Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Us parla Francesc Baranyà. Això és aquí a l'OES, el programa que fem a 7 ràdios de Lleida en la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magazín, que fem gràcies a Raúl Vilat de Munt FM.
La Maria Gatau de Ràdio Rosselló, la Sabina Pedrós del Picat Ràdio, la Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerusa, la Txell de Raus de Ràdio Sio Agramunt, la Júlia García de Ràdio Trem Pallà Ràdio i també gràcies a l'Ivan Usol que com a un servidor es troba als estudis d'UAU Lleida Ràdio.
El programa aquest que l'obrimem amb un tema del dia en què parlarem amb la Gran Montina, Roser Loscos, qui ens presenta el seu primer sedent solitari titulat Límits i abismes.
Després serà el moment de la tertulia de tele, on donarem la benvinguda a Nadal amb la nova Nadala de Letícia Sabater, que us he de dir que ni l'Ivan un son ni un servidor l'hem escoltat. La gaudirem, podem ficar-ho així entrecomillat, va fent que si l'Ivan amb el cap, amb rigorós directe. També coneixerem alguns dels guanyadors dels Premis de Comunicació Local i li direm adeu a Belén, Esteban i molt més. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Comencem aquest repàs a l'actualitat local. Lo fem acompanyats de la Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que un caçador ha mort a Cervera pel tret accidental d'un company. L'escopeta s'hauria disparat quan l'estaven manipulant.
Ha passat aquest dilluns alberat de casa que hi ha entre Cervera i les Olugues. Segons els Mossos, els fets han passat cap a les 10 del matí després de l'abatuda que havien dut a terme quan un dels caçadors estava manipulant l'arma i se li hauria disparat accidentalment. El tret ha impactat un company que ha acabat morint. Els Mossos han detingut el caçador que manipulava l'arma per un delicte d'homicili imprudent.
I els comuns estan pendents d'una reunió amb el govern per fer seguiment dels incompliments dels acords amb el PSC, però ara no hi ha data fixada i la formació manté que l'habitatge és condició indispensable per assaures a negociar els pressupostos.
En una entrevista a Ulleida Ràdio, la presidenta del grup parlamentari dels comuns al Parlament, Jessica Albiach, ha deixat clar que la seva formació vol, per supostos, per a Catalunya, però també posa sobre la taula les seves condicions, habitatge i compliment dels acords ja segellats com els reforços de llengua a les aules o la salut mental. Fora de l'arc parlamentari, trepitjant els carrers de Lleida, la lideresa dels comuns al Parlament manté el seu rebutge al projecte de torres alces i advoca per reduir la burocràcia per incentivar l'obertura de comensos als barris.
És difícil obrir un comerç a Lleida precisament per tota la paperassa a la que s'han d'enfrontar. Per tant, jo crec que les facilitats en la burocràcia crec que és un dels elements centrals i després crec que també la dinamització i la promoció dels barris és un dels altres pilars. Hem estat, com dic, visitant diverses zones de la ciutat i cal rehabilitació.
D'altra banda, dues setmanes després que el govern anunciés a la capital de la Noguera que es començaria l'estudi sobre l'autovia entre Lleida i Balaguer, després d'anys contemplant l'opció de fer un 2-1% més econòmica, el VIAC defensa que la millor opció serà aquella que considerin els experts, tenint en compte la seguretat dels conductors i el respecte al medi ambient.
Allò que contemple més garanties per als conductors. Quin és el que té menys impacte ambiental? Quin és el que permet anar més ràpid? Quin és el que redueix l'índex de sinestralitat? Per tant, a partir d'aquests tres criteris, jo crec que són els experts els que han d'acabar decidint quin és el millor model, però per nosaltres l'impacte ambiental, la seguretat dels conductors i, evidentment, la rapidesa a l'hora d'anar han de ser els tres factors que determinen.
Més qüestions. L'Institut Català de Finances i la Conselleria d'Agricultura milloren la línia de finançament agroliquiditat per al sector. Aquesta arribarà als 210 milions d'euros i el tipus d'interès dels prèstecs per als pagesos joves queda bonificat fins al 0,95 en un termini màxim de 6 anys.
Concretament, la línia s'amplia en 37,5 milions d'euros per garantir possibilitats financeres que permetin fer inversions en projectes importants com pot ser la modernització de regadius o la instal·lació de xarxes antipedra. El Consell d'Agricultura, Òscar Ordet, ha destacat els beneficis d'aquestes línies de finançament.
Hi ha una part que venen de l'administració pública com a subvencions, una altra part que venen del sistema financer ordinari, però una altra part ve del nostre sistema financer, del sistema financer públic, com és l'Institut Català de Finances. I a més a més ho fem bonificant els interessos, a més a més ho fem bonificant encara més els interessos per als joves, tant en el cas de la liquiditat, de l'agroliquiditat, com també en la futura convocatòria que traurem per inversions, com us deia.
Per la seva banda, la consellera delegada de l'Institut Vanessa Cervera ha desgranat les quanties i els trams dels prèstecs. Són unes condicions molt bones. Com explicàvem, són prèstecs entre 10 i 100.000 euros. Tenen dos trams a nivell de tipus d'interès. Tenen un tram de tipus d'interès bonificat. El tipus d'interès és del 380, però aquí hi ha un esforç pressupostari important per part del Departament d'Agricultura
que fa que l'interès baixi del 3,80 a l'1,90, però per aquell col·lectiu jove, en lloc de l'1,90 passa a ser el 0,95. Per tant, els joves pagesos podran finançar-se el 0,95 a un termini màxim de 6 anys. D'altra banda, aquest dilluns el Consell d'Agricultura també ha anunciat que reunirà amb el sector avicola per començar les mesures de bioseguretat davant la gripe aviària.
Cal reforçar la bioseguretat, serà una de les línies centrals dels propers anys a Catalunya i al món ramader. Caldrà, amb el canvi climàtic i amb els moviments d'animals i tal com està el món actual, caldrà protegir-nos més i millor per tal de protegir la nostra ramaderia.
Respecte a les indemnitzacions, pels que han hagut de sacrificar, Bestiar Hordeig ha assegurat que no tothom voldrà l'avançament a través de l'ICF, però això hi ha sobre la taula les persones que ho han demanat, a l'espera que en els pròxims dies es puguin concretar com es faran. I el plenari de la infància i la adolescència de Lleida s'ha constituït aquest dilluns al Saló de Sessions de la Païria. A aquest curs hi participen 29 infants i 48 joves prominents de 9 escoles i 12 instituts de la ciutat.
L'acte de Constitució ha estat presidit per l'alcalde de Lleida, Fèlix La Rosa. El PAE en CAP ha destacat que els nens i nenes joves que hi participen ajudaran a millorar el civisme i la convivència de la ciutat. Volem una ciutat on els conflictes es resolguin parlant del mal acte. El pacte pel civisme i la convivència, els educadors als carrers, són els que hem d'anar incorporant en aquest projecte.
Quan parlem que la ciutat ha de ser més neta, la pregunta que ens hem de fer és estar més neta perquè no netegem o estar bruta perquè no la cuidem. El plenari és un òrgan consultiu, participatiu i de representació de la població infantil i adolescent de la ciutat de Lleida i està format pel Consell de la Infància i el Consell de Joves.
I la Conselleria de Justícia implementarà millores a l'interior dels jutjats de Cervera per adaptar l'espai a un futur tercer jutjat. El Departament d'Inverteix és 1,1 milions d'euros per reformar l'exterior i també les dues intervencions acabaran a principis de l'any 2026. En una visita a la capital de la Segarra, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica Ramon Espadaler ha anunciat que preveu que aquests jutjats sumin un de tercer. Davant d'aquest escenari, Espadaler ha anunciat també l'adequació de l'interior de l'edifici per adaptar-lo.
Com que som optimistes i confiats en què tindrem aquesta tercera unitat judicial, també estem en condicions d'anunciar que a partir de l'any que ve farem les reformes internes que no tenen a veure amb els fons PIREPS, que l'adequen des de la perspectiva de clima i de més, sinó amb l'assumpció d'una tercera unitat judicial. I, per tant, confiem tant en què tindrem aquesta unitat que estem ja disposats l'any que ve a començar les obres a l'interior per adaptar-la a aquesta tercera unitat.
que en definitiva tot una cosa i l'altra és perquè el servei públic de justícia sigui més eficient. D'altra banda, el que sí que ja ha començat ha estat la reforma de la façana de l'edifici amb l'objectiu de millorar la seva eficiència energètica. I una darrera qüestió, el trajecte Madrid-Barcelona s'escurçarà a menys de dues hores amb l'alta velocitat de 350 km h. El pla del Ministeri de Transport preveu també una nova connexió directa a Llei de Barcelona per la Sagrera sense passar per Tarragona.
El projecte de tren d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona serà ara més ràpid. El Ministeri de Transport, Òscar Puent, ha anunciat que la línia podrà circular fins als 350 km per hora, 50 més cara, gràcies a la renovació de la infraestructura amb noves travesses aerodinàmiques. Això permetrà reduir el viatge a menys de dues hores. Per a Lleida, el pla inclou una millora rellevant.
Una nova connexió directa cap a Barcelona que arribarà a l'estació de la Sagrera sense haver de passar per Tarragona, una demanda històrica dels usuaris de l'eix de l'alta velocitat. El Ministeri preveu una inversió global de 600.000 milions d'euros els pròxims 4 anys en trens, carreteres, ports i aeroports. Dins d'aquest paquet hi ha les noves travesses que redueixen la càrrega aerodinàmica un 21% i permeten incrementar la velocitat amb garanties de seguretat.
El pla també contempla una connexió directa entre Xamartín i Barcelona i una nova estació d'alta velocitat a Parla, pensada per facilitar els trajectes entre Andalusia i Catalunya sense haver d'entrar a Madrid. Gràcies, Guillem. A tu, Fran. Aquí a l'oest, contingut de tota mena. Contingut per a tu.
Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia. El tema del dia que comença avui, Txell Bernaus, amb un anunci, no? Molt bon és? Doncs sí, Fran, avui comencem amb un anunci que va ser a l'octubre. El sentim i ara el comentem. De què va? M'hi faltava alguna cosa. M'hi faltava...
Un disco. Doncs ja ho hem sentit. A algú li faltava un disc. Aquest algú és la Gramuntina Roseloscos, a qui avui tenim amb nosaltres. Benvinguda. Moltes gràcies per ser avui aquí.
Hola, com aneu? Molt contenta d'estar aquí amb vosaltres. I a nosaltres, detenir-te perquè sabem que això que ens anunciaves a finals d'octubre ja és una realitat des de la setmana passada, concretament el dia 12 de novembre, i això t'està portant molta feina, per tant t'agraïm que avui estigués aquí amb nosaltres. Ja tenim nou disc, oi que sí? Tenim nou disc, per fi, per fi, sí, sí, tenim nou disc i molt, molt, molt aviat estarà també en físic.
Així que res, ja us aniré informant, però supercontenta, molt feliç d'haver pogut treure endavant i en sortir-me'n en un primer disc en solitari, que no és gens fàcil. Ara t'ho anava a dir, aquest és en solitari, la teva discografia, per qui no et conegui, la Roseloscos és a Gramuntina, d'acord? És llicenciada en grau superior de violí clàssic al Conservatori del Liceu, postgraduada en violí clàssic a l'SMUC, també de Barcelona, no? I...
Gràcies a aquest instrument, o juntament, jo diria, amb aquest instrument, has recorregut part d'aquest país i part de l'estranger. Has format part del grup Les Migues durant deu anys, amb el que has obtingut ni més ni menys que un Grammy latino i un Premi Mint per a libres com a millor àlbum de flamenca del 2022. A més d'un Premi Mint amb el disc...
de 2019. Has col·laborat amb molts artistes, ara en parlarem, no? Però, com deies, aquest és el teu primer disc, tot i que ja tens una discografia nutrida amb aquestes col·laboracions i aquestes formacions musicals, aquest és el teu primer disc. Quina il·lusió, no? Molta il·lusió. Fa moltíssima il·lusió. Jo, quan ja fa molts anys em va començar a picar el cuquet que tenia ganes de fer un disc en solitari,
tenia la sensació que parlaven d'una altra persona, tota l'estona, saps? Ho pensava i deia, però un moment, és impossible, no soc capaç, no havia composat mai res, sempre havia acompanyat projectes, saps? Sempre m'havia posat a fer brillar altres, a acompanyar-los a estar allà, al costat, i aquesta funció la tenia molt per la mà, però no la de dir, vale, ara em poso al davant,
i faig unes cançons i ho lidero d'alguna manera. I, ostres, això ha sigut un bon treball terapèutic, però alhora també és una satisfacció molt gran, perquè en el moment en què ho has aconseguit i que ja ho treus i que ho veus, que és físic, que està aquí, que, bueno...
Fa molta il·lusió, moltíssima. M'ho imagino. T'hem escoltat moltíssim, com dèiem, acompanyant, formant part de diferents formacions musicals. Per exemple, Les Migues és una de les que més lluny t'ha portat amb aquest Grammy, també, tot s'ha de dir. Però sí que és veritat que aquest disc aquí hi trobem
et trobem a tu i trobem el violí com a protagonista. Ara en parlarem de com l'has confeccionat, com l'has gravat, explicar-nos una mica l'experiència, que jo crec que això també és bo de saber, però sí que és veritat que jo el que he vist al disc és que el violí, tot i no ser l'únic instrument, és el gran protagonista. Li has cedit una mica, normalment als discos parlem de la veu, de les cançons, del missatge, de moltes coses, però aquí jo crec que el violí gira tot en torn d'ell, no?
Sempre he tingut una mica aquesta sensació que m'agradava molt la idea de no ser solista o violí, però sí que la veu fos un instrument més. No sé si m'ho explico. Que tots els instruments estiguin dins de la banda amb una certa igualtat de condicions i de visibilitat.
jo m'hi sentia, m'hi sento molt còmode. El que passa és que, clar, inevitablement és un disc que he composat jo i que l'instrument melòdic és el violí, no? I llavors vulguis que no et sobressurt més, però estic molt còmode en el concepte banda, en el sentit que això, no?, de donar aquest espai. Hi ha una cançó, per exemple, que es diu Imperfecta, que el violí fa una melodia al principi i presenta la melodia, però després la banda se'n va i viatge, i el violí no apareix en tot aquest tros, no? Llavors, a mi...
Aquest concepte em fa estar molt còmode. Ara, òbviament el violí és el fil conductor de tot el disc. És tota una història on el violí és el fil conductor. Perfecte. No hem dit el títol encara perquè jo crec que primer ho hem d'explicar tot bé. El títol del disc és Límits i abismes. Parle'ns una mica d'això.
Bé, doncs això va ser, mira, quan vaig intentar posar-li nom al disc, cosa que és molt difícil de fer, perquè a vegades et surt així directe i dius, ho tinc claríssim, però, ostres, el d'haver de posar un concepte a tot un disc, a tantes cançons, era complicat. Però sí que tenia com aquest sentiment de dir, aquest disc, al final, he hagut de fer tot un treball molt gran de saltar límits.
límits imposats per la societat, per la gent que m'envolta, per mi mateixa sobretot, perquè ens els posem nosaltres els límits moltes vegades, de dir això no ho podré arribar a fer, o això és molt complicat, o això fins aquí ja està, aquesta sensació. I llavors el que volia explicar una mica amb el títol és, bueno, tenim molts límits en tot aquest procés, però que he intentat ha sigut saltar els màxims que puc, i què m'he trobat després? M'he trobat a vist més.
Perquè, clar, després de saltar-te aquest límit, te trobes uns abismes que, bueno, doncs, moltíssimes complicacions, o a vegades també abisme en el sentit positiu, no?, de dir, ostres, em trobo una cosa preciosa al davant, saps?, amb grans possibilitats. I llavors, bueno, és una mica aquesta sensació de dir... Sobretot aquest treball, no?, amb els límits, en dir, vale, quantes màscares, quantes etiquetes, quantes...
coses hem d'aconseguir saltar per poder fer l'instint i les nostres emocions ens demanen de fer d'alguna manera Nadia ho comentaves al principi quan t'imaginaves tu tenint un disc no t'hi veies mentalment això era un límit perquè si ho has pogut fer no m'hi veia t'ho prometo amb el cor a la mà que no m'hi veia sempre pensava que això no estava fet per mi
I, ostres, hi va ser com... No sé, per mi era un somni, saps? Era un somni i ara estic molt feliç perquè el tinc aquí al davant i estic molt contenta. Hi ha hagut uns límits que els he aconseguit saltar i d'altres que encara estic en ell, i jo estic treballant-hi, com tots. Com tots, com tots. Jo, quan vaig marxar de l'Esmiga, el grup de flamenc, per qui no es conegui, i, bueno, que parteixen del flamenc, no?, i viatgen cap a molts estils de música diferents,
Doncs clar, jo al marxar del grup va ser guanyar el Latin Grammy i marxar del grup, perquè jo ja feia temps que ho tenia decidit, que necessitava anar cap a un altre costat. I llavors en aquell moment la meva gran pressió era que tothom esperaria de mi un disc de flamenc. Perquè tu vens d'un grup que fa molts anys que fas això, tens al teu entorn moltíssima gent que has conegut arrel d'aquest projecte,
I llavors per mi era com, bueno, sé que el faré probablement aquest disc de flamenc, però ara mateix el meu cos no em demana fer això, em demana explicar altres coses diferents i vaig voler que fos un disc molt, molt, molt sincer fins al punt que deixava explicar-me de la manera 100% com jo volia, saps? Sense pensar en què esperen de mi, en la cosa mediàtica, en el màrqueting, sense pensar...
en si t'he sentit o no. No, no, era un regal per mi i per això me'l vaig regalar el dia del meu aniversari. La setmana passada. Exactament. És un regal de tu cap a tu, que això jo crec que és el més bonic que podem fer, i de tu cap als altres també. Anem a parlar del disc. Vinga, què trobarem a Límits i Abismes? Bé, doncs és un disc molt variat. Hi ha una mica de tot per a tothom, per a qui li agradi una cosa o una altra. És un disc que, bé, molt eclèctic,
viatge per molts estils de música diferents, perquè sempre he tingut... Bueno, soc una persona que m'ha agradat molt veure de molts estils i aprendre de tothom i de tot. Llavors, és una cosa que se reflexa molt en aquest disc i que, a més a més, és un disc, ja et dic, que es podria haver anomenat viatge o alguna cosa relacionada amb el viatge, perquè...
perquè viatgen per molts tipus de... Bé, des del funky, des de la música blues, des de la música més new age o una cosa més clàssica, partint de més flamenc... O sigui, viatgen per molts llocs. I d'alguna manera, jo crec que el que em va sortir en aquest disc va ser intentar també veure com la gent reacciona amb això, no? Com la gent reacciona en cada un dels estils i en cada una de les cançons.
que hi ha al disc i veure com quines de les cançons els fa vibrar més, no? Els hi transmet més o en quines cançons se senten millor escoltant un violí com a instrument més liderant una banda, no? Bé, és un disc que és una mica... És un assaig, no és un assaig, però és com una prova, no?, també, cap a les persones que l'escoltin i cap al món a veure què és el que passa si poso el violí al blues.
Què passa? Què passa si poso això? I també, per altra banda, jo, ja t'ho dic, com et deia abans, vaig voler ser molt sincera, molt honesta a mi mateixa i vaig voler explicar cada història en aquestes cançons de la manera com més sincera em sortia i com que m'agraden molts estils de música diferents, doncs això és el que ha passat. I és un disc 100%...
eclèctic i és un gran viatge. Perfecte. Escolta, si et sembla, digue'ns alguna cançó per començar a anar escoltant de fons, per començar a sentir-la una miqueta, tot i que després parlaré una mica de la gent el pot trobar, perquè ja ha sigut el llançament i, de fet, amb moltes escoltes, per exemple, en plataformes com es pot dir, no? Vull dir que la cosa, de moment, després en parlarem del llançament. Però vinga, va, triem-ne alguna que consideres que estaria bé que escoltés sa mare. Doncs mira, l'última que he tret, el Reina...
És l'última que ha sortit, que va sortir la setmana passada.
M'agrada molt que hagis triat aquesta perquè no sabia que un violi podia tenir aquesta sonoritat. No sé si... Mira, aquesta cançó és l'única cançó on el violi ha estat tocat a nivell de so i té un punt de distorsió, com si fos una guitarra, no? És un joc. Quan vulgui fer, perquè al ser un blues, donar-li un punt de distorsió. Però alhora a mi m'agrada molt tocar amb aquesta sonoritat, així com una mica més...
com deia el meu antic professor d'improvisació, com més de tripes, de ventre, d'aquesta cosa com més animal, que no és tan estèticament perfecte ni tècnicament.
perfecte, no? Però és que a mi em passava, per exemple, amb les migues, per exemple, quan parlàvem, no?, aquí a la ràdio que treia un nou disc o dels Grammy o d'etc, no?, a mi sempre em va sobtar el fet que un violí acabés a l'àmbit del flamenc, és a dir, que no és incompatible ni molt menys, i vosaltres ho heu demostrat que més hi pega molt bé, no?, però sí que és veritat que, per exemple, si tu et parlen de flamenc, doncs pensaries més, doncs, en una guitarra, en una caixa d'aquella de ressonància,
però amb un violí potser no hi pensaré, i en canvi vosaltres vau demostrar que és que li dona un caràcter i una personalitat també increïble, eh? A mi m'agrada molt, jo, serà perquè és el meu instrument, però jo també una mica el que volia explicar en aquest disc, no? El violí, per mi, jo concebeixo dins de qualsevol estil de música, que no estiguem acostumats és una altra història, però que ho podem concebre dins de qualsevol estil, això segur, igual que una flauta, igual que una harmònica, igual que un
Hi ha mil instruments, un clarinet, un saxo, el que tu vulguis. Llavors, que no estem acostumats, d'acord, doncs comencem a provar-ho, no? I juguem una mica i veiem què és el que passa. I dins del flamenc, òbviament no és un instrument tradicional del flamenc, però és un instrument que és aquesta sonoritat així acústica...
A mi m'agrada, a mi un quadre és 100%, sí, sí. Totalment, totalment. A més, amb aquest disc hem parlat molt del violí, perquè és el teu instrument, les composicions són teues, però també estàs molt ben acompanyada. Per exemple, amb Frontera o amb Tarap, són cançons, o per exemple amb Bolè, també, que t'acompanyen gent. Parlen gent d'aquestes col·laboracions. En el tema de Frontera va venir un gran amic, que és el Mati,
que té una veu increïble, que en té flamenc, increïble, i ell està a Sevilla. I llavors aquest disc el vaig gravar allà, tot sencer, però a més a més aquesta cançó en concret, ell va venir a col·laborar allí a Sevilla i vam fer un vídeo envoltada d'una gent que té molt, són molt cracs d'allà de la zona d'Andalusia, i vam fer aquest vídeo d'Alterà. Després al Frontera vam venir també al matí, va col·laborar,
a la veu, però a més a més tinc la Prenda Roja, que són un grup també de música flamenca, de tres veus flamenques, tres noies a Barcelona que són molt, molt, molt artistaces i grans amigues, i també van venir a col·laborar en el disc. I voler que és un tema que, clar, jo a l'acabar el disc, després de tot aquest desperrame de música i de banda i de producció i de moltíssims instruments,
vaig poder acabar el disc tornant a l'essència i tornant al que jo faig a casa meva, que és provar quatre cosetes amb el piano i provar melodies amb el violí al damunt. Llavors vaig poder acabar el disc amb una cançó que fos de piano i violí, petita, la volia petita, i li vaig fer aquesta cançó i, òbviament, havia de tocar amb mi la meva estimadíssima Laura Andrés, que és amb qui toco moltes vegades i que tenim una connexió...
dins i fora de la música, molt fort, així que superfeliç amb aquestes col·laboracions.
Que bé, que bé, que bé. Jo crec que hem parlat una mica del disc, la gent l'ha d'escoltar, no es pot explicar. És a dir, tot i que ho intentem, jo crec que fins que no escoltes, com deies abans, hi ha diferents estils, hi ha diferents textures també, no? Hi ha diferents col·laboracions, diferents missatges, diferents inclús sensacions. Jo les he escoltat totes i totes me provoquen algun sentiment, no? És a dir, és un tipus de música que tu l'has d'escoltar i viure, no? Tota la música en general, enteneu-me, eh?
Però sí que és veritat que jo hi destacaria una mica això. Ara ja s'ha fet el llançament i, per exemple, Cançons com Respira ja tenen prop de 56.000 visualitzacions a plataformes com, per exemple, l'Spotty, no? És a dir, l'Aboler, que en parlàvem ara, ja 20 i escaig mil, no? Què tal està sent la rebuda de límits i avis més? Bueno, clar, fa molt pocs dies, ja, també, però estic molt contenta perquè la gent, sobretot la gent més pròxima, no?,
missatges, un munt de missatges, uah, que bonic, la gent, bueno, encantada, la gent supercontenta, no?, i els he agradat molt. Després, gent nova, també, que apareix de sobte i que t'escriuen i et diuen, uah, aquesta cançó m'encanta, o no sé, com a compositora, que és a m'ho estreno una mica, no?, com a compositora.
Està sent molt bonic, perquè rebre missatges d'una persona que et diu, mira, em poso respirar per anar a dormir, perquè m'ajuda a respirar. Tinc un problema respiratori i deixo de respirar no sé quantes vegades d'una manera. I m'ajuda a dormir-me i a respirar. I és com, buah, tio, doncs ja està. Això és el regal més gran que em podem fer, no?, com a músic. I llavors, clar, reps missatges i...
i comentaris de gent que t'estimes molt i fa moltíssima il·lusió, i tant, sí, sí, supercontenta. Que bé, que bé. No sé si ja teniu dates o no, si es poden anunciar, però suposo que també teniu previst de portar-lo una mica pel territori, no?, tot això? Sí, hi ha cosetes, el que passa és que encara no em deixen dir res.
perquè sé que ara el 2026, a principis de 2026, llavors hi haurà la presentació a principis, però encara no em deixen dir la data. No et preocupis, no et preocupis, en parlarem quan vingui, eh? Avui de moment parlem del llançament del disc, cap problema. Sí, i tant. Perfecte.
Avui ens ha agradat molt explicar als nostres oients que també des de les nostres terres, des d'aquest agramunt, ubicat a l'Urgell, fem molt bona música que esperem que es pugui escoltar a molts i molts llocs. Roser, és un autèntic plaer parlar amb tu. Ens acomiadem amb música, vinga. Què et sembla? Va. Quina fiquem? Va.
Ara decideix tu, Meritxell, que jo he decidit l'altre. Jo et ficaré a respirar. A mi m'agrada molt respirar. I jo crec que també ens convé escoltar-la respirant tranquil·lament. Anem tots sempre molt ràpid i més en aquestes hores del dia, no? Agafem-nos ni que sigui ara un minutet o dos per escoltar aquesta cançó, Respira, de l'àlbum Limits Abismes de Roser Loscos. Com sempre, Roser, és un plaer. Gràcies i endavant. A seguir, eh? Moltes gràcies a tu, Meritxell. Gràcies.
Música Música
Gràcies.
Actualitzat amb Aquí a l'Oest. Tu també ets dels que pensa que no es pot parlar de tele a la ràdio? Audiències, novetats i polèmiques. Tot això i més a la tertúlia de televisió d'Aquí a l'Oest.
Una tertulera de televisió que quan un pensava que no podia caure més avall, doncs sí, sempre es pot caure més avall. I per això tenim la Karen Alfons i la Sabrina Pedros responsables de tot plegat. Nosaltres només acompanyem un servidor i li van un sonar aquí. També saludo. Molt bones a tots. Molt bones, molt bones. Hola, molt bé. Fran, sembla que no t'agradi gens la secció de tele i és la que millor t'ho passes. I tant, és que és la seva favorita, ja ho sabem, però no passa res.
És que, a veure, ho hem dit a l'inici, ja el que teníem. La Nadal de la Letícia. En què certes hi van, no ho dic jo, què hem fet?
Què m'has dit fer? Arribar a Verges amb aquesta experiència, perquè, clar, és genial. Vull dir, volem gaudir-la al màxim, clar. Vinga, va. Em sembla superbé. Em sembla genial que espereu, perquè justament estem sincronitzats amb Letícia Sabater, ja ho sabeu, que sempre li diem que faci les seves estrenes en dilluns, per coincidir justament aquí amb la Tortilla de Televisió. Doncs, amics, amigues, avui, 17 de novembre, ja podem dir oficialment que és Nadal.
¡Suéltalo, DJ! ¡Feliz Navidad! Les pedí a Papá Noel, les pedí a los Reyes Magos, que solo quiero un regalo, que me traigan un buen rabo. De conejita, gordito y peludo, de conejita, no sea mal pensado. Ay, me desparito la noche gozando.
Meravella, aquest era l'estribillo, ara ens estem acomiadant. Segurament els nostres oients volen seguir gaudint d'aquesta Nadala, doncs ja saben que la poden trobar a les xarxes socials i al YouTube. Però, clar, molts potser encara es pensen que allò de donar la benvinguda al Nadal és l'encesa de llums, els anuncis de juguets, torrons, loteria de Navidad. No, senyors i senyors. Navidad del corte inglés.
Doncs res a fer des de ja fa, atenció, vuit anys que la nostra gran artista treu Nadales i per tant podem dir que això ja és una tradició aquí al nostre país. Però si tu és artista ella s'ho creu. És que ho és, és que és. Tu saps la d'escutxes que està tenint això només el primer dia? Doncs ho podem veure. Perquè la gent... Mirem-ho ara mateix, mirem-ho. La gent és com és. Per cert, Ivan, l'última vegada que tu i jo no passem la censura, eh?
Que després d'èxits com el polvorrón, el trinxa amb el pavo, Papà Noel, you are the only one. Esta Navidad me comeré un pibón o el langostino rufino.
Doncs aquest Nadal arriba la Conejita de Papa Noel, ens encante. Ha utilitzat, no vam analitzar, no vam analitzar el CD de Rosalia, però, escolta, pensem, l'editza de la Terra us ho mereix. 89.000 visualitzacions, eh, per cert. Camina dels 90.000, ja. Camina dels 90.000 i no porta, que deu hores deu portar. 11. 11, mira. Doncs, això, vam analitzar una mica aquesta super cançó, perquè de veritat es mereix una anàlisi profund.
notem un reggaeton certs aspectes de cúmbia aquí el nostre Arnau esperant aquest gènere segurament estarà d'acord amb l'accent també perquè ara crec que es pensa que és puertorriquena o alguna cosa així i té l'autotúne però en veritat no li serveix de massa l'autotúne igualment això és un art és aquest autotúne no autotúne per arreglar sinó autotúne perquè és nòtic sí, una vella més metalitzada sí, sí
Sí, sí, queda genial. Per suposat, ha arribat acompanyat d'un súper videoclip, com ens té acostumats. Aquella croma, aquella croma, aquella croma. I tant, uns cromes magnífics i il·luminacions espectaculars d'aquelles que dius, ostres, estàs il·luminant-la amb ella, estàs il·luminant el fons, estàs il·luminant tot en complet, estàs il·luminant en colors blaus, en comptes de colors càlids, hi ha moments que la seva pell sembla d'altres colors? Sí, ho sembla. Il·luminació espectacular, jo crec que molt encertada. Fet zums amb un croma...
També és una cosa que és... I duplicar-la. Això de duplicar-la també ho utilitza molt en els seus videoclips. Duplicar Laetitia Sabater i sortir diverses vegades. Això és una estètica recurrent en els seus videoclips. I, òbviament, els millors cromes que ara mencionam i fins i tot efectes especials. Hi ha moments que fins i tot cauen polvorons del cel. L'efecte pluja és una maravillada. Quina fantasia. Totalment. Me'l vaig a ficar, lògicament. Com has dit què es deia, la cançó? La coneixita de Papa Noel, eh? Com me n'he pogut oblidar.
De fet, us hem portat... Ah, els polvorons hi posa l'Eti, eh? Sí, sí, els polvorons hi posa l'Eti. I el torron duro de l'Eti. Hi ha unes maravelles. Sí, sí, sí. És que és digne d'analitzar. És que ja escrius la co... I ara apareix tot, la coneixita de polvoro l'Eti i d'acord. Que trist del cas. No, és que...
el més escoltat avui i dia a nivell espanyol i més enllà, estic segura. Així ho anunciava, de fet, la gran Leti al seu Instagram. Deia, per a mis fans i seguidores in the world, veus, ja anava a nivell mundial ella, ja és Navidad. Aquí os dejo mi nuevo Villancico Navideño 2025 con su videoclip para que lo canteis i lo baileis a saco en totes les parties, diu. O sigui que...
Jo crec que ella ja sap que és una diva d'Around the World i ho diu obertament i és conscient que avui comença el Nadal gràcies al seu, doncs, Villanfico, en aquest cas, aquesta super Nadal. Si el voleu veure sencer, sí que des d'aquí aconsellem que passi el vostre control parental abans, no passa res. Sí, sisplau, per ser cas.
I hem de dir que ja té tants fans i tants seguidors que fins i tot hi havia gent avui connectada a les 5 del matí per ser els primers en escoltar aquesta joia. No m'ho estic inventant, eh? És cert, hi ha comentaris justament quan estàs sortint que era a les 5 del matí i la gent esperant-ho. O sigui que això és història, història viva d'Espanya. El guiño, Maria Cadell. Oh, sisplau, fiquem el final, Ivan. Vinga, a veure. Empegadito, empegadito. Ponme el rabo atrás. Pum, pum, ese rabo es
El final, el final. Es que...
És diva i lo sabe. O sigui, no té res a fer, Maria Carey, aquí. O sigui, ella mateixa s'està aquí dient-li a Maria Carey que nadie se congela, perquè ella, doncs, òbviament, tot l'any, ella està ben calentita, com deixa de veure entre les seves cançons, i li fa aquest guinyó a Maria Carey al final. Em sembla... És que és sublim, sublim. És que això es mereix una tesi, o sigui, no sé si al nostre musicòleg li podríem encomanar, perquè això es mereix una tesi per part d'algun expert, però hi hagués... Ho sento, Maria Gatao, jo he intentat frenar-les, però... No, no, no. Desbocades.
És una genialitat, o sigui, cada cosa és meravella, meravella. Perquè jo pensava, clar, ella podria haver innovat en aquests anys, té 8 anys i els artistes a vegades canvien de gènere, s'adapten, però per què canviar-ho? Una cosa que t'he de dir, no sé quants anys fa de Mister Polisman, que crec que va ser la primera.
Aquesta era d'estiu. És que té el hit del verano i el hit de l'invierno. I la primera de l'invierno va ser el polvorrón que va ser el 2018. La primera Nadala. Per això jo he contat uns 8 anys que ens porta oferint aquests hits a aquests Nadales. Però jo et dic que Mr. Polisman... Si la comparem amb les que treu ara...
Estàvem molt bé, eh, aquella cançó. I encara la tenim enganxada. Com parada, eh. Ei, Mr. Polism. Odio i el control d'alcoholèmia, sí. Sí, sí. I després la van enxampant vella, conduint-la. Bueno, no passa res, l'he dit, estimem, ja ho vam comentar. Per cert, una dada, el tax predictiu que us he dit...
Que sí, que apareix en nom de la cançó, l'artista no, la Letícia Sabater, fas clic i a mi no apareix la cançó. No, espereu, espereu, espereu. Espera, espera, ara us informo. Un moment, un moment. Que no calma la culpa, espereu. Molt bé, YouTube.
Vinga, no, no, no, no, no. Espera, ara us ho explicarem. Primer anem a acabar l'anàlisi que us portàvem perquè no us deixeu avançar. Ja sabeu que teniu moltes intrigues. Ja sabem, teniu moltes intrigues, teniu moltes inquietuds per acabar de veure tot el videoclip perquè ara us hem creat aquí un hype enorme i els que no l'heu vist doncs sabem que ara anireu corrents a gaudir d'aquesta obra d'art.
Atenció, perquè dèiem, si una cosa funciona, per què l'ha de canviar? Doncs la superartista catalana, ella ens continua meravellant amb aquestes lletres. Hem analitzat les lletres i estan carregades de missatges subliminals. Tenen fins i tot unes metàfores brutalíssimes. Com hem escoltat Arranca, ella felicita les festes i molt educada, sempre felicita les festes a tots els seus seguidors. I després, així sense Anastàcia, ja ens arriba aquesta particular carta al seu pare Noel i els reis.
que li diu, le pedí a Papa Noel, le pedí a los Reyes Magos, que solo quiero un regalo, que me traigan un buen rabo. Però, clar, llavors diu, no t'escandalitzis, què diu aquesta senyora? Llavors ella ràpidament diu, de conejita, no seas malpensado. Vull dir, ja s'adalanta fins i tot a l'oient el que dirà. Vull dir, és que és una meravella, ni Becker ni... Ostres, és una fantasia. Jo segueixo dient que els seus videoclips surten nens, vull dir...
Mira, aquests nens, ningú ha parlat d'aquests nens, però una servidora ha fet una anàlisi d'investigació brutal, i com sabeu, l'Altien Samater no té fills, però ells són els seus nebots, perquè jo, referències que tenim, de l'any passat, a l'Angostino Rufino, sortien justament aquests dos nens. I he fet, ep senyors, qui deuen ser aquests nens que surten dues vegades. Hem analitzat i són els seus nebots.
Aquella llei que vam parlar a xerxeres la setmana passada de protecció de la infància, no seria més urgent protegir-los en aquests casos amb videoclips? Aquests surten amb masca en algun moment, només surt la nena d'escriure. Bé, la nena és masca, com que només pique en YouTube, no em deixa veure-ho.
Però al Rufi no surten encara descobert, eh, els dos. Però tot això és per l'entranyable, doncs, és que ens hem de ficar en el seu món. Ella està creant tot això en família, en un ambient familiar, divertit. Llavors diu que vagin els nens aquí a la seva habitació de casa seva. De fet, està gravat de manera totalment separada de quan ella està en modo conejita playboy, eh? Vull dir, després se munte el muntatge espectacular. Perquè el trauma sigui menor, no?
Sí, llavors ella ho té molt en compte, això. A mi també m'ha escandalitzat que en aquest tipus de muntatge apareguin els nens, eh? Ja ho vam fer amb el Rufino l'any passat, però jo entenc que com això ella ho veu com un ambient familiar i que, de fet, les lletres l'ajuda, a vegades ho ha comentat els seus nebots, doncs suposo que els ha volgut fer partícips, sí, sí, sí. Això és broma, no? No, no, és cert, ho va dir ella, em semblava molt millor, no? No, no, és cert, ho va dir ella, em semblava molt millor, no? No, no, és cert, ho va dir ella, em semblava molt millor, no? No, no, és cert, ho va dir ella, em semblava molt millor, no? No, no, és cert, ho va dir ella, em
Però suposo que, a veure, hi ha aquí un filtre del que és contingut més d'aquella manera, no? Més pare de 18, que ella li fique la seva guinda al pastel. Com a exemple, ponme el rabo atrás, ponme ben el rabito, que si te doy un meneo i el rabo està sempre ben pegadito. Ponme el rabo atrás, és que és tan guai, l'estribillo se'm pega, eh?
És sutil, que el rabo este durito, que aquesta Navidad patimi conejito. És molt sutil i seguint amb aquesta delicadesa també entonem frases com per exemple ens diu, a mi em sembla magistral aquesta, deja la zambomba, jo soy tu bombón. És una generalitat perquè, no, perquè, escolta, vull dir, ella agafa conceptes típics del Nadal i li fica aquestes segones intencions.
I també hi ha un moment que diu... Metàfores que no s'havien fet mai a la història de la humanitat. I tant, les ha portat ells a escena. I el moment... I en aquell moment es veu ella disfrasada de coneixito en aquest estil playboy que a ella li agrada, playboy navideño, i s'està menjant una pastanaga també en aquell moment.
però de dimensions també comparables amb altres coses del cor llumà. Podem menjar un Torro de Gramún, hagués fet promo, ja que parli de torrons, no? L'any que ve li podem proposar, perquè a més és català des de Barcelona, però... Jo crec que si sortís menjant-se un Torro de Gramún, jo crec que a la IGP li carga una denúncia...
A lo millor no, a lo millor li fa una publicitat que peten les vendes de Torros de Gran Món, no se sap mai. Va, el que deia, va, ara li creai l'atenció al Fran, que no troba el videoclip buscat Leticia Sabater o no, perquè Leticia Sabater el que fa és que deixa tots els drets i copyrights a Luis Blasco, que és el mag que està darrere d'aquests videoclips.
El videoclip com el langostino rufino, 18 centímetros, papi, o el pepinazo, doncs també els va fer el Luis Blasco. I ella renuncia completament a qualsevol benefici que hagi per part de YouTube dels seus vídeos. Van íntegrament. Li deu pagar en negre. No, no, no. No, ho deus de fer amb els bolos que fa l'estiu després. Ella només guanya amb els bolos de veran o invierno. Ella la s'ha botigat. Aquest senyor no té canal? No m'hauria sortit de canal. Sí, sí. Luis Blasco, ara et busca el... T'ho he passat ja pel grup.
Buscau si ho has de Ria Sabater, el perfil de Luis Blasco, i ell és allà on els pengen i ho fan les primícies. No, però ell ho fa d'aquesta manera perquè així tot el que sigui copyrights de la cançó a través de YouTube va cap al seu equip i als productors d'aquestes meravelles. La font d'ingressos, com deia, amb aquests bolos i aquestes actuacions, que és que és una genia, és una genia. Ho sento.
És una genia. A veure, quin artista treu només una cançó a l'hivern i una cançó a l'estiu creant tota aquesta expectació i a part s'inunde de bolos a discoteques i festes majors i esdeveniments privats que encara puja molt més el cachet que ronda els 3.000 euros per bolo per cantar una cançó. Vull dir, senyora, s'ha sabut reinventar d'una manera brutal. Ella hauria pogut continuar amb el Mediodia Mucha Marxa, Mediodia Alegria, Mucha Marxa, però ha dit... No ho sé, eh?
Ha dit... Potser podria seguir... Bueno, és clar, t'anava a dir... L'input que tinc de la Tisa Batre dels últims 15-10 anys és allà anant al Sálvame.
Explicar les seves històries. Especialment, exacte, el moment on es feia una operació, anava amb totes les costures fresques perquè se li vegués ben allí... Sí, sí. I les abdominals, ara que les dueix. Les abdominals, exacte, quan el de la virginitat... Si es va reconstruir l'hímen. Jo aquest és l'input que tinc, eh? Vull dir, no sé quants anys fa de com mucha marcha, però jo crec que això era del 990 i pocs, eh? Sí, sí, jo era jove, jo la veia als migdies a la Leticia Sabater.
Sí, sí, el mediodía, alegría. I ara l'alegria l'ha traspassat d'altres maneres. I diu, jo què faig? No sé cantar molt bé. Doncs explotem aquesta part i m'exploto el meu sentit de cachondeo i de fer aquest tipus de cançons que al final ens fan riure a tots, no fan mal a ningú. I si ho faig cutre, no intento fer-ho bé. Ho faig cutre i a més ho sé que ho faig cutre. És que és la naturalesa, no? Si no, no té tanta...
Si no, no és el seu estiu. Si ho intentés fer bé, no ens agradaria, però ella ho intenta fer de la seva manera i ens agrada, ja està. A nosaltres ens encanta la Leti. Són molt fans. Ja estem esperant el hit de l'estiu, que només acaba de treure la mala. Ara hem d'esperar 6 mesos. Mira, us he de dir que per son aquest enllaç que ens has passat, Karen, al grup, a mi no se m'obre. No se m'obre? Per això li diuen telèfons intel·ligents als smartphones. Ah, veus?
Ni què hi ha ni què punyetes. Has d'actualitzar el YouTube. A mi no, a mi no. Bueno, perquè és espavilat. De tal palo?
Però no volies veure el vídeo, és que és digne. Ja, però mira. Ara anem amb una cosa important, i a més que ens toqui de prop, perquè he rebut premis a algú que pertany també a aquest programa. Sí, correcte. Ui, ui. Felicitats, en qui? Vinga, us ho expliquem. Ara ho diem, ara ho diem. Ens anarem a parlar dels guanyadors dels premis de comunicació local, que es van fer...
que es van fer el dijous passat, en aquest cas la 38a edició, que es van entregar a la Diputació de Barcelona amb el suport de la xarxa, al parent de l'Escola Industrial de Barcelona. Va haver BTV, per exemple, va ser una de les guardonades, l'Espluga FM Ràdio va ser una altra de les guardonades, Canal Reus va ser una altra de les guardonades, i aquí...
Maturo i li donem, jo crec, tots l'enhorabona amb un FM a la Pili García i a l'Anna Gasol que van rebre el premi en la modalitat d'àudio pel podcast de 6 de Ravensbrück. Per què? Per què el premi? Perdó.
És el premi en la modalitat d'àudio pel podcast Les 6 de Ravensbrück per l'esforç productiu, l'excel·lent treball de documentació i d'obtenció de testimonis i la qualitat narrativa i sonora. Així és, gran feina. Els vam escoltar aquí a l'estiu, aquest podcast. Els podeu recuperar també a la xarxa més. Si fem promoció, perquè si no els heu escoltat valen molt la pena, perquè estan molt ben fets i molt ben documentats. Així és.
I no sé si ens dona temps entre... És que està molt bé que Pili i Garciana Gasoli amb un FM estiguin entre Letizia Sabater i Belen Esteban. Vull dir, això és fantasia per nosaltres. Segur que ara retornen el premi per no estar amb aquesta teixitura. Estan tocando l'ordinador, fiquant Ctrl Z, a veure si funciona la realitat. I a l'Ostrell no li van donar cap premi? No, no, van al cuní, van al cuní en aquests ocasius. Sí.
Va, que escolten, com s'acomiada de Belén Esteban, dels seus companys, de No Somos Nadie, de TNTV. Quina llorera. Jo en un momento que... que quiero hacer otras cosas, y luego pues... Alphabet. Tengo un poco de descansar. Hacer otras cosas es guanyar diners a través de lo español. Alphabetizarse. Yo ocuparte en lo que me tengo que ocupar. Que es de mi madre. Primero de mi. Luego de mi madre. De mi hija, que la tengo lejos.
Y de mi marido. Pero sobre todo por mí. Estamos muy orgullosos de ti, de tu esfuerzo y de la diversión y el gamberrismo que representas. Claro, claro. Toda que está llorera. Primera persona del plural. Aquí está como el parada. Cuando voy al plural, te vas a amar. Y la fina.
i no sé què, i vinga, tots a plorar. Van plorar tots en aquell plató, però el fet és que, a veure, no és que ella s'acomiode per los nunca masses de los nunca masses, ella se'n va ara mateix a gravar un programa, que de fet començava avui les gravacions de RTVE, que és el Top Chef Dulces i Famosos. Ganes, eh, aquest programa. Bon càsting, eh? Bon càsting. Bon càsting. Mira, ara que entrem al càsting, us els diem, a part de Belén Esteve, en tenim... Resines. Antonio Resines. Aquest senyor... Eva Isanda. Déu-n'hi-do.
Maria Castaño. Mariano Peña. És el Mauricio Colmenero. Estàs dient el guió o el que estàs dient així? No, no, pensé de memòria. Eva i Santa, perquè els que no la tingueu, us diguem una mica qui són aquests personatges si encara no el sabeu. La princesa del poble la coneixeu. Antonio Resines, jo crec que últimament també sabem qui és aquest actor.
Serrano i ara Mundos Varios, en què està entrant Antoni Resines. Per cert, jo estic mirant una sèrie que ho fa també molt bé. Bueno, ja l'he vist, la de Sinc Gluten. Marina Castaño, que és periodista i és la viúdua del Camilo José Cela. Sorpresa, Mariano Peña, que és aquest Mauricio Colmenero de Aida, que mai havia entrat en aquest món dels realities. S'estrenarà, per tant, en aquest format més d'entreteniment.
Eva i Santa, que sí que també és actriu, i aquesta potser sí que l'hem vist més en formats així alguna vegada. No, jo crec que no em soni, però pot ser, pot ser. Sí, a mi em soni més que han anat alguna vegada... Potser amb l'Undevall, el Maxinger, algunes d'aquestes, però ara, però a de cuina no... No, a de cuina no, com a concursant no. És la que s'avecina, doncs que segurament, Joaquina i Quim Viva. Era Bea, Joaquina i Quim Viva i és Maite de la que s'avecina.
Samantha Valentine, que és molt coneguda, sobretot el perfil per xarxes socials, que és una drag queen de Càdiz, m'assembla que és ella, és andalusa. I després dos ex-triunfitos d'Opareció Triunfo, el Roy Méndez i la Natàlia Rodríguez. Atenció, eh? No ho sé. Molt bé, molt bé. Jo ja et dic, jo en aquests programes tinc ganes, a mi m'agraden, ves? Quines coses. Després hi haurà altra gent, més d'influències, però no els coneixem tant. Alejandro Vergara, Ivana Rodríguez, i què és la germana de Georgina Rodríguez?
Sabeu qui és? La dona de Cristiano Ronaldo. I Tote Fernández, que és un exfutbolista. Aquest és el que ara fa el TikToker, no? El Tote. Sí, ara està fent quedacions de contingut per chat. Té bastant de controverse aquest xaval.
I la de Sirepila. També us diré que, d'entrada, Belén Esteban, sempre que s'ha proposat una cosa, l'ha guanyat. No sé si aquí també passarà. Bueno, això, com que no està participant a Telecinco, potser no guanyi, no? Però, bueno, veurem. Però el Mira Quien Baila, on el van fer, aquell que va guanyar també de ball? Ah, ara no ho sé pas, ara no ho sé pas. Aquest també el va guanyar, el de ball, la Belén Esteban.
Sí, que us dic que tot el que fa, ho guanya. Ara s'està documentant l'Ivan. De moment s'han començat a gravar. A Telecinco també. Clar, és que a Televisió Espanyola no van entrar fins al renovat Sálvamea. Llavors, possiblement fins llavors no van entrar a fer concursos a Televisió Espanyola. Ai, quin greu haver de dir que fins aquí. Ai, l'Ivan li encantarà, parlaré moltíssim. Encara estic amb Masterchef, tranquils.
De veritat. Avui és la final, sí senyor. Estan començant a gravar avui. Sempre diem allò de no marxeu, que la parada és curta. Sé que la necessiteu, jo també. Per anar a veure'l. Agafeu aire. I prometem anar millor a la tornada, que no és gaire difícil. Si no és possible. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi capacitat.