logo

Aquí, a l'Oest

Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h. Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.

Transcribed podcasts: 87
Time transcribed: 2d 17h 34m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns, què tal? Us parla Francesc Balanyà, això és aquí a l'oest, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida, amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Des d'ara i fins les 6 us fem acompanyar amb aquest magazín, que fem gràcies a la nova vila de MUNFM, molt bon dia. Què tal? Molt bones. La Maria Gatao, de Ràdio Rosselló, hola, hola. Hola, bona tarda, companys. La Sabina Pedros, del Picat Ràdio, com anem? Hola, molt bones, westerns. També saludem la Karen Alfonso, de Ràdio Pro en Bollerussa. Hola.
Bona tarda a tothom.
Començarem el programa avui parlant de Meteorologia amb en Lluís Bipérez, segur que coneixeu la gent que escolta els botlletins informatius de les diferents cases, que quan l'hem tingut en aquest programa sempre ens ha agradat molt també les seves entrevistes i ja us avanço que avui no serà pas una excepció.
Després, tertulia d'esports, en què ens fixarem especialment en la nova cita per a la història de l'esport llidatà del llista d'aquest dissabte al vespre, en què poden engrandir la seva llegenda a la Europe Cup, tornant a estar a una Final Four, i ja en seria naçat una xifra que cap club té. Els llidatans ja són els que més acumulen amb 6, seguits de l'Igualada amb 5. La tertulia pro també tindrà una gran dosi futbolera, perquè tindrem avui a la gent de la cova. Abans pro de tot plegat, notícies.
Doncs ens hi posem amb aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem acompanyats de la Judit Castellà. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que els Mossos han detingut a Lleida un noi de 18 anys i dos menors d'edat com a presumptes autors d'un delicte d'homicidi en grau de tentativa. Els fets es remunten a la matinada del 23 de novembre, quan un grup de joves va agredir violentament un home de 37 anys al carrer Sant Martí de la mateixa ciutat.
Així és, a conseqüència de l'agressió, la víctima va resultar ferida molt greu i va haver de ser hospitalitzada. Quatre dies després dels fets, els Mossos van detenir un dels implicats en l'agressió i, finalment, aquest dimecres van arrestar un home de 18 anys i un altre menor d'edat relacionats amb el mateix cas. El menor, de fet, també seria l'autor d'un robatori amb violència, com és durant el cap de setmana a l'Avinguda Alcalde Porqueres. Els dos últims detinguts han passat aquest dijous a disposició judicial davant del Junjat de Guàrdia de Lleida i la Fiscalia de Menors.
El president de PIMAC Lleida, Manel Llaràs, assegura que el model de comerç local haurà de conviure amb el de Torres Salses. Assenyalar que caldrà trobar maneres de lluitar contra la competència directa d'aquest comerç, com per exemple plantejar què fer amb els preus dels joguers de l'eix comercial. El responsable de la patronal del comerç detallista explica que és evident que la competència de Torres Salses serà directa. En una entrevista a UAULE de ràdio, recorda que el model inicial que la promotora Promenade va plantejar en un inici per al centre comercial no té res a veure amb el que es portarà a terme.
que no s'hi quedarà un altre als dos models que conviure, però sí que sap una cosa, aquest model de perifèric va anar a ser amb la idea que seria un projecte de mitjanes superfícies i a l'hora de la veritat, tal com han vist els planos pels mateixos responsables de promenade, que no se n'han amagat,
Al final sí que tindrà alguns estaliments en format de mitjana superfície, però la majoria d'estaliments seran en format de petit comerç comercial. Això sí que fa una competència molt directa cap al comerç de la ciutat de Lleida.
perquè el que provoca és aquest trajat de consumidors. Llaras assenyala que el comerç local haurà de fer apostes per dinamitzar-se, com ja està fent ara mateix. La presència en línia és una de les apostes que cal fer, però cal no perdre de vista la realitat. Els preus del lloguer són una qüestió a tractar, sobretot a l'eix comercial.
Què passarà amb aquests imposts dels locals? Segurament, si els locals haguessin fet una miqueta més assequibles, aquests 100 espais buits o els que siguin, segurament no estarien buits. I això també ajuda a dinamitzar el conjunt de totes leis. Aquí és una reflexió que hem de fer entre tots. Llerà recorda, però, que avui en dia amb l'existència de les noves tecnologies no cal estar al centre de la ciutat per tal que un comerç tingui notorietat.
I comencen les obres de rehabilitació de la casella del Palau d'Anglesola, un dels antics habitatges vinculats al canal d'Urgell. Es tracta d'una actuació molt esperada que forma part del projecte de modernització del canal i que vol recuperar aquest patrimoni històric i ambiental. Ens ho explica la Karen Alfonso des de Ràdio Ponent Mollorussa.
La rehabilitació de la Casa Allà del Palau és la primera d'un conjunt d'actuacions previstes per recuperar diversos edificis històrics situats al llarg del Canal d'Urgell. Les obres tenen una durada aproximada de 4 mesos i permetran posar en condicions aquest espai que posteriorment s'accedirà a l'Ajuntament del Palau d'Anglesola perquè pugui tenir un ús vinculat al territori.
El projecte s'emmarca dins les mesures de compensació ambiental associades a la modernització del canal, que inclouen la creació de vies verdes i accions de foment de la biodiversitat. En parla el president dels canals d'Urgell, Amadaur Ros. Aquest és un projecte que vam demanar. Si no és com a modernització, hi ha una part molt important per tota la diversitat. Cada projecte que es farà amb la modernització s'ha de fer una via verda, obligadament, que figura allí, que és el que...
com a compensacions ambientals és el que la comunitat va oferir.
La propera actuació prevista serà la rehabilitació de la casella de Gramunt, que sortirà a licitació pròximament. En aquest cas, el projecte anirà a càrrec de la Fundació Canals d'Urgell i tindrà una clara vocació divulgativa. L'objectiu és convertir aquests espais en punts de descoberta del Canal d'Urgell, amb continguts audiovisuals sobre la seva història, la modernització de la infraestructura i la riquesa natural que l'envolta. També es preveu adaptar els materials de diferents públics, especialment escolars, i oferir-los en diversos idiomes per apropar aquest patrimoni a tothom.
I una darrera qüestió, els camps de Ponent es troben al límit per la saturació del sol després d'un gener excepcionalment plujós que està dificultant feines agrícoles i també obres hidràuliques com les del canal de Pinyana. Ens ho explica l'Arnau Vilat de MUNFM.
Segons mapes de l'EMET, el nivell de saturació del sol a les comarques de Lleida supera el 95%, fet que provoca entollaments i impedeix l'entrada de maquinària. Això complica el treball al camp, amb afectacions en cultius com la fruita i el panís, a banda de l'ús dels fitosanitaris que ara no es poden aplicar, i això incrementa el risc d'infeccions. El president de la Comunitat de Regans del Canal de Pinya, Ana Ramon Piqué, explica que el fet de no poder realitzar actuacions pot arrossegar endarreriments i condicionar possibles segones collites.
