situat als 1.184 euros mensuals. Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
I que per no parar el costum comença la segona hora explicant-vos les temperatures i amb aquesta boira a la plana d'Eira fan que tinguem força homogeneïtat en el termòmetre. 11 graus hi ha a Trem, Rosselló, Alpicat, Torreferrera i Alvesa. 12 en trobem a Lleida, Gran Munt, a Mollerussa, al Ferrar Salmena i al Guaire.
Ens centrem a la segona hora del programa amb el moment de l'agenda, ja ho sabeu, de conèixer totes aquestes propostes que podeu fer des d'avui mateix i fins diumenge a les nostres contrades. I acabarem el programa amb un espai de salut en què parlarà de la marató de TV3 amb Alicia Llaras, presidenta de l'Associació contra el Càncer del Guaire.
I aprofitem també, sempre en aquest moment del programa, per recordar-vos que a la nostra pàgina web, a www.aquialoes.cat, hi podeu trobar tots els continguts que es meten en aquest espai, així com també el MESOES. I què carai és el MESOES? Doncs és aquest podcast que recull els millors moments dels darrers dies del programa i en què apareixem el gruix dels conductors d'aquest programa.
Si no et vols perdre el que passa al teu voltant, aquí, a l'Oest. No saps què fer aquest cap de setmana? Treu calendari i retolador vermell que repassem l'oferta cultural de la província de Lleida.
Doncs som-hi, ens hi posem amb aquest reguitzell de propostes que ens aporten la Txell Bernaus, la Júlia García, la Maria Gatau, què tal? Molt bones! Bé, bé, Txell, bé, molt bé. T'he notat amb millor veu que els darrers dies? Sí, quin descans m'ha quedat. Home, era l'objectiu, no? Pobreta meva, si no. No, per això que ho celebro, també se li notem el to de veu.
Ja no amb la qualitat de la veu, sinó amb el to de veu. Es fa raó això de la passa. Quan fa una setmana que estàs allò congestionada, que et costa respirar, viure, menjar, sents olors, no sents gustos, no sents res, la vida és molt cansada. I a la que s'obren totes les vies és com, ai, calla, que respiro una altra vegada. I això et permet anar a llocs tan guais com a guisora aquest cap de setmana.
Exactament, el que passa és que no sé si tu seràs molt fan d'aquesta proposta, però sí, Nadal ja ho tenim gairebé a tocar, i en el marc d'aquestes festes de Nadal a Guissona, el dissabte ens proposen que anem a la tretzena edició de la tradicional Fira de Nadal, que, juntament amb activitats, tallers i espectacles, comptarà amb la presència d'artesans, artesanes i paradistes que oferiran articles de decoració i regal per a aquestes festes nadalenques.
Així com també hi haurà un sector, atenció dedicat a les antiguitats i al col·leccionisme. I clar, no és aquesta l'única fira que us volem portar avui, perquè recordem que el gruix de fires el van portar la setmana passada, que va ser com amb el pont de la Puríssima al tret de sortida, però en tenim més avui, ja també.
Sí, Tana, avui va molt de Nadal, perquè també dissabte serà la novena edició del Mercat de Nadal i Lletra del Menor per gaudir de paraders de comerç local, associacions, música, tallers per a tothom, llibres i molt més en una de les celebracions ja consolidades al poble, però tampoc és l'única perquè continuem parlant de Nadal.
Bé, que n'hem parlat avui del tema del dia, d'aquesta novena edició del Mercat de Nadal i la lletra d'almenar, que si algú us ho ha perdut, ja sabeu, www.aquialoes.cat, amb el tema del dia i ho podeu conèixer més àmpliament. I Nadal segueix entrant en les següents propostes.
De fet, ara també dissabte, en el Mercat de les Feses de Nadal, en aquest cas de Mollerussa, té lloc la 29a edició del Mercat de Santa Llúcia, que és una de les cites més especials del Nadal, que omplirà l'eix comercial d'aquesta localitat de llum i d'un ambient festiu, que és el que cal per aquestes èpoques.
Comptarà, a més a més, amb més de 40 paradistes, amb una gran varietat de productes artesanals, decoració també nadalenca, gastronomia i idees originals per regalar. Així que si teniu algun dubte per aquestes... Com es diu això? Amigo invisible? Que no sé com es diu en català. Amig invisible? Sí, sí. Per aquestes...
Però aquests dos llocs i aquestes qüestions potser és una bona idea anar a aquest mercat de Mollerussa. I a més a més serà tot plegat un dia ple d'activitats i també moments per compartir la màgia del Nadal en un entorn únic en aquest cas. Tots desgaires d'Amics Invisibles...
Doncs un, només. Només un? Sí. A no ser que organitzem un per l'equip de l'Aquí a l'Oest i llavors siguin dos. Ah, és bona idea. Proposta interessant, eh? Bueno, sí, exacte. Ho trobo perfecte. Jo en vaig fer un, per sort és l'únic que tinc, que ja té certa tradició.
I que sempre diem que anem a fer mal. És a dir, és un regal que... Però tu sempre fas el mateix amb els teus amics. Vam celebrar fa poc. És l'única que diria. És l'enemic invisible. Exactament. És a dir, que tu quan l'obris li farà il·lusió a tothom menys a tu. Aquest és l'objectiu, eh?
M'encanta. Hi ha gent que ho gestiona bé, com un servidor, que fa aquest regal perquè la gent rigui, però també fas un detallet perquè se'n recordi. Molt bé, que bé. Nosaltres el fem així. Et sembla bé, Maria? Sí. El podem fer així a l'oest? Molt considerat. Podem fer-ho d'aquesta manera? Jo crec que no, però... El donar-hi els ganivets podrien ser molt afilats. Xirria, bona estona. A qui li toqui el Fran...
Segur que me tocaria a mi Segur que me tocaria a mi
Doncs hi ha molts regals que són possibles. Osti, m'estan acudint un munt, eh, Fran? Per tu, eh? Regals per tu, eh? Saps el que estic pensant ara? Que la setmana que ve em toca preparar el claustre. Vas que no puc fer mai això. He que cadascú prepara el seu regalet. Em sembla, acabo de deixar un claustre. Doncs ja tinc mig claustre per la setmana vinent. Mentre l'acabo de tancar... Gràcies per la idea.
Doncs dir-nos que a Tàrrega també tenim més propostes que van amb aquesta línia, concretament això començarà demà mateix i s'allargarà fins a diumenge, en el que serà la 26a edició de la Feira d'Artistes i Mercat de Nadal. Un gran aparador de l'art, el disseny i l'artegania dels comarquets de Lleida que compta amb més d'un centenar d'expositors, un dels coneguts i reconeguts del territori on
Aquesta fira, a més, paga la pena dir que els assistents també podran participar en diversos tallers de manualitats i degustar, com no, com sempre passa en aquestes propostes, gastronomia de proximitat. Això són algunes de les fires que tenim al voltant de Nadal. N'hi ha més, però volem parlar una mica de tot. Doncs ens endançarem ara amb la música. Exactament, perquè també tenim propostes. En aquest cas, per exemple, demà mateix divendres, al Teatre de la Llotja, tenim el concert de The South Carolina Gospel...
