de novembre en total ha programat una quinzena d'espectacles. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, mòsters. Què tal? Com anem? Us parla Francesc Baraña. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 ràdies de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MUNFM. Molt bon dia. Hola, bona tarda a tots i a totes. Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Molt bones. Bona tarda, mòsters. Sabina Pedrós, del Picat Ràdio. Com anem? Hola, què tal? Bona tarda. També saludem a la Karen Alfonso, de Ràdio Pone Mollerussa.
Hola, hola. I hola, hola. També li diem a la Txell Bernaus, de Radio Acción Amunt. Bona tarda, Westerns. Júlia García, de Radio Tren. Molt bon dia. Ei, com a tot? I Iván Husson, responsable tècnic d'aquest programa que es troba els estudis duou Lleida Ràdio com un servidor. Molt bones. Molt bona tarda a tothom. Programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què avui parlarem amb el president del Banc dels Aliments de Lleida, Antoni Fou.
Després serà el moment de la tertulia de xarxes, avui, amb un comitant especial que ens parlarà sobre el projecte Codi Crac. Sabeu què és? Doncs no us perdeu aquesta secció abans, però de tot plegat, notícies.
Comencem aquest repàs a l'actualitat local. Lo fem acompanyats del Guillem Figueroa. Molt bona tarda. I destacant que condemne l'alcalde de Nautaran per abusos sexuals. El jutjat penal número 3 de Lleida ha condemnat César Ruiz Canal Nieto per assetjar i aixegar la faldilla a una discoteca de Viella l'any 2022.
L'alcalde va reconèixer els fets i va ser condemnat en un judici de conformitat celebrat aquest dilluns al migdia, després de l'acord previ entre les parts. Ruiz Canella va acceptar el pagament d'una multa de 3.240 euros, la prohibició de tancar-se a menys de 200 metres de la noia i de comunicar-se amb ella. A més, indemnitarà la jove amb 15.000 euros pels danys morals. L'alcalde ha assegurat que no pensa dimitir del seu càrrec, tot i que l'oposició li ha demanat.
De fet, Unitat d'Aran ha emès un comunicat on reitera el seu suport a la víctima i el seu compromís amb els valors del respecte i la igualtat, així com la lluita contra la violència de gènere en qualsevol de les seves formes. La detenció va tenir lloc dijous passat, després d'una investigació iniciada, a principis de l'estiu, quan el cos va rebre informació apuntant a un possible cas de tràfic
de drogues des d'un pis situat al carrer Forn de Trem. Les primeres informacions es van veure reforçades per l'increment d'incidents a la zona i la sensació d'inseguretat que apuntaven els veïns per part de la presència constant de persones desconegudes. Els Mossos van constatar l'entrada i sortida de persones al domicili
Per pocs minuts, alguns d'ells coneguts policialment i consumidors de substàncies estupefagents. Per poder garantir la investigació, es va escorcollar puntualment algunes de les persones que sortien de l'edifici i se'ls va trobar en volcalls amb cocaïna. Després van corroborar que al domicili hi viurien un jove de 18 anys i la seva mare. La persona més activa seria el fill, però la mare també havia fet algunes vendes. Els detinguts van passar divendres passat a disposició judicial.
Més qüestions. El Consell de l'Estudiantat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida convoca un ple el 17 de novembre per decidir si es fa una tornada acadèmica. L'objectiu de l'acció és rebutjar la proposta de Marxar Igualada a cursar els darrers anys de la carrera.
Després d'emetre un comunicat divendres passat exposant que el projecte anunciat recentment per la Generalitat i la UDL havia generat intranquil·litat entre els estudiants i comportava posar per davant criteris polítics i territorials en doc de prioritzar les necessitats i els drets dels estudiants, el Consell de l'Estudiantat ha decidit convocar un ple el 17 de novembre per votar una aturada acadèmica.
De fet, aquest dilluns es va fer una votació a través d'una enquesta i es va rebutjar per un 52% en contra i un 48% a favor, alegant l'inici dels exàmens. Aquest divendres, per això, i un cop ha passat l'època d'exàmens, el 17 de novembre tornarà a sotmetre la decisió a votació, tal com ha explicat el president del Consell, Antonio Jesús Moral.
Ja hem convocat un plenari, un ple per al dia 17 de novembre, en el qual tornarem a passar aquesta enquesta i tornarem a plantejar un aturada. Que aquesta és molt probable que surti a favor per el mateix, perquè ara ja no tenim exàmens, no tenim aquesta preocupació tan gran i sí que es podrà tirar endavant. A hores d'ara, i si s'acaba aprovat, la previsió és fer-la d'un dia i obrir o portes al diàleg, un diàleg que moral admet que el deganat hi és.
A part de deganat, del que és la degana de la Facultat de Medicina i l'equip deganat que portem ja més de 4 anys amb el càrrec, sí, totalment que sí, és un sí rotundo perquè ells sempre ens han tingut en compte, sempre parlen amb nosaltres, ens han donat suport en tot el que han pogut, o sigui, en aquest sentit sí que tenim una relació i una col·laboració amb ells, vamos, magnífica.
Però és veritat que no tenim aquesta mateixa sensació per part d'altres autoritats de la universitat. És a dir, per part, per exemple, del rector,
Més qüestions. En clau econòmica, l'atur puja un 1,8% al mes d'octubre a les comarques de Pone, al Pirineu i l'Aran. D'aquesta manera es perden 5.000 llocs de treball i gairebé 15.900 persones busquen feina a la demarcació. Així es desprèn de les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball, que vinc d'encien que el nombre d'aturats se situa en 15.863,
282 persones més que els que hi havia al setembre. Si aquestes dades es comparen amb el mateix mes de l'any passat, es constata un descens d'un 4,98%, amb 831 desocupats menys. Respecte a l'afiliació a la Seguretat Social, en la demarcació de Lleida hi ha 200.000
669 persones ocupades, 4.915 menys respecte al setembre. Tot i aquesta pèrdua de llocs de treball que s'ha registrat si es compara amb el mateix mes de fa un any, a les comarques de Lleida hi ha menys aturats i més gent treballant. Si s'analitzen les dades per sector, s'observa que la majoria es concentra en el sector serveis, seguit del de la indústria, l'agricultura i la construcció.
I Mollorussa torna a convertir-se en el centre de la referència tecnològica de Catalunya amb una nova edició de la Mollorussa Lamparty, una trobada que celebra la seva majoria d'edat amb més de 500 participants, noves activitats per al públic i una clara aposta per acostar el món digital a tota la ciutadania. Ens ho explica la Karen Alfonso de Ràdio Por en Mollorussa.
Des d'aquest dijous i fins diumenge, els pavellons firals de Mollerussa es convertiran en un gran espai de connexió, videojocs i innovació. La trobada comptarà amb els tradicionals tornejos de League of Legends, Counter-Strike i Rocket League, però també d'altres més familiars com Mario Kart o Fall Guys, que busquen ampliar el ventall de participants i atraure nous públics. En parla el portaveu de l'associació Mollerussa Lampart i Edu Roque.
el que volem potenciar molt és el públic en general. La Lamparty és un esdeveniment de gaudi tecnològic que ja no només volem que sigui per la gent que s'inscriu i s'acredita, sinó que sigui per la ciutadania i pels mollerusencs i mollerusenques que puguin venir a disfrutar de la zona pública que està oberta divendres, tarda, sabte, tot el dia i diumenge matí. Hi ha tot d'estacions de videojocs per jugar free play, inclús hi ha minicampionats
Enguany s'incorporen novetats com una zona de realitat mixta de 200 metres quadrats, un concurs de disseny 3D per crear el trofeu per a l'edició del 2026 i la cinquena ronda del campionat de Catalunya de WUPS, els minidrons de competició. La part social es complementarà amb dues xerrades i hi haurà més firmes a la zona expositiva, una altra de les línies per les quals s'aposta des de l'organització.
Pruna del col·lectiu Nins serà el primer espectacle al Teatre Teneu de Tàrrega amb accessibilitat per a persones amb discapacitat auditiva. L'obra, que es podrà veure dissabte a dos quarts de nou del vespre, forma part de la 31ena temporada d'Arts en Viu.
Pilot, ja que el muntatge incorporarà subtitulació adaptada i so amplificat amb auriculars. A més, hi haurà bucle magnètic, un sistema d'ajuda dissenyat per millorar l'experiència d'escolta. Pruna és una peça a cavall entre el drama i el documental que condemna els abusos sexuals infantils. La protagonista és una nena que es diu Pruna i que alhora és també una dona. Té una vida normal, si bé amaga un secret que li fa mal i la destrossa per dintre. El preu de l'entrada és de 15 euros. Gràcies, Guillem. Gràcies, Karen. Gràcies a tu, Fran.
del programa Magazine Territorial en Xarxa de les Terres de Lleida. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
El tema del dia d'avui en què parlarem del gran recapte d'aliments que arrenca la 17a edició aquest cap de setmana. Encarregat de tractar aquesta qüestió ha recaigut en l'Arnòbila de MUNFM que ja està amb el president de qui gestiona tot plegat aquest banc dels aliments de Lleida Antoni Fó. Molt bona tarda, Arnò.
Doncs sí, Fran, he estat jo l'encarregat de portar aquest tema del Banc d'Aliments, com deies tu, perquè comença aquesta 17a edició aquest cap de setmana del Gran Recap, i per parlar d'això tinc l'Antoni Foc, que és el president del Banc d'Aliments de Lleida, llavors el qual saludo i ja el tinc preparat per parlar precisament d'això. Antoni, bona tarda i benvingut.
Molt bona tarda. Moltes gràcies per trucar-me. Com afronteu aquesta 17a edició? Diferent, especial, amb alguna novetat? Explica'ns com comença aquest any. Bé, cada edició és el mateix, però és diferent.
Sempre hi ha aquell dia a veure com anirà, esperem que la cosa vagi bé i com que necessitats no ens en falte, esperem que la cosa vagi bé, que la gent respongui com sempre ho fa i com més millor, perquè com més tindrem, més podrem ajudar.
Doncs ho podem donar tot, que és l'eslògan que utilitzem en aquesta campanya, no? Ah, mira, genial. Doncs ja ens has desbrat alguna cosa. I a més deies que es presenta bé aquesta 17a edició. Primer anem una mica cap al començament i et preguntaré una mica quina és la feina que hi ha darrere, a tots els dies, per avisar a tot això. És a dir, explica'ns una mica la teva tasca i quan comença.
el gran recapte abans que es comenci a efectuar aquest cap de setmana. Molt bé, bé, això evidentment, jo soc el president perquè té que haver una persona que ha de ser president. Això és una feina d'equip, és un equip molt ampli. Hi ha els que es cuiden de la logística, hi ha els que es cuiden del voluntari, que és totalment bàsic buscar voluntaris,
N'hi ha que es cuiden de la gent, dels voluntaris nostres propis. Com ens ajuden? Perquè tingui les fogonetes preparades, perquè tingui la cinta per triar. O sigui, és molt complex, eh? I és una feina bonica de veure-ho.
I després també una altra cosa que també es prepara amb molt èmfasi és que un cop s'acabi el 7 i el 8 el gran recapte, 7, 8, 9 perquè el 9 encara que sigui diumenge hi ha algunes supermercats que també obren i també fan recollida però el dilluns
és quan se fa el triatge d'aquests aliments. Nosaltres aquests aliments que recollim als supermercats els portem en un magatzem. Enguany ho fem a la caparella, a un de la deputació que ens ha deixat. Però el dilluns comença el triatge, no? La llet, l'oli, les conserves, les pastes, on sigui. I llavors això va ja per data de caducitat, també si podem, perquè així hi ha
perquè el que és més data, més llunyana, la força guarda més, el que és més proper pot repartir més aviat, però és un espectacle de veure-ho perquè
L'espectacle comença quan els fem a casa, quan hi ha els voluntaris, que van en grupers, que siguin associacions, siguin particulars, siguin col·legis, que també en tenim molts. Correcte. Mira, Antoni, et vaig dir que jo al meu institut ho vaig fer, això, en la meva època de quart de l'ESO. Doncs mira, ja tenen l'experiència. És molt bonic, no? I la gent, escolteu, ja saps que això es pot fer donant aliments o donant diners al caixi.
jo faig un recorregut, tinc l'acostum d'anar a recombat i la gent disfruta. Però el més bonic que hi ha és el de llums, dimarts i dimecres, fem el...
La selecció d'aliments. I ho fan instituts. És un espectacle. Si es veu com treballen aquella gent, que alguns ja ho han repetit, però hi ha gent jove que no ho sap. Evidentment, tenen voluntaris que diuen, mira, això aquí, això allà. Però és un espectacle. I en tres dies, si recaptem 250 o 300 mil quilos de menjar, en tres dies d'aliments, perdó, en tres dies se ho polixen. Ja en el matí sol.
Vull dir que és una festa, és una festa de la solidaritat amb nosaltres i és bonic de veure-ho. I això porta molta feina. Parlaves, Antoni, de 250.000-300.000 quilos de menjar, digués-me, que això són les xifres estimades més o menys sobre les que us moveu cada any? Bueno, 250.000 quilos seria el que l'an passat va fer sobre els 200. 200, ràdio.
Nosaltres en guany no voldríem superar això, però bé, si fem els 200, doncs, escolta, els 200, encara gràcies. Pensem en una cosa, que l'alimentació avui en dia és molt cara, puja molt de preu i els productes bàsics són molt, molt cars. I això en Toni ho heu notat al gran recap, és a dir, cada cop feu menys quilos o no?
Si no fas menys quilos, no els fas en aquelles matèries que són més cares que són bàsiques. Parlem de l'oli, parlem de la llet, de la pasta que ha pujat també, vull dir, el que més necessitem és el que ha pujat més. Llavors la gent potser a la millor tothom no pot tampoc col·laborar massa, perquè tothom també a casa seva té la seva economia, vull dir, encara que col·laborin, no? Però...
En fi, la qüestió és que la gent participi, que col·labori i que puguem fer els quilos que necessitem i després ja
Ja ens anirem espavilant. Ja ens anirem espavilant, ben dit. Volia parlar una mica això del tema de la inflació en quant a aliments, però jo crec que ja ho hem tocat, al final és una evidència, tampoc estem descobrint res dient que els preus s'han encarit, ja ho sap prou l'oien, Antoni. El que també et volia preguntar és, perquè tenim el gran recapte a diferents parts de Catalunya,
Et vull preguntant quan a la demarcació de Lleida som més solidaris o menys solidaris que la resta de Catalunya? No, no, som solidaris com a tot arreu, com a tot arreu. Aquí és veritat que aquí nosaltres som el territori més gran de Catalunya però som els més esters i hi ha un 70% de pobres que no arriben als mil habitants.
allà és diferent i molt llunyats ja no parlem del Perineu però la gent col·labora igual potser 40 quilos en un poble o 50 o 100 quilos en un poble de 200 habitants és més del que fa a Lleida si m'entens? a la proporció tothom procura col·laborar el màxim possible i estem content jo com a president m'he sento orgullós de ser a Lleida
Territori, eh? Genial. Més les comarques de tota Lleida. Sento molt orgullós de la gent perquè col·labora de veritat i som conscients que hi ha un tema alimentari, que és, que existeix i molt greu perquè si no pots menjar, entre l'alimentació i la vivenda és el que fa més...
és el que evita més la pobresa crònica. Doncs mira, interessant. I també havies dit, Antoni, que estaves molt orgullós sobre tot el que fèieu, llavors també me n'alegro que com a president estiguis orgullós. Precisament ara, Antoni, que estem en una setmana, i això que és el tema del dia, doncs faig menció, on hi ha alguns presidents, només cal mirar la comunitat autònoma veïna de baix,
que no estan gaire contents amb la seva feina i llavors també ens alegrem en aquest sentit. També et volia preguntar, Antoni, que és que al llarg d'aquests anys que feu el gran recapte hi ha hagut alguna tendència d'aliments que s'hagi perdut i que a la vegada s'hagi guanyat? És a dir, m'explico, que fa 10 anys sempre es donava una cosa que ara no es dona o ara ha arribat de nou una cosa que tothom dona? Explica'ns una mica la cronologia dels aliments. No, no, és molt variat això, eh?
És molt variat. Hi ha una cosa que és molt comuna, que és la pasta. La pasta és molt... La pasta i la llet potser són les coses que es dona més. La pasta, m'estic referint a arròs, fideus, macarrons... No vull dir maries, no. També n'hi ha. Però la pasta vull dir ben aquesta. I la llet també, perquè la gent, nosaltres també m'empoixis en la llet,
perquè hi ha cases que hi ha crios i els pobrets han de tenir la llet, perquè la llet és un aliment bàsic. L'oli ha baixat, ara en guany espero que torno a pujar perquè ha baixat de preu, però durant dos anys s'ha fet molt car l'oli. I clar, l'oli, la gent comprant una botella d'oli, un litre valia 10 euros. Clar, això és molts diners. Però generalment la pasta i la llet són els que més...
els productes que més comuns trobem al Recapte. I també et volia preguntar, Antoni, una cosa curiosa que veig i és que al final a banda de vosaltres també hi ha altres associacions i iniciatives que busquen això del Recapte d'aliments, inclús ajudar
a les persones menys afortunades per dir-ho així llavors et volia preguntar que com és que el banc d'aliments heu sapigut fer tant màrqueting a què em vull explicar amb això aquí per exemple veiem gent famosa o no gent famosa però per exemple aquí a la nostra ciutat veiem els jugadors de futbol, els jugadors de bàsquet col·laborant amb això vull dir com ho ha aconseguit que tothom us conegui per dir-ho així
Bueno, jo penso que és una... dissabte, dissabte vaig estar a Vila Sane. Sí, a l'hockey femení. Sí, també es van fer totes a Vila Quijón, que també... Sí, van guanyar 3-0, a més, bona víctora important. Mira, Toni, m'encanta que hagis dit això, m'encanta que hagis dit això, perquè ara mateix ens està escoltant el Fran Balanyà, que és el presentador d'aquest programa, que és un apaixonat de l'hockey, i llavors ara mateix diu estar amb llagrimetes, veient que estem parlant de l'hockey, però tot deu, segueix.
Jo vaig marxar com estàvem 3-0 perquè dic que ara això ja no es pot perdre. Doncs mira, així va quedar, no et vas perdre cap gol. No. A veure, el banc d'aliments, aquí completament a Catalunya, a Lleida, perdó, l'any que ve farem 20 anys. Sí. Es va crear el 2006. És el banc més jove de Catalunya. A Girona ja fa anys. A Lleida ja fa anys. A Tarragona, perdó, a Barcelona, molts més anys. A tota Espanya s'ha fet un nom, una marca.
Banc d'aliments i després una altra cosa. Nosaltres, generalment, no vol dir que algun cas que es pugui escapar, però no fem res, no donem cap aliment que no vingui marcat pels serveis socials. O bé de l'Ajuntament de Lleida per Lleida, perquè té més de 100.000 habitants, o bé
pels serveis socials dels consells comarcals. O sigui, no donem el lliure al... Mira, aquí, això, veniu cap aquí i aneu agafant. No, no, no. Tot ve controlat amb les llistes i cada família té el que li toqui d'acord amb els membres que són. Més o menys tampoc no pots quadrar el mil·límetre. Però això també t'hi dona... O sigui, tenim una trajectòria ja de molts anys
i la gent ja ens coneix. I tothom que visita el Ban d'Aliments i veu el que fem i l'hi expliquem, doncs queda encantat. I també vol dir que nosaltres, a part de fer el gran recap, a part de fer recollides i de fer tot això, fem altres coses. Té molta pedagogia. Sí, sí, endavant. És el teu moment, Antoni. Hi ha un grup, hi ha un grup,
de professors que tenim voluntaris que van pels instituts explicant el que fem a banda dels aliments. Perquè a més de banda d'aliments, també tenim un menjador compartit en Jericó, que donem menjar a 120 persones cada dia. Tenim servei a domicili, els nostres voluntaris porten menjars a famílies o aliments a famílies que no ens poden desplaçar. O sigui, fem una sèrie de coses
tenim una nutricionista, amb una raó molt clara, perquè vam tenir unes estadístiques dient que a les famílies vulnerables hi havia molta obesitat. Llavors vam dir, agafem una nutricionista que digui quins aliments hem de donar i quins no cal donar t'any. Per el tema nutritiu, evidentment. O sigui que busquem anar més al futur, no? I si podem, també fent cursets
Per aquella gent, allò de la canya de pescar, no? Doni la canya però no s'hi ha ni de pescar. Si no, no farem res. I ho intentem. Si durant l'any podem ajudar a 3 o 4 o 5 famílies que no calgui que vinguin al banc, això és un èxit. Genial. Intentem fer la...
més enllà, no?, de donar aliments. Clar, clar, anar més enllà de la simple acció. Una altra cosa que volia tractar, Antoni, no referent al banc d'aliments, sinó ja en general totes les ONGs,
I és que s'ha comentat, també m'agradaria saber si és veritat o és més bul o què es diria, que sobretot, per exemple, arran de la dana o arran d'algun recap, des deia que molts aliments finalment s'acabaven tirant o es feien malbé o no s'acabaven repartint o no arribaven a les seves destinacions, què en penses sobre això? Bé, o sigui, ja ho saps que hi ha comentari sempre sobre les coses, no?
Inclús, això s'ha comentat, nosaltres amb l'àneu ens vam comprometre a enviar-los el que recaptàvem amb diners al 50%. Fa un mes, aquest mes passat, vam acabar d'enviar-los a València. Mira, després d'un any, llavors...
Sí, perquè ho han anat enviant a mesurer que els feia falta. No tot de petac, com se va fer al començament, això va passar al començament, que qualsevol agrupació agafava dos frucoletes en aquestes petites, prenaix i cap allà. Això no es manera. Van veure imatges del camp de la València, prenaix de menjar.
O sigui, les coses s'han de fer amb un ordre i per gent que ho sàpiguen fer. Aquí i ella, els camions que es va enviar cap allà, a través de la paieria i les associacions, ho van fer a través de la logística del banc dels aliments. Tots triats, tots preparats i tots per data de caducitat. O sigui, un ho fa amb bona fe, ahir ho entenc, però jo no puc agafar una furgoneta i portar-la cap allà. Primer, perquè no sent l'aireportar.
Això va passant a l'Habana, però l'Habana és un cas excepcional. També ha passat, no fa gari, sortir de la premsa, un paquet d'aliments, del banc dels aliments, llançat en un contenó d'esconvergius. A veure, parlem de, nosaltres repartim, un milió i escaig, un milió o 100.000 a l'any. Allí hi havia, potser, tirant llarg, 10 o 15 o 20 quilos tirant llarg. Això és un 0,0 no sé què,
És el mínim, això. Les coses intenten ser bé. Si em pares a la gana, hauria passat perquè va haver aquesta voluntat de la gent de voler col·laborar. Massa i tot. Massa, perquè pots morir d'èxit. I si no fas les coses bé,
Jo ho sé perquè hi va haver molts aliments que van portar a entitats d'aquí a Lleida i al final van fer cap al bàndol d'aliments d'aquí. Clar, al final s'hi va agrupar tot. Allà estan tots copats.
I nosaltres què vam fer? Doncs la part que els vam comprometre, que eren uns 30.000 euros, m'assembla. És a dir, doncs, ho enviarem quan València, o el poble que sigui, ens ho demani. I precisament el mes passat vam acabar d'enviar-ho tot. Però a mesura que necessitàvem, perquè... Però, clar, nosaltres perquè ho toquem i ho sabem. Però el que no ho sap...
cap allà baix. Això va portar una mica de desordres, però és un tema puntual. Generalment, la gent no llança els aliments. I ja per acabar, Antoni, et faig l'última pregunta, estem arribant ja al final d'aquesta entrevista. Ja a nivell personal, quan tu dius que et passejés pels supermercats, a veure com va el tema del gran recapte i així, creus que tens alguna anècdota o algun moment on t'hagis sentit realitzat o especialment orgullós
sobre la vostra associació. Alguna anèdota que us puguis explicar així ràpida? Jo m'he trobat amics d'allà de la meva edat que van anar a comprar i de millor surten. M'he trobat gent amb el carro ple. I dic, hòstia, però sí que gastes. No, no, gasto. Això és per a vosaltres. Això és una sorpresa extraordinària. No acostume ser la majoria.
Pobre de, nosaltres no hauríem de marxar perquè tan plens tampoc. Però la gent que veus que diu, escolta, jo a casa meva hi ha gent gran, no? No puc, però aquí tens un quilo d'arròs perquè vull col·laborar. Escolta, això no té preu. Clar.
I gent amb crios petits que et porten la bosseta allí i van portar els nets o els fills, que això és molt bo, perquè coneixem també la realitat dels diners, perquè no tothom tenim menjar a casa. Genial. No tothom. M'encanta. És una experiència, per dir, jo fa sis anys que hi porto aquí.
És una manera de tornar a la societat que allò m'ha donat, no? Jo he treballat sempre, doncs m'ho considero afortunat. Però ara vull ajudar els altres de la manera que puguem. I com jo, així, molta gent. Genial. Doncs, Antoni Fo, jo crec que amb aquesta última reflexió, amb aquestes teves paraules, no hi ha millor manera de tancar el tema del dia d'avui, dimarts, com deia parlant sobre el gran recapte que és aquest divendres,
a diumenge i la veritat és que doncs com dèiem a qualsevol supermercat de Lleida doncs ho podem trobar per tant un cop més Antoni Fao com deia president de... deies Antoni? Si em permets també pots anar al supermercat o també pots anar a la pàgina web també pots donar eh? Genial doncs mira a la pàgina web del banc d'aliments
Doncs també ho podem fer. Llavors, doncs això, Antoni Fó, president del Banc d'Aliments de Lleida, moltíssimes gràcies per venir aquí avui al tema del dia d'aquí l'oest. Gràcies a tu. Bona tarda. Adéu. Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest.
Inicia sessió al teu perfil. Fes like i reposteja. Que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Som-hi, doncs, a saludar ja les nostres xarxeres, les responsables d'aquesta secció, Sabina Pedrós, Canel Alfonso, Maria Gatao, Xelena Raus, molt bones. Hola, què tal? Hola, molt bones. I l'Ivan encara no ha dit res, i és estrany que abans que jo el presenti no hagi dit res. No me'l molestis, que avui està enfinat, l'Ivan, no me'l molestis. Ivan, no ho són. Tot bé, tot bé. És que, no sé, sempre entra abans. Avui, a més, comptem amb una veu diferent, no en aquesta tertúria? De qui es tracta, Xell?
Doncs sí, us ho explicarem ara tot seguit i deixeu-me dir que em fa moltíssima il·lusió que avui tinguem amb nosaltres a Carles Sánchez, que ha dirigit el projecte Codi Crac des de la Universitat Politécnica de Catalunya, l'UPC School. El saludem ja. Molt bona tarda, Carles. Hola, bona tarda. Em sentiu bé, no?
Sí, molt bona tarda. Utilitzant aquestes noves tecnologies també, ara en parlarem. Per què parlem amb ell? Doncs deixeu-me dir que és un tema que a mi personalment em fa molta il·lusió que avui puguem tractar aquí, en aquesta tertúlia, que tant ens agrada a totes, i explicar-vos que hi ha un projecte que es diu Codi Crac, que ja forma part de les aules dels alumnes del nostre territori i que d'alguna forma és un projecte que avui volem transmetre a tota la societat. Oi que sí, no hi és?
Sí, de fet us ho expliquem perquè aquí hi ha precisament a la tertulada de xarxes perquè el Codi Crac, dit de forma així com molt resumida, que ara ho ampliarà també el Carles, doncs busca millorar les competències digitals d'infants, d'adolescents i també de joves d'entre 9 a 17 anys d'arreu del territori català.
El que intentarem és això, saber d'on surt aquest codi CRAC, qui ho està impulsant, com es trasllada tot això a les aules i quants infants ja se n'estan beneficiant avui en dia. Ho comentarem tot seguit i esperem que el Carles ens solucioni tots els dubtes perquè en tenim moltíssims i moltes ganes d'aprendre tot això del codi CRAC, Carles.
Sí, sí, sí. També volem saber què se'ls explica als infants, com es treballa una mica amb ells i per què és important que des de ben petits ja estiguin educats amb aquest ús de les noves tecnologies i les xarxes socials. Jo crec que ja podem començar directament perquè nosaltres fem un resum, però és que no hi ha ningú millor que ens ho pugui explicar. Carles, explica'ns això. Nosaltres hem fet aquest mini-resum, però explica'ns què és el codi CRAC.
Doncs mira, el Codi Crac és un projecte, com heu dit, de millora d'aquestes competències digitals d'infants i adolescents, i dic millora perquè, com ja sabem, natius digitals i neixen ja amb el mòbil i la tecnologia sota el braç, però moltes vegades aquest ús d'aquesta tecnologia no és el que voldríem. Llavors aquest programa el que pretén és precisament
explicar i posar diferents situacions més conflictives o no i veure com podem fer un ús més ètic i més bon ús d'aquesta tecnologia. Algun exemple d'aquestes situacions més conflictives que foseu en pràctica, Carles?
A veure, depèn de les edats, es treballa en uns temes o en uns altres. Com he dit molt bé, nosaltres ens adrecem a joves que tenen entre 9 i 17 anys i, clar, no és el mateix la formació que li podem donar a un nen o una nena de 9 a 10 anys que a una persona que està a punt d'entrar a l'edat adulta. Llavors, sí que tenim quatre grans blocs que, si voleu, els anoto així en general perquè la gent es faci una idea del que... El primer bloc és un bloc d'alfabetització digital.
Aquí el que tractem és tota aquella capacitat que té la canalla de buscar, sobretot d'avaluar de manera típica allò que veu a la xarxa, d'utilitzar les eines digitals més adequades per fer una tasca concreta,
per discernir aquella informació, per veure allò que ens interessa i allò que no, i veure que és vàlid i que no, de manera més eficaç, i sobretot per prendre decisions, perquè a la xarxa, com ja sabeu, tenim molta informació i estem contínuament prenent decisions sobre aquell contingut que llegim, aquell contingut que escoltem, o qualsevol input que tinguem a la xarxa. El segon bloc és un bloc de seguretat digital i resiliència.
com he dit, la xarxa, les xarxes socials i tot internet, aquest món, és un món, doncs bé, la seguretat a vegades no és a l'ordre del dia. Llavors, aquí els ajudem a capacitar-se per protegir-se a si mateixos i per reaccionar davant d'una situació que considerem que no és del tot adequada, perquè tinguin eines per poder reaccionar i també protegir-se. El tercer lloc,
és un bloc de participació i agenda digital. Aquí el que treballem... Aquest potser és el bloc una mica menys conegut. El que treballem és una mica aquesta capacitat d'interactuar de manera equitativa, de poder aportar una mica a la societat, aquesta societat digital, mitjançant les tecnologies digitals. I el quart bloc és un bloc d'intel·ligència emocional que a les famílies, quan ho expliquem, quan fèiem molta promoció en el programa i explicàvem de què anava tant amb els centres...
com a tots els llocs on ens han acollit, que han sigut molts al llarg del país, que després us ho explicaré. En aquest bloc d'intel·ligència emocional treballàvem aquesta capacitat de comunicació empàtica, una capacitat de regulació emocional sobre allò que veig i allò que faig a la xarxa,
sobretot prevenció de conflictes, perquè sobretot ja quan entrem a edats més adolescents aquesta prevenció de conflictes és molt important, i sobretot al final el que busquem és que es creïn unes relacions digitals al màxim de positives i respectuoses. Aquesta seria una mica la fotografia de tots els temes que toquem durant aquestes 30 hores de formació que té el programa.
Fran, perdona, disculpa. Si et sembla bé, t'han escoltat i ho has explicat superbé, però nosaltres hem anat a les aules. Concretament, amb un grup de nens de 9-10 anys, d'acord? I ens han explicat això, ho escoltem molt breument, d'acord? Ens ensenyen què és el wifi, què és la intel·ligència artificial i què és l'internet. Molt bé, i com us ho ensenyen això, eh?
A YouTube hi ha uns vídeos educatius que et diuen què és l'internet o què és la intel·ligència artificial o el wifi, tot això. Què us diuen que heu de tenir en compte a l'hora de navegar per internet? Que no cliquem en coses que no sabem què són. També correus electrònics que podrien ser una estafa i que els nostres pares els robin els diners.
Molt important això, eh? Intentem evitar el màxim possible. En aquest cas, clar, estem parlant d'una educació, del grup de més petitonets, perquè hem comentat que això va de 9 a 17 anys, no? I en aquest cas veiem que ells estan treballant això, però pel que ens comentes, Carles, a mesura que es va avançant en edat, també es van tractant temes diferents, eh? Exacte, és això, no? Això és una molt petita part del que fan.
Diguéssim que els temes es van tocant durant totes les edats, però el context va canviant, perquè evidentment un context adolescent no és el mateix que un context d'una nena o una nena de 9 anys. En aquest cas parlava de temes molt molt concrets, hi ha altres temes com per exemple, us posaré un exemple perquè ens sentirem tots identificats, allò típic d'acceptar les cookies quan navegues, que moltes vegades els propis adults acceptem coses i no sabem moltes vegades què acceptem i què no, doncs tot això s'explica, es treballa,
i ho fan debats i ho comenten en greu. Jo t'anava preguntar abans, Carles, jo també soc docent, fet de professor d'informàtica i... No, de religió, m'ho inventis. També. També. Que m'ho sabem al teu currículum, Fran. Però més, si tu sempre fas servir mac, com has de fer de professor d'informàtica? Saps el primer que ens explico? Què vol dir PC? Perquè la gent no sap ni què vol dir l'acrònim.
Què volia dir? Que no me'n recordo ara. Personal computer. No, puto catxarro, no vol mateixer. No volia dir això, però me la fiqueu votant. No, ara en serio, Carles, que aquestes noies em despisten. Sí que com a mestre, i segurament molts ara mateix que ho estiguin escoltant, pensaran el que penso jo ara. Les aules, aquests blocs, més o menys els toquen, els abracen.
però estic segur que si s'ha desenvolupat una proposta com la teva, doncs deu aportar més del que normalment a l'escola es treballa. I segur que això és el que pensen els professors de quin és aquest extra del que no es fa habitualment a les aules. Bueno, aquest extra, a veure, és veritat que quan es va desenvolupar el programa, que això és un programa que ve d'uns fons Next Generation europeus, i es va decidir des del Ministeri de Joventut i Infància desenvolupar aquest programa amb uns continguts molt concrets, que realment
En el currículum escolar es comencen a parlar d'aquests temes, però moltes vegades el professorat tampoc té les eines o ha tingut una formació específica en temes de formatització digital. Llavors, aquest programa sí que compta amb professionals que estan formats en formatització digital, en seguretat digital, no fan una formació específica per transmetre aquests continguts i, per tant, com que és tan específic, tots els materials estan molt pensats perquè es puguin anar treballant tots aquests continguts.
de manera molt gamificada. Cada nen o nena treballa amb el seu propi portàtil i, per tant, té la gestió dels seus propis recursos, que això en els petits és important perquè de manera molt gamificada van guanyant uns punts, van aquest coneixement i llavors van veient com van progressant i van passant aquestes pantalles com si poso en videojoc. Vull dir que la manera de treballar és bastant diferent del que podia ser la manera de treballar, diguem-ne, més curriculada.
Quines escoles s'han beneficiat d'aquest programa? Bé, no et podia dir la llista perquè realment tenim bastants milers de centres. Penso que és un programa que hem implementat a tot Catalunya, excepte alguna comarca que no hem pogut arribar-hi, però hem implementat des de les Terres de l'Ebre fins a la província de Lleida, com vosaltres.
Hem anat fins a la Vall d'Aran i a les comarques de Girona. Vull dir que tenim molts centres a la llista i no només centres escolars, sinó també han acollit el programa biblioteques, centres cívics i casals. A l'estiu, per exemple, vam fer una cosa molt interessant, que va ser obrir la Universitat Bolitècnica a nois i noies d'aquestes edats que vinguessin als nostres campus i poguessin fer aquestes activitats, cosa que això no tenia gaire els precedents, diguem-ne.
I hi ha la possibilitat d'expandir-ho? Ara està a Catalunya i s'està donant a terme aquí, però ho podria expandir perfectament, no? Ja no només a Espanya, per dir-ho, sinó a la resta d'Europa, per exemple. Bé, aquest programa nosaltres acabem a Catalunya perquè és un programa que hem desenvolupat juntament amb el Departament de Drets Social de la Generalitat de Catalunya. Però, de manera simultània, aquest programa s'ha desenvolupat també la resta de l'Estat. Cada comunitat autònoma ha tingut uns diners
implementar tot això i altres entitats del resta de l'estat han estat duent a terme també aquest programa. A Europa de moment no ens hi posarem, també perquè els continguts nostres intentem que siguin en català i llavors de moment ens hem quedat aquí. El que sí que crec que ha sigut molt interessant és que això passa molt poques vegades, que aquests programes educatius arribin a tants llocs, perquè hem tingut molt bon feedback de poblacions com
poblacions molt petites, no?, que ens deien la pròpia alcalde, no?, ens deia, és que aquí no arriba més res, i llavors en aquest programa hem fet les maletes, no?, i hem pogut anar en pobles molt petits que ens han acollit superbé.
Clar, penseu que, per exemple, aquí a Gramunt es va oferir les dues escoles, ha tirat endavant en una perquè hi ha hagut l'interès. Recordem que això és gratuït, que això també s'agraeix molt perquè els pares, cada extraescolar que afegim al currículum dels nostres infants, té el seu cos pertinent. I en aquest cas, jo crec que la combinació que sigui gratuïta i que sigui un tema tan i tan interessant com el fet que
hi hagi una formació prèvia abans que tinguin aquest contacte amb les tecnologies, o mentre, depèn de la data, però en el nostre cas encara no hi ha ni mòbils ni tablets ni res a l'abast. Per tant, jo crec que és important que es faci aquesta formació abans.
i al retornar una mica a les escoles petites, jo crec que s'agraeix moltíssim que, en aquest cas, durant el primer trimestre, en el cas de Quira Montserrat, durant aquest primer trimestre escolar, s'ofereixi aquesta formació als alumnes de forma gratuïta, i a més d'una forma que a ells els crida l'atenció, que trenquen una mica amb la dinàmica de les classes, docents, i que entren en aquest altre àmbit una mica més per provar, experimentar, jo crec que és una bona combinació.
Exacte, i a més aquí hi ha un altre element que m'agradaria destacar, i és que el programa, més enllà que treballa les competències digitals, també ho fa bastant de manera comunitària, i moltes vegades ens hem acostat a col·lectius, ja no més enllà de l'escola ordinària, sinó col·lectius una mica més desafavorits, que han tingut l'oportunitat d'assistir a una formació i tenir una acreditació final,
al final també emesa per a una universitat i això també li dona una dimensió diferent a altres programes que haguem pogut tenir al nostre voltant. També en pobles petits, moltes vegades aquesta creació de comunitat ha passat perquè potser hi havia una escola o dues i potser no tenien prou crop,
prou quòrum per omplir grups i així i gràcies a aquest programa s'han ajuntat que sigui la biblioteca o s'han ajuntat que sigui el centre cívic del poble i per tant també hem creat una comunitat diferent del propi grup classe que estan més acostumats a tenir sempre.
No, que n'ha de preguntar a Carles que, clar, ara sense intentar ni tampoc deixar aquí com la imatge demonitzadora de les xarxes, però ja no només el jovent i els nens més petits, sinó també els adults ens trobem a vegades amb certes qüestions o problemàtiques a xarxes socials que en el cas del jovent, sobretot, penso ara en el ciberbullying, per exemple,
segons quines tendències de persones adultes que abusen de confiança de menors. No sé si aquestes qüestions les tracteu també, i quines realitats o quins pensaments tenen els joves, sobretot en aquest cas, respecte a aquestes realitats que es troben a les xarxes socials.
Sí, en el quart bloc de l'intel·ligència emocional es treballa en tots aquests temes de xarxa social, sobretot en la línia educativa dels més grans. Llavors, hi ha diferents situacions i aquí, quan es toca aquest contingut, és una bona oportunitat per generar debat. I, malauradament, jo no he estat a les aules, perquè jo tinc la figura de coordinació del projecte a tot el país, però sí que els formadors que tenien ens comenten que és un tema que els queda molt l'atenció i, malauradament, trobes o veus mirades
d'algú que es pot sentir identificat en aquella problemàtica i, per tant, només que serveixi, ja no tant a nivell formatiu, sinó només que serveixi per desencallar alguna cosa, per destapar alguna pràctica que no està bé, ja pensem que el programa té tot el sentit.
I, de fet, faltaria dir la frase aquella, i per a los adultos, pa cuando? Perquè jo estic convençuda que a més d'un i més de dos no li aniria malament en aquest aspecte, ser una mica més conscients del que es fa al món digital, que no tot és... que no hi ha impunitat i que no tot és... que també hi ha repercussions, és a dir, no? Quan s'actua malament al món digital també hi hauria d'haver repercussions. No sé si tot això tothom n'és conscient, eh?
Tothom no n'és conscient. De fet, entre nosaltres, els adults que hem estat darrere el programa, sempre fèiem la broma quan fèiem les reunions de seguiment mensuals o així, que potser també ens aniria bé a nosaltres tenir algun tipus de formació d'aquest tipus a darrere, perquè amb temes de decisions crítiques o així, sempre ens aniria bé a conèixer més. A vegades un sol clic no som conscients de la magnitud que pot tenir i en canvi la té.
o temes de compartir segons quina informació personal. Vull dir, temes de seguretat pròpia, que no som conscients del que estem compartint moltes vegades a xarxes socials, a pàgines web, no només acceptant cookies, sinó nosaltres mateixos, que posem a l'abast informació molt útil per segons quins públics que venen a fer mal. Exacte, totalment. I aquí faig la falca. Hi ha un programa...
que s'està desenvolupant ara, que es diu el programa Més Digitals, que és un programa semblant al Codi Crack, però està pensat per persones de més de 60 anys. I aquí el que fa és una mica ajudar-los a desenvolupar-se amb aquestes noves tecnologies, però també suposo, aquest no el connecten, però suposo que tracten aquests temes també de la solvència que puc tenir a l'hora de fer l'ús de les xarxes socials i d'internet i aquest moment.
També m'agrada l'atenció que fiqueu l'èmfasi en la verificació de la informació, és a dir, trobar, no?, discernir d'aquesta informació real, d'aquestes famoses fake news, això també em sembla molt útil, perquè... Un dels reptes més importants, jo penso, que tenim matèria bàsica. Sí, això és molt complicat, de fet, bueno, com dèiem, no?, com a adults també ens costa moltes vegades, ara, amb el tema de la intel·ligència, clar, penseu que quan jo he tingut una sensació que en un any que portem l'implementació del projecte,
tot el tema de la intel·ligència artificial encara està més a l'ordre del dia. En un any ja trobo que se'n parla molt més i ara comencen a sortir vídeos de polítics fent no sé què i fent no sé quant. Doncs tot això ara és un molt bon moment per treballar i crec que el programa aprofita aquests casos reals i els comparteix amb l'alumnat i en parla. Jo crec que un dels reptes sense cap mena de dubte de la formació digital del futur serà precisament aquesta, tenir...
que sapiguem discernir el que és real del que està creat a MIA. Jo crec que això és un repte, no només per les noves generacions, sinó també per tota la societat en general, que no sé si sabrem afrontar. És a dir, jo per exemple, no sé si us ha passat companys i companyes, però hi ha vídeos de gossos que salven a bebès, que tu els veus i t'emociones perquè dius, hòstia, com... O sigui, perdó, caram, com pot ser que un animal faci això, no? Doncs no ho està fent animal, no és real, està tot creat, però tu quan els veus,
no ets capaç i poso un exemple, però no ets capaç de dir no, no, clar, és que això és IA, perquè està tan ben fet clar, si això s'aplica i a més, Txell, el que està malament de beceroles jo penso el mateix que tu, però a més penso que estem als inicis d'aquesta explotació de la intel·ligència artificial si ens passa ara, en quatre dies com serà el que dius tu?
Clar, i mirar vídeos de gossos, però temes polítics, temes de xenofòbies, temes... I ens passa ja amb textos que no llegim, amb les fake news, doncs amb els vídeos que són molt més virals que els textos, jo crec que el repte es multiplica i això, doncs clar, amb l'àmbit formatiu s'acaba traspasant aquest repte a les escoles, com tantes escoles a la vida, i suposo que Carles, doncs les expectatives i les...
quasi exigències de verbos reformulant, actualitzant sobre el moment, doncs i tu veus que cada dia ho apuntaves. Sí, aquí m'agradaria, a mi m'agrada parlar, sempre ho comparo el que ens està passant ara amb el que ens passava quan jo era petit i anava a l'escola. Jo recordo fer treballs que ens deien prohibir
utilitzar internet. Tot ha d'estar buscat en un llibre. No sé si us sona familiar. Sí, sí, sí. I llavors, ara hem d'estar passant una mica amb el tema de la intel·ligència artificial, que sembla com que el que genera la intel·ligència artificial, no. S'ha d'anar a buscar a fons no sé quines. I és una mica comparable amb allò d'internet no en canvi un llibre. Sí. Jo crec que el que hem de fer és explicar o promocionar un bon ús d'aquesta intel·ligència artificial. Per exemple...
saber fer un bon ús dels proms per saber-li demanar bé les coses i que es converteixi en una gent que et faci la vida més fàcil. Jo crec que hem d'anar cap aquí. I verificar que el que digui és cert també és important. Sí, això és important. Que no ens hem adonat aquí. No, no.
De la manera que verificàvem que la informació que trobàvem a Google era certa fa uns anys, que ens semblava que potser no podíem servir Google per aquesta informació. En canvi, ara ens semblaria una tonteria. Deu-n'hi-do. Ens queden un minutet i escaig. Dit que tot això s'impulsa des de la Fundació Politécnica de Catalunya, que és una entitat sense ànim de lucre. No sé si teniu més projectes dins d'aquesta fundació relacionats amb aquest àmbit. Ens pots explicar alguna cosa més?
Sí, molt ràpidament us explico que nosaltres portem tot el que és la formació al llarg de la vida de la Universitat Politécnica i com a tal, aquest projecte del Codi Crac és aquesta formació al llarg de la vida i la vida que comença, diguéssim, al principi de la vida, perquè ens enfoquem a joves i adolescents. Paral·lelament també a la Fundació Politécnica tenim altres projectes al llarg de la vida que s'enfoquen en altres col·lectius, per exemple, el col·lectiu de la gent gran, on també els formem
en competències digitals, perquè aprenguin a fer aquell bonus de la tecnologia. O sigui que tenim una mica tota la línia de vida coberta en formació. I, evidentment, també fent formació en postgraus i màsters de temes més de l'OPC, d'enginyeria, d'arquitectura, tots aquests temes també, evidentment, els toquem. Tots els pals, vull dir, és que no queda... Fins quan estarà això vigent, el Codi Crac? És a dir, és aquest curs? El curs vinent també hi haurà coses que s'hi poden adherir?
Doncs mira, amb això us he de donar una mala notícia, que és que el finançament Next Generation, ja sabeu que tenen terminis molt, molt, molt marcats i molt ajustats, i el finançament d'Europa se'ns acaba el 31 de desembre d'aquest any. O sigui, nosaltres ara estem ja acabant les últimes formacions i tancant el projecte, deixant sempre una porta oberta per si es vol tornar a fer alguna iniciativa semblant, però el que és aquest projecte de Codicrac acaba a finals d'aquest any.
Bueno, pues han fet bé per tard de parlar-ne avui, no? Per tard de fer-ne difusió, eh? Acabo d'aprofitar. Moltíssimes gràcies, Carles, perquè ens has il·lustrat una miqueta més sobre aquest codi, crec, que nosaltres en havíem sentit a parlar, gràcies a la Txell, perquè les nostres escoles, els nens encara són molt petits de la resta i no ens havia arribat, i ens sembla una meravella que es pugui formar als joves, i no tan joves, és a dir, ja adolescents... És que està necessari...
és que és tan necessari. A nosaltres ens van tirar, no es van llançar, ens van tirar directament a la tecnologia sense cap mena de consciència. Jo crec que això ha de canviar, no? I hi ha d'haver una formació, una conscienciació i una ètica darrere, eh? Se'ns acaba el temps, se'ns acaba el temps. Se'ns acaba el temps. Gràcies, Carles. Gràcies, Carles. I també a les xarxeres, Maria, Txell, Sabina, Karen i Ivan. Vosaltres us pugueu que hi tornem dintre de sis minutets. Fins ara. Fins ara. Adeu. Adeu.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més justa. La igualtat és de totes i per a totes, amb veu de dona, a Lleida, el Pirineu i Aran. Fem camí cap a un futur més igualitari.
Àrea d'igualtat de la Diputació de Lleida. Corre! Corre! Que no se t'escapi! Segueix en un FM Radio. La teva radio local. Aquí, en un FM.
al mòbil, a la tauleta o a l'ordinador. Pel canal que vulguis i siguis on siguis, tens tota la informació local del Segrià a l'abast. Llegeix-nos i escolta'ns en directe a emunfnradio.cat. Streaming de proximitat, actualitat local i tots els podcasts