Això no afecta tant els fuites, però que també pot ja tindre incidències per tirar vesides o fer ja algun tractament primerenc. També pot afectar en algun país que encara no s'ha pogut entrar assegat. Mentrestant, l'excés d'aigua continua condicionant el dia a dia del sector i també la planificació d'obres, com les del canal de Pinyana, que han vist alentits els treballs de millora per la impossibilitat d'accedir als punts d'actuació i per l'estat dels camins.
Gràcies, Arnau, i gràcies, Karen i Judith. Bona tarda. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
M'agrada que el tema del dia parlem, com és el cas del que va a continuació, de fenòmens naturals més enllà de les accions strictament de llei de natura. Perquè precisament això, en el tema del dia d'avui, va una mica amb això, ja que parlarem de meteorologia avui, que és el dia mundial del meteoròleg. Un tema del dia que recau en la nòbila de MUNFM i que s'ha posat en contacte amb en Luismi Pérez, el meteoròleg de la xarxa de comunicació local, i que és tot un fenomen mai millor dit. En fi,
Per fi, un tema del dia que no parla ni d'intel·ligència artificial, ni de pantalles, ni de Donald Trump, ni de Letícia Sabatera, que és el que sempre acabem parlant en aquest magazín. Així, doncs, que Arnau, endavant, molt bona tarda.
Bona tarda, Fran. Doncs sí, avui faig una mica de tu. Segurament el tema del dia d'avui t'agradarà perquè, com deies, avui és el dia del meteoròleg. Així que anem a parlar una mica de natura, una mica de fenòmens naturals. Tu que ets el rei del llei de natura, doncs avui para les orelles. Però bé, no demanarem la teva opinió, Fran, perquè avui anem a parlar amb un meteoròleg que és el seu dia.
I qui millor per parlar sobre la climatologia que en Lluismi Pérez, que és el meteoròleg de la xarxa, el qual ja tinc aquí, ja riu, ja saludem. Lluismi, bona tarda i benvingut a Lleida, ni que sigui telefònicament, benvingut aquí a l'oest. Sí, no, bona tarda i, hòstia, encantat, i Déu-n'hi-do la presentació que m'has fotut.
I també moltíssima estima que tinc per les Terres de Ponent. Després ja et diré si vols. Fantàstic. Entre nosaltres tinc més estima per les Terres de Ponent que per les Terres on visc. Ep, ep, sort que això ho hem metem a la demarcaixa de Lleida. Esperem que no hi hagi ningú de les teves contrades que t'escolti. No, no s'enfadarien tampoc, segur. Primer de tot, fent una contextualització, és a dir, el Dia Mundial del Meteoròleg, de l'home del temps, ho viviu especial o és alguna cosa especial o diguéssim que és un dia més?
A veure, és com el dia del teu aniversari, és el dia que se'n recorden una mica més de tu i és aquell dia que la gent que vas coneixent al llarg de l'any o al llarg de la vida, doncs, o sigui, és molt curiós, però quan vas coneixent gent i dius, o preguntant a què et dediques, i dius, jo soc home del temps, és com una cosa com, no sé, és com si algun dia coneixes algú que treballi, no sé, treballi de miner, o treballi de jutge, o treballi en alguna feina així que sigui més complicada de trobar, no?
Clar, després arriba el dia del meteoròleg i és quan t'envien aquells missatges a aquelles persones que potser fa mesos que no en parles i se'n recorden de la teva professió. Més enllà tampoc és que vagi molt més enllà, tampoc és que hi hagi...
una gran, podríem dir, una gran... Expectació. Sí, sí, tampoc és que es facin moltes activitats en pro dels homes i dones al temps. Sí que et dic una cosa, hi ha un altre dia, que és el 23 de març, que aquest és el dia que es diu el Dia Meteorològic Mundial, i aquí sí que es fan un reguitzell d'activitats a totes les províncies, i es fan moltes conferències, és el dia en què sí que tothom segur se'n recorda de la teva professió, el dia 23 de març.
Fantàstic, doncs també l'apuntem, també l'apuntem i ho tenim en compte, però evidentment aquesta conversa que mantenim ara s'emmarca una mica dins de tots els fenòmens climatològics que hi ha hagut aquest mes de gener, sobretot, que no han sigut pocs, evidentment no fa falta contextualitzar-te molt, però sí que t'ho dic...
que aquí a Lleida hem tingut una bona enfarinada uns quants dies amb quotes baixes. De fet, també hem tingut pluges bastant boges. Aquí a Lleida hem tingut la mítica setmana o deu dies on diem ja portem deu dies sense veure el sol. Això ens ha passat. Primer de tot et demano una informació, una valoració general sobre aquest clima boig que hem tingut una mica aquest mestre general a Catalunya en general i després entrem una mica més en matèria.
Sí, mira, jo vull començar dient una cosa que es va dir ara fa un parell d'anys per part de gent que té pes des del punt de vista administratiu a Catalunya. No diré noms, però ens podem imaginar. I es va dir, a Catalunya no tornarem a veure els pantans plens mai més. Titular, eh? Mira, sí, sí, això es va dir i la realitat ens ha dit que estan desenvassant, fixa-t'hi tu. Per tant...
Què vull dir amb això? O sigui, amb aquesta no crítica, però sí curiositat, si més no. Doncs que Catalunya és un país en el qual hi ha unes diferències de meteorologia molt evidents d'una i a una altra. Tenim molta irregularitat. Les terres de Ponent no tenen platja, lògicament, però sí que estan molt influenciades per les situacions mediterrànies.
De fet, fins i tot l'Alpirineu, menys l'Aran, l'Alpirineu a Lleida té influència mediterrània amb pujades de cotes de neu, amb tempestes que es formen quan entren els vents des de la mar i, per tant, remunten totes les valls fluvials fins a arribar a la serralada pirinenca. Per tant, tenim sempre una variació climàtica deguda al mar Mediterrani. I què li passa al mar Mediterrani? O què li passa al clima mediterrani?
que és un clima molt irregular. Per tant, parlar de sequeres que hagin de ser sempre perllongades i no parlar que aquestes sequeres s'acaben amb pluges molt evidents, que ho deixen tot completament inundat, doncs és no conèixer gaire el territori, és no conèixer gaire la climatologia. Per tant, tenim un clima que ja és molt irregular de per si. Podem tenir anys molt secs, els vam tenir, 21, 22, 23, una sequera molt xunga, la veritat. I després, mira, tot això s'ho està cobrant.
Què vull dir amb tot això? Doncs que l'atmosfera al cap i a la fi acaba compensant d'alguna manera. I de fet ja hem començat el mes de febrer, però és que des de la segona quinzena del mes de desembre que hem tingut molts dies de precipitació, molts dies de pluja, moltíssima neu que tenim al Pirineu. Per tant...
