Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Santa Renem i Wester, seguim aquí a l'oest, quan ara mateix trobem 22 graus a Trem, 24 a Gramunt, 25 a Mollerussa, al Guaire, al Menar, al Ferraz, al Besa, també al Picat i Rosselló, i finalment 26 són els que comparteixen Lleida i Torreferrera.
Encitarem la segona hora d'aquest programa amb un tastet que ens proposa una mirada cap a la comunicació de la gastronomia dels projectes vinculats amb la cuina. Ja sigui per xarxes, per premsa o per altres vessants, saber explicar aquests projectes és important. Per això la Maria Gateu parlarà amb la Gala Pipó, cuinera i ara també estudiant de periodisme i comunicació.
I després d'arribar el moment més divertit de la setmana, el claustre, que sabeu que vull organitzar-ho, sou aquí, doncs el servidor. I, lògicament, els companys, com dèiem abans amb la Rau, no saben el que ha preparat un tal Francesc Balanya,
Que voleu gaudir d'aquests moments tan divertits com el claustre, que voleu recuperar les grans reflexions que tindrem en aquesta entrevista amb la Gala Pipó de Comunicació i Cuina, o qualsevol altre contingut que hi haguem emès aquí a l'OES, doncs us podeu dirigir al nostre portal web, on ho trobareu tot. A més, també, pels que no ho conegueu i paguen molt la pena d'escoltar, també, i hi ha el podcast en què reconyim els millors moments d'aquest programa, quasi en format claustre. Deu d'això on? Doncs a www.aquialoes.cat.
Aquí a l'Oest. El programa Magazine Territorial en Xarxa de les Terres de Lleida. Els millors productes i els millors ingredients al tastet. La secció gastronòmica d'aquí a l'Oest.
Doncs a mi amb aquest tastet que avui podríem dir no marxa els fogons, però sí que toca o s'enfoca més en el nostre sector, el del periodisme i la comunicació, no Maria? Explica'ns.
Doncs efectivament, Fran, avui parlarem amb la Gala Pipó, que és cuinera i també de Cervera, Cerverina, i ara també s'està formant en Periodisme i Comunicació, d'aquestes qüestions de com comunicar la gastronomia i la cuina, ja sigui de les nostres terres o d'altres punts del món, ja sigui també amb xarxes o amb premsa. Veurem què ens pot explicar i què ens pot ensenyar nosaltres que estem aquí a l'oest. Molt bones, Gala, què tal, com estàs? Molt bon dia, molt bé.
Primer de tot, explica'ns una miqueta d'on vens i d'on et ve aquest gust o aquesta passió per la gastronòmia.
Jo soc una noia de 26 anys, de Cervera, que als 10 anys ja vaig dir que volia ser cuinera. Ja ho tenia molt clar perquè a casa sempre el tema del menjar, el bon menjar i el bon beure, l'hem viscut molt. I ja vaig dir que volia ser cuinera. I va ser quan, als 16 anys, vaig entrar a l'escola d'hostaleria de Lleida i vaig fer durant 6 anys grau mitjà i grau superior.
fins a fer direcció de cuina i de sala. És tota la formació que et permet aquí a Catalunya tenir la formació professional d'hostaleria i això també em va permetre viatjar d'altres països i treballar a Anglaterra, a França, etcètera.
i ara em vull dedicar al periodisme gastronòmic, perquè he vist que comunicar sobre gastronòmia és molt interessant. I tant, i tant que sí. I escolta, aquesta experiència teva d'anar cap a altres països i altres punts del món, ja no és per entrar en comparacions, que sempre diuen que les comparacions són una mica odioses, però...
Hi ha alguna diferència molt marcada o que a tu t'hagi cridat molt l'atenció respecte a com cuinem aquí i com mengem aquí a Catalunya, en aquest cas, respecte als tres punts del territori? Sí, per mi hi ha molta diferència. Jo he estat a Anglaterra i a França que per nosaltres són com quasi veïns, però la cuina és molt diferent.
perquè jo crec que nosaltres a Catalunya som uns privilegiats, només dels productes que tenim i de les tècniques culinàries, perquè a Anglaterra tenen quatre plats nacionals, quasi tots porten carn i patata i bacallà. I a França tenen una cuina espectacular, el que no és molt, molt saludable, l'ús de la mantega i dels làctics és molt extens i que és boníssima. L'únic que
Jo crec que aquí tenim molta més varietat, molta qualitat també i una cuina molt més sana i més sostenible. Sí, més equilibrada, al canvi a la fi. És a dir, mengem de tot el que has comentat tu ara, que també mengem a Gran Bretanya i a França, però almenys ho completem d'una altra manera.
Tu ara mateix estàs de cuinera a Calagneta, a Cervera, i allà el curiós d'aquest espai també és que combineu o almenys manteniu aquest binòmic que és com força habitual de vi i art també amb la cuina.
Sí, és un espai, és una enoteca, que també és galeria d'art i hotel-botic, i allà et permet gaudir de l'art contemporani, d'una carta de vins de quasi 100 referències i després d'una cuina de producte de qualitat.
Allà ens basem en un producte excel·lent, com pot ser un bon pernil, uns bons formatges, unes llaunes de qualitat, i després jo li dono el meu toc de cuina, però sempre respectant el producte.
mínima intervenció perquè el producte sigui el protagonista. Llavors és un espai molt singular perquè està ubicat a la muralla de Cervera, llavors estem en ple casc antic, és molt i molt bonic, és un espai espectacular. I en aquest sentit, llavors és una proposta més vinculada o més enfocada cap a tapes o també teniu carta de menú? Sí.
Tenim una carta de racions a compartir, de tapes i després tenim un menú degustació, també amb els plats més representatius de calagneta i llavors et permet un dia fer la degustació, l'altre dia venir a fer unes tapes o si simplement vols venir a fer una copa de vi.
I en aquest sentit, els plats, a l'hora de confeccionar la carta, tu has tingut en compte, a banda d'aquest respecte cap al producte base del plat, també aquesta bona combinació que maridi amb els vins que teniu a la carta, entenc. Sí, tenim uns maridatges preparats amb cada plat. Per exemple, el menú degustació, tu el pots fer amb maridatge i tens quatre vins seleccionats per la sommelier, l'Ester, que cada setmana canvien, perquè cada setmana tenim diferents vins a copes.
Llavors això et permet que un dia el biquini de Galta de Port el mengis maridat amb un vi i un altre dia amb un altre. Vins del Sur, vins de la Ribera del Duero, etc. O vins catalans, evidentment. I això a l'hora d'elaborar la carta no és un contra, pot ser? O almenys un repte, no? Perquè has de mantenir una mena de combinacions que almenys destaquin, no acabin destacant una miqueta més del plató.
És un repte constant perquè al final sempre has de buscar aquest equilibri entre els vins i els productes que tens, però és xulo perquè cada dia aprens coses noves i jugues amb els aliments, els vins i és molt interessant. I dintre d'aquest projecte, tot el tema de la comunicació i també ja estàs començant a fer qüestions, o almenys a veure segons quines coses calen o quines coses no s'han de fer o sí que s'han de fer.
És molt important saber comunicar el que fas, perquè hi ha grans cuiners però al final veiem més els que saben comunicar que molts grans professionals. Llavors nosaltres sempre tenim en compte aquest punt de parlar, d'explicar el que fas, de justificar per què utilitzes això, per què ho fas així, on estàs i defensar el que fas.
I jo ara m'estic formant en Periodisme i Comunicació a Lleida i crec que és una eina que també em permet posar una mica el meu gra de sorra. Una cullerada, no? Sí. I llavors tu creus que també el fet que has dit tu ara, de justificar el que feu o explicar el que feu,
És també perquè potser l'espectador, en aquest cas, o el receptor d'aquesta comunicació en xarxes socials o en premsa, s'ha tornat també com més crític en aquest sentit i vol també més informació de com s'elabora aquest plat o amb quins vins en marida o d'on ve aquest producte, etcètera?
Clar, jo crec que ara cada dia més la gent que li agrada la gastronomia o el menjar vol saber què està menjant, d'on ve aquest producte, qui l'ha fet, per què té aquest preu. O sigui, al final tu has d'explicar a la gent, has de justificar el que tenen a davant, perquè...
estem acostumats a que ens enganyin, ja sigui amb establiments de restauració, supermercats o botigues, i llavors volem saber què ens estan donant. I si jo pago aquest preu és perquè això ho fa una persona amb una qualitat, amb un lloc determinat,
I això s'ha de valorar. I llavors, dintre de tot això, podries explicar-nos una miqueta o almenys tu, segons la teva experiència, fins ara, quins diries que són com els reptes que teniu, els que us voleu dedicar o els que us esteu dedicant i ens estem dedicant a la comunicació, en aquest cas, amb la gastronomia i la cuina?
Jo crec que tenim molta feina, molta, perquè al final... Ens avorrirem llavors, eh? No, no, no. Perquè al final tots mengem cada dia i tots anem a comprar cada dia. I en un moment en què cada dia més la gent deixi de cuinar, deixi anar a comprar les botigues petites de casa seva i això, doncs estem perdent una mica la identitat, les nostres arrels, i crec que nosaltres, els cuiners i els que volem comunicar el que fem,
Tenim feina a explicar les temporades dels productes, com cuinar les coses, on anar a comprar, saber quan t'enganyen i quan no t'enganyen. I això hi ha una feinada espectacular. I crec que s'hauria de començar per les escoles i els nens ensenyar-los a menjar, a comprar, a fer un hort, que hi ha moltes escoles que ho fan, eh?
Però encara s'hauria de fer més. I també a la gent ja més adulta. Crec que menjar és bàsic perquè pel menjar ens entra la salut i ens entran les malalties. I llavors és molt important. I també les podem curar segons com o preveure amb el que mengem.
Hi ha dietes que ajuden segons quines malalties i dolències i és molt important el menjar. Que a vegades no ens en donem compte, però és bàsic. Jo suposo que per això també, perquè al cap i a la fi hem perdut una miqueta com les arrels o almenys d'on venim i la cuina aquesta del xup-xup, de la cuina a poc a poc, amb carinyo. Ara estem acostumats també amb un altre tipus de menjades perquè la vida...
Ens porta això, anem molt ràpid tot. Però potser per això també té més sentit que ja no només creadors de continguts en aquest cas, sinó també productors, també cuiners i xefs i restaurants estiguin apostant per tornar a aquestes arrels i a aquesta cuina de base, diguem-ne.
Clar, això jo crec que és essencial, perquè si perdem els productes que tenim aquí, les tècniques que tenim aquí, què farem? Menjarem tots d'un sobre del supermercat? És molt trist, perquè ja no només parlant de salut, que la perds totalment, si perds la recepta de la teva mare o els tomàquets que feia el teu veí i has perdut allò, doncs té un problema. I tant que sí.
I entrant ara, ja no tant, perquè ara hem parlat com un cuiner, que has comentat el cas dels cuiners que coneixem no més, són al final els que apareixen més a xarxes, o els que tenen un tarannà més comunicatiu, però pel que fa als restaurants i als negocis, també als productors, a les marques d'oli, etc. Quines serien, o quines podríem dir que seria la manera, millor dit, de comunicar bé
la carta, el tarannà del negoci, saps? També et pensen en xarxes, eh? Perquè al cap i a la fi ara estem molt acostumats també potser a vídeos, no? O a reels, a Instagram, molt espectaculars, no? I molt humorístics, també potser, o més com exuberants, no? A nivell culinari. I clar, això també depèn molt del tarannà del teu negoci, no? O fins i tot també del públic, el que vulguis atreure, fins i tot. Clar.
Jo crec que la base de qualsevol negoci, ara parlem d'hostaleria o de productors, és ser honest. O sigui, primer de tot no enganyar la gent que t'està comprant o que està venint al teu negoci. Perquè si els enganyes, al final passa sovint, no?, això, que...
que et donen gat per llebre, jo crec que això és bàsic. I després hi ha aquesta honestetat, saber comunicar els plats que fas, per què utilitzes els productors dels quals et nodreixes, on vas a comprar, com cuines, o sigui, si tu fas el guisat aquell,
diga-ho que ho fas, perquè cada dia a més hi ha restaurants que utilitzen productes de cinquena gama i, clar, llavors si jo em vaig a un restaurant i vull menjar una galta de porc guisada, jo vull que aquella galta l'hagi fet el cuiner a foc lent durant tres hores. No vull que hagi obert un sobre i me l'hagi escalfat al microones. O sigui, llavors ser honestos i comunicar aquest...
Aquesta qualitat i aquest software que tens crec que és el bàsic. I sobretot també importantíssim tenir algun perfil a xarxes o almenys comunicar-ho d'alguna manera. Cada dia n'hi ha més establiments que tenen perfils i la veritat n'hi ha que tenen un bon nivell comunicatiu perquè veus els vídeos i les fotografies que fan i déu-n'hi-do.
I a mi em sorprèn de vegades trobar algun restaurant, sobretot a poblets menys petits, que al final tenen ja una cartera de clients abundant, ja sigui per turisme o sigui també per gent de la zona, però que viuen sense necessitar també aquesta vessant comunicativa a xarxes o als mitjans actuals, diguem-ne. N'hi ha que no ho necessiten perquè ja...
Són honestos, fan un bon producte, en saben i no els cal. Ja omplen cada dia i això és total. L'únic que sí que suposo que al final són més els que sorgeixen ara, els nous, que aquests sí que han de tenir almenys. T'has de posar les piles a les xarxes si vols estar... Sí, sí, no? Tot va ser...
i escolta, ara entrarem en un jardí que potser és una mica complicat però llavors dintre de tot això de la comunicació tenim ara avui en dia a la televisió per exemple programes com Joc de Cartes o també Arguinyano continua fent també les seves qüestions tot això és un plus o un contra també pels nous camins o pels camins que hauria de seguir també la comunicació gastronòmica o dintre de la cuina en aquest sentit
Clar, jo crec que té molts avantatges, però també té molts inconvenients. Perquè, no ho sé, per exemple, en programes com Masterchef, molta gent ha dit, ostres, que xulo, això de la cuina, doncs vaig a estudiar cuina o vull ser cuiner.
Però és que ser cuiner no és els shows aquests de la televisió. Ser cuiner és molta organització, molt sacrifici, moltes hores i moltíssima feina. O sigui, no és sortir a la tele, fer dos plats i ets famós al cap de dos dies. No és això. I també tots aquests programes han espectacularitzat molt el tema de la gastronomia i...
i és un xou a vegades. Però per contra, també ha donat a conèixer la professió i potser una mica dignificar-la, perquè abans, quan deies que ets cuiner, et miraven una mica estrany. O si dius que vols fer un cicle formatiu de gastronomia, també et mira ben estrany. A mi m'ha passat.
I encara també passa amb els cambrers. Jo també he dit, oh, soc cambrera aquí, soc cambrera allà. Ah, cambrera? No, tothom pot fer de cambrer? Doncs no. S'ha de ser professional, perquè es nota molt. Quan vas a un restaurant i jo dic, estic aquest noi que ens serveix, aquest en sap. O ha estudiat o té molts anys al darrere de la barra.
Es nota molt. Llavors, jo crec que tots aquests programes de televisió sí que ajuden a donar a conèixer l'ofici de cuiner, a conèixer receptes, a conèixer restaurants, però també han fet que la cuina sigui un xou permanent i no és un xou. És una professió molt sèria, molt estricta i que requereix molt esforç.
Bé, jo suposo que al final també, si tenim persones com tu, que sou, com diguem-ne, la nova generació o el futur d'aquesta comunicació, això sí que, òbviament, continuaran existint aquest tipus de programes, de concursos,
Però també hi ha una altra banda, que al final és aquesta crítica gastronòmica, aquesta comunicació, que al final també ho fareu vosaltres i tindrà aquest tarannà, espero. Clar, sí, espero que sí. Espero que sí. Sí, sí, crec que s'ha de comunicar de forma que coneguis del que parles.
Perquè jo em vull dedicar al periodisme gastronòmic, però primer he estudiat cuina i he estat treballant a quasi una desena de restaurants. Crec que això és important perquè coneixes des de dins com és el sector, perquè no és gens fàcil.
I fins i tot també a l'hora de fer una entrevista, per exemple, ho abordaràs d'una altra manera perquè al final sabràs el que implica estar darrere, ja sigui de la barra, com a cambrer o cambrera o com a cap de sala o com a xef també, darrere dels fogons i estar allà mirant escandalls i històries. Sí, sí, sí, és molt complicat.
I al final també ells connectaran amb tu perquè saben què entens d'aquella qüestió. És molt interessant, això. I, escolta, ja per últim, tornant ara sí a xarxes, que això sí que m'interessaria que ens donessis la teva opinió, què penses, no?, i com també això juga en prou en contra de la cuina, totes aquestes històries de reptes virals o cadenes, qüestions virals de xarxes, no?, de, per exemple...
que de fet això ho hem parlat també amb el nostre expert gastronòmic que tenim aquí a la secció amb el Miguel Moruno d'hamburgueses d'aquestes que són superexuberants o com continguts així com molt excessius amb molt aport calòric amb molta imatge, molt maquillat tot el plat diguem-ne això què tal?
Ho he pintat una mica malament, eh? No, no, però tens raó. El que parlàvem del xou a la cuina, doncs, per buscar notorietat, a les xarxes cada dia veiem més receptes que no tenen ni cap ni peus, perquè a vegades combinen segons quins aliments i segons quines tècniques i dius, però això no pot ser. I després, aquestes hamburgueses que hem vist aquests dies...
que jo també hi he anat, per veure-ho, i al final apareix a pensar, si féssim un festival de coques de recapte o de fricandós, hi hauria tanta gent, i tanta gent jove, com hi havia, doncs m'agradaria veure-ho. Perquè totes aquestes coses, un dia et farà gràcia menjar-te una cosa d'aquestes tan exuberants, amb tant aport calòric i tan...
colorides, però després moltes vegades ni et sente bé, ni és ètic, ni és sostenible, ni és un producte nostre. O sigui, tots un dia mengem un sushi o uns tacos, no? Però aquí tenim productes fantàstics que són igual d'atractius que totes aquestes històries. Llavors, crec que les xarxes socials en aquest aspecte fan una mica...
malbé la imatge de la gastronomia, perquè al final aquests llocs i aquests vídeos que veiem van a menjar d'una manera una mica poc ortodoxa i cridanera només per guanyar seguidors.
I això ho trobo una mica poc ètic. Bueno, i que al final també van enfocats a un públic molt determinat, no? És el que comentaves. Busquen un públic jove i ja està. I és cridant, eh? Clar, tu veus aquests colors i t'impressionen, eh? O sigui, a tots ens diuen, ostres, què és això? Però si després mires al rerefons, dius, hi ha coses que es rellisquen una mica.
Nosaltres ens quedem llavors, jo crec que estic amb tu, amb tota aquesta vessant comunicativa que torna a l'arrel, pot ser simple, però també molt bo, o senzill. Jo crec que a la simplicitat hi ha la qualitat. Perquè una bona carn o un bon tomàquet no li fa falta 10.000 salses ni 10.000 històries perquè ja és bo.
I tant, i tant que sí. Doncs Gala Pipó, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres i res, que et desitgem molt bona sort en el teu camí dintre del periodisme i que ja tornaràs aquí per fer alguna altra qüestió o per comunicar-nos alguna altra qüestió. I tant, i tant. Moltes gràcies. Adéu. Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres?
Segueix-nos aquí a l'oest. Benvinguts al claustre. L'hora del pati de l'equip d'aquí a l'oest. Com ens agrada això del claustre, de l'hora del pati, de gaudir una estona, sobretot quan un sap que no li toca el rebre perquè ho organitza.
Què tal, Txell, Júlia, Ivan, Arnau, Sabina i Maria, com anem? Molt bé. Molt bé, fins que ens hem de saber del que feies tu el claustre. Exacte. L'he agafat fora de joc, eh? De fet, hem de dir, també us ho dic a altres, Txell i Júlia, a tu també, Ivan. A mi? Sí, perquè tenim aquí uns papers...
Ah, sí, ens ha ficat ja uns papers aquí, vosaltres no ho esteu veient, però ens ha ficat ja uns paperets. Ens ha signat només unes tasques, saps? I estem una mica acollonides, parlant malament, saps? A mi m'ha dit que conta el punt. Doncs precisament el que cal és... Ai, sisplau, parte la botonera també, gràcies, senyor, sí, senyor. La quieta. Molt bé. Aprenem-vos les lletres.
Encomana el català. Torno a començar? Ja la sabem, aquesta lletra. Mare meva, porta i botonera inclosa. Senyores i senyors, avui prepareu-vos. Ui, ui, ui. Veus com que... És la millor inversió que ha fet en la seva vida, la botonera.
En fi, el que farem és jugar una mica, passar-nos-ho bé, com és qüestió habitual quan el Fran s'encarrega dels claustres, i avui ho farem jugant amb la llengua, concretament amb frases fetes, en català. Això és divertit. Què ha dit, ufa, què te'n foten, quiere? Jo. Em gustarà, eh? El meu equip patirem. És que Barcelona no parla en català. Clar, que és veritat. No, és veritat, sí, sí, és que aquí està lo divertit. Oh, quin copais, tio. Mare meva. Doncs ja sa lo que toqui.
Estudiar! Ai, no, no, no, no. Toc estar concentrats, eh? Com funcionarà la cosa? És molt bonic, eh? M'ans al cap, eh? M'ans al front, eh? M'ans al cap. Si som de memòria, ja, on hi ha cada so. Sí, sí, que és tremendo. Tallant paper, tallant paper. Teu paper suap, note. Però, de fet, deixeu-me que us explica la prèvia de tot això. El Francesc Balanyà té un despatx que els vidres, doncs, són vidres, mirar, es veuen transparents, un vidre normal i corrent.
I cada vegada que estàvem passant per davant del seu despatx, estava rient sol. Me l'imagino. Deparant aquest claustre. I és cert, però estig rient i despollonant-se sol. Ens hem apropat a la porta i ha dit, però em podeu deixar treballar, sisplau? Mentre continuava rient. No hi ha res que no sigui cert el que acabo de dir. No, no, mai mentim. És que ho anava a ser feliç, home. Vinga, va, que comencem a jugar, que em despisteu. Hi ha dos jocs, dos temàtiques.
El primer és molt senzill. Jo dic l'inici d'una frase feta i l'acabeu, d'acord? Vinga. Què passa? Hi ha dos equips que us ho he enviat també per WhatsApp, d'acord? I respondrà un de l'equip. I la cosa ha de ser ràpida, d'acord? Començarem. Primer la Txell, que és la primera d'un equip. Si ho veieu, el segon WhatsApp ja està ordenat.
Txell, que és d'un equip, Arnau, que és d'un altre, Juli, que és d'un altre, Sabina, i anem passant. Què passa? La Sabina em portarà els punts, cada enxert és un punt, però, i això és molt important i això val per tot el joc, si algú diu una cosa i s'equivoqui, qui s'equivoqui tres vegades a nivell individual, haurà de cantar allò ben fort,
No, no. Ara és cantant directe, de veritat. Qui s'equivoqui tres vegades. Bueno, socorro. Vale, teniu la lletra allà, per tant, són errors individuals, eh? Per tant, només teniu l'estribillo, per qui s'equivoqui. Per tant, és possible que algú vulgui passar, si alguna no la sap, d'acord? Clar. Llavors, dos més dos com fan? Quatre. D'acord? Tu pots respondre. B, un punt.
dir, passo o equivocar-te. Si t'equivoques, els tres errors que els conta la Maria Gatau tocarà cantar la cançó de l'Estribillo, d'acord? Però igual m'equivoco i no conto. No, tu, Maria, fes... Si li pregunto a algú...
passi al següent, perquè passo, perquè s'equivoqui, aquella resposta ja no val un punt, val dos. Si el següent vol encertar-te, val tres. Aquella pregunta cada vegada s'acumula fins que vol encerti. Ho hem entès? És molt fàcil? Però llavors potser arribem als 20 punts? Home, no crec que sigueu tan boninots i tan rucs. Com farem una volta, però no m'havia arribat a plantejar que no sabríeu. Perquè és molt fàcil, dic l'inici d'una frase feta i l'acabeu. I ha de ser ràpid.
Vinga, va, comencem. Vinga, va. Per tant, la cosa és... Txell, Arnau, d'acord, d'acord, d'acord. Som-hi. Txell. Això se'n figues. D'un altre paner. Molt bé. De més verdes. Ah, però... Tornem a dir, perdona. De més verdes. Passo. Jo me la sé. Següent, Júlia, que te toqui, va. De més verdes. Passo.
Sabina, de més verdes... Sigues verdes! No passeu! Són uns cagons, eh? Estem en 4 punts encara, no? Seguim, seguim! Ivan, de més verdes... Passo! Maria, de més verdes... Hosti, es passo! Txell, de més verdes... Enmaduren! Molt bé!
Perdona, però la meva era superguai. Jo crec que està el refrán en català. Són un munt de punts. Quants ha comptat? L'altra feina. 6 punts a aquesta resposta. Molt bé. Seguim. A l'Arnau li toqui. Xell, pot canviar d'equip. Jo ja he fet. No, l'Arnau no ha fet. La resposta a Xell, correctament. Seguim. Arnau, Arnau. Embolica. Embolicaràs. No!
En serio? Seguim, seguim, no digueu res. Júlia, embolica. La troca. Jo no ho sé. Com que no ho saps? Sabina. Sabina, embolica. Que fa fort. Ostres, sí, claro, no, no. Ves apuntant els punts, eh?
No, no, un punt per ell. Ua, m'encanta el meu equip. Júlia, sort que hi ets per fer apoyo moral, eh? Nosaltres n'hi ha això aquí, eh? Mare meva. Clar, i aquesta més aquesta la sabia. Vinga, va, si no vaig gerrat li toque a la Maria. Fa un fred. Que pela. Bé, puntet. Joli Maria, tio, no m'has fet un punt. Sí, fer mans. I mànigues.
Per què les de la Txell? Arnau, posar fil a l'agulla. Dononia. No hi raja. Ara hem tocat la difícil. Destapar.
Bé, destapar. Destapar. Veus com me toquen les difícils, això? Qui ho sap? Destapar. No ho sé. Passes. Següent, destapar. Sabeu l'hora de vosaltres, ara no us vaig dir que el treu allà. Destapar. L'Ivan li toca ara. Eh, passo. És que els toquen les difícils. Destapar. Maria. Ara toca. Maria. Arromanga. Què? Arromanga.
Tres punts ja, eh? Quan fem la volta, amb qui era el primer client? Destapar parem, seguim. Destapar, Txell? Jo crec que és destapar l'olla, però no n'estic segura.
Que hem fet la volta o que ara falta algú? La Raúl no l'ha dit, no aquesta? Passo. Destapar, passes. Passo, passo. Júlia. Volta, ja. Destapar la caixa dels trons. Oh, doncs sí que ho sabia. Jo és que aquesta és obrir la caixa dels trons. És obrir la caixa dels trons. És destapar.
Això és correcte. Has abierto el cajón de mierda. Podem contrastar, podem contrastar. Sí, podeu contrastar el que us doni la gana. Tenim Liec allà i podem consultar. Tenim Liec allà i podem consultar. A més el tenim en línia. Vaig a consultar, a veure. M'està consultant pel Piñanillo. Mira, els de fora sí que ho podem consultar. Aquí hi ha l'estudis, que clar, estem capats. Tenim mòbils, eh? Aquí toqui ara, després de la Júlia. La Júlia a la Sabina. Sabina, una de freda. I una de calenta. Més content...
A l'Ivan, no?
No. Sí. Heu menjat gíngels? Sí. Jo sí, és pascues. Pasques és en castellà, potser. I ara m'he tornat fan perquè la meva tieta sempre compra gíngels. Però és allò que és com molt petit. Sí, és molt petit, és una mangrana petita, però té gust a poma. Sí, exacte. I té un piñolet també molt petit. Amb un llit de palla perquè es mengi. És una fruita de tardor que ja està en molt desús. Genial. Sí, però jo conec un senyor que en té i ara l'en comprem sempre. Maria Gateu. Guanyar-se...
Les garrofes. Les garrofes també quede tardor. O caixa. O faixa. Fàcil, molt fàcil. Això és pa? Perdó, perdó, perdó. Això és de pa? Sucat amb oli. És campà?
La Júlia. Passo. És que em fa la boina de ponent, si voleu. És de Barcelona. Ja em perdonareu aquí. És que em fa la boina de ponent. A més no vol cantar la Júlia, que sempre passi, no sortir a la piscina. Ja, fatal. Vinga, seguim. Pixar. Fora de test. Fer cara...
La C. Fer cara... Espera, espera. De pomes d'agres no, no? Sí. No sé, sí o no? De pomes d'agres? Sí. Ah, sí. Menos mal. S'ha acabat. El bròquil. Bufar. I fer ampolles. Ficar-hi. Aquesta és complicada. Va, no cal aquesta. Va, hi ha una altra. Oli. Ficar-hi, no és la ficar-hi més pac i formatge. Ficar-hi.
Espera, torna, torna, torna. Són moltes. Ficar-hi més pàquet formatge és correcte. Jo no va dir cica, però no li tocava. Espera, espera, li han robat el punt. Vaig amb tu, vaig amb aquesta. Oli? Ni idea. Següent. En un llum? Sabina?
No, que soc jo. Ah, perdó, Sabina. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba. El me la roba.
Ambolica que fa fort. Va estudiar. M'ha tingut un laps. Següent. Està tocat... Però qui li toca ara, l'Ivan? Jo l'he dit, jo l'he dit. Però jo m'he avançat abans, per tant... No, és igual, és igual. A veure, has dit... Ambolica... No. Ai, no, perdó. Està tocat... De l'ala. Sí. No? Com que no?
Com que no. No, no, següent. Em toca a mi, però està... Està tocat. Ah, bueno. Ah, amiga. Que buenos somos. Dos punts. Si m'ha acceptat, fiquem espacios formatge... No diguis... No diguis blat fins...
Txei, txei. A tu, Maria, no? No, no, la Maria. No, no, ja està. Jo, jo, jo, jo. Fins que no és el sac i ben lligat. Fins que no és el sac i ben lligat. S'ha acabat. Ara l'Arnau. El bròquil. Ara la Júlia. Fa dubte. Júlia. I és que aquí compten els números. I ara l'agulla.
No. És posar fil a l'agulla. Va la Sabina, va la Sabina. I per això dic ni bona ni dolenta. Sabina. No, no, no ho sé, no ho sé jo. Fil. Ivan, Ivan. A l'agulla. No. No, sé que no. Gateu. Fil, només fil. Sí, fil. No ho passo. Sí.
Jo diria que fil per randa. Ah! I me l'ha robat. No puc tenir la Txell davant. No la puc tenir davant. No la puc tenir davant. Estic contant a l'hora. No en raja, ja l'hem dit. No pot tornar a contar? Traure de... Uh, molt bona esta frase.
Jo diria treure de pollaguera, però suposo que no. Vas bé, vas bé. El més calent... És a la Graella o a l'Olla.
El més calent és el foc. És a l'aigüera. A l'aigüera, sí. Oh, oh, alerta per subnormal. Oh, quina faltada, per favor. Però merezco l'olor. Que estem en horari per a nens. Jo no puc comptar, jo no puc comptar i és que no puc estar pendent de quan salte, apuntar i pensar, tu jo no puc.
Que jo estic controlant la taula d'això. Però és un botó, no s'està pensant en una conta ni recordar el número que salte. Que horrible. Fes-me un raconte de cagades, que m'hi veure qui calde. Tots portem una. Tots una, encara.
Era quan eren tres individuals, no m'has dit? De moment tots portem una. Perquè hi ha hagut molts passos, saps? Llavors no eren errades. És que clar. A veure, vaig a... Clar, no hem dit la resposta correcta. Segueixo amb aquesta. Que sí. A l'aigüera. Ah, a l'aigüera. Sí, a l'aigüera. Següent, següent. En queden cinc, eh, només? Vinga, som-hi. Sopar? De duro?
Bona! Aquesta no la que s'ha sapigut, eh? Bon ben! Ibar... Sí, sí, sí. Ibarcanova. Sí, se n'ha veig jo. Bueno, me tocava a mi, però no passa per a mi. Ah, no, però s'apigueu un temps. A que ara no s'alou darrere d'aquí. Imagina't, ells han de recordar només d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí.
És Txell, Arnau, Júlia, Sabina, Iván, Maria. Penseu darrere de qui neu, ja està. I si voleu dic els noms. Tiu, atents, espeteu-vos ja, que ja passa l'hora de la migdiada. Vinga, va, seguim. Però ara li toca a la Txell. Sabeu, Yankee? Sí. Vinga. Arribar? I moldre. Ara, a l'Arnau. Txell, tal faràs. Com? Tal faràs.
Te'l faràs. Te'l diràs, ho dic jo. Ho estic pensant, estic pensant, te'l diràs. Doncs vinga, apunta't un error. Jo n'he dit... Jo n'he dit te'l diràs. No, no, següent, seguim, seguim. Te'l faràs, aquí li toqui. A la Júlia. Júlia. Te'l faràs. Te'l trobaràs. Molt bé.
L'última, l'última, l'última. Que li deu tocar la Sabina. Vinga, va, me concentro, sisplau. Una flor. No fa estiu. Jo havia pogut estar també una flor al cul, eh? Això és tenir una flor al cul.
Ens podríem fer un recompte de punts positius mentre sumes la manífera i el recompte de gent que està a punt de cantar. Qui porta dos errors? Tu? Només tu? La resta un, no? Vull que algú hagi de cantar. Si vols al final ho cantem tots junts i ja està. Si algú en fa 3...
Que així a la poc he estat equivocat. 24-17. Molt bé. Passem a un examen tipus test. Allò de respostes A, B, C. Ja ho sabeu, si portem moltes A's, la següent una vez la C. Sí, però en aquest angle, allò d'equivocar-se...
Sempre aquí podreu debatre amb el grup, però hi haurà un portaveu que és el que si la cagui se'n portarà el punt negatiu per cantar. El portaveu acaba dient, pot debatre-ho amb els seus. Com has dit això? Debatem i qui sí? És que he tingut un problema amb el peu de micròfon. Desmuntant la gata... Però què ha passat? Què ha passat?
La ha gateau, Benvíctor. Estava fent proves de salar. Ja han preparat el seu sonido, eh, per a ella. Tenga aquesta veu de caliqueñera. En serio, de veritat. No sabia.
No falla. Que debatem i un de nosaltres és el portaveu i se'n portarà l'error el portaveu. Exacte. Parreu amb equip, però ja el portaveu que seguim, l'ordre. Jo he d'apuntar només l'error al portaveu. Al portaveu, si s'equivoca l'equip. Però seguim l'ordre. Seguim l'ordre com a portaveu, però parreu amb equip.
Hi ha una altra variant que no he fet mai, que està xula. Sempre són tres respostes. És molt fàcil. A, B, C. Encertar-la, si és el que l'equip que em toqui, són dos punts. Si dius una resposta que és incorrecta, és menys un. Per tant, no di res, és zero. Però...
Equip A, que us he dit, els que esteu a l'estudi d'1, són l'equip local, els que esteu fora d'aquesta sala, són l'equip remont. Si l'equip local, per exemple, la portaveu Sabina, diuen, creiem que és la B i tot el rotllo, abans de respondre, li preguntarem a l'altre equip si també volen donar una resposta diferent. Si vosaltres la B, ells poden triar A o C. Tenen menys opcions, que ho fa el segon portaveu, si vol, d'acord? I, per tant, si encertessin, serien tres punts en lloc de dos,
Ah, molt bé. I menys dos, eh? Vinga, jo m'ho noto. És que, clar, he portat els comptes. I sempre les preguntes, totes iguals. Us diré una frase feta en català i saber d'on carai ve aquesta frase, l'origen. Vale. I una pregunta, una pregunta. Els punts són acumulatius, eh? O sigui, tu hauràs de comptar els que tenen ara més la resta. Sí, sí, sí. Ja, ja, ja. Tranquil·la, va, que jo... Ho hem entès? Ho hem entès? Sí. Doncs aquí és l'últim portaveu que hem tingut. No, tranquils. Tranquils, ho farem a càmera lenta. Aquí és l'últim portaveu que ha parlat.
Jo. Per tant, Sàvina vol dir que Ivan ets el portaveu del teu equip. Venga, som-hi. Però podeu parlar amb els teus. L'expressió de la quinta forca. Esta era la quinta forca. Opció A. Forca és, com es deia, Gagniviet abans. I per tant fa referència al que és de fora, perquè les altres quatre signifiquen pare, mare, fill i filla. Abans era això? Bé, la forca on penjaven els delinqüents a les afores de la ciutat.
Opció C. La forca que quedava fora de la finca per arreplegar la palla que s'havia assegat després d'això, de la sega. Aquella palla que queda al terra. A veure, a buscar quina forca. Que és A, B, C o D. Podeu parlar-vos-ho, però l'Ivan dona la resposta si és que ell vol, perquè pot passar també.
Podeu debatre l'equip de Vivar. Què en digueu? Equip remot. M'he perdut una mica en la ABC. Ara què fem, Fran?
La cultura humana! Tu pots donar una resposta, callar-te... La de debatre amb els teus. Parla amb les teves companyes d'aquí. Jo crec que l'última. Sincerament, està massa pendent de la Maria i el micròfon. Ja, perdó.
Fran, sisplau, pots repetir així, pim-pam? L'opció A, forca abans, és el que se li deia el ganivet, no? I es deia la quinta forca com el de fora, perquè els altres quatre ganivets feien referència al pare i la mare, el fill i la filla. Opció A. Opció B, la forca on penjaven els delinqüents a les afores de la ciutat. Aquesta és la quinta forca, perquè està lluny.
I la C diu també alguna cosa més o menys similar, però la forca que quedava fora de la finca agrícola per arreplegar la palla que s'havia assegat dos hores abans. Allà sempre tenies una forca. Jo diria que va ser. Sí, perquè la B, la forca fora de la ciutat, no. La forca es posava a la plaça Major i tothom aplaudia, no?
És això, quan mataven amb algú pot ser? M'estic inventant? És possible. Home, clar, matar-vos els serveis a veureu no tenia la cena. Era la tele de l'època. Bé. Los deportes. Sí, va, la C, la C. Jo també crec la C. Val? Llavors, vosaltres podreu la A o la B? Jo estàvem la A perquè dic això com si li ha corregut al Fran, però, en fi... És que no ho entenc ara, eh? No, no, no ho he fet. Les respostes inventades són meves. La A, en quin moment se li ha corregut això al Fran? Ara...
Ja també t'ho dic. Voleu respondre o no? El problema de l'A és que he dit ganivet i forca no és una forquilla. Però diu que abans de dir ganivet... Jo crec que no, eh? Jo crec que és aquesta que diuen ells. Home, la més plausible és aquesta, però... No voleu jugar entre la LV, no? No, no, no. Doncs la resposta que han donat diuen que és la C i aquesta és una resposta...
És la A, perquè això no se li ocorre al Fran ni pa allà. És la B. Sí, no corre un la. La B. La B. De fet, a principis... Sí, sí, a l'Ivan, que emporta dos i està a punt de cantar. Us ho explico, perquè n'aprengueu. Si no us calgui...
Estudiar! Llavors tenim el Frank com a profe que us diu que a principis del segle XIX hi havia quatre forques a Barcelona on hi penjaven els delinqüents condemnats a pena capital. Se'n va fer una cinquena fora de les muralles de la ciutat, al Toró de la Trinitat. En aquell temps era un any molt llunyà i per això s'associava aquesta quinta forca a un lloc molt, molt llunyà.
Llavors ve de Barcelona, eh, l'expressió. Clar, si el castellà és el quinto pino. Sí, però a la Júlia no ho han sapigut. Júlia, a més, ella està a prop de la Trinitat. No li queda gaire lluny a la Trinitat. Dels pitjors jocs de Barcelona no li passa a sau. Si li va nascut el portaveu, ara vol dir que l'Arnau és el portaveu de l'equip local, que ha de saber...
D'on, carai, ve la frase feta d'anar de gorra. Anar de gorra. Home, m'esperava l'ayuna de balança, que aquesta me la sé. Algo de demanar de vostè, no? I, de fet, m'he restat moltes que ja havia explicat jo amb la veritat. Vinga, vinga. Jo vull l'ayuna de balança, que és l'única que m'he sé. Opció A. Anar de gorra es diu per la peça de roba que s'empreva per demanar al moina.
i que, per tant, feia que molts no haguessin de posar diners de la seva butxaca a l'hora de menjar. Opció B. Invitat a un acte en què no es pagava i s'ha dit així perquè se solia assistir amb una vestimenta elegant, que inclòria sempre algun element per al cap. La B era abans venint d'una B, la descartem. La C. Els conductors de carruatge de l'època no pagaven els menjars als hostals quan viatjaven. Per això es deia que eren de gorra.
Els conductors, per exemple, portaven gorra i anaven amb el carruatge i no em pagaven.
Realment no ho sabem, però la que més ens convenç... Jo sense que digui res estava pensant en la A. Però clar, també pot ser que la ment del frate estiguis pensant en la A. Però la C és una patillada, com una catedral, no? Me mire, m'agrada perquè la Maria me mire, eh? A veure si t'ho veu. Jo diria la A sense... És l'Ivan, és l'Ivan. I l'Arnau, en aquest cas. A mi, ara tot serà meu. Tot serà per responsabilitat meu. Jo diria que...
Equip remot, voleu triar entre la B i la C? El portaveu de l'equip remot està a la corda fluixa, fent servir frases fetes. Per tant, sigueu benevolents. No, no, no. Doncs és la resposta correcta.
Vinga, home. Veus com és la Mendelfranc? És la C. Antigament, els conductors dels carruatges duien una gorra que els identificava. Quan aquest carruatge s'aturava perquè els viatges poguessin menjar en un hostal, tothom havia de pagar, excepte els que anaven de gorra, o sigui, els que conduien els cavatges. Per això, doncs, encara avui se parla d'anar de gorra.
Doncs llavors hem de mirar molt bé com estan, és a dir, redactades les sentències de les respostes, perquè ha sonat apatillada però profundíssimes. I ara resulta que no. Sí, clar, és culpa del Fran i que em redacta. Home, és que sabia que cauríeu, vamos. És que el primer que pensés és el primer. Sí, bueno. Si sou un portaveu aquí ara...
Jo. Molt bé. Doncs a veure si et quedaràs o no amb la resposta que donis, que aquesta és la frase que utilitzarem. No, no farem aquesta, que és molt llarga i no em dóna temps. No, la següent. Amb tots els ets, ets i uts. Amb tots els ets i uts. Opció A. No se sap d'on prové. Opció B. No estava inspirat. Prové...
No s'han pillat. Opció B. Prova del llatí on aquestes conjuncions significava que s'havia tallat molt un tema en concret. Opció C. Prova... Què passa, eh?
Que m'ha fet gràcia la cara que has fetat. Però bé, de la manera de dir, així molt franca, de fil per randa, totes les coses a un altre sense embuts. Allò que dius, ets, eh, ets, ets, ets, per exemple, un tros de quània.
cosa que el destinatari de tals missatges, tan durs, però que en sortiries com... Ui, què dius? Per això és amb tots els atziuts. Ai, la mare de Déu! Clar, que ara havies quedat sense recursos en la primera opció, perquè és que amb aquesta... No ho sé, no ho sé. La inventiva que tens està molt bé. No, no, aquest ha sigut brutal, eh? Vull dir, per això rei i sol. Ara és quan és aquesta, saps? Jo per això entenc que rei i sol. Júlia, si vols consultar amb els teus... Quantes que agafes té la Júlia?
L'última és massa. És massa Fran, no? Jo crec que sí. Jo crec que la ve. No sé mare la Júlia. Iván, tu què creus? Ah, Iván, jo crec. Que la sé és obra del Fran i això està clar. Ja vol dir-ho si la ve.
Hola, bueno. La B... És que clar... La B... És que també podria ser que no es conegués... És que clar, no es coneix l'origen de totes les frases feites del món, no? Va, però anant una mica més ràpids direm la B i ja està. Vale. Todos a una. ¿Voleu entrar a la A o la C? No, no, els donem el punt igual. Doncs la B és una resposta...
Corre. És que era normal, sabia que era sense recursos. Corre. Sabina, bocamoll. Tres. Has de saber d'on ve això de tallar el bacallà. Pots consultar amb els teus compats que donen cert en cap. Tu mateix, és la portaveu, tu tries. Però eren tres punts, això? Dos. Ah, dos? Ui, que els hi fico de més.
Perdó, perdó, eh? Ja està. Cada més, gràcies. La que talla el bacallà ho ha de fer bé. Vinga, a veure, que talla el bacallà. Talla el bacallà d'on ve. Vé de qui realment tallava aquest peix i el repartia entre els esclaus. Era el capatàs qui donava més o menys menjar. Però de salat, no? Els hi donarien.
Bé, eren els peixaters que, en partir d'aquest peix, donarem a alguns clients la part més noble i als altres les menys apreciades culinàriament parlen. Això és Fran. Opció C. Quines són les parts menys nobles del bacallà? És que el Fran s'ha pensat una bona pregunta. Si se mengem fins i tot els cals de bacallà. Això és Fran. Opció C. Era aquell afortunat que es podia escapar de la feina dura que hi havia sempre al camp perquè havia d'anar precisament a preparar el menys
No, per mi no.
Bééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééé
Opció A, les botes eren un calçat d'ús exclusius de les classes més altes i benestants. Quan el poble deia que se les posava, significava que aquell dia menjarien com uns marquesos. Opció B, quan s'anava al bosc a recolectar bolets i se'n trobaven tants que ja no hi cabien a la cistella,
la gent es treia les botes i les usava per poder agafar encara més bolets. Per tant, de l'abundància de menjar que se'n derivava, arribava aquesta frase. La fe. Les botes de caminar usaven ben poc, només per a llargues caminades que no eren freqüents entre les persones més humils. Quan això passava, les poques vegades, normalment era perquè assistien a una celebració llunyana on sabien que es fotrien 20 tips d'un bon tiberi.
És que l'A i la B i la L, la C és més o menys el mateix, eh? No, a l'A parla de classes altes i a la B i a la C parla de genomic. Us queda poc temps, eh? Segons. Porta'm veu ara és la Txell, potser? Sí, pues lo de les classes altes, més igual. No, no, és l'Ivan, és l'Ivan. És l'Ivan! És l'Ivan! No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Tis me cacau i'm cantant.
Si diguéssim l'Ivan, com s'ha picat aquí a celebrar, que no canta... Em portava moltes mesos, m'he passat la merda bé, no sé vosaltres. Sí, m'he passat superbé. Sí, molt bé. I hem après. Tot i que no ens en recordéssim els refrans que havíem dit feia uns minuts, però... Qui ha guanyat, Sabina, amb 10 segons? No, ells, ells. Tot i que aquí hem guanyat nosaltres, però recorde final, ells, 26 punts. I esperem que us hagueu passat també molt bé a casa. Nosaltres, vinga, va, marxem tots cantant. Una, dos i tres.
Fins demà! Adeu, adeu! Adeu!
A mi m'ho pots explicar. Et veig molt riallera últimament. T'has enamorat, no? Encara millor i dura més.