Notícies en xarxa. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Balañá. Això és aquí a l'OESC. Aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, ja us sabeu, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest amagasin que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MUNFM. Molt bon dia. Hola, bona tarda a tots i a totes. La Maria Gatau, de Ràdio del Salló. Hola, hola. Bona tarda, westerns. La Sabina Pedros, del Picat Ràdio. Com anem? Hola, què tal? Bona tarda. A més, saludem la Karen Alfonso, de Ràdio Poneu Muñerussa.
Xeix Bernaus, de Ràdio Xeo Gran Munt. Molt bona tarda. Bona tarda, Westerns. Júlia García, de Ràdio Tren Pallà Ràdio. Com anem? Ei, com a tot? I també saludem l'Ivan Usón, responsable tècnic d'aquest programa que, com un servidor, es troba als estudis d'Ou Llei de Ràdio. Molt bones, Ivan. Molt bona tarda a tothom.
Programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què donarem veu a la coordinadora feminista de Lleida, la plataforma de col·lectius feministes anticapitalistes de la ciutat. La Laura Alcalde parlarà amb la Paula Clavell, membre d'aquesta coordinadora, i ho farà sobre la campanya anomenada Feministes sense Treva, nascuda a RAN, del cas contra cinc membres de la plataforma durant la vaga general feminista del 8 de març de 2023.
Vox demana 17 anys de presó i la fiscalia 50.000 euros de multa solidària acusant-les d'actuar per sentiments de rebuig i intolerància a la ideologia d'aquest partit d'extrema dreta.
Un moment de la tertulia de xarxes, avui centrades en la IA, aquesta intel·ligència artificial, ja que la Generalitat va anunciar ahir una inversió de més de 1.000 milions d'euros per reforçar aquesta IA. També parlarem sobre el deepfake i sobre el govern espanyol que vol frenar la sobreexposició dels menors a les xarxes. Volem això sí com ho farà. Abans de tot plegat, notícia.
Doncs som-hi, comencem aquest repàs a l'actualitat local, acompanyat del Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que confisquen prop de 1.700 articles falsificats en un mercat de balaguer. Està actuant una operació conjunta entre la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana amb el suport dels Mossos d'Esquadra.
Segons la Guàrdia Civil, el preu de venda de les peces de roba i articles de marca intervinguts supera els 623.000 euros i es tracta del mercadet que s'ha muntat al passeig de l'estació de la capital de la Noguera amb motiu de la festa major del Sant Cris del 6 al 10 de novembre. Els agents han investigat penalment quatre persones per un suposat delicte contra la propietat industrial
i han traslladat el cas al jutjat de guàrdia de Balaguer. En concret, durant les actuacions es van confiscar 608 bosses, carteres i motxilles i 232 parells de sabatilles i 839 peces de roba. Cal recordar que a l'estiu la unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil de Lleida ja va desarticular una organització criminal considerada un dels principals subministradors de productes falsificats als mantens de la Costa Daurada i també a altres punts de l'Estat, Europa i continents.
I el govern ha acordat autoritzar una despesa d'un milió 668.000 euros per contribuir a la construcció i posada en marxa del nou pavelló desmuntable de la Fira de Lleida. En concret, l'executiu ha autoritzat el Departament d'Empresa i Treball a destinar aquests fons via subvenció directa a la Fundació de la Fira de Lleida com a aportació de capital per a la construcció de fonamentacions i llosa de paviments
i el subministrament i muntatge del pavelló Firal. El govern també ha autoritzat de forma excepcional el pagament del 90% de l'import total de la subvenció atorgada en copsepte de Vestret. El nou pavelló es desmuntarà i es traslladarà quan es concreti el projecte d'ampliació de la Fira als terrenys de l'antiga Ípica de Lleida. I mor als 112 anys Angelina Torres, la dona més gran de Catalunya, que naixia a Bellvis el 1913 i era una de les 40 persones més belles del món.
Torres va morir aquest dilluns amb 112 anys i gairebé 8 mesos. A banda de ser la dona més gran de Catalunya, també ho era d'Espanya i una de les 40 més grans del món, segons l'associació Gerontologia Research Group, que verifica dates de naixement i de mort. Torres era l'última persona catalana nascuda abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. La seva mare va ser una mestressa de casa de Montblanc i el seu pare un barber de Font d'Arella que va morir d'un accident de carro quan la seva filla era només un infant.
Ara la dona més gran de Catalunya és Carme Noguera, nascuda a Olot el 1914. I Fira de Mollerussa ha presentat la seva nova pàgina web i un nou programa de gestió interna que incorporen eines d'intel·ligència artificial. L'objectiu és modernitzar el funcionament del servidor i millorar la comunicació amb expositors i visitants. Una qüestió que ens explica la Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa.
La nova web aposta per un disseny més visual adaptable a dispositius mòbils i amb un accés més intuïtiu a la informació de cada fira. Com a novetat, incorpora un xatbot que permet fer consultes automàtiques sobre calendari, horaris o serveis del recinte i que s'anirà actualitzant a mesura que vagi aprenent de les interaccions dels usuaris.
Pel que fa a la gestió interna, Fira de Mollerussa ha implantat el programa X-Space, una eina que permet als expositors fer la contractació dels seus espais i serveis de manera totalment digital, des de la seva àrea privada, agilitzant tràmits i reduint processos manuals. En parla el president de Fira Mollerussa i alcalde Marc Solsona.
i això ens dona una millora per fora, no estètica ni material, sinó de servei al nostre expositor i al nostre usuari, al nostre client, que al final són els visitants. Penso que és una inversió necessària, que calia fer-la, que l'hem anat treballant amb temps, no hem pogut precipitar-nos a presentar-la, però ara sí que hi ha tota la part comercial de Sant Josep, ja la fem a través de tota la nova operativa.
La nova plataforma ja està operativa i s'utilitzarà per primera vegada l'any vinent en la 150a Fira de Sant Josep amb l'objectiu d'oferir un servei més àgil i eficient tant a empreses com a visitants. I Corvins aposta per fer menjar per emportar per a la gent gran que viu sola o no pot cuinar. S'aprofitarà la cuina del menjador escolar de lluny a divendres i els menys tindran un preu de poc més de 6 euros.