Choir, coir, no sé mai si... Choir, el cor, vamos, el cor del sud de Carolina i de Gospel, vamos. Tot això sota la direcció del reverent Michael Brown, qui arriben amb The Soul of Gospel Tours, un espectacle amb el que fan un tribut al sol. El repertori del concert incluirà una selecció de temes sol, també del Gospel, interpretats amb l'inconfusible estil urbà d'aquesta gran coral que ve de Carolina del sud.
Recordem que això serà divendres al Teatre de la Llotja, dir-vos que l'edat recomanada per aquest espectacle, aquest concert, és a partir de 9 anys, perquè es puguin anar introduint amb aquest tipus de música. Tot plegat començarà, recordem, a la Llotja a les 9 del vespre.
Que per cert, vaig veure, em va sortir publicitat allò d'Instagram, que vindrà a Sau el principis de març, a la llotja. Sí, no? Ho he vist o no? No, no ho he vist. Si no és alguna cosa rara del meu algoritme de... Estava la mare de bé, eh? Perquè podria ser, perquè el meu Instagram és una mica estrany, eh? A vegades em fa... No ho sé si em deia això, eh? Inicis de març, compres ja les teves entrades...
Jo a vegades m'he preguntat, perquè la llotja és un escenari espectacular, si algú no hi ha anat aneu a veure el que sigui, aquesta mateixa proposta perquè ja és espectacular, però clar, un concert dels que ens agrada, que és que jo pensava, perquè com que ja som més puretilles, la gent que ens agrada sau, hem d'estar asseguts i no ballem o coses d'aquestes, no ho sé, he pensat jo. Que es faci la llotja i estar al principi del concert assegut no vol dir que estiguis tota l'estona. No preste, no preste per estar, no? O què?
La Bel vol dir alguna cosa. Home, Fran, quina és la cançó més famosa de Sau?
Vinga, vinga. Quina, quina? Que lo diga. Que lo diga. Quina cançó, Fran. Però per què és per aquesta pregunta trampa? No, no, no, no és pregunta trampa. Que ho digui, que ho digui que fiqui-te en dret. La cançó, claro, la cançó més famosa de Sao és la de Boig per tu. Sí, sí, sí. La de Boig per tu és per estar assentat, no per estar... Sabe, però n'hi ha moltes més. No, sí, sí, això sí, això sí, això sí. Mireu. No era pregunta trampa, no era pregunta trampa. Ah, que clar. No, no, no.
Jo que soc una tia eficient, o almenys ho intento, 28 de març de 2026, a les 20 de la tarda, per tant, a les 8 del vespre, sou un concert de pel·lícula. Per tant, el teu algoritme no està espatllat. No està espatllat. Ja en parlarem al març quan arribi. Claro, a l'agenda. Queda una miqueta. Exacte. Vinga, va, més cosetes, ja que hem d'avançar. Passem d'un equipament d'edat, importantíssim, a un altre, no menys important.
Sí, perquè també divendres, en aquest cas, a l'Auditori Municipal Enric Granados, també a Lleida. Te sentim una mica fluixet, Júlia. Sí. Ara? A veure, dóna-li canya, dóna-li canya. Més! Ostres! Perdó, perdó, perdó. Baixa, baixa. Ara has de baixar, has de baixar, sí. T'has agafat allò literal, allò que t'ha dit el Fran i ja... És que he anat pujant a poc a poc i no em dèieu re i he dit, pues le doy per arriba. Vale, perdó. T'has venit un mur i arriba, eh? Sí, sí, sí, una mica, perdó, perdó.
Clar, als nostres allons no els arriba el volum que toquen perquè hi ha un catxarret que fa que no tinguis aquests ensurs, però jo un servidor sí que ha fet un vot literal. Ja t'he imaginat saltant de la cadira.
El que estava dient, que divendres, en aquest cas a l'Auditori Municipal Enric Granados, també a Lleida, i a les 8 de la nit hi haurà el concert de la Franz Schubert Philharmoni, que comptarà amb la participació de la fascinant pianista ucraïnesa Anna Fedorova,
amb qui interpretaran el concert que la va portar la fama, el majestuós concert per a piano número 2 de Rachmaninoff. I hi haurà una segona part que serà sota la batuta del carismàtic director noruec, Rund Bergman, i l'orquestra desplegarà tota la força i bellesa de la monumental sinfonia número 5 de Sibelius, una ballada de pura generalitat musical, en la meva opinió, no sé què penseu.
Home, doncs sí, no? Home, i tant. I tant. Que per cert, dèiem que avui hem tancat una de les qüestions de gent del tema del dia, però Maria, la que ens presentes ara, també l'has tractat del tema del dia i ho feies tu mateixa. Exacte, sí, de fet, el tema del dia de dimarts va ser.
I parlem, òbviament, de la 14a edició del Festival Ponent Ruts, que torna a Lleida un any més, en concret a la sala Cotton de la ciutat, amb un seguit de propostes per fer moure el cos de tothom que hi vagi al Cotton. És com una potestà ciutat? Òbviament que no.
has de portar calçat còmode això sí que ho recomano perquè si has de ballar almenys que no et facin mal els peus però bàsicament divendres divendres, dia 12 de desembre és a dir, demà mateix a les 10 de la nit
A partir de les 10 de la nit aniran tenint lloc els diferents shows i concerts de les propostes i de les bandes que estan encabides en el cartell d'enguany. Tenim a Tito Ramírez i Los Verdaderos Reales, que són com els caps de cartell. També tenim a Natibú Migs Soweto, que Soweto és una banda d'aquí de Barcelona, concretament de Gràcia, i Natibú és un dels referents del escà cubà, de fet el creador de l'escà cubà i és britànic.
També tenim els joves de Ripollet Ruf Bandits i també a Miki Puig com a DJ, que en aquesta ocasió està encara a la nit. Però el dissabte dia 13, i això sí que és gratuït, a les 12 a la cerveceria Hoppers de Lleida hi ha la presentació del llibre Grandes fracassos.
de DJ Charlie Brown i també una sessió de DJ a càrrec de Escazal. I això és bàsicament el que hem de dir del Porenruts. Però abans de continuar, deixeu-me afegir una qüestió que no està al guió i que està també vinculada amb la música.
I en concret, això ja és dissabte, dia 13, a l'Espai Orfeó, tindrà lloc la sisena edició del concurs de bandes de la Casa de la Música de Lleida, en aquest cas, que en aquesta sisena edició actuen els finalistes. Tenim, per una banda, Paula Milara,
També tenim el Marc Gairí i en tercer lloc, que no vol dir que actuïn els tercers, però en tercer lloc aquí a la llista, a Ugurabi. Tot això el dia 13 a l'Espai Orfeu. Anotat i agendat.
