acord entre el govern i els comuns. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bon dia a tots, us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'OES, el programa que fem a setes ràdios de Lleida, amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem acompanyar amb aquest magasin, que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MUNFM. Molt bon dia, Arnau. Hola, bona tarda a tots i a totes. La Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Bona tarda, Westerns. La Sabina Pedros, de Picar Ràdio, com anem? Hola, què tal? Bona tarda. Saludem també a la Karen Alfonso, de Ràdio Porem Bollorussa.
Hola, hola. A la Txell Bernaus, de Ràdio Seure Amunt. Bona tarda, Westerns. També a la Júlia García, de Ràdio Trempanyà de Ràdio. Molt bon dia. Ei, com a tot? I finalment, a l'Ivan Usón, el nostre tècnic polivalent, que es troba com uns servidors d'estudis d'UAU Lleida Ràdio. Molt bona tarda a tothom.
El programa aquest col·laborarem amb un tema de la dia en què ja ens arriba, bé, això ens arriba, ens arriba de nou, podríem dir-ho, l'esperit de Nadal. Aquest divendres el casal d'Alpicat s'omplirà de paraules, música i aquest famós esperit nadalenc. El grup de rapsodes veus en verd ha organitzat, perdó, plegat, un recital de Nadal molt especial en col·laboració amb l'associació Contra el Càncer d'Alpicat, del qual en parlarem en detall en el tema del dia.
Després serà el moment de la tertulia de xarxes socials, on avui les nostres xarxes ens porten una de les polèmiques que més heu pogut sentir aquest dia, la de los premios Ídolo, els guardons creats per The Music Republic i la influencer Dulceida, que premien els influencers més destacats del programa estatal. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Doncs ens hi posem ja en aquest repàs de l'actualitat local. Ho fem acompanyats, el Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que la macroplanta de Bioas projectada a l'ascendiu de Sió ha rebut l'autorització ambiental definitiva per part de la Generalitat i ha completat així la seva tramitació administrativa. Després d'haver rebut també l'autorització d'urbanisme el passat estiu, està previst que les primeres obres de construcció d'aquesta planta comencin el primer semestre de 2026 i que s'allarguin durant dos anys.
Així ho ha fet públic l'empresa promotora Copenhagen Infrastructure Partners a través d'un comunicat en el que detalla que ha rebut la notificació de la finalització del tràmit per part del govern català. En el mateix esquetes detalla que la planta processarà exclusivament residus locals per convertir-los en biometà i que transformarà
fins a 500.000 tones de matèria prima com porins en fertilitzants per a ulls agrícola o productes per a aplicacions industrials. També hem assegurat que més del 80% de les granges que subministran aquests residus agrícoles s'ubiquen en un radi de 15 quilòmetres de la futura planta i que el projecte compta amb contractes firmats amb més de 350 ramaders de les comarques de la Noguera,
el Pla d'Urgell i l'Urgell per la seva adhesió al projecte. Finalment assegurem que la planta d'Ecovirgi permetrà crear un centenar de llocs de treball temporals durant la seva construcció i un cop en funcionament generarà 40 llocs de treball permanents directes i indirectes.
I la Diputació de Lleida agilitzar els tramits administratius de subvencions directes amb l'objectiu de resoldre'ls en 3 o 4 mesos. Aquest és el principal objectiu que l'ENS s'ha marcat per al 2026. El president Joan Taran ha explicat que per aconseguir-ho s'ha fet un procés d'estudi intern per veure com poder assegurar que els tramits administratius es puguin agilitzar.
Hem fet una anàlisi de tots els processos per simplificar-los, però al mateix moment per tecnificar-los. I aquesta és la feina que s'ha fet des de noves tecnologies conjuntament amb la Secretaria General de la Diputació de Lleida.
Entrant més al detall, el vicepresident primer, Agustí Jiménez, ha explicat que ara s'estan fent les proves pilot per tal de tenir un gestit a mitjans de gener. Tots els temes administratius de subvencions directes que tenen un circuit ara molt ferragós perquè passen per molts departaments que amb un gestor d'expedients que ja el mateix traça aquests fluxes i amb intel·ligència artificial també aplicada a l'administració local pugui arribar a que els processos se minimitzen i siguin molt més àgils i els ajuntaments tinguin aquestes resolucions d'expedients molt més ràpidament.
D'altra banda, durant la tradicional trobada de Nadal amb la premsa, també s'ha destacat la reducció de l'interinatge i la incorporació de nou personal a la plantilla de l'ENS. De fet, justament aquest divendres s'hi incorporaran 64 treballadors nous que se sumaran als altres 67 funcionaris que també han entrat a la corporació aquest any.
I el cap de la posició a la paeria, Xavi Palau, ha reclamat a l'Ajuntament de Lleida l'assignatura d'un conveni de col·laboració amb l'Associació Ovelles Negres Solidàries perquè l'entitat pugui accedir a subvencions i rebre el suport municipal necessari per dur a terme la seva activitat. El líder del Partit Popular a Lleida ha fet arribar aquesta demanda al govern municipal després de reunir-se amb representants de l'entitat per conèixer la seva situació actual. El representant dels populars ha assegurat que l'entitat es troba en una situació crítica que ha derivat
En una vaga indefinida des de fa dos mesos en concret, ha deixat d'atendre les derivacions de les institucions a causa de la degradació del local, que es troba sense aigua i pràcticament sense espai. També ha afegit que aquesta situació ha obligat a aturar les donacions i campanyes solidàries de Nadal.
la qual cosa provocarà que aquest any no es puguin repartir regals a famílies amb necessitats. Davant d'aquest escenari, Palau ha reclamat a la paeria més suport, assessorament i també adequar l'espai i optar perquè aquest pugui permetre l'opte a subvencions.
El Ministeri d'Agricultura ha confirmat aquest dimarts 10 casos més de senglats morts a causa de la pesta porcina africana dins del radi del primer focus detectat a la zona de Cerdanyola del Vallès. Amb aquests nous positius es confirma la presència de la malaltia en 26 animals silvestres des de l'inici del brot.
El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació, Òscar Ordet, ja ha afirmat que es tracta d'un escenari que entra dins de la normalitat, ja que s'ha intensificat molt la recerca en els darrers dies. Així mateix, ha descartat aplicar més restriccions al medi natural i ha explicat que el més important és que aquests casos positius estan dins del primer focus.
Demanar la col·laboració de tothom amb aquestes noves restriccions, de 0 a 6 mantenim blindat, prohibició d'accés al medi natural, molt important enfatitzar-ho perquè la gent es confon, i flexibilització dels 6 als 20 es pot fer activitat individual al medi natural només dels 6 als 20.
Ordeig també ha dit que preveu rebre l'auditoria d'Irta Cressa entre aquest dimarts i dimecres. D'altra banda, ha celebrat que la Xina hagi reduït a més de la meitat dels aranzels a les importacions de carn de porcí. La Xina, si recorden, va anunciar uns aranzels quan hi havia la guerra aranzelària, va anunciar uns aranzels per la carn de porcí d'Europa, diferents aranzels, i va dir que estava en procés de revisió i que se sabria abans d'acabar l'any.
Doncs bé, en el cas d'Espanya es van anunciar uns aranjels del 20% a la importació de porcí provinent d'Espanya, que era inferior a la resta d'Europa, si ho recorden. Doncs ara ha arribat el comunicat que la reducció serà del 9,8%. Per tant, passem del 20%, els aranjels seran del 9,8% a Espanya. Quan a la Dermadosi nodular contagiós el conseller ha anunciat que properament es donaran per finalitzat els principals focus i s'aixecaran les restriccions.
Per tant, els hi anuncio que el dia 26 de desembre, que és la setmana que ve, s'aixequen les restriccions, per tant, es donarà per finalitzat el focus de caçada a la selva el 26 de desembre i es donarà per finalitzat el focus de Castelló d'Empúries el 8 de gener. També que entre aquest dimarts i dimecres es publicaran els varems de les indemnitzacions a les granges afectades pel virus.
I cal recordar que si aquest dimarts 16 de desembre 2025 hem conegut aquest nou focus, doncs això vol dir que s'allarga aquest temps que marca la normativa perquè Espanya, no només Catalunya, pugui dir que està indemne de la malaltia amb les seves conseqüències que això té per l'exportació.
Més qüestions. Sant Mollorú s'ha celebrat la propera divendres, 26 de desembre, la 42a edició de la Cursa de l'Indiot. Una prova que, enguany, assoleix xifres rècords de participació i també novetats destacades. Aquesta serà, de fet, l'última cita esportiva de Xavier Puigregón, president del Club Atlàtic Xafatolls, organitzador de la Cursa, que deixa el càrrec després de 4 anys. Ens en dona més detalls, a cara Alfonso, de Ràdio Ponent Mollorú.
La cursa de l'Indiot començarà a les 10 del matí, comptarà com és habitual, amb dues distàncies de 5 i 10 quilòmetres i les curses infantils, en un circuit urbà homologat per la Federació Catalana d'Atletisme. La sortida i arribada es faran davant del teatre l'amistat, on s'hi centralitzarà tota l'activitat. Aquesta prova forma part de la Lliga de Ponent i a dia d'avui ja han tancat inscripcions amb 700 corredors, tot i que s'espera arribar fins als 900. Així ho explica el president dels xafatots, Xavier Putridon.
Vam obrir 112 els més, els vam exaurir. De fet, tenim quasi un rècord que en tres dies ben bé vam fer més de 500 inscrits. Llavors hi ha uns 80 inscrits també a la cursa infantil i avui a les dues obrirem 50 inscripcions més, inclús amb obsequi tot. Esperem arribar entre els 850 i 900 inscrits, entre atletes de la cursa i infantils.
La nova novetat s'ha creat la categoria Promeses per a joves d'entre 12 i 15 anys en la prova de 5 quilòmetres. A més, tant la cursa absoluta com les infantils es podran seguir en directe per llei de televisió. Tots els participants rebran obsequis commemoratius, habitualment amb caldo calent, i els guanyadors els tradicionals premis amb aus envasades. La jornada comportarà afectacions de trànsit al centre de Mollerussa fins a primera hora de la tarda. Gràcies, Karen, i gràcies, Guillem.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Actualitat, que ara sí li podem dir a la Sabina Pedrós del Picar Ràdio, que ara sí toca, perquè ara sí tothom està mirant ja sí o sí els Nadals, amb aquest esperit nadalenc que dèiem al sumari, i per tant, molt encerrat el tema del dia d'avui, Sabina.
Ara sí, ara ja m'acceptes que anem introduint temes nadalets, eh? Ara sí, ara sí. Estem a la tarda encara, però ara sí. No quatre mesos i mig abans, ara sí. No res, és que estem aquí mateixa, estem a tocar d'aquest Nadal. A més, amb un tema molt bonic avui. Sí, serà molt xulo, eh?
És aquest divendres, 19 de desembre, serà l'estat del vespre al casal del Picat, que s'omplirà de poesia, música i aquest esperit nadalenc que ara deies. El grup de rapsodes a veus en vers del Picat ha organitzat un recital de Nadal. Serà molt especial perquè aquest any també tenen la col·laboració de l'associació contra el càncer amb la seva coral.
I ens acompanyen aquí als estudis la Magra Gavàs, membre de Veus en Vers, el seu director, en Joan Miquel Franco, i també tenim en Jessup Casals, que és el vicepresident de l'Associació de Lleida contra el Càncer, i també el fundador de la Coral, de l'Associació contra el Càncer a Lleida. Benvingut a tots, què tal, com esteu? Gràcies per estar aquí. Hola, molt bé, bon dia, bones tardes, molt bé.
Per començar, expliqueu breument què veus en vers per la gent que no us coneix, quants anys fa que existeix aquest projecte, com va néixer, expliqueu una mica perquè tingueu una mica de context. Bueno bé, va començar jo diria que l'any 2013 potser.