Ara per ara ja hi ha 10 usuaris que esperen l'inici del servei. L'Ajuntament va pensar que seria bona idea aprofitar la infraestructura que ja s'utilitza per a fer el menjar de l'escola. L'emperesa s'atitria que és qui fa la gestió del menjador i contacta la cuinera. El contracte amb la cuinera de l'escola li va semblar bé aquesta idea i el projecte va tirar endavant. Ho ha explicat l'alcalde de Corvins, Jordi Verdú, als micròfons, du a ull i de ràdio.
Se'ns acudeix de dir, ostres, ja que tenim aquesta cuina pròpia, li podríem traure més suc, més rendiment. I va ser parlant amb l'empresa de si era possible poder subministrar més menús sense generar-los més infraestructura de la que hi ha, perquè és la que tenim, la cuina, aprofitant el mateix menú que fan a l'escola, perquè en definitiva és un menú saludable, un primer, un segon i un postre...
Perdu ha explicat que la proximitat de l'escola i el casal d'avis fa que sigui fàcil repartir els paquets de menjar. I la veritat que s'ha rebut, la veritat, fabulosament, i el fet que tinguem el casal d'avis tocant amb l'escola ens funcionarà molt bé, perquè és veritat que en aquell moment d'ebullició a l'escola no podem entrar 10 persones i la gent responsable a entregar aquests paquets,
sinó que ho farem a través del casal d'Avis. Al final és el seu lloc de referència, que si s'hi senten còmodes poder treure aquests menús ja preparats amb els seus tàpers per poder tirar en el moment, que no són aprofitables, amb el seu envàs. L'alcalde no descarta en un futur pròxim habilitar algun espai del casal per a dinar allí mateix.
I els 5.000 habitants de Bellpuig es treballen des d'aquest dilluns a la tarda sense aigua potable per problemes de terbolesa. El subministrament d'aquesta aigua continua funcionant, però aquesta no es pot utilitzar per al consum de boca. L'alcalde del municipi, Jordi Estiarte, ha explicat en declaracions al matí de Catalunya Ràdio que la previsió és que al llarg d'aquest dimarts quedin solucionats els problemes i que l'arrel del programa es troben unes infraestructures de potabilització obsoletes. L'arrel del programa és que el municipi de Bellpuig
Tenim unes instal·lacions de potabilització que són dels anys 80, pensades per a una població que era molt menor a la que tenim ara, i que aquesta desinversió sistemàtica que hi ha hagut amb aquest plantejament de la potabilització de l'aigua ens ha dut fins a un moment en què no podem garantir la potabilització, potabilitzar una demanda. Potabilitzar demanda és una cosa que és, diguem, més arriscada perquè, doncs, depèn de l'aigua que t'arribi,
Estiart ha explicat que amb el sistema actual, quan hi ha poc cabal al Canal d'Urgell, la terbolesa sol afectar més l'aigua municipal. Per mirar de resoldre aquesta situació i evitar situacions adverses en el futur, el consistori de Bell Puig va adjudicar la setmana passada la construcció d'un nou dipòsit d'aigua de 2.000 metres cúbics. Gràcies, Guillem, i gràcies, Karen. A tu, Fran.
Actualitzat amb Aquí a l'Oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'Oest. El tema del dia.
Doncs ens hi posem i tal com us apuntàvem ara al sumari, la tema del dia d'avui té com a protagonistes a la coordinadora feminista de Lleida i a les seves cinc membres encausades pels fets ocorreguts un 8 de març del 2023. Laura Alcalde, explica'ns. La coordinadora feminista de Lleida ha presentat la campanya Feministes sense treva davant la repressió i l'auge del feixisme.
El 8 de març del 2023 hem decidit plantar cara al feixisme al carrer, fent fora a Vox del barri de la Mandiola, en un dia de vaga feminista. Ara Vox i la Fiscalia ens demanen a 5 feministes 17 anys de presó i 50.000 euros de multa. Per aquest motiu, la coordinadora feminista de Lleida hem decidit engegar la campanya antidepressiva feminista sense treure.
Per aprofundir sobre aquesta qüestió, aquest cas en concret, o corregut a Lleida el 2023, ara ho escoltàvem en aquest vídeo, vull saludar la Paula Clavell. Hola Paula, què tal? Com estàs? Hola, bon dia. Molt bé. En quin punt us trobeu ara mateix? Perquè fa dues setmanes heu arrencat des de la coordinadora feminista de Lleida aquesta campanya, Feministes sense Treva.
L'origen l'escoltàvem en aquest vídeo, que tu mateixa pronunciaves en la teva veu. En quin punt us trobeu ara mateix, a dia 11 de novembre del 2025? Ara mateix ens trobem a l'espera de data de judici. Vam declarar a finals del 2023 i ara mateix estem esperant que surti aquesta data de judici.
Fem una mica de memòria, Paula. Com va anar la cosa? Vosaltres se us acusa d'un delicte d'odi, lesions i coaccions i us demanen tres anys i mig de presó a cadascuna de les cinc, sou cinc companyes, arran de confrontar amb els membres de Vox en aquest 8 de març del 23 al barri de la Mariola.
Sí, a nosaltres se'ns acusa de tot això perquè el dia 8 de març del 2023 ens trobàvem... Bé, recordem que era un context de vaga general feminista, llavors en un context de vaga general estan permesos el que diuen piquets informatius.
Els piquets informatius són piquets que no són piquets violents sinó que són piquets que es dediquen a informar dels motius que han portat els sindicats a convocar vaga aquell dia.
Com a coordinadora feminista de Lleida, com a entitat que promou el feminisme a la ciutat, ens trobàvem desenvolupant aquests piquets informatius durant tot el matí per diferents punts de la ciutat. Un dels punts pels que vam passar va ser el barri de la Mariola, i quan passàvem pel barri de la Mariola ens vam trobar amb els membres de Vox. Llavors, nosaltres, com a feministes, no...
no podem tolerar els discursos que aquest partit feixista escampa arreu, i més tenint en compte que van decidir muntar el seu estant al barri de la Mariola
on han portat una campanya contra l'ocupació molt virulenta, i recordem que el barri de la Mariola és un dels barris més precaritzats de la ciutat, on té un índex d'ocupació més elevat. Llavors, com comentàvem, creiem que això l'únic que porta és a atiar l'odi en aquell barri, i nosaltres, com a feministes anticapitalistes i...
creiem que no beneficien res a la ciutat que aquests discursos s'escampin. Un cop allà, d'alguna manera, no podem entrar molt en detalls perquè m'explicaveu que esteu, com molt bé explicaves ara, esteu tu i quatre companyes més a l'espera d'aquesta data de judici,
Allà hi ha una certa connexió, d'alguna manera, per vosaltres traslladar, que no us sembla correcte, que el 8 de març es situï aquesta carpa, aquesta parada de Vox, en un barri com el de la Mariola. I a partir d'aquest moment no es produeix cap mena d'identificació per part de la policia, em deies?