I dissabte a l'església de Sant Salvador de Vilanova de Meillà, i amb motiu del Dia Mundial del Cant Coral, doncs el que tindrem és que se celebra cada segon... tindrem el que se celebra, volíem dir, cada segon diumenge de desembre. El concert, en aquest cas, de Song and Hits, del cor de l'Orfeo Lleata. És tractat d'una proposta que vol visibilitzar la importància de la música coral com un element connectiu entre els pobles i les persones, transmetent valors de pau, solidaritat, unió i comprensió.
El Songs and Hits, així s'anomena, és la versió concert de l'espectacle Christmas adaptada per espais reduïts i no escènics, una versió que ens asseguren que està plena d'energia positiva per continuar revolucionant la música coral amb grans èxits del pop i del rock, sense oblidar les versions de temes nadalencs de tots els temps que guany proposa, un viatge musical intergeneracional
des dels anys 50 del segle passat fins a l'actualitat. Una qüestió que, a més, els que us mireu la butxaca sempre, doncs us alegrarà saber que és gratuïta. Dir-vos també que el mateix concert el tindrem a Aitona el diumenge a dos quarts de set de vespre. Propostes com aquestes, que està molt bé, perquè allò de gent que pensa, jo aniré a veure una actuació coral, doncs el tindré, té més pop, té més rock, té més de Nadal...
doncs segurament fan que es trenquin barreres, però molta gent, i per tant, jo sóc dels que celebro propostes d'aquestes, perquè insisteixo, és una manera també que hi vagi més gent que no està acostumada a anar perquè ja ho acaben gaudint, no? Sí, i a més, ara parlàvem de Vilanova, de Meillà, no? I la propera proposta està a l'Ametlla de Cegarra, que de vegades sembla que només ens centrem en llei de ciutat o en les capitals, i per volum sí que és veritat que tenim més activitats, però no vol dir que només tot passi a les capitals, no?, o als grans sucres de població.
Anem ara dissabte a la Mella de Cegarra perquè hi tenim el concert del pianista i compositor Marcel Fabregat on presenta Silience, l'art amagat que ens envolta. És un treball on amb el mateix desig d'estar constantment enregistrat recupera gravacions perdudes que han quedat en el calaix com els retalls d'un vestit que queden allò descartats.
Tot això es concretarà en una hora de música, de melodies i fragments que han anat recollint i que mai havien vist la llum abans. I, per tant, això ho tindrem dissabte, com dèiem, a l'Ametlla de Cegarra. Molt bé, i si us sembla bé, passem... Ui, perdó, Txell. No ho diguis, diguis. Que passem a diumenge. Crec que m'agraves a dir això.
Passem a diumenge, en aquest cas a les 7 a l'Espai Orfeó de Lleida i en el marc del cicle clàssic oberta, el concert del duo Sabiote i Misutani format pel bombartinista Raül Sabiote i la pianista japonesa Yuko Misutani on presenten ressonants
Un viatge des del romanticisme fins a l'avantguarda amb obres de Saint-Santz, Brahms, Zborach i Pilar Miralles. I per qui no ho sàpiga us posem una mica al dia que Raül Sabiote és multipremiat, guanyador del Premi Palau.
Edwins Fischer de Suïssa i del Premi de Joventut Musical d'Espanya. I per l'altre costat, la pianista Yuko és intèrpret de reconeixement internacional reconeguda amb el Premi d'Honor en el concurs per a joves intèrprets japonesos, així que és una gran proposta amb dues persones de gran referència.
I a més dir, jo he hagut de buscar perquè ho desconeixia, que un bombardinista, que ha dit així, sembla algú que tira bombes, no? Bombardinista, no. És una persona que toca el bombardino. Què és el bombardino? Doncs és un instrument de vent metall, que més o menys seria similar a una tuba, però amb espetitoneta i amb un sol més agut. D'acord? Per tant, és un instrument de vent. Per qui no ho sàpiga, no és cap bomba, no estigueu tranquils, que no volem declarar la guerra a ningú.
perquè quedi clar i tant no no està molt bé que ho diguis Txell perquè hi ha hagut un dubte però bé continuem i de fet ja és l'última proposta que fem almenys de la plana o no de la carpeta de música però hem d'explicar-vos que a l'auditori a la mateixa hora tenim el concert també de la jove orquesta de Ponent que sota la direcció de Miquel Massana oferirà l'ocell de foc
Una obra amb la que un jover Igor Stravinsky es donava a conèixer el món amb el seu primer ballet, de fet, inspirat en aquest cert fantàstic de plomes daurades, no?, tan present als contes de faders del folclore eslau. Així que ja ho sabeu. Apuntat, anotat, obrim carpeta diferent, concretament la del teatre, i ho fem explicar amb vos la proposta per aquest dissabte, en què hi haurà dues sessions, una a les 6 i l'altra a dos quarts de 9,
que tenim teatre a Ateneu de Tàrrega, amb l'obra La Presència, una coproducció de Sixto Paz Productions, i la Villarroel que proposa una nit plena d'adrenalina i comèdia en la qual els fantasmes d'una família sortiran a la llum. Uuuh, fins aquí podem ser. Sotgerent, eh? Molt bé. Exactament. Que serà el Casper? No esperem que no, eh?
Esperem que no. A les 8 del vespre, vinga va, al Teatre Foment de Juneda, és que això no ho avancem, eh? Al Teatre Foment de Juneda tenim Bodes de Sangre, que és l'obra més coneguda de Federico García Lorca a càrrec, en aquest cas, de projecte ingenu. És una obra que està basada en un fet real que explica una tràgica història sobre amor i el desig enfrontats al deure, l'honor i els interessos familiars.
La edat recomanada és a partir de 14 anys, per tant aquí no és per un públic tan familiar sinó per més adultets.
Sí, si us sembla bé, la següent proposta també és dissabte, en aquest cas a la llotja i serà a les 8 del vespre. I serà l'obra El cuarto de atrás, un text de Carmen Martín Gaite, amb el que es celebren els 100 anys del seu naixement. Un llarg i apassionant viatge entre un joc d'infància i un conte protagonitzat per Emma Suárez.
I si us sembla bé, ja marxem a diumenge. Home, i tant, perquè a les 6 de la tarda el Teatre Ateneu de Tàrrega tindrà lloc l'espectacle de dansa Alec & Sofí, a càrrec de la companyia Val, un espectacle de dansa i també de tecnologia interactiva, abstracta, plàstica i pictòrica, també. Compte amb la participació del públic i, a més a més, trenca la quarta paret, se diu això, no? La tercera paret, no me'n recordo ara.
Jo crec que sí Compte amb aquesta participació i a més a més pretén generar també empatia, diàleg i comunicació dins d'un univers marcià i fantàstic Aquest sí que és un espectacle més enfocat cap a famílies perquè de fet poden anar menuts i menudes a partir de dos anys
I una darrera proposta de teatre, la que es porta fins al municipal de Balaguer, que acollirà diumenge a les 6 de la tarda l'espectacle anomenat Hamlet, una comèdia d'en Peyu fent tàndem amb Albert Pla. Quina parella! Amb unes grans, com no pot ser d'altra manera, dosis d'humor, música i surrealisme. Una proposta aquesta que té una durada d'hora i mitja, 90 minutets.
Mmm, fa bona pinta. Doncs... Què vol dir aquest? No entès aquest riure. Jo és que me'ls estic imaginant. Me'ls estic imaginant els dos, eh? I jo crec que això pot ser un tandem tremendo, això, eh? Sí, sí. Ara, el riure segur... És impossible no riure. M'estan agafant ganes, eh? A veure, diumenge a les 6 de la tarda què tens, Fran? Crec que tinc lliure. Jo crec que ja aniré.
Hi ha hockey o no hi ha hockey? A veure, that's the question. És just el que estava pensant. No, no n'hi ha, no n'hi ha, no n'hi ha. Tinc lliure. No, ah no, que és una juneda. Tres quarts de set, no em dóna temps de fer-ho tot. Ja m'estranyava a mi.
No ploris, Serán, no ploris. No, però que ens ho passem la mar de bé. A més, a Juneda, de veritat, jo els hi faig la conya que no opten per a Cardiacs, perquè sempre està apassionant qualsevol partit. Si algú no ha anat al municipal de Juneda, aneu-hi, que tot i ser primera catalana és un ok molt divertit. Doncs, Fides, Txell!
Vinga, anem a l'apartat de fires, que no són de Nadal, però en aquest cas... N'existeixen? Existen, existen. T'en parlàvem, ho hem dit ja al programa, que aquest dissabte el Teatre de l'Amistat acollirà la 61a edició del tradicional concurs de vestits de paper de Mollerussa, on els participants concursaran amb tres modalitats.
Moda actual, que és tot tipus de vestits dins de la moda actual, de nit i de pre-de-porter. També vestits de fantasia, aquí inspirats en mitologies, llegendes, ciencia ficció, creacions oníriques, etc. I vestits d'època, que comprèn tots aquells que fan referències, esdeveniments i cerimònies d'època. Vestits reials, de nobles, cerimonials, tradicionals, etc.
Tot això serà el dissabte, el teatre, l'amistat. Jo crec que la frase més repetida, quan parlem del concurs de vestits de paper, és allò de, ah, doncs no sembla paper, no? No l'heu sentit, aquesta frase, perquè és que realment no sembla paper. En cada instant, si hi ha algú, sí, sí. Però deixem dir, Txell, que expliquem propostes perquè ho pugueu fer,
Però dubto molt si hi ha la cara per aquí que es pronuncia, però... Manifiestate. Manifiestate si no s'escuches. Però que cada any les entrades per la desfilada i tot, tres mesos abans que s'obreixen. És a dir...
Ho dic perquè abans d'anar-hi, no dic que no hi aneu, però reviseu perquè potser teniu aquesta excepció de voler-hi accedir. O, al revés, hi ha propostes que em sonen que també n'hi ha per la gent que no pot accedir a la desfilada. A vegades hi ha mostres al hall o altres cosetes que també paga la pena i molt de veure, perquè de veritat, si algú no ha vist una d'aquestes obres d'art, perquè no té una altra paraula que obres d'art, doncs ja només per això paga la pena propar-se a Mollerossa, però fet la punta aquest.
Júlia, que anem a Preixana Sí, anem a Preixana i jo volia dir que jo no sabia el que era el concurs de vestits de paper i ho he buscat aquest matí i és espectacular així com a punt de persona de Barcelona que no tenia ni idea i quan els tens davant aquella frase que diu la Txell saps que no l'has dit però la diràs perquè el nivell de detalls diu, no, no, això no és paper no es pot ser paper de cap manera doncs sí, és paper
Doncs sí. Ara passem del paper i dels vestits a la Fira Gastronòmica de Preixana, que celebra la seva dotzena edició entre dissabte i diumenge. És ja una de les fires gastronòmiques de referència a les Terres de Lleida, amb la voluntat de donar a conèixer els productes agroalimentaris de proximitat i donar-los notorietat amb la preciada cuina del territori que tan valorem.
I a més a més, aquest diumenge a Trem, a casa teva Júlia, acollirà al municipi una nova edició del Mercat de Segones Oportunitats, que és un espai d'intercanvi i també d'ocasió que se celebrarà a la plaça Cap de Vila des de dos quarts d'onze del matí fins a les tres de la tarda.
El mercat inclourà també un esmorzar solidari i, a més a més, té un objectiu benèfic, perquè tots els beneficis de l'organització i també d'aquest esmorzar es destinaran a la marató de TV3 d'enguany. Les persones, a més a més, que vulguin participar-hi o muntar una parada, encara poden inscriure's enviant un correu a cultura.ateneudelpallars.cat. Aquí ja ho sabeu. Anem a tothom perquè crec que es necessiten encara gent i des del que anem a que participin.
I tant. I a més que l'objectiu també, vull dir, és solidari. És molt bonic. És molt bonic, sí senyor. Sobretot això de la Marató de TV3. No Marató del Icat o Trescat, com se diu ara? Trescat. Això. Marató de TV3, que així ens entenem tots. Doncs amb aquesta... Tot ara bé, i tot ara serà així. Doncs amb aquesta Fira Nuna Llenca...
com ho heu titulat vosaltres, de tanquer la carpeta de fires i anem amb aquest calaix desastre en què parlem una mica de tot i que ens porta d'entrada a visitar un lloc preciós, xulíssim, que a més a més té molta activitat. Parlem de Mas Colom, Casa Borges, a Targa, en què demà tenim una activitat de show cooking que s'intitula...
en taulant el Nadal per descobrir receptes nadalenques sorprenents amb les creacions del xef Jordi Tobal. A més, despertarà també l'esperit nadalenc, la màgia de la polifania del cor de Galindania, que a més a més tot això estarà acompanyat d'un tas de torrons. És una activitat més recomanada per un públic adult i a més també recomana avisar de qualsevol al·lèrgia alimentària. Començarà tot plegat a les 7 de la tarda.
I d'una activitat més de ñam-nyam anem a una activitat més de... Com m'ha agradat. A partir d'ara farem-nos donar pas a un hematopelles. Home, estaria molt interessant. A partir d'ara fem un hematopelles.
Crec que ja per quedar-se. Jo crec que vosaltres ja el coneixeu, sobretot tu, Frank, més amant de la natura, però és que clar, aquest dissabte se'ns proposa a les 10 del matí a fer una activitat al Geoparc Orígens per tal de descobrir la roca foradada. Es tracta d'una passejada geològica al Pau del Penya-Segat, guiada pel doctor Xavier Mir, que és coordinador científic del Geoparc.
La sortida es farà des de l'aparcament de la via ferrada de la roca foradada i les rutes de 4,5 km d'anada i tornada amb un desnivell supersuau de 225 metres. Super assequible. És assequible de veritat, eh, Txell? No és idònic. No, no, ho és, ho és. No, no, és apte per tothom. 225 metres al llarg de 4 km és molt assequible, realment. Ni tenen tones, no?, que puges o bajes i està bé, eh?