Sí, 2013, o 2012, ja fa tants anys que ja no me'n recordo. A través de la Biblioteca del Picat, aquí el nostre director Joan Miquel Franco va fer una proposta de muntar un grup de poesia i rapsòdia, i així vam començar, començant a estudiar poesia, començant a...
a triar autors, el que més ens agradava, i d'aquí ja va sortir, lo llançamos a fer recitals en públic. I tant, i Déu-n'hi-do, perquè durant l'any aneu fent diversos recitals al poble i també arreu, perquè aquí a Lleida, també us hem dit, fa poc a l'Orfeó, fent un recital, així que aneu fent, aneu fent diversos recitals. Vas entrar en matèria a parlar d'aquest divendres? Sí, ens agrada moltíssim la poesia,
I en aquests anys hem fet un recorregut pel conjunt de la literatura catalana, hem fet les dones poetes preeminentment, hem fet grans autors, hem fet autors locals, hem fet actes al carrer, hem fet actes a la major part dels escenaris que ens ofereix la nostra comarca, la capital i pobles.
Com que la nostra finalitat és estudi, lectura, estudi i declamació de poesia, i aquestes tres coses, disfrutem moltíssim. I en aquestes estem, en oferir a la gent el bo i millor de la poesia catalana. Recital de Nadal, quants anys porteu fent-lo?
Des del primer any, feia tres mesos que havíem començat a estudiar i a aprendre en una mica, i ens vam llançar i la Coral del Picat, precisament, ens va fer la proposta, o juntament amb les associacions, o l'Ajuntament, no recordo ara ja tampoc com va anar el lligam de tot això, i ens van dir si voleu recitar uns quants poemes de Nadal,
I ell, oi tant, no, esclar, anem a recitar. Però jo, el Miquel, si que ara no, si no hem fet res, vull dir, tres mesos, en tres mesos, érem de peters, érem molt petits. I ho vam fer començar. I si escoltes aquells recitals, i ens escoltes ara, evidentment, no som els mateixos. S'ha metrat la evolució. Es nota molt l'evolució. És curiós, perquè temàticament, i vist des del calendari anual,
El Nadal és el motiu més recurrent en la poesia catalana i no és un tema menor, en absolut, perquè poemes de Nadal n'han escrit els més grans poetes de la nostra llengua. Per tant, fer un recital de poemes per Nadal també és un compromís pel català.
I avui en dia que està tan necessitat, nosaltres ens refermem i ens hi llancem a recuperar poetes desconeguts i coneguts, temes més punyents i més graciosos o més amables per oferir el millor possible recital de Nadal.
Avanceu-vos una mica, què heu preparat per aquest? Perquè, clar, tants anys fent-lo, ara, doncs, heu de trencar una mica el cap per anar innovant una mica, com ara ens comenta el Joan Miquel.
Bé, de fet, cada any han fet ara, des de la pandèmia cap aquí, que els hem intentat que fossin tots bastant de caire solidari, els recitals, vull dir, amb col·laboració amb el PICAT, amb associacions del PICAT, solidàries, o sigui, amb alguna causa, aquest any vam triar l'associació contra el càncer, que encara no havíem fet res, i vam dir, bé, doncs fem-ho. Doncs què triem?
Com triem els poemes? Si és l'any, com va ser fa dos anys, l'any del centenari de Josep Vallverdú, evidentment vam triar els poemes de Nadal de Josep Vallverdú. L'any passat va ser una mica...
Em sembla que ja t'ho vam explicar al programa de l'any passat, un peladana. Feia dos mesos de ladana i vam dir, bueno, ho farem amb l'associació de... Farmamundi vol fer. Farmamundi, exacte, si no me'n recordava jo del nom. En Farmamundi vam fer el que vam recaptar, mai cobrem entrada, o sigui, el nostre societat són entrada lliure. Llavors la gent col·labora i pot fer el donatiu que vulgui.
I vam triar una sèrie de poemes, alguns de més punyents, alguns no tant, però intentant fer una miqueta de tocar la fibra de la gent amb el que havia passat. I aquest any hem fet una tria d'autors d'aquí de Lleida, d'autors catalans, una mica de tot, vull dir, també...
no sé, més antics, més moderns, una miqueta... De fet, el carrel del recital és molt original, perquè és un caganer llegint un diari i allí podem llegir estampa de Nadal. Dolçura, aquesta idea.
Aquesta idea fabulosa ha sigut compartir, diguem, una inquietud meva amb l'Amadeu Bonet, que l'Amadeu Bonet és un gran artista lleidatà, que és escultor, dissenyador...
i que treballa moltíssim ara a les noves tecnologies del disseny, i som amics, tenim amistats, i li va dir, adeu, voldria que aquest any el cartell anunciador de Nadal me'l fessis tu, si et sembla. I sí, sí, va dir que sí.
I entre diversos vam triar aquest per dir, bueno, doncs barrejarem aquesta idea tan comú que no és, si tu vols, no és tan religiosa, però sí social, que és el caganer. I tant, a Catalunya, quan arribes a una casa és busca el caganer, el pessebre.
Aquest any és impactant. Amb una altra tradició molt antiga que eren les estampes de Nadal, és a dir, postals i tot això que s'enviaven en motius nadalencs a les castes. Aquelles eren més boniques, ja no eren tan un caganig, eren més... No, no, no. Hi havia vist els angelets. Però se n'ha sortit molt bé i és molt atractiva la imatge i és absolutament respectuosa amb la idea i amb la tradició.
Ara parlarem que aquest recital, Enguanyes en Benefici, l'associació contra el càncer. De fet, primer parlem també de la part artística, perquè des de la coral de l'associació també fareu la vostra aportació i fareu una cantada final que heu preparat, Josep. Bé, nosaltres, l'associació del càncer, vosaltres ja sabeu què és. És una associació la més important i la més que té més anys de vida de tot el país,
el domingi passat ho vam poder veure en la marató, i en què nosaltres a la tarda vam estar presents allí, 50 persones vam estar allí, en què també vam fer, fèiem un mes, vam fer un passeig amb el Ramon Pellicer per Lleida, per poder veure tota la seu vella i tal, i bueno, vam fer una miqueta de cosa, però bueno, dins de la nostra associació hi ha un gran grup de voluntaris, tenim 110 juntes en tot el territori,
i tenim 900 voluntaris. Després tenim els voluntaris que es dediquen aquí a Lleida, van a l'Arnau, acompanyant la gent malalta, a fer-los companyia, van a l'Hospital Santa Maria...
i tenim el grup de manualitats, molt important, i llavors un dia abans de la pandèmia, sobre el 2017, una cosa així, una sèrie de persones van voler fer una coral. Fem una coral, fem una coral, jo soc el vicepresident, estic una mica responsable del voluntariat, ens vam trobar amb aquella gent i vam començar a muntar.
a començar a buscar gent i a buscar persones i a buscar directors, que era l'important. Vam fer algunes petites cantades, eren poca gent, entre aquestes vam trobar un director i entre aquestes va vindre la pandèmia. Allí es va parar tot.
El nostre director va plegar perquè havia trobat una altra manera de viure, de feina, i vam trobar un altre, que és el Víctor Román, conegut per vosaltres, que és un gran director. Aquesta coral nostra, us he de dir que tot és voluntari, tot és gent voluntària, molts que han passat per la malaltia, avui encara n'hi ha algú,
Després hi ha gent que venen d'altres pobles a cantar, que també canten a la coral de Torraferrera, i n'hi ha que canten a la coral de Rosselló, i n'hi ha que canten a la Vall Fegonina de Vall Fegon, i venen allà també perquè estan agraïts a l'associació. En total, en aquest nou mena estem 40 persones, i ja és un grup important. Fem moltes coses, moltes activitats durant l'any, però mosse va demanar, si volíem col·laborar amb aquesta festa vostra,
Tema solidari, nosaltres parlem de solidaritat, de sigui d'això, no ens interessa, no anem pels diners, anem perquè la gent ens conegui més. Nosaltres aquestes activitats les fem perquè a vegades sempre, sempre, si ho hauria sapigut...
Qui sóc? Si jo haguéssim sabut els serveis que feu, a poc a poc, d'aquesta manera, anem entrant als pobles i anem entrant que la gent sàpiga que l'associació del càncer, totes les accions que tot es fa de psicologia, de massatges i tal, tot són gratis i no et cal ser ni soci.
Vull dir que la gent això ja ho han de començar a sàpiguer. Ara en aquests moments enguany hem tingut un any, dues alegries molt bones. Una, per exemple, que per fi, després de molts anys de lluita hem volgut aconseguir que al Pallars, al Trems, se faigui la quimio i que es faigui també a la seu. Que no calgui vindre a Lleida ni calgui anar a Barcelona. Estem molt satisfets.
I l'altre és que, ara feia dos o tres anys, la gent, quan se'n va anar a fer la químio a Lleida, els va dir al matí, te fan uns anàlisis i fins a mes dia no et diran se't poden fer la químio. Llavors és, mire, saps de prop, pots anar rodant per allà o cap a casa, però si ets de Tàrrega o saps de Garamunt, què fas? Doncs tot al matí fins a mes dia que et diran o sí o no.
i vam poder aconseguir una sala d'estar a la fonda del Nastàs, cedida a tot confort per a aquesta família, i us puc dir que hi ha anat molta gent. Aquelles hores van allà, tenen el cotxe de línia, el que té el cotxe té el cotxe,
I llavors allà passen el mateix tranquil·lament fins que els avisen si poden fer la quimio. Ara, des que s'ha fet l'ampliació, vam demanar una sala a l'Arnau i ja mos han concedit una sala a l'Arnau. El nostre lloc és a l'Arnau, eh? Però moltes gràcies a la fonda. Per això que en guany, per a nosaltres és un any bo. I llavors, bé, estem molt contents de vindre al Picat.
El picat tinc molts amics, que ho saps? I, bueno, si és pel càncer, doncs millor. Però vull dir, vinim, no venim pels diners, vinim perquè donar visibilitat a l'associació. Vinim perquè la gent conegui, perquè la gent sàpiga el que es fa.
Si bon és el que va dir l'Encarna. La nostra presidenta, que és una gran presidenta. Nosaltres no venim pels diners, venim per donar molta visibilitat a l'associació i que sàpiguen en tot moment què es fa.
Però això és important, també, potser, Josep, que hi hagi aquestes delegacions als diferents municipis per donar aquesta visibilitat. Quina és la funció, també, d'aquestes delegacions que teniu els municipis? Això ha estat molt important. Això ha estat un treball amb equip que s'ha fet entre tots, sobretot dues o tres persones que ens hi hem dedicat,
hem voltat, què sé jo, 110 o 120 pobles, i allí hem fet unes juntes. I totes aquestes juntes, hi ha una persona del poble que saps que té un problema, si has d'anar a fer el servei, si no el vol, no passa res, però així n'hem trobat molta. I aquesta gent, durant l'any, al seu poble fan moltes activitats.
Moltes activitats. Jo veu el picat. El picat almenys ho sabem, d'on hem fet moltíssim. A la nostra pare de fer activitats, llavors la gent se'm manantaran de les coses. Hòstia, això, què passa aquí? I llavors és el que hem buscat d'altres. Nosaltres no havíem fet mai res amb ells i vam pensar que aquest any que la Marató ha estat contra el càncer,
que menys que fer aquest any el recital solidari amb l'Associació Contra el Càncer, que és el que dius tu, Josep, no cal que sigui per diners, sinó per donar a saber... Per donar visibilitat. A nosaltres ja ens coneixen. Que no hem una persona que no ha pogut dir que no ha tingut servei. No és així. Nosaltres donem tot el servei. He explicat moltes vegades, anant pels pobles,
quan vas a fer la presentació de la Junta, l'Ajuntament, ve tot el poble i tal i qual, de dir, oi, tenim un servei que quan amb una família, el marit o la senyora, ja són grans, els porten anotaxis amb una ambulància a Lleida, fes una visita,
Diu, que no saben, arribes a l'Arnau a les 8 del matí i dius, això què és, envai, te'n fas un fart de preguntar. Si et fiques en contacte amb altres, tindràs a la porta de l'Arnau un voluntari que t'esperi i et portarà allins de portar. Sí, sí. Vull dir, això... És molt important, això és vital. Qualsevol persona, Josep, que es vulgués posar en contacte amb vosaltres, com ho podria fer? Sí, si això, si fiqui a la Junta del Poble...
A la Junta del Poble li diuen el problema que tenen i aquella noia li fa la gestió a l'assistente social nostra que tenim a Lleida. I aquella automàticament fa la gestió.
fa la gestió i busca un voluntari i a tal hora tu allí, piquen a la família i no pategueu, que allí trobareu un voluntari que us esperarà, que us acompanyarà, ni faci falta. De fet, és molt interessant això, perquè a veure, poc o molt, jo penso que avui per avui, a totes les famílies, o a totes, quasi totes, n'hi ha hagut casos. Ja sabeu el que diu, no? D'aquí al 2030, de cada tres homes, dos, i de cada tres dones, un. Sí.
Ara parlarem d'aquesta xifra que es va dir molt també a la Marató, el 70% de supervivents que tinguin càncer per aquesta agenda també 2030 que esteu fent vosaltres. Quines serien els vostres focus? On el poseu perquè això es pugui aconseguir des d'aquí a Lleida, a Parlo, o des de Catalunya? L'important per aquest tema és la...
Es deia molt de prevenció. La prevenció, la detecció precoç. És la prevenció i la investigació. Aquesta és la mare del cordero. La investigació i la prevenció. En pic de notes, anai. I després s'ha de fer la prevenció. S'ha de fer la investigació. La investigació val molts diners.
Nosaltres, des de Lleida, ens hi apliquen el 15% del nostre pressupost va a investigació. Vol dir que en guany nosaltres tenim un pressupost d'un milió d'euros, 150.000 euros va a investigació. Directament... Teniu un pressupost d'un milió, ara? Passarem un any. Passarem un any. Passarem un any. Sí. Vim empresat a 200.000 euros, com que ens han fet tan grans, passarem d'un milió d'euros i llavors això...
Des de la seu central hi ha una sèrie de científics, l'associació científica, i aquests científics diuen en quines beques s'han d'anar i quina investigació s'ha de fer. Hi ha càncers prioritaris com els altres i, per cert, on se'n fa molt més és aquí a Catalunya.
Clar que moltes vegades la gent diu, no sé el que diuen a vegades, diuen, doncs mira, veus, a Catalunya mos fan 150 centres d'investigació, a Madrid 127. Vull dir, se fa molta investigació aquí a Catalunya.
I llavors aquí, perquè hi ha molts centres, hi ha molts centres, llavors es destinen molts diners, com en altres, per exemple, que és molt més gran la de Saragossa, fa 3 o 4 anys, 300.000 euros, 300.000 euros que van anar a la Fundació Carreres. A mantenir-ho, que va ser això. Llavors nosaltres, inclús nosaltres, independentment de Fundació Científica, del nostre pressupost,
Hem destinat una altra beca a l'IRB de Lleida, personalment d'altres, i la vam adjudicar amb una noia de Mollerussa, d'un càncer que sortia al cervell i era un càncer que avançava molt.
i a veure quina manera o altra es podria parar. I llavors aquí també nosaltres li vam destinar una candidat important com a 114.000 euros durant 4 anys. I ara aquesta noia acaba, la investigació ja donarà els resultats a l'IRB d'aquesta vega que nosaltres li vam donar a ells. Per això que la investigació i la prevenció, però sobretot la investigació, destinar-hi diners,
Nosaltres ells tenim molts diners, molts, ja us dic, el 15% del nostre pressupost. Com més pressupost tens, doncs bueno. Millor, clar, sí, sí. Doncs a veure, anar fent accions solidàries i anar recantant aquests fons tan necessaris. Millor que ens descomptin perquè vol dir que anem creixent, ens anem fent grans i podem dedicar més a la investigació que és...
És el clau. Investigar és el de l'eu-eu-eu. Estem gairebé amb un 70% de sobrevivència. Quan les dones, sobretot, pot estar al 90% en el tema del càncer de mama. Quan abans... Sí, abans no. Abans ja sabia que era activit. Sí. Doncs amb tots aquests diners d'investigació s'ha pogut lograr tot aquest treball que s'està fent aquí des de les associacions.
Nosaltres estem molt satisfets perquè en pocs anys hem creixut molt, sobretot gràcies a tots els pobles, gràcies també molt a la Diputació. La Diputació també ens ha ajudat molt, perquè això ens ha comportat en altres i ens ha comportat un desplegament de gent cap a les comarques. Nosaltres estem fins a la Vall Fosca i el poble té quatre habitants i allà nosaltres hi va un psicòleg. Vull dir que no volem que hi ha hagut ningú que no ho sàpiga.
Vull dir, que estem a tota la província, que som la província més gran de territori. Sí, no, d'extensió... Som a 15.000 km de territori i només tenim 500.000 persones. Això, a veure... Logísticament és complicat, se'ns complica la cosa. Però, de fet, com ho deies, ara, Josep, des de la situació heu crescut moltíssim. Ara es confirmava que superareu el millor d'euros en guany i aquest 15% que destinareu a recerca i investigació tan important...
I deixem que, sense acabar el temps, tornem amb aquest recital. Nosaltres us el recomanem. Serà a les 7 de la tarda, aquest divendres, on ens han preparat aquests poemes tan especials. També tindreu l'actuació de la coral de la sessió contra el càncer. I no voldria acabar sense que ens fesseu un poema de Nadal. No sé si us n'heu preparat, Joan Miquel Magda.
Mira, mira, ja fa així, ja treu papers, ja treu papers. Doncs acabarem amb el vostre... Sí, tinc un que no és massa conegut. Bé, que som-hi, doncs. Bé, deixa'm dir que nosaltres agraïm moltíssim a l'associació contra el càncer del Picat, la Junta del Picat, l'Encarna, i per descomptat a la Coral, al Víctor Román...
al Pepe, que hagin acceptat aquesta col·laboració. Per nosaltres és un gran orgull i molt humilment col·laborarem amb ells amb aquest recital, perquè nosaltres som molt, molt, molt petitets.
Però feu grans coses, que no pareu. Molt grans, com no pot ser d'una altra manera. Doncs, si teniu encara una mica de ganes d'anar-hi, ara us acabaran de venir amb aquest poema que ens oferirà el Joan Miquel per acabar aquesta entrevista. Mireu, quan la Rosa Fabregat va fer el Perigó de Nadal, fa uns quants anys, penso que era el 17, el 2017,
va col·locar entre mig i va oferir a l'Associació de Pessebristes aquest bonic poema que s'hi titula Dols infant de la via làctia Dols infant de Nadal que retornes puntual pel solstici d'hivern el desembre a la terra
Potser anys a venir, quan ho digui el destí, naixerà a la vida el nen Jesús cristià tremolós i valent en la closca de nou d'una fràgil pastera, amb la llum al davant, contemplant-lo riaguera. Déu el mirarà somrient, potser des d'un exoplaneta.
Mentrestant seguirem adorant com cada any per Nadal el Jesús de Belém que Maria contempla amb cohibida tendresa. Josep al seu costat i els pastors, l'estel de Nadal, els reis mags, l'or, l'encens i la mirra, el bou i la mula i el seu alè de vida.
Moltes gràcies. Ho demoveixo? Sí, ho demoveixo amb el que ens saben, mare de Déu. Moltíssimes gràcies Magda, Joan Miquel, Josep, per estar aquí i explicar-nos què feu de la situació i sobretot convidar-vos a tots que aneu aquest divendres del 19 de desembre a les 7 del vespre al Casal del Picat per gaudir.
d'aquest recital i també de la Coral de l'Associació Contra el Càncer i a fer els vostres donatius perquè encara creixi més aquesta recaptació que ara ens deia per aquesta prevenció i aquesta investigació que ara ens comentava el Gisab. Moltes gràcies. A vosaltres. A vosaltres per convidar-nos.
aquí al oest.
El magazín de tarda de les Terres de Ponent. Inicia sessió al teu perfil. Fes like i reposteja que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Salut doncs amb aquesta territoria de xarxes, amb les nostres xarxeres, saludem de nou a l'ESP. Sabina Petros, què tal? Hola, què tal? Servei públic, una mica, això m'ha agradat. La Game Boy Advance també, no? ESP. Ens agrada, ens agrada.
Sentim ja riure la cae, ens agrada molt, què tal? Hola, bona tarda. Txerines. Bona tarda. Ara veure si totes les inicials tenen algun joc. Maria Gatau, com anem? Hola, molt bones. MG. MG, què podria ser? M'agrada, m'agrada. La marca d'un cotxe que està molt de moda. MG m'agrada, però avui la cosa no va de... Iu. Iu. Iu. Ui, iu.
Avui no va de likes, sinó de dislikes, eh? Perquè portem contra d'Àrcia amb els premis Idol, Idol. Ai, Idol, és que ets molt international, eh? No, com que tots diguem en anglès, he pensat, aquí per integrar-te... Són d'Espeina, eh? Vull dir... Sí, justament crec que a més els diuen ídol, amb aquests, no? Sí, clar. Ídolo, ídolo. Bueno, li han castellanitzat tot i que la que els fa és catalanes de Badalona i per tant li podem dir ídol perfectament.
No és catalana perquè no hi ha influències catalans de veritat, que facin... Ella és catalana, quan mareix la seva filla la surt amb un fleu. I la verta roca què?
Ah, no saps qui és aquesta? Sí, sí que sí que sí que és. Ah, vale. Ara sí que ho fan català. Ah, vale, però ara ja ho fan català. I la del que em surt aquí, home, també. La Juliana Canet. La Juliana Canet, també. Mira, ja tenim dos. Vinga, va. Doncs avui parlem dels Premis d'Idolo. Elles no hi van ser, em sembla. No ho sé, sí. No, avui de català. Jo no les vaig veure. Si ves una de la catifa vermella, no. El Juliana Figueroa avui feia la contra d'això molt bé, Guillem. Va dir, home, què passa amb els llocos cooficials? No? A mi sària bé, que si vols vol.
Va, us expliquem que els Premis i Dolor és un esdeveniment que es fa anualment, s'ha creat per Dulceida. Ella el que es diu és que celebra i reconeix el talent dels creadors de contingut, artistes i figures públiques que han tingut un impacte significatiu en la cultura digital i l'entreteniment durant l'any. Van néixer l'any 2021, per tant ja portem 4 anys, i el propòsit és impulsar la indústria de creació de contingut sent un espai transparent i democràtic on creadors, plataformes i anunciants
s'uneixen per a elevar el talent genuí, sense jerarquies ni favoritismes. Això tal qual ho diu a la seva web. El riure de la Txel m'encantat, eh? En plan de ja, ja, ja, ja. Textual, eh? Jo t'he ficat les cometes, perquè he pensat... Ho he extret directament de la web, o sigui, que és copy-paste. La meva pregunta, perquè ho haureu fet els deures,
Hi ha un... és a dir, algunes premisses que expliquin obertament qui forma part i qui no és ell. Sí, ser amic de la Dulceida. Exacte. Això ho fa una empresa privada. És com... No, ho farà ser l'empresa de Dulceida, això, que és una empresa privada. Per això pregunto si hi ha alguna cosa que doni certes garanties que això... Frank, tu has resumitixo una frase.
Tu resumeixo amb una frase. Transparència salió del grup, ja està. Sense jerarquies ni favoritismes. Llavors, agarrem-ho a estar a secció. Doncs perquè en parlem. Si algú vol fer alguna cosa de referència que he desclosat o escurantisme, no haurem de parlar. Perquè això és una tertulia que ha hagut polèmica, home. Clar, és que el que explicarem aquí és que no tothom és per l'aïvol.
Bé, però aquí ara anem a veure també el que ha passat exactament i fiquem també una mica de crítica a tot el que és aquesta gala dels Premios Ídolo. Aquí, a veure, els protagonistes tenen les veus d'una comunitat diversa, diuen, impulsada per la innovació i la col·laboració. Aquesta vegada...
és que aquí també hem de posar èmfasi, va tornar a ser a Madrid, aquesta quarta edició. I és que a més, a IFEMA, que és que és fe o no, lo siguiente IFEMA. O sea, no sé si heu anat a IFEMA, però és que és horrible. A més, has d'anar allí amb sabata plana, perquè per arribar a la porta del pabellón 3, on se va fer això, has de recórrer...
Bueno, quilòmetres. Llavors alli te fiques molt i decente, perquè si no, no hi ha manera d'arribar en aquell pavelló d'una altra manera elegant. Mira, vas amb una rulot i a la porta te canvies. Però que no pots, no pots arribar a la rulot, perquè has de passar aquelles portes. Ni amb un camionet d'aquests tipus golfs. Sí, d'aquests del golf potser sí que entrarien, potser es porten amb això, no ho sé. Llavors és tema d'intimitat per canviar-s'hi a perma. Ja, clar, això és veritat. Bueno...
Sí, no sé, els deuen tindre un camerino allí, els deuen muntar alguna cosa, no sé, però... Lleig, sent de Badalona, tenim management. Aquí a Barcelona, com ho té, tenim uns llocs preciosos per fer gales de creacions de continguts influencers, que sempre són els més xics i els més fàixons del lloc. Hem de fer el Premi Xarxeres 2026. Sí, sí, és que ho podríem fer, però clar, no tenim la comunitat que té d'Urceida. La Maria fa ganes de que li ha agradat, eh?
Sí, ho podríem fer, clar. Busquem salvar tot el malament que fan o el que no cobreixen aquesta gent i nosaltres ho fem bé. A mi sobretot, perquè jo sé de moltes influencers, potser no títol d'influencers, però persones que fan contingut en català sobre temes que realment valen la pena. Per exemple, jo segueixo molts de creixement personal, de salut mental, de neurociència, neurobiologia, no sé què. Hi ha molts persones que fan en català que fan això, eh?
No, els ídols no. Però per què no fem nosaltres xerxeres? Ah, mira, ens hi podem posar, a fer cerca. Compro, compro. Sempre ens piquem uns pregaus aquí. Ens avorrem, ens avorrem. I hem de trobar un regal o un premi bé, no com els del Fran, que mai els acabo otorgant.
Quins podria fer el guardó? La statuïlla, la típica? Com podria? Quins la podrien fer? Busquem col·laboracions, eh? Aquí gratuïts, eh? No tinc dins diners. Algú que en 3D està... Com sàpiga, li podem fer una típica. Amb impressora 3D, eh? Tampoc ens lluïssin més. Podríem fer una cosa forjada, eh? Si tenim aquí artistes al territori. Vinga, va, doncs ens hi ficarem. Comencem a gestar, ho comencem a gestar. Ens hi ficarem, va.
Va ser això el dijous passat, l'11 de setembre, com dèiem a IFEMA, va ser la quarta edició, la temàtica era Los dioses de l'Olimpo, superguay. Ah, però això era en tots de blanc i rotllo de... Bueno, tots de blanc no. No, bueno, però era com... La temàtica pel forro d'ell i on més allò. Doncs seran les fotos que he vist jo que era posando. No se podia saber que uns influencers volguessin destacar
I per tant són les normes. No sé per això. No, perquè llavors t'ho tematitzaven com a l'enterrament, perquè era el cel... El funeral de l'Olimp. Perquè era del cel i de l'Olimp, una mica en general. I llavors... Bueno, és igual que s'havien venit, el model era el que querien fer. Fa 24 hores que no tinc ni vestit, o sigui, en menys de 24 hores, el primer que he trobat.
Salut Aquesta edició a més va ser la primera
Vaig ser la primera que es va obrir al public en general. Si voleu anar, hi podeu anar. Com? Compren una empradeta. L'any que ve vols anar i ho tornen a obrir al public, t'avisarem amb temps perquè puguis entrar. Amb unes cadires d'aquestes pegàries de fínica. Vull dir, aviso, i sense ni una aigua te donar. Però bé, per poder anar podries anar. Està molt bé, perquè fotem una rajada, però bé. Sí, sí, però molt bé. Però bé, la gent que volia anar a veure els influencers de primera línia, doncs podien anar. I va poder anar, i va poder anar.
La Gala la va presentar la Lala Chus i la Kira Miró i el streaming el va fer amb cobertura especial la Pija i la Kinki. La Catifa Vermella teníem a la Massi Rodríguez i a l'Ares Aixalà que van fer de reporteres i a la zona del còctel la Gerre Tamara que ara la tenen molt allí també... Ni idea. Doncs...
Sí, aquesta noia a mi em va fer molta gràcia durant la pandèmia perquè va sortir de... No sé si us recordeu, es va fer viral perquè el cotxe... A mi em va fer molt riure aquell vídeo i vaig estar plorant dies veient aquell vídeo de la Gerre Tamara. Es va fer viral perquè va sortir del dentista... És que no me'n recordeu, me fa molta gràcia. Va sortir del dentista i tenia la boca anestesiada i s'estava gravant mentre parlàvem amb sa mare i el seu germà dintre el cotxe quan tornàvem del dentista i fa molt riure perquè té la boca així com en torta.
i ella intenta estar seria... Bueno, fa molt riure aquell vídeo, la veritat. Després d'allò li he perdut la pista. Sí, és que és còmica. El seu contingut és així, és de riure. Humorístic. Sí, és humorístic. Sí, sí. I la van juntar amb el Luke Loren, aquí. Home, el Luke Loren és best friend of Dulceida. Però ell no és humorista, vull dir que fotíem aquesta... Bueno, em fotjo una mica... Ell és molt natural, diguem-ho.
Va, doncs això ho van fer, aquests van ser els superpresenters. Però va passar algo aquí o no? Va, va, sí, sí. La nit, la protagonista de la nit, sens dubte jo crec que estarem d'acord, va ser Lola Lolita, que es va endur el premi Ídol, Ídol, Ídolo, com li vulgueu dir, de l'any 2025, i doncs, Laura Scanes després va quedar una mica per baix, perquè va rebre el premi Ídol, Ídol, Ídolo especial del jurat,
I que és una novetat d'aquest any, eh? Jo crec que com que no li donaven guardó a la Laura Escanes van dir com li poden donar, i es van inventar això. El premi que també, el Premi Idol de l'any aquest 2025 tampoc se sabia, no hi havia nominats i de repent va aparèixer la Dolceida a dir, doncs la Lola Lolita ha de guanyar aquest premi també, perquè tampoc pot ser que marxi la Lola Lolita s'ensenyó un premi. I és amiga seva també? Ara sí, ara són molt amicació. Que bé, que bé, que bé.
Sí, i bé, també va triomfar Carlota Maranyón, que juntament amb Sofia Gamelà van acumular també diversos guardons. Cada un, sí. I van destacar en la categoria d'entreteniment i Carlota també va sumar premis en moda, creadora digital, i bé, això va ser tot. Fins aquí el resum dels premis. Ara anem a una mica de...
Salmarro, el marro. Un altre dels noms que es va dir bastant en aquests premis va ser Fabiana Sevillano. Fabiana Sevillano, creadora de contingut sevillana, en aquest cas, i a la qual va haver una polèmica que es va fer a l'estiu
I en el seu discurs, ell ha guanyat el premi Tik Toker de l'any, el qual s'havien dut en les últimes tres edicions, la Lola Lolita, de la qual estàvem parlant ara mateix, i després li toca el torn del discurs de la Lola Lolita al seu premi i diu això.
En primer lugar, quería dar las gracias a Aida por entregarmelo a ella. Creo que es una de las cosas que más ilusión me hace que me lo dé ella,
Yo desde el primer momento en que la conocí le dije lo mucho que la admiraba y hasta el día de hoy le guardo ese respeto y lealtad que se merece, porque parece que esas palabras son algo que la gente del mundo y yo hoy en día no conoce en absoluto, pero bueno, sé que hay unas cuantas por ahí que estaban contentas de que no me hubiese llevado el ídolo anterior.
Pero mira, no hay mal que el pobien no venga, me llevo el cuarto y yo a la casa. I... No sé, finalmente... No cal escoltar, és perquè m'estic ficant nerviosa a la distància, espai i temps ja. Però de veritat, no tenim cap assessor o cap persona, amic o amiga de confiança que els digui, bueno...
Relaja't. El problema és que comporta't. Comporta't. Comporta't. Jo he arribat a la conclusió que només els importa amb aquesta gent. Sí, sí. Per això no sé per què parla't. És egocentrisme totalment. I clar, per això està dient-li moltes gràcies a la Dulceida, perquè és la que té el premio. Si te lleves mal con Dulceida, amiga, no te va dar el premio. El que viene no te va dar el premio. Claro, exacte. Igual gràcies, que jo siguin amb lo d'Aida.
El tema que està parlant de la lealtat i tot això és com un dardo a Fabiana Sevillano perquè se veu que va tenir com un roce amb l'ex de sa germana. I els molts amigues i llavors, clar, exactament. Això és la font des del seu total. És que a la catifa vermella, la Susi Caramelo li va fer una pregunta a la Lola Lolita i li va dir què tal, us llavors tot és bé? I ella va dir, bueno, estem mintint de cara a la galeria, en veritat no està... O sigui que entre elles són unes falses i ho diuen, saps?
No sé com era la frase exacta, però va dir això textualment. És igual que Maria Pombo, per exemple, no apareix a cap Premio Ido i després apareixen i se llevan superbien i són les meves amigues. Però és que no hi va ni de convidada, ja. No, no hi va, no hi va. Cada vegada que el que hi ha a Premio Ido lo té un viatge, per a saber on. Llegirà el viatge o no? Segurament, la revista del Vueling. I ens queixaven de Telecinco.
Sí, sí, jo he estat pensant, a falta de Sálvame, no?, doncs ja tenim això. Jo crec que podem acabar amb algo de sempre, que en tres minuts jo crec que podem anar amb el discurs que va fer la Nerea Pérez de las Heras, que aquest discurs va fer. Ua, això va ser un cas per tots ells. Sí, sí, escoltem-la. Aquí, ara mismo, con las influencers y los influencers más seguidos de España. Y me gustaría, ahora que os tengo aquí encerradas y que no podéis salir, influenciaros yo a vosotras.
Os habéis inventado este oficio, este oficio tiene dignidad, lo habéis inventado desde cero. Entiendo que sois listas y como personas listas os voy a tratar. Estos premios se llaman ídolo, que es una palabra muy fuerte. Vosotras sois los ídolos de gente, de mucha gente, de millones, y algunas son muy jóvenes. ¿Os escuchan a vosotras?
Más que a sus padres, más que a sus profesoras, más que a los políticos, más que a cualquier institución. Yo solo os pido que penséis en esto, que penséis en esto mucho
En que sois importantes, en que tenéis una responsabilidad grande, pensadlo, por favor, antes de empujar a las chavalas a consumir ropa y cosméticos para sostener su autoestima, antes de hacerle publicidad... ¡Qué gran!
Antes de hacerle publicidad a marcas que sostienen el genocidio en Palestina, que pagan las bombas con las que se matan a niños. Antes de colaborar con asociaciones que ahora sabemos que robaron el dinero de las donaciones de la dana, pero que antes ya sabíamos que eran neonazis. Sí, sí, sí.
Y antes de iros a Andorra para evadir impuestos. ¡Gracias, Luzey! ¡Bravo! Algú lo había de dir, eh. Lo que sí que pasa es que el año que ve no vindrá. No la convidarán al título. No sé, la convidarán a las gradis aquestes que a la hora de pagar entrada. Pero molt bé, eh. Algú enseña en aquella gala. Menos mal. Sí, sí, sí.
Ella era el Premi a la Consciència Social. Una persona que porta una cama mecànica i a la qual una mica més i es fot una ostió intentant arribar a l'escenari, que és el primer que va dir. En plan, uns altres Premis, un altre lloc on no està fet per persones que tinguin mobilitat reduïda o el que sigui, com a la resta del món.
Va començar així i va acabar amb aquest gran discurs, que evidentment fa falta sentir-lo, i més en aquest context. I des d'aquí aplaudim molt fortament. I tant, i tant, vinga. Ho he fet literalment. L'any que ve que hi torni i que sempre pari un altre, perquè té tele, eh? Però no la diem, ella.
Aquesta la podrien convidar. No m'he portat mai convidat a aquest dia. No tenim diners. No tenim diners, Fran. Però vols dir que... És co-presentadora del podcast de Saldremos Mejores. Vull dir, si algú la vol escoltar, doncs... Allà ja la tenim. Per cert, Dulceida, per l'any vinent hi ha una web que és www.llista.cat en què hi ha els... No, no temarem el hockey. No, no.
És que esteu obsessionades, eh? Esteu obsessionades amb aquest... Bé, és sobre els influencers catalans o diferents temàtiques que van contingut, per si vols passar per allà a Dulceida, agafar idees i recordar-te que som un estat amb llengues cooficials, eh? I que ho faci aquí. Els rellots, sisplau. Txell, Sabina Cabell, Ivan, Maria, nosaltres no marxeu i tornem ara a sis minutets. Que vagi bé.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat