punts el diumenge no li serveix de res perdre el diumenge havent guanyat ahir
però també és un peix que es mossegueix la cua. És a dir, si tu arribes carregat de moral amb una afició que si vol que ho gaudeix, doncs molt probablement això tindrà un rèdit emocional i també és fosso que hi ha de seguidors. Perquè si s'ho han passat tan bé, com diu l'Arnau, vull pensar que
No, l'afició de Mollerussa hi va. El Mollerussa és una afició perquè hi havia tot el club gairebé. El que va omplir les gralles era molt part del club. Per tant, el club, sempre que hi pugui, seguirà sent. A més a més, van cancel·lar tots els entrenaments del dimecres. Llavors, els que van poder anar a veure aquest...
aquest partit. Segueixo pensant que, evidentment, és futbol, eh? I qui, quan s'hi voli l'arbitre, prefereixi perdre que guanyar, que se'n vagi en un altre esport, o simplement que deixi l'esport, perquè això no funciona així. Però tant l'Atleta Illeda com el Mollerussa tenen clar, tenien clar ahir, tenen clar avui, que el partit important és el del cap de setmana. És veritat que la setmana del Mollerussa venia amb la destitució de què cupar seguís al principi de setmana, que Romario agafa de forma interina, veurem quant dur aquest interinatge
i si acaba sent un interinatge al 100% o no, però jo sí que estic d'acord amb que teníem unes previsions que no van ser desencertades i ens ho va passar molt bé. Aquest calendari del Mollerussa fa que torni a jugar a casa seva aquest cap de setmana, diumenge, a les 12 del migdia, horari també de l'altre equip que trobem a la tercera Real Federació de casa nostra, Lledesportiu, no, que és diumenge volia dir, però en aquest cas a les 6 de la tarda,
Contra Montañesa. Els dos que són els dos últims d'aquesta categoria. I veurem si té redit o no aquesta baza moral. Jo tinc un bon presagi. També us diré una cosa. Si el Mollorosa guanya el diumenge, no ho lligarem tot amb la victòria d'ahir dimecres. En absolut. Ho tinc claríssim. Però l'esport i el cap compta. És una cosa que a mi sempre em fa molta gràcia d'entrenadors i jugadors.
que diuen allò de, no, el camp són 11 contra 11, correcte, quan jugues a fora el públic no exigeix, però quan jugues a casa resulta que sí, que si la gent anima i tot té una incidència emocional. El que està clar és que en l'esport les incidències emocionals són importantíssimes. Després entrarem en bàsquet, però sabem allò de les dinàmiques, que un entrenador ràpidament talla un partit quan la dinàmica no li és positiva, perquè el cap fa run-run.
També tinc clar una cosa d'ahir, fent un anal·legis més del que vam veure. Li deia a l'Arnau, no sé si t'ho vaig dir a la meixa part, o quan t'ho vaig dir, avui que no el narro, ho estic veient tot una miqueta millor i no estàs pendent de tantes coses, de tants auriculars, de tants sorolls, de...
i bueno, analitzes d'altres qüestions que quan fas una narració potser no et dona el cervell per tant dos equips que tenen molta feina en defensa moltíssima feina en defensa s'entén per què el Molleru se va penúltim s'entén per què l'Atletia ja està en zona de descens si el partit hagués quedat 6 a 5 no hagués passat absolutament res
El Mollerussa els últims minuts és cert que treu aigua del vaixell com pot, però el vaixell no es va enfonsar perquè aquell dia la sort els va caure de cara. Insisteixo, el Mollerussa, la sort li ha de caure de cara el diumenge, més que ahir. Espero que no hagi gastat tota la sort aquest dimecres.
Perquè un parell de pals de l'Atletic Lleida. El Mollerussa crec que Romario ha analitzat molt bé el partit d'ahir. Crec que té coses a corregir, sobretot a nivell defensiu. I jo crec que està molt preocupat l'Atletic Lleida. Crec que les sensacions que transmet l'equip de Gabri Garcia...
No és de deixadesa, perquè crec que és molt forta aquesta paraula, però sí que tinc la sensació que hi ha massa guerres individuals i poques col·lectives. I aquí és on l'Atlètic Lledec ha de fer una passada endavant. Té per mi el primer partit importantíssim de la temporada d'aquest diumenge. 6 de la tarda contra... 5 de la tarda. Perdó, 5 de la tarda.
al camp de l'Alcoy que tenen molta moral, parlaves de la moral mai millor dins que l'Alcoy està en una de play-out un altre de les decepcions de la Lliga n'està només a dos punts perquè la gent s'ubiqui i per tant, si es guanyés allà i Porreres no guanyés que és molt probable que no sé contra què jugué però que hi ha la possibilitat de sortir d'aquesta franja vermella del descens directe que és el mateix, que tornen a on anava abans
que estàs en zona de risc, en zona complicada, però que mentalment ajuda, a part que amb un rival directe ara mateix, per aquest risc, per aquest fantasma del descens, doncs t'hi hauria... Sí, però per exemple, Fran, agafant-te amb això de la moralitat i dels estats d'ànims,
El dijous de la setmana passada vam veure un Atletic Lleida molt bo contra l'Espanyol de primera divisió. És veritat que el context és el de Copa del Rei, que l'adrenalina que transmet un partit de Copa del Rei és diferent, que l'ambient del camp d'esports era diferent, que la parafernàlia decorativa del camp d'esports és diferent, que contra un equip de primera divisió davant 8.000 persones, per molt cansat que estiguis, les cames segueixen funcionant. Això és evident.
Per tant, dijous vam sortir tots del camp d'esport dient, ostres, si l'Atlètic Lleida competeix com ha competit contra un espanyol de primera divisió, caram, això va per bon camí. Les sensacions de diumenge contra el Castelló no tenen res a veure amb els dijous. Quan tenien la moral, evidentment havien perdut contra l'Espanyol 1-2, però la moral estava en un bon moment.
Però això és una situació difícil d'analitzar de l'Atletic Lleda i crec que hi ha una qüestió molt més actitudinal que no pas futbolística en certs aspectes i Gabri està preocupat, ho ha manifestat ja més d'una vegada en els últims dies i crec que és per estar-ne. Però tu ho has dit, vas diumenge al Coi, guanyes, et veus ja una dotzena posició a la zona grisa, no a la zona vermella...
I bé, tot es veu una miqueta diferent, però és que això és l'esport i s'ha de guanyar. Per tant, aquesta Copa Catalunya, aquest entenc que serà el camp del Mollerussa, perquè és el de menys entitat de cada rànquing. La gent dirà, ostres, però com és que juguen al camp del Mollerussa? A diferència de la Copa Catalunya femenina,
La Copa Catalana o la Copa Catalunya Masculina es basa en les categories de la temporada passada, és a dir, el Lleida parteix com a equip de segona federació, l'Atlètic Lleida com a millor classificat de tercera federació va jugar com a visitant el camp del Mollerussa, per tant, el dia 19 de novembre, el dia ja se sap,
Falta per confirmar encara aquesta hora, i el dia jo crec que també pot moure's, però crec que considera que sigui el dia 19, és jugar a Mollerussa. Aquesta sisena crec que és eliminatòria, Mollerussa-Lleida. Un mes després es veuran les cales. I jo, també tira de memòria.
Dijous o què? El 19 és dijous, no? No, és dimecres. Dimecres? És dimecres, d'aquí dues setmanes. I un mes després, a mitjans de desembre, es veuran les cares a la tercera federació dels llidatans. Futbol, zona baixa, agafar sensacions, recuperar posicions, sortir de la zona roja, doncs una mica podríem parlar també de l'AM. Sortir de la zona roja no ho podria aconseguir cap de setmana.
Diferent seria si la setmana passada, amb aquest 1 de novembre, doncs hagués guanyat amb un rival que hi era, que estava a la zona baixa, com era el Betis, que a més jugava en els seus recassants, això no passava, es perdia per 0-1, però té l'oportunitat, aquest conjunt, de tornar a atrapar, jugar contra l'altre equip, que troba a la part baixa, 5 punts a Teleem, i aquest rival, l'Alba, l'Albacete, amb 10 punts. Per tant, d'aquests partits, que entenc jo que són importants,
que es jugarà fora dissabte a les 4 de tarda. Sí, avui, a més a més, hem anat als recassents, bones notícies als recassents. Parlàvem de moral avui. Noé Fernández, mig campista de l'EM, li ha donat aquest premi de la millor jugadora a Primera Federació Femenina la temporada passada. També hem parlat amb ella avui, hem parlat amb Roger Lamessa, el director esportiu i ara un dels membres de...
d'aquest cost tècnic de l'AM, en parlant molt de temes extrasportius, perquè també sigut protagonista l'AM a aquest inici de temporada amb els temes extrasportius, jo crec que sí, que necessiten d'aquesta victòria, es poden agafar en el mirall del partit contra l'Oviedo, que van amarrar la seva porteria a zero i van fer el gol necessari al 90 i llars, per tant, una miqueta és el que han de fer, intentar mantenir-se a zero i la que tinguin cap a dins.
També, gent d'esportius, també en parlarem, Guillem, amb això que passa al césped què toca parlar? A la secció d'esports que fa el Sergi? El Llei de Natura! Podríem parlar en el Llei de Natura, eh? Amb el rei gras que s'hauria de plantar. O a la vessant estrictament de notícies, perquè d'esportiu en té poc, segurament tot el que ha passat, per si algú s'ha perdut...
doncs dilluns havien la maquinària per replantar la gespa del camp d'esports, se sabia que s'havia de fer, però així de forma molt ràpida, d'aquests tres triomvirats que hi ha al camp d'esports, d'aquests tres equips... César Pompeu i Crasa! No, però s'havia anat a Lleida, els diuen que als equips que els toca jugar, que no podran jugar, que la gespa ha de reposar,
Això fa que s'encenguin els ànims amb el Lleida, que ja sabem que aquestes pica-baralles entre el Lleida i l'Etit Lleida no són estranyes, més aviat habituals,
Però també hi ha una seda, la hem, fa el seu comunicat dient que això no pot ser. Això que ho fiquem a Esports ho ho fiquem a l'informatiu. Durant aquests dos últims, dos, tres últims anys ho hem anat ficant a tot arreu, perquè també fa uns mesos hi havia la paèria pel mig, llavors també entra bé a la part d'actualitat de la ciutat i de política.
Crec que és un problema que s'arrossega ja des de fa temps perquè ja es parla des de la primera jornada que el camp no està en condicions i crec que sumat als dos partits que hi ha hagut moltes setmanes amb els partits de l'Atlètic i de Copa del Rei doncs no hi ha ajudat i ara justament
que coincideixi amb la setmana en què el Lleida Club de Futbol jugui com a local i que l'EM i l'Atlètic Lleida siguin els que no juguen com a locals, doncs ha acès una mica més la cosa. També aquí el punt que ja ho hem parlat durant la setmana amb el Sergi és que hi ha els dos punts de vista dels dos clubs i potser el que hauria de sortir a parlar ja és més l'empresa de...
Royal Verde a dir si això són 3 dies, una setmana, 15 dies, o si es pot jugar o no, perquè si un club diu que es pot jugar i que l'altre no, ha d'haver algú pel mig que posi una mica de llum al tema. Perquè la llei del club de futbol no en sabia res, que dilluns començaven, o se'ls havia avisat o no, clar, també perquè un es pot organitzar, canviant partits, dient la seva, però pel que em dona la sensació és que, ep, hi ha aquí les màquines, espavileu-vos a no jugar.
ara és que és un tema que a mi aquesta setmana els companys ho han vist que vaig calentet amb aquest tema de comunicats amunt i avall ara a les 6 parla Jordi Cortés l'entrenador de Lleda que com una mica roja la mesa s'han convertit amb els portaveus dels seus respectius clubs perquè al cap i a la fi ja passa que les figures dels entrenadors són els que setmanalment parlen amb els mitjans de comunicació i per tant han de recollir una miqueta tot el que plogui durant la setmana
posarem damunt la taula aquesta setmana, aquest inici de setmana, aquest partit contra la Montañesa.
i a veure si hi ha hagut la comunicació necessària o no, com estan aquesta setmana, perquè no hem d'oblidar que Lleida no entrena al camp d'esports i per tant ha d'entrenar a un anex que està impracticable. Igual o pitjor. No es pot entrenar. Aquí entraríem en molts altres debats, si llavors aquests entrenaments són de qualitat...
Què li hem de demanar a un equip que em trena en unes condicions com les de l'anex, etcètera, etcètera. Per tant, tinc interès. Avui en parlar amb calma amb el Jordi Cortés, l'entrenador del Lleida, que ens explica una miqueta com estan aquesta setmana en aquesta part més el Lleida Club de Futbol. No oblidem que la MC té l'alternativa dels recassents, la Lletic Lleida té l'alternativa del Ramon Ferrus. El Lleida, a dia d'avui, no té aquesta alternativa.
Jo vull pensar a les 4 i 46 que sí que n'eran conscients i que hi va haver un petit consens per arribar a fer-ho aquest dilluns a l'inici de les obres. Ara em ve per ser ben pensat. A veure, a partir de les 6 i 4... Però no haguéssim fet el comunicat, no? Entenc...
Però el comunicat de l'AM també hem d'analitzar-lo ben analitzat. Té altres qüestions com el tema de l'Ànex que ja ha portat cua, el tema de la gestió de qui se n'ocupa. És una cosa que ja anava més enllà, em sembla, del joc. El comunicat de l'AM també parla d'un Atletic Lleida amb una potestat de decidir qui juga i qui no que no té.
Clar, la Tillera no decideix qui juga i qui no al camp d'esports. M'estic menjant i emocionant molt la llengua perquè evidentment hem de ser els més curosos i professionals possibles amb aquesta qüestió, però crec que toca i avui ho he escrit i acabo per la meva part per no anar més enllà ni allargar-me més del que compte. A principis de novembre la situació és crítica.
Ho tinc claríssim. A nivell relacions dins del camp d'esports, com està la gespa, com estan els equips de futbol de casa nostra, que és en zona de descens els tres, amb un ajuntament que fa dies que no es pronuncia en absolutament res al voltant de tota aquesta situació del camp d'esports, dels que viuen al camp d'esports i del que poden fer al camp d'esports,
i no em vull imaginar com estarem al febrer, març o abril. Exactament, i jo sobre aquesta qüestió de l'Ajuntament jo m'agradaria aturar-me, perquè quan el Lleida, club de futbol, ha fet alguna cosa que a l'Ajuntament no li agradava, els hem sentit. I aquí, si com semblen els indicis, semblen els indicis, que és que uns no en sabien res, els altres autoritzen, i els altres acaben remugant... Però què ha fet malament l'Atletic Lleida?
Home... Què se li està demanant a l'Aletic Lleida des de fa un mes? Que fiqui la gespa. Però... Quantes setmanes hi ha hagut sense partit amb dimecres per poder fer aquestes obres? No, no, no. Potser ho ha fet bé. Jo només dic... L'únic que dic és... Si se sabia que seria aquesta setmana... Potser s'ha fet, eh? Però pel que sembla, pel que ha transcendit...
és que les altres parts no ho sabien i, com tu saps, la logística de qualsevol club professional o semiprofessional és molt dura i és molt difícil. I de nit al dia no els hi pots dir. Tu ara no jugues ni en trenes. T'agradi o no t'agradi, t'hi portes bé o t'hi portes malament. Perquè tu has fet la responsabilitat de vetllar per una instància que és comuna
I per tant, no dir-ho, és empantanegar a l'altre sabent que l'empantanaràs. En Lleida el dilluns fa un comunicat on en cap moment diu no en sabíem res perquè s'ha fet això. L'EM el dimarts fa un comunicat on dins dels diversos punts que diu el seu comunicat... Se pressuposa que no se sabia res pel comunicat de l'EM.
Jo no ho pressuposo. Jo sí. Jo no ho pressuposo. No sabem exactament ni fil per randa. Però a Roger la Mesa avui que heu preguntat si ho sabien o no. No, no. Roger la Mesa s'ha parlat d'altres qüestions. Probablement Roger la Mesa no acabi de veure massa clar el comunicat de l'AM.
Per tant, veurem avui també el Jordi que no opina, perquè el Jordi és una persona que a més defensa absolutament el punt de vista del Lleida, que aquesta setmana ha estat més calmat en aquest aspecte de comunicats i per tant veurem com ha quedat. El que està clar, que també hi havia dubtes, que el Lleida juga el diumenge, hi havia la recomanació o la obligatorietat de 3-4 dies i la recomanació de 10.
Per tant, l'obligatorietat de 3-4 dies s'haurà complert sense problemes i el diumenge Roll Albert no prohibia jugar, per tant, llei de muntanyes a la tarda. El que volia dir és que Païria, quan hi ha hagut coses que no li han agradat la manera de fer de llei d'esport a diodons, ha sortit a comunicar rodes de premsa i a trener als mitjans amb estirades serioses d'orella. I aquí també, indirectament, els dos clubs que, insistim, els semblen com a mínim per alguns
com els afectats de tot plegat, d'acord?
també l'estan dient indirectament a l'Ajuntament com és que amb ells no els estires les orelles o com a mínim públicament no sé si aquest silenci de l'Ajuntament doncs aquell ronron que té la ciutat que és gran l'acaba accentuant o no, perquè l'Ajuntament no ha dit res no, no, de moment no ha dit res deixem el futbol anem al uf, tenim poc temps per a tot és que la pista de parquet genera menys discussió, Fran
Perquè s'està guanyant, Arnau. Sí. També, però ho digui en el sentit que el parquet en si, el material, la fusta, no dona tant. Bueno, amb la lliure va venir l'any passat. Ja va donar. Sí, va donar. Ja va donar. Me callo. Amb unes goteres que esperem que algun dia se solucionin, eh? I els sícolis també han canviat el parquet. Jo que he entrat tota la vida allí reventant-me. Sí. I el Juan Guarra també hi ha. I ara l'han canviat, eh? Jo també hi he entrenat i amb aquella terra, si no m'he caigut més d'una vegada. És la broma que quan te'n vas del coli es converteix en un palau, no? Ah, sí. No falla, no falla.
Amb OK Patins, dos cites molt importants, molt transcendents, entrarà al Pont Geïda, que torna a la seva competició preferida, la Europe Cup, Nes el Rei, jugarà aquest dissabte l'anada de vuitens de final a la pista de l'Alcoi, dissabte al vespre, a dos quarts de nou, la tornada serà el dia 22, a les vuit del vespre, aquí... Opinions, Fran, d'aquesta eliminatòria i de la teva competició?
Quina mandra que sigui l'Alcoi. Sí. Mira, et diré que... El Getafe de l'Hockey Lliga. Et diré que això segurament ha parat a tot l'entorn. I, de fet, ho deia Edu Amat ja quan se li preguntava quin equip vols als sostenits i que toqui qualsevol equip que sigui de l'Hockey Lliga ja fa mandra. Però que toqui l'Alcoi, que és aquell desplaçament...
que és farragós, que a més és una pista que és complicada, que és freda. Això, doncs sí, dones que facin menys Europa, però que si se vol aixecar a la quarta Europe, doncs toca sortir amb un bon resultat de la pista dels Valencians. Veurem com va. Hi ha un feminí.
Vilassana. Líder, no? Contra líder. Pista de líder. Aquest contra pronòstic Manlleu. I l'Alpicat contra el Voltregar, per tant va fent baixada aquest turmalet, tot i que encara li queda la fraga, però el Vilassana que crec, ho dèiem aquesta setmana al programa, crec que els dos últims caps de setmana, amb aquests bons partits contra el Palau de Plegaments i el Telecable, Vilassana ha dit companys... El que molt ens temiem.
Companys, vinc a guanyar-ho. És veritat que quan torna el format playoff, per tant, veurem què és el que passa després quan et juguis les garrofes, però aquestes dues últimes setmanes el Vilassana fa pot. I que encara no té jugadores com Jime Gómez, per exemple.
Tenim aquest Vilassana que visita la pista del Manlleu el dissabte a les 5 de la tarda.
L'Alpicat se'n va a Osona, també dissabte, a dos quarts de sis. I es negafraga jugar a casa, horari de tele de porte, a la una del migdia, que rep amb un Cerdanyola, que el passat li ha donat molts ensurts. I bàsquet, Guillem, que tenim un minut i pico.
Jo vaig veure el partit i no sé si compartiu o no aquest diagnosi, si es va perdre, si al final se'n va anar el rival, però també la sensació d'estar-hi tot el rató al partit allà, ostres, no carrega el que dèiem abans d'emocions.
És un partit molt emocionant, que jo ho posa amb un nivell molt alt d'intensitat, que és l'únic que ha fluixejat en aquest inici molt bo de l'equip, que no hem d'oblidar que encara està en posicions de playoff, i sí que és veritat que va ser un partit amb molt poc encert per part dels dos equips,
i la penya sí que tot i això es va aconseguir mantenir allà el partit amb jugadors no tan habituals com Hakanson o Guillem Vives i l'últim quart d'anotació de la penya és surrealista vull dir, és un sis de vuit en triples Guillem Vives va convertir en cuitonsa sí, inclús Stephen Curry tirant en una cama vull dir que el nivell de la plantilla de la penya és un nivell llast de plantilla però als jugadors del High-O-Post no se'ls pot retreure res
L'únic pot ser nota negativa del partit, s'està començant a veure que hi ha una diferència molt gran entre la primera i la segona unitat del Lleida, quan juguen els titulars s'està competint de tu a tu i guanyant a la penya, quan juguen els suplents els números són més discrets.
Però no estic per Bascònia, aquest diumenge, 12 del migdia, al barri Nord. Firmen l'empat. Sí, exacte. Firmen l'empat perquè és una equipa amb molt bona dinàmica, que l'última setmana ha guanyat 3 partits, ha guanyat el Tenerife. Equip europeu, retorn de Rafa Villar. Exacte. Tenim uns quants ingredients per tot això. Jo veig lleugerament a favor del Bascònia. Lleugerament. I tu, Sergi? Lleuger a favor del Bascònia.
I jo no vull trencar la dinàmica, però és que és un equip molt físic que li pot donar molts programes al Hayopos.
Veurem, veurem perquè aquest jaiopos ja ens ha d'anar moltes sorpreses. Diumenge a les 12. Diumenge a les 12, sí, sí, diumenge a les 12, aquí a la Barris Nord, rep a tot aquest monstre de la competició al Bascònia, davant d'un jaiopos que, insistim, que sap liar-la amb aquest fantàstic públic, que, per tant, no descartem res. Gràcies, Guillem Arrau i Sergi. Adéu. Vosaltres no us mogueu, que ens queda sis minutets per seguir amb més continguts d'aquí a l'oest. Parada i tornem.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més justa. La igualtat és de totes i per a totes, amb veu de dona. A Lleida, el Pirineu i Aran, fem camí cap a un futur més igualitari.
Estàs escoltant en un FM.