Episodis de neu que com molt bé comentaves, per exemple van caure al voltant del dia de Reis, també va nevar el dia de Nadal. Sí, sí, que s'hi tenim enrere. Per tant, en el cas de la plana de Lleida tenim nevades que han anat caient i de fet el mes de febrer ha començat encara amb temps molt regirat.
Per tant, és bastant curiós que tot el que no va ploure, potser l'any 22-23, doncs ho va començar a fer el 24, va arrencar més el 25 i el que portem de 26 és que s'ho vol cobrar tot de cop. Mira, doncs ens estàs dient que tindrem un any una mica mogut, no?, en quant a climatologia.
Sí, a veure, de moment ho està sent igualment amb aquesta irregularitat que porta el nostre clima, recordem, eh? Influenciats pel Mediterrani, però lògicament un clima més tancat, un clima més continental, molt més extrem. A veure, nosaltres sabem que tenim 45 graus o gairebé a l'estiu i a l'hivern podem baixar a 10 graus sota zero i si se'ns tira la boira potser durant dues setmanes no es veu el sol. Per tant, som un clima d'extrems però sempre influenciats per la Mediterrània. Doncs això ens fa dir...
que potser arribarà un dia, no sé, imagina, el mes de març, que es tancarà l'aixeta i no tornarà a ploure fins a la tardor. Seria estrany? No. De fet, a casa nostra, l'atmosfera i la meteorologia no negocia. Es passa d'un extrem a l'altre, sense cap mena de transició. Ens hem de fer la idea...
que Catalunya és un país d'inundacions, és un país de pluges intenses, seguides de grans sequeres i de grans incendis forestals. És part del nostre ésser com a catalans i de vegades sembla que això se'ns oblida. Lògicament el que hem de fer és, bàsicament,
fer front a aquestes situacions que poden ser severes i sobretot preparar-nos per quan vinguin o bé episodis d'inundacions o episodis d'incendis devastadors. O sigui que, com aquell que diu, ens hem de preparar una mica per tot segons la temporada de l'any.
Sí, sí, perquè hi ha zones del món que això no ho tenen, tenen un clima més regular. Aquí a casa nostra la veritat és que la disbauxa està servida. Tenim disbauxa i, a més, ara me'n vaig una mica cap a la província de Lleida, perquè, a més, aquí, com ens dediquem molt al món agrari, el que és l'està pendent del clima és el tema del dia. De fet, jo només explico una anècdota ràpida, és que a casa meva, que venim de descendència agrària...
Quan sonava el temps, es parava de dinar i es prohibia parlar perquè s'havia d'estar pel temps. Sobretot temporades d'hivern o d'estiu. Vull dir, és sagrat. És sagrat. I una frase que es diu molt per Lleida, inclús pels voltants i pels pobles, és sobretot dels... Jo soc una persona jove, tinc 27 anys, però vull dir, els nostres pares i així diuen... Quan nosaltres érem joves feia unes nevades i ara ja no neve...
aquest any ja no nevarà, aquest any no nevarà, i precisament aquest 2026, Lleida enfarinada. La primera pregunta que t'he de fer és, t'ha sorprès, suposo que no gaire, però què t'han semblat aquestes nevades? A veure, mira, t'he de dir una cosa, mira, de partida podem dir una cosa, a Lleida, a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa i al món,
El clima és diferent que fa 30 anys. Això està claríssim. Per tant, és més càlid. Si ara diem, o si per exemple ara es diu, doncs quan arriba l'estiu no recordo jo tanta calor com abans. A veure, hi va haver anys molt calurosos, molt, en el passat.
però ara em fa més de calor. Comença abans i acaba més tard. Per tant, és com si diguéssim, també es diu allò que a Lleida, això es diu molt a trem, que tenim 3 mesos d'infern i 9 d'hivern. Ara, potser ja podem passar de 7 d'hivern i 5 d'infern, que podrien ser 6 i 6 en el cas de Torreferrera. Per tant, és més càlid? Sí. És molt més calorós? Sí.
Però també s'ha de dir que molt sovint idealitzem situacions del passat com si haguessin estat la norma. I recorden nevades que hagin estat molt importants en el passat i sempre es relacionen com que abans nevava més. A veure, la ciutat de Lleida, el Pla de Lleida, tota la depressió central i tota la Vall Baixa del Segre o de les Nogueres, en el cas dels últims 30 anys, no ha tingut una...
o sigui no ha tingut un major nombre de dies de neu en el passat sí que és cert que hi ha hagut nevades molt sonades en el passat que han deixat empremta en l'imaginari col·lectiu i sobretot en el cas de les Terres de Ponent va ser la nevada del 2001 què va passar el 2001? que va fotre una nevada de cal ample van caure 20-25 centímetres de neu a gran part per exemple del Segrià però és que després es va tirar una massa d'aire molt freda que va provocar unes boires gebradores
però que ho van rebentar tot, que fins i tot van arribar a matar algunes oliveres, i mira que les oliveres aguanten el que els hi posin, o llimoners, per exemple, també els va trinxar, i molts fruiters, com no, i és que s'hi va estar 17 dies sota zero la temperatura a Lleida.
Déu-n'hi-do. 17 dies sense parar d'estar sota zero. Clar, això ho idealitzem com que passava més abans. No, el 2001 va passar. Recordem també Filomena. Filomena va aportar moltíssima neu a Espanya i en el cas de Catalunya va ser a Lleida, on més hi va nevar. També vam tenir gruixos de 20-30 centímetres. Si nosaltres mirem l'estadística de dies de neu a la ciutat de Lleida o, jo què sé, Balaguer, Mollerussa, Targa, és d'un dia a l'any. Sí de cas. I molts anys hi neva però no agafa.
sí que agafa Puig a Cervera perquè està una mica més amunt i lògicament agafa a la seu i a Sort i Trem i Viella, home, perquè neva gairebé cada dia a l'hivern. Però sí que és cert que l'estadística és la que és, és un dia a l'any de neu. Per tant, de moment estem dins d'aquesta normalitat
I això vol dir que potser d'aquí al mes d'abril pot tornar a anar dues vegades? Sí, també. De fet, aquest any, amb tant de dinamisme, alguna de les depressions que s'estan formant vesten a saber que no arribin a replegar més fred. Això sí, si t'hagués de preguntar un pronòstic, creus que ja se'ns ha acabat la neu pel que quede de temporada d'hivern?
No, no. Categòricament, no. Mira. Hi ha com una mena d'inèrcies en meteorologia que, de fet, per molt que les intentis estudiar, mai s'arriba a relacionar amb un... O sigui, mai es pot donar una relació causa-efecte d'alguns fenomenes meteorològics. Però sí que és cert que hi ha en meteorologia com una llei no escrita, que és la de la compensació.
quan tenim un temps molt perillongadament d'una manera s'acaba compensant o s'acaba equilibrant amb un altre completament contrari. Per exemple, sequeres molt llargues s'acaben amb episodis de pluges molt evidents i de pantans requíticament buits es passa a pantans que fan patir perquè el riu porta molt de cabal. Això és el que passa a Catalunya. Per tant, aquesta inèrcia de les últimes setmanes és de bàsicament moltes perturbacions que sembla que continuaran passant per casa nostra.