Això sí, per molt que sigui l'activitat, sigui apte per a tothom, recomanem portar aigua, roba i calçat adequat, sobretot amb la meteorologia que tenim, que sabem que pot ser adversa. Per cert, deies França a l'inici del programa que teniu la boira instaurada a casa vostra. Aquí de moment estem salves de la boira avui, però no descarto que ens acabi invadint també els carrers. De moment veiem el sol. Nosaltres no ens hem salvat. Nosaltres ja estem amb la boira.
Bueno. Ja fa més Nadal, no? Vosaltres que us agrada el Nadal i tot tematitzat. Que fa Nadal la boira. La boira fa hivern, Fran. La neu fa Nadal. El dia de tants, les imatges de Nadal, les que tenim al cap, són aquelles llums borroses que es veuen a través del Nadal. O no veuré res. Mira, no? Feixem la cortina cap a una banda i t'ho diuen, bueno, ja no veig la casa del davant. No sé si hi ha món més enllà d'això. No exagirem.
Vinga, abats, escolteu, més enllà de la boira, dic que aquesta activitat del Geoparc Orígens, portar aigua, menjar si es necessita, si ho consideren d'allò, roba i calçat adequats, per tant, no hi aneu amb talons com si fos cap d'any, no és el dia de lluita o talons, no? Fiqueu moltes robes ben còmodes, no? Com que per mi, Fran? Això perquè sap que ets una tia amb estil, Júlia, i perquè també se li agradaria ficar-se'ls amb ell. Però que bé, és que et pirineu, eh, Fran? Sí.
Jo crec que ens hem de quedar amb l'últim, que al Fran li agradaria ficar-se talons. Jo crec que ens hem de quedar amb aquesta frase i hem d'acabar allà agenda, amb això, com a conclusió. Bueno, escolteu, inscripcions al Parc Geoparc. Ara sí, jo ja estic. Què he de dir? Per tancar, tal com he dit que tancaríem, el Fran vol posar-se talons, onomatopeia pertinent, corre. Toc, toc, toc, toc. Júlia? Júlia? Què, què, què? Ah, ja no sabem del que estem parlant. Txell, onomatopeia per tancar?
Adiós, bye bye, xaito. Mare de Déu, quina... Hasta luego, Lucas. Us seguirem treballant per la setmana vinent. Gràcies, Txell, Júlia, Maria. Agiré. Adéu. Actualitzat amb Aquí a l'Oest. Espai Salut. La teva dosi de salut i benestar d'Aquí a l'Oest.
És País Salut, en què constata que avui no deixem respirar a Garnau Vila, perquè l'hem fet passa de la biblioteca Ramon Benenguer IV a la primera hora, fins ara als estudis de Munt, que hi ha a Torreferrera, on està ara mateix amb l'Alicia Llaràs, presidenta de l'Associació contra el Càncer del Guaire, perquè aquest cap de setmana arriba una nova edició de la Marató.
i que, com tots sabeu, enguany s'entra amb això, amb el càncer. Així doncs, tornem a saludar l'Arnau Vilà, insistim aquest cop ja als seus estudis de Munt. Molt bé, Arnau. Doncs sí, Fran, quin dijous m'heu donat, eh? Déu-n'hi-do, quin dijous, perquè entre el tema del dia i l'espai salut avui no parem. Com escoltaveu fa uns instants, acabo de venir de la Biblioteca d'Almena, ara ja torno a ser aquí als estudis de Munt FM per fer aquest espai salut,
en el qual és un espai auto una mica especial, perquè aquest cap de setmana, aquest diumenge, és la Marató de TV3 i, evidentment, aquesta setmana ens veiem amb l'obligació de parlar sobre això, de fer també una mica de territori i de posar una mica els punts sobre l'ESGIS,
amb les diferents entitats contra el càncer, perquè, per si algú no ho sap, la Martó de TV3 d'enguany dedica al càncer. I per parlar d'això tinc l'Alicia Lleras, que és la presidenta de la Junta Local de l'Associació Contra el Càncer del Guaire, la qual ja està aquí amb nosaltres a MUNFM. Benvinguda, bona tarda, Alicia. Hola, bona tarda, gràcies.
Nosaltres ho dèiem, que aquí a l'Espai Salut era una setmana especial perquè tenim la Marató. També ho és per vosaltres des del Guaire, inclús per les associacions contra el càncer? Exacte, sí. Especialment aquest any té molta incidència, ja que la Marató de TV3 se dedica al càncer i, evidentment, jugàvem un paper bastant important. De fet, som la primera associació del municipi del Guaire que va realitzar ja la setmana passada un bingo solidari per aquesta activitat de la Marató de TV3.
Nosaltres ja de per ser som una associació, som una entitat que col·laborem, intentem col·laborar sempre molt, no només amb el càncer, sinó també col·laborar amb les altres entitats del nostre municipi, entitats que ens demanen, intentem sempre posar aquesta reciprocitat d'ajuda entre entitats, associacions, fins i tot empreses particulars, però evidentment amb la incidència de la Marató encara més. Per tant, molta importància i tant.
Després parlarem de totes les activitats que feu durant l'any i de totes les causes solidàries, que no són poques, però ara, en el començament d'aquesta entrevista, m'agradaria centrar-me una mica en això, en la marató, perquè vosaltres, diguésseu que tracteu el tema del càncer i la marató parlar d'això...
Com neix tot això, les activitats de la Marató, vull dir? És a dir, us truquen des de Barcelona o des de les delegacions de la Marató i us diuen, aquest any ho destinarem al càncer, comenceu-vos a moure? O com va això? Com te'n vas enterar, tu, per exemple, que aquest any es destina la Marató al càncer? Bé, em va enterar, suposo que com tothom, al final com tot Catalunya. Al final nosaltres hem de deixar clara una cosa, no som una associació com a tal, sinó que som una junta local,
que depèn de l'Associació contra el Càncer de Lleida, que a la vegada depèn de l'Associació Espanyola contra el Càncer. Per tant, nosaltres, com a tal, no tenim... Com una subdelegació. Clar, som com un braç que penge també d'aquesta associació, que és la mare de l'Associació contra el Càncer. Llavors, evidentment, el recolzament que tenim nosaltres des de Lleida, i des de Lleida a la seva vegada, m'imagino que a nivell estatal, és magnífic i depèn de totes les coses que podem fer, perquè nosaltres, independentment...
de tot el que puguem, de les idees que tinguem i conferències que vulguem organitzar i activitats, necessitem aquesta mare, que és una mica qui mou la cuna. Llavors, nosaltres ens vam enterar, suposo, com a tothom, entenc que des de l'associació de Lleida tenien una línia directa amb la Marató, sent que aquest any se celebrava en beneficiència del càncer. Llavors, nosaltres a nivell municipal, al Guaire, totes aquestes activitats de la Marató, si no ho dic malament, s'organitzen des de la Residoria de Cultura, juntament amb la Biblioteca,
I a partir d'aquí, amb la reunió que fan cada any amb les entitats per a que puguem col·laborar, vam veure evidentment que era contra el càncer i vam dir, evidentment ens hem de ficar a la cúspide d'aquesta piràmide i ajudar i organitzar i fer tot el que puguem.
Nosaltres cada any per la Marató fem un bingo solidari i aquest any no podia ser menys del bingo solidari i a més a més ens hem unit amb la biblioteca per fer una xerrada divulgativa que serà demà a la tarda, demà a les 7 de la tarda. Demà divendres a les 7 a la biblioteca pública del Guaire.
I diguéssim que el bingo és el producte estrella, no? Exacte. El bingo sempre ha sigut el producte estrella que nosaltres vam fer. Normalment a la primavera cultural, si de cas d'això ja en parlarem després, a la primavera cultural sempre ja fem una xerrada divulgativa. Intentem convidar a posar amb algun metge, amb alguna doctora, amb algun infermer, amb algú que evidentment tingui coneixement de causa sobre el càncer, sobre la malaltia, sobre els tractaments que hi ha, sobre la prevenció dels càncers...
Això ho fem a la primavera cultural. Llavors vam dir, no, per la marató, cada any el que podem fer és una cosa més dinàmica, més xula, per dir-ho d'alguna manera, més participativa, exacte. I va sorgir la idea ja fa 4 o 5 anys de fer un bingo. I la veritat és que el bingo té molt èxit. I hi ha hagut bones recaudacions, m'han dit, Alicia? I tant, hi ha molt bones recaudacions i no només la recaudació, que és important, però hi ha molta participació. De totes les edats, la gent del Guaire ens agrada això del xoc, ens agrada jugar, ens trobem ara al pavelló poliesportiu,
I durant una tarda, que va ser el 29 de novembre, juguem al bingo, fem 4 o 5 tirades de bingo i tenim algun detallet d'algun particular, d'alguna empresa. Aquí aquest any vam recaptar 1.537 euros. Es diu ràpid, però per un poble com el Guaire... Si tots els pobles traguessin la mateixa quantitat, déu-n'hi-do. Estaria superbé. Vam ser unes 160 persones.
No és d'això, però som molt participats. Una mitja de 10 euros per persona està molt bé. Crec que inclús està per damunt de la mitja. I tant, sí, sí. I el plat fort que tenim al Guaire no va ser el Bingo, perquè estem emmarcats una mica en la Marató, però és el dinar solidari que fem al mes d'octubre.
I bé, podem parar a parlar una mica d'aquest dinar solidari. Jo me'n vaig d'una banda a l'altra, escombro cap a casa. Evidentment, venim aquí a escoltar iniciatives i que la gent també es mori una mica d'enveja del que és el guaire i de les coses que fan. Perquè et feia un break a l'eixa, jo quan buscava alguna entitat o associació per parlar de la marató i del càncer, ràpidament m'ho van dir. El guaire són molt solidaris. I tant. Toquen anar cap al guaire. I tant.
Tenim sort, eh? Són pioners amb moltes coses, però amb la solidaritat sí, des de l'ou. Doncs mira, aquest dinar solitari el fem cada any. Ja fa moltes edicions que dura. Aquest any ens va acompanyar com a moderadora del dinar la Pili Garcia, de fet. Sí. Aquest enguany vam recaptar, que no havia passat cap any, 11.124 euros.
Això és molt de molt de molt. És que som un poble de 3.000 persones, una mica més, una mica menys, però de 3.000 persones. És una quantitat que podem estar més que orgullosos. No us sé dir si som dels pobles de la província de Lleida que més, que menys, això és igual, perquè la comparació tampoc no sempre és útil ni bona, eh? Correcte. Però en qualsevol cas, que hem d'estar contents, molt contents, sí. Vull dir, són 11.000 euros, amb 11.000 euros se'n poden fer moltes coses, eh?
I diguéssim que la vostra feina del dia a dia que és anar muntant, anar pensant i anar organitzant aquestes activitats durant l'any. És a dir, és moure's. Nosaltres, torno a reprendre una mica el del principi, com que no som una associació com a tal, no tenim un CIF, no fem unes actes, no tenim uns estatuts interns. Vull dir, fem una mica com ja és gairebé una família, un grup d'amigues, un grup d'amics. Ens trobem quan podem de dir, mira, els dijous farem reunió, el dimarts farem reunió, demanem la sala i ens trobem allí.
I bé, anem parlant i anem fent sobre la marxa. Sí que tenim com quatre activitats que són les estructurades de cada any, que és això de la xerrada de la primavera cultural, el dinar solidari i el bingo de la marató. Aquestes tres coses són el marc central. I sobre això, com que, evidentment, si no cada setmana, cada 15 dies o cada 3 setmanes ens anem trobant, anem parlant del que podem fer. Si alguna entitat ens demana ajuda, nosaltres els ajudem, que aquí, evidentment, llavors no hi ha benefici pel càncer, eh?
Però també donem una mica de visibilitat. La Junta del Càncer ha col·laborat amb l'Associació de Caminadors. Molt bé, perquè si ens podem ajudar els uns als altres, què menys? I tant, i tant. I, per exemple, tornant amb això de la Marató, esteu ara...
intensificant diguéssim les vostres hores o les vostres reunions i activitats també a part del bingo doncs buscant una mica noves vies, nous projectes o és una època més o menys calmada? Nosaltres sent aquesta, és una època una mica menys calmada a nivell nostre, a nivell junta local perquè el plat fora és el de l'octubre que és el que acabem de dir
Llavors, allí sí que comencem a preparar pels voltants de l'abril, i de l'abril a l'octubre és cada setmana, si no una o dues vegades, a tope amb aquest dinar, perquè parlem de més de 400 persones assentades a una taula. Hem de fer una mica d'animació, hem de fer una mica de sorteig, hem de fer parlaments, vull dir, hi ha molta logística. Però, evidentment, ara amb la Marató, és que ja penso que la Marató, no sé dir exacte els anys, perquè segurament m'equivocaria, però fa moltíssims anys que està instaurat aquí a Catalunya. I penso que és una part...
els milions que s'estan recaudant per la causa que sigui, sigui pel cor, sigui pel càncer en aquest cas, és una unió fantàstica de veure quan tu pots explicar amb algú els tipus de Catalunya, jo no sé si a les altres comunitats autònomes també funciona igual, no crec que siguem els únics, però que ens puguem organitzar a plegar amb juntes locals, amb associacions, amb els ajuntaments, amb organismes, i que puguem recaptar aquestes quantitats de diners per aquestes causes, evidentment no és una feina d'una setmana ni de 15 dies,
tota la gent que hi tenim alguna cosa a veure, per poc que sigui, que nosaltres és una pinzellada, que només no deixem de ser una junta local, però penso que hem d'estar molt orgullosos, molt orgullosos, cada any ens superem també. I el que també em volia aturar-me a comentar breument és el tema de les destinacions dels diners, és a dir, quan vosaltres doneu els diners, ja teniu una entitat predefinida o vosaltres podeu decidir, ho enviem aquí o ho envieu allà, com van aquests processos?
No, a nivell, clar, aquí hem de diferència de dues coses. Nosaltres, a nivell junta local, som una junta local que depèn de l'associació de Lleida. Nosaltres, al no tenir ni CIF, no tenim tampoc ni compte corrent. Nosaltres depenem total i íntegrament de Lleida.
Per tant, sentim que recapte, sentim que s'envia al compte corrent de Lleida, que després ell suposo que la seva vegada tot acaba en mans estatals, però si no ho dic malament, a Lleida sí que hi ha CIF, per tant ells tenen els seus comptes anuals i tenen la seva comptabilitat, on hi va els diners del Guaire, de tots els que som solidaris del Guaire. Per altra banda, diferenciat d'això, hi ha els diners de la Marató, que això funciona diferent.
El que fem, com ara el bingo, aquests 1.500 euros que comentàvem abans, això va a l'Ajuntament del Guaire i és l'Ajuntament del Guaire que ho destina, evidentment, íntegrament al cèntim cap a la Marató de TV3. Se fa un ingrés al compte corrent que designe TV3 i allí és allò que surt, el mateix dia de la Marató, que si ho mirem a la tele, que a tots mos fa gràcia veure el Guaire. Moltíssima, però molta gràcia. Doncs allí Torreferrera, hòstia, dius, mira, han fet això molt bé.
Això ho envia l'Ajuntament. Nosaltres ho hem de portar a l'Ajuntament i l'Ajuntament ho envia allà. Això em fa molta gràcia de veure els teus pobles, perquè al final també saps les iniciatives que s'han fet. Jo m'ho inventava, ves aquí, Alvesa, 500... Hosti, sí que n'han fet el bingo, sí que n'han fet el bingo. Oh, m'havien dit que feien un bingo que hi havia molta gent. I em feia molta gràcia veure quan destinava cada municipi, també ho feia amb els meus pobles i és una cosa que feia gràcia.
Ara, si em permets, a part de l'Associació Contra el Càncer, formo part d'altres entitats del Guaire i a totes fem, algunes a la Junta i algunes no, eh? Algunes com a membre. A totes fem alguna aportació, per petita que sigui. O fem una cistella o els diables organitzàvem un pessebre vivent, que aquest any no l'han pogut fer, però sempre alguna cosa. I sempre et fa... La paraula no és gràcia, eh? Però sempre et fa goig, potser és goig, la paraula, de dir, hòstia, doncs amb el pessebre vivent s'han pogut fer 2.000 euros. Aquests 2.000 euros, clar, comences a raonar i dius, quina transcendència té això?
Doncs una mica, on acaben aquests diners? A tots, vull dir, a ningú li va bé deixar ara 50 euros, 60 euros, evidentment, vull dir, tothom tenim l'economia que tenim, les coses no són en cap casa, m'imagino, per virar coets, han llevat alguna excepció.
i que puguis fer aquesta mica d'esforç de dir compra el disc de la Marató o me'n vaig a la Marató i al Mercadet Solidari compraré una caixeta de fusta que he vist per 5 euros. Doncs bueno, són 5 euros o són 3 euros o són 2 euros o són el que cadascú pugui o vulgui donar
que cada vegada, evidentment, això és la màxima expressió de granet a granet fem una muntanya. Sí, totalment. Vull dir, totalment aquí. Sí, sí. I em volia aturar una mica a parlar sobre el Guaire, el poble en si i tot el moviment de la gent, perquè al final, com et comentava, Alicia, estem aquí parlant del Guaire i no d'un altre municipi, perquè ja m'havien fet la propaganda que això, que el municipi era força solidari, dic...
Ho has pogut comprovar de primera mà amb algun exemple on pots dir, mira, és que al Guaire som així, al Guaire som aixa, com quina explicació li trobaries això? Jo suposo que cadascú defensa el seu, eh, jo perquè vaig néixer al Guaire, visc al Guaire, treballo al Guaire, vull dir, tot ho tinc al Guaire. Estem aquí a parlar del Guaire. Bueno, tothom es compra una mica cap a casa, per tant, no, no, jo no vull dir que el Guaire molt bé i Rosselló molt malament, no és el cas, eh, vull dir, cadascú defensa el seu, tot és perfecte.
Però des de lloc sí que és veritat que des que estic a la Junta del Càncer, que fa 4 o 5 anys, he pogut veure que una altra cosa potser també la tindrem, però solidaris ho són molt. L'he vist aquí, la solidaritat a l'associació de joves, a l'associació de diables. Evidentment mos agrada la festa, mos agrada anar a fer correfocs, però solidaritat poca al final, perquè fas vida una mica o de cau o d'entitats i d'altres. Potser en un sector de gent més jove, com el que deia de l'associació de joves, on he vist la màxima esplendor de la solidaritat és a l'associació contra el càncer.
Hi ha persones molt diverses, hi ha persones que han patit càncer, hi ha persones que per sort, toquem fusta, no n'hem patit, com és el meu cas. I de vegades la gent pregunta, osti, ets la presidenta de la junta local, has patit càncer? I m'ho pregunten com una mica així amb veu fíjeta. Amb veu aixa. Doncs no, i toquem fusta que no sigui el cas. No crec necessàriament que ens haguem d'involucrar en aquestes coses. És igual, a què anem molts de nosaltres a donar sang?
i potser no ens han de fer mai una transfusió de sang. Doncs és exactament el mateix. No cal esperar que, evidentment,
Això és com a tot. El donant de mèdula és potser el que ha tingut algun familiar que no ha necessitat. O el que està a la Junta del Càncer és perquè ha patit càncer, sap les mancances que, per desgràcia, pot tindre l'administració o el govern i, per tant, vol col·laborar així solidàriament. Però no cal. Vull dir, podem col·laborar a totes les entitats, sigui d'infermetats del cor, sigui d'UNICEF per ajudar a nens, sigui quin organisme o quina entitat sigui, sense cal haver patit les conseqüències d'això.
Torno a dir mateix, jo no n'he patit, a casa meva per sort no hi ha tendència a tenir aquesta malaltia, torno a dir, toco fusta, perquè aquestes coses són molt delicades de parlar. I tant. Però no cal, vull dir, també és una mica una crida a tothom, si algú vol entrar, tenim les portes obertes a la nostra junta local o a la junta local del municipi que sigui, segur que sereu benvinguts.
No cal haver patit càncer per formar part d'aquestes entitats. Totalment, i ho veiem també amb iniciatives com el Mamapop, que curiosament l'estàvem tractant en aquest mateix espai la setmana passada, i que és això, al final gent que participa desinteressadament pel que és el projecte i l'activitat en si.