No, en el lloc dels fets no ens identifica ningú la policia i Vox ens denuncia als jutjats, llavors la jutgessa que rep aquesta primera denúncia decideix arxivar el cas i és mesos més tard, quan ja el 2024, quan Mossos decideix reobrir aquesta denúncia, tornar a començar aquesta investigació,
I és el 2024 quan a nosaltres ens arriba un extens atestat policial on sí que llavors se'ns identifica i on llavors hi ha totes les acusacions de posar els 55.000 euros i els 17 anys de presó. Explica'ns aquests detalls. És a dir, la fiscalia demana 55.000 euros de sanció solidària. Explica'm ben bé què vol dir la paraula solidària.
Una multa solidària és una tipologia de multes que es veu que estan començant a implantar-les ara perquè el tema solidària és perquè nosaltres en aquest cas som cinc. En el cas que alguna persona fos insolvent o bé perquè no té ingressos o bé perquè els seus ingressos no arriben a uns mínims, abans el que passava era que si una persona no disponia de...
de prous diners o prous ingressos, aquella part de la multa es quedava sense cobrar. Solidari, entre cometes, que fa bastanta gràcia, és perquè si hi ha una persona que no disposa d'aquests diners, se li cobrarà a les altres persones imputades.
Llavors vol dir que s'asseguren que d'aquesta manera la multa no es queda sense cobrar. Sense bona. El 2025, com molt bé deies, arriba aquest escrit d'acusació de Vox que us atribueix aquests delictes d'odi, de lesions i coaccions, amb una petició de 3 anys i mig de presó per cadascuna i 568 euros. Això és el que diu l'escrit d'acusació de Vox.
Vosaltres com encareu aquesta situació? Perquè de l'arxivament d'una jutgessa a aquesta reobertura per investigar per part de la policia i obrir una altra vegada el procés, que ja sabem que ràpids no ho són, cap mena de processos, la justícia té un ritme més aviat lents,
Com ho encareu? Busqueu advocat? Penseu en crear aquesta plataforma que heu creat, aquesta web Feministes Sense Treba? Com us reactiveu després del cop, d'alguna manera? Bé, al final val a dir que com que hi ha algunes formaven part de la coordinadora feminista de Lleida, és veritat que la xarxa ja la teníem una mica creada, no?
A veure, no ho vam rebre amb els braços oberts, perquè un procés judicial mai és quelcom benvingut, la veritat, però ho rebem amb força.
Ho rebem amb el cap ben alt i ho rebem també segures que combatre els discursos d'odi al carrer i a tots els espais possibles és un deure de tota persona que es consideri d'esquerres, de tota persona feminista i de tota persona que realment vulgui treballar per un món millor.
La vostra advocada explica que després de l'arxivament inicial d'aquest cas és la mateixa policia catalana que presenta unes diligències ampliatòries, és així com es diu, suposo que en llenguatge més tècnica, amb fotografies extretes de les xarxes socials i amb imatges de contes personals de les encausades, etc. Vosaltres teniu alguna explicació de per què la policia amplia o decideix seguir investigant quan una jutge s'ha tancat o ha arxivat inicialment aquest cas?
Bé, creiem que el motiu principal és castigar, castigar perseguir tota la dissidència i tots els moviments que siguin contestataris, per una banda, i creiem també que...
O sigui, que els Mossos d'Esquadra ballen una mica el son al final d'aquests discursos i d'aquests partits, no? O sigui, nosaltres creiem que ens perseguien i ens persegueixen pel fet d'estar organitzades, pel fet de...
de formar part de la coordinadora feminista de Lleida i pel fet també de... Al final, els Mossos d'Esquadra persegueixen delictes però creiem que a vegades també persegueixen idees.
Us han donat suport altres entitats feministes o denominades feministes de la ciutat o d'altres punts del país, per què no dir-ho? Sí, sí. Tot i que portem just dues setmanes des que vam engegar la campanya, hem rebut mostres de solidaritat des de...
Castelló de la Plana, Tarragona, Barcelona, moltes altres col·lectius feministes més petits, altres col·lectius feministes que també han estat denunciades per Vox, precisament, i també d'altres col·lectius feministes com podrien ser les subversives de Castelló, les companyes de 8.000 motius,
Bé, sí, estem rebent bastants suports i estem contentes també d'aquesta xarxa que esperem que es consolidi amb la campanya. Fa dues setmanes que arrencàveu aquest Feministe Sense Treva, que té una pàgina web, sensetreva.cat. Allà hi heu creat una caixa de resistència, bàsicament perquè la gent que ho consideri pugui fer aportacions econòmiques per fer-vos un cop de mà, entenc, no?
Sí, sí, és una caixa de resistència perquè, com molt bé ja hem dit abans, la multa és solidària, llavors sí o sí creiem que s'haurà d'abonar. I bé, tot i que amb la campanya pretenem fer diferents activitats per...
per recaudar diners, des de merxandatge a dinars populars, les típiques activitats que es fan per fer diners, doncs bé, si qualsevol persona o entitat té ganes de fer-nos alguna donació, vam posar un número de comptes perquè la gent pugui fer-ho. Igualment, també dir que si en el cas que fem més diners dels que finalment hem d'abonar,
es destinarien o bé a altres causes antirepressives o bé a altres moviments polítics contestataris i anticapitalistes.