I recordem, si nosaltres mirem els episodis de neu, solen ser el mes de febrer i març, més que el gener. En el cas del Pla de Lleida, que consti, en el cas de la plana. Per tant, no seria estrany que pogués nevar enguany. I si mirem a Pirineu, segur que continuaran havent-hi moltes nevades i jo personalment començo a olorar massa que aquest any s'està semblant molt la temporada a la que hi va haver el 2013.
2013, al mes de maig, hi havia 6 metres de neu a 8 a 8. Fantàstic. Mira, a més, pels esquiadors que sapiguin que potser podran allargar la neu, t'he de dir, Lluís, estic admirat en com tens estructurat mentalment cada any i el temps que va fer aquell any...
En si, vull dir, és fantàstic. Jo sóc més dels esports, a mi em passa una mica amb les temporades del Barça, però no amb el client. M'he quedat fascinat, m'he quedat fascinat. I ara et volia parlar d'un altre tema que ja n'hem parlat una mica, que és el tema de les sequeres, és a dir, estem veient molta pluja ara, és a dir, això fa que en la temporada de primavera no tingués sequeres o no vol dir res?
De fet, a veure, ja portem molta inèrcia. Si ara deixés de ploure, tenim el terreny amb molta saó. I per tant, jo personalment penso que ja, tot i que deixi de ploure ara, la campanya del sacà serà bona. Lògicament, clar, així que comença ja a treure més al nas tot el cereal i comença a espigar, doncs posa-li al mes d'abril. Home, sempre necessito una mica més de pluja perquè tot això acabi de revifar.
Clar, si deixés de ploure del tot d'ara al mes de juny, home, la collita també es veuria una mica marmada. Però dit això, l'assaó és molt evident. Si tu fas un forat al terra, et surt un toll gairebé. Hi ha 10 per tot arreu. Els rius porten aigua, fins i tot rius que normalment porten molt poca, com l'Hondara, com el Sió, com el Llobregós, com el Corp. Baixen molt contents. El riu 7, per exemple, baixa content. Aquesta aigua...
Clar, està aquí el subsol, per tant, això ja és un reservori d'aigua. I segon, probablement el mes de març, abril, maig, també hi haurà episodis de pluges que poden continuar caient. Per tant, personalment, crec que la campanya d'enguany del sacar serà molt bona i la del regadiu no et dic res, perquè els pantans estan molt bé i amb tota la neu que hi ha per desgelar,
segur que hi haurà aigua de sobres per poder encarar la campanya de la fruita dolça, per exemple. Doncs mira, agricultors de lleida que ens esteu escoltant aquesta tarda aquí a l'oest, feu cas al Luismi, apunteu i ja sabeu el futur de les vostres collites.
Estem arribant al final de l'entrevista, Luismi, però ara m'he guardat una mica aquest tram final per a més per a gozo i disfrute, que es diu, no? Per a que responguis unes preguntes una mica més personals i a gustos. I la primera que et vull fer és com et va venir aquesta passió i aquest amor per la meteorologia que no es pot com acabem d'escoltar.
Mira, la setmana vinent faré, ja et dic l'edat, eh? La setmana que ve, el dia 11, faig 47 anys. Des que en tinc 3, que jo recordi, que jo recordi, perquè clar, potser abans em passava però no me'n recordo.
Tot em va venir de la meva por a les tempestes. Jo tenia, quan era petit, com de fet la majoria de la població, tenia el que es diu bruntofòbia. Sona com una pel·lícula de sèrie B d'així molt de sang i visceres i tal.
Brontofòbia és la por a les tempestes. Hi ha gent que és adulta i és un problema. S'ha de tractar psicològicament. Per exemple, la Madonna, la cantant, té brontofòbia. Imagina que aquesta vingui, no sé, m'ho invento, vingui al barri Snor a cantar. Doncs si hi ha tempesta a fora, suspendrà el concert. I s'esperarà que la tempesta se'n vagi cap a Balaguer. Perquè...
té aquesta por a les tempestes. Doncs bé, molts nens tenen por a les tempestes i jo la tenia. I jo era molt entremaliat i recordo en 3 anys que els meus pares em deien si et portes malament un dia que hi hagi tempesta et deixarem al carrer, et deixarem a la terrassa. Nosaltres vivíem en un pis que tenia una terrassa molt gran. Doncs bé, em vaig portar malament i em van fotre l'altre. I vaig perdre la por aquell mateix dia. Ah, mira. Clar, vaig estar, re, un minut. Recordo que així vagament, que vaig estar molt poca estona, lògicament els meus pares no em volien martiritzar.
Però li vaig trobar la gràcia a aquelles llums que sortien al cel i als patecs que fotien. Bueno, després em vaig anar interessant molt per la metodologia. Vaig tenir una estació metodològica des de molt... Des quan jo anava a la EGB, fixa-t'hi, o sigui, quan anava a la primària. Després a l'institut ja em vaig adreçar a fer física i geografia i vaig acabar estudiant geografia.
I també vaig fer moltes coses de física i de matemàtiques i aquí em tens, després de 27 anys ja de professió. Fantàstic, hosti, fantàstic, fantàstic. Luis, deixa'm afegir que ara he recordat que crec que brontos en grec significa yam o tro.
o alguna cosa així, de aquí bé, brontos i fobos, no? De la paraula grec. De fòbia, de por. Fantàstic. I una altra pregunta que et faig és, ja més en... L'última em fa gràcia perquè me la guardo pel final, però dic aquesta... Em fas poc, no, no, no, és gràcia, és gràcia, però...
Ara et volia preguntar, perquè quan mirem la previsió meteorològica, sempre hi ha la típica de no, que d'aquí dues setmanes encara no és cert, encara no se queda. Per exemple, al març me'n vaig de viatge a Berlín, vull mirar ara quin clima fa Berlín. I et diuen no, que ara encara no sabrà res, això és tota una especulació. Dic, quin marge hi ha vista cap al futur per a saber més o menys la previsió bona?
Mira, jo no em cansaré de repetir-ho. Una previsió fiable per poder dir plourà el Segrià, quina quantitat caurà, nevarà a la Vall del Corp i a quina cota, o tindrem crescuda de rius el Segre i la Noguera Pallaresa i amb quin cabal. Això, aquesta previsió, màxim cinc dies. Mira. O sigui, tot el que va de cinc dies enllà...
és fer volar coloms. I en determinades situacions i en determinades èpoques a l'any, tres dies. Podríem dir que a nivell estàndard, jo personalment i a la xarxa ho fem. Nosaltres no parlem de la previsió del temps que sigui més enllà de tres dies vista. Lògicament, això també depèn una mica de la psicologia. Per exemple, portem un munt de dies que plou cada dia. Cada dia hi ha algun remet. Algun dia plou molt, molta estona, un altre dia és una mica emprenyador, però de deixar de ploure fa molts dies que no ho fa.
No estem tenint una situació anticiclònica amb boira i amb sol a les muntanyes, això fa ja dos mesos que no tenim. Clar, si nosaltres ara veiem d'aquí a 5-6 dies l'arribada d'un anticicló molt potent, sí que ho diríem, perquè psicològicament la gent comença ja a necessitar una mica de sol, necessita una mica de tranquil·litat, més que sol, una mica de calma.
En canvi, també podria passar al contrari. Imagina que fa 6 mesos que no hi plou i els agricultors estan ja, vaja, que no saben com regar. Doncs si veiem d'aquí a una setmana vista o 10 dies la possibilitat que comencin a arribar pertorbacions que reguin el territori, ho diríem. Però si no, no. Si no, 3 dies vista perquè la previsió més enllà és fer volar coloms, com et dic. I hi ha alguns mitjans de comunicació
que som molt coneguts a Catalunya, com no, que peguen massa d'accés de parlar del que passarà. Mira, de fet, és així de clar.
es preocupen molt més del que passarà d'aquí a vuit dies que no pas del que passarà demà. I demà passa el que passa i acaben dient allò de bé, ha estat una sorpresa. No, senyors, vines-ho bé. Fantàstic, fantàstic. Mira, doncs ho tenim i ja ho coneixem. Tot el que sigui cinc dies més enllà és fer volar Coloms. És passar l'estona i perquè per internet sobretot es faci bullir l'olla. Per plena graella. Sí, sobretot això, perquè comencin a...
a fer fresa i una mica de safraig i poca cosa més. Una última pregunta, ara sí, Lluís, hem arribat ja al final de l'entrevista, però per acabar t'he de preguntar, quin és el teu núvol preferit? El meu núvol preferit és el Cumulonimbus Calbus Incus. El meu és el Sirrus, que és aquell que són com unes llenties, són com puntets.
et diré una cosa Arnau o sigui els núvols més importants els més potents i els que són més fotogènics són els cumulonimbos són els de tempesta són molt escèntics però et dic una cosa a mi personalment si t'he de dir un núvol que m'agrada molt molt molt
és un núvol que es diu altocúmulus castellanos. És un núvol que és la cabreta de tota la vida, que se li diu el cel cabretes, el terra pastetes, o cel amb cabretes, terra amb bessetes i coses així, en funció de la comarca es diu d'una manera o d'una altra. Doncs bé, aquests núvols tenen una forma com de crispeta. Saps com si haguessis fotut el microones i tot s'omple de crispetes? Doncs així és com ho veiem.
I també t'he de dir una cosa, són els núvols més directament proporcionals a canvis de temps. Si els veus, tempesta segura. Mira, doncs fantàstic. Amb això acabem, Luis Mi Pérez, metròleg de la xarxa, avui el tau dia, però com aquí sempre estem pendents del clima, podem dir que el dia dels metròlegs és cada dia. Primer de tot, moltíssimes gràcies per...
per les teves paraules, es nota que ets un home de comunicació perquè la veritat és que ho has fet superbé i amb tota la gràcia del món, la que sempre podem escoltar les teves previsions per la xarxa, vull dir, aquí a UAU, a M1, a qualsevol ràdio també t'escoltem i la veritat és que ho fas molt bé, però un altre cop, Luismi, doncs t'agraeixo molt les teves paraules. Gràcies a vosaltres per haver-m'hi convidat en un dia, mira, tan especial. Adeu, que vagi molt bé, Luismi. Una abraçada.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. L'esport no només és futbol. I tampoc només cosa dones. Esport plural i divers a la tertúlia esportiva d'aquí a l'oest.
I no qualsevol dia parlem que l'Esport Lleida pot fer història. Doncs amb això començarem, però serà després de presentar els nostres convidats. Tenim l'habitual Sergi Guiu, responsable d'Esports 2U Lleida, ràdio, narrador d'Atlèptic Lleida. Què tal, Sergi? Molt bona tarda. I ens agrada molt tenir la gent de la cova que...
La primera vegada van vindre ja els dos Pols, avui, de probablement d'altres companys, avui tornen els dos, el Pol Molló i el Pol Lampurlanés, membres, això, de la cova, i presentadors de Pols Nords, que, segon dia, molt benvinguts de nou. Moltes gràcies. Vaig acabar l'altre dia preguntant-vos, vau estar a gust? Vau dir que repetiríeu-ho a complar.
Aquí estem. Per parlar d'història. M'agrada. Només entrar a l'estudi ja s'ha tocat. Ja s'ha tocat. Tocarà, no? S'ha d'anar, s'ha d'anar, clara. Sí o no? Però, eh, prenc la paraula. Ja ho he vist, ja ho he vist. Ficaré amb les xarxes dels Pols a gaudir d'aquesta cita històrica.
Ara, en sèrio, Sergi Guiu, fiquem moltes vegades l'etiqueta amb el Pont Lleida d'històric, però clar, és que no hi ha cap equip que hagi disputat 6 Final Fours, pot ser la setena, per tant, dir l'atac que té el rècord que ja té, l'equip que més en acumula després dels del Segrià és l'Igualada.
amb 5, Igualada no està en aquesta competició, per tant, no sé, a vegades sembla que menys tenim aquesta etiqueta, però no es pateixi, no? Sí, no, evidentment, perquè també tenim la broma aquí a la redacció, però jo just, la prèvia que es publicarà demà ja la tinc dissenyada i feta, i parlo d'això, eh?
que sembla que temporada re temporada estem lligant Pons Lleida amb història, però és que tot i fer-nos repetitiu és així. La temporada passada s'estava parlant d'història, per exemple, quan s'arribava a la final de la Copa del Rei, fa dues temporades es parlava d'història perquè jugava Champions, temporades anteriors perquè s'aixecaven títols europeus per primera vegada o de forma consecutiva,
I en guany, evidentment, i tot i que a Edu Amat tot això no li agradi absolutament gens, el Pons Ida està en condicions d'escriure una nova pàgina no només pel club en particular, sinó per l'esport en general, que és aquesta setena final a quatre de l'Europ Cup, que és una fita important, però que tal com també em deia el míster el dimarts al programa, i crec que el Nico, que coincidia amb la tele el dilluns,
Sí, la final a 4 i ser a les semis és molt bonic, però la temporada passada ens van eliminar les semis. Llavors, està molt bé arribar a 7 finals a 4, però ningú se'n recorda dels semifinalistes. Ningú se'n recorda dels finalistes. La gent recorda els que guanyen i això és el que vol tornar a fer el Poncell d'aquesta temporada 25-26. I que tampoc serà fàcil, perquè sí que portem un avantatge de dos gols, però ja sabem que el hockey...
De poc poden valdre perquè pot passar absolutament de tot, així que l'Ampú serà important també al pavelló, no? Home, ja ens ha fet la propaganda, dies com aquestes no ens ho podem perdre, en relació al que deies, si no m'equivoco, l'alignatòria anterior ja el Pongi va remuntar d'un gol de diferència, perquè no, ara, avantatge dels gols, no li poden fer, al contrari, per tant, no està tancat, i el que portem dient, molt important, és que s'obten a 8 i mig al pavelló.
Segurament és el que més preocupa, perquè aquesta frase de això està fet, està encarrellat, aquests titulars que és normal que la premsa faci en pica cap a aquest partit a Portugal, doncs es pot entendre sobre el partit, però jo crec també que molts cops indirectament fem el paral·lelisme amb el futbol i pensem en els gols, que ara volem ja fer la diferència, doncs amb el futbol i això és ok, amb un no res et canviar el partit, te'n poden clavar 4, tal com va,
L'Edu deia avui mateix, que a més tindrem els vits italians, que això de les blaves cau ràpid i una blava amb la nou reglamentació d'enguany, que t'has de menjar sí o sí els dos minuts, recordem que fins l'any anterior tu rebies una blava,
Tenies una directa en contra i si en aquesta directa o al cap de 30 segons falla l'equip per arribar a la directa i et marcaven recuperaves el jugador en pista. Ara no. Et menges els dos minuts amb un jugador menys i clar, amb un tio menys t'han arribat a marcar tres gols en molts equips. Vull dir, que pot passar una cosa d'aquestes i et destarote totalment. Per tant, no val a badar.
No, a nivell del que comentàveu ara dels gols i que evidentment no és el mateix aconseguir gols al món de l'hoquei com el del futbol, és una evidència, es diu de la mateixa forma, però tampoc tenen la mateixa repercussió, jo tinc clar que això és una cosa externa, que dins el vestidor són jugadors professionals d'aquest esport, saben el que significa tenir dos gols de diferència, ni que sigui al seu favor. També és veritat, això no ho vam denegar,
perquè sembla que té un resultat a favor és un petit avantatge firmàvem el 2 a 4 i no el 4 a 2 de cada partit aquest dissabte a més que fa 3 gols el Pons Lleida faltant 4 minuts i fa 3 gols encara ho valores més dic que està claríssim que els jugadors sortiran al pabelló és evident
anant 0-0 i anant a guanyar el partit. Seria un error que no fos així. I jo aquesta setmana, que porto enviant aquest missatge, potser m'ha enganxat per aquí aquesta setmana. Estic amb la qualitat i la quantitat i d'aquí no em treu ningú del barco, perquè, per exemple, el camp d'esports també està passant quan hi jugo. Atmayorem gloria anteo. De setembre...
N'he vist pocs de capellans vinglant d'esquena per fer de paleta. Això és només dels anys 60 que endavant. Els capellans rojos i la teologia de l'alliberament i tot això. Però aquí, la majoria? A viure com uns senyors.
Així que mira, em sap gens greu si ells i els feliglesos han de fer tota aquesta pujadeta per venir a Dimissa. Mira, com a mínim m'ho podran negar que som cada cop més a prop de Déu.
perquè mira com s'enfila tot això. El més sorprenent és que no hi hagi hagut alguna editorial, aquí mitja parada, se li hagi anat a Morris amb tanta pandèmia. Però vaja, em sembla que tampoc no han vangut. El dissabte al Pabelló serà amb ganes d'animar, emporta l'equip que tot i aquest avantatge serà complicat i que ajudi a que guanyin.
Jo crec que el que comentes, Pol, crec que és clau. Un servidor que estava allà al costat, a pau de pista, al costat del porter, clar, és molt on hi ha els més sorollosos, se diguin, a la banda, els triguen les penals, que havien decidit l'altre costat, suposo...
per precisament no haver de patir els de l'Alcoi, es mou tothom i, clar, acaba que xiulava l'àrbitre. Això ho deia Nico del partit a Portugal, també, que els costava sentir en el transcurs del partit els xiulets de l'Alcoi. És que ja ens ho van dir a Sant Joanense que aquesta pista l'animaven moltíssim, gent sana, vull dir, no allò, hooligans, sinó parlant positiu, gent molt maca que no van parar en tot el partit.
Només quan reben aquest penúltim gol i l'últim, que clar, els és una gerra d'aigua freda i és comprensible. Però un servidor que va haver al partit és que no paren ni un segon, eh? Això, si tens la sort de poder-ho aprofitar, és clau, perquè nosaltres també al camp d'esports veiem com els rivals, els primers minuts de partit, si la gent aprite, si la gent està allí, sabeu que, bueno, que se fiquen nerviosos i que és més complicat, sí, sí. Per tant, cal ser-hi, cal ser-hi ben d'hora. I anava a dir això, eh? Per exemple, a la tanda de penals, doncs, normativa nova d'enguany abans...
Només les directes t'ho podies servir en curt tirar endavant i tractar de fer jugada o tirar de forma directa. Amb la nova normativa els penals també pots fer això, de jugar-te'l en cura, apropar-te i tirar. Però hi ha una contrapartida que quan xiule l'àrbit també es pot moure el porter si et tira sobre. Clar, això és el que deia el Pol. Jo crec que, no sé si això explica què passem, però que va ajudar seguríssim. Perquè en tres penals
que diuen, és que no em sentis el xiulet i t'embulli així. I és que això era com, que calli la grana. No, no, la grana, que em faci la grana. Jo dic, a tota la gent que hi va ser, són molt responsables d'aller passat. I jo crec que aquest cap de setmana, molta gent pot ser responsable de que l'esport lledatà, no el Pons Lleida, l'esport lledatà segueixi fent història. Sí, sí, veurem, tot suma.
Futbol, bones sensacions, anem amb el llei d'esportiu. Lleida del club de futbol, és que clar, m'he canviat el nom cada 5 dies i ja em perdo. Amb aquests papers que portes tu encara ho fiques. Sí o no? Fiques el llei d'esportiu. És que clar, m'ho canvio cada 3 dies, m'he canviat l'entrenador, m'he canviat coses a tot arreu. A la web de la federació no està canviat, s'havia ficat en llei d'esportiu.
Clar. Doncs llavors no és culpa meva. Jo només faig... No tota. No tota. Crec que era el Pep Tudrà, que ho dia a la Tertúlia, Sergi em corrigiràs, i us estava escoltant i pensava, té tota la raó. Que deia, ja no es tracta que el Lleida guanyi, pels punts que evidentment és el més important, que cal salvar-se, que segur que serà així, sinó també per les sensacions de, hi ha futbol, hi ha esperança. Deia que el coma així i li compro molt.
Sí, la veritat, mira, aquest imatge va ser una tertúria bastant interessant en aquest sentit, amb l'Ignasi, el Ricard i el Pep, i es parlava d'aquestes sensacions, eh?
del llei del camp dels pols ara parlarem del llei de fora del camp dels pols un altre tema aquesta aquesta és una altra qüestió és una altra qüestió sí però tranquils que tinc un argument que els posarà contents en aquest sentit però és veritat que per exemple parlàvem ara de com ajuda l'equip local que hi hagi un pavelló o un estadi que apreti t'hi has d'acostumar amb això també
Els jugadors del Lleida, els primers tres partits, per molt Terrassa i Sant Andreu, que passessin a la pretemporada, era pretemporada i era un amistós, estaven nerviosos. No s'acabaven d'ubicar. A la que hi ha hagut aquesta connexió i aquestes sinergies entre afició i camp d'esports, o entre afició i Lleida, millor dit, hòstia, és molt difícil guanyar Lleida al camp d'esports.
Estem al morari pot elegir, no es poden dir aquestes paraules. M'acaso en Ronda és molt millor, una mica més purit. No, però és veritat, fora bromes. O espinetes amb més serveis. Empatar jo crec que, tal com està el Lleida, tots els punts són benvinguts, però és que el camp d'esports em dona la sensació que costarà molt que el Lleida perdi partits. I veient com està la classificació, pot ser que la salvació passi, simplement pel camp d'esports.
Jo amb el que comentes no el tinc tan clar que només en el camp d'esports ens pugui arribar a donar per la salvació. Sí que és cert que el que he comentat és també el fet que els jugadors siguin d'aquí també tenen una extra responsabilitat de saber a qui representen i que al principi també costés. Ara, amb aquesta última victòria també la confiança creix per aquest diumenge un partit
que jo crec que en aquests partits és on t'hi jugues tot, perquè és un rival directe per la permanència, que teniu els mateixos punts, que aquí si sumes una victòria puges 5 posicions i si no baixes molt, molt igualat i per tant sí que és cert que a més d'aquestes sinergies també la passen davant de jugadors com Pau Russo, Russi, Sato, que han ajudat molt a que l'equip vagi creixent. I és la sinergatura pendent la que tenim ara, que és guanyar fora de casa, perquè estem puntuant poc fora,
Sí que el camp d'esports, com dius Sergi, és... jo crec també per on passa la salvació, però és evident que també s'ha de sumar fora. Un gran test serà aquest diumenge, perquè anem al camp de l'Europa B, un equip que sí que arriba al directe, però recordem que el camp d'esports en aquestes primeres jornades es va guanyar 0-3. O sigui que també serà una manera de medir aquest progrés que acaba fet l'equip que hem vist durant tota la temporada. No em referia, perdona Fran, tant a punts, és a dir, no em referia a que els punts del camp d'esports siguin suficients, sinó que jo tinc la sensació...
que aconseguir victòries al camp d'esports t'attancen a obtenir bons resultats fora del camp d'esports. És a dir, jo crec que arribar al partit del nou Sardenya contra l'Europa d'aquest diumenge
Veient la dinàmica del Lleida al camp d'esports, atenció a Lleida a guanyar aquest diumenge el Nou Sardenya contra Europa B. I, evidentment, en el món de l'esport n'han vist moltes d'aquestes. Acostuma passar, o de vegades passa, més que acostuma, de vegades passa, que el dia que necessites la primera victòria fora de casa, com és aquest cas, doncs és el dia que toca, que és aquest diumenge contra un rival directe.
Us ho pregunto els tres, sí o no? Un empat és un bon resultat? Sí. Ho dic per... Ja t'ho dic jo, 100%. Recordar a la gent el que acabeu de dir, que es va guanyar aquí 3-0. I el gol a Beraix, recordem que Europa ara mateix és quart per la cua, per tant, el primer que salva. Lleida és el 16, just per sota, per tant, el primer dels tres que baixen.
Si és bon resultat, sí o no? Jo ho acostumo, ho vaig dir al podcast aquesta setmana, mai firmo l'empat fins al minut 45. Depèn com vagi el patut, depèn com vagi el partit, igual te'l firmo. A hores d'ara, no. L'Alberpol, com dic consciència, a veure? No, jo sempre penso que un empat és bo si el fas bo a casa, però jo crec, també com ella, de moment no signa l'empat. Seria un bon resultat, sens dubte que sí, però de moment res. S'ha de guanyar. Depèn d'en què el comparis. Clar, si tu em dius que prefereixes empatar o guanyar, molt bé.
A hores d'ara crec que s'ha d'anar per la victòria. Això és diferent. El Fran no ha preguntat si s'ha d'anar a guanyar o no. Si és qüestió de firmar l'empat, jo sí firmo l'empat a fora. Jo firmo empatar tots els partits fora del camp d'esport. Jo feia broma, però crec que l'esport s'ha de ser ben gran. I també guanyar a la Sardenya, és una injecció de moral...
per seguir amb la ratxa i per superar-lo, per sortir de la zona de descens, és a dir, per molts factors que no sé si cal o no cal. Empatar no et frena la dinàmica anímica, en absolut. Jo crec que és un bon resultat. Ara sembla que no vulgui guanyar, eh?
Evidentment s'ha de guanyar el diumenge, però jo tinc clar que sumant uns 4 o 5 punts només fora del camp d'esports... Estàs a la pomada, perquè tothom està igualat a punts i al final si vas sumant fora, poquet a poquet i vas guanyant a casa, evidentment... I que aquí també entre, això és un...
Una frase absolutament derrotista, però contra un rival directe com l'Europa B, si empates, els tampoc guanyen. És això. Però sí que és cert, no tant de punt, sinó el que comentava abans de guanyar el camp d'Europa B, el que et dona, és molt gran. No, no, absolut. És a dir, si guanya el Lleida a l'Europa B, venint Manresa i anant al camp de l'Hospitalet, que són dos equips que miren cap a dalt, evidentment tu te'n vas...
a poder-los competir de tu a tu tant el dia de Manresa aquí com el dia de l'Hospitalet això és una evidència i serà difícil perquè aquí ens van clavar 3 però sí que és important el gol a baratge contra un rival directe però clar ens van fotre 3 aquí llavors és difícil el gol a baratge no el revés no el guanya és evident que bueno
No, el golavera és el llei de no el guanyarà. Fa mala pinta. No tindrà l'avantatge de 4, és a dir, ha de guanyar per més de 3 gols. Els tornarem bojos, eh, si guanyem 0-4. Jo crec que això no passarà, però... Mira, que no ho afirma, que ho guanyarem de 4 gols. Bé, bé, bé. Du'm una cerveseta? Si ho guanyem de 4 gols, me la pagueu? Però el que tinc clar... Quantes vegades m'he equivocat, els meus pronòstics? En faig pocs. Quantes vegades m'he equivocat? Dis-ho, dis-ho. No tinc l'eix.
Sí, sí, no ho faig clar. No, no, però... Que sàpiguen que guanyarem... Vale, vale! Fora bromes. El que tinc... No és una broma. Bueno, seriosament, el que tinc clar és que... I ara ja m'ho heu fet per refil. Ah, sí. Que el 0-3 contra el Lleida al camp d'esports davant l'Europa B és just aquest context que dèiem del principi de temporada. És a dir, jo tinc claríssim que si aquest diumenge toque Lleida a Europa B no és un 0-3 ni de bon tros.
Deixeu-me fer, perquè he passat al futbol, només fer la puna, perquè amb el que hi havia Champions aquest cap de setmana, la Vilaçana aconseguia matemàticament el que ja tothom donava per fet, que era equip de Champions, començava perdent el Cerdanyola, però davant del Cerdanyola, però finalment cap dia del marcador, igual que el Telecabre, doncs d'aquest grup A, són els dos que ja estan...
a la Final Four i a l'altre, que és el grup de la mort, doncs Fraga feia, de veritat, un partit d'as, no, lo següent, davant el Manlleu, abans del partit Manlleu era segon, per tant, qui passava la Final Four, Fraga era tercer, i no només es guanya amb un contundent 4-0, sinó amb un partit, jo, potser és el més seriós,
que he vist el Fraga des de la seva existència. Per tant, també veurem què acaba passant, perquè queden dues jornades encara perquè es tanqui aquesta fase regular de la Champions. Lleida que juga a les 12, l'àtic Lleida si fa o no fa, no? 12-30. El camp d'espost contra l'Orot, el dèficit de punts de la primera volta, implica que
Fa dues setmanes contra el Porreres era una final, la setmana passada contra el Torrent era una final, aquest diumenge torna a ser una altra final. És veritat que portes dues victòries consecutives, que el tarannà de l'equip és absolutament diferent, dues victòries consecutives o sorpresa portaria zero, això és la segona federació.
Jo això ho he dit des de fa molts i molts anys, i a partir d'aquí, mira què et dic, jo no firmo l'empat aquest diumenge si soc l'Atlètic Lleida contra l'Olot. Crec que no li serveix a l'Atlètic Lleida empatar contra l'Olot. Perquè recordeu que baixen a 5, l'Atlètic Lleida és l'última ara mateix d'aquest grupet, amb 21 punts, i després venen 4 rivals, un amb 27, un d'ells el que jugarà a l'Olot, amb 27. Per tant, estàs amb aquests 6 punts que has d'atrapar amb algú. Quan es va quedar aquí, mirem, quan es va quedar la nada?
2 a 1 va guanyar l'olot. Per tant, fins i tot, allò ha de fer les matemàtiques i amb aquesta trempera, que ara mateix... Un olot que té una cosa molt bonica, que és que tots els jugadors són catalans. Ah, doncs sí. Això crec que ja ho has dit a l'anada. Aquest mercat d'hivern no ha canviat, doncs. Catalans o els països catalans? Catalans, catalans.
Sí, si no hi ha un mallorquí o un valencià. Ara potser... Jo crec que tot és Catalunya. Ara tens el temps per preparar-te a la Transmi i mirar aquestes dades. Demanem les divendres, les divendres s'actualitzen les Transmi. Que divertit és mirar la classificació també de l'AM, que fa dos dies mirarem Playoff, descens, a veure... I ara tornem a estar a la zona de descens. Jo no deia Playoff, descens. No, el que deia la gent, perquè cert és...
Ho explicàvem ja la setmana passada, que hi ha filials i tal, i que per tant, de facto, estàs a prop d'aquest de Play of the Saints, però que si tu no saps d'això, et mires la classificació i dius, però si la setmana passada em vau dir que estem a no sé quant del Play of the Saints ja estem aquí terceres per la cua i patint? Això és difícil, és una categoria, uf, fotuda en aquest sentit, perquè a nivell gestió d'objectius...
d'emocions, és complicada. Mirant el partit de demà a les 6, de demà no, de dissabte a les 6, és contra el Betis al seu camp, és un rival directe a la lluita de la salvació, per tant, la M, jo crec que sí que pot empatar el dissabte.
Segon per la qual el Betis, tercer per la qual el M, els separen dos puntets, per tant, d'aquests partits importants que poden explicar que s'acabi més amunt o més avall. Bàsquet, és que anem corrent, bogeria del bàsquet que ha tornat a la realitat, i ja ho dèiem, aquest cap de setmana contra un València-Bàsquet, clar, que molts arreu em diuen, ostres, amb tantes victòries...
Pregunta, Sergi, perquè segurament tu ho sabràs. Firmo l'empat també contra el Manresa. No, no. També el firmo l'empat contra el Manresa. Firmo tothom. Estima que el Bacquet és més complicat. Sí, més complicat. Però sí que et volia preguntar molt ràpidament que dèiem que en aquest partit contra el València el resultat va ser molt dilatat, sent-ho pel...
pels locals, 65 pel Hayopos, però deien que havia de ser un partit aquest perquè algunes peces claus poguessin reposar i descansar. Sí, però n'hi havia d'altres que havien de fer un pas endavant i això no es va aconseguir. Però també va haver-hi descans amb els jugadors. En certa manera, sí, James Baitmon no va arribar als 20 minuts, però hi va haver d'altres jugadors que crec que havien de fer un pas endavant que no la van fer al Roger. Els Pols em demanen pas, però me'n demana més el temps, que ja sabeu que això de la ràdio...
Hi ha la dictadura, de dir, fins aquí. I jo crec que us ho heu passat molt bé. Molt bé, ja no ens ho pregunto. Amb quatre, vuit xamanetes ens tornem a veure aquí. Perfecte, aquí estarem. I segur que Lleida ja no estarà en zona vermella, seguríssim. Recordeu-vos-en. Gràcies, Pols, gràcies, Sergi. Vosaltres no us mogueu, que hi tornem dintre de sis minutets. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
A PortesPAC som especialistes en portes automàtiques amb més de 30 anys d'experiència. Fabriquem a mida, amb acabats personalitzats, disposem del millor material del mercat i oferim un servei urgent. Instalem, mantenim i reparem tot tipus de portes, seccionals, basculants, batents, enrotllables o corredisses, tant per ús residencial, comercial o industrial, amb la màxima qualitat i seguretat. PortesPAC, rapidesa, experiència i confiança.
Vine al Polígon Industrial de Torreferrera, carrer Boira, número 1, truca'ns al 973 982 408 o entra a portespac.com.
Després de gener, poda l'arbre fruiter. Pel gener, tanca la porta i encena el bracer. Pel gener, poda l'atmeller. Pel gener, mana la lluna i pel juliol mana el sol. Pel gener, la neu s'asseu com un cavaller. Pel gener, tanca la porta, encena el bracer i joua el paier. Pel lluna, clara el mes de gener. Si vols tenir una bona llet, l'has de fer allà.
A la lluna vella de gener. Al gener els sous a cap diner. Gener ha marat mil, mil anys assegurat pel gener. El millor ofici és pastisser. Al gener tanca la porta i encén el braser. Qui rega en gener posa blat al graner, paia al paier i oli a l'olivert.
Això és Hits en Xafarderies, el programa que no sabies que necessitaves. Envia'ns una nota de veu al 621 21 80 70 i cada dissabte, a partir de les 12, la podràs escoltar al programa. I sempre disponible a m1.cat. Amb l'Èlia Ilona, no apte per a gent avorrida.
que estàs escoltant.
Bona tarda, són les 5 per la Mercè.