Et volia comentar també una mica això respecte a les associacions contra el càncer, és a dir, vosaltres, bueno, associacions, perdona. Sí, ens entenem, no passa res. Dic, clar, esteu més o menys comunicats amb la resta d'associacions, ja no dic de la de Lleida, perquè és de la que depeneu, però coses com, per exemple, des de Girona em diuen, fem això, us ho podeu aplicar, aneu sobre una mateixa directriu?
Nosaltres tenim un contacte directe amb l'Associació de Lleida, l'Associació Contra el Càncer, que suposo que a la vegada tenim un contacte directe amb l'Associació Espanyola Contra el Càncer, amb qui nosaltres no mediem absolutament res, perquè ja tenim aquest intermediari, que és Lleida. Llavors, aquest contacte directe, entre cometes, estem en contacte permanent. Vull dir, cada setmana, si no cada dues setmanes, parlem... A Rosselló fan això, ens envien com uns newsletters per correu electrònic.
A Girona, que hi posaves l'exemple, potser no, però municipis per aquí a la vora, aquí fan aquesta caminata o aquí fan aquesta cursa, fer una difusió per WhatsApp, per correu electrònic, aquest contacte hi és. I sort n'hi tenim d'aquest contacte, perquè ens fa aquesta publicitat que a vegades, segons a quins determinats sectors de la població, no arriba, perquè no tothom té Instagram, no tothom té Facebook.
Sempre recorria a l'Evando i recorria al boca a boca aquest de dir envieu-ho a les vostres entitats i m'ho passen a mi en aquest cas i jo ho envio als membres de la nostra junta que a la vegada fan aquest boca a boca amb la gent. Fantàstic. Estem arribant ja al final
Abans et volia preguntar una mica en el component de la malaltia perquè diguéssim que dins de la desgràcia el càncer pot ser ha estat la malaltia que més gent ha arrossegat en quant a agrupar-se i buscar solidaritat, cura, ajudes. Què creus que ha provocat això? Pot ser al final la multitud de gent que ho ha patit o que sigui una malaltia que ha tingut més propaganda que d'altres?
És que jo penso, en aquest cas perquè és el càncer el que ens ocupa, però a nivell salut totes les infermetats haurien de ser molt visibles. També ara no sé si dir per sort o per desgràcia, perquè hi ha infermetats d'aquestes minoritàries, si no ho dic malament, fa un parell d'anys la marató anava sobre això. Sí, se n'ha tractat unes quantes maratons ja han tractat sobre les malalties minoritàries. Correcte, doncs mira, anava equivocada. Em pensava que ho havia sigut fa un parell d'anys. No, crec que va ser fa un parell o tres d'anys, però inclús el 2012 o 2013 també se'n va dedicar una així.
Clar, una mica també en la línia del que dèiem abans. Suposo que si jo el dia de demà tinc un fill i torno a dir, toco vostè, té alguna d'infermetat d'aquestes rares o desconegudes, evidentment jo em mouré i mouré sal i terra i si cal faré una associació o faré el que sigui per donar-li visibilitat. Que no vol dir cura, perquè no vol dir cura, però sí visibilitat. Doncs amb el càncer, què ha passat? Que com que hi ha tantíssima gent, per desgràcia, que ho pateix, tots qui més qui menys coneixen, bueno, qui més qui menys no, és que per desgràcia tots, tots coneixem algú, tots hem tingut algú proper,
Quan te donen aquesta notícia és com un gerre d'aigua freda de dir se'm desmunta el món. Ja també potser perquè tenim interioritzat que càncer és sinònim de ja he acabat, ja he acabat i ja no hi ha sortida. Una mica el paper que fem amb aquestes juntes locals, el paper que fan des de Lleida, des de l'Associació contra el Càncer, és aquest recolzament moral. La part mèdica s'en ocupen els metges i ho fan molt bé la seva feina.
Salut pública, salut privada, és igual, aquí ja no hi entrem, però la part moral és aquesta que fa l'associació contra el càncer, el recolzament, l'ajuda amb psicòlegs, amb terapeutes, persones que ajuden els nens petits que pateixin aquesta infermetat, com ho portes això? És molt difícil.
No, per molt que tinguis el recolzament del pare, de la mare, del germà, dels cosins, és que necessites algun professional que t'ajudi, que digui que evidentment hi ha vida, queda molta vida. I això ho aconseguim gràcies a l'ajuda de tots aquests voluntaris i voluntàries, que traiem un troset del nostre temps, que tots anem a top amb la feina, però tots tenim un momentet per dir, m'hi dedico a això,
I, evidentment, aquí no hi ha res a canvi econòmic, vull dir, això que quedi molt clar, el que hi ha és una satisfacció moral. Perquè quan veus aquests 15.000 euros o 11.000 euros o els diners que siguin, que penses a llarg de 10 anys, multiplica els diners que són i dius, quina transcendència ha pogut tenir tot això? Doncs val la pena, em dones compte que val la pena. I, de fet, també he vist aquests últims mesos, no?, que el que és tota la investigació contra el càncer,
està avançant molt positivament. Crec que ja estàvem sobre el 60% aquí a Espanya de persones tractades que acabaven assolint la cura
És que hem de pensar, ara, jo evidentment de coneixements científics poc, poc, poquíssim nuls, però hem de pensar que sobre un poble de 3.000, com el Guaire, ara fico l'exemple, entre 150 i 200 persones estan patint, a data d'avui, càncer. Clar, 200 persones en un poble de 3.000. És que estem parlant d'un sector de la població, per desgràcia, tan gran... Sí, molt gran. Que, clar, suposo que qualsevol avenç ens hi aferrem una mica com un ferro calent, de dir, m'agafo aquí i m'agafo amb això.
El govern fa la seva feina, i torno a dir, no dubto, no poso en contra el valor d'aquests professionals, dels metges, de les infermeres, de tots els professionals de la salut, que es dediquen incansablement a buscar cures i a buscar alternatives i solucions. Però hi ha la part aquesta complementària, moral, que penso que és molt important, i ja no va de números ni de percentatges, va del recolzament i a vegades...
el que dèiem ara, que no és animal infantil, però una abraçada ens pot donar potser més dies de vida que ficar-nos a casa i pensar que d'aquí no ens sortirem. Fantàstica reflexió. Fantàstica reflexió, Alicia. La veritat és que jo crec que podem acabar així aquest espai de salut, avui especial marató que tocava tractar-nos. Pel que t'agraeixo molt que hagis vingut aquí a portar les teves paraules com a presidenta de la Junta Local de l'Associació contra el Càncer del Guaire.
avui, doncs, aquí, en aquest Espai Salut d'Aquí a l'Oest, pel que, Alicia, doncs, moltes gràcies per venir aquí de nou. Gràcies a vosaltres. Adeu. Adeu. Doncs, fins aquí, aquesta edició de l'Aquí a l'Oest. Ja ho veieu, amb múltiples arestes, amb moltes temàtiques de proximitat i amb aquesta mateixa filosofia, i tornarem demà, com passin, tres minuts després de les quatre de tarda, fins llavors.