En aquest moment, Paula, teniu alguna fita marcada al calendari, més enllà d'això que ens comentava vinculat a la Caixa de Resistència, abans que arribi el proper 8 de març del 26? Bé, de moment la campanya l'hem centrat sobretot en la difusió del cas, hem ficat pancartes i hem donat a conèixer-la per les xarxes socials. Sí que és veritat que ara que a principis del 2025 tenim pensades fer unes càpsules formatives
o bé unes jornades que no sabem molt bé encara el format, no està definit, perquè nosaltres volem centrar sobretot la campanya no tant en el cas repressiu en si, sinó en donar a conèixer tot el que és l'antifeixisme i com hi ha altres alternatives que s'erigeixen enfront als seus discursos d'odi.
Llavors, de moment, a principis d'any farem alguns actes més de caire divulgatiu i cultural i sí que al maig de l'any que ve sí que participarem a un concert de punt que organitzen el col·lectiu a les trinxeres que es diu Solidaritat és Força a Tornabous.
Paula, no me'n puc estar de preguntar-te com veieu, com veus tot el panorama polític actual en relació al jovent. Es parla molt del jovent, es parla molt d'aquesta tendència a escoltar-hi molt i a veure-hi molt i consumir-hi molt a través de xarxes, dels discursos molt situats a la dreta i a l'extrema dreta. Quina opinió en tens?
Bé, jo ara també pensant en el jovent, és veritat que el jovent és molt consumidor de xarxes i és veritat que els discursos d'extrema dreta i reaccionaris hi són molt presents a les xarxes. Val a dir també que les xarxes no són innocues.
Vull dir, les xarxes no són un ens que no estiga controlat, al final són grans corporacions que les controlen, grans corporacions que decideixen quins discursos juguen més a favor, l'algoritme els juga més a favor i quin els juga més en contra. I també val a dir que no és el jovent qui controla les xarxes, al final són les persones adultes les que controlen aquestes xarxes. Això vull dir...
que criminalitzar el jovent o donar-los tota la responsabilitat del creixement de l'extrema dret al jovent em sembla que no és del tot veraç i després també que cal posar el focus a tota la societat adulta que també s'estan passant tots aquests discursos d'odi i feixistes que al final són les persones que...
tal dirigeixen les xarxes com també dirigeixen d'altres mitjans de comunicació i al final són els que han contribuït a tot el blanquejament de l'extrema dreta que han donat cobertura mediàtica a tots aquests discursos i a totes aquestes personalitats com poden ser de Vox com també dels partits catalans com el Front Nacional de Catalunya o Aliança Catalana. Vull dir...
Per tant, tens esperança que el combat a aquests discursos, que de vegades no són ni els més veraços ni els més clars en relació a la realitat que estem vivint totes i tot, siguem joves o siguem més grans, pugui combatre realment, pugui sorgir un discurs que combati prou a aquest altre discurs.
O sigui, nosaltres esperança sempre ens en queda, perquè tot i que l'esperança, el lloc que es diu l'esperança és l'últim que es perd, doncs efectivament. Però és que nosaltres, a part d'esperança, ens queda la convicció de saber que estem al lloc correcte de la història. O sigui, estem molt segures dels discursos que defensem, estem molt segures del món que volem construir i estem molt segures que...
que la societat que nosaltres promovem i que la manera d'autoorganitzar-se i els valors que des de la coordinadora feminista de Lleida defensem i compartim, realment són els que ens portaran a una societat on la vida valgui la pena ser viscuda.
Doncs ha quedat clar el missatge, Paula Clavell. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui a l'espera d'aquesta data, ara tot és a l'espera d'aquesta data de judici, que no sé si teniu cap indici de quan podria ser. En principi és una d'aquelles coses que ningú controla, més enllà de l'estament judicial, vull dir.
Sí, sí, efectivament, com molt bé tu dius, no tenim cap mena d'indici de quan podrà ser aquest judici. Tot són estimacions i la veritat és que ara dir-te una data seria, com dirien allò, construir castells a l'aire. Doncs n'estarem al cas i anirem seguint com vagi aquest cas que avui ens han vingut a explicar. En aquest cas en veu una de les afectades, una de les encausades, la Paula Clavell. Paula, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Moltes gràcies a tu.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'Oest. Inicia sessió al teu perfil. Fes like i reposteja que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Tertulia aquesta any que aprenem moltes coses, amb les nostres xarxeres, que a més tenim moltes rialles, això fa que saludem a la Txenya, a la Sabina, a la Karen, a la Maria i a l'Ivan, que sempre hi és també en aquesta lectura, dient-la molt bones. Hola. Hola, bona tarda. Què tal? Que parlarem, entre altres coses, de... de faque. De què has dit, perdó? De faque. De faque.
The fucker. Que anaves a dir ja, que vas a dir. No, perquè és que ja sé per què ho diu. Perquè jo, quan estàveu veure'n el guió, no sé què ha fet justament aquella part, però li ha ficat deepfakes, val? Es pronuncia deepfakes. Entre parèntes li han ficat com si ell no ho sabia, es pronuncia, es pronuncia... Ah, tu has sigut tu. Però jo sempre li fico, sembla que hi ha una paraula en anglès o estranya, per si de cas. Escolta, que la que ho estima francès, la que és de cada generació, és Rachel Loyo, eh?
És una falta aquí de respecte brutal. Però també amb Pato Formel de l'editorial aquesta de Bronca. També em vas dir gràcies, Maria, per ficar-te a casa com el sí. Vull dir que... Un saludo aquí a... Total. Total, que què són els Depfakes? Depfake, que són dos. Perdó, perdó. Doncs primer començarem parlant d'IA, que també té bona a veure amb Depfakes, però... Jo dic IA amb... Com seria en anglès? Ai. Ai.
Espero que estic a l'exparra en anglès i no ens avancem. És que a més, és un acudit que jo faig molt i sembla que ningú s'ha enterat mai i és que quan parleu d'ella jo faig ai. Molt dolent, eh? Perdonem perquè t'hagi salvat. No és un ai de ai, ai, ai, què passarà, no? Una mica els dos, ahi està el jueu, ahi està el jueu.
Doncs ai, ai, ai, què passarà? Però el cert és que se pren molt en sèrio el tema de la IA i també aquí a casa nostra perquè ahir, si vau estar atents a les notícies, la Generalitat, ahir, ahir... Bueno, avui... Sisplau, perdoni. Ha arribat el moment del Club de la Comèdia, senyor. Bé, doncs...
Ara hem de fer un arrossament amb aia i aia, però no ho farem, vinga va. Doncs aia de yesterday, amb anglès, la Generalitat va presentar una nova estratègia que es diu Catalunya IA 2030, que és un full de ruta per afrontar els nous reptes i oportunitats de la intel·ligència artificial. I poca broma perquè el president Salvador Illa és que no puc més.
Ha anunciat mil milions d'euros de les arcs públiques 870 i pico mil milions, és una barbaritat, aniran destinats en els pròxims 5 anys en l'objectiu de convertir la IA en un actiu estratègic per al país.
O sigui que s'invertiran mil milions, és a dir, sabeu què estic dient? Un 1, tres zeros i no sé quants més darrere. Milions, doncs sí. Allò que els americans li diuen milions. Deu milions. No, no són milions.
Sí, en anglès, als Estats Units, 1.000 milions és un bilió. Hi ha països que és diferent els bilions que els milions. Sí, sí, sí. Aquí és un milió de milions, no? Si no m'equivoco. Som de lletres, sisplau, Ivan, no et fiques en què t'està així. Ja m'està costant prou avui dir el que va fer el govern amb la IA.
A ver, nema la ia, nema la ia, pero es que mil millones es el número que se representa con un 1 seguido de 9 ceros, que se conoce como millardo en la escala larga usada en español. Espera, espera, espera. En la escala corta usada en países de habla inglesa e inglesa equivale a un billón.
Avui no és el nostre dia de pronunciar bé, però perquè ens entenguem, amb parla hispana-castellana és millardo i amb parla inglesa millón. Tu ara vols parlar d'aquests ells moltes pases? Tinc un millardo?
Suene monopoli, suene monopoli. No suene mala pena. Suene fatal. Suene molt. Suene allados, no? Una mica. Monopoli, allà, digues fals. Jo trobo aquesta pasta i m'ho callaria. I també m'ho callaria perquè no em robessin. Clar, podeu per si s'ho callen els milionaris. Clar, perquè ells hem de no anar sabent. No, perquè suene fatal, millardo.
Vinga, tornem al que va passar ahir, dilluns, i és que aquesta presentació es va fer a la Torre Glòries de Barcelona, perquè ja sabeu que ara és aquell emblema com de futurista de Barcelona i de Catalunya, i es va titular Catalunya intel·ligent, IA per transformar el futur. La van organitzar l'avantguarda juntament amb el govern de la Generalitat i Salvador Illa va destacar que la intel·ligència artificial no és un fi en si mateix, sinó, textualment, una palanca per guanyar competitivitat, millorar la qualitat de vida i garantir una prosperitat compartida, responsable, ètica i segura.
La nova estratègia el que preveu és una inversió pública seran 870 milions d'euros i es repartirà en 26 eixos d'actuació que haurien de generar el triple en el que fa la inversió privada. Veurem. Ai. Sí.
Repassem una mica aquestes línies d'actuació en les quals volen apostar des de la Generalitat. Estan com fixades en cinc àmbits. El primer és infraestructures i sobirania de dades. El que volen és donar suport a la creació d'infraestructures, aquí a Catalunya, evidentment, massives de dades i càlcul, entre elles la possibilitat d'instal·lar una gigafactoria a dia de la Unió Europea a Mora de la Nova.
O muere la nova. Però jo, seran els ordinadors aquests submergits, entenc jo? Exacte. Fa pinta, sí, sí, sí, com una... Que fuerte, eh? Sí, sí. Muere la nova, el nou Silicon Valley, ja. Sí. Al millor esperat aquesta estratègia també del tancament de la nuclear a la zona que es està buscant de crear... Ah, ojo! Fins al 2030 no tocarà la nuclear.
Bueno, teòricament hi ha aquest pla nuclear que, perquè la gent que es queda a l'atur, doncs hi puguin haver feines a tota aquella zona que ja està despoblada. Ves que no hi vagi lligat. Amb la IA, doncs estaria molt bé. Si no es ploten abans, claro.
Avui estic molt tècnic, eh? Estic molt tècnic. Què és una gigafactoria? És tota aquella fàbrica amb capacitat de producció de bateries superior al gigovatio hora i en el cas de la IA també existeixen gigafactories per a la producció d'intel·ligència artificial que són instal·lacions a gran escala per al desenvolupament i entrenament de models d'IA de pròxima generació. És a dir... Ordenates en una piscina.
Una fàbrica, no ho deia. El Terminator era en una sauna. És que ja us ho dic, és que Morela Nova és el com, vale, i totalment. Una barbaritat. Llavors vol dir, Frank, que tindrem Terminators. Com? Tindrem Terminators. Va, es que anem, que aquesta és la vocació, no? Suposo. Uh, Battlestar Galàctic està fent. Parleu-li bé al xat GPD, a veure si algun dia se tornarà contra nosaltres. Si se'n recordin de tota, encara que diguin que obliguen.
Si es rebel·li, demora la nova aquí, no n'hi ha tant de caminar. Vull dir, poen arribar fàcilment, eh? Jo estic més tranquil amb la nuclear que amb la guia. Servirà l'evacuol, també, per aquesta gent? Hi haurà planta més, sí, sí. Segurament.
També sonen les alarmes, no? Estem fent broma, però va, venga. Els ajoclars ho tenen tot molt segur, pobres. No les hi fiquem amb ells. Que tenen uns plans molt segurs a la zona. És tot un plan dels walkers per tancar totes les d'això i deixar tanta gent al par. Si treballa el Homer hem de ser tranquils. M'ha espantat tant a la Karen que s'ha quedat que no... Ja no sap què més farà la... Dic quan ho dic jo d'això. Què més farà la generalitat amb aquests? Jo deixo amb l'ullan i ja quan acabin el següent punt ja estàvem 3 hores més i el següent punt i n'hi ha els 26.
És perquè ens interessa, Karen. No sé si acabaré. David, i si, si no pots resumir la Karen. Vinga, va. Hi ha molts, hi ha molts. Però no l'he dit a l'Aïa que faci un resum del més important? Ens hem de cascar a tots. Clar, no tenim el Silicon Valley i posem poixos. Vaja dir punts importants. Vinga, va, selecciona.
En aquest cas, per exemple, i que ens aplique aquí també sobretot a la part del Pirineu, es destinarà amb 200 milions d'euros per assegurar fibra i 5G d'alta capacitat a tot el territori. Tot el territori. Això està bé perquè al final també tots podran... sobretot els de la muntanya, que estan tenint tants problemes sempre per tenir fibra òptica, vull dir... Bueno, els de la muntanya... No vull ara tampoc, jo què sé, aquí fem més gran una situació de la que és, però si t'he dit que quan va arribar la fibra fraga, com a mínim a casa meva...
Quan, quan? Doncs fa tres anys, com a molt. A més me l'havien posat i vaig marxar de casa a Lleida, vull dir que ja no em pugué gaudir. Ai, Déu meu. Vinga, va, més coses. S'invertirà bastant en formació, talent i requalificació, en tot de formacions i es vol especialitzar, va, un munt de gent en aquest nou, en aquests cinc anys. També amb recerca i innovació, perquè evidentment doncs vagi creixent aquesta ia, sobretot també aplicada a salut, a l'energia, a la mobilitat, doncs
a parts que interessen en aquest cas, també amb xips i computació avançada, etcètera, típiques de tecnologia. Pimes i sector privat, més de la mateixa, i administració pública, que també hi ha processos administratius amb l'objectiu de reduir fins a un 40% el temps de tramitació. Això és molt important, la burocràcia. Molt important, per això remarco.
La burocràcia es podria reduir un 40%, o sigui, els terminis d'execució. És moltíssim, perquè aquí... Jo amb l'IA hi confio, però vull deixar clar que amb el tema que conec d'agricultura, tots els exconsellers, i fa 20 anys que faig de periodista agrari, han dit que buscaran de baixar la burocràcia, que era un dels objectius principals, i ningú se n'ha sortit. O sigui, si ha d'arribar a l'IA, potser pot ser, però ara per ara...
Ojo també quan comencin a entrenar la guia per, per exemple, detectar el frau fiscal i coses d'aquestes, eh? Els copilleran tot, eh? Està un cèntime. Està un cèntime. Perquè ara molts diuen dir, aquests que defrauden poc, deixem-los pel final, anem als grans. Doncs ara allistarem tots inclosos, eh? Ni un cèntime ens podrem deduir. Perquè ella farà automàtic tot i dirà, mira, tata, tata, jo et preparo la muta que li pertoqui, la carta... I si s'equivoquen, mai s'equivoquen, eh? Vull dir, ja ho saps, que ells mai s'equivoquen. Si no, no, ells no s'equivoquen.
Ara no s'equivoquen, tu pagues i després si s'equivoquen si un caixi t'ho torrarà. Al millor si ens toquen a la taula 38, eh? A mi tenim la sort que ens denuncie l'Ivan. Ens toquen a la taula 38, eh? A la taula 38 no t'estic entenent ara. Me caixis la mar. De què parlàvem ahir?
El fallo tècnic. Les ressenyes, les ressenyes. Una noia molt maja. Es veu que atent molt bé, sí, aquí a l'agència tributària de Lleida. Pels que necessiteu referències, escolteu-vos el fallo tècnic d'ahir, que vam repassar ressenyes a llocs públics i una era a l'agència tributària. I aquell senyor va sortir satisfet i diu que està contenta pagar impuestos. Que els milions denuncien.
Sobretot, mira la Maria, que és la que fa més pintada fraudadora. Però trobem l'amor. No, que acabes content de pagar impostos. I què em passarà, Fran? I què em passarà? No, que t'atendrà, si tens la sort d'estar a la taula 38. Una noia molt simpàtica. Recupereu el podcast aquí a loespuncat. Correcte.
Vinga, que més, Karen, va. Alguna cosa més interessant? Això és molt important. Ja l'administració pública, que també s'intentarà ensenyar a la gent de l'administració pública com funciona l'IA per millorar serveis i presa de decisions. Més o menys ja està el resum, però podeu mirar-ho tot amb deteniment perquè ja és el que diem, hi ha 26 punts.
Exacte. I, a més a més, tot això a nivell internacional també tindrà la seva petjada, perquè la Generalitat vol reforçar la diplomàcia científica i establir també aliances amb Baviera, Quebec, Escòcia i Flandes, entre altres hubs tecnològics. I amb aquesta estratègia... Nacions sense Estat, aquest govern. Com? Quins has dit? A veure, repetir-ho. Baviera, Quebec, Escòcia i Flandes.
Molt bé. Amb aquesta estratègia, el govern espera millorar la qualitat de vida, reduir la bretxa digital i situar Catalunya com a referent europeu en intel·ligència artificial responsable. Molt bé. Perfecte. Està molt bé. Deixeu-me fingir només una coseta perquè jo vaig ubicar-me...
Sí, sí, sí. Hem de parar compte amb el proper tema, perquè ens fiquem seriosos. Abans del proper tema, deixeu-me que us explica que notícia del 20 de juny del 25 de RTB, de l'introducció espanyola, que llavors es va dir que el govern, en aquest cas espanyol, havia presentat la candidatura de la localitat de Mora, la Nova, a Tarragona, per acollir una d'aquestes quatre primeres gigafactories europees d'intel·ligència artificial.
Per tant, aquest projecte és estatal, el de Mora la Nova, no? I llavors es va dir que el projecte s'ha ubicat a Tarragona per ser un enclave estratègic, o sigui, un lloc estratègic, proper a la Factoria d'IA, Centre Nacional d'Experimentació NIA, i a Barcelona el Supercomputer Center.
Per tant, està bé ubicat en molt bon lloc i per això havien seleccionat Mora la Nova. Això és el que va sortir el seu moment. Jo entenc que ara amb aquest pla que ens ha presentat avui el Salvador Illa, aquest pla de Catalunya Illa 2030... President de la Generalitat. Em salva. Doncs entenc que això està tot vinculat amb aquest enclau, amb aquest projecte que és més de cara a nivell europeu. Per tant, això va més enlluny de les nostres fronteres.
Disculpa, però del Salva, que en català és badó, eh? És veritat, és badó. Se talla al revés, eh? No cometem més aquest error. Va, parlem de faque, Txell? Sí, començàvem parlant de faque. Però ara sí que em sèries, eh? Perquè tenies raó, Ivana. Això és un tema sèrio, perquè sabem... Moltes vegades hem explicat que la tecnologia és una eina que l'utilitza pel bé, doncs molt bé, però hi ha gent que no l'utilitza per coses bones, no?
I, en aquest cas, estem contents, jo almenys estic contenta, que almenys la justícia i la llei actuïn en contra d'aquelles persones que utilitzen aquestes eines de forma, doncs, malvada, podríem dir, perquè us anem a explicar que ja hi ha la primera multa per deepfake. Concretament, poco me parece, també t'ho dic, 1.200 euros, poc me semble, però bé, en tot cas, és una multa a un menor, atenció, que a mi això ho trobo especialment preocupant,
Perquè aquest menor va considerar divertit o el que fos, crear contingut sexual amb intel·ligència artificial d'una companya d'institut. Ell va agafar una imatge de la seva companya amb la IA, va crear contingut sexual, evidentment, sense el consentiment ni el coneixement possiblement de la persona afectada, evidentment.
Què ha passat en aquest cas? Doncs que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha sancionat aquest adolescent per utilitzar la intel·ligència artificial per manipular i difondre imatges íntimes de la seva companya. Així ho hem llegit, és una notícia que he corregut molt i, per exemple, avui al Diari Segre se'n feia resò.
La resolució, publicada al març del 2025, estableix una multa de 1.200 euros després que el responsable recorregués els fets i optés pel pagament voluntari. A més, segons detalla l'Agència Espanyola de Protecció de Dades... Disculpeu.
El sancionat va difondre a través de xarxes socials fotografies manipulades on associava els rostres reals amb cossos nus que no corresponien a les víctimes. Aquest tipus d'acció, segons l'agència, constitueix una infracció greu de la normativa de protecció de dades, ja que la imatge és considerada una dada personal i el seu tractament requereix una base de legitimació per ser lícit al reglament.
Bàsicament el que ve a dir això, que ho hem volgut dir en paraules tècniques, però és que amb aquestes imatges, tot i que no siguin reals perquè han sigut creades peria, el rostre de la persona afectada sí que és reconeixible. Per tant, l'honor, el dret a la protecció de l'honor d'aquesta persona s'ha vist vulnerat, per molt que les imatges no siguin reals. Vull fer una pregunta molt seriosa, no l'estic fent broma. Els que som d'aquest món, i portem molt temps en aquest món,
Sabem que, per exemple, Sabina, tu que ets de la tele, Karen també, i un servidor, per exemple, però a la ràdio també passa, s'ha de signar el paper de les imatges, en menors. Si no et signen, et cau un puro. Però és que em dones la sensació que el puro que ens cau és molt més elevat que 1.200 euros. És a dir, surt més barat si no estic ficant molt la pota a agafar la imatge d'algú
publicar-la amb contingut sexual que fer una decla... Però a ell li ha sortit barat també perquè ha reconegut... No, no, el que tu vulguis, però podem comparar quan és... O podem saber quan és la multa dels drets d'imatge avui en dia? Perquè dona sensació que sigui més barat
això que l'altre. També és veritat que entenc que és un menor que no té una plataforma de difusió com podríem tenir nosaltres, que és una emissora. A banda, també imagino que... És que no ho sé perquè no he estudiat res relacionat amb la legislació, però també al ser un menor, imagino que hi va alguna mena de...
No sé com dir-ho, sí, exacte, però la condena no serà tan greu, perquè probablement hi havia cert desconeixement i certa, entre cometes, certa innocència en aquest cas, i a més hi ha col·laborat amb la justícia perquè, enteneu-me, amb el que vull dir... Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Si voleu modelar, perquè això ho teníem. I a més, dèiem també que l'expedient, el que es considera especialment greu, és que els afectats siguin menys d'edat. Vull dir, per això s'ha aplicat. Segurament, si això hagués passat a una persona major d'edat, possiblement no s'hagués aplicat la sanció. Però vull dir, que em sembla que és poca. I va només una puntualització d'aquests d'imatge.
Jo feria l'exemple de la tele, però que en una escola, un que és mestre sap que a la revista del col·le que surt de la foto de la classe i tal, també s'aplica i si no també hi ha multes, xarxes, etcètera, etcètera. Però ara m'agradaria saber quant és la multa, però crec que estem a 300.000, o sigui que són multes molt elevades, diria. Per això em sorprèn que això...
que especifica la sentència, que també són drets d'imatge la cara, potser és però que d'una banda que és un menor, no ho sé. I evidentment, sota la meva manera de veure-ho, és evident que és una multa que hauria de ser més, sobretot no per el que aquest noi ha fet, sinó per les conseqüències que pot tenir per la persona a l'altra banda, pot ser una humiliació de per vida, això.
La multa que ficava en un principi a l'agència, que li va ficar, era de 2.000 euros, però es va reduir amb aquests 1.200 perquè va reconèixer la responsabilitat, va dir que sí que havia estat ell, i a part va fer el pagament ell voluntàriament, doncs ja va fer el que tocava. I és la reducció del 40% que està prevista a l'article 85 de la llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
O sigui, està estipulat que contempla una reducció del 20% per cadascun d'aquests supòsits. O sigui, per cadascun, perquè reconeix els fets i perquè fa el pagament voluntari, doncs cadascun té un 20%, per la qual li acaba sortint la multa a 1.200 euros quan en principi era els 2.000. Sí, sí.
I a més a més, tota aquesta qüestió i aquest cas representa bàsicament un precedent important en aquesta lluita que comentem ara contra aquest ús indegut o una bogeria de les tecnologies d'intel·ligència artificial que hi ha actualment.
i especialment en aquelles destinades a generar aquests deepfakes amb contingut sexual no consentit, que és la qüestió d'aquí. Una pràctica que està generant una creixent preocupació ja no només entre el poble, diguem-ne, entre nosaltres, sinó també entre les autoritats i els organismes de protecció de dades. Jo també llanço aquí un altre meló, que no sé fins a quin punt, jo suposo que aquest noi s'ha penedit i no ho farà de nou, però no sé fins a qui puc pagar una quantitat econòmica,
rectifica segons quins perfils, també, de si és més o menys pasta. Obviament, si són 30.000 euros, doncs, bueno, ja tu pares a pensar, no? Però no sé si hauríem de tirar, no?, el que comentem també moltes vegades en aquesta tertulia, perquè som menors, de tirar una miqueta més cap a educació, divulgació...
Sabeu per on va? No ho sé, eh? El primer pas sempre és l'educació i conscienciar, o sigui, i educar des de casa, des de l'escola, des de l'administració pública, també com ara es volia fer també incidència des de la Generalitat, el que apuntàvem a la primera notícia, que es volia fer formació també involucrant, entenc i vull entendre també, en formació en IA, i aquest és el primer pas, però tots sabem que per molta educació que es faci, sempre hi ha perfils que utilitzaran...
Evidentment, sempre hi ha pomes podrides a tots els estells. No dic que no n'hi hagi d'haver, dic simplement que si no ve acompanyat de l'altre, si és una família pudiente, diguem-ho així, no? Bàsicament, dirà, bueno, pues que lo pague, saps? Sí, home, però pensa que als seus pares li ha costat 1.200 euros la broma. I 1.200 perquè ha dit això, el que deia la Karen.
Vull dir, jo també vull entendre i apel·lar a l'empatia, no a la que hem de tenir nosaltres cap a ell, sinó que ell no era conscient del que havia fet fins que tot va passar i va veure les conseqüències del cas. També podria ser. Doncs sí.
De fet, ara obrirem un altre meló que també va una miqueta sobre això, en aquesta estela, que ens queden pocs minutets, però jo crec que el podem mencionar, que és bàsicament que el govern espanyol vol frenar també la sobreexposició dels fills a les xarxes, és a dir, fran, atento, xarenting, xarenting. Com sempre ho sí, eh? Sí, ho pronuncio bé, eh? Xarenting. De fet, el ministeri... Perdó, tal com s'escriu, eh? Xerting o xarenting, no ho sé.
El Ministeri de Joventut i Infància de fet prepara una norma oficial per protegir aquesta privacitat dels petits i petites i també davant precisament el que comentem ara, del perill que les imatges es comparteixin o que els pares les comparteixin i acabin en mans de pedòfils i persones... Però és que a més és això, ja no és que aquestes imatges qualsevol pugui fer el que pugui publicar-ho, sinó que qualsevol pot fer el que vulgui amb elles i aprofitar-se a nivell personal d'això.
M'era important, aquesta. Sí, sí, ja ho havia mencionat nosaltres aquí al programa que això passaria, segurament, doncs sembla que s'està tirant endavant i ara hi ha altres mitjans també que s'estan fent ressò del que el govern ens està proposant. És important també que hi hagi precedents, que passin aquestes coses, desgraciadament, han de passar per primera vegada i a partir d'aquí llavors ens escandalitzem i veiem. I fer regulacions.
I que també deixa molt clar com funciona el sistema, que és quan hi ha, és a dir, en lloc de protegir, anticipar-se, és com quan ja ha passat lo dolent. Llavors que no torni a passar, clar. Exacte. Però al final un cas com aquest creix, com és jurisprudència? Jurisprudència. Un cas com aquest creix, hi ha un precedent que sí, hi ha hagut una sensació.
Jo vaticino que digui el que digui la norma, si acabi tirant endavant del govern, portarà molta controvèrsia, de ben segur. Segur que hi haurà coses que alguns, entre els que m'incloc, no hi estarem d'acord, però jo soc dels que d'avançada aplaudeixo que un govern se fiqui en una cosa tan gruixuda que segur que li portarà més desgast que ràdio polític, però si estan per governar, estan per fer millor la nostra societat i legislar coses d'internet, fem molt tard i toca fer-ho.
A veure si això funciona i... Perquè, per exemple, ara se m'acudeixen dos exemples clars. El cinturó de seguretat, quan en algun moment es va començar a ser obligatori i, evidentment, va haver-hi una primera persona a la que va multar per això. I l'altre exemple el tenia al cap i ara se m'ha obligat.
De més que el penses, us diem que hi ha una consulta que s'ha posat de forma pública, que està oberta fins demà, 12 de novembre, perquè tothom qui vulgui pugui aportar el que consideri per fer créixer aquesta mesura i els continguts que hi hagi a les xarxes socials, i és a joventut
Allí fins demà podeu fer les vostres aportacions que considereu oportunes i allí els acadèmics s'acaben de reunir i també llegiran totes les aportacions de la ciutadania per fer aquesta legislatura o el que s'hagi de fer finalment. L'altre exemple que volia posar és la pirateria. Un, sí que es va aconseguir molt a gran escala però l'altre, per molts esforços que hi ha hagut, no s'ha aconseguit.
posar-li portes al camp, que diu mon pare. I que a la peneteria sí que van aconseguir que els innocents són inculpables amb la legislació. I aquí pot passar una mica el mateix, però clar, si no, com ho fas? Ens ho explicareu, no?, si això s'acaba duent a terme, com va la proposició. Ens queda un minut, no sé si hi ha alguna coseta, perquè porto uns guions més llargs.
Clar, perquè no ens volem deixar res. Per què serà, Frat? M'ha tornat a embutejar, estem tots aquí. Avui s'ha de dir que hem fet bastanta feina. Sí, sí, sí. No pintava tan optimista la tertúria al principi, eh? Però al final hem acabat... Comencem, que si hi ha, que si hi ha, i que si Salvador hi ha, que si... Si ha costat arrencar, eh? Tres temes avui, eh? Tres temes. Que bé que no s'havien fet des que hem començat la temporada, vull dir. Podem ens donar-nos el canto on duro.
Bueno, pues això... Vigileu els nens i les xarxes socials i l'AIA i tot això. Vigileu. I si voleu fer les vores aportacions ho recordem, eh? Juventutdeinfancia.gob.es I allí feu les vores aportacions fins demà, eh? Teniu temps, així que ara mateix quan acabi el programa us hi podeu ficar.
Quan acabi, ara no... No, sempre quan acabi. Si sou molt ràpids i ho feu en 6 minuts, ara teniu temps perquè fem l'aturada. No ho fem abans sense lògicament agrair aquestes grans informacions que ens porta la Maria, la Sabina, la Txell, la Karen, gràcies a les 4 i també a l'Ivan i al Badó. Ens retrobem entre 6 minuts